CIE archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/cie/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Tue, 20 Jun 2023 05:58:46 +0000 ca hourly 1 https://i0.wp.com/sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado.png?fit=32%2C32&ssl=1 CIE archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/cie/ 32 32 110667881 ELS CIE, NI NOUS NI RENOVATS: TANCATS https://sosracisme.org/els-cie-ni-nous-ni-renovats-tancats/ Tue, 20 Jun 2023 05:58:46 +0000 https://sosracisme.org/?p=18231 15J: Dia contra els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Comunicat de la Campanya estatal CIEs No Comunicat publicat per Tanquem els CIE. Avui és 15 de juny de 2023, 15J: Dia contra els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Un any més, des de la societat civil reiterem el nostre rebuig permanent a la privació de llibertat de persones […]

La entrada ELS CIE, NI NOUS NI RENOVATS: TANCATS se publicó primero en SOS Racisme.

]]> 15J: Dia contra els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Comunicat de la Campanya estatal CIEs No

Comunicat publicat per Tanquem els CIE.

Avui és 15 de juny de 2023, 15J: Dia contra els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Un any més, des de la societat civil reiterem el nostre rebuig permanent a la privació de llibertat de persones estrangeres per no trobar-se en situació administrativa regular en el territori espanyol. Lluny de ser una data commemorativa, és una jornada de protesta en què exigim el tancament immediat i definitiu de tots els CIE de l’Estat, actualment situats a Algesires, Barcelona, Fuerteventura, Madrid, Múrcia, Tenerife i València, i ens oposem fermament a la pròxima obertura d’un nou CIE a Algesires. Aquest nou CIE, que es pretén vendre com una millora en la gestió i com a progrés per a la regió, és tot el contrari: un nou forat en el nostre Estat de Dret que representa la pitjor cara del racisme institucional i que, amb la seva sola existència, fomenta els atacs a la població d’origen migrant, tant si es troba en situació irregular com si no, especialment a aquella més vulnerable (classes treballadores, col·lectius minoritaris o dones), ja que tota ella es troba afectada pels estereotips criminalitzadors en els quals es palanqueja una gestió de fronteres basada en el control ferri de la mobilitat, el tancament i la deportació.

 

Com cada vegada que s’obre un CIE, l’Estat espanyol s’obstina a amagar la seva essència veritable rere paraules buides de contingut, com si estigués desvinculat dels CIE que ja estan operatius; en aquesta ocasió, el CIE d’Algesires es planteja enganyosament a la ciutadania com una infraestructura paradigmàtica de la seguretat, l’habitabilitat, el confort i la salubritat en un entorn allunyat dels estàndards carceraris i amb garantia de respecte a la dignitat i els drets humans. No obstant això, malauradament la realitat dels CIE sí que està plena de contingut, un contingut conformat per la vulneració sistemàtica dels drets de les persones internes, els abusos policials recurrents, una assistència sanitària molt deficient, la impossibilitat de sol·licitar i exercir el dret a l’asil, els deficients o inexistents serveis d’orientació jurídica, l’absència de l’aplicació de la perspectiva de gènere o la falta generalitzada d’investigació de totes les irregularitats que succeeixen rere els seus murs. No ens deixem enganyar, els fets desmunten els discursos buits: l’aparició en escena del nou CIE no ha estat acompanyada per cap actuació que indiqui cap canvi en les vulneracions de drets que provoca actualment l’internament de persones estrangeres i l’únic element que podem contrastar fins al moment per tal d’analitzar la veracitat del plantejament del nou CIE d’Algesires és la seva ubicació; en fer-ho, comprovem que -com tots els altres- forma part d’un complex evidentment penitenciari, que en aquest cas també integren el CIS Manuel Montesinos i el centre penitenciari Botafuegos. Així doncs, no existeix cap indici que aquest CIE hagi de ser diferent dels altres en cap aspecte, a part de ser nou, sinó que per contra s’evidencia la intensificació i l’augment del control i la criminalització amb un impacte seriós en les vides de les persones migrades a Espanya.

 

Per si amb això no n’hi hagués prou, davant les denúncies de la societat civil, la contraargumentació de les autoritats es tenyeix d’elements que apuntalen encara més el racisme institucional i afegeixen llenya al foc d’un racisme social que és crucial reconèixer per poder combatre’l. En lloc d’acceptar i enfrontar la necessitat de desconstrucció del racisme imperant en la nostra societat a tots els nivells, el Ministeri de l’Interior decideix apostar per la construcció d’un nou dispositiu racista: el CIE d’Algesires, per al qual ha assignat una dotació pressupostària que ascendeix a 33.627.378 euros i les obres del qual està previst que finalitzin a finals d’any. Localment, s’ha volgut vendre com una inversió que portarà diners i llocs de treball a una àrea deprimida i amb un nivell alt d’atur, com és el Campo de Gibraltar. Res més lluny de la realitat: mentre que l’impacte econòmic a la regió serà mínim, el discurs criminalitzador de les persones que seran internades pot tenir efectes molt negatius en la convivència, fomentant estereotips racistes cap a les persones migrants i una confusió interessada entre delinqüència i situació irregular que dificulta la convivència entre comunitats.

 

Els CIE són presons racistes en les quals es tanca persones estrangeres “per no tenir papers”, no per la comissió de delictes, i constitueixen espais torturadors incompatibles amb l’Estat de Dret. Per això, des de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE i la Fi de les Deportacions no volem cap CIE, ni nou ni vell, ni a Algesires ni enlloc, i fem una crida a totes aquelles persones i col·lectius antiracistes i que defensin els drets humans a unir-se a aquest dia de protesta, perquè l’existència d’aquests espais violents que són els centres d’internament d’estrangers no es normalitzi com un element inevitable del nostre sistema.

 

Els CIE, ni nous ni renovats: tancats.

#15JCIEsNo     #NoCIEAlgeciras

La entrada ELS CIE, NI NOUS NI RENOVATS: TANCATS se publicó primero en SOS Racisme.

]]> 18231 Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo https://sosracisme.org/15j-manifest-contra-la-violencia-institucional-ciesno/ Wed, 09 Jun 2021 09:26:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13516 [Català, más abajo en castellano] Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i […]

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

]]> [Català, más abajo en castellano]

Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

DENUNCIEM:

  • En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.
  • Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.
  • L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.
  • Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.
  • El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.
  • La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.
  • Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.
  • El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.
  • El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

EXIGIM:

  • El tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers.
  • La regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers.
  • Un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària.
  • Arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació.
  • Acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres.
  • Protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori.
  • La derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.

El dissabte 12/juny a les 18h, serem davant del CIE perquè ens #SobrenRaons per exigir el seu tancament.

Adhereix al Manifest 15J
[Castellano, més amunt en català]

Sobran razones para cerrar los CIE y revertir la violencia institucional

Con motivo del 15/junio, Día internacional contra los Centros de internamiento de extranjeros, entidades, colectivas migrantes, asociaciones antirracistas y personas implicadas en la lucha por los derechos humanos, nos reafirmamos en la denuncia de los CIE como espacios de no-derecho, cuya supuesta legalidad formal esconde su carácter de estructura racista y violenta por parte del Estado.

DENUNCIAMOS:

  • En la situación actual de cierre de fronteras de los países receptores de la mayoría de expulsiones, resulta absurdo y motivo de sufrimiento inútil mantener los CIE abiertos, con personas retenidas cuando se sabe que su expulsión no será posible.
  • Desde la reapertura en octubre, el CIE de Barcelona ha impedido las visitas de familiares y organizaciones de ayuda y sólo tras muchas gestiones ha permitido las visitas de abogadas. Esto no solo vulnera los derechos de las personas internas y de sus familias sino que significa un grave bloqueo de la mirada ciudadana hacia este espacio de privación de libertad. Aumenta la opacidad y por tanto la arbitrariedad.
  • En el año 2020 se han presentado 6 denuncias por malos tratos o tortura por parte de agentes de la policía en los 6 meses que ha estado abierto. Además, se han producido situaciones de confinamiento por motivos de la covid-19 en condiciones deplorables y a pesar de haber denunciado la situación a los Juzgados de Control del CIE, estos no han hecho absolutamente nada para evitarlo.
  • Tanto la Ley de Extranjería como el funcionamiento de las administraciones dificultan la regularización de las personas migrantes y las abocan a la situación de irregularidad.
  • El repliegue del estado-nación a raíz de la pandemia ha supuesto un recrudecimiento de las redadas racistas. El estado de excepción implantado por la covid-19 ha servido como pretexto para legitimar las ilegalidades del estado, así como para promover y justificar restricciones de los derechos humanos que instauran y normalizan el racismo y la violencia institucional como procedimiento protocolario.
  • La negativa del Gobierno en el Congreso de lxs Diputadxs sobre las propuestas presentadas en la PNL presentada por el Movimiento #RegularizacionYa y la Coordinadora Obrim Fronteres, referente a la regularización extraordinaria en el contexto de pandemia de 600.000 personas de todo el Estado español y más demandas con relación al acceso a derechos a través de la agilización de trámites para no dejar a nadie atrás, derechos de menores tutelados y ex tutelados y otras exigencias con relación a asilo y refugio.
  • Las deportaciones masivas realizadas en Canarias y en Ceuta sin ninguna garantía de derechos, violentando a mujeres y niñxs, con un tratamiento militarizado de un conflicto humanitario.
  • El tratamiento vergonzoso a los menores en Ceuta, que ha hacinado a alrededor de 500 niños en naves industriales, y que ha dejado en situación de calle a otros tantos, que se encuentran escondidos por el temor a ser deportados.
  • El nuevo pacto europeo de migración y asilo cuyo eje central se basa en la deportación,  fortaleciendo así el papel de  FRONTEX en un momento en que se cuestiona desde el Parlamento Europeo la transparencia de fondos que se han multiplicado de manera millonaria en los últimos años, así como los escándalos de desvío de dinero a fondos de dudosa legalidad. Una agencia que será investigada por deportaciones ilegales en caliente en el Egeo.

EXIGIMOS:

  •  El cierre inmediato de los Centros de internamiento de extranjeros
  • La Regularización de todas las personas migrantes y refugiadas en el Estado español ante el contexto global de la pandemia y las consecuencias que plantea para las personas sin papeles.
  • Un cambio urgente de paradigma en las políticas migratorias para poner en el centro la vida de las personas y dejar de utilizar a la migración como moneda de cambio para fortalecer la Industria de la Guerra, tanto en la frontera como en el territorio, impidiendo el acceso a derechos básicos. Abandonar las medidas securitistas ante una crisis humanitaria.
  • Arbitrar los medios necesarios para facilitar las solicitudes de asilo y refugio para descartar los tapones generados en los CETI, CATE y campamentos de la vergüenza. Sin que esa agilización signifique siempre denegaciones.
  • Acabar con las deportaciones masivas como respuesta única a la llegada de personas migrantes a las fronteras.
  • Protección de la infancia y juventud migrante, primando el interés superior de los menores por sobre el estatus migratorio.
  • La derogación de la Ley de Extranjería y la Ley Mordaza.

El sábado 12/junio a las 18h, estaremos delante del CIE porque sobran razones para exigir su cierre. #CiesNo

Adhiérete al Manifesto 15J

 

 

Adhesions al Manifest 15J 2021

Actualització: 12/juny, 9:00h.

ADHESIONS COL·LECTIVES

  1. ACCOES
  2. Acollim Cerdanyola-Ripollet
  3. ActivaMent Catalunya Associació
  4. ActivaT en Derechos Humanos
  5. Adhesiva, Espai de trobada i acció
  6. Adición Movilidad Humana
  7. Alia, Associació de dones per la recerca i acció.
  8. Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV Canarias
  9. Al-Yudur – Juventud Palestina
  10. Anarquismos
  11. Asamblea Colombia Resiste Barcelona
  12. Asamblea Plaza de los Pueblos
  13. Asociación Brasileña Maloka
  14. Asociación de la Comunidad Dominicana en Cataluña
  15. Asociación de pensionistas i jubilats Marea la Colomense
  16. Asociación de Sororidad Internacionalista
  17. Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados (AIPyC)
  18. Asociación Otra Escuela
  19. Asociación Parque de Aprendizaje
  20. Asociación por ti mujer
  21. Asociación SEDOAC
  22. Associació Cultural el Raval – El Lokal
  23. Associació Cultural Els Fumats
  24. Associació Espai Comunitari i Veïnal de Can Batlló
  25. Associació IDRISSA
  26. Ateneu del Raval
  27. Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia – La Torna
  28. ATTAC Canarias
  29. Azadî Jin
  30. Banc Expropiat
  31. Biznegra
  32. Black Barcelona
  33. Bosco Global
  34. Ca la Dona
  35. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
  36. Caravana Obrim Fronteres Catalunya
  37. CIEs NO Madrid
  38. CNAACAT- Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en Catalunya
  39. Coalició Prou Complicitat amb Israel
  40. Col.lectiu Hourria
  41. Colectiva Artesanas
  42. Colectiva Furia Mexicana
  43. Colectiva Katari. Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas en Barcelona
  44. Colectiva Las Milpas
  45. Colectiva MaquiWarmi
  46. Colectivo de Prostitutas de Sevilla
  47. Colectivo Quiltro
  48. Colegio Oficial del Trabajo Social de Las Palmas
  49. Col-lectiu Anticarcerari Fuig
  50. Connectats Cooperativa
  51. Coop. Periferia Cimarronas
  52. CooperAccio
  53. Cooptecniques
  54. Coordinadora Obrim Fronteres
  55. Dëkkandoo
  56. Dora Te Escucha – Colectiva Feminista Paraná
  57. Educadores Socials En Acció
  58. Eina – l’Espai Jove de la intersindical
  59. Embajada Balai Citoyen España
  60. Emergencia Frontera Sur Barcelona
  61. Ensorrem fronteres
  62. Espai Defensa Legal Manresa
  63. Federacion de Asociaciones Africanas en Canarias (FAAC)
  64. Femart
  65. Forn de teatre Pa’tothom
  66. Fotomovimiento
  67. Frente Amplio de Uruguay en Madrid
  68. Fridays For Future Barcelona
  69. Fundació Guné
  70. Fundació Migra Studium
  71. Fundació Servei Solidari
  72. Germanor Obrera d’Acció Catolica Barcelona-Sant Feliu
  73. H.I.J.@.S. Barcelona
  74. Huitaca pacte per la vida i per la pau
  75. Iaioflautas
  76. Impremta Col·lectiva de Can Batlló
  77. Institut de Drets Humans de Catalunya
  78. Irídia
  79. Joves Junts
  80. La Barraca Transfronteriza
  81. La Electrodoméstica
  82. La Floresta Contra Fronteras
  83. La Hidra Cooperativa
  84. La Intersindical
  85. La Prosperitat Cultura en Acció 2
  86. La Tregua. Arte y transformación social
  87. La Troca: escola comunitària de formació permanent (Sants)
  88. Las Mirillas Asociación cultural
  89. Les vilaretes, espai feminista
  90. L’ESCLETXA cooperativa d’educació social
  91. Lis Alvarado
  92. Lluita Internacionalista
  93. Lo Relacional
  94. Marxa Mundial de Dones
  95. MATERIC.ORG -espacio nómada de creación y pedagogía radical
  96. Mercedes Bustos Tocón
  97. Mescladís
  98. Migración y Antirracismo SBC -Madrid
  99. Mon sense Guerres i sense Violència
  100. Moolaadé Col.lectiva Feminista de Classe
  101. Movimient Democratic de Gambia
  102. Movimiento #RegularizacionYa
  103. Movimiento Wiphala España
  104. Mujeres Palante
  105. Mujeres Supervivientes
  106. Mujeres, Voces y Resistencias
  107. Mundo en Movimiento
  108. No Borders Granada
  109. Novact- Instituto Internacional por la Acción Noviolenta
  110. Observatori DESC
  111. PAICAM – Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
  112. Plataforma 12D
  113. Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu de Llobregat
  114. Plataforma Girona Acull
  115. poc a coop sccl
  116. Pressenza Catalunya
  117. Procés Constituent
  118. ProjectA Teatre Social
  119. Putas Libertarias Raval
  120. RAFAMANS SOLIDÀRIA
  121. Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes
  122. Red de Acción e Investigación Social (RAIS)
  123. Red de Hondureñas Migradas
  124. Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
  125. Redesscan ( Red Canaria en Defensa del Sistema público de Servicios Sociales
  126. Refugees Welcome España
  127. Resistencia en Terra Allea
  128. Samidoun – Red de Presxs Políticos Palestinxs
  129. Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI Catalunya)
  130. Sindicato Co.bas
  131. Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
  132. SODEPAU
  133. SOS Racisme Catalunya
  134. SOS Refugiados Barcelona
  135. Stop Mare Mortum
  136. t.i.c.t.a.c.-taller de intervenciones críticas transfeministas antirracistas combativas
  137. Tanquem els CIE
  138. Terrassa Sense Murs
  139. Tinta Negra
  140. Tomassa Teatre
  141. TrasLaManta
  142. Universitat Internacional de la Pau (Unipau)
  143. Violetta
  144. Xarxa Suport Mutu Alcanar

ADHESIONS PERSONALS

  1. Adrián Bernal Herce
  2. Agustín
  3. Agustin Silvestre Mas Serna
  4. Ainhoa Ruiz
  5. Ainoa Díaz
  6. Aitor
  7. Albert Gomez
  8. Albert Ramos
  9. Alejandro Volkoff
  10. Alfons Romero Clavel
  11. Alicia Fdez Gómez
  12. Alicia Pano Rodriguez
  13. Alma
  14. Almudena Izquierdo
  15. Ana Gomez Salas
  16. Ana Palacín Lizarbe
  17. Anaïs Franquesa Griso
  18. Ander Zabala Gomez
  19. Andrea Fernández López
  20. Andrea Stickel
  21. Ángeles Tarjuelo
  22. Angelina
  23. Angeline Giusto Ampuero
  24. Angie Rojas
  25. Anna Alie Zanini
  26. Anna Cabot Dalmau
  27. Anna Gabarró
  28. Anna Pascal
  29. Antonia Avalos Torres
  30. Antonia Gómez
  31. Antònia Pascual
  32. Antonio Piñeiro
  33. Araceli López Berrón
  34. Arantxa Escobar
  35. Aritz García Gómez
  36. Arua Ibrahim Gasca
  37. Aura Gonzales Pluas
  38. Áurea Martín Morris
  39. Baltierrez Meras Laia
  40. Basha Changue
  41. Bea Cantero
  42. Beatriu Guarro
  43. Beatriz Pérez-Pérez
  44. Betty Puerto Barrera
  45. Blanca
  46. Blanca Callén
  47. Blanca Vasquez
  48. Bondyale Oko
  49. Bru Aguiló
  50. Carla
  51. Carlos Granados
  52. Carlos Javier Romero García
  53. Carlos Marques Marcet
  54. Carme Alemany Gómez
  55. Carme Gas Santacatalina
  56. Carme Murias
  57. Carme Poveda López
  58. Carmen
  59. Carmen Burgos
  60. Carolina Romero
  61. Cassius Guimarães
  62. Celina bordino
  63. Cintia Bueno Pereira
  64. Clara Calderó Delgado
  65. Clara Triviño
  66. Claudia Garcia Enrique-Tarancon
  67. Concepción Ribera de la Barrera
  68. Consuelo Montecinos
  69. Conxa Vazquez
  70. Craig Gilmore
  71. Cristina Bancells Bau
  72. Cristina Fernández Bessa
  73. Cristina López Hernández
  74. Daiana da Silva
  75. Daniel Carme Barbero
  76. Daniel Pardo Rivacoba
  77. Daniel Yonte Fuentes
  78. Daniela Ortiz
  79. David
  80. David Bondia Garcia
  81. David Caldevilla Collado
  82. David Orta Martin
  83. Delfina Viñas
  84. Diana Roqué Salazar
  85. Diego Espina
  86. Dolors Torrents Mestres
  87. Dorotea Casas
  88. Edith Espínola
  89. Eduardo Montesinos Garcia
  90. Elena
  91. Elena Arrontes
  92. Elena Leiva Ingles
  93. Elena Perez Sanchez
  94. Ellen Bianchi Alaver
  95. Elsa
  96. Enric Pera
  97. Enrique
  98. Erica Bel
  99. Erika Marlene Sarmiento Castiblanco
  100. Esperanza Fernández
  101. Ester Baiges Miró
  102. Esther Santana
  103. Eugenia Centomo
  104. Eunice Romero
  105. Eva Aneiros Vivas
  106. Eva Martín Jiménez
  107. Evelise Pereira Barboza
  108. Ezequiel Salzberg
  109. Fátima Cevallos Correa
  110. Federico Gatti
  111. Fernanda
  112. Ferran Coll i Sol
  113. Flora Ridaura Isern
  114. Francesc Consuegra
  115. Francesca Adrian Ros
  116. Francisco Barraza
  117. Francisco Roldán
  118. Francisco Rosa Herrero
  119. Gabriela Lopez
  120. Gabriela Vargas Serpa
  121. Gala Pin
  122. Galit Fierro
  123. Gemma Griera artigas
  124. Georgina González Rabassó
  125. Gisela
  126. Gisela Miñana
  127. Gisela Ruiseco
  128. Glòria
  129. Grecia Guzmán Martínez
  130. Gregori Saavedra Martinez
  131. Guillem Gómez Sesé
  132. Guillermo C. Varela Rivas
  133. Helena
  134. Homero Distefano
  135. Ignasi Alabern
  136. Ignasi Obiols
  137. Imma Balaguer
  138. Inés Archer
  139. Inés Marco Lafuente
  140. Inma Prieto Gil
  141. Iñigo Robredo Korta
  142. Irene Carrión Álvarez
  143. Irene Gas Ferré
  144. Irina
  145. Isa Lucas Garcia
  146. Isabel Chacón
  147. Isil Sol Vil
  148. Itzà
  149. Ivan Salavedra Marco
  150. Izaskun Romero Laibarra
  151. Janet Mérida Fernández
  152. Jasmine Elsie McGhie
  153. Jaume Elias i Boyé
  154. Javier Belda
  155. Jennifer
  156. Jessica A
  157. Jessica González Herrera
  158. Jezabel Goudinoff Panadero
  159. Jimena
  160. Joan Fernandez Vicente
  161. Joan Gatell Mateu
  162. Joel Audí Poy
  163. Jordi Campabadal Graus
  164. Jordi Muñoz Burzon
  165. Jordi Rojas
  166. José Gordon Prats
  167. José Manuel López Blanco
  168. José María Morillo
  169. Josefina Mirandes
  170. José-Miguel Lorenzo Arribas
  171. Josetxo Ordóñez Etxeberria
  172. Joyce Jandette Torres
  173. Juan Jose Gaona
  174. Judit Moreno Alonso
  175. Júlia Benet
  176. Julia Lull Sanz
  177. Júlia Salvador Palau
  178. Julio Daniel
  179. Karolyna Nuñez Grez
  180. Katharine Tessa Harry Van Raemdonck
  181. Kenia García
  182. Kevin Bruque
  183. Koldo Lew
  184. Laia Cussó
  185. Laia Estrada
  186. Laia Oliva
  187. Larissa Saud
  188. Laura Cubero
  189. Laura Guillén Olmos
  190. Laura Safont
  191. Lena Prado
  192. Leopold Magriñà Torné
  193. Liliana Rangil Vila
  194. Lily Colombia
  195. Lina Vanesa
  196. Lirca
  197. Lluís Imedio Murillo
  198. Llum Pellicer Francés
  199. Lola Santacatalina Ubiedo
  200. Loles Perez-Hita
  201. Lorena
  202. Lorena Garcia Ruiz
  203. Lourdes Calvet Arratibel
  204. Luana Raiter
  205. Lucia Escobedo Marin
  206. Lucía Estrella Serra Domínguez
  207. Lucia Piedra Galarraga
  208. Lucrecia Zappegno
  209. Ludwig Verdillon
  210. Luisa Olivares Manjón
  211. Lupe Cots
  212. Lupe Garcia
  213. Lupe Romero
  214. Luz Marina Hache Contreras
  215. M. Jesús
  216. M. José Serratosa Bellés
  217. M. Koldibike Velasco Vázquez
  218. Mª Candelaria Batista Ramírez
  219. Ma Remedios Belda Ferri
  220. Ma Rosa
  221. Mafe Moscoso
  222. Maier Irigoien Ulaiar
  223. Malena
  224. Manel Novo i Canyelles
  225. Manolo Cardenas Garcia
  226. Mar
  227. Mar Anaya Pareja
  228. Mar Portela Duch
  229. Marcos Marin
  230. Maria Badet de Souza
  231. Maria Blazquez Vidal
  232. Maria Castaño Martin
  233. María Cruz Vallespi Zambudio
  234. Maria Dantas
  235. Maria Dominguez
  236. Maria Elena Ale
  237. Maria Elena Pérez Peñate
  238. Maria Fernanda Ovalle Donoso
  239. María José Hernández Blasco
  240. Maria Jose Navarro Munuera
  241. María Luisa Gabaldon
  242. María Piedad Martín Hernández
  243. Maria Rosa Dalurzo
  244. Maria Soledat Veres Gómez
  245. Maria Teresa Cataldo Plaza
  246. Maria Teresa Humbert Climent
  247. Mariana Araújo
  248. Mariana Campos Lichtsztejn
  249. Mariana Paiva
  250. Mariangels Gimenez
  251. Marianna
  252. Marikarmen Free
  253. Marina Girona-Raventós
  254. Marina Núñez
  255. Marina Riera Retamero
  256. Mariona Bros Ardévol
  257. Mariona Chavarria
  258. Marisa Panisello Chavarria
  259. Maritza Buitrago Rave
  260. Marta Bolinches i Chordá
  261. Marta Granés
  262. Marta Iris
  263. Marta Lisbona
  264. Marta Romay
  265. Marta Rosique i Saltor
  266. Marta Saleta
  267. Marta Serrés
  268. Marta Trujillo López
  269. Mentxu
  270. Merce Andres Daina
  271. Mercè Duch Méliz
  272. Mercè Hernàndez Martinez
  273. Mercè Otero Vidal
  274. Mercedes Bustos Tocón
  275. Mercedes Rodriguez
  276. Mia Caritg Masramon
  277. Michele
  278. Miguel Angel Garcia Álvarez
  279. Miguel Angel Martinez Fernandez
  280. Mikel Elorza
  281. Miquel Mateu Ballesté
  282. Mireia Belda Cruz
  283. Miriam Sol
  284. Mirta Idearte
  285. Mirta Lojo
  286. Mónica Díez
  287. Montse Forcadas
  288. Montse Milà Estrada
  289. Montserrat Cervera Rodon
  290. Montserrat García Soldevila
  291. Montserrat López Tolosana
  292. Montserrat Martinez
  293. Montserrat Reyes Diaz
  294. Montserrat Sànchez Cairol
  295. Montserrat Vinyets Pagès
  296. Nani Vall-llossera
  297. Natalia García Fernández
  298. Natalia Parra Leon
  299. Natalia Pirlog
  300. Naty Oliveira
  301. Nebon Babou Bassono
  302. Noe
  303. Núria
  304. Núria Climent Codina
  305. Núria Empez Vidal
  306. Nuria Musoles Villegas
  307. Núria Pàmies Martorell
  308. Nuria Sala de la Torre
  309. Olga Aguirre
  310. Oriana
  311. Oriol Escura Herencia
  312. Oriol Perez Perez
  313. Pablo Aragón
  314. Pablo Rossi
  315. Paola Arias
  316. Papalaye
  317. Paqui Arenas
  318. Pascual Sierra Gil
  319. Patricia
  320. Patricia Gonzalez
  321. Patricia Gutierrez Leal
  322. Patricia Posadas
  323. Pau Segado Bixquert
  324. Paula Arauz
  325. Paula Monteiro
  326. Paula Rossi
  327. Pedro Mata
  328. Pilar
  329. Pilar Solà Asensi
  330. Piro Portela
  331. Quiteria Guirao
  332. Rafaella Rambaldi
  333. Rakel Aspiazu Etxebarria
  334. Ramon Montesinos Busquets
  335. Raquel Fernández Bejarano
  336. Raquel García
  337. Raquel Sánchez García
  338. René Gómez
  339. Rita Gual
  340. Roger Jimenez
  341. Rosa Acebal Gómez
  342. Rosa Beatriz Maldonado Páez
  343. Rosa Cañadell Pascual
  344. Rosa Lloréns Vercher
  345. Rosa Mª Fernández Sansa
  346. Rosalia Molina
  347. Rosario Cunillera Pelaez
  348. Rosemeire Figueira
  349. Roser Montané Tardà
  350. Ruben Alejandro Dionicio
  351. Ruben Caruso
  352. Ruben Saez Pellicer
  353. Ruth Gozalbo Moliner
  354. Sabrina Drago
  355. Salam
  356. Samuel Allan
  357. Sandra Elma Rehder
  358. Santi Bolibar
  359. Sara Asensio
  360. Sara Carbonell
  361. Sarai Costas
  362. Sarjo Bojang
  363. Sebastià
  364. Sergi Ortego
  365. Sergi Perelló Miró, Secretari general. Intersindical
  366. Sheila Gómez Vidal
  367. Silvia Albert Sopale
  368. Silvia Torralba
  369. Sira
  370. Soledad Lucero
  371. Susan E Knowles
  372. Susana
  373. Susana Provencio
  374. Sylvia Blázquez Vila
  375. Teodoro Bondyale Oko
  376. Teresa Martínez asumu
  377. Teresa Permanyer Quintana
  378. Tiphaine Leurent
  379. Tjasa Kancler
  380. Vanessa Francès Mola
  381. Verena Stolcke
  382. Victoria Alcaraz Mira
  383. Victoria Columba
  384. Vincent Caroff
  385. Violeta
  386. Violeta Ospina
  387. Viviana Carmona
  388. Xavi Tarragón Cervós
  389. Xavier Cambra
  390. Xavier Montanyà
  391. Ysabel Torralbo Calzado
  392. Yunailis Salazar
  393. Yvonne Herrero

 
 
 
 

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

]]> 13516 Comunicat: Seguim exigint l’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca https://sosracisme.org/comunicat-seguim-exigint-lalliberament-de-les-persones-retingudes-al-cie-de-la-zona-franca/ Fri, 30 Oct 2020 09:53:40 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13150 Des del dia 5 d’octubre, data de la reactivació del CIE, ni les queixes davant dels jutjats de control ni les demandes de les entitats defensores dels DDHH han tingut resposta. Sabem que ja hi ha tres interns positius pel COVID19 i altres vuit en aïllament dins del CIE de Zona Franca. Exigim la llibertat […]

La entrada Comunicat: Seguim exigint l’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca se publicó primero en SOS Racisme.

]]>

  • Des del dia 5 d’octubre, data de la reactivació del CIE, ni les queixes davant dels jutjats de control ni les demandes de les entitats defensores dels DDHH han tingut resposta.

  • Sabem que ja hi ha tres interns positius pel COVID19 i altres vuit en aïllament dins del CIE de Zona Franca.

  • Exigim la llibertat dels interns i que se’ls proporcioni els recursos socials i sanitaris adients per passar el confinament.

    • El passat 16 d’octubre, davant la notícia que ja hi havia un afectat de COVID19 dins del CIE, diverses entitats i col·lectius de defensa dels drets humans vam assenyalar públicament el gran error que havia estat reactivar els CIE en plena pandèmia. Els centres d’internament d’estrangers de cap manera tenen les condicions adequades per mantenir la salut de les persones que hi són retingudes. A la demanda social es van afegir les queixes davant del jutge de control del CIE, fonamentades en dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
    Dues setmanes després, no s’ha rebut cap resposta ni dels jutges de control, ni del Ministeri d’Interior, ni de la Delegació del Govern a Catalunya. El CIE de Barcelona continua sent un lloc opac. Ni familiars dels interns, ni les entitats que normalment acompanyen els interns poden visitar el CIE. Aquesta opacitat en un temps de pandèmia no resulta una sorpresa coneixent com funcionen aquest centres d’internament, però agreuja la vulneració de drets individuals de les persones retingudes. Aquesta manca d’informació sobre què hi passa a dins reforça la condició dels CIE com a llocs de no-dret.
    Mentre arreu augmenten les restriccions i mesures de control, dins del CIE es manté la situació anòmala de tenir un grup de 80 persones tancades en un centre que no té les condicions necessàries per mantenir l’aïllament. Aquest tancament, a més, es manté mentre continuen les negociacions amb els països d’origen a fi que acceptin el retorn de les persones retingudes, amb el perill afegit de propagació del virus que això significa.
    Aquesta situació de pandèmia agreuja un problema de fons que hem denunciat reiteradament: cal tancar els CIE definitivament i eliminar el sistema de deportacions, cal fer una transformació profunda de la política migratòria que ara per ara és profundament racista i violenta.
    Seguim exigint:

    • L’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca i la seva derivació cap
      a recursos sanitaris adequats per passar el confinament.
    • El tancament definitiu dels centres d’internament d’estrangers
    • El compromís de totes les institucions per eliminar totes les mesures que afavoreixen la
      expulsió del país de les nostres veïnes.

    Signen aquest comunicat:
    Irídia – Migra Studium – SOS Racisme – Tanquem els CIE – Sindicat Popular de Venedors Ambulants – Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAAE) – t.i.c.t.a.c. – Movimiento Regularización Ya – Comité de Emergencia Antirracista – Emergencia Frontera Sur

    La entrada Comunicat: Seguim exigint l’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     13150     Comunicat davant la reactivació dels CIE https://sosracisme.org/comunicat-davant-la-reactivacio-dels-cie/ Fri, 25 Sep 2020 09:06:13 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13040 Les entitats que visitem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE): • Denunciem que a data 23 de setembre de 2020 el Govern ha anunciat la represa de l’activitat en els CIE per internar persones de determinades nacionalitats que arribin en pastera a les costes espanyoles. • Ens oposem frontalment a la represa de les detencions en […]

    La entrada Comunicat davant la reactivació dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Les entitats que visitem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE):
    • Denunciem que a data 23 de setembre de 2020 el Govern ha anunciat la represa de l’activitat en els CIE per internar persones de determinades nacionalitats que arribin en pastera a les costes espanyoles.
    • Ens oposem frontalment a la represa de les detencions en aquests espais de vulneració de drets i sofriment.
    • Apel·lem al fet que les autoritats competents acabin definitivament amb aquesta mesura desproporcionada i injusta.
    25 de setembre de 2020. – Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) han estat buits durant mesos, període en el qual no s’han dut a terme internaments ni expulsions, demostrant una vegada més que no són necessaris en el marc de la gestió migratòria. No obstant això, aquesta treva ha durat poc i el Govern ha ordenat privar de llibertat persones en aquests centres, posant una altra vegada en funcionament aquestes institucions disfuncionals que disten de ser llocs amb garantia de drets i condicions de vida digna.
    Portem anys denunciant les deficiències estructurals i de serveis greus que presenten tots els CIE d’Espanya, que a més d’incomplir la normativa i diferents disposicions judicials, impossibiliten el compliment de les mesures sanitàries adequades a la situació d’emergència
    en què encara ens trobem i que fan que l’internament a hores d’ara sigui no només injust sinó
    insalubre i insegur.
    Quan va començar la pandèmia vàrem advertir el Ministeri d’Interior sobre els riscos de contagi que implicava mantenir persones retingudes als CIE. Finalment, els últims dies de març, dos joves migrants nouvinguts en pastera i tancats al Centre de Barranco Seco, a les Illes Canàries, es van contagiar de coronavirus per un infermer que treballava allà i a un centre de salut de la zona. Durant aquest temps, no s’han dut a terme reformes de cap naturalesa que hagin suposat un canvi en les condicions d’internament perquè ara s’entengui que sí es
    garanteixen els drets més bàsics.
    Els CIE són espais de gestió policial opaca, plena d’irregularitats i que deixa desemparades les persones que són tancades darrere dels seus murs. Ara s’anuncia una estratègia clara, que persegueix internar persones nouvingudes en pasteres de nacionalitat algeriana i marroquina
    o que arriben de Mauritània. Un cop més, es reflecteix l’ús dels CIE com una eina de la gestió migratòria, que utilitza l’internament per a la deportació allà on la correcta identificació de persones amb necessitats especials de protecció és crucial.
    Per tot això,

    1. Apel·lem a la responsabilitat de les autoritats competents perquè prenguin mesures adequades per garantir tots els drets de les persones migrants a Espanya amb independència de la seva situació administrativa.
    2. Exigim la clausura de tots els CIE i la fi de l’internament per ser una mesura desproporcionada i injusta, d’escassa garantia constitucional, amb un caràcter hostil i repressiu indubtable i que és una taca en un Estat de dret.
    3. Igualment, fem una crida perquè s’acabi amb les deportacions racistes i discriminatòries, amb la tancada durant 72 hores als Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que actuen com extensions de comissaries, que són espais que ni tan sols compten amb desenvolupament normatiu propi, i ens sumem a les reivindicacions recollides en la campanya #RegularizacionYa

    Juntament amb altres entitats que també treballen per a la protecció dels drets humans demanem el desmantellament de les polítiques inhumanes d’internament, devolució i expulsió. Apostem per una reforma migratòria integral, que inclogui el tancament dels CIE i la fi de les deportacions per evitar tant sofriment inútil, al mateix temps que exigim polítiques que promoguin l’acollida digna.

    Manifestacions davant CIE Zona Franca

    Signen aquest comunicat:
    Abriendo Fronteras Guadalajara
    Acción en Red Madrid
    Afromurcia en Movimiento
    ALBOAN
    Alianza por la Solidaridad-Action Aid
    Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Salamanca La Tavaya
    Asociación Apoyo
    Asociación Claver SJM
    Asociación de Guinea y amigos. Valencia
    Asociación El Atochar
    Asociación Empleadas de Hogar de Murcia
    Asociación Ivorien Murcia
    Asociación Karibu
    Asociación Mujeres de la Otra Orilla
    Asociación Mujeres Kasofor
    Asociación Musulmana por los Derechos Humanos
    Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
    Asociación SEDOAC –Madrid
    Asociación SERCADE
    Asociación Sociocultural Nosotras por los cuidados y el empleo de hogar
    Asociación Territorio Doméstico
    Asociación Valiente Bangla
    Asociación Venezolanos Amigos del Mundo (AVAM)
    Asoc. Nourdine – Asociación Cultural La Paz
    Atalaya
    Barbecho
    Campaña CIEs NO – València
    Campaña Estatal por el cierre de los Centros de Internamiento de Extranjeros y el fin de las
    deportaciones
    Candombe
    Caravana Obrim Fronteres
    Caravana Obrim Fronteres Menorca
    Casa Camerún Comunidad Valenciana – ONGD
    CEAR PV
    CEDSALA
    CESÁfrica – Coordinadora de Entidades de Solidaridad con África
    CGT Murcia
    Centro Padre Lasa
    Centro Socioeducativo Lestonnac
    CIES no Granada
    CIEs NO Motril
    CIM Burkina
    CNAAE Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en España
    Colectiva Mujeres con voz Valencia
    Colectiva ADX Eslida
    Colectivo Indignado de Valladolid
    Colectivo Pronoia Murcia
    Colectivo Sirirí
    Colectivo Sur Cacarica
    Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado CCAR
    Comité de Solidaridad con Perú Pachamama de Alicante
    Comunidades cristinas populares de Alicante
    Consejo Asesor de CONFER Migraciones
    Convivir sin Racismo Murcia
    Coordinadora de Barrios, Madrid
    Coordinadora de Barrios de Murcia
    Coordinadora Obrim Fronteres
    CP San Carlos Borromeo
    CRIDA contra el racisme i el feixisme
    Diapó con África
    Emergencia Frontera Sur Barcelona
    Emergencias Frontera Sur Motril
    Ens Movem Sant Joan
    Entreiguales
    Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte
    FAAM. Federación Asociaciones Africanas de Murcia
    FEDERACIÓN DE COMITES UMOYA
    Federación SOS Racismo
    Feministas Antirracistas
    Fraternitat Secular Carles de Foucauld
    Fundació Migra Studium
    Fundació privada La Vinya, d’acció social
    Fundación AMOVERSE
    Fundación Ángel Tomás (FISAT)
    HOAC de Murcia
    HOAC València
    Intersindical Valenciana
    Irídia – Centro por la Defensa de los Derechos Humanos
    Irungo Harrera Sarea. Red de Acogida de Irun
    Kifkif, Migraciones y Refugio LGTBI+
    La nova usurpada
    Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els inmigrants
    Motril acoge
    Movimiento Estatal #RegularizaciónYa
    Mundo en Movimiento
    Movimiento Wiphala España
    Mundubat
    Murcia Acoge
    No Name Kitchen
    Obrim Fronteres Valencia
    Observatorio Derechos Humanos Samba
    Observatorio de Racismo Institucional (RAIN)
    Oficina de Derechos Sociales de Sevilla
    Ongi Etorri Errefuxiatuak Bizkaia
    Organización de Residentes Bolivianos en Totana ( Murcia)
    PAREM. Asociación para las Personas Refugiadas y Migrantes residentes en la Región de
    Murcia
    Perifèries
    Plataforma Bienvenid@s Refugiad@s La Rioja
    Plataforma CIEs No Madrid
    Plataforma contra la pobreza y la exclusión social de Alicante
    Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants (Barcelona)
    Plataforma de la Inmigración de Molina de Segura
    Plataforma de solidaridad con los pueblos del Mediterráneo
    Plataforma Personas Refugiadas de Cáceres
    Plataforma Refugiados Mérida
    Plataforma somos migrantes
    Plaza de los Pueblos
    Prodein Melilla
    Proyecto iusmigrante
    Psicólogas y Psicólogos sin Fronteras
    Pueblos Unidos- Fundación San Juan del Castillo
    Red de Cuidados Antirracistas
    Red de Hondureñas Migradas
    Red incola
    Red Interlavapiés
    Red Senda de Cuidados
    Red Solidaria de Acogida
    Servicio Jesuita al Migrante –España
    Servicio Jesuita a Migrantes Valencia – SJM Valencia
    Sindicato de Manteros de Madrid
    Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
    SOEPIC
    Solidary Wheels
    Solidaridad internacional Andalucía
    SOS Racisme Catalunya
    SOS Racismo Madrid
    Stop Mare Mortum
    Tanquem els CIE
    Tras la manta
    Unitat contra el Feixisme i el Racisme- UCFR
    València Acull
    València és Refugi

    La entrada Comunicat davant la reactivació dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     13040     Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària https://sosracisme.org/comunicat-denunciem-agressions-policials-en-el-cie-de-barcelona-en-el-context-de-lemergencia-sanitaria/ Thu, 19 Mar 2020 12:21:26 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12414 Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme volem denunciar que en el context actual d’emergència sanitària pel Covid-19 s’estan vivint situacions de tensió a l’interior dels CIE, que en cap cas poden suposar vulneracions dels drets fonamentals de les persones internades. Així mateix, fruit de la situació s’estan duent a terme actes de […]

    La entrada Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme volem denunciar que en el context actual d’emergència sanitària pel Covid-19 s’estan vivint situacions de tensió a l’interior dels CIE, que en cap cas poden suposar vulneracions dels drets fonamentals de les persones internades. Així mateix, fruit de la situació s’estan duent a terme actes de protesta com vagues de fam, mostra de pancartes o negativa temporal a entrar en les cel·les. Entenem que aquestes situacions han de considerar-se com un exercici del dret de reunió i manifestació pacífica i ara més que mai les autoritats han d’actuar amb la màxima professionalitat i proporcionalitat davant situacions de protesta, sempre protegint els drets de les persones internes i garantint el diàleg i la mediació en l’interior dels centres. Volem denunciar que després d’una protesta que va tenir lloc dissabte passat en el CIE de Barcelona, es va augmentar la tensió per part dels funcionaris cap a les persones internades.
    Dilluns dia 16 de Març en aquest comunicat ja alertàvem del risc de que els interns patissin violència i agressions per part dels agents policials. Malauradament, més enllà de la tensió, avui hem de denunciar que el dia d’avui hem presentat una denúncia en nom d’un intern per haver estat sotmès a un eventual delicte contra la integritat moral i de lesions després d’haver estat agredit per agents de la policia nacional en la seva cel·la. Tal com ell mateix denuncia, “El passat diumenge dia 15 de març, sobre les 16:45 de la tarda, just després del recompte i abans de que els interns poguéssim sortir de les cel·les per anar al pati, vaig ser víctima d’una agressió per part de 5 dels policies nacionals encarregats de la custodia del centre. L’agressió es va produir dins de la meva cel·la, davant dels tres interns que comparteixen la cel·la amb mi“. Segons denuncia, un agent va entrar en la seva cel·la i, després de preguntar-li si havia estat ell qui els havia insultat, li va donar dues bufetades, davant la qual cosa l’intern li va apartar el braç. Després d’aquesta situació es van abalançar sobre ell fins a 5 policies i, mentre 3 agents l’immobilitzaven, el primer agent el va agredir amb cops de puny i un altre agent el colpejava amb la porra a l’esquena i a les cames. Un dels cops de puny va ser en la zona de l’ull, la qual cosa li ha deixat una lesió que pot ser corroborada per l’advocada.
    La persona agredida va ser posada en llibertat en el dia d’ahir davant la impossibilitat de poder efectuar la seva deportació davant l’emergència sanitària pel Covid 19.
    Exigim que el Ministeri d’Interior dugui a terme totes les mesures necessàries per tal de depurar la responsabilitat i per tal d’assegurar el manteniment de les imatges gravades per les càmeres de videovigilància, les quals s’ha demanat que siguin requerides al CIE pel jutjat de guàrdia amb caràcter urgent.
    Tanquem els CIE! Prou agressions policials!
     
    Descarrega el comunicat en pdf
     

     
    [castellano]
    Denunciamos agresiones policiales en el CIE de Barcelona en el contexto de la emergencia sanitaria Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme queremos denunciar que en el contexto actual de emergencia sanitaria por el Covid-19 se están viviendo situaciones de tensión en el interior de los CIE, que en ningún caso pueden suponer vulneraciones de los derechos fundamentales de las personas internadas. Asimismo, fruto de la situación se están llevando a cabo actos de protesta como huelgas de hambre, muestra de pancartas o negativa temporal a entrar en las celdas. Entendemos que dichas situaciones han de considerarse como un ejercicio del derecho de reunión y manifestación pacífica y ahora más que nunca las autoridades deben actuar con la máxima profesionalidad y proporcionalidad ante situaciones de protesta, siempre protegiendo los derechos de las personas internas y garantizando el diálogo y la mediación en el interior de los centros. Queremos denunciar que tras una protesta que tuvo lugar el pasado sábado en el CIE de Barcelona, se aumentó la tensión por parte de los funcionarios hacia las personas internadas.
    El Lunes 16 de Marzo en este comunicado ya alertábanos del risgo de que los internos sufrieran violencia y agresiones policiales por parte de los agentes de la policia. Desgraciadamente, más allá de la tensión, tenemos que denunciar que el día de hoy hemos presentado una denuncia en nombre de un interno por haber sido sometido a un eventual delito contra la integridad moral y de lesiones tras haber sido agredido por agentes de la policía nacional en su celda. Tal y como él mismo denuncia, “El pasado domingo día 15 de marzo, sobre las 16:45 de la tarde, justo después del recuento y antes de que los internos pudiéramos salir de las celdas para ir al patio, fui víctima de una agresión por parte de 5 de los policías nacionales encargados de la custodia del centro. La agresión se produjo dentro de mi celda, ante los tres internos que comparten la celda conmigo“. Según denuncia, un agente entró en su celda y, tras preguntarle si había sido él quien les había insultado, le dio dos bofetadas, ante lo cual el interno le apartó el brazo. Tras dicha situación se abalanzaron sobre él hasta 5 policías y, mientras 3 agentes le inmovilizaban, el primer agente le agredió con puñetazos y otro agente le golpeaba con la porra en la espalda y en las piernas. Uno de los puñetazos fue en la zona del ojo, lo cual le ha dejado una lesión que puede ser corroborada por la abogada.
    La persona agredida fue puesta en libertad en el día de ayer ante la imposibilidad de poder efectuar su deportación ante la emergencia sanitaria por el Covid 19.
    Exigimos que el Ministerio de Interior lleve a cabo todas las medidas necesarias para depurar la responsabilidad y para asegurar el mantenimiento de las imágenes grabadas por las cámaras de videovigilancia, las cuales se ha pedido que sean requeridas al CIE por el juzgado de guardia con carácter urgente.
    Cerremos los CIE. ¡Basta de agresiones policiales!

    La entrada Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     12414     Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament https://sosracisme.org/comunicat-lexcepcionalitat-actual-exigeix-clausurar-el-cie-i-alliberar-tots-els-interns-immediatament/ Mon, 16 Mar 2020 12:50:40 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12402 Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme exigim la clausura immediata del CIE de la Zona Franca i l’alliberament de les persones internades en ell, per les circumstàncies excepcionals que concorren en l’actualitat. Estat d’Alarma i deportacions impossibles La pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 està provocant una cascada de decisions polítiques, socials, econòmiques i jurídiques que eren impensables […]

    La entrada Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme exigim la clausura immediata del CIE de la Zona Franca i l’alliberament de les persones internades en ell, per les circumstàncies excepcionals que concorren en l’actualitat.

    Estat d’Alarma i deportacions impossibles
    La pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 està provocant una cascada de decisions polítiques, socials, econòmiques i jurídiques que eren impensables al nostre país fa unes poques setmanes. La declaració de l’Estat d’Alarma, previst en l’art. 116 de la Constitució, és l’exemple més notori.
    Els Centres d’Internament d’Estrangers i les polítiques migratòries d’expulsió i internament no podien quedar al marge i també, per la via dels fets, s’estan veient afectats.
    En primer lloc, més de la meitat dels 196 països del món han vetat l’entrada de viatgers procedents d’Espanya (1), entre ells el Marroc, país al què s’efectua el major percentatge d’expulsions i devolucions d’estrangers des de fa anys. Ja sigui pel nombre de nacionals marroquins expulsats o també perquè el Marroc admet les expulsions en el seu territori de nacionals de tercers països, sobretot de l’Àfrica subsahariana (2).
    En un país confinat, amb la llibertat deambulatòria dels ciutadans i els desplaçaments terrestres, aeris i marítims greument restringits, es pot parlar, sense por d’exagerar, d’un bloqueig tècnic dels mitjans de transport i el creuament de fronteres necessaris per executar les expulsions (3). Les expulsions resulten, ara per ara, impossibles.
    Sense expulsió no hi pot haver internament
    La naturalesa dels CIE els converteix en dispositius en els quals es compleix la mesura cautelar d’internament prevista en l’art. 61 de la Llei d’Estrangeria. Només en el cas que hi hagi possibilitat d’expulsar és legal privar de llibertat en un CIE Per això, la llei imposa un límit als internaments: “durant el temps mínim i imprescindible” (4) per verificar l’expulsió.
    En el moment actual, impossibilitades les expulsions i devolucions pel tancament de fronteres, els CIE són dispositius ineficients i sense objecte, són incapaços d’aconseguir l’efecte per al qual van ser creats. En les actuals i excepcionals circumstàncies, l’internament comporta un patiment inútil i un recurs no solament il·legítim, sinó totalment injustificat.
    Internament inútil, insalubre i insegur
    No hem d’oblidar el dèficit sistèmic i habitual de l’assistència sanitària, de les mesures d’higiene i de les condicions de vida a l’interior del CIE. Fa poc menys de vuit mesos, denunciàvem les deplorables condicions d’insalubritat del centre durant la sufocant onada de calor del passat mes de juliol (5).
    Com resumia la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions fa poques hores, les persones al CIE estan tancades en cel·les col·lectives i són obligades a compartir bany (6). No tenen accés lliure i constant a aigua corrent i la majoria de moviments (fins i tot per anar al bany) els interns els han de fer escortats per un agent de la policia, incrementant el risc de contagi. El sabó, els llençols nets, els contenidors de deixalles i la roba neta estan racionats o són manifestament insuficients. És impossible garantir la desinfecció realista dels centres, al ser llocs distribuïts en zones comunes en què es concentra constantment un elevat nombre de persones.
    En el passat, els episodis amb brots de malalties infectocontagioses (tuberculosi, sarna…) sovint han significat el tancament dels centres per a la seva desinfecció i neteja, en concret els casos més recents ocorreguts el mes de febrer tant al CIE de Zapadores (Valencia) com al CIE d’Aluche (Madrid) (7).
    És sabut que l’atenció del servei sanitari prestat per la mercantil privada Clínica Madrid no està present de la mateixa manera en tots els centres d’internament i, en els centres que opera, ni és contínua, ni compta amb els mitjans adequats i necessaris. Per als casos que surten de la mera administració de control farmacològic o de l’atenció de malalties molt lleus, el servei sanitari del CIE recorre sistemàticament i repetidament als recursos públics d’urgències hospitalàries (Hospital Clínic). Recursos públics que, com tots sabem, ja es troben sotmesos a una forta demanda i pressió des de fa dies.
    Els agents del Cos Nacional de Policia, el personal de neteja i serveis, els membres de Creu Roja encarregats de l’atenció social als centres no estan exempts de ser transmissors i/o receptors del virus. La seva entrada i sortida exposa a les persones internes privades de llibertat. Els mateixos interns dissabte passat es queixaven que se’ls privava de visites de familiars i ONG però en canvi els operaris de les obres de reforma segueixen entrant i sortint del CIE, afegint doncs més risc. Hi ha, a més, persones internes que pateixen malalties cròniques de risc enfront el virus SARS-CoV-2.
    Els interns del CIE de la Zona Franca són conscients que les deportacions i expulsions ara mateix no es poden fer efectives. Davant l’absurditat de la situació, porten des de dissabte en actitud de protesta pacífica, negant-se a entrar al menjador ni volent pujar a les cel·les, exigint una resposta per part de la Direcció del centre. Repetits incidents en el passat fan pensar que hi ha un risc real que aquesta protesta legítima per part dels interns sigui gestionada per part de la policia amb força excessiva o fins i tot amb violència i agressions físiques (8). Després d’anys d’exercir de jutge de control del CIE d’Aluche, Ramiro García de Dios declarava: “los CIE son centros de sufrimiento y espacios de opacidad e impunidad policial”(9).

    Internament injustificat i llibertat immediata
    La Directiva Europea 115/2008 de Retorn estableix clarament en el seu art. 15.4 (10) que si desapareixen les perspectives raonables de dur a terme les expulsions, per qualsevol circumstància sobrevinguda, l’internament és injustificat. En aquest cas, immediatament la persona migrant privada de llibertat en un CIE ha de ser alliberada. No hi ha una altra interpretació possible de la lectura de les lleis aplicables.
    Si a la normalitat estem en contra de la detenció migratòria i les expulsions, en l’excepcionalitat no es justifica de cap manera la seva continuïtat, menys quan el que es posa en risc és la salut.

    Per totes les raons exposades, considerem que es reuneixen les condicions legals necessàries per clausurar el CIE de la Zona Franca, posar en llibertat els interns que encara es troben en ell i, finalment, reflexionar amb profunditat i honestedat, com a societat, sobre els suposats beneficis que ens proporcionen les inhumanes polítiques d’internament i d’expulsió de persones migrants, tot apostant per una reforma migratòria integral, proposant polítiques d’acollida i no de deportacions.
     4 logos
    Manifestacions davant CIE Zona Franca
    (2) Durant 2019, el 46% de tots els interns acompanyats per Migra Studium al CIE de la Zona Franca eren marroquins; als que cal afegir un 34% magrebins (Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia) i un 5% de subsahrians (Camerun, R.D. Congo, Senegal, Nigèria i Guinea Bissau), fent un total de 83%.
    (3) És perfectament aplicable en aquest sentit l’art. 9.2 b) de la Directiva Europea 115/2008, sobre expulsions: “2. Els Estats membres podran ajornar l’expulsió durant un període oportú de temps, tenint en compte les circumstàncies específiques del cas concret. En particular, els Estats membres tindran en compte: […] b) raons tècniques, com ara la manca de capacitat de transport o la impossibilitat d’executar l’expulsió […]”
    (4) Art. 62.2 de la LO 4/2000.
    (10) “Internament. 4. Quan sembli haver desaparegut la perspectiva raonable d’expulsió, bé per motius jurídics o per altres consideracions, o que hagin deixat de complir-se les condicions descrites a l’apartat 1, deixarà d’estar justificat l’internament i la persona de què es tracti serà posada en llibertat immediatament.”

    La entrada Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     12402     No normalitzem els CIE https://sosracisme.org/no-normalitzem-els-cie/ Thu, 27 Dec 2018 11:58:12 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=10892 Susan Kalunge, jurista, afrofeminista, activista i membre del Consell de SOS Racisme, comparteix les seves reflexions sobre el II Pla de Drets Humans del govern espanyol.  Ens explica com, per exemple, el govern espanyol podria començar per tancar els CIE, que són una vulneració flagrant i sistemàtica dels drets humans. L’article va ser publicat al diari Ara el […]

    La entrada No normalitzem els CIE se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Susan Kalunge, jurista, afrofeminista, activista i membre del Consell de SOS Racisme, comparteix les seves reflexions sobre el II Pla de Drets Humans del govern espanyol.  Ens explica com, per exemple, el govern espanyol podria començar per tancar els CIE, que són una vulneració flagrant i sistemàtica dels drets humans. L’article va ser publicat al diari Ara el 21 de  desembre de 2018.

    "No normalitzem els CIE" Ara.cat
    “No normalitzem els CIE” Ara.cat

     
    Ara que s’acosta Nadal i fem balanç de tot, penso en les persones de les quals ningú, o gairebé ningú, es recorda. Penso en les persones empresonades als CIE (centres d’internament per a estrangers), víctimes de les polítiques racistes de l’estat espanyol i la UE (guardonada, dit sigui de passada, amb el Nobel de la pau el 2012). Persones que, sense haver comès cap delicte, sinó una falta administrativa per no estar en situació regular –comparable a tenir el DNI caducat–, són privades de llibertat i queden a l’espera de ser expulsades als seus països d’origen.
    Actualment a la Unió Europea hi ha 280 centres d’aquest tipus. Destaca, per lamentable, el projecte danès, pressupostat per a l’any que ve, de confinar els criminals estrangers a l’illa de Lindholm, seguint la tradició d’Austràlia, el pitjor exemple a seguir. A l’estat espanyol els CIEs són 7, un dels quals és a Catalunya, a la Zona Franca.

    El II Pla de Drets Humans del govern espanyol podria començar per tancar els CIEs

    No se li escapa a ningú que la sola idea de privar una persona de la llibertat de moviments sense que hagi comès cap delicte és una vulneració dels drets humans, com ha denunciat el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble i moltes associacions, ONG i col·lectius com ara Tanquem els CIEs o SOS Racisme, entre d’altres. A més, en aquests centres les condicions materials i personals no són les idònies. Als CIE hi trobem personal no format en matèria penitenciària, els centres no disposen dels protocols d’actuació pertinents ni dels mecanismes per a la protecció dels drets humans, hi manquen protocols sanitaris, no s’hi garanteix el dret a la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies (com es garanteix a les presons), i hi falten mecanismes de transparència que trenquin la total opacitat (són reiterades les denegacions de visita a les ONG i a càrrecs públics que puguin fer un seguiment dels casos i de la situació). És a dir, són una presó sense ser-ho. Més ben dit, en una presó les condicions materials de vida de les persones serien millors, cosa que encara és més greu. No cal anar-se’n tan lluny per veure que aquí tenim el nostre propi Guantánamo.
    Fa uns dies la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, deia que Pedro Sánchez aprovaria el II Pla de Drets Humans (el primer el va aprovar Zapatero). Farien bé de començar per tancar els CIE, que són una vulneració flagrant i sistemàtica dels drets humans. O potser podrien començar per explicar per quin motiu van denegar el visat al germà de l’Idrissa, de tal manera que no va poder venir a Barcelona a l’estrena del documental ‘Idrissa. Crònica d’una mort qualsevol’, que Metromuster ha estrenat aquest any sobre el seu germà, mort la nit de Reis al CIE de la Zona Franca l’any 2012. Perquè d’això se’n diu violència racista institucional, i és intolerable que un estat que es diu democràtic i que és membre del Consell de Seguretat de l’ONU actuï així. És per això que tancarem els CIE, per l’Idrissa, la Samba Martine i tantes altres víctimes de les polítiques racistes de l’estat espanyol i l’Europa fortalesa.

    La entrada No normalitzem els CIE se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     10892     Els drets dels menors no es poden quedar a la frontera ni a les portes dels CIE https://sosracisme.org/els-drets-dels-menors-no-es-poden-quedar-a-la-frontera-ni-a-les-portes-dels-cie/ Fri, 01 Dec 2017 13:53:36 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=9624 Les associacions i col·lectius que treballem pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) ens trobem de manera relativament freqüent un fet molt greu: la presència de menors no acompanyats. En relació a això, cal fer una precisió inicial: els menors no acompanyats (també anomenats MENA) no poden ser detinguts i internats a un CIE, tal com […]

    La entrada Els drets dels menors no es poden quedar a la frontera ni a les portes dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Les associacions i col·lectius que treballem pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) ens trobem de manera relativament freqüent un fet molt greu: la presència de menors no acompanyats. En relació a això, cal fer una precisió inicial: els menors no acompanyats (també anomenats MENA) no poden ser detinguts i internats a un CIE, tal com disposen les lleis de protecció del menor i la pròpia Llei d’Estrangeria. Tot i això, els darrers mesos hem pogut comprovar quelcom que ja imaginàvem: que les autoritats competents no tenen previst fer res per canviar-ho, incomplint així la seva responsabilitat i el seu mandat.


    Per això cal preguntar-se: per què acaba un menor a un CIE si això està prohibit per l’ordenament jurídic? Les raons cal trobar-les en l’absència de certesa que presenten els mètodes de determinació de l’edat, així com en la instauració d’un procediment jurídic que contravé tant les pròpies obligacions internacionals contretes per Espanya com la pròpia normativa interna.
    Les històries es repeteixen gairebé sempre de la mateixa manera: tenim coneixement que uns menors no acompanyats estan retinguts al CIE, que van arribar junts en una pastera i van ser interceptats per les autoritats espanyoles en algun punt de la costa. No portaven cap documentació, però van manifestar la seva minoria d’edat. No tots ho fan: alguns prefereixen passar per adults i evitar una hipotètica intervenció de les institucions de protecció de la infància, perquè el seu projecte migratori no passa per estar un temps en un centre de protecció. Altres, en canvi, ho diuen perquè confien en aquesta protecció. El que acostuma aleshores és que davant la manca de documentació i desconfiant de la seva paraula, se’ls fan les proves radiogràfiques de determinació de l’edat, segons determina el protocol (segons recull l’article 190 del reglament de la Llei d’Estrangeria i l’article 2 del reglament dels CIE).

    Autoria: ROBERT BONET
    Autoria: ROBERT BONET

    Moltes vegades, el resultat d’aquestes proves és que sí són majors d’edat, el que suposa el seu internament al CIE a l’espera de ser retornats als seus països d’origen. Però es passa per alt un fet de vital importància per aquests nois: el resultat de les proves presenta un marge d’error fins a 18 mesos, tal com estableixen les Sentències de 4 de maig de 2010 del Jutjat de Primera Instància número 28 de Madrid, i de 8 de juny de 2011 del Jutjat de Primera Instància número 80 de Madrid.
    Un marge d’error de 18 mesos significa que un jove que segons les proves mèdiques és major d’edat, en realitat en pot tenir 16 anys i mig. Un fet gens banal. I tot i que les institucions ho neguen contínuament, per la nostra experiència podem afirmar que això passa realment. Fa uns mesos, per exemple, es va denunciar la presència d’un menor al CIE de Barcelona. Havia estat internat després que les proves mèdiques l’identifiqués com a major d’edat. Per fortuna, va poder demostrar amb documentació oficial la seva edat real i el van haver de deixar en llibertat. És a dir: durant unes setmanes un menor va estar retingut al CIE fins que va poder demostrar que les proves mèdiques s’havien equivocat. Què succeeix amb tots els que no poden demostrar-ho?
    Insistim, l‘internament en un CIE de menors no acompanyats (és a dir sense pares ni tutors legals) està prohibit, tal com recull l’article 62.4 de la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; que a més indica a l’article 62 bis i) «Els menors estrangers no acompanyats que es trobin a Espanya passaran a disposició de les entitats públiques de protecció de menors, tal com estableix la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor (LOPJM) i d’acord amb les normes previstes a l’article 35 d’aquesta llei».
    És competent la Direcció del CIE per ocupar-se d’aquests casos? Sí, ho és. I segons determinen   les lleis (l’article 12.1. de la LOPJM i 190 del RD 557/2011, concretament) a més, tenen l’obligació d’informar a la DGAIA, després a Fiscalia de Menors i finalment a la Subdelegació del Govern, en aquest ordre. Per tant, no als cònsols, ni tampoc als jutges, com acostumen a fer. En qualsevol cas, la llei no prohibeix que s’informi a aquests segons, però sí exigeix que s’informi als primers.
    Per què falla de manera tan evident un sistema amb la conseqüència que un menor estigui en un CIE? Assenyalàvem anteriorment que això es deu als propis mitjans de detecció de l’edat, així com a un procediment jurídic creat per encobrir, mitjançant l’aparença del dret, la voluntat de no identificar a menors d’edat. En la pràctica, el procediment per a la determinació de l’edat s’ha convertit en un exercici més de política migratòria que no pas de protecció dels menors, ja que la seva competència es vincula a un òrgan no jurisdiccional, com és la Fiscalia, el criteri d’aplicació general és no donar credibilitat als documents que porten els menors, el procediment s’efectua sense assistència lletrada i sense possibilitat d’ulterior recurs, entre altres.
    Què pretenem les associacions de defensa de drets humans quan detectem un menor no acompanyat al CIE? En primer lloc, la seva sortida immediata i la protecció del menor per part de la institució corresponent, a Catalunya la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Però les circumstàncies amb les quals ens trobem, en concret la no aplicació de la presumpció de la minoria d’edat i del deure d’atenció immediata dels menors, evidencien que es passen per alt l’especial vulnerabilitat del menor no acompanyat i el compliment del principi fonamental en la protecció de menors: l’aplicació de l’interès superior del menor en les decisions preses que l’afecten (article 3.1 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i article 2 de LOPJM).
    Per altra banda, també exigim que els Cossos i Forces de seguretat davant la possible estada al CIE d’un menor no acompanyat, posin immediatament a disposició de les autoritats competents, la DGAIA, i en coneixement del Ministeri Fiscal, que aquesta persona ha de ser considerada menor i protegida com a tal segons l’article 12.4 de la LOPJM.
    La gravetat de la qüestió no és només l’internament de menors no acompanyants al CIE, tot i la seva prohibició. És que a aquest fet, se suma la no actuació de l’administració pública, no complint amb el seu deure de protecció de la infància. La DGAIA se supedita a la voluntat de la Direcció del CIE, que a la vegada es supedita a la resolució judicial de l’internament, que es dicta basant-se en el resultat d’unes proves de determinació d’edat que no són fiables. I a més, les peticions i denúncies fetes des de les organitzacions de defensa de drets humans queden no resoltes, atès que es nega sistemàticament la presència de menors al CIE i, en moltes ocasions, amb una resposta que arriba molt tard. I ens trobem així, una i una altra vegada, amb un cercle viciós que mostra la inoperància de l’Administració pública que està ometent el seu deure d’actuació en la protecció de menors que es troben en el seu territori.
    I enmig dels laberints burocràtics i les lleis ineficaces, injustes i racistes, hi ha un menor patint a un recinte de privació de la llibertat on no hauria d’estar. Un menor que no és considerat com a tal, pel fet de ser migrant.
    La presència de menors no acompanyats als centres d’internament, o els que estan retinguts a la Ciutat de la Justícia dies i dies, així com també la realitat dels que malviuen sols als carrers dels nostres pobles i ciutats, ens alerta. En primer lloc, per la desprotecció de la infància en general i, en segon lloc, situa l’origen estranger dels infants com un element més per legitimar aquesta desprotecció, incomplint d’aquesta manera la responsabilitat de les institucions públiques i de l’Estat.

    La entrada Els drets dels menors no es poden quedar a la frontera ni a les portes dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     9624     CIE i deportació: mecanismes de garantia i alternatives https://sosracisme.org/jornades-cie-i-deportacio-mecanismes-de-garantia-i-alternatives/ Thu, 06 Apr 2017 13:05:02 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=8551 Participem a la jornada “CIE i deportació: mecanismes de garantia i alternatives” que ha organitzat Irídia i l’Ajuntament de Barcelona. “Con el objetivo de generar un espacio de debate y reflexión, la jornada reunirá a diversas operadoras jurídicas y expertas estatales para debatir sobre los mecanismos de control de garantías vigentes en relación a los […]

    La entrada CIE i deportació: mecanismes de garantia i alternatives se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Participem a la jornada “CIE i deportació: mecanismes de garantia i alternatives” que ha organitzat Irídia i l’Ajuntament de Barcelona.
    “Con el objetivo de generar un espacio de debate y reflexión, la jornada reunirá a diversas operadoras jurídicas y expertas estatales para debatir sobre los mecanismos de control de garantías vigentes en relación a los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE), y fijaremos la atención en un elemento que consideramos clave: la ausencia de garantías existentes en las deportaciones exprés en los CIE. También reflexionaremos, desde un punto de vista práctico y teórico, sobre cuales serían las políticas migratorias que supondrían un cambio de paradigma respecto de las actuales.”

    La entrada CIE i deportació: mecanismes de garantia i alternatives se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     8551     Alternativas al CIE: cómo, quién y por qué https://sosracisme.org/alternativas-al-cie-como-quien-y-por-que/ Tue, 14 Mar 2017 11:32:42 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=8464 Karlos Castilla, doctor en dret i membre del Consell de SOS Racisme, exposa que una de les millors maneres de desmantellar els CIE és posant en marxa alternatives que els buidin i demostrin el seu sense-sentit. I per fer-ho, no cal esperara a la “bona voluntat” de l’estat; jutges, polítics, tenen molt a fer. La […]

    La entrada Alternativas al CIE: cómo, quién y por qué se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     Karlos Castilla, doctor en dret i membre del Consell de SOS Racisme, exposa que una de les millors maneres de desmantellar els CIE és posant en marxa alternatives que els buidin i demostrin el seu sense-sentit. I per fer-ho, no cal esperara a la “bona voluntat” de l’estat; jutges, polítics, tenen molt a fer. La qüestió és, qui comença a posar fil a l’agulla? Article publicat a Catalunya Plural i Diario.es.

    Desde ámbitos sociales, académicos, culturales e incluso algunos políticos e institucionales se han expresado de diferentes formas, las razones por las cuales los centros de internamiento de extranjeros (CIE) en España deberían de desaparecer. Pero también hay otras expresiones que incluyen a sectores policiales, institucionales de derechos humanos y judiciales que sin exigir su cierre, sí ven necesario que se lleven a cabo profundos cambios a fin de asegurar condiciones dignas a las personas extranjeras que son llevadas a esos lugares por contravenir una ley de naturaleza administrativa como lo es la Ley de Extranjería.

    En lo que suelen coincidir todas esas referencias y análisis informados, del sector que sea, es en que los CIE son lugares en los que la vulneración de los derechos humanos de las personas extranjeras es una innegable realidad. También se coincide en hacer esos reclamos y exigencias al gobierno de España, pero bien vale preguntarse ¿y el Poder Judicial qué está haciendo? ¿y desde el Congreso qué se está haciendo para cambiar esa situación?

    No hay duda alguna que es el gobierno por medio de sus diferentes órganos el que ejecuta los contenidos de la Ley de Extranjería. Pero no se debe olvidar que son los jueces de instrucción quienes deciden si una persona entra o no en un CIE y que es desde el Congreso donde se puede modificar la referida Ley para hacerla menos represiva y más acorde con la protección de los derechos humanos.

    CIE de Barcelona. Autoria: Daniela Frechero
    CIE de Barcelona. Autoria: Daniela Frechero

    Bajo ese panorama, por ejemplo, si en el año 2009 no se expulsaba al 49% de personas que habían sido privadas de libertad en los CIE, en 2014 el porcentaje llegó al 53% y en el 2015 no se expulsó al 57.2% ¿por qué las autoridades de extranjería no piden la aplicación de medidas que no afecten la libertad personal? ¿por qué los jueces autorizan internamientos cuando se pueden aplicar medidas alternativas?

    Para dar una respuesta a esas preguntas, se podría decir que eso ocurre porque las medidas que prevé el artículo 61 de la Ley de Extranjería (presentación periódica ante las autoridades competentes; residencia obligatoria en determinado lugar; retirada del pasaporte o documento acreditativo de su nacionalidad, previa entrega al interesado del resguardo acreditativo de tal medida; cualquier otra medida cautelar que el juez estime adecuada y suficiente) no están reguladas en ninguna parte de la Ley, ni en los reglamentos de ésta o en uno especial. Si esa es la respuesta que se quiere tener por válida, entonces ¿por qué desde el Congreso no se han regulado en Ley al menos esas medidas alternativas? ¿por qué desde el gobierno no se han reglamentado esas medidas? ¿por qué desde el poder judicial no se ha intentado crear doctrina a partir de esa facultad que le da la Ley a los jueces?

    En España parece claro que el problema no es que no hay medidas alternativas a los CIE, aunque podría haber más y mejores, porque eso siempre es posible. Parte del problema está en que sólo los CIE tienen una regulación ampliada en la Ley de Extranjería (artículo 62 a 62 sexies) y sólo estos tienen un Reglamento de funcionamiento. Las demás medidas únicamente están enumeradas en la Ley y en el Reglamento de ésta, sin más, por lo que su implementación en cuanto a sus modalidades, duración, vigilancia, etc., no están presentes en ningún lado y, tal vez por eso, no se ponen en práctica, al quedar toda la responsabilidad en el criterio y discrecionalidad de la autoridad administrativa o judicial que tenga el valor y buena voluntad de ponerlas en funcionamiento.

    Ante eso, parece claro que lo mejor para evitar o al menos reducir al máximo cualquier resquicio de arbitrariedad en su implementación, sería que desde el Congreso se presentaran iniciativas legislativas para regularlas de manera clara y sean una alternativa real (sin margen para pretexto) a la privación de libertad y demás vulneraciones de derechos humanos que representan los CIE.

    Por lo que sin quitar responsabilidad al gobierno y Poder Judicial que como se ha señalado mucho pueden y deben hacer, bien valdría que Pablo Iglesias, Alberto Garzón o Gabriel Rufián como caras visibles de los grupos parlamentarios que desde el Congreso han expresado su rechazo a los CIE, den un paso más allá de los medios parlamentarios de control al Gobierno y presenten propuestas legislativas que desarrollen, al menos, las alternativas enumeradas en la Ley de Extranjería.

    Por ahora, una vez más, sólo desde la sociedad civil se continúa construyendo una línea alternativa de lucha por el cierre de los CIE y la derogación de la Ley de Extranjería. Así por ejemplo, SOS Racisme Catalunya ha venido trabajando una estrategia que teniendo como objetivo final la desaparición de ambos, busca más alternativas que siendo compatibles con los derechos humanos y la no discriminación, se puedan implementar de forma inmediata para erradicar las consecuencias personales que generan y (re)demostrar su sin sentido.

    De lo que no hay duda es que una de las mejores formas que existen para desmantelar los CIE es minándolos por medio de la puesta en marcha de medidas alternativas a éstos. Si en verdad el objetivo es cerrarlos, se debe empezar con acciones como ésta, que pueden parecer moderadas o que no atacan de un solo movimiento el objetivo último, pero que sin duda pueden ser más eficientes que sólo los discursos. ¿Quién da el primer paso?

    Karlos Castilla @karloscastilla, Doctor en Dret i membre del Consell de SOS Racisme Catalunya

    La entrada Alternativas al CIE: cómo, quién y por qué se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>     8464