Barcelona, 17 de juliol de 2025

Ha passat una setmana des que VOX, al Congrés, va parlar d’expulsar vuit milions de persones migrades, i els seus fills nascuts a Espanya, amb total impunitat, imposant la idea de la “re-emigració massiva”. Mentrestant, a Catalunya es desfermava un linxament contra germanes llatines per una obra de teatre. Van cremar mesquites a Piera i al Port de Sagunt. I tot seguit, a Torre Pacheco es va desencadenar una onada de violència terrorista racista contra comunitats àrabs musulmanes, per part d’organitzacions criminals d’ultradreta.

Convoquem totes les persones i col·lectius antiracistes, migrants, aliades i compromeses amb la justícia social a mobilitzar-se i unir-se contra l’avenç del feixisme, el racisme estructural i la violència policial que avança cada dia a Catalunya i a tot l’Estat espanyol.

Mentre els partits d’ultradreta com VOX i Aliança Catalana escampen l’odi des dels altaveus institucionals, als carrers s’organitzen veritables persecucions racistes contra persones migrades, especialment musulmanes, nord-africanes, àrabs, com estem veient a Torre Pacheco i altres punts del territori espanyol. Grups neonazis i terroristes utilitzen amb impunitat les xarxes socials per executar agressions físiques contra persones joves racialitzades. On és la policia digital, l’Estat? Per què no actuen amb la mateixa rapidesa amb què reprimeixen les nostres denúncies o vigilen les nostres vides?

Els fets a Torre Pacheco —linxaments, batudes racistes, crema d’habitatges habitats per famílies magrebines— no són ni excepcionals ni nous. Perpetuen la lògica dels pogroms històrics contra comunitats gitanes, àrabs o migrants. Aquest tipus de violència racista col·lectiva no sorgeix espontàniament; és avalada pels discursos dels partits polítics, els mitjans de comunicació, els bulos sistemàtics i les complicitats institucionals. I per una estructura estatal que, lluny de protegir les víctimes, criminalitza qui sobreviu als marges.

Des dels barris populars fins als assentaments, les nostres comunitats estan resistint davant l’abandonament institucional, les amenaces criminals i l’assetjament constant. El discurs de l’odi avança davant la passivitat d’aquells que es diuen progressistes, i que haurien d’il·legalitzar partits com VOX i organitzacions criminals com Desokupa, que a més entrenen cossos de seguretat de l’Estat.

No oblidem Brian Ríos, que, després de ser sedat al CAP Mútua Terrassa i detingut per perfil racial per la policia local, va morir sota custòdia policial a les cel·les dels Mossos d’Esquadra a Rubí, una ferida oberta que retrata el racisme i la xenofòbia que comprometen, tres anys després de la seva mort, totes les institucions responsables per acció i omissió de l’Administració Pública.

Igual que en l’assassinat recent d’Abderrahim a Torrejón de Ardoz —en què un policia fora de servei va ser gravat mentre l’estrangulava fins a matar-lo— el racisme policial és un fenomen normalitzat i emparat per la impunitat judicial. La resposta mediàtica va ser protegir l’agressor (era policia), invisibilitzar la víctima i emmarcar-ho tot com un cas de “defensa pròpia”. Aquesta lògica segueix una constant: quan l’Estat agredeix, l’Estat es protegeix a si mateix. I quan la víctima és migrant, pobra i racialitzada, no hi ha drets humans que valguin.

També alcem la veu per les moltes famílies víctimes del racisme immobiliari i per l’imam desnonat a Salt, que va ser una mostra clara de com el racisme institucional i mediàtic s’entrellacen per criminalitzar la pobresa i reforçar prejudicis islamòfobs. Aquest líder religiós, respectat per la seva comunitat, va ser retratat als mitjans com un “okupa perillós”, sense contextualitzar la situació d’emergència habitacional que viuen moltes famílies migrades.

Aquests atacs estan més que presents a Catalunya, on la matinada del cap de setmana passat, la mesquita de Piera va ser incendiada intencionadament, just abans de la seva inauguració. Abans, la mesquita de la Pau al Port de Sagunt va aparèixer amb pintades xenòfobes. “Torna al teu país!” ens escriuen. Però no marxarem! Des d’aquí lluitem per un món lliure i sense fronteres!

Islamofòbia estructural és la deshumanització de les comunitats musulmanes, funcional a la seva persecució:

• Educació: campanyes “antiterroristes” a les escoles que normalitzen l’estigmatització i criminalització de les comunitats migrades, racialitzades i musulmanes.
  
• Policia: controls i vigilància selectiva per perfil racial.
  
• Mitjans: cobertura mediàtica esbiaixada, que presenta els musulmans com a potencials amenaces.
  
• Polítiques migratòries i públiques que legitimen l’exclusió.
  
• Polítiques d’habitatge: racisme immobiliari i situació de carrer.
  

Tot això configura una narrativa dins d’un règim de sospita estructural sobre les nostres comunitats. Torre Pacheco no va ser un “esclat d’odi” aïllat, sinó l’execució violenta d’una idea normalitzada i institucionalitzada: que els cossos migrats, i especialment els musulmans, no mereixen drets.

Per això les organitzacions terroristes racistes poden actuar amb impunitat davant la passivitat policial per agredir les comunitats migrades i fills de migrants a Torre Pacheco.

Les mateixes autoritats que imposen aquesta narrativa racista i deshumanitzadora són les que mantenen els CIEs —presons per a migrants— i es lucren amb el negoci de la deportació. Els mateixos que es van enriquir amb el funcionament d’institucions com la DGAIA, que lluny de protegir les famílies migrades, executa la retirada de custòdia d’infants de mares migrants en processos carregats de violència i racisme institucional, i que gestiona el negoci de l’abandonament de milers de joves que migren sols.

Les comunitats migrades i refugiades ens trobem davant el perill de la implementació de les necropolítiques aprovades al nou PEMA (Pacte Europeu de Migració i Asil), que legitima més vulneracions de drets i morts a les fronteres. Un pacte de mort que no ha estat redactat per l’extrema dreta, sinó aprovada pels partits progressistes i autonòmics, que ara es disputen el negoci de les competències per deportar i gestionar CIEs.

Què passarà en els pròxims anys amb les víctimes supervivents del genocidi a Gaza? Un genocidi perpetrat amb la complicitat de totes les administracions locals, del Govern espanyol i de tots els estats europeus.

Si volem ser profundament antiracistes és URGENT l’aprovació de la ILP REGULARITZACIÓ JA al Congrés, ajornada des de fa més d’un any. Per acabar amb l’exclusió i precarietat de milers de persones que no poden accedir a drets bàsics ni denunciar violències per la seva situació administrativa irregular.

L’última reforma del RLOEX del Govern és insuficient i deixa en situació irregular almenys 270.000 sol·licitants d’asil i milers de joves migrants extutelats. No demanem caritat, exigim REGULARITZACIÓ JA per Justícia Social!

És imprescindible que el Govern prengui mesures contundents contra el terrorisme supremacista blanc i protegeixi la població més vulnerabilitzada. Negar-ho, minimitzar-ho o explicar-ho com una “baralla de bandes” o un “conflicte veïnal”, és continuar legitimant la violència racista.

Terrorisme racista és:

• Ser perseguides per ser negres, musulmanes, llatines, migrades.
  
• L’abandonament institucional davant les organitzacions criminals supremacistes.
  
• La complicitat amb l’Estat criminal d’Israel per perpetrar el genocidi a Gaza.
  

EL RACISME MATA
DAVANT LA VIOLÈNCIA RACISTA, COMUNITAT ANTIRACISTA EN LLUITA, UNIDA I ORGANITZADA.

Comunicat conjunt de col·lectives del moviment antiracista de Catalunya. Entra al QR per veure la llista de convocants.

CAST_ COMUNICADO CONTRA EL TERRORISMO RACISTA

¡LA FUERZA DE LA COMUNIDAD ANTIRRACISTA EN LUCHA, UNIDA Y ORGANIZADA!

Barcelona, 17 de julio de 2025

Ha pasado una semana desde que VOX en el Congreso habló de expulsar a 8 millones de personas migrantes, y sus hijos nacidos en España, con total impunidad, imponiendo la idea de “re-emigración masiva”. Mientras en  Catalunya se desataba un linchamiento a hermanas latinas por una obra de teatro. Ardieron mezquitas en Piera y el Port de Sagunt. Y acto seguido, en Torre Pacheco se desatara una ola de violencia terrorista racista contra comunidades árabes musulmanas, por parte de organizaciones criminales de ultraderecha.

Convocamos a todas las personas y las colectivas antirracistas, migrantes, aliadas y comprometidas con la justicia social a movilizarse y unirse contra el avance del fascismo, el racismo estructural y la violencia policial que avanza cada día en Catalunya y en todo el Estado español.

Mientras los partidos de ultraderecha como VOX y Aliança Catalana siembran el odio desde los altavoces institucionales, en las calles se organizan verdaderas persecuciones racistas contra personas migrantes, especialmente musulmanas, norteafricanas, árabes, como lo estamos viendo en Torre Pacheco y otros puntos del territorio español. Grupos neonazis y terroristas están utilizando con impunidad las redes sociales para ejecutar agresiones físicas contra personas jóvenes racializadas. ¿Dónde está la policía digital, el Estado? ¿Por qué no actúan con la misma rapidez con que reprimen nuestras denuncias o vigilan nuestras vidas? 

Los hechos en Torre Pacheco —linchamientos, batidas racistas, quema de viviendas habitadas por familias magrebíes— no son ni excepcionales ni novedosos. Perpetúan la lógica de los pogromos históricos contra comunidades gitanas, árabes o migrantes Este tipo de violencia racista colectiva no brota espontáneamente, es avalada por discursos de los partidos políticos, medios de comunicación, bulos sistemáticos y complicidades institucionales. Y por una estructura estatal que, lejos de proteger a las víctimas, criminaliza a quienes sobreviven en los márgenes.

Desde los barrios populares hasta los asentamientos, nuestras comunidades están resistiendo ante el abandono institucional, las amenazas criminales y el acoso constante. El discurso de odio avanza ante la pasividad de quienes se dicen progresistas, y que deberían ilegalizar partidos como VoX y las Empresas u organizaciones criminales como Desokupa que además entrenan a cuerpos de seguridad del Estado.

No olvidamos a Brian Ríos que, después de ser sedado en el CAP Mutua Terrassa y detenido por perfilamiento racial por la policía local, murió bajo custodia policial en los calabozos de Mossos de Esquadra en Rubí, una herida abierta que retrata el Racismo y Xenofobia que compromete, tres años después de su muerte, a todas las instituciones responsables por acción y omisión de la Administración Pública. 

Al igual que ante el reciente asesinato de Abderrahim en Torrejón de Ardoz —en el que un policía fuera de servicio fue grabado estrangulándolo hasta la muerte— el racismo policial es un fenómeno normalizado y amparado por la impunidad judicial. La respuesta mediática fue proteger al agresor (era policía), invisibilizar el rostro de la víctima y enmarcarlo todo en el relato de “defensa propia”. Esta lógica sigue una constante: cuando el Estado agrede, el Estado se protege a sí mismo. Y cuando la víctima es migrante, pobre y racializada, no hay derechos humanos que valgan.

También alzamos la voz por las muchas familias víctimas del racismo inmobiliario y por el imán desahuciado en Salt, que fue una muestra clara de cómo el racismo institucional y mediático se entrelazan para criminalizar la pobreza y reforzar prejuicios islamófobos. Este líder religioso, respetado por su comunidad, fue retratado en los medios como un “okupa peligroso”, sin contextualizar la situación de emergencia habitacional que viven muchas familias migrantes. Lejos de recibir apoyo o una solución digna, fue estigmatizado públicamente por su origen y por su religión.

Estos ataques están más que presentes en Catalunya, donde la madrugada del pasado fin de semana, la mezquita de Piera fue incendiada de manera intencionada, justo antes de su inauguración. Antes, la mezquita de la Paz, en Port Sagunt de Valencia que amaneció con pintadas xenófobas.¡Vete a tu País!, nos escriben, ¡pero no nos vamos a ir!, ¡desde aquí luchamos por un mundo libre y sin fronteras!  

Islamofobia estructural es la deshumanización de las comunidades musulmanas, funcional a su persecución:

• Educación: campañas “antiterroristas” en escuelas normalizando la estigmatización y criminalización de las comunidades migrantes, racializadas y musulmanas.
• Policía: controles y vigilancia selectiva por perfilamiento racial.
• Medios: cobertura mediática sesgada, que presenta a musulmanes como potenciales amenazas.
• Políticas migratorias y públicas que legitiman la exclusión.
• Políticas de vivienda: El racismo inmobiliario y la situación de calle.
  

Todo esto configura una narrativa bajo un régimen de sospecha estructural sobre nuestras comunidades. Torre Pacheco no fue un “estallido de odio” aislado, fue la ejecución violenta de una idea normalizada e institucionalizada: que los cuerpos migrantes, y especialmente los musulmanes, no merecen derechos. Por eso las organizaciones terroristas racistas pueden campar a sus anchas, ante la pasividad policial, para violentar a las comunidades migrantes e hijos de migrantes en Torre Pacheco.

Esas mismas autoridades que imponen esta narrativa racista y deshumanizante, son las que sostienen los CIEs — cárceles para migrantes—y se lucran con el negocio de la deportación. Los mismos que se enriquecieron con el funcionamiento de instituciones como la DGAIA, que lejos de proteger a las familias migrantes, ejecuta la quita de custodias de infancias de madres migrantes,  en procesos cargados de violencia y racismo institucional, y que gestiona el negocio del abandono de miles de jóvenes que migran solos.

Las comunidades migrantes y refugiadas, nos encontramos ante el peligro de  la implementación de las necropolíticas aprobadas en el nuevo PEMA (Pacto Europeo de Migración y Asilo) que legitima más vulneraciones de derechos y muertes en las Fronteras,. Un pacto de muerte que no fue redactado por la ultraderecha, hizo posible el acuerdo de los partidos progresistas y autonómicos, que ahora se disputan el negocio de las competencias para deportar y gestionar CIEs. ¿Qué pasará en los próximos años con las víctimas supervivientes del Genocidio en Gaza? Un genocidio perpetrado con toda la complicidad de todas las Administraciones locales, del Gobierno español, y de todos los Estados europeos.

Si queremos ser profundamente antirracistas es URGENTE la aprobación de la ILP REGULARIZACIÓN YA en el Congreso, demorada hace más de un año desde su toma en consideración, para acabar con la exclusión y precariedad de miles de personas que no pueden acceder a derechos básicos, NI DENUNCIAR VIOLENCIAS por su situación de irregularidad administrativa. La última reforma de RLOEX del Gobierno es insuficiente, y deja en irregularidad administrativa a al menos 270mil solicitantes de asilo y miles de jóvenes migrantes extutelados.  No pedimos caridad, exigimos REGULARIZACION YA por Justicia Social!

Es imprescindible que el Gobierno arbitre medidas contundentes contra el terrorismo supremacista blanco y proteja a la población más vulnerabilizada. Negarlo, minimizarlo o explicarlo como una “pelea de bandas” o un “conflicto vecinal”, es seguir legitimando una violencia racista.

Terrorismo racista es ser perseguidas por ser negras, por ser musulmanas, por ser latinas, por ser migradas.

Terrorismo racista es el abandono institucional frente a las organizaciones criminales supremacistas.

Terrorismo racista es la complicidad con el Estado criminal de Israel para llevar adelante el Genocidio en Gaza.

EL RACISMO MATA

ANTE LA VIOLENCIA RACISTA, COMUNIDAD ANTIRRACISTA EN LUCHA, UNIDA Y ORGANIZADA.

La entrada COMUNICAT CONTRA EL TERRORISME RACISTA se publicó primero en SOS Racisme.

Ambos eran jornaleros en la campaña de la aceituna. Ambos trabajaban para Ginés Vicente. Ambos desaparecieron cuando quisieron abandonar el trabajo y el pueblo. En 2016, Ginés Vicente fue condenado por explotación laboral en el caso de Tidiany. Aunque el juez reconoció indicios de desaparición forzada, lo absolvió por falta de pruebas concluyentes.

Cinco años después, Ibrahima desaparece en circunstancias idénticas. El juez decreta prisión provisional por homicidio. La Audiencia Provincial lo deja en libertad bajo fianza de 25.000 €. El proceso judicial sigue abierto.

Desde SOS Racisme Catalunya apoyamos esta campaña de acompañamiento a las familias de Tidiany e Ibrahima.

La familia de Ibrahima se ha personado como acusación particular. La abogada lleva el caso de forma gratuita, pero hay gastos que deben cubrirse.

LLAMAMIENTO A LA SOLIDARIDAD
Puedes hacer una aportación económica para apoyar a las familias:

Número de cuenta (Asociación Cambalache):
ES24 3035 0404 34 4040003483 (Caja Laboral)
Indica en el concepto: APOYO TIDIANY E IBRAHIMA

Si se recaudan más fondos de los necesarios para el proceso judicial, se repartirán a partes iguales entre las dos familias en Mali y Senegal.

Ninguna aportación puede reparar el daño causado, pero sí puede aliviar parte del sufrimiento.

Exigimos que la investigación y la búsqueda de los cuerpos continúe. Hechos tan graves no pueden quedar impunes. Es un fracaso del sistema que esto haya ocurrido dos veces.

Esta campaña cuenta con el apoyo de:
• Jornaleras de Huelva en Lucha
• Sindicato Andaluz de Trabajadores
• Fruita amb justícia social

Denunciamos la explotación laboral y el racismo estructural que sufren las personas migradas en el campo.

La entrada ATENCIÓN: Difundimos el comunicado del Grupo de apoyo a las familias de Ibrahima Diouf y Tidiany Coulibaly se publicó primero en SOS Racisme.

La jutgessa considera que Brian Ríos hauria d’haver restat en observació després de ser sedat al CUAP de Rubí, però els Mossos d’Esquadra se’l van endur al calabós pràcticament inconscient. La plataforma Justicia para Brian Ríos celebra la decisió però exigeix que també s’investigui els policies locals.

La jutgessa que instrueix el cas de la mort de Brian Ríos ha trobat indicis d’incongruència en el relat d’un dels metges del CUAP de Rubí que va atendre el jove colombià la mitjanit del 21 d’agost de 2022. La magistrada considera que el que explica el facultatiu J.V.C.F es contradiu amb les proves que s’han aportat durant la instrucció judicial, tant des de Mossos d’Esquadra, com des de la Policia Local de la localitat vallesana, com dels infermers que van assistir al doctor mentre Ríos va estar al centre mèdic.

Segons la declaració de J.V.C.F, els policies locals van portar el jove al CUAP fora de si, “com un mïura”, a les 00.24 hores. Allà, el metge acusat d’imprudència professional, juntament amb un altre doctor, van subministrar-li una primera dosi d’un fàrmac sedant anomenat Midazolam de 0,05 miligrams. Com que no va fer efecte, va indicar J.V.C.F en la seva declaració, al cap de poc se li va administrar una segona dosi de 0,05 mg. Veient que aquestes dues dosis tampoc feien l’efecte volgut, el doctor li va administrar 0,25 mg de Sinogan, un altre medicament sedant.

Les metgesses forenses consideren que després d’administrar-li els dos fàrmacs sedants, els metges haurien d’haver deixat a Ríos en observació.

Tal com va indicar una metgessa forense en seu judicial, quan a un pacient se li administren dosis com les que Ríos va rebre d’ambdós fàrmacs “és altament recomanable una observació posterior o derivació a centre assistencial de referència”. Així mateix, una altra experta forense va assenyalar que era “poc recomanable” combinar els dos medicaments i va afegir que els efectes d’aquesta mena de fàrmacs poden començar-se a veure noranta minuts després de ser administrats.

Tanmateix, J.V.C.F en el seu relat dels fets va assenyalar que va deixar que el jove marxés del CUAP perquè el va veure plenament conscient. Aquesta afirmació, però, es contradiu amb el que van captar les càmeres de seguretat del CUAP i de la comissaria dels Mossos. “Consten enregistraments de les càmeres de seguretat, en primer lloc, del CUAP, on es veu sortir el senyor Ríos en cadira de rodes aparentment adormit”, indica la jutgessa en la seva interlocutòria. “També s’han aportat per part dels Mossos d’Esquadra enregistraments de l’entrada a la guàrdia policial, on clarament pot apreciar-se com quatre agents treuen a pes del cotxe patrulla al senyor Ríos agafant-lo de braços i cames”, afegeix. Així mateix, un dels dos infermers que va assistir la sedació assegura que el jove colombià “es va adormir a la poca estona d’administrar-se-li el medicament”.

Tot i que el metge que el va atendre afirma que Ríos va marxar del CUAP conscient, les càmeres el mostren aparentment adormit

Finalment, la jutgessa també s’ha mostrat sorpresa per la declaració de J.V.C.F pel que fa a la seva participació i responsabilitat professional en la intervenció. Si bé el doctor acusat d’homicidi per imprudència greu va firmar el comunicat mèdic, en la seva declaració va indicar que, en realitat, va ser un segon facultatiu qui va portar la veu cantant de la intervenció, el doctor A.H., “en ser un doctor de més experiència”. Amb tot, la jutgessa considera que “crida poderosament l’atenció, el fet que el comunicat d’intervenció mèdica el firmi exclusivament el doctor J.V.C.F”, i lamenta que el facultatiu no recordi “quant de temps va transcórrer entre una dosi i una altra, al·ludint al fet que se li va donar l’alta en el moment en què se’l va veure més tranquil”. Sigui com sigui, el segon metge que va intervenir en la intervenció de Ríos va morir uns mesos més tard i mai va poder testificar en el judici.

És per tot això que, segons queda reflectit en l’escrit de la jutgessa, hi ha indicis que J.V.C.F hauria comès un delicte d’homicidi per imprudència greu, en modalitat d’imprudència professional que té una pena d’entre un a quatre anys de presó i pot comportar la d’inhabilitació per un període de tres a sis anys.

Responsabilitat policial

A mitjan maig, la jutgessa feia declarar els agents de Mossos d’Esquadra que van custodiar Brian Ríos des que va sortir del CUAP de Rubí fins que va arribar a la comissaria del cos i va morir. En aquest sentit, la magistrada considera que els policies no van tenir responsabilitat en la mort del jove perquè sempre van actuar segons protocol.

Així mateix, la jutgessa ha tornat a denegar la compareixença en qualitat d’investigats dels agents de la Policia Local de Rubí que van detenir Ríos en considerar que no tenen responsabilitat.

La jutgessa ha tornat a denegar la compareixença en qualitat d’investigats dels agents de la Policia Local de Rubí que van detenir Ríos en considerar que no tenen responsabilitat en la seva mort

“Tal com es desprèn del total de les proves analitzades, la causa motivadora de la defunció del senyor Ríos es va produir presumiblement arran de la seva intervenció mèdica en el CUAP i no amb caràcter previ, és a dir, en la intervenció policial”, diu l’escrit de la jutgessa. En aquest sentit, la magistrada considera que les mesures de contenció que els agents de policia local van fer servir per reduir Ríos eren “necessàries per evitar tant que es fes mal a si mateix, com als mateixos agents”.

En aquest sentit, des de la plataforma Justicia para Brian Ríos continuen exigint saber “què va passar durant la detenció del Brian” i consideren que aquesta es va fer pel seu “perfil ètnic”. A més, exigeixen saber què va passar durant el trasllat amb cotxe de patrulla, i per això consideren necessari que declarin els policies locals. “Denunciem de nou el tracte deshumanitzat amb el qual es tracta a Brian durant aquests 30 minuts de contenció física en el CUAP i celebrem que el cas avanci i que hi hagi judici”, sentencien.

La entrada El metge que va atendre Brian Ríos abans de morir, acusat d’homicidi per imprudència greu se publicó primero en SOS Racisme.

Noticia del Público

El Juzgado de Instrucción número 6 de Madrid ha declarado que la detención de un joven migrante de 26 años el pasado miércoles en el madrileño barrio de Lavapiés fue ilegal, ya que los agentes de la Policía Municipal “se extralimitaron en su actuar”, por lo que ha acordado su puesta en libertad.

Así se recoge en el auto, remitido a los medios por la Fundación Raíces, en el que el juez estima el habeas corpus interpuesto por una abogada de esta entidad para revisar la legalidad de la detención y acuerda también que se investiguen “los delitos que pudieran haberse cometido por los agentes partícipes en la detención”.

El auto se apoya en las grabaciones realizadas por los vecinos y el del entorno del detenido, aportadas por la defensa y que, según el escrito, “coinciden con las manifestaciones del detenido”.

Según han precisado a EFE fuentes de la entidad que han ejercido la defensa del joven, se trata de un chico de 26 años que llegó a Canarias en 2017 desde su país de origen, del África Occidental, como menor migrante no acompañado y en los últimos años ha trabajado como metre en un restaurante y como modelo.

De acuerdo a un comunicado remitido por la entidad, el joven se encontraba junto a otras personas grabando una identificación policial a otros ciudadanos y cuando los agentes se dieron cuenta que estaban grabando, intervinieron para que este parara.

Tras una conversación en la que “el joven se mostró en todo momento tranquilo y respetuoso”, estos le sujetaron las manos a la espalda y procedieron a llevarlo detenido y, aunque el arrestado “no opuso en ningún momento resistencia, fue violentamente reducido” contra el suelo, por lo que perdió el conocimiento y quedó tendido en plena calle y llevado, en estado inconsciente, al furgón de la Policía. El activista y exdiputado madrileño Serigne Mbaye publicaba en X el momento de la detención. 

El joven fue puesto en libertad a última hora de este jueves y se dirigió al hospital porque aún presentaba fuertes dolores, dificultad respiratoria y una limitación total de la movilidad de un brazo, que requería tratamiento médico.

La abogada del detenido, Carmen Ordóñez, ha lamentado, a través del comunicado, que en Fundación Raíces reciben “constantemente” relatos de menores y jóvenes que han sufrido actuaciones desproporcionadas por agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

“Desgraciadamente no es una práctica aislada y se dirige en mayor medida contra una parte muy concreta y vulnerable de la población, siempre bajo excusas preventivas de seguridad, pero que, en realidad, no están legitimadas”, ha señalado la letrada.

La presidenta de la entidad, Lourdes Reyzábal, ha denunciado que es “terrible” que este joven, “después de todo lo sufrido en su país de origen” y “esforzarse tanto para tener un futuro en España”, “casi pierde la vida por el racismo y la brutal violencia ejercida” por los agentes.

La entrada Un juez declara ilegal la detención de un joven migrante en el barrio madrileño de Lavapiés se publicó primero en SOS Racisme.

El 25 de mayo de 2020, George Floyd fue detenido por la policía en la ciudad de Minneapolis (Minnesota) después de que un trabajador de una tienda lo acusara de pagar con un billete falso. Cuatro agentes de policía se trasladaron al lugar y uno de ellos, Derek Chauvin, tiró a Floyd al suelo y decidió aplastar su rodilla contra el cuello del detenido.

Floyd, esposado y sin poder moverse, repitió varias veces que se estaba quedando sin aire: “I can’t breath” [No puedo respirar]. Sin embargo, Chauvin no dejó de presionar su rodilla durante más de 9 minutos, lo que acabó causando la muerte de Floyd por asfixia. Toda la escena quedó grabada por varias personas que estaban allí. 

El vídeo donde se podía ver a Floyd tirado en el suelo se viralizó rápidamente en redes sociales y causó una gran indignación. Los días posteriores al asesinato se organizaron protestas masivas en Estados Unidos y otros países para pedir el fin del racismo y el fin de la violencia policial contra las personas negras. 

George Perry Floyd Jr. tenía 46 años, era padre de cinco hijos y tenía dos nietos. Trabajaba como conductor de camiones y guardia de seguridad. Sus familiares y amigos lo recuerdan como un hombre amable, siempre dispuesto a ayudar a los demás. El agente Derek Chauvin fue arrestado, llevado a juicio y finalmente declarado culpable de asesinato.

¿Qué impacto tuvo el asesinato de George Floyd en la visibilización del racismo y la violencia policial? (Haz clic en la imagen para ir al audio respuesta).

¿Qué es el movimiento Black Lives Matter?

Black Lives Matter [Las vidas de los negros importan] es un movimiento político y social que lucha contra el racismo, la discriminación y la desigualdad que sufren las personas negras. El movimiento surgió en 2013 en redes sociales tras la absolución de George Zimmerman, un hombre que mató a tiros a Trayvon Martin, un adolescente negro.

Una de las principales preocupaciones del movimiento es la brutalidad policial que sufren las personas negras, especialmente en Estados Unidos. A lo largo de la historia, los negros han sido tratados de manera desigual por la policía, enfrentando más detenciones y violencia, y en muchos casos, muertes injustificadas.

Según los últimos datos de la ONG Mapping Police Violence, las personas negras tienen 2,8 veces más probabilidades de ser asesinadas por la policía que las personas blancas en Estados Unidos. Los datos confirman lo que activistas y organizaciones sociales llevan años denunciando: que el racismo sigue presente también en las prácticas policiales.

Aunque Black Lives Matter empezó en 2013, fue tras el asesinato de George Floyd en 2020 cuando el movimiento empezó a tener más repercusión internacional. Se estima que entre 15 y 26 millones de personas participaron en las protestas que se organizaron en Estados Unidos las semanas posteriores a su muerte.

¿De qué manera te afecta esta noticia?

El asesinato de George Floyd es uno de los que más repercusión ha tenido en los últimos años. Sin embargo, no es un caso aislado. Su nombre se suma a una larga lista de personas negras que han perdido la vida a manos de la policía en EE.UU. en circunstancias similares: sin representar una amenaza real (no iba armado) y por el simple hecho de su color de piel. 

Además, el tema de la violencia policial sigue siendo de máxima actualidad en Estados Unidos. El Departamento de Justicia del país ha decidido recientemente cancelar varias investigaciones que se habían iniciado contra departamentos de policía en distintas ciudades, como Minneapolis y Louisville. 

Estas investigaciones empezaron durante la administración de Joe Biden, en respuesta a las múltiples denuncias por brutalidad policial y violaciones de derechos civiles. Su objetivo era supervisar el comportamiento de los agentes para evitar que se cometieran abusos contra los ciudadanos. Ahora el gobierno de Donald Trump ha decidido detenerlas.

En el quinto aniversario de la muerte de George Floyd, esta noticia es una oportunidad para aprender más sobre el racismo, una realidad que afecta a millones de personas y que es un problema estructural. Esto quiere decir que está presente en las instituciones y en el funcionamiento de la sociedad misma, muchas veces de forma invisible o normalizada.

La entrada Cinco años del asesinato de George Floyd se publicó primero en SOS Racisme.

Aquest diumenge, el Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona organitza la Primera Cursa Antiracista. Quin treball feu a SOS Racisme sobre la persecució policial a venedors ambulants?

El cas més sonat és el de Salou, on va morir una persona, Mor Sylla, arran de l’entrada policial de matinada al seu pis. Anys després a Montjuïc, un guàrdia urbà va provocar la mort d’una persona i va dir que havia estat fugint de la policia. Actualment portem el cas d’una persona que es dedica a la venda ambulant, que va estar acusada de fotre una pallissa a la policia, amb la prova de la gravació d’una càmera de seguretat, però tenim la gravació d’una altra càmera que demostra que era en un altre municipi en aquell moment.

El racisme policial, la violència i la brutalitat policial existeixen. SOS Racisme ha atès gent de Sabadell que ha patit tortures. Tenim una aplicació per denunciar les aturades policials per perfil racial, per donar eines per defensar-se d’aquesta situació. Jo mateix tinc antecedents per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, després que em fotessin una pallissa.

Hi ha molt de racisme a Catalunya?

Catalunya és racista; vivim en una societat racista. Hem de fer moltíssima feina de formació antiracista amb perspectiva històrica i desvincular el racisme de la moral. Hem entès que vivim en una societat patriarcal, que puc ser molt bona persona, però reproduir comportaments masclistes, perquè és la forma en què aprenem a socialitzar-nos. Amb el racisme passa exactament el mateix.

Tot Europa té un passat colonial, i Catalunya no se n’escapa. Aquí hem tingut zoos humans a les exposicions universals, que servien per contraposar l’avenç de la societat occidental respecte a l’estat evolutiu inferior de les terres conquerides. Aquí tenim molt el discurs que era l’Estat espanyol, però… i la relació de Catalunya amb Guinea Equatorial i amb Cuba?

Quan en un camp de futbol es crida “mico” a una persona, això no és gratuït. Hi ha hagut una narrativa històrica del racisme: l’opressió i el saqueig de recursos naturals al Sud global generen unes relacions de poder que encara duren avui. Hi ha una interiorització de la jerarquització racial que ve del colonialisme.

Quan parlem de racisme, de què parlem? Quines formes té el racisme a Catalunya?

A l’informe anual de SOS Racisme, el de 2024, la tipologia de casos de racisme més denunciada eren les disputes entre particulars (baralles entre veïns o al carrer); la segona era la discriminació en l’accés a drets socials, i la tercera, la repressió per part de cossos de seguretat pública. Des de la pandèmia, aquestes tres són les tipologies més denunciades. En aquestes disputes entre particulars, s’hi observa molt de discurs d’odi racista.

“La policia t’identifica sense cap sospita; no és un problema de xenofòbia: és de racisme”

A vegades es parla del racisme com si fos una qüestió de comportaments individuals, però a SOS Racisme insistiu que és un problema estructural. Quines són les estructures que sostenen el racisme a Catalunya?

El racisme no té a veure amb les característiques personals de la població que el reprodueix: té a veure amb com s’ha configurat la societat, com hem estat socialitzats. Hi ha moltes estructures que el sostenen. Les institucions deriven d’un passat colonial que no es qüestionen. Tenim estàtues que per a una part de la població són herois i per a una altra part representen figures d’opressió. Això com es cura? Compartint una història. Existeixen estructures neocolonials. Molts manters expliquen que eren pescadors i que han hagut de pujar a una pastera per l’acord de pesca de la Unió Europea amb el Senegal, que beneficia els vaixells bascos i gallecs.

Pel que fa al racisme policial, tot i que puguis ser català, sempre hi haurà un policia que, per un estereotip, pensarà que haurà d’identificar-te, sense cap sospita. Això no els passa a les persones blanques, encara que siguin migrants i estiguin en situació administrativa irregular. No tenim un problema de xenofòbia: tenim un problema de racisme.

En el camp de l’educació, la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) continua mantenint una definició de població gitana com a trapaceros (‘timadors’). La comunitat gitana fa segles que és aquí, són d’aquí, i encara pateixen segregació i exclusió. Vam viure un genocidi, hauríem de saber tots què va ser la Gran Batuda de l’any 1749.

Esteu percebent un increment del racisme relacionat amb la pujada electoral de l’extrema dreta?

El racisme a Catalunya està augmentant, hi ha una legitimació dels discursos d’odi. Abans, certes idees feien vergonya, però la batalla cultural de l’extrema dreta —sobretot a les xarxes socials— està legitimant discursos retrògrads en racisme, feminisme i en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, i ho fa disputant els consensos que teníem sobre drets humans.

Potser no surten amb esvàstiques com quan jo era jove; els qui abans eren neonazis ara vesteixen d’una altra manera i parlen de llibertat per intentar colar el seu missatge. Però el racisme no es tracta només de l’extrema dreta.

“La gent d’esquerres s’ha de formar més: el racisme és un sistema d’opressió, no una discriminació interpersonal”

L’extrema dreta s’ha organitzat; fa temps que treballa. No és un ressorgir gratuït: està perfectament vinculada amb les oligarquies i tenen molts recursos. Això és internacional, no és de Catalunya o d’Espanya. A Catalunya, tots aquests discursos no són nous, però abans eren dirigits cap a la població migrant d’altres territoris d’Espanya o cap a la població gitana. Per la incapacitat dels polítics de fer polítiques que dignifiquin la vida de les classes populars, ens veiem en dinàmiques de l’últim contra el penúltim, en benefici de les elits capitalistes. Som en un moment en què la vida no és fàcil per a les classes populars i, al final, som un boc expiatori.

Per què penses que està creixent tant l’extrema dreta? Què pot fer l’esquerra contra l’ascens dels discursos racistes?

L’extrema dreta sap allò que vol. La gent d’esquerres s’ha de formar més. El racisme és un sistema d’opressió, no una discriminació interpersonal. Les relacions de poder entre els estats també es donen a la societat. En relació amb la immigració, mai hi ha hagut una esquerra forta que defensi la llibertat de moviments. L’esquerra, depenent del moment i dels interessos electorals, és més dura o menys dura… pot generar la sensació que no sabem què volem o que som hipòcrites. Per a la gent que se sent amenaçada, és més fàcil culpar els qui considerem vulnerables.

La entrada Cheikh Drame (portaveu de SOS Racisme)“Catalunya és racista; no es tracta només de l’extrema dreta” se publicó primero en SOS Racisme.

La intervenció va comptar amb la participació de Paula Rossi, coordinadora de l’àrea d’atenció i denúncia i part de la coordinació de l’entitat, i de Laura Manuela Rodríguez, tècnica psicosocial del SAiD.

105 casos atesos el 2024 i preocupant augment de les denúncies entre particulars

Paula Rossi va donar a conèixer les principals conclusions de l’informe anual INvisibles, corresponent a l’any 2024. Durant aquest període, el SAiD va asumir un total de 105 casos de racisme. Una de les dades més rellevants és l’augment de les denúncies entre particulars, que han suposat el 32% del total, una pujada de 10 punts percentuals respecte a l’any anterior.

Rossi també va posar el focus en la tipologia de denúncies dirigides als cossos de seguretat pública, on destaca especialment la infradenúncia. En aquest sentit, va assenyalar que el cos que acumula més denúncies és el dels Mossos d’Esquadra.

El racisme com a violència estructural que afecta la salut mental

Per la seva banda, Laura M. Rodríguez va voler posar l’accent en les conseqüències del racisme sobre la salut mental de les persones que el pateixen. “Hem d’entendre que el racisme no és un fet aïllat ni una percepció individual. És una estructura que condiciona trajectòries vitals, decisions quotidianes i la possibilitat de viure amb tranquil·litat una vida digna”, va expressar Rodríguez davant la comissió.

Una crida a la responsabilitat institucional

L’eix central de la intervenció de SOS Racisme Catalunya va ser una crida clara a les institucions públiques perquè assumeixin la seva responsabilitat. L’entitat va exigir la creació de polítiques públiques sòlides que garanteixin la igualtat de tracte i el dret a una vida digna. En paraules de Rodríguez: “Garantir la igualtat de tracte i el dret a una vida digna no és una opció ni una opinió: és una responsabilitat institucional.”

La intervenció completa es pot veure aquí (a partir del minut 3:12:00): https://www.youtube.com/watch?v=ccp3XcWAmA4&t=11498s

La entrada SOS Racisme Catalunya denunciem al Parlament l’impacte del racisme i reclamem polítiques públiques antiracistes se publicó primero en SOS Racisme.

Noticia extraída del Diario.es | Oriol Solé Altimira

Los mossos d’esquadra que encontraron muerto en su celda de la comisaría de Rubí (Barcelona) a Brian Ríos se han escudado este jueves ante la jueza en que el joven de 28 años había recibido el alta médica minutos antes de llegar a dependencias policiales.

Ante la magistrada del juzgado de primera instancia y instrucción 5 de Rubí han comparecido este jueves como investigados los tres mossos d’esquadra, dos agentes y un cabo, bajo cuya custodia murió Ríos la madrugada del 21 de agosto de 2022 tras ser detenido por la Policía Local y haberle inyectado un médico del ambulatorio dos tranquilizantes, pese al estado de embriaguez en el que se encontraba.

En vez de mantenerle en observación, Ríos fue trasladado a comisaría. A las dependencias de los Mossos de Rubí, el fallecido llegó “muy dormido, aletargado”, según expone la policía catalana en su informe y han corroborado también los agentes en su declaración, pese a lo cual

Al contrario que los episodios anteriores de la noche, todo lo que ocurrió una vez Brian Ríos permaneció en la celda de la comisaría de los Mossos está grabado por cámaras de seguridad. En el informe de las grabaciones, los Mossos reseñan que Ríos llegó a la comisaría a la 1:18h., unos veinte minutos después de ser dado de alta.

Tras cachearle y pasarle el detector de metales, los agentes lo dejaron durmiendo en la celda, tal y como constatan las imágenes. Sobre la 1:30h., un agente lo cambió de posición “para evitar que se ahogara con el vómito”, dice el informe, y volvió a salir de la celda mientras Brian Ríos movía el brazo y respiraba con aparente normalidad. A las 2:15h., según el informe policial, “el movimiento del brazo deja de existir” y Ríos permanece “inmóvil”.

“Llevamos tres años buscando verdad, justicia y reparación”, ha expresado Juliana Tapiero, que fue testigo de la detención de Brian Ríos por parte de la Policía Local de Rubí y ha reclamado, de nuevo, que los agentes acudan ante la jueza para explicar el arresto. “Seguiremos exigiendo justicia para Brian porque las vidas migrantes importan”, ha apostillado.

Según ha explicado el abogado de Tapiero, Benet Salellas, los mossos han alegado que como el informe médico de alta no recogía ninguna especificación de tratamiento, de vigilancia o de supervisión, siguieron el protocolo habitual y controlaron al detenido mediante las cámaras de la celda y asegurándose de que respirase.

Los agentes, ha destacado el letrado, activaron los servicios de emergencias rápidamente cuando se dieron cuenta de que Rios no respiraba. Pero Salellas ha enfatizado que la clave del caso no está en la actuación posterior de los agentes, sino en cómo permitieron que un hombre joven ingresara en dependencias policiales afectado por los tranquilizantes que le suministraron en urgencias.

El abogado ha lamentado que la declaración de los mossos no haya servido para resolver qué pasa con las personas que son detenidas, a las que se les inyectan “medicamentos potentísimos que las dejan KO, sedadas absolutamente”, como en el caso de Ríos, y a las que no se les hace una supervisión, de forma que si se produce un problema médico mueren privadas de libertad.

El doctor que firmó el informe ya ha acudido a declarar como investigado ante la magistrada y alegó que fue una intervención “conjunta” con otro facultativo, que ya ha fallecido. Por su lado, dos enfermeros del ambulatorio declararon como testigos y señalaron que Brian Ríos estuvo “contenido” por la Policía Local de Rubí mientras era atendido por los médicos, y que salió del centro médico “sedado e inconsciente”.

La jueza encargó un informe forense sobre si, dada la ingesta de alcohol que presentaba Ríos, la administración de los dos tranquilizantes “era indicada o no” y si las dosis fueron correctas, además de si era “necesaria o conveniente” haber mantenido su supervisión médica en vez de trasladarle a comisaría.

La respuesta de los profesionales del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLC) fue que, si bien las dosis de tranquilizantes que recibió Ríos sí se enmarcan en los protocolos vigentes, hubiera sido “altamente recomendable” una observación médica posterior a su administración o una derivación a un hospital, debido a su estado de embriaguez. “La actitud más prudente hubiera sido mantener al paciente en observación”, concluyó el informe.

La entrada Los mossos que hallaron muerto en comisaría a Brian Ríos se escudan en que fue dado de alta por los médicos se publicó primero en SOS Racisme.

Insten l’Ajuntament a incorporar les recomanacions perquè l’ús de les pistoles elèctriques tingui el màxim de garanties per a la protecció dels drets humans

Una vintena d’entitats, entre les quals hi ha Irídia, Amnistia Internacional, SOS Racisme i la Federació de Salut Mental de Catalunya, han presentat aquest dijous al matí a l’Ajuntament un conjunt d’al·legacions al reglament d’ús de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana. Consideren que és “l’última oportunitat” perquè el consistori incorpori garanties de protecció dels drets humans a la normativa. “Tal com està el reglament podria donar cobertura a greus vulneracions”, alerta Irene Urango, d’Irídia, que recorda que cal limitar el seu ús estrictament al que estableixen els estàndards internacionals.

L’Ajuntament va aprovar l’articulat d’aquesta norma de forma inicial el mes de març, i ara, una vegada resoltes les al·legacions —el període per presentar-les s’acaba aquest dijous—, s’haurà d’aprovar de forma definitiva al plenari municipal.

Reclamen ampliar la llista de prohibicions d’ús

El primer que reclamen les entitats és mencionar explícitament al reglament que les pistoles elèctriques “són armes potencialment letals” i que el seu ús “pot comportar riscos de causar lesions greus o, inclús, la mort”. Posen d’exemple el cas de l’Antonio de Badalona que va morir el 2021 l’endemà de ser reduït amb una pistola Taser. Davant d’això, l’entitat vol que s’expliciti que només es poden utilitzar quan hi hagi “una amenaça real i imminent per a la vida o un risc de lesió greu“.

També consideren imperatiu que se’n prohibeixi o se’n limiti l’ús en menors de 18 anys (el reglament ho limita als menors de 14 anys), en persones sota custodia policial i en manifestacions. A més, l’entitat demana que s’afegeixi aquesta limitació o prohibició en crisis de salut mental, agitació o malestar psíquic, o en persones amb discapacitat, dificultats cognitives o que es trobin en un estat d’alteració de la consciència que no els permeti entendre l’avís dels agents que es farà servir aquesta eina. També els preocupa que l’ús de l’arma afecti especialment les persones racialitzades de forma gratuïta.

Entre les al·legacions també es demana que les pistoles disposin d’un “dispositiu especial de gravació d’imatges” que s’activi en el moment que l’agent treu la pistola de la funda. També cal limitar el temps de descàrrega a cinc segons, que només es pugui fer un tret —impedint descàrregues continuades—, i no apuntar directament contra zones sensibles del cos com la cara, el pit o els genitals.

Un període de prova d’un any

Les entitats també demanen que s’estableixi un període de prova d’un any i, en cas de detectar deficiències, cal aplicar una moratòria del seu ús fins que no es corregeixin. A més, demanen que les pistoles incorporin la tecnologia que permeti analitzar-ne la traçabilitat —hora d’actuació, nombre de descàrregues i durada, etc. Aquestes dades també serviran per fer una avaluació periòdica del seu ús mitjançant el registres obtinguts.

La entrada Una vintena d’entitats presenten al·legacions al reglament de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana se publicó primero en SOS Racisme.

Entre les principals accions del Pla Endreça es troben:

• Augment d’inspeccions en l’espai públic.
• Control intensificat de la venda ambulant.
• Desplegament ampliat de patrulles policials.
• Enduriment de l’aplicació d’ordenances sobre ús de l’espai públic.
• Persecució i fustigació sistemàtica a manters i venedors ambulants.

El Pla Endreça suposa un atac directe contra venedors ambulants, persones en situació de carrer, migrants en situació administrativa irregular i persones racialitzades. Aquests col·lectius, ja per si mateix sotmesos a una precarització extrema, són els principals afectats per les polítiques de criminalització de la pobresa i l’exclusió social.

Aquest augment de la pressió en la persecució dels col·lectius ja marginalitzats i criminalitzats, per descomptat, té una relació també amb l’augment de la sobre vigilància sobre les comunitats no blanques, especialment migrants que es dediquen a la venda ambulant o en situació de carrer. D’aquesta manera, ens trobem en un context en el qual, lluny que les institucions estiguin tractant d’aplicar bones pràctiques, els cossos policials encara poden intensificar les pràctiques de perfilació racial sota l’empara del Pla Endreça.

Perfils racials i sobre vigilància a Catalunya

L’informe “Pareu de parar-me” és una recerca duta a terme per SOS Racisme, que aborda la pràctica de les identificacions policials basades en el perfil racial a Catalunya. Aquestes identificacions, que es realitzen sense una justificació objectiva i es basen en marcadors com el color de pell, l’aparença ètnica o l’origen nacional, constitueixen una forma de discriminació racial i vulneren drets fonamentals.

Segons dades recopilades en l’informe, per cada persona espanyola identificada a Catalunya, s’identifiquen 7,4 persones estrangeres. A més, el 80% de les persones racialitzades enquestades han estat detingudes més d’una vegada, sent les que presenten un fenotip magrebí o àrab les més afectades. La correlació entre les identificacions per perfil racial i la sobrerepresentació de la vigilància sobre la població no blanca a Catalunya evidencia un patró de racisme institucional. Aquestes pràctiques no sols perpetuen estereotips negatius, sinó que també generen desconfiança cap a les institucions i vulneren els drets de les persones no blanques.

Llistat de casos de persecució, repressió i morts de manters a Espanya:

1. Mort de Mor Sylla (Salou, 2015): L’11 d’agost de 2015, Mor Sylla, un venedor ambulant senegalès, va morir després de caure des d’un balcó durant una batuda policial a Salou, Tarragona. Les circumstàncies de la seva mort van generar protestes i denúncies d’abús policial.
2. Mort de Mame Mbaye (Madrid, 2018): El 15 de març de 2018, Mami Mbaye, un manter senegalès, va morir d’un infart en el barri de Lavapiés després d’una persecució policial. La seva mort va provocar manifestacions i debats sobre la criminalització de la venda ambulant i el racisme institucional.
3. Mort de Ilyas Tahiri (Almeria, 2019): Encara que no era manter, la mort de Ilyas Tahiri, un jove d’origen marroquí, en un centre de menors d’Almeria després de ser immobilitzat per diversos agents, va posar en relleu l’ús excessiu de la força i la vulnerabilitat de les persones migrants davant la repressió institucional.
4. Mort de Mamour bakhoum, manter, a Sevilla (2021): L’abril de 2021, un venedor ambulant senegalès va morir a Sevilla després de sofrir un infart mentre fugia d’una batuda policial. Aquest incident va revivar les crítiques sobre la pressió policial i la falta d’alternatives laborals per als migrants.

Casos d’accions repressives contra manters a Barcelona:

1. Batuda violenta en Plaza Catalunya (juliol de 2020): Desenes d’agents de la Guàrdia Urbana van efectuar una operació repressiva contra manters, utilitzant porres i perseguint-los pels carrers. Es van registrar testimoniatges de violència policial i decomisos arbitraris de mercaderia.
2. Agressió a un manter a la Barceloneta (2018): Un grup de policies va agredir brutalment a un venedor ambulant en ple carrer, mentre aquest suplicava que deixessin de colpejar-lo. L’agressió va ser gravada i difosa en xarxes socials, generant indignació i protestes.
3. Operació de la Guàrdia Urbana en el passeig de Gràcia (2022): Un grup de manters va ser perseguit violentament per agents de la Guàrdia Urbana que van utilitzar mètodes agressius per a requisar mercaderies. Va haver-hi detencions i denúncies d’abús policial.
4. Desallotjament forçat en l’estació de Sants (2019): Diversos manters van ser expulsats amb violència de l’estació de tren de Sants, on solien vendre els seus productes. Es van registrar incidents d’agressió i tracte degradant per part de les autoritats.
5. Dispositiu policial en el Port Vell (2023): Amb l’excusa del Pla Endreça, es va desplegar un operatiu massiu contra venedors ambulants en la zona del Port Vell. La repressió va incloure persecucions, decomisos arbitraris i un increment de la presència policial en la zona per a evitar la reorganització dels manters.

La criminalització de la venda ambulant és un símptoma d’un problema més gran: racisme estructural, falta de drets laborals i polítiques que castiguen la pobresa en comptes d’erradicar-la.

És urgent que les institucions reconeguin aquesta realitat i adoptin mesures per a garantir els drets humans de totes les persones, sense discriminació.

N’hi ha prou de criminalitzar la pobresa i la migració. N’hi ha prou de racisme institucional. 

Castellano ___________________________________________________________________________________________________________

Persecución y perfilación policial en España

En el año 2023, el actual ejecutivo de la ciudad de Barcelona activó el dispositivo “Pla Endreça”), bajo el pretexto de “poner orden en el espacio público, mejorar la seguridad y dotar a la policía de recursos mejorados”. En la práctica, esto se ha traducido en un incremento de la presencia policial en las calles y en una intensificación de las políticas de represión y criminalización de las personas más vulnerabilizadas de la ciudad.

Entre las principales acciones del Pla Endreça se encuentran:

• Aumento de inspecciones en el espacio público.
• Control intensificado de la venta ambulante.
• Despliegue ampliado de patrullas policiales.
• Endurecimiento de la aplicación de ordenanzas sobre uso del espacio público.
• Persecución y hostigamiento sistemático a manteros y vendedores ambulantes.

El Pla Endreça supone un ataque directo contra vendedores ambulantes, personas en situación de calle, migrantes en situación administrativa irregular y personas racializadas. Estos colectivos, ya de por sí sometidos a una precarización extrema, son los principales afectados por las políticas de criminalización de la pobreza y la exclusión social.

Este aumento de la presión en la persecución de los colectivos ya marginalizados y criminalizados, por supuesto, tiene una relación también con el aumento de la sobre vigilancia sobre las comunidades no blancas, especialmente migrantes que se dedican a la venta ambulante o en situación de calle. De esta manera, nos encontramos en un contexto en el que, lejos de que las instituciones estén tratando de aplicar buenas prácticas, los cuerpos policiales aún pueden intensificar las prácticas de perfilación racial bajo el amparo del Pla Endreça.

Perfiles raciales y sobre vigilancia en Cataluña

El informe “Pareu de parar-me” es una investigación llevada a cabo por  SOS Racisme, que aborda la práctica de las identificaciones policiales basadas en el perfil racial en Cataluña. Estas identificaciones, que se realizan sin una justificación objetiva y se basan en marcadores  como el color de piel, la apariencia étnica o el origen nacional, constituyen una forma de discriminación racial y vulneran derechos fundamentales.

Según datos recopilados en el informe, por cada persona española identificada en Cataluña, se identifican 7,4 personas extranjeras. Además, el 80% de las personas racializadas encuestadas han sido detenidas más de una vez, siendo las que presentan un fenotipo magrebí o árabe las más afectadas. La correlación entre las identificaciones por perfil racial y la sobrerrepresentación de la vigilancia sobre la población no blanca en Cataluña evidencia un patrón de racismo institucional. Estas prácticas no solo perpetúan estereotipos negativos, sino que también generan desconfianza hacia las instituciones y vulneran los derechos de las personas no blancas.

Listado de casos de persecución, represión y muertes de manteros en España:

1. Muerte de Mor Sylla (Salou, 2015): El 11 de agosto de 2015, Mor Sylla, un vendedor ambulante senegalés, falleció tras caer desde un balcón durante una redada policial en Salou, Tarragona. Las circunstancias de su muerte generaron protestas y denuncias de abuso policial.
2. Muerte de Mame Mbaye (Madrid, 2018): El 15 de marzo de 2018, Mame Mbaye, un mantero senegalés, murió de un infarto en el barrio de Lavapiés tras una persecución policial. Su muerte provocó manifestaciones y debates sobre la criminalización de la venta ambulante y el racismo institucional.
3. Muerte de Ilyas Tahiri (Almería, 2019): Aunque no era mantero, la muerte de Ilyas Tahiri, un joven de origen marroquí, en un centro de menores de Almería tras ser inmovilizado por varios agentes, puso de relieve el uso excesivo de la fuerza y la vulnerabilidad de las personas migrantes ante la represión institucional.
4. Muerte de Mamour bakhoum, mantero, en Sevilla (2021): En abril de 2021, un vendedor ambulante senegalés falleció en Sevilla tras sufrir un infarto mientras huía de una redada policial. Este incidente reavivó las críticas sobre la presión policial y la falta de alternativas laborales para los migrantes.

Casos de acciones represivas contra manteros en Barcelona:

1. Redada violenta en Plaza Catalunya (julio de 2020): Decenas de agentes de la Guardia Urbana realizaron una operación represiva contra manteros, utilizando porras y persiguiéndolos por las calles. Se registraron testimonios de violencia policial y decomisos arbitrarios de mercadería.
2. Agresión a un mantero en la Barceloneta (2018): Un grupo de policías agredió brutalmente a un vendedor ambulante en plena calle, mientras este suplicaba que dejaran de golpearlo. La agresión fue grabada y difundida en redes sociales, generando indignación y protestas.
3. Operación de la Guardia Urbana en el paseo de Gràcia (2022): Un grupo de manteros fue perseguido violentamente por agentes de la Guardia Urbana que utilizaron métodos agresivos para requisar mercancías. Hubo detenciones y denuncias de abuso policial.
4. Desalojo forzado en la estación de Sants (2019): Varios manteros fueron expulsados con violencia de la estación de tren de Sants, donde solían vender sus productos. Se registraron incidentes de agresión y trato degradante por parte de las autoridades.
5. Dispositivo policial en el Port Vell (2023): Con la excusa del Pla Endreça, se desplegó un operativo masivo contra vendedores ambulantes en la zona del Port Vell. La represión incluyó persecuciones, decomisos arbitrarios y un incremento de la presencia policial en la zona para evitar la reorganización de los manteros.

La criminalización de la venta ambulante es un síntoma de un problema más grande: racismo estructural, falta de derechos laborales y políticas que castigan la pobreza en vez de erradicarla.

Es urgente que las instituciones reconozcan esta realidad y adopten medidas para garantizar los derechos humanos de todas las personas, sin discriminación.

Basta de criminalizar la pobreza y la migración. Basta de racismo institucional.

La entrada Persecució i perfilació policial a Espanya se publicó primero en SOS Racisme.