Les entitats i col·lectius sota signants mostrem el nostre rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar endavant la compra de 22 Dispositius Conductors d’Energia (DCE), també coneguts com a pistoles Taser, una arma potencialment letal que, al menys, ja ha causat una mort a Catalunya.

Els DCE són armes que provoquen un efecte paralitzant sobre el cos mitjançant una descàrrega elèctrica contra una persona, amb la finalitat d’immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000, s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països i diferents estudis n’han documentat els seus efectes i impactes sobre la salut de les persones, incloent casos de mort.

En conseqüència, aquestes armes presenten un perill específic que és necessari tenir en compte en la decisió d’incorporar-les. A més de l’efecte letal immediat com a conseqüència de la corrent elèctrica emesa, cal considerar els diversos efectes indirectes de la descàrrega en el cos humà i la seva possible contribució a l’augment del perill de mort o lesions greus. Abans de prendre qualsevol decisió, per tant, Amnistia Internacional ha insistit en la importància que les Administracions avaluïn el nivell de risc que és acceptable i en quines circumstàncies ho és, d’acord amb els fins perseguits, atenent les recomanacions internacionals existents en la matèria, així com les advertències del fabricant de l’arma.

No obstant això, la decisió d’introduir aquesta arma al cos de la Guàrdia Urbana ha comptat únicament amb un criteri policial, sense que s’hagin fet públics indicadors i informació tècnica especialitzada que en justifiqui la seva necessitat, i sense que s’hagi dut a terme un estudi independent que n’avaluï els seus impactes en el dret a la salut i l’exercici de drets fonamentals.

Aquesta decisió evidencia, una vegada més, la discrecionalitat dels Ajuntaments a l’hora d’introduir nou armament en els seus respectius cossos policials, sense que sigui sotmesa a un exercici transparent i democràtic, així com a un debat públic amb informació tècnica independent. Malgrat que l’Ajuntament va obrir una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu que haurà de regular l’ús dels DCE, cal destacar que aquesta es va fer sense que l’Administració la difongués pels seus canals i sense fer-la arribar a les entitats i organitzacions especialitzades en la matèria, impedint un procés de participació efectiva. Així mateix, s’han convocat reunions amb entitats de la societat civil en les que s’ha exclòs a diverses organitzacions amb coneixement tècnic en la matèria, que l’any 2016 ja van participar en els debats sobre aquesta arma al Parlament de Catalunya, i que han assenyalat els riscos que en comporta el seu ús.

És important recordar que l’any 2009 el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va instar l’Estat espanyol a “considerar la possibilitat d’abandonar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, ja que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que s’utilitzarien podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció” contra la Tortura. El Comitè també ha considerat que aquestes armes no han de formar part de l’equip del personal de seguretat a les presons i a altres llocs de
privació de llibertat, inclosos els centres de salut mental.

Així mateix, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observació General Número 36 (2018) en relació al dret a la vida, estableix que els Estats han de “vetllar perquè les armes menys letals siguin sotmeses a estrictes proves independents i avaluar i vigilar els efectes en el dret a la vida d’armes tals com els dispositius que generen contraccions musculars mitjançant descàrregues elèctriques
(taser)”.

La poca informació que ha transcendit sobre la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer efectiva la compra de DCE es relaciona amb la voluntat d’emprar una nova arma, a cavall entre la de foc i la defensa personal, que permeti fer front a episodis d’agitació, alteració profunda de la persona o ús d’armes blanques. En aquest sentit, atenent les recomanacions internacionals de Nacions Unides i a les del propi fabricant de l’empresa Axon, aquestes casuístiques són, precisament, en les quals se’n desaconsella el seu ús.

Entitats de salut mental catalanes han advertit en reiterades ocasions que l’ús de pistoles Taser suposa un risc altíssim per a les persones psiquiatritzades, donada l’alta prevalença de medicacions, problemes cardíacs i moments mal interpretats com d’agitació per agents sense la formació específica. Davant d’aquesta situació, recalquen que l’ús de Taser estigmatitza i vulnera els drets humans de les persones amb patiment psíquic i insisteixen en alternatives que dignifiquin i acompanyin a aquestes persones des d’un abordatge sanitari, més humà, preventiu i flexible. De la mateixa manera, organitzacions
antiracistes adverteixen sobre el seu potencial ús en persones racialitzades no blanques, en un context en què diferents investigacions han constatat que aquest col·lectiu pateix un major nombre d’identificacions i registres en relació a la resta de la població.

Per tot lo exposat, les entitats adherides a aquest comunicat demanem al Govern de l’Ajuntament de Barcelona:

1. La suspensió immediata de la compra de pistoles Taser.
2. L’obertura d’un procés públic i transparent, que justifiqui la demanda d’introduir un nou armament potencialment letal i que aporti indicadors i informació tècnica especialitzada sobre la seva necessitat.
3. La realització d’una anàlisi tècnica independent sobre la idoneïtat d’introduir aquest armament al cos de la Guàrdia Urbana, atenent els criteris d’ús esgrimits per la Guàrdia Urbana, les recomanacions internacionals de drets humans, les recomanacions del fabricant i el respecte pel dret a la salut i la garantia de drets fonamentals del conjunt de la ciutadania.
4. Convocar un espai/grup de treball amb les organitzacions de la societat civil amb coneixements tècnics en la matèria per tal de poder abordar les principals preocupacions exposades i garantir el principi de participació efectiva.

ADHESIONS

1. Alerta Solidària.
2. Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN).
3. Centre Sir[a] d’Atenció a Víctimes de Maltractament i Tortura.
4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
5. Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.
6. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
7. Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
8. Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Federació VEUS.
9. Federació Salut Mental Catalunya.
10. Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC.
11. Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
12. La Capçalera Barcelona.
13. LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.
14. Metzineres.
15. Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta.
16. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans – OSPDH.
17. SOS Racisme Catalunya.
18. Top Manta Barcelona.

Barcelona, 14 d’octubre de 2024

La entrada Comunicat per la suspensió de la compra de pistoles Taser al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Si escriu per a fer una denúncia, si us plau seguir els següents passos:

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.

• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.

• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos.
• Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant el mes d’agost el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 93 301 05 97 [per a missatges de veu]

• WhatsApp 652 87 34 06 [escrit i àudio]

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, requeriments: planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats. Si desitja més informació de la situació actual de l’entitat, pot consultar el nostre comunicat.

Moltes gràcies,

Equip del Servei d’Atenció i Denúncia

SOS Racisme Catalunya.

VERSIÓ EN CASTELLÀ AQUÍ

La entrada Avís: De l’1 al 31 d’agost romandrem tancades se publicó primero en SOS Racisme.

Companyes, sòcies, entitats, col·lectives, administracions i societat, tal com hem estat anunciant els darrers mesos, SOS Racisme Catalunya està travessant una situació econòmica i de tensió de recursos molt complicada.

Des del 2020 SOS Racisme ha experimentat un 15% de disminució d’ingressos públics destinats al Servei d’Atenció i Denúncia, mentre que en termes d’atenció, en el mateix període, s’ha augmentat en un 31 % els casos assumits. Això significa que el servei atén cada cop més persones, mentre que les administracions disminueixen els recursos destinats a aquest servei, que en moltes ocasions supleix les seves responsabilitats; posant en risc així la sostenibilitat de l’entitat i del seu objectiu social.

A part, aquest any s’ha perdut una font important de fons privats que ha estressat encara més l’estat econòmic de SOS Racisme per continuar operant normalment.

Encara que estem implementant estratègies per fer-li front i tenim en actiu el nostre primer crowdfunding en què es poden fer aportacions fins al 3 de juliol, no es prevé arribar a l’indispensable en el temps necessari.

Volem agrair a totes les persones, col·lectives i entitats que ens han donat suport en aquests moments de crisi, i també agraïm l’acompanyament en la lluita antiracista al llarg de tots aquests anys.

Tot i l’ajuda rebuda d’aquestes setmanes, lamentem haver de comunicar que ens veiem obligades a fer una aturada parcial de la nostra activitat per poder acompanyar els casos fins ara assumits pel Servei d’Atenció i Denúncia amb la dedicació i qualitat de sempre, reorganitzar-nos i tornar amb més força.

Amb aquest comunicat informar-vos que des de juny i durant els mesos d’estiu SOS Racisme Catalunya es mantindrà a mínims.

Què implicarà tenir l’entitat a mínims?

Us demanem comprensió si durant aquests mesos no podem respondre a les vostres demandes, no podem fer-ho amb rapidesa o declinem certes participacions com ponències, xerrades o activitats.

• En concret, el Servei d’Atenció i Denúncia conservarà serveis mínims d’atenció:
  • Es continuarà acompanyant des de l’àrea jurídica i psicosocial a les persones els casos de les quals hem assumit.
  • Es treballarà per crear més material que doni suport a l’autogestió dels casos.
  • Apel·larem una mica més al treball en xarxa construït durant tots aquests anys.
  • Romandrem atentes a les nostres vies de comunicació per donar resposta segons la urgència i casuística valorada.

• L’àrea de comunicació reduirà les seves tasques al 50% i no atendrà premsa.

• L’àrea de formació es dedicarà a desenvolupar les accions ja programades durant l’estiu. Es gestionaran noves contractacions a partir de setembre, tot i que quedem obertes a propostes i contractacions.

• L’àrea de projectes, d’administració i finances únicament podrà donar resposta als requeriments per part de l’administració i a les obligacions fiscals que tenim com a entitat.

Quant a la relació amb entitats i col·lectius, romandrem al seu costat fent el possible per seguir amb la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, acompanyant i denunciant el racisme en totes les seves formes.

L’equip de SOS Racisme estem fent un esforç immens per revertir la situació crítica de l’entitat i per això algunes ens veiem obligades a deixar els nostres llocs de treball o fer menys hores durant aquests mesos per ajudar a subsanar el problema actual de liquiditat en què l’entitat es troba. Però, aquests esforços van destinats a poder seguir atent a les persones i col·lectius que pateixin racisme i seguir complint el nostre objectiu social i polític. Així, tant les companyes que romandran contractades, com aquelles que prestaran la seva col·laboració voluntària, tindran també una gran responsabilitat per fer el màxim possible amb menys recursos insuficients.

Malgrat la situació que ens afecta a tot nivell, renovem i enfortim el nostre compromís com a entitat, com a treballadores, i sobretot com a persones compromeses amb la lluita antiracista i l’acompanyament a les persones i col·lectives travessades pel racisme, que és i serà la nostra prioritat sempre.

Vies per donar suport i col·laborar:

• Crowdfunding fins al 3 de juliol.
• Fes-te sòcia.
• Fes un donatiu directe.
• Col·labora a través deTeaming.
• Demana formacions i altres encàrrecs o qualsevol altra proposta de suport que ens pugui ajudar: formacio@sosracisme.org

Com contactar amb nosaltres durant aquests mesos?

El nostre telèfon fix romandrà tancat fins a setembre. Així, preguem que us poseu en contacte a través dels següents correus electrònics, depenent de la temàtica i l’àrea amb la qual voleu contactar:

• Àrea de formació: formacio@sosracisme.org

• Àrea d’administració: administracio@sosracisme.org

• Àrea de projectes: planificacio@sosracisme.org

• Àrea de comunicació: comunicacio@sosracisme.org

Correu per a l’atenció i la denúncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agraïm el suport i la comprensió davant aquesta situació.

Atentament,

SOS Racisme Catalunya.

—————-

Comunicado sobre la situación de SOS Racisme Catalunya (castellano)

Barcelona, 31 de mayo 2024

Compañeras, socias, entidades, colectivas, administraciones y sociedad, tal como hemos estado anunciando los últimos meses, SOS Racisme Catalunya está atravesando una situación económica y de tensión de recursos muy complicada.

Desde el 2020 SOS Racisme ha experimentado un 15% de disminución de ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia, mientras que en términos de atención, en el mismo periodo, se ha aumentado en un 31% los casos asumidos. Esto significa que el servicio atiende cada vez a más personas, mientras que las administraciones disminuyen los recursos destinados a este servicio, que en muchas ocasiones suple sus responsabilidades; poniendo en riesgo así la sostenibilidad de la entidad y de su objetivo social.

Aparte, este año se ha perdido una fuente importante de fondos privados que ha estresado todavía más el estado económico de SOS Racisme para continuar operando con normalidad.

Aunque estamos implementando estrategias para hacerle frente y tenemos en activo nuestro primer crowdfunding en el que se pueden hacer aportaciones hasta el 3 de julio, no se prevé llegar a lo indispensable en el tiempo necesario.

Queremos agradecer a todas las personas, colectivas y entidades que nos han apoyado en estos momentos de crisis, y también agradecemos el acompañamiento en la lucha antirracista a lo largo de todos estos años. A pesar de la ayuda recibida esta semana, lamentamos comunicar que nos vemos obligadas a hacer una suspensión parcial de nuestra actividad para poder acompañar los casos hasta ahora asumidos por el Servicio de Atención y Denuncia con la dedicación y calidad de siempre, reorganizarnos y volver con más fuerza. Con este comunicado les informamos que desde junio y durante los meses de verano SOS Racisme Catalunya se mantendrá a mínimos.

¿Qué implicará tener la entidad a mínimos?

Os pedimos comprensión si durante estos meses no podemos responder a vuestras demandas, no podemos hacerlo con rapidez o declinamos ciertas participaciones como ponencias, charlas o actividades.

• En concreto, el Servicio de Atención y Denuncia conservará servicios mínimos de atención:
  • Se continuará acompañando desde el área jurídica y psicosocial a las personas y los casos que ya hemos asumido.
  • Se trabajará para crear más material de apoyo para la autogestión de los casos.
  • Apelaremos algo más al trabajo en red construido durante todos estos años.
  • Permaneceremos atentas a nuestras vías de comunicación para dar respuesta según la urgencia y casuística valorada.
• El área de comunicación reducirá sus tareas al 50% y no atenderá prensa.
• El área de formación se dedicará a desarrollar las acciones ya programadas durante el verano. Se gestionarán nuevas contrataciones a partir de septiembre, aunque quedamos abiertas a propuestas y contrataciones.
• El área de proyectos, de administración y finanzas únicamente podrá dar respuesta a los requerimientos por parte de la administración y a las obligaciones fiscales que tenemos como entidad.

En cuanto a la relación con entidades y colectivos, permaneceremos a su lado haciendo lo posible para seguir con la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista, acompañando y denunciando el racismo en todas sus formas.

Desde el equipo de SOS Racisme estamos haciendo un esfuerzo inmenso para revertir la situación crítica de la entidad y por eso algunas nos vemos obligadas a dejar nuestros puestos de trabajo o hacer menos horas durante estos meses para ayudar a subsanar el problema de liquidez en que la entidad se encuentra. Estos esfuerzos van destinados a poder seguir atendiendo a las personas y colectivos que sufren racismo y seguir cumpliendo nuestro objetivo social y político. Así, tanto las compañeras que permanecerán contratadas, como aquellas que prestarán su colaboración voluntaria, tendrán también una gran responsabilidad para hacer el máximo posible con recursos insuficientes.

A pesar de la situación que nos afecta a todo nivel, renovamos y fortalecemos nuestro compromiso como entidad, como trabajadoras, y sobre todo como personas comprometidas con la lucha antirracista y el acompañamiento a las personas y colectivas atravesadas por el racismo, que es y será nuestra prioridad siempre.

Vías para apoyar y colaborar:

• Crowdfunding, hasta el 3 de julio.
• Hazte socia.
• Haz un donativo directo.
• Colabora a través de Teaming.
• Pide formaciones y otros encargos o cualquier otra propuesta de apoyo que nos pueda ayudar: formacio@sosracisme.org

¿Cómo contactar con nosotros durante estos meses?

Nuestro teléfono fijo permanecerá cerrado hasta septiembre. Así, rogamos os pongáis en contacto a través de los siguientes correos electrónicos, dependiendo de la temática y el área con la que queréis contactar:

• Área de formación: formacio@sosracisme.org

• Área de administración: administracio@sosracisme.org

• Área de proyectos: planificacio@sosracisme.org

• Área de comunicación: comunicacio@sosracisme.org

Correo para la atención i la denuncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agradecemos el apoyo y la comprensión ante esta situación.

Atentamente,

SOS Racisme Cataluña.

La entrada Comunicat sobre la situació de SOS Racisme Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

Com cada any durant el dia de Reis i els dies previs, ens trobem amb pràctiques racistes, com el 𝐁𝐥𝐚𝐜𝐤𝐅𝐚𝐜𝐞. Malgrat els anys d’incidència i reivindicació des del moviment antiracista, assenyalant i denunciant que 𝒑𝒊𝒏𝒕𝒂𝒓 𝒖𝒏𝒂 𝒑𝒆𝒓𝒔𝒐𝒏𝒂 𝒃𝒍𝒂𝒏𝒄𝒂 𝒅𝒆 𝒏𝒆𝒈𝒓𝒆 𝒑𝒆𝒓 𝒓𝒆𝒑𝒓𝒆𝒔𝒆𝒏𝒕𝒂𝒓 𝒖𝒏𝒂 𝒑𝒆𝒓𝒔𝒐𝒏𝒂 𝒏𝒆𝒈𝒓𝒂 𝒆́𝒔 𝒖𝒏𝒂 𝒗𝒊𝒐𝒍𝒆̀𝒏𝒄𝒊𝒂 𝒓𝒂𝒄𝒊𝒔𝒕𝒂 que ve de molt lluny. Que es tracta d’una pràctica plena d’estereotips i estigmatitzant, que no és una tradició, que no és innocent i que és racista, es continua fent en diverses poblacions, sense reconèixer ni admetre la crítica.

El pitjor és que, a més, continuem amb una manca absoluta de voluntat política per part de les administracions públiques per perseguir aquestes pràctiques, que suposen una infracció discriminatòria on la víctima és tot el col·lectiu de persones afrodescendents.

El passat 5 de gener, es va fer viral un vídeo en què a la cavalcada del districte de Xamartí a Madrid, l’home que feia de Rei Baltasar, no només feia blackFace sinó que imitava el que se suposa que era “accent africà”. Ens preocupa que es viralitzi en aquests termes un blackFace fet a Madrid, però, per altra banda, a Catalunya, cada any se celebren algunes calcades en algunes poblacions on sistemàticament es fa blackFace. Parlem, per exemple de la cavalcada d’Igualada o la de Girona. Al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme cada any rebem queixes i denúncies pel blackFace que es fa en aquestes poblacions.

Per aquest motiu, 𝐡𝐞𝐦 𝐟𝐞𝐭 𝐮𝐧𝐚 𝐝𝐞𝐧𝐮́𝐧𝐜𝐢𝐚 𝐚 𝐥❜𝐀𝐣𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐝❜𝐈𝐠𝐮𝐚𝐥𝐚𝐝𝐚, 𝐚 𝐥❜𝐀𝐣𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐝𝐞 𝐆𝐢𝐫𝐨𝐧𝐚 i a la fundació privada encarregada d’organitzar les activitats de reis mags. 𝐀 𝐥𝐚 𝐝𝐞𝐧𝐮́𝐧𝐜𝐢𝐚 𝐞𝐬 𝐝𝐞𝐦𝐚𝐧𝐚:

• un reconeixement explícit del racisme exèrcit i un compromís de no repetició;
• s’exigeix que la OITND (Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació) formuli un protocol de bones pràctiques per erradicar l’ús del BlackFace a Catalunya;
• i que sancionin a l’organització de la cavalcada.

#STOPBLACKFACE #BLACKFACEESRACISME

La entrada Denunciem als Ajuntaments d’Igualada i de Girona pel Blackface se publicó primero en SOS Racisme.

Des del mes de setembre de 2023,  a Manresa s’estan estenent dispositius policials conformats per Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional per parar, identificat i intervenir a joves i menors d’edat d’aparença magrebina, intensificant una sobrevigilància sobre aquest col·lectiu. Aquestes batudes racistes, amb una gran desproporció de dispositius policials,  venen acompanyades d’un discurs islamòfob i criminalitzador  per part d’alguns grups polítics interessats a presentar Manresa com una ciutat  que pateix violència extrema a l’espai públic. Així doncs, de forma interessada estableixen una relació falsa entre els  grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. 

La realitat, però, és que ni a Manresa ni arreu de Catalunya, hi ha una relació directe entre criminalitat i migració. De fet, si ens atenem a les dades, analitzades a diversos estudis, : més d’un segle d’estudis indiquen que la taxa de delinqüència es menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. Concretament a la ciutat bagesana, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa: , els Mossos d’Esquadra asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost d’enguany indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a la ciutat respecte a l’any anterior.

Els resultats a l’Estat espanyol són similars. Ha estat el país europeu con el major creixement de població immigrant i  la taxa de delinqüència d’Espanya ha descendit lleugerament, sent Espanya el tercer país europeu amb menor taxa de delinqüència segons dades d’Eurostat. 

L’associació entre migració i delinqüència, per desgracia tan arrelada a l’imaginari social a Espanya, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia. Tot i així, caldria també reflexionar que si hi hagués una relació directa entre immigració i delinqüència només indicaria una necessitat de replantejar-se el model de seguretat, atès que la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és la seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model. Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

El problema és que aquestes narratives racistes estan recolzades pel sistema policial, quan de manera sistemàtica es sobre identifica a la població migrada i racialitzada no blanca. A partir de les parades policials basades en marcadors racials, es deriven multitud d’altres violències com son la brutalitat policial, les deportacions, els tancament a CIE, la generació d’antecedents policials infundats, entre d’altres.

A més a més, aquesta violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per l’entramat legal, com la llei d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. 

Paral·lelament a les batudes policials,s’han convocat manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta , apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. Al seu manifest es parla “d’una Manresa digna”. Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. 

Però assenyalar només a l’extrema dreta seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en reproduir el racisme estructural. Les batudes racistes que s’estan duen a terme a la ciutat -liderades  pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i la Policia Nacional espanyola-,duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tota la juventut migrada, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguessin estat persones blanques.

A Manresa nombrosos col·lectius socials, populars assistencials i comunitaris (entre ells Càritas Manresa, Bages per tothom i a l’Aguiat Manresa) s’han unit per fer front a un racisme que va en augment i que s’està plasmant en batudes policials racistes al Passeig. En un primer moment, les entitats de la ciutat Bagenca, van publicar un comunicat  per denunciar la situació i reclamar prou racisme en nom de la seguretat. Més d’un centenar de persones i col·lectius van adherir-se a la denúncia pública. 

Avui, passats tres mesos i davant la inacció de l’Administració,  els col·lectius i les entitats antiracistes ens han demanat suport a SOS Racisme per publicar una nova denúncia pública per seguir dient prou al racisme en nom de la seguretat. Reclamem que es deixi d’intentar solucionar amb repressió policial  qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial vers certs col·lectius. 

Desde col·lectiu Hourria, juntament amb altres companyes i ciutadanes, vam ser testimonis de la batuda racista i l’escarni públic dut a terme per la policia local de Manresa, Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional Espanyola al Casino a quarts de vuit de la tarda al mateix centre de la ciutat el dijous 28 de setembre, on es van posar contra la paret, identificar i atemorir una trentena d’infants i adolescents dels 12 als 17 anys amb un desplegament policial de pel•lícula i on els veia tota la ciutadania i els culpava de baralles i altres fets ocorreguts recentment a la ciutat pel fet de ser racialitzats. Vam arribar a veure infants de 12 anys emmanillats. L’Ajuntament de Manresa va aprovar al 2018 la primera declaració dels Drets dels Infants per unanimitat, reconeixent la convenció de 1959 en aquest sentit. Des d’aleshores el consistori la ratifica cada any i fa organitza diferents activitats per tal de donar-los a conèixer. Des del col•lectiu hourria ens demanem de quins infants parla quan fa aquesta aprovació per Ple perquè el passat dijous 28 de setembre ens va quedar molt clar que no era els dels infants de famílies racialitzades.

La Convenció dels Drets dels Infants de 1959 i totes les seves ratificacions es fonamenten en 4 grans principis:

• PRINCIPI 1 – LA NO DISCRIMINACIÓ Tots els infants tenen els mateixos drets sense importar el color de la pell, la religió, la procedència o les idees dels seus pares.

• PRINCIPI 2 – L’INTERÈS SUPERIOR DE L’INFANT Qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i nenes.

• PRINCIPI 3 – EL DRET A LA VIDA, LA SUPERVIVÈNCIA I EL DESENVOLUPAMENT Tots els nens i nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a assolir el seu màxim potencial en la vida.

• PRINCIPI 4 – LA PARTICIPACIÓ Els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions es tinguin en compte.

Exigim, per tant, que cessin immediatament totes les batudes que s’estan fent avui dia i que se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències,  i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència.

També exigim que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en perill (infància adolescències i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, atès que aquest discursos no només suposen l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica punitiva.

La entrada COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT se publicó primero en SOS Racisme.

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

SUMA’T AL COMUNICAT

Adhesions

PASUCat

Coordinadora Obrim Fronteres

LOITA, despatx d’advocades

SOS Racisme Catalunya

Col.lectiu Hourria

COF Garraf

La Conca Terra d’Acollida

Igualad’Acull

CFA Rius i Taulet

Rebel·lió Atenció Primària

Associació Stop Sida

Acollim Cerdanyola-Ripollet

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)

Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn

Psicomigra

XARXA DE DONES PER LA SALUT

Associació Reus Refugi

Papers i Drets per a Tothom

Jo Si Sanitat Universal Catalunya

La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS

StopMaremortum-Badalona Acull

Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans

Coordinadora entitats SAP Muntanya

Plataforma Antifeixista del Ripollès

La Floresta Contra Fronteres (LFCF)

Marea Blanca de Catalunya

Institut de les Desigualtats

Esquerra Eixample Acull

Barcelona en Comú

Catalunya en Comú

Procés Constituent

La capçalera

Associació IURTA

Medicus Mundi Mediterrània

Associació Trans* Girona

Oxfam Intermon

Tanquem els CIE

+ 41 adhesions individuals

La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.

(CAST)

Denunciamos, de nuevo, el incumplimiento del compromiso y la falta de voluntad política para hacer efectivos los mecanismos previstos en la legislación para proteger a la población no blanca del racismo policial e institucional.

11 de enero de 2024, Barcelona – Los seis Mossos d’Esquadra condenados y que admitieron haber cometido delito de tortura y agresión racista a un joven negro en Bages en 2019, siguen en el ejercicio de sus funciones como agentes policiales a cuatro meses del juicio. 

Cabe recordar que a pocas horas de conocerse la sentencia y ante la reacción y presión social, tanto el Departamento de Interior como el mismo Conseller de Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, anunciaron en sus redes sociales que los seis agentes serían expulsados del cuerpo y perderían su condición de funcionarios públicos. 

Esta decisión, que se difundió y justificó como una medida ejemplarizante orientada a proteger los derechos humanos, es en realidad una obligación según el decreto de Función Pública que estipula que la inhabilitación de manera absoluta o especial lleva aparejada la expulsión del cuerpo.

Aun así, a cuatro meses de la sentencia firme, la expulsión de los seis agentes condenados por la tortura y agresión racista no se ha llevado a cabo. Y aunque tenemos constancia de que la Comisión de Mossos d’Esquadra, responsable de aprobar la medida, se ha reunido mensualmente desde entonces, también hemos podido saber que este tema ni siquiera figuró entre los puntos a tratar. 

Por ello queremos denunciar que nos encontramos, una vez más, ante la falta de voluntad política para hacer efectivos mecanismos que protejan a la población no blanca del racismo policial e institucional. Es gravísimo que funcionarios públicos que han reconocido su culpabilidad en un delito de tortura motivado por racismo, y que han sido condenados por ello en una sentencia firme, sigan ejerciendo sus funciones con la ayuda de un corporativismo que se despliega desde el primer momento. En este caso, esta es una más de las múltiples trabas, dejadez y retrasos que se han ido poniendo para proteger, mantener y encubrir a los policías, revulnerabilizando la dignidad de la persona víctima y dejando desprotegidas también a todas las demás personas con las que estos agentes pudieran intervenir.

Un largo proceso de corporativismo y encubrimiento

Recordamos que la víctima, su familia, el colectivo afectado y SOS Racisme Catalunya como acusación particular, hemos estado lidiando durante todo el proceso, que ya dura casi cinco años, con la tónica del corporativismo policial.  Durante más de un año y medio, el cuerpo de Mossos d’Esquadra impidió el correcto desarrollo de la investigación judicial y promovió el encubrimiento de los hechos, tal como hemos denunciado reiteradamente.

Los hechos, que sucedieron en el Bages en enero de 2019, se pudieron probar gracias a una grabación que hizo el joven agredido. En ella se puede escuchar cómo los acusados, con una clara motivación racista, le infligen castigo físico y psíquico con ánimo de intimidarlo, vejarlo y dañar su integridad moral.

En un primer momento, sus superiores afirmaron no reconocer las voces de los agresores. Finalmente, luego de que la víctima optara por exponerse y hacer el caso público como parte de su reparación y búsqueda de justicia, dos sargentos y un subinspector rectificaron y sí lo hicieron.

Otro ejemplo de los obstáculos puestos a la investigación, fue la solicitud de realizar la rueda de reconocimiento pedida por la acusación, con la cara de los acusados tapada con pasamontañas, lo cual negaba las garantías para poder practicar esta prueba.

El hecho de que estos seis Mossos d’Esquadra reconocidos y condenados por torturas estén actualmente trabajando con el beneplácito de la Generalitat, nos alarma aún más y nos obliga a plantear varias cuestiones:

Si haber torturado, agredido, humillado y propinado insultos racistas a un joven negro, y además estar condenados por ello tras haber reconocido los hechos, no es suficiente para cesar a estos policías, ¿qué tiene que suceder para que la institución cumpla con su obligación legal? ¿Deben morir personas? ¿Cuánto racismo policial es necesario para que las instituciones pertinentes aborden el problema como tal? ¿Cuánto de grave ha de ser la agresión? ¿Cuántas víctimas más hacen falta para que el Departament d’Interior reconozca que existe un problema estructural de racismo en los cuerpos policiales?

Desde SOS Racisme Catalunya nos hacemos eco de las demandas particulares y colectivas y exigimos responsabilidades, además de que la Generalitat de Catalunya dé explicaciones sobre el tipo de funcionarios que integran sus cuerpos de seguridad pública. 

Mientras no haya cambios y acciones para combatir el racismo policial, el Govern de Catalunya es responsable de hechos como los vividos. Y de este modo, el racismo institucional continuará violentando a las personas racializadas como no blancas.

______________________

(CAT)

Interior manté en els Mossos d’Esquadra als sis agents confessos i condemnats per un delicte de tortura i agressió racista, malgrat haver anunciat la seva expulsió hores després del judici

Denunciem, de nou, l’incompliment del compromís i la falta de voluntat política per a fer efectius els mecanismes previstos en la legislació per a protegir la població no blanca del racisme policial i institucional.

11 de gener de 2024, Barcelona – Els sis Mossos d’Esquadra condemnats i que van admetre haver comès delicte de tortura i agressió racista a un jove negre a Bages en 2019, segueixen en l’exercici de les seves funcions com a agents policials a quatre mesos del judici.

Cal recordar que poques hores després de conèixer-se la sentència i davant la reacció i pressió social, tant el Departament d’Interior com el mateix Conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, van anunciar en les seves xarxes socials que els sis agents serien expulsats del cos i perdrien la seva condició de funcionaris públics.

Aquesta decisió, que es va difondre i es va justificar com una mesura exemplaritzant orientada a protegir els drets humans, és en realitat una obligació segons el decret de Funció Pública que estipula que la inhabilitació de manera absoluta o especial porta aparellada l’expulsió del cos.

Així i tot, a quatre mesos de la sentència ferma, l’expulsió dels sis agents condemnats per la tortura i agressió racista no s’ha dut a terme. I encara que tenim constància que la Comissió de Mossos d’Esquadra, responsable d’aprovar la mesura, s’ha reunit mensualment des de llavors, també hem pogut saber que aquest tema ni tan sols va figurar entre els punts a tractar.

Per això volem denunciar que ens trobem, una vegada més, davant la falta de voluntat política per a fer efectius mecanismes que protegeixin la població no blanca del racisme policial i institucional. És molt greu que funcionaris públics que han reconegut la seva culpabilitat en un delicte de tortura motivat per racisme, i que han estat condemnats per això en una sentència ferma, continuïn exercint les seves funcions amb l’ajuda d’un corporativisme que es desplega des del primer moment. En aquest cas, aquesta és una més de les múltiples traves, deixadesa i retards que s’han anat posant per a protegir, mantenir i encobrir als policies, revulnerabilitzant la dignitat de la persona víctima i deixant desprotegides també a totes les altres persones amb les quals aquests agents poguessin intervenir.

Un llarg procés de corporativisme i encobriment

Recordem que la víctima, la seva família, el col·lectiu afectat i SOS Racisme Catalunya com a acusació particular, hem estat bregant durant tot el procés, que ja dura gairebé cinc anys, amb la tònica del corporativisme policial. Durant més d’un any i mig, el cos de Mossos d’Esquadra va impedir el correcte desenvolupament de la recerca judicial i va promoure l’encobriment dels fets, tal com hem denunciat reiteradament.

Els fets, que van succeir al Bages el gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer el jove agredit. En ella es pot escoltar com els acusats, amb una clara motivació racista, li infligeixen càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidar-ho, vexar-ho i danyar la seva integritat moral.

En un primer moment, els seus superiors van afirmar no reconèixer les veus dels agressors. Finalment, després que la víctima optés per exposar-se i fer el cas públic com a part de la seva reparació i cerca de justícia, dos sergents i un sotsinspector van rectificar i sí que el van fer.

Un altre exemple dels obstacles posats a la recerca, va ser la sol·licitud de fer la roda de reconeixement demanada per l’acusació amb la cara dels acusats tapada amb passamuntanyes, la qual cosa negava les garanties per a poder practicar aquesta prova.

El fet que aquests sis Mossos d’Esquadra reconeguts i condemnats per tortures estiguin actualment treballant amb el beneplàcit de la Generalitat, ens alarma encara més i ens obliga a plantejar diverses qüestions:

Si haver torturat, agredit, humiliat i propinat insults racistes a un jove negre, i a més estar condemnats per això després d’haver reconegut els fets, no és suficient per a cessar aquests policies, què ha de succeir perquè la institució compleixi amb la seva obligació legal? Han de morir persones? Quant racisme policial és necessari perquè les institucions pertinents abordin el problema com a tal? Quant de greu ha de ser l’agressió? Quantes víctimes més fan falta perquè el Departament d’Interior reconegui que existeix un problema estructural de racisme en els cossos policials?

Des de SOS Racisme Catalunya ens fem ressò de les demandes particulars i col·lectives i exigim responsabilitats, a més que la Generalitat de Catalunya doni explicacions sobre el tipus de funcionaris que integren els seus cossos de seguretat pública.

Mentre no hi hagi canvis i accions per a combatre el racisme policial, el Govern de Catalunya és responsable de fets com els viscuts. I d’aquesta manera, el racisme institucional continuarà violentant a les persones racialitzades com no blanques.

La entrada Interior mantiene en los Mossos d’Esquadra a los seis agentes confesos y condenados por un delito de tortura y agresión racista, a pesar de haber anunciado su expulsión horas después del juicio se publicó primero en SOS Racisme.

Les organitzacions exigixim rectificació al Departament de Salut de la Generalitat

 PODEU ADHERIR-VOS AL COMUNICAT AQUÍ

Recentment hem sabut que el Departament de Salut de la Generalitat està enviant un correu electrònic a les treballadores del sistema sanitari públic demanant la seva col·laboració per a detectar i denunciar els casos de persones estrangeres que sol·licitin la Tarjeta Sanitària en frau de llei.

Fa anys que el CatSalut assenyala a les persones migrants d’una forma clarament racista i discriminatòria, com a defraudadores del sistema sanitari públic. Amb aquestes normatives el CatSalut projecta un imaginari de sospita o, fins i tot, criminalització cap a les persones migrants i refugiades que viuen a Catalunya. 

El text que s’està enviant ara a les treballadores dona a entendre que les persones migrants que puguin estar malaltes han vingut al nostre territori per  aprofitar-se del sistema sanitari, amb un to criminalitzador.

Al final el Govern català fa servir el mateix discurs del Reial Decret de l’any 2012 del Partit Popular, en esgrimir que simplement vetlla per la sostenibilitat del sistema sanitari.

El concepte d’”accés a la sanitat en frau de llei” queda recollit a la llei actualment vigent sobre la Universalització de l’Assistència Sanitària aprovada al juny de 2017. No obstant això, aquesta encara ara no disposa d’una regulació específica i tampoc no defineix el concepte ni les condicions considerades de frau de llei. 

L’any 2019, el Catsalut va aprovar la Instrucció 05/2019 que, en la mateixa línia que el correu que avui s’està enviant a les treballadores del sistema sanitari públic, assenyala les persones migrades com a possibles defraudadores de la sanitat. 

Gràcies a la pressió de diverses entitats com la Marea Blanca, la Plataforma PASUCat i la Coordinadora Obrim Fronteres, entre d’altres, aquella normativa va ser retirada en menys de dos mesos pel mateix Catsalut, que va reconèixer que “les al·legacions rebudes en aquest tràmit han demostrat que el contingut de la mateixa pot induir a interpretacions que són contràries a la seva autèntica finalitat, que, en cap cas, ha de suposar una restricció dels drets de les persones en risc d’exclusió social o persones pertanyents a grups en risc d’exclusió social”. 

Però ara hi tornen, i amb nocturnitat. Ens tornem a enfrontar a un nou intent per part del Catsalut i el Departament de Salut de recuperar aquest missatge criminalitzador, sense una normativa a la qual al·legar ni recórrer.

Aquesta vegada el Catsalut actua de forma encoberta, mitjançant  un correu electrònic intern a les seves treballadores, a les quals demanen que denunciïn els casos que considerin en frau de llei. Considerem molt greu que utilitzin els sanitaris com a policies antifrau/vigilants del sistema i a més amb un clar biaix racial i xenòfob.

D’altra banda, el Departament no es queda aquí i dona la seva pròpia definició de què s’entén com a “frau de llei”, sense que això estigui regulat enlloc. Concretament, en aquest correu electrònic s’indica que les persones estrangeres que migrin a Catalunya i tinguin una malaltia que necessiti atenció mèdica  cometen frau de llei. 

Sembla que el Departament de Salut té un concepte distorsionat de la Universalitat, de la qual presumeix sobre el paper a la Llei 9/2017. No només no hi ha hagut intenció política per desenvolupar aquesta llei, aprovada fa 6 anys, sinó que sistemàticament intenta instaurar noves barreres i impediments en l’accés a l’atenció sanitària d’aquelles persones que poden estar en situació de vulnerabilitat. 

Difondre la idea que les persones migrades, només pel fet de tenir antecedents de malalties cometen frau de llei i abusen o sobreutilitzen els serveis sanitaris, és profundament fals i racista així com porta d’entrada a altres desigualtats i discriminacions. 

Assenyalar les persones com a defraudadores del sistema (sense que ho siguin) per endurir els requisits d’accés a la sanitat pública sí que és un frau de la seva pròpia llei, que estableix clarament qui té dret a la sanitat pública:

a) Les persones empadronades en un municipi de Catalunya.

b) Les persones que acreditin l’arrelament a Catalunya mitjançant els criteris que es despleguin per reglament i que han de tenir per objecte donar accés a l’assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, a persones i col·lectius en risc d’exclusió social.

c) Les persones amb dificultats alienes o pròpies per empadronar-se en un municipi de Catalunya i en situació de vulnerabilitat sociosanitària.

Les instruccions que s’estan donant als i a les treballadores públiques del sistema de salut poden qualificar-se directament de discriminatòries segons el que estableixen tant la Llei 19/2020 d’Igualtat de tracte i no discriminació com  la Llei Orgànica de Drets i Llibertats de la ciutadania estrangera. Aquesta última, en l’article 23 apartats 1 i 2 a i b, recull els actes que per acció o omissió poden implicar discriminació per a aquest col·lectiu, i per tant denunciables, i especifica  que són els següents:

Els actes portats a terme per autoritat o funcionari públic encarregat d’un servei públic, que en l’exercici de les seves funcions, realitza actes de discriminació prohibits per llei contra un ciutadà estranger sols pel fet de ser-ho o imposi condicions més costoses que als espanyols o impliqui resistència a facilitar serveis públics només per la seva condició.

Les entitats signants, sol·licitem que el Departament de Salut i el Catsalut es retractin del correu electrònic esmentat, siguin conseqüents amb l’esperit de la Llei 9/2017 sobre la Universalització de l’Atenció Sanitària a Catalunya i adquireixin el compromís ferm d’aprovar  durant aquest 2023 el reglament que l’ha de desenvolupar.

Adhesions:

Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya

Tanquem els CIE

Coordinadora Obrim Fronteres

Fundació Bayt al-Thaqafa

Associació Reus Refugi

SOS Racisme Catalunya

Emergència Frontera Sud – EFS Barcelona

Creación Positiva

Procès Constituent

Psicomigra

UFCR Garraf

Mataró Acull

La Capçalera – BCN

Jo Si Sanitat Universal

CUP Mataró

STOP Mare Mortum

Acció Solidària i Logística

Associació de Drets Sexuals i Reproductius

Papeles para Todos y Todas

Movimiento Regularización YA

Marea Blanca Catalunya

Ca La Dona

Medicus Mundi

Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)

Almena, Cooperativa feminista

La entrada COMUNICAT: UN CORREU DEL DEPARTAMENT DE SALUT RACISTA I DISCRIMINATORI se publicó primero en SOS Racisme.

Adhesions al comunicat: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeTRZHrwd_I_NiLMKEJpa0vdJluSm6udyfdiixLDNeW4mnyHw/viewform

Arran de la baralla del passat dissabte al Passeig, la inseguretat torna a ocupar l’espai mediàtic. Alguns mitjans i  grups polítics estan interessats a presentar Manresa com una ciutat invivible, amb violència extrema a l’espai públic,  amb grups de joves d’origen migrat assalvatjats i la criminalitat disparada. Mai no parlen, però, de quanta d’aquesta  inseguretat que sentim prové del malestar davant la situació econòmica i social actual, davant les crisis que ja exis teixen i les que han de venir.

Ni parlen de pujades de preus, d’atur, de racisme estructural, d’un futur sense pers pectives, de la por al desconegut, de la cada cop menor tolerància al canvi o de la manca de cohesió social. Obvien  la soledat, la ruptura dels vincles veïnals, la necessitat innata de saber-nos cuidades i acompanyades. I atien el  fantasma d’una criminalitat que les dades apunten al fet que estan molt per sota de la mitjana catalana. I, per  descomptat, que no estan en absolut interessats a reflectir com vivim de diferent aquesta inseguretat en funció de  qui som, en funció del nostre gènere, la nostra situació econòmica, edat, origen, situació legal o orientació sexual.  

Vivim aquesta situació amb la por, la impotència i la ràbia de veure com es pretén utilitzar certs grups socials  com a bocs expiatoris de tot el malestar que sentim, estigmatitzant-los i deshumanitzant-los fins al punt que  ja no som capaces d’atendre el problema de fons. Fins que estem disposades a exigir “solucions” que sabem que  són aberrants per un fet com una baralla sense ferits, que atempten contra qualsevol dret i que mai no hauríem  demanat en altres moments, ni contra altra gent. S’està inflant i instrumentalitzant la preocupació legítima per  la inseguretat per assenyalar a un dels sectors més precaritzats de la població manresana com a culpables  de tots els mals. És per això que, des de diverses entitats socials i col·lectius de Manresa que treballem per una  societat justa, cohesionada i sense violències, hem sentit la necessitat de fer una crida a la reflexió, per no acabar  promovent el racisme i les retallades de drets en nom de la seguretat. Perquè no volem una seguretat que es cons trueixi segons la inseguretat i la precarietat d’altres, que escali les violències socials en lloc d’abordar-les, transfor 

mar-les i eliminar-les. Ni volem que els problemes de convivència que poden sorgir als nostres barris s’abordin amb  més policia, més batudes racistes, més mesures que ho apostin tot al càstig, més por, més malestar i més aïllament. 

Aquest dijous, s’ha convocat una manifestació, apel·lant a la seguretat, convocada per entorns propers a l’ex trema dreta. Al seu manifest parla “d’una Manresa digna”. Doncs, per nosaltres, no hi ha Manresa més digna que  aquella que lluita junta pels drets de totes. Que aquella que respon a la inseguretat de forma col·lectiva, construint  carrers, vides i barris de suport mutu i feina comunitària, treballant per erradicar les violències socials. No hi ha Man resa més digna que aquella que rebutja assenyalar manresans i manresanes pel seu origen i cultura. No deixarem  que el racisme avanci en nom de la seguretat. 

Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica de sectors de la  societat per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura.  Però assenyalar-los només a ells seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en  el racisme estructural. La batuda racista d’ahir -liderada per Mossos, Policia Local i Policia Nacional espanyola-,  duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte  desproporcionat i excepcional cap a tot el que impliqui nois joves en general, migrats en particular, i en aquest cas  vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguéssim estat  altres- que s’afegeix a una major situació d’atur i pobresa, una major dificultat d’accés a l’habitatge, una existència  irregular i en risc permanent d’expulsió i l’absoluta manca de perspectives de futur. 

Ja fa anys que moltes entitats i col·lectius de Manresa estem treballant per fer front a aquestes problemàtiques des  de la seva arrel. Ens preocupa la instrumentalització que s’està fent de la preocupació legítima per la segure tat, encobrint missatges racistes. A hores d’ara, encara no està clar qui hi ha darrere la convocatòria i som  molts els que pensem que les impulsores no pretenen trobar una solució, sinó escalar el conflicte. Per parar  la instrumentalització racista, adheriu-vos a aquest manifest i deixeu clar que no assistireu a la manifesta ció. L’única Manresa segura serà una Manresa justa, igualitària, cohesionada i sense racisme ni masclisme.

La entrada PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT. NO HI DONIS SUPORT!  se publicó primero en SOS Racisme.

Els sis agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra han reconegut ser culpables dels delictes pels quals se’ls acusava avui en un judici celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona. Els magistrats han condemnat els sis agents pel delicte d’atemptat greu contra la integritat moral amb l’agreujant de racisme (Art. 175 i 22.4 CP) a un any de presó, que quedarà suspesa durant els propers 3 anys. En aquest termini, a més, hauran de participar en un programa sobre no discriminació i igualtat de tracte. També han estat condemnats per delicte lleu de lesions i inhabilitats de les seves funcions durant 6 mesos i no podran acostar-se a la víctima durant 4 anys.

SOS Racisme, en qualitat d’entitat representant de l’acusació, demanava que els policies fossin condemnats per delicte de tortura (article 174.1 i 176 CP) i delicte de lesions (147.2), tots dos amb l’agreujant de racisme i abús de superioritat (articles 22.4 i 22.2 del codi penal). Les penes que demanem són de 6 anys de presó per a cada agent, 3 mesos de multa i 12 anys d’inhabilitació. «Era una situació molt delicada en la qual portem un procés molt llarg amb moltes traves a nivell processal i la víctima ha decidit acabar avui el procediment i no continuar esperant un possible recurs de la sentència», segons ha declarat l’advocada d’acusació Lorena Antón davant de l’Audiència Provincial. «No vol dir que estiguem d’acord o satisfetes amb la pena imposada», ha aclarit Antón, que també ha subratllat que els sis agressors, reconeguts per ells mateixos, continuen treballant des del 2019. «A dia d’avui continuen treballant. Hem de veure què farà la Generalitat. Hem exigit des de l’inici els càrrecs de tortura. La Generalitat el que va fer va ser separar-los. Continuem exigint des de 2019 fins ara, gairebé 5 anys més tard», ha afegit l’advocada representant de SOS Racisme Catalunya. La representació de la família va llegir un comunicat que deia: «Ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència condemnatòria, toca depurar responsabilitats. Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre el tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentrestant no hi hagi canvis, l’estat és còmplice en fets com els viscuts. I el racisme institucional continuarà violentant les persones racialitzades». Els fets, que van succeir al Bages al gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer la víctima durant l’agressió. Els acusats li van propinar cops al cap i puntades en els costats mentre li profanaven insults racistes. Els acusats, amb una clara motivació racista, van infligir un càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidr-lo, vexar-lo i danyar la seva integritat.

És una sentència que parteix d’una situació difícil. Lamentablement, perquè les víctimes de racisme obtinguin alguna reparació, sovint han de acceptar sentències que no són del tot reparadores. La manca de confiança en el sistema és un element més de la revictimització a la qual es veuen sotmeses les persones que denuncien racisme. Ara depèn de la Generalitat de Catalunya que aquests agents no tornin a exercir i garantir que no es repeteixin mitjançant mecanismes de control independientes.

La entrada COMUNICAT: Els sis agents de la ARRO es declaren culpables de l’agressió racista a un jove negre al Bages en 2019 se publicó primero en SOS Racisme.