La sessió, de caràcter presencial i amb una durada d’una hora i mitja, va servir per presentar de manera formal les conclusions d’un estudi centrat en l’abordatge del racisme dins del camp judicial català i espanyol. Aquesta presentació ja s’havia realitzat en format en línia el passat 19 de desembre de 2024, però l’acte al CEJFE,norganisme autònom adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va marcar el tancament institucional del projecte.

El projecte, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya (Resolució IFE/2729/2023, de 21 de juliol), tenia com a objectiu principal comprendre com es desenvolupa la pràctica judicial quan els operadors jurídics es troben davant de denúncies per actes racistes, així com analitzar el grau real d’aplicació del dret antidiscriminatori.

L’estudi parteix d’una concepció del dret com un camp complex i dinàmic, estretament vinculat a la realitat social. Des d’aquesta perspectiva, el dret no pot ser entès ni com un sistema tancat, neutre i purament formalista, ni tampoc només com un reflex mecànic de les estructures polítiques i econòmiques dominants. Al contrari, el projecte analitza el dret com un món social específic, travessat per pràctiques, interpretacions i decisions preses per agents amb competències i objectius diversos, que condicionen l’aplicació efectiva de les normes jurídiques.

A partir d’aquest marc teòric, la investigació ha desenvolupat un treball de camp de tipus etnogràfic, centrant-se tant en les experiències de les persones afectades per casos de racisme que han presentat denúncies penals, com en les pràctiques dels advocats i advocades, fiscals i jutges i jutgesses que intervenen institucionalment en aquests procediments.

La metodologia emprada ha combinat diferents tècniques qualitatives: s’han realitzat divuit (18) entrevistes a operadors jurídics, un (1) grup focal amb denunciants, vint (20) sessions d’observació no participant del camp judicial i l’anàlisi de seixanta (60) expedients. Aquestes dades s’han contrastat amb bibliografia especialitzada i amb la normativitat internacional, europea, estatal i autonòmica en matèria antidiscriminatòria.

Les conclusions de l’estudi posen de manifest diverses problemàtiques estructurals que caracteritzen els procediments judicials vinculats al racisme. Una de les pràctiques identificades amb més recurrència és la manca d’ús habitual, per part dels jutges i jutgesses, de la normativa i la jurisprudència antidiscriminatòria internacional i europea en l’aplicació de les normes als fets denunciats. Aquesta absència comporta resolucions que, en alguns casos, arriben a contradir directament aquests marcs jurídics, especialment en qüestions com la delimitació entre el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la igualtat, la interpretació de la motivació racista o la determinació dels subjectes protegits pels tipus penals antidiscriminatoris.

Davant d’aquestes mancances, l’estudi apunta diverses línies d’acció per millorar l’efectivitat del sistema judicial en la lluita contra el racisme. Entre les propostes destaquen la necessitat d’assegurar la presència dels jutges i jutgesses durant les declaracions de les víctimes; garantir que aquestes declaracions es facin respectant les instruccions establertes pel dret internacional, europeu i estatal; assegurar la presència d’intèrprets quan les persones afectades no dominin el català o el castellà; i evitar la deportació de víctimes d’abusos als centres d’internament per a estrangers (CIES).

Altres mesures assenyalades inclouen la millora de la comunicació entre la fiscalia especialitzada i les entitats socials, la normalització de l’ús d’informes estadístics com a prova per contextualitzar pràctiques discriminatòries, i el treball jurídic per ampliar i legitimar una interpretació del concepte de motivació racista més enllà de l’actual. El projecte també subratlla la importància de situar el denunciant al centre de l’estratègia judicial, minimitzant els efectes revictimitzadors que sovint es deriven del funcionament del camp judicial.

Finalment, l’estudi recorda que la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial estableix que els magistrats i magistrades poden incórrer en infraccions lleus o greus per l’ús de vocabulari o expressions desconsiderades envers la ciutadania i els lletrats, obrint així la porta a exigir responsabilitats disciplinàries quan es detecten pràctiques discriminatòries dins del mateix sistema judicial.

Les conclusions del projecte evidencien que el racisme no només es manifesta en els fets denunciats, sinó també en les pràctiques, omissions i interpretacions que es produeixen dins del camp judicial. La manca d’aplicació sistemàtica del dret antidiscriminatori internacional i europeu revela una distància persistent entre el marc normatiu existent i la seva implementació real. Aquesta bretxa no és neutra: té conseqüències directes sobre les persones racialitzades que recorren al sistema judicial, sovint sotmeses a processos revictimitzadors i a resolucions que invisibilitzen la dimensió estructural del racisme. El projecte posa de manifest que avançar cap a una justícia realment antiracista no depèn només de canvis normatius, sinó d’una transformació profunda de les pràctiques judicials, dels criteris interpretatius i de les responsabilitats institucionals que sostenen i qüestionen la desigualtat davant la llei.

La entrada El problema del racisme en els jutjats. Presentació de l’informe. se publicó primero en SOS Racisme.

Com cada any des de fa més de 30 anys, SOS Racisme Catalunya ha presentat el seu informe anual sobre l’estat del racisme a Catalunya. El passat divendres 21 de març, l’entitat va compartir públicament les dades i l’anàlisi de Invisibles. “L’estat del racisme a Catalunya 2024”, en una roda de premsa i un acte obert a la ciutadania.

L’informe recull i analitza els casos de racisme registrats pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), un recurs gratuït i especialitzat que ofereix acompanyament jurídic i psicosocial a persones víctimes de discriminació i violència racista. Més enllà de documentar casos, l’objectiu de l’informe és visibilitzar el racisme estructural i quotidià que persisteix en múltiples àmbits de la societat catalana i que, sovint, queda invisibilitzat en els registres oficials.

Durant l’any 2024, el SAiD ha atès 647 situacions de racisme en 109 municipis, amb 427 persones que han sol·licitat atenció per primera vegada. D’aquestes, 316 han estat identificades com a situacions de racisme, i 105 s’han assumit com a casos nous per al seu seguiment i denúncia. Tanmateix, el 67% dels casos identificats no han estat denunciats, a causa de factors com la desconfiança en les institucions, la por a represàlies o la manca de recursos.

Les tipologies de racisme més freqüents inclouen agressions i discriminacions entre particulars (28,8%), discriminació en l’accés als drets socials com l’educació, l’habitatge o la salut (22,15%), i abusos per part de cossos de seguretat pública (16,46%). També es registren casos significatius de discurs d’odi (8,23%), racisme laboral (7,59%) i discriminació en serveis privats com el transport o l’oci (6,96%).

A més, l’informe alerta sobre l’elevat índex d’infradenúncia, especialment en casos de violència policial (més del 70%) i vulneracions de drets socials, moltes de les quals afecten menors d’edat. També destaca l’augment dels discursos d’odi de caràcter polític i cultural, i el creixement preocupant de casos relacionats amb grups d’extrema dreta.

SOS Racisme denuncia la persistència del racisme com una forma de violència estructural, i reclama una resposta institucional efectiva, el compromís polític i social, i la garantia d’accés a la reparació. Com a entitat amb més de tres dècades de trajectòria, renova el seu compromís amb la defensa dels drets humans i la transformació estructural per a una societat més justa, equitativa i antiracista.

La entrada (In) Visibles. L’estat del racisme a Catalunya 2024 se publicó primero en SOS Racisme.

El proper 21 de març presentem el 16è informe anual, l’anàlisi de la informació recopilada i analitzada sobre les denúncies de racisme que rebem. L’acte, que tindrà lloc a la sala CESIRE des de les 17:45 fins les 20h, comptarà també amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans. Realitzem anualment aquest informe amb l’objectiu de plasmar l’experiència del dia a dia, per identificar problemàtiques a través de l’anàlisi de casos i les seves casuístiques. Així, aquesta anàlisi es construeix amb la
informació de tots els fets i situacions que ens arriben al SAiD, independentment de si resulten o no en un procés de denúncia i reparació formal.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!  

INSCRIU-TE AQUI:

La entrada Presentació de l’informe 2024: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.

Més informació

El passat 21 de març, vam fer la presentació del nostre informe inVisibles 2023, un recull de les dades, analitzades en profunditat, que rebem al SAiD a través de les denúncies que hem atès durant l’any 2023. Volem agrair a totes les persones i col·lectives antiracistes que van venir a escoltar-nos i a reflexionar amb nosaltres.

És imprescindible continuar treballant en conjunt per a unir la nostra lluita i abordar el racisme com un eix principals de les opressions sistemàtiques exercides pel sistema.

Agraïments:
Ponents: Paula Rossi, Kaire Ba Dejuan, Blanca de Gispert, Cheikh Drame i Gemma Ferreón.
Moderació: Marcel Alcántara
Espai: Ateneu del Raval, Barcelona.

La entrada PRESENTACIÓ INFORME 2023 se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2023. se publicó primero en SOS Racisme.

 En el marc de la presentació també comptarem amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!  

No és necessària inscripció.

Dijous 21 de Març a les  18h a  l’Ateneu del Raval, (carrer reina Amàlia,3.)

La entrada Acte de presentació de l’informe anual: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2022 se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Federació SOS Racisme presenta Informe Anual 2022 se publicó primero en SOS Racisme.

La policía identifica tres vegades més les persones estrangeres que les autòctones

La taxa de parades per perfilació racial a Catalunya continua sent desproporcionada. Així ho conclou l’informe ‘Pareu de parar-me. Vigilància 2.0’ de SOS Racisme, que analitza les identificacions per perfil racial entre els anys 2018 i 2021. Segons l’estudi, el nombre de ciutadans identificats per cada cent és molt més elevat entre la població estrangera (19,27%) que entre l’autòctona (5,53%), amb dades de 2021.

“Hi ha una població a qui es segueix criminalitzant”, assegura Kaire Ba Dejuan, responsable de la campanya Pareu de parar-me de SOS Racisme. Segons Úrsula Ruiz, advocada del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, el perfil racial és un criteri normalitzat en la pràctica policial de control identitari, en què es demana la documentació a persones basant-se en la seva raça, ètnia, religió o origen percebut, i no pel fet d’haver comès alguna falta administrativa, una acció delictiva o tenir-ne sospites raonables, expliquen des de l’entitat.

L’any 2018, SOS Racisme Catalunya ja va publicar l’informe ‘L’aparença no és motiu’, en què s’analitzaven les dades d’identificacions cedides pels Mossos d’Esquadra. L’informe actual continua demostrant que “les identificacions policials responen a un biaix discriminatori en funció dels perfils ètnics i racials i l’’aparença d’estranger’ dels ciutadans”, afirmen des de l’entitat.

I és que, durant el 2021, a Catalunya hi ha hagut un total de 602.387 identificacions policials. D’aquestes, el 40% eren dirigides a la població estrangera, tot i que aquesta només representa el 16,11% de la població total. Així, mentre que la taxa d’identificació de la població espanyola el 2021 va ser de 5,53%, la de la població estrangera va ser de 19,27%. Això implica que la ràtio de desproporcionalitat del 2021 és de 3,48, és a dir, que per cada persona espanyola identificada, se n’identifiquen 3,48 d’estrangeres.

L’anàlisi s’ha centrat en les set Àrees Bàsiques Policials: l’ABP de Ciutat Vella, l’ABP del Gironès – el Pla de l’Estany, l’ABP del Tarragonès, l’ABP del Segrià – les Garrigues – el Pla d’Urgell, l’ABP de Sants – Montjuïc, l’ABP de l’Hospitalet i l’ABP de l’Eixample. A totes elles, les persones estrangeres reben la major part de les identificacions policials, tot i representar una taxa de població molt inferior a l’espanyola, sent l’Eixample l’ABP amb una taxa de desproporcionalitat més alta el 2021 (3,4), seguida per l’ABP del Gironès – el Pla de l’Estany.

Tot i que la taxa d’identificació és desproporcionada a totes les ABP els quatre anys analitzats, des de SOS Racisme destaquen que el 2020 va haver-hi un augment sobtat de les identificacions a la població general -atribuït a manera d’hipòtesi a l’arribada de la pandèmia, que va disparar la vigilància i el control als carrers-, fet que es tradueix en una reducció de la desproporció entre les identificacions a població estrangera i espanyola.

L’informe conclou que, almenys a les set Àrees Bàsiques Policials, la taxa d’identificació desproporcionada coincideix amb l’alta taxa de població estrangera que hi ha al districte. Així, a més població estrangera, més alta és la taxa d’identificacions, de manera que “en els barris amb major nombre de persones migrants hi ha una vigilància expressament excessiva”, conclouen des de SOS Racisme.

A més, des de l’entitat apunten que la taxa de desproporció és encara més elevada en relació amb les detencions: durant els quatre anys analitzats, per cada persona espanyola se’n detenen vuit d’estrangeres. Es tracta d’una realitat “preocupant, ja que la taxa de condemna de persones estrangeres no és major que la de persones espanyoles, sinó tot el contrari”. De fet, segons dades de Media.cat de 2021 analitzant el Pla Tremall, activat el 2020 per evitar la multireincidència, més del 77% de les identificacions dutes a terme dins d’aquest dispositiu van ser adreçades a persones sense nacionalitat espanyola, i el 95% de les persones que van ser detingudes eren estrangeres.

Per SOS Racisme, dispositius com aquest “es presenten com un mecanisme per evitar la reincidència, però no deixen de ser mecanismes per netejar els carrers de certs col·lectius. La informació analitzada, apunten des de l’entitat “porta a pensar que existeix una intenció per part de certes institucions de perseguir, criminalitzar i empresonar la població estrangera o migrant”.

La entrada SOS Racisme presenta l’informe ‘Pareu de parar-me. Vigilància 2.0 on denuncia la perfilació racial a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

El perfil racial és un criteri normalitzat en la pràctica policial del control
identitari, en què es demana la documentació a persones en base a la
seva raça o ètnia i no pel fet d’haver comès alguna falta administrativa,
alguna acció delictiva i/o tenir-ne sospites raonables.
Actualment, i en base a diversos informes publicats a Espanya, entre
els quals s’inclou el nostre, podem sostenir, amb fonaments, que en el
territori espanyol s’identifica desproporcionadament les comunitats no
blanques, criminalitzant-les i exposant-les a situacions de risc.

Múltiples organitzacions internacionals han assenyalat l’ús de perfils
racials com una acció que vulnera drets i han fet recomanacions
perquè els estats prenguin mesures en contra d’aquesta pràctica. Un
exemple seria el de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió
Europea, la qual ha afirmat que l’elaboració de perfils ètnics i racials
constitueix una “discriminació directa per motius de raça o d’origen
ètnic” i que, per tant, és il·legal. El Tribunal Europeu de Drets Humans
també va reconèixer que l’ús del perfil ètnic i racial pot portar a un
racisme institucionalitzat. També ho ha indicat el Comitè de Drets
Humans de les Nacions Unides, el Comitè per a l’Eliminació de la
Discriminació Racial de les Nacions Unides i la Comissió Europea
contra el Racisme, entre d’altres. L’any 2018 a SOS Racisme Catalunya
vam publicar un informe anomenat “L’aparença no és motiu” en què
analitzàvem les dades d’identificacions cedides pels Mossos
d’Esquadra. A través d’aquest informe també fèiem públiques tres
petites investigacions, dutes a terme per la mateixa entitat, i una
entrevista.

Aquest informe es publicava com a resultat de la necessitat de generar
una campanya específica en contra d’aquesta manifestació de racisme
institucional basada en el control policial i sostinguda pel model
securitari en què vivim actualment, el qual protegeix unes persones a
costa de la persecució, la criminalització i l’empresonament massiva
d’unes altres. Aquest any hem considerat necessària la publicació d’un
segon informe que ens permeti donar continuïtat al primer, publicat el
2018. Per aquest motiu, hem tornat a sol·licitar les dades necessàries
a través de la plataforma de transparència de la Generalitat de
Catalunya. Aquest informe ens permet seguir demostrant que les
identificacions policials responen a un biaix discriminatori en funció
dels perfils ètnics i racials i l’”aparença d’estranger” dels ciutadans,
criteri segregatiu que va en augment. Les dades presentades en
l’informe actual esdevenen una eina per entendre que l’ús de perfils
ètnics i racials són una realitat vigent en què les institucions i
l’administració tenen l’obligació d’intervenir amb urgència.

La entrada Informe ‘Vigilància 0.2: Una anàlisi de dades sobre les identificacions per perfil ètnic-racial se publicó primero en SOS Racisme.