Barcelona, 17 de juliol de 2025

Ha passat una setmana des que VOX, al Congrés, va parlar d’expulsar vuit milions de persones migrades, i els seus fills nascuts a Espanya, amb total impunitat, imposant la idea de la “re-emigració massiva”. Mentrestant, a Catalunya es desfermava un linxament contra germanes llatines per una obra de teatre. Van cremar mesquites a Piera i al Port de Sagunt. I tot seguit, a Torre Pacheco es va desencadenar una onada de violència terrorista racista contra comunitats àrabs musulmanes, per part d’organitzacions criminals d’ultradreta.

Convoquem totes les persones i col·lectius antiracistes, migrants, aliades i compromeses amb la justícia social a mobilitzar-se i unir-se contra l’avenç del feixisme, el racisme estructural i la violència policial que avança cada dia a Catalunya i a tot l’Estat espanyol.

Mentre els partits d’ultradreta com VOX i Aliança Catalana escampen l’odi des dels altaveus institucionals, als carrers s’organitzen veritables persecucions racistes contra persones migrades, especialment musulmanes, nord-africanes, àrabs, com estem veient a Torre Pacheco i altres punts del territori espanyol. Grups neonazis i terroristes utilitzen amb impunitat les xarxes socials per executar agressions físiques contra persones joves racialitzades. On és la policia digital, l’Estat? Per què no actuen amb la mateixa rapidesa amb què reprimeixen les nostres denúncies o vigilen les nostres vides?

Els fets a Torre Pacheco —linxaments, batudes racistes, crema d’habitatges habitats per famílies magrebines— no són ni excepcionals ni nous. Perpetuen la lògica dels pogroms històrics contra comunitats gitanes, àrabs o migrants. Aquest tipus de violència racista col·lectiva no sorgeix espontàniament; és avalada pels discursos dels partits polítics, els mitjans de comunicació, els bulos sistemàtics i les complicitats institucionals. I per una estructura estatal que, lluny de protegir les víctimes, criminalitza qui sobreviu als marges.

Des dels barris populars fins als assentaments, les nostres comunitats estan resistint davant l’abandonament institucional, les amenaces criminals i l’assetjament constant. El discurs de l’odi avança davant la passivitat d’aquells que es diuen progressistes, i que haurien d’il·legalitzar partits com VOX i organitzacions criminals com Desokupa, que a més entrenen cossos de seguretat de l’Estat.

No oblidem Brian Ríos, que, després de ser sedat al CAP Mútua Terrassa i detingut per perfil racial per la policia local, va morir sota custòdia policial a les cel·les dels Mossos d’Esquadra a Rubí, una ferida oberta que retrata el racisme i la xenofòbia que comprometen, tres anys després de la seva mort, totes les institucions responsables per acció i omissió de l’Administració Pública.

Igual que en l’assassinat recent d’Abderrahim a Torrejón de Ardoz —en què un policia fora de servei va ser gravat mentre l’estrangulava fins a matar-lo— el racisme policial és un fenomen normalitzat i emparat per la impunitat judicial. La resposta mediàtica va ser protegir l’agressor (era policia), invisibilitzar la víctima i emmarcar-ho tot com un cas de “defensa pròpia”. Aquesta lògica segueix una constant: quan l’Estat agredeix, l’Estat es protegeix a si mateix. I quan la víctima és migrant, pobra i racialitzada, no hi ha drets humans que valguin.

També alcem la veu per les moltes famílies víctimes del racisme immobiliari i per l’imam desnonat a Salt, que va ser una mostra clara de com el racisme institucional i mediàtic s’entrellacen per criminalitzar la pobresa i reforçar prejudicis islamòfobs. Aquest líder religiós, respectat per la seva comunitat, va ser retratat als mitjans com un “okupa perillós”, sense contextualitzar la situació d’emergència habitacional que viuen moltes famílies migrades.

Aquests atacs estan més que presents a Catalunya, on la matinada del cap de setmana passat, la mesquita de Piera va ser incendiada intencionadament, just abans de la seva inauguració. Abans, la mesquita de la Pau al Port de Sagunt va aparèixer amb pintades xenòfobes. “Torna al teu país!” ens escriuen. Però no marxarem! Des d’aquí lluitem per un món lliure i sense fronteres!

Islamofòbia estructural és la deshumanització de les comunitats musulmanes, funcional a la seva persecució:

• Educació: campanyes “antiterroristes” a les escoles que normalitzen l’estigmatització i criminalització de les comunitats migrades, racialitzades i musulmanes.
  
• Policia: controls i vigilància selectiva per perfil racial.
  
• Mitjans: cobertura mediàtica esbiaixada, que presenta els musulmans com a potencials amenaces.
  
• Polítiques migratòries i públiques que legitimen l’exclusió.
  
• Polítiques d’habitatge: racisme immobiliari i situació de carrer.
  

Tot això configura una narrativa dins d’un règim de sospita estructural sobre les nostres comunitats. Torre Pacheco no va ser un “esclat d’odi” aïllat, sinó l’execució violenta d’una idea normalitzada i institucionalitzada: que els cossos migrats, i especialment els musulmans, no mereixen drets.

Per això les organitzacions terroristes racistes poden actuar amb impunitat davant la passivitat policial per agredir les comunitats migrades i fills de migrants a Torre Pacheco.

Les mateixes autoritats que imposen aquesta narrativa racista i deshumanitzadora són les que mantenen els CIEs —presons per a migrants— i es lucren amb el negoci de la deportació. Els mateixos que es van enriquir amb el funcionament d’institucions com la DGAIA, que lluny de protegir les famílies migrades, executa la retirada de custòdia d’infants de mares migrants en processos carregats de violència i racisme institucional, i que gestiona el negoci de l’abandonament de milers de joves que migren sols.

Les comunitats migrades i refugiades ens trobem davant el perill de la implementació de les necropolítiques aprovades al nou PEMA (Pacte Europeu de Migració i Asil), que legitima més vulneracions de drets i morts a les fronteres. Un pacte de mort que no ha estat redactat per l’extrema dreta, sinó aprovada pels partits progressistes i autonòmics, que ara es disputen el negoci de les competències per deportar i gestionar CIEs.

Què passarà en els pròxims anys amb les víctimes supervivents del genocidi a Gaza? Un genocidi perpetrat amb la complicitat de totes les administracions locals, del Govern espanyol i de tots els estats europeus.

Si volem ser profundament antiracistes és URGENT l’aprovació de la ILP REGULARITZACIÓ JA al Congrés, ajornada des de fa més d’un any. Per acabar amb l’exclusió i precarietat de milers de persones que no poden accedir a drets bàsics ni denunciar violències per la seva situació administrativa irregular.

L’última reforma del RLOEX del Govern és insuficient i deixa en situació irregular almenys 270.000 sol·licitants d’asil i milers de joves migrants extutelats. No demanem caritat, exigim REGULARITZACIÓ JA per Justícia Social!

És imprescindible que el Govern prengui mesures contundents contra el terrorisme supremacista blanc i protegeixi la població més vulnerabilitzada. Negar-ho, minimitzar-ho o explicar-ho com una “baralla de bandes” o un “conflicte veïnal”, és continuar legitimant la violència racista.

Terrorisme racista és:

• Ser perseguides per ser negres, musulmanes, llatines, migrades.
  
• L’abandonament institucional davant les organitzacions criminals supremacistes.
  
• La complicitat amb l’Estat criminal d’Israel per perpetrar el genocidi a Gaza.
  

EL RACISME MATA
DAVANT LA VIOLÈNCIA RACISTA, COMUNITAT ANTIRACISTA EN LLUITA, UNIDA I ORGANITZADA.

Comunicat conjunt de col·lectives del moviment antiracista de Catalunya. Entra al QR per veure la llista de convocants.

CAST_ COMUNICADO CONTRA EL TERRORISMO RACISTA

¡LA FUERZA DE LA COMUNIDAD ANTIRRACISTA EN LUCHA, UNIDA Y ORGANIZADA!

Barcelona, 17 de julio de 2025

Ha pasado una semana desde que VOX en el Congreso habló de expulsar a 8 millones de personas migrantes, y sus hijos nacidos en España, con total impunidad, imponiendo la idea de “re-emigración masiva”. Mientras en  Catalunya se desataba un linchamiento a hermanas latinas por una obra de teatro. Ardieron mezquitas en Piera y el Port de Sagunt. Y acto seguido, en Torre Pacheco se desatara una ola de violencia terrorista racista contra comunidades árabes musulmanas, por parte de organizaciones criminales de ultraderecha.

Convocamos a todas las personas y las colectivas antirracistas, migrantes, aliadas y comprometidas con la justicia social a movilizarse y unirse contra el avance del fascismo, el racismo estructural y la violencia policial que avanza cada día en Catalunya y en todo el Estado español.

Mientras los partidos de ultraderecha como VOX y Aliança Catalana siembran el odio desde los altavoces institucionales, en las calles se organizan verdaderas persecuciones racistas contra personas migrantes, especialmente musulmanas, norteafricanas, árabes, como lo estamos viendo en Torre Pacheco y otros puntos del territorio español. Grupos neonazis y terroristas están utilizando con impunidad las redes sociales para ejecutar agresiones físicas contra personas jóvenes racializadas. ¿Dónde está la policía digital, el Estado? ¿Por qué no actúan con la misma rapidez con que reprimen nuestras denuncias o vigilan nuestras vidas? 

Los hechos en Torre Pacheco —linchamientos, batidas racistas, quema de viviendas habitadas por familias magrebíes— no son ni excepcionales ni novedosos. Perpetúan la lógica de los pogromos históricos contra comunidades gitanas, árabes o migrantes Este tipo de violencia racista colectiva no brota espontáneamente, es avalada por discursos de los partidos políticos, medios de comunicación, bulos sistemáticos y complicidades institucionales. Y por una estructura estatal que, lejos de proteger a las víctimas, criminaliza a quienes sobreviven en los márgenes.

Desde los barrios populares hasta los asentamientos, nuestras comunidades están resistiendo ante el abandono institucional, las amenazas criminales y el acoso constante. El discurso de odio avanza ante la pasividad de quienes se dicen progresistas, y que deberían ilegalizar partidos como VoX y las Empresas u organizaciones criminales como Desokupa que además entrenan a cuerpos de seguridad del Estado.

No olvidamos a Brian Ríos que, después de ser sedado en el CAP Mutua Terrassa y detenido por perfilamiento racial por la policía local, murió bajo custodia policial en los calabozos de Mossos de Esquadra en Rubí, una herida abierta que retrata el Racismo y Xenofobia que compromete, tres años después de su muerte, a todas las instituciones responsables por acción y omisión de la Administración Pública. 

Al igual que ante el reciente asesinato de Abderrahim en Torrejón de Ardoz —en el que un policía fuera de servicio fue grabado estrangulándolo hasta la muerte— el racismo policial es un fenómeno normalizado y amparado por la impunidad judicial. La respuesta mediática fue proteger al agresor (era policía), invisibilizar el rostro de la víctima y enmarcarlo todo en el relato de “defensa propia”. Esta lógica sigue una constante: cuando el Estado agrede, el Estado se protege a sí mismo. Y cuando la víctima es migrante, pobre y racializada, no hay derechos humanos que valgan.

También alzamos la voz por las muchas familias víctimas del racismo inmobiliario y por el imán desahuciado en Salt, que fue una muestra clara de cómo el racismo institucional y mediático se entrelazan para criminalizar la pobreza y reforzar prejuicios islamófobos. Este líder religioso, respetado por su comunidad, fue retratado en los medios como un “okupa peligroso”, sin contextualizar la situación de emergencia habitacional que viven muchas familias migrantes. Lejos de recibir apoyo o una solución digna, fue estigmatizado públicamente por su origen y por su religión.

Estos ataques están más que presentes en Catalunya, donde la madrugada del pasado fin de semana, la mezquita de Piera fue incendiada de manera intencionada, justo antes de su inauguración. Antes, la mezquita de la Paz, en Port Sagunt de Valencia que amaneció con pintadas xenófobas.¡Vete a tu País!, nos escriben, ¡pero no nos vamos a ir!, ¡desde aquí luchamos por un mundo libre y sin fronteras!  

Islamofobia estructural es la deshumanización de las comunidades musulmanas, funcional a su persecución:

• Educación: campañas “antiterroristas” en escuelas normalizando la estigmatización y criminalización de las comunidades migrantes, racializadas y musulmanas.
• Policía: controles y vigilancia selectiva por perfilamiento racial.
• Medios: cobertura mediática sesgada, que presenta a musulmanes como potenciales amenazas.
• Políticas migratorias y públicas que legitiman la exclusión.
• Políticas de vivienda: El racismo inmobiliario y la situación de calle.
  

Todo esto configura una narrativa bajo un régimen de sospecha estructural sobre nuestras comunidades. Torre Pacheco no fue un “estallido de odio” aislado, fue la ejecución violenta de una idea normalizada e institucionalizada: que los cuerpos migrantes, y especialmente los musulmanes, no merecen derechos. Por eso las organizaciones terroristas racistas pueden campar a sus anchas, ante la pasividad policial, para violentar a las comunidades migrantes e hijos de migrantes en Torre Pacheco.

Esas mismas autoridades que imponen esta narrativa racista y deshumanizante, son las que sostienen los CIEs — cárceles para migrantes—y se lucran con el negocio de la deportación. Los mismos que se enriquecieron con el funcionamiento de instituciones como la DGAIA, que lejos de proteger a las familias migrantes, ejecuta la quita de custodias de infancias de madres migrantes,  en procesos cargados de violencia y racismo institucional, y que gestiona el negocio del abandono de miles de jóvenes que migran solos.

Las comunidades migrantes y refugiadas, nos encontramos ante el peligro de  la implementación de las necropolíticas aprobadas en el nuevo PEMA (Pacto Europeo de Migración y Asilo) que legitima más vulneraciones de derechos y muertes en las Fronteras,. Un pacto de muerte que no fue redactado por la ultraderecha, hizo posible el acuerdo de los partidos progresistas y autonómicos, que ahora se disputan el negocio de las competencias para deportar y gestionar CIEs. ¿Qué pasará en los próximos años con las víctimas supervivientes del Genocidio en Gaza? Un genocidio perpetrado con toda la complicidad de todas las Administraciones locales, del Gobierno español, y de todos los Estados europeos.

Si queremos ser profundamente antirracistas es URGENTE la aprobación de la ILP REGULARIZACIÓN YA en el Congreso, demorada hace más de un año desde su toma en consideración, para acabar con la exclusión y precariedad de miles de personas que no pueden acceder a derechos básicos, NI DENUNCIAR VIOLENCIAS por su situación de irregularidad administrativa. La última reforma de RLOEX del Gobierno es insuficiente, y deja en irregularidad administrativa a al menos 270mil solicitantes de asilo y miles de jóvenes migrantes extutelados.  No pedimos caridad, exigimos REGULARIZACION YA por Justicia Social!

Es imprescindible que el Gobierno arbitre medidas contundentes contra el terrorismo supremacista blanco y proteja a la población más vulnerabilizada. Negarlo, minimizarlo o explicarlo como una “pelea de bandas” o un “conflicto vecinal”, es seguir legitimando una violencia racista.

Terrorismo racista es ser perseguidas por ser negras, por ser musulmanas, por ser latinas, por ser migradas.

Terrorismo racista es el abandono institucional frente a las organizaciones criminales supremacistas.

Terrorismo racista es la complicidad con el Estado criminal de Israel para llevar adelante el Genocidio en Gaza.

EL RACISMO MATA

ANTE LA VIOLENCIA RACISTA, COMUNIDAD ANTIRRACISTA EN LUCHA, UNIDA Y ORGANIZADA.

La entrada COMUNICAT CONTRA EL TERRORISME RACISTA se publicó primero en SOS Racisme.

Només s’atendran casos d’especial emergència.

• Correu: denuncia@sosracisme.org

Durant el mes d’agost, el nostre servei estarà en mode guàrdia. Les respostes poden experimentar retard.

Per a denúncies d’EMERGÈNCIA, seguir els següents passos:

1. Explicar breument el motiu, detallant data i lloc dels fets.

2. Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas.

3. Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos. Correu: denuncia@sosracisme.org

Altres vies de contacte:

• WhatsApp 652 87 34 06 (escrit i àudio). Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:
  • Formació:formacio@sosracisme.org
  • Comunicació:comunicacio@sosracisme.org
  • Administració:administracio@sosracisme.org
  • Projectes:planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org
  • Qüestions institucionals: coordinacio@sosracisme.org
  • Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

La entrada Avís: De l’1 de juliol fins al 31 d’agost tanquem l’atenció al SAiD se publicó primero en SOS Racisme.

L’agressió es va iniciar amb una parada per perfil racial cap a una dona, qui caminava amb el seu fill -de tres anys i amb autisme-. Davant els crits de socors, els seus pares i un amic de la família, van baixar al portal a preguntar què estava succeint. Més de mitja dotzena d’agents de la Policia Nacional els van colpejar amb una virulència extrema, i en una intervenció absolutament atroç, marcada per l’abús de poder i una desproporcionalitat inadmissible. Aquesta família va ser portada posteriorment a comissaria on també van rebre amenaces, insults i cops.

És esborronador comprovar com el cos policial actua amb total impunitat, apallissant a persones simplement per ser racialitzades.

Exigim que es prenguin immediatament les mesures necessàries per a expedientar i inhabilitar als agents implicats, així com erradicar aquest tipus d’actuacions racistes que violenten i estigmatitzen a les nostres veïnes. Les institucions —i especialment els cossos policials— lluny de ser exemple de proporcionalitat i igualtat, reprodueixen el racisme i la violència institucional des d’una posició abusiva. Aquesta situació és especialment alarmant tenint en compte que aquests funcionaris van armats.

Fem també un anomenat a la població a no mirar cap a un altre costat i a denunciar i actuar cada vegada que es produeixi una agressió com aquesta. No és tan complicat posar-se en el lloc d’aquestes veïnes. A ningú li agradaria sortir del portal de casa seva o anar pel carrer caminant tranquil·lament i rebre una pallissa simplement per ser racialitzada.

N’hi ha prou de racisme! Exigim justícia, reparació a les víctimes i garanties de no repetició.

ADHESIONS – JA S’HAN ADHERIT MÉS DE 50 COL·LECTIUS. CONSULTAR TOTES LES ADHESIONS PER ORDRE ALFABÈTIC.

Colectivo Maloka

Associació Migració i ESS – Migress

Plataforma Cero

Huitaca Pacte per la vida i per la Pau

Asociación Encuentro Pazífico Barcelona 

Colectiva de Mujeres Refugiadas Exiliadas y Migradas delegación Barcelona

ILP Regularización Ya

CONSULTAR TOTES LES ADHESIONS PER ORDRE ALFABÈTIC

ENLLAÇ PER A LES ADHESIONS DE LES COL·LECTIVES

La entrada Comunicat sobre la brutal pallissa racista a una família afrocolombiana per part de la policia nacional espanyola se publicó primero en SOS Racisme.

Maig 2025

La mort sota custòdia policial del jove colombià Brian Rios és una altra de tantes morts que es podria haver evitat.

Podem dir que si la policia municipal de Rubí no l’hagués retingut i després detingut, sens dubte per perfil racial, Brian avui no estaria mort. Que si els metges i infermers del CUAP Rubí-Mútua Terrassa no li haguessin aplicat 3 dosis de sedants sense deixar-lo després en observació, Brian avui continuaria jugant amb els seus fills. Que si els agents de policia local no li haguessin aplicat una contenció agressiva durant la detenció i durant els 31 minuts que va ser atès al CUAP, Brian avui continuaria celebrant els aniversaris amb la seva dona.

Que si els Mossos d’Esquadra no haguessin acceptat rebre sota custòdia una persona totalment inconscient, possiblement avui Brian seguiria viu entre nosaltres. TOT I AIXÍ, no ens podem quedar només amb les qüestions tècniques, jurídiques o burocràtiques i el seu compliment. Volem assenyalar que darrere de totes aquestes irresponsa-bilitats individuals hi ha un sistema estructural d’opressió, en aquest cas expressat a través del racisme institucional.

Les conductes individuals i col·lectives que van conduir a la mort de Brian es dirimiran en un jutjat. I en aquest procés també tocarà estar, per això el proper 15 de maig al matí ens concentrarem davant dels jutjats de Rubí per acompanyar la família de Rios mentre declaren com a investigats per la seva mort tres Mossos d’Esquadra.
Però el dia abans, el 14 de maig, ens trobarem als carrers per una altra cosa.

Sortirem a mobilitzar-nos per assenyalar tots els processos d’abandonament, violència i racisme organitzats que precedeixen i han continuat després d’una mort sota custòdia policial com la d’en Brian. Volem denunciar la devastació territorial, social i econòmica que pateix Colòmbia i que ha provocat el desplaçament forçat de desenes de milers de persones.

Denunciem, una vegada a territori català, les múltiples formes de racisme institucional amb què es troben les persones migrants cada dia: les múltiples dificultats per empadronar-se sense domicili fix, les restriccions per exercir el dret de sol·licitar asil, la violència de la llei d’estrangeria, l’amenaça permanent a ser detingut, traslladat a un CIE i deportat, el terror a una retirada de custòdia de la DGAIA i un llarg etc.

El racisme institucional mata de moltes maneres. Ho pot fer de manera directa i brutal a través de la violència policial però també ho pot fer de manera lenta, burocràtica, tècnica: fins i tot legal; de tal manera que es presenta com a invisible als ulls de qui no ho pateix.

La mort d’en Brian ens obliga a denunciar cadascuna d’aquestes pràctiques d’Estat mortíferes que exposen a les classes populars, migrants, racialitzades i treballadores a la mort prematura. Està a les nostres mans també, assegurar-nos que això no torni a passar. Justícia per a Brian. Veritat, reparació i garanties de no repetició.

Prou racisme institucional
Prou violència policial
Plataforma Justícia Para Brian

Més informació en @justicia_para_brian

La entrada Comunicat articulat – CONTRA EL RACISME INSTITUCIONAL I LA VIOLÈNCIA POLICIAL: JUSTÍCIA PER BRIAN RIOS se publicó primero en SOS Racisme.

Els canals no són neutres, i les narratives trànsfobes, misògines i racistes, que potencia l’algoritme de X, comencen a ofegar-nos. També s’hi sumen les proclamacions del seu propietari a silenciar a diferents companyes i entitats que lluiten pels drets humans i contra les notícies falses i els discursos d’odi.

Fa més de 30 anys treballem contra el racisme, i els compromisos i responsabilitats que comporta són incompatibles amb continuar en una plataforma que promou la violència, els discursos d’odi de l’extrema dreta, l’assetjament, l’homofòbia, la transfòbia i la censura de companyes i entitats. Per tant, a escala política deixem l’activitat en aquesta plataforma, encara que creiem fermament que hem de continuar fent-hi front, perquè els nostres missatges han de continuar existint.

Amb aquest comunicat anunciem una sortida de X progressiva. De moment ens podreu llegir a Bluesky. Per a l’entitat, la comunicació i la difusió dels nostres missatges són fonamental i importants i no deixarem de fer-ho. Volem continuar creant comunitat i creixent. Ens podeu trobar a Bluesky, Instagram, Telegram i Facebook.

La entrada COMUNICAT: Des de SOS Racisme Catalunya anunciem la nostra retirada progressiva d’X se publicó primero en SOS Racisme.

Des de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT), expressem el nostre més profund condol per la mort de Bakary Diba, de tan sols 26 anys. Aquesta pèrdua és una conseqüència directa del maltractament institucional i la discriminació sistemàtica que afecta especialment les persones immigrades i, de manera més severa, la comunitat negroafricana.

Bakary feia mesos que necessitava seguiment mèdic i, tot i l’emergència derivada del fred intens, les institucions no van activar cap servei d’emergència ni cap recurs adequat per ajudar-lo. Malgrat assistir de manera regular a cures, no va trobar cap suport social, obligat a dormir al carrer sense una tenda ni un sac, el que va posar el seu cos al límit. Aquesta desatenció institucional ha provocat una mort que era totalment evitable.

Bakary era estimat i conegut per la comunitat del parc. En la seva curta vida, havia passat anys atrapats en aquesta situació, amb la seva salut mental cada vegada més deteriorada, fet que dificultava enormement la reconstrucció d’un projecte vital digne.

Aquest cas no és un fet aïllat. Només el mes passat vam ser testimonis del desallotjament de l’edifici Muntaner 28, que va deixar 30 persones al carrer sense cap alternativa residencial, o de l’expulsió de persones que vivien a l’assentament de la gasolinera del Poblenou, dispersant una comunitat d’ajuda mútua sense cap mena de suport d’emergència.

Mentrestant, recursos d’allotjament es mantenen tancats la major part de l’any, tot i tenir capacitat per centenars de persones, i milers d’habitatges romanen buits a la ciutat. No hi ha voluntat política per abordar aquestes situacions de vulnerabilitat extrema!

Des de fa anys, la CNAACAT denuncia les condicions insostenibles en què viuen moltes persones en assentaments com el del Gorg o el Parc de la Ciutadella. Al darrer, on contrasta cruelment amb l’entrada diària de 135 diputats al Parlament de Catalunya, insensibles a aquesta realitat. No legislen per aquells que viuen en la màxima precarietat, perpetuant la indiferència que també mata.

El cas de Bakary Diba és un reflex de les necropolítiques que condemnen milers de persones a una mort lenta i dolorosa. La seva mort se suma als 10.457 assassinats documentats a les fronteres espanyoles com a resultat de polítiques migratòries deshumanitzadores i la manca de visats segurs.

Prou necropolítiques que maten els nostres joves, el nostre futur! Exigim alternatives residencials, seguiment social, empadronament i regularització ja!

Exigim solucions ja:

– Alternatives residencials dignes i permanents.

– Seguiment social i sanitari adequat.

– Empadronament universal i sense traves.

– Regularització immediata per a totes les persones immigrades.

Ja n’hi ha prou de necropolítiques que ens maten. No podem permetre que el futur dels nostres joves sigui enterrat pel racisme institucional. 

Exigim justícia per Bakary Diba! #Sayhisname

La entrada Comunicat de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya sobre la mort de Bakary Diba se publicó primero en SOS Racisme.

Des de SOS Racisme Catalunya ens adherim al manifest del col·lectiu Cacau&Negritud i altres entitats per seguir reivindicant que el blackface és racista.
Enllaç al formulari

A més, recordem que des de l’entitat ja vam denunciar els ajuntaments de Girona i Igualada davant l’Oficina d’Igualtat de la Generalitat, però van arxivar la nostra denúncia amb els següents arguments:
Primer: Arxivar la denúncia presentada el 23 de gener de 2024 per SOS Racisme Catalunya, ja que es va acordar una manera alternativa de tractar els fets denunciats.
Segon: Traslladar la petició de la denúncia a l’Àrea de Promoció de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació.
Tercer: Mantenir el registre de la denúncia perquè quedi constància i es pugui fer un seguiment en el futur, si fos el cas.
Vam tenir xerrades posteriors, però no se’ns va informar de cap alternativa i, donat que el col·lectiu torna a denunciar, entenem que aquesta no existeix. També vam denunciar a Igualada, amb el mateix resultat.

Aquí el fil complet :

1/ Un any més, des del col·lectiu Cacau&Negritud i altres entitats, alcem la veu per denunciar una pràctica racista i ofensiva que es perpetua a la ciutat de Girona: el blackface a la cavalcada de Reis.
2/ Aquesta denúncia no és nova. El blackface —persones blanques pintant-se la cara per caracteritzar persones negres— està arrelat en la burla i humiliació cap als col·lectius negres.
3/ Aquesta tradició racista no té cabuda en una societat que diu avançar cap a la justícia social i la igualtat.
4/ A la cavalcada de 2024, tristament, vam tornar a veure com aquesta violència simbòlica es normalitzava a Girona.
5/ Ens hem reunit dues vegades amb l’Ajuntament de Girona per exigir el final definitiu d’aquesta pràctica, però no hem rebut respostes concretes ni compromisos públics per evitar el blackface.
6/ Aquesta inacció institucional legitima el blackface i perpetua la falta de respecte cap a les persones negres i racialitzades que viuen i treballen a Girona.
7/ Ens plantem. Resistim. No ho deixarem passar.
8/ Des de Cacau&Negritud i les entitats signants, fem una crida a tota la ciutadania de Girona a unir-se a aquesta denúncia.
9/ Si el 2025 la cavalcada torna a incloure persones blanques pintades per representar el rei Baltasar i els seus pàgines, resistirem.
10/ No romandrem en silenci davant d’aquesta vulneració de la nostra dignitat.

Exigim:
Que l’Ajuntament de Girona es comprometi públicament a eliminar el blackface de la cavalcada de reis.
Que es treballi en una cavalcada participativa i respectuosa que reflecteixi la diversitat de Girona.
11/ No hi ha excuses. Les institucions tenen la responsabilitat de construir espais festius on ningú, especialment la infància, se senti exclòs o menyspreat per la seva identitat.
12/ Perquè una cavalcada sense racisme és possible. Perquè no callarem fins que s’acabi el blackface.

La entrada Per uns reis mags sense racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Aquest dimarts la Generalitat de Catalunya va atorgar a SOS Racisme Catalunya, així com a altres entitats socials, la Creu de Sant Jordi en reconeixement dels més de 30 anys de lluita en favor dels drets humans a Catalunya. Durant l’acte, només una entitat tenia l’oportunitat de pronunciar un discurs, que havia d’integrar el missatge de totes les organitzacions guardonades. Tal com ja vam destacar quan vam rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, creiem que en aquests lliuraments de premis caldria garantir un espai perquè totes les entitats premiades poguessin expressar-se.

Avui, volem dirigir-nos a la Generalitat per, d’una banda, agrair aquest reconeixement. De l’altra, necessitem posar de manifest la importància de potenciar els esforços per conscienciar l’administració, les entitats i la ciutadania sobre el fet que la diversitat, així com la multi i interculturalitat de la nostra societat, estan profundament condicionades per desigualtats estructurals que cal abordar amb urgència.

Per això, animem la Generalitat a anar més enllà d’un antiracisme merament simbòlic dins de les institucions i administracions públiques, ja que és evident que aquesta actitud té un impacte directe en la vida quotidiana de la societat. Apostem per una revisió constant, més voluntat política, el desenvolupament d’accions concretes i la denúncia ferma de les discriminacions. Tot i l’existència de SOS Racisme Catalunya, el nostre ideal seria que la nostra organització deixés de ser necessària gràcies a una acció antiracista crítica i compromesa de tots els partits polítics i institucions del país.

No obstant això, som conscients que actualment encara hi ha partits i veus racistes dins de la mateixa Generalitat. Per això, esperem que des del Govern es treballi per erradicar-les. Recordem que, en una societat racista, no n’hi ha prou amb no ser racista: cal ser activament antiracista.

Us animem a ser antiracistes i a donar suport amb recursos a la nostra tasca.

Salut i gràcies.

La entrada SOS Racisme Catalunya rep la Creu de Sant Jordi 2024  se publicó primero en SOS Racisme.

Les entitats i col·lectius sota signants mostrem el nostre rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar endavant la compra de 22 Dispositius Conductors d’Energia (DCE), també coneguts com a pistoles Taser, una arma potencialment letal que, al menys, ja ha causat una mort a Catalunya.

Els DCE són armes que provoquen un efecte paralitzant sobre el cos mitjançant una descàrrega elèctrica contra una persona, amb la finalitat d’immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000, s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països i diferents estudis n’han documentat els seus efectes i impactes sobre la salut de les persones, incloent casos de mort.

En conseqüència, aquestes armes presenten un perill específic que és necessari tenir en compte en la decisió d’incorporar-les. A més de l’efecte letal immediat com a conseqüència de la corrent elèctrica emesa, cal considerar els diversos efectes indirectes de la descàrrega en el cos humà i la seva possible contribució a l’augment del perill de mort o lesions greus. Abans de prendre qualsevol decisió, per tant, Amnistia Internacional ha insistit en la importància que les Administracions avaluïn el nivell de risc que és acceptable i en quines circumstàncies ho és, d’acord amb els fins perseguits, atenent les recomanacions internacionals existents en la matèria, així com les advertències del fabricant de l’arma.

No obstant això, la decisió d’introduir aquesta arma al cos de la Guàrdia Urbana ha comptat únicament amb un criteri policial, sense que s’hagin fet públics indicadors i informació tècnica especialitzada que en justifiqui la seva necessitat, i sense que s’hagi dut a terme un estudi independent que n’avaluï els seus impactes en el dret a la salut i l’exercici de drets fonamentals.

Aquesta decisió evidencia, una vegada més, la discrecionalitat dels Ajuntaments a l’hora d’introduir nou armament en els seus respectius cossos policials, sense que sigui sotmesa a un exercici transparent i democràtic, així com a un debat públic amb informació tècnica independent. Malgrat que l’Ajuntament va obrir una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu que haurà de regular l’ús dels DCE, cal destacar que aquesta es va fer sense que l’Administració la difongués pels seus canals i sense fer-la arribar a les entitats i organitzacions especialitzades en la matèria, impedint un procés de participació efectiva. Així mateix, s’han convocat reunions amb entitats de la societat civil en les que s’ha exclòs a diverses organitzacions amb coneixement tècnic en la matèria, que l’any 2016 ja van participar en els debats sobre aquesta arma al Parlament de Catalunya, i que han assenyalat els riscos que en comporta el seu ús.

És important recordar que l’any 2009 el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va instar l’Estat espanyol a “considerar la possibilitat d’abandonar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, ja que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que s’utilitzarien podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció” contra la Tortura. El Comitè també ha considerat que aquestes armes no han de formar part de l’equip del personal de seguretat a les presons i a altres llocs de
privació de llibertat, inclosos els centres de salut mental.

Així mateix, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observació General Número 36 (2018) en relació al dret a la vida, estableix que els Estats han de “vetllar perquè les armes menys letals siguin sotmeses a estrictes proves independents i avaluar i vigilar els efectes en el dret a la vida d’armes tals com els dispositius que generen contraccions musculars mitjançant descàrregues elèctriques
(taser)”.

La poca informació que ha transcendit sobre la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer efectiva la compra de DCE es relaciona amb la voluntat d’emprar una nova arma, a cavall entre la de foc i la defensa personal, que permeti fer front a episodis d’agitació, alteració profunda de la persona o ús d’armes blanques. En aquest sentit, atenent les recomanacions internacionals de Nacions Unides i a les del propi fabricant de l’empresa Axon, aquestes casuístiques són, precisament, en les quals se’n desaconsella el seu ús.

Entitats de salut mental catalanes han advertit en reiterades ocasions que l’ús de pistoles Taser suposa un risc altíssim per a les persones psiquiatritzades, donada l’alta prevalença de medicacions, problemes cardíacs i moments mal interpretats com d’agitació per agents sense la formació específica. Davant d’aquesta situació, recalquen que l’ús de Taser estigmatitza i vulnera els drets humans de les persones amb patiment psíquic i insisteixen en alternatives que dignifiquin i acompanyin a aquestes persones des d’un abordatge sanitari, més humà, preventiu i flexible. De la mateixa manera, organitzacions
antiracistes adverteixen sobre el seu potencial ús en persones racialitzades no blanques, en un context en què diferents investigacions han constatat que aquest col·lectiu pateix un major nombre d’identificacions i registres en relació a la resta de la població.

Per tot lo exposat, les entitats adherides a aquest comunicat demanem al Govern de l’Ajuntament de Barcelona:

1. La suspensió immediata de la compra de pistoles Taser.
2. L’obertura d’un procés públic i transparent, que justifiqui la demanda d’introduir un nou armament potencialment letal i que aporti indicadors i informació tècnica especialitzada sobre la seva necessitat.
3. La realització d’una anàlisi tècnica independent sobre la idoneïtat d’introduir aquest armament al cos de la Guàrdia Urbana, atenent els criteris d’ús esgrimits per la Guàrdia Urbana, les recomanacions internacionals de drets humans, les recomanacions del fabricant i el respecte pel dret a la salut i la garantia de drets fonamentals del conjunt de la ciutadania.
4. Convocar un espai/grup de treball amb les organitzacions de la societat civil amb coneixements tècnics en la matèria per tal de poder abordar les principals preocupacions exposades i garantir el principi de participació efectiva.

ADHESIONS

1. Alerta Solidària.
2. Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN).
3. Centre Sir[a] d’Atenció a Víctimes de Maltractament i Tortura.
4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
5. Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.
6. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
7. Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
8. Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Federació VEUS.
9. Federació Salut Mental Catalunya.
10. Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC.
11. Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
12. La Capçalera Barcelona.
13. LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.
14. Metzineres.
15. Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta.
16. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans – OSPDH.
17. SOS Racisme Catalunya.
18. Top Manta Barcelona.

Barcelona, 14 d’octubre de 2024

La entrada Comunicat per la suspensió de la compra de pistoles Taser al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Si escriu per a fer una denúncia, si us plau seguir els següents passos:

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.

• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.

• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos.
• Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant el mes d’agost el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 93 301 05 97 [per a missatges de veu]

• WhatsApp 652 87 34 06 [escrit i àudio]

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, requeriments: planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats. Si desitja més informació de la situació actual de l’entitat, pot consultar el nostre comunicat.

Moltes gràcies,

Equip del Servei d’Atenció i Denúncia

SOS Racisme Catalunya.

VERSIÓ EN CASTELLÀ AQUÍ

La entrada Avís: De l’1 al 31 d’agost romandrem tancades se publicó primero en SOS Racisme.