Des de l’inici, aquest cas ha estat marcat per una forta protecció institucional vers els sis agents imputats i la reputació del cos policial. Per aquest motiu vam testimoniar de la manca d’acció institucional per la identificació dels autors, conductes corporativistes, secretisme i la banalització dels fets. Mostra d’això és que s’ignorés la petició de SOS Racisme Catalunya de separar cautelarment del cos policial als sis agents imputats després dels fets, fins a l’esclariment dels mateixos en seu judicial.

Gairebé cinc anys després dels fets, els sis Mossos d’Esquadra imputats van assumir la seva culpabilitat davant de l’Audiència Provincial i es van imposar les penes d’un any de presó, tot i que roman suspesa, una inhabilitació per exercir en el seu càrrec durant sis mesos i una prohibició d’aproximació a la víctima. A més a més, hores després del judici, el Departament d’Interior, a través del seu conseller, Joan Ignasi Elena Garcia, va anunciar que els agents condemnats serien expulsats del cos policial i perdrien la condició de funcionaris públics.

El cas és que, quatre mesos després del judici, el compromís institucional no es va materialitzar, perllongant i dificultant la reparació de la víctima, que va patir una segona victimització de la qual són responsables les institucions, els sindicats policials i la Conselleria d’interior. En aquell moment, SOS Racisme Catalunya va criticar públicament la manca de voluntat política per aplicar mecanismes de protecció i reparació contra el racisme policial.

Avui dia podem afirmar que la precipitada notícia de l’expulsió dels agents va ser una instrumentalització del cas i una forma de publicitar una pretesa mesura exemplaritzant que va trigar mesos a complir-se, quan la realitat és que l’expulsió del cos és una obligació, recollida en el decret de la Funció Pública.

En data de setembre 2024, la informació que SOS Racisme ha obtingut, després de dur a terme accions de pressió política, així com reunions i consultes institucionals, és que els sis agents condemnats han perdut la condició de funcionaris públics.

Tot i això, el fet d’haver estat condemnat per una agressió física i psicològica contra un jove negre, sembla no ser raó suficient perquè aquests agents no es puguin reincorporar al cos: l’article 68.2 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic regula la possibilitat de rehabilitar la condició de funcionari públic, a petició de la persona interessada, ateses les circumstàncies i l’entitat del delicte comès. Per tant, els agents podrien sol·licitar la seva rehabilitació com a funcionaris públics i tornar al cos.

Així doncs, amb aquest Comunicat, des de SOS Racisme Catalunya i com a forma de reparació particular i col·lectiva sol·licitem a les institucions implicades:

• La difusió del decurs del cas i de la situació dels agents condemnats. Especialment, un seguiment a la qüestió de si els agents seran rehabilitats o si superen la convocatòria de places d’agent de qualsevol cos policial.
• La resposta a la qüestió de si els sis agents han estat sancionats per la via disciplinària interna.
• La comunicació de quines mesures s’han pres al cos de Mossos d’Esquadra per combatre el racisme institucional i les agressions físiques i psicològiques contra la ciutadania no blanca.

El compromís de SOS Racisme es manté ferm amb la víctima i els col·lectius afectats: continuarem treballant per la visibilització d’aquests casos, la no impunitat, i la no repetició.

Sempre exigirem la responsabilització de les administracions públiques davant el racisme institucional.

La entrada Un any després, la justícia i la reparació per a la víctima continuen sense materialitzar-se se publicó primero en SOS Racisme.

El passat 19 de setembre es produia una macro batuda a Can Anglada que va acabar amb 88 persones identificades de les que 4 els van aplicar la Llei d’Estrangeria. Amb aquesta concentració volem denunciar el perill d’un racisme policial que sovint estigmatitza un mateix barri i als seus veïns i veïnes.

L’extrema dreta amb el seu discurs d’odi estigmatitza les persones racialitzades o llegides com a musulmanes i vomita el seu odi vers a certs barris o territoris. Un d’ells és el barri de Ca N’Anglada de Terrassa. No obstant, les dades són clares i Terrassa no té un problema de seguretat ni els delictes han incrementat en els darrers temps.

A Terrassa es registren 52,35 delictes per a cada mil habitants i l’índex delictiu és un 49% inferior a la mitjana catalana. Ni tan sols el barri que apunten és un barri amb els pitjors indicadors d’incidència de delictes de la ciutat.
La batuda va estar presidida per la Consellera d’Interior, Núria Parlon i el director general de Policia, Josep Lluís Trapero i hi van participar efectius dels mossos d’esquadra, la policia nacional i la policia local. També va comptar amb la complicitat de l’alcalde, Jordi Ballart, que personalment en va publicitar els resultats en xarxes socials.

Els veins i veines exigim als responsables polítics que deixin de fer el joc a l’extrema dreta i de criminalitzar un barri i uns col·lectius comprant els marc de discurs d’odi en alça. Aquestes operacions que de vegades semblen fetes de cara a la galeria tenen el perill de reforçar discursos alarmistes tot normalitzant el racisme i posant en la diana de la policia els i les ciutadanes racialitzades.

No es tracta de negar el problemes de seguretat però quan aquests s’aborden amb batudes indiscriminades i amb una contundencia que no veiem mai contra els delictes de coll blanc de les elits, amb el seu frau fiscal, no ens podem deixar de preguntar si rere aquestes batudes no hi ha una voluntat de criminalització de determinats barris i veïns. Fer front a l’extrema dreta i als discursos d’odi vol dir denunciar-los i combatre els bulos i la desinformació que escampen, però mai entrar en els seus paranys d’estigmatització, alterització i deshumanització de persones, col·lectius i territoris.

Des de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme demanem una reflexió sobre l’impacte de les seves actuacions en el barri de Ca N’Anglada i en la vida de les veines i veïns i un canvi en les seves polítiques de criminalització de la migració, les persones racialitzades o certs territoris.

Per això cridem a les veines i veins a concentrar-se el divendres 18 d’Octubre a les 18h a concentrar-se a la Plaça Rosa Parks del barri de Ca N’Anglada.

La entrada “Manifest 18O. Prou odi, prou racisme, no a la violència policial” se publicó primero en SOS Racisme.

Josep Granados, advocat antiracista de SOS Racisme, assenyala: “Al nostre país el racisme encara és una forma de racionalitat del ciutadà mitjà i es configura com una forma normal de relacionar-se amb la realitat, també als camps de futbol. Si no no s’entendria el grau d’acceptació que aquest tipus d’insults tenen en els camps de futbol espanyols (i en part de la premsa esportiva), on s’ha arribat a minimitzar i justificar la seva dimensió discriminatòria.”

Per què no es va aplicar el protocol de racisme? Per què el debat als mitjans que és deriva sempre és preguntar-se si Espanya és un país racista? Sabem que Espanya és un país racista, és hora de superar aquesta pregunta i començar a parar aquestes violències.

Notícia extreta d’eldiario.es

Des de les graderies de l’estadi van poder sentir-se desqualificacions com a “puta moro”, “mena de merda” o “a vendre mocadors a un semàfor”.

LaLiga denunciarà les “intolerables conductes racistes” contra els futbolistes del FC Barcelona Lamini Yamal i Raphinha per part d’alguns aficionats del Reial Madrid presents en el Santiago Bernabéu en el partit de futbol que tots dos equips van disputar aquest dissabte. Per part seva, el Reial Madrid ha anunciat que adoptarà “mesures disciplinàries i judicials” contra els responsables de l’ocorregut.

Durant el partit de LaLiga en l’estadi madridista, Lamini Yamal va rebre insults després de marcar el 0-3, quan es van poder sentir expressions ofensives com a “moro de merda”, “puta negre”, “puta moro”, “mena de merda” o “a vendre mocadors a un semàfor”.

“Davant els fets ocorreguts durant el transcurs del partit Reial Madrid-FC Barcelona, en el qual es van observar intolerables conductes racistes, LaLiga denunciarà de manera immediata els insults i gestos racistes rebuts pels jugadors del FC Barcelona davant la Secció d’Odi de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, informant d’això a l’Excel·lentíssim Fiscal de Sala Coordinador de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat”, ha assenyalat LaLiga en un comunicat.

A més, la patronal ha condemnat “enèrgicament” aquests fets. “LaLiga continua ferm en el seu compromís d’erradicar qualsevol classe de conducta racista i odi dins i fora dels estadis. En l’esport no hi ha lloc per a aquesta xacra”, apunta.

Per part seva, el Reial Madrid també ha condemnat els insults racistes als jugadors culers i anunciat mesures legals. “El Reial Madrid condemna de manera rotunda qualsevol mena de comportament que impliqui racisme, xenofòbia o violència en el futbol i en l’esport, i lamenta profundament els insults que uns pocs aficionats van proferir anit en un dels córners de l’estadi”, subratlla en un comunicat.

“El Reial Madrid ha obert una recerca a fi de localitzar i identificar als autors d’aquests lamentables i menyspreables insults, per a poder adoptar les mesures disciplinàries i judicials pertinents”, conclou.

La entrada LaLiga denunciarà els insults racistes contra Lamine Yamal i Raphinha i el Reial Madrid anuncia “mesures disciplinàries” se publicó primero en SOS Racisme.

Durant la conversa, Ruiz va compartir la seva perspectiva sobre el desafiament de construir una consciència social antiracista i la necessitat d’apostar per un canvi que només pot donar-se amb compromís i persistència. “Hi ha hagut evolució?”, va ser una de les preguntes claus formulades per Rodríguez. La resposta de Ruiz va reflectir una visió tant crítica com esperançadora, assenyalant els petits avanços en la sensibilització social i l’educació, però també la creixent urgència de reforçar aquests esforços, especialment en joves, mitjançant campanyes i formacions antiracistes en escoles i instituts.

Un dels punts més rellevants de l’entrevista va sorgir en abordar el preocupant augment dels discursos d’odi, cada vegada més presents en l’àmbit públic i les xarxes socials. Ruiz va explicar que els requisits perquè un acte constitueixi discurs d’odi en l’àmbit penal a vegades no es compleixen, limitant així l’abast de la justícia en aquests casos. Va subratllar la importància de comptar amb “eines restauratives” que, més enllà de la sanció, permetin la comprensió i l’enteniment de les actituds racistes, promovent així una transformació profunda i duradora en la societat.

La conversa va oferir un espai per a reflexionar sobre com enfocar la lluita contra el racisme no sols com una batalla legal, sinó també com un compromís comunitari i educatiu que ha d’integrar-se en tots els nivells de la societat. Segons Ruiz el treball de conscienciació ha d’anar més enllà de castigar l’odi i enfocar-se a erradicar les arrels de la discriminació a través de l’educació i el diàleg.

Et deixem l’entrevista completa, disponible en el programa “Via 15” a partir del minut 8.30.

La entrada Úrsula Ruiz en Betevé: “Necessitem comptar amb eines restauratives contra les actituds racistes” se publicó primero en SOS Racisme.

Les entitats i col·lectius sota signants mostrem el nostre rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar endavant la compra de 22 Dispositius Conductors d’Energia (DCE), també coneguts com a pistoles Taser, una arma potencialment letal que, al menys, ja ha causat una mort a Catalunya.

Els DCE són armes que provoquen un efecte paralitzant sobre el cos mitjançant una descàrrega elèctrica contra una persona, amb la finalitat d’immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000, s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països i diferents estudis n’han documentat els seus efectes i impactes sobre la salut de les persones, incloent casos de mort.

En conseqüència, aquestes armes presenten un perill específic que és necessari tenir en compte en la decisió d’incorporar-les. A més de l’efecte letal immediat com a conseqüència de la corrent elèctrica emesa, cal considerar els diversos efectes indirectes de la descàrrega en el cos humà i la seva possible contribució a l’augment del perill de mort o lesions greus. Abans de prendre qualsevol decisió, per tant, Amnistia Internacional ha insistit en la importància que les Administracions avaluïn el nivell de risc que és acceptable i en quines circumstàncies ho és, d’acord amb els fins perseguits, atenent les recomanacions internacionals existents en la matèria, així com les advertències del fabricant de l’arma.

No obstant això, la decisió d’introduir aquesta arma al cos de la Guàrdia Urbana ha comptat únicament amb un criteri policial, sense que s’hagin fet públics indicadors i informació tècnica especialitzada que en justifiqui la seva necessitat, i sense que s’hagi dut a terme un estudi independent que n’avaluï els seus impactes en el dret a la salut i l’exercici de drets fonamentals.

Aquesta decisió evidencia, una vegada més, la discrecionalitat dels Ajuntaments a l’hora d’introduir nou armament en els seus respectius cossos policials, sense que sigui sotmesa a un exercici transparent i democràtic, així com a un debat públic amb informació tècnica independent. Malgrat que l’Ajuntament va obrir una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu que haurà de regular l’ús dels DCE, cal destacar que aquesta es va fer sense que l’Administració la difongués pels seus canals i sense fer-la arribar a les entitats i organitzacions especialitzades en la matèria, impedint un procés de participació efectiva. Així mateix, s’han convocat reunions amb entitats de la societat civil en les que s’ha exclòs a diverses organitzacions amb coneixement tècnic en la matèria, que l’any 2016 ja van participar en els debats sobre aquesta arma al Parlament de Catalunya, i que han assenyalat els riscos que en comporta el seu ús.

És important recordar que l’any 2009 el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va instar l’Estat espanyol a “considerar la possibilitat d’abandonar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, ja que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que s’utilitzarien podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció” contra la Tortura. El Comitè també ha considerat que aquestes armes no han de formar part de l’equip del personal de seguretat a les presons i a altres llocs de
privació de llibertat, inclosos els centres de salut mental.

Així mateix, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observació General Número 36 (2018) en relació al dret a la vida, estableix que els Estats han de “vetllar perquè les armes menys letals siguin sotmeses a estrictes proves independents i avaluar i vigilar els efectes en el dret a la vida d’armes tals com els dispositius que generen contraccions musculars mitjançant descàrregues elèctriques
(taser)”.

La poca informació que ha transcendit sobre la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer efectiva la compra de DCE es relaciona amb la voluntat d’emprar una nova arma, a cavall entre la de foc i la defensa personal, que permeti fer front a episodis d’agitació, alteració profunda de la persona o ús d’armes blanques. En aquest sentit, atenent les recomanacions internacionals de Nacions Unides i a les del propi fabricant de l’empresa Axon, aquestes casuístiques són, precisament, en les quals se’n desaconsella el seu ús.

Entitats de salut mental catalanes han advertit en reiterades ocasions que l’ús de pistoles Taser suposa un risc altíssim per a les persones psiquiatritzades, donada l’alta prevalença de medicacions, problemes cardíacs i moments mal interpretats com d’agitació per agents sense la formació específica. Davant d’aquesta situació, recalquen que l’ús de Taser estigmatitza i vulnera els drets humans de les persones amb patiment psíquic i insisteixen en alternatives que dignifiquin i acompanyin a aquestes persones des d’un abordatge sanitari, més humà, preventiu i flexible. De la mateixa manera, organitzacions
antiracistes adverteixen sobre el seu potencial ús en persones racialitzades no blanques, en un context en què diferents investigacions han constatat que aquest col·lectiu pateix un major nombre d’identificacions i registres en relació a la resta de la població.

Per tot lo exposat, les entitats adherides a aquest comunicat demanem al Govern de l’Ajuntament de Barcelona:

1. La suspensió immediata de la compra de pistoles Taser.
2. L’obertura d’un procés públic i transparent, que justifiqui la demanda d’introduir un nou armament potencialment letal i que aporti indicadors i informació tècnica especialitzada sobre la seva necessitat.
3. La realització d’una anàlisi tècnica independent sobre la idoneïtat d’introduir aquest armament al cos de la Guàrdia Urbana, atenent els criteris d’ús esgrimits per la Guàrdia Urbana, les recomanacions internacionals de drets humans, les recomanacions del fabricant i el respecte pel dret a la salut i la garantia de drets fonamentals del conjunt de la ciutadania.
4. Convocar un espai/grup de treball amb les organitzacions de la societat civil amb coneixements tècnics en la matèria per tal de poder abordar les principals preocupacions exposades i garantir el principi de participació efectiva.

ADHESIONS

1. Alerta Solidària.
2. Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN).
3. Centre Sir[a] d’Atenció a Víctimes de Maltractament i Tortura.
4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
5. Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.
6. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
7. Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
8. Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Federació VEUS.
9. Federació Salut Mental Catalunya.
10. Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC.
11. Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
12. La Capçalera Barcelona.
13. LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.
14. Metzineres.
15. Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta.
16. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans – OSPDH.
17. SOS Racisme Catalunya.
18. Top Manta Barcelona.

Barcelona, 14 d’octubre de 2024

La entrada Comunicat per la suspensió de la compra de pistoles Taser al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Us esperem en aquesta formació gratuïta.

Curs gratuït de 12 hores, d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva soci-jurídica. Per a poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament emplenant el següent formulari.

Dates:  17, 24 i 31 d’octubre de 2024.

Horaris:  16h30 a 20h30

Lloc: Lafede.cat

Inscripcions:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf3_MXlhwFxms7tYsWyxVEPNTBd7ZYZIbf46F7noBTR2LaDPw/viewform?usp=sf_link

Data límit d’inscripció: 14 d’octubre

Continguts:

SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme, teoria i aproximació.

Sessió presencial de 4h 

Aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, utilitzant exemples clau. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui dia.

Sessió presencial de 4h. 

Aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui dia i a l’impacte social que generen, aterrada amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatòries en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. Així mateix, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

SESSIÓ 3: Abordatge del racisme des de la perspectiva jurídic-legal

Sessió presencial de 4h. 

L’objectiu d’aquesta sessió és adquirir una comprensió del marc legal sancionador vigent de les conductes discriminatòries racistes, en els àmbits penal i administratiu. Per a això es resoldran els exercicis pràctics realitzats prèviament per a la sessió, resolent dubtes entorn de les eines jurídiques per a l’abordatge del racisme en el territori de Catalunya. S’inclou una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no *discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

La entrada SensiSOS: Com funciona el racisme? Una aproximació al racisme: context, impacte i polítiques se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de Publico.es | Ona Falcó

Les mostres de rebuig i les protestes a favor del decreixement turístic no han parat d’intensificar-se en els darrers mesos als Països Catalans, com ara a les Illes Balears, però també especialment a Barcelona. L’ocupació dels espais públics, el soroll i l’encariment dels lloguers i dels serveis, en detriment de la qualitat de vida dels veïns i dels treballadors del sector, han portat la ciutadania a dir prou al model econòmic dominant a la capital catalana. 

Algunes de les problemàtiques que han estat més visibles al llarg de l’estiu són la gentrificació dels barris, l’increment del cost de la vida i la crisi ecosocial agreujada pel turisme, però en cap cas en són les úniques. Col·lectius que lluiten contra la massificació turística alerten de l’especial impacte que té el fenomen sobre les persones racialitzades i aposten perquè Barcelona incorpori una perspectiva antiracista en aquesta batalla.

Ara que som a les portes de setembre i que la temporada alta no ha acabat ―fa tot just 48 hores que es va inaugurar oficialment la Copa Amèrica―, val la pena incidir en l’ampli ventall de conseqüències derivades de l’especulació turística i del capitalisme salvatge que afecten sense treva als col·lectius més vulnerables. 

Úrsula Ruiz, advocada, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya i coordinadora de l’entitat, assegura a Públic que és necessari afegir un enfocament antiracista i “unificar la lluita” per maximitzar totes les demandes que ja fa anys que reivindiquen “persones racialitzades no blanques”.

Els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals

SOS Racisme denuncia que els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals, sinó més aviat a la inversa. En sectors precaritzats, feminitzats i en bona part ocupats per persones migrades, el personal de neteja, les cambreres de pis o els treballadors del món de l’hostaleria veuen com augmenta la demanda i les seves condicions empitjoren, amb una càrrega de treball més alta i exigent mentre els sous es mantenen congelats. “Cal fer una reflexió conjunta, perquè el turisme també afecta les persones racialitzades, que ja de per si pateixen més violències, tant per l’administració com per empreses privades”, reflexiona Ruiz.

És cert que també hi ha persones blanques que veuen vulnerats els seus drets, però l’advocada apunta que bona part de la gent que es veu obligada a treballar per sous precaris i amb horaris abusius “tendeix a ser gent en situació administrativa irregular”, que tenen dificultats per accedir a altres feines. “Les empreses s’aprofiten de la indefensió i de l’economia submergida per imposar condicions pitjors, al final és com un xantatge perquè no tenen massa solucions”, afegeix. 

La precarietat en el sector de l’hostaleria

Definitivament és un peix que es mossega la cua, perquè també els fa molta por denunciar. La presidenta de l’entitat Kellys Unión Catalunya i treballadora a l’hotel de cinc estrelles W Barcelona, Amparo Sauza, explica a Públic que durant la protesta que la seva entitat va convocar a la plaça Sant Jaume el passat 25 d’agost, moltes cambreres de pis “s’amagaven darrere les pancartes” pel temor a les represàlies. 

“La majoria de les cambreres de pis són dones migrades racialitzades, caps de família que prefereixen cobrar una misèria a no ingressar res. És una lluita molt difícil, i a més de la càrrega de treball, els hostes deixen les habitacions molt brutes”, assevera Sauza. A banda de les reivindicacions relatives a la jubilació anticipada, el reconeixement de malalties professionals i l’externalització dels serveis, les kellys també denuncien el tracte “inhumà”, les vexacions i la manca d’empatia. Siguin d’hotels més modestos o de luxe, no reben cap mena de compensació per netejar i endreçar les estances que els clients deixen fetes un desastre. “Darrere de cada habitació hi ha un ésser humà”, afegeix.

Suaza explica que hi ha moltes baixes als hotels i que la precarietat laboral és “un fenomen que afecta greument la salut mental de les persones”. Per aquest motiu, diu, les cambreres de pis també s’han sumat a les protestes en contra del turisme massiu. “Cal que totes les associacions ens aliem. Si unim veus i esforços arribarem més lluny”, conclou. 

Les conseqüències col·laterals del turisme massiu

Més enllà de què l’augment de turistes afecti els treballadors d’hotels, restaurants o serveis, els discursos higienistes de Barcelona que pretenen eliminar “tot allò que molesta” de les ciutats per mostrar una bona imatge de portes cap enfora tenen conseqüències col·laterals cap a les persones migrades vulnerables. “Els manters són maltractats i expulsats per la policia i les administracions per marxar de determinats llocs públics de Barcelona”, afirma Ruiz. SOS Racisme, per exemple, ha estat molt crític amb el Pla Endreça que ha consolidat l’alcalde socialista Jaume Collboni.

En aquesta línia, l’entitat antiracista també expressa certa preocupació per la creixent turismofòbia. Ruiz explica que han detectat algun discurs xenòfob que unifica el turisme amb la migració. “Els eslògans de l’estil ‘Barcelona és pels de casa‘ són perillosos. Potser no hi ha una voluntat d’excloure migrants perquè també els consideren locals, però la doble lectura de forma malintencionada pot ser excloent”, argumenta. 

SOS Racisme mostra preocupació pels lemes turismofòbics

I afegeix: “No estem dient que aquests lemes siguin intrínsecament racistes, però algunes expressions poden ser utilitzades de forma capciosa i això ens fa molta por”. El turisme massiu, diu, afecta a tothom, incrementa els preus del lloguer i expulsa els veïns, “el privilegi blanc ja no és suficient per garantir una bona qualitat de vida a Barcelona”. 

Amb tot, Ruiz trasllada una reflexió compartida a la seva entitat: cal que totes aquestes protestes interpel·lin a la ciutadania del Nord Global en ambdós sentits i facin pensar sobre el model de viatge actual i l’impacte que tenim com a turistes als territoris on aterrem. “Volem remoure consciències i fer entendre que això que passa aquí també passa a altres països del Sud Global i que nosaltres també en som responsables”, conclou l’advocada.

La entrada Barcelona incorpora la perspectiva antiracista a la lluita contra la massificació turística se publicó primero en SOS Racisme.

El juliol de 2023, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un paquet de mesures municipals amb l’objectiu principal de posar ordre en l’espai públic. Aquestes mesures s’estan traduint en un enduriment de l’aplicació de les ordres que regulen l’ús dels carrers. El Pla inclou intervencions en la neteja dels carrers, manteniment del mobiliari urbà, reducció de conductes incíviques, actuació enfront de la venda ambulant, entre altres. Però, des que ha entrat en vigor, des de SOS Racisme entre altres entitats com Arrels hem criticat que aquest Pla vulnera els drets de les persones que viuen als carrers i dificulta el dia a dia d’uns certs col·lectius limitant l’ús de l’espai públic.

Què és el Pla Endreça per a SOS Racisme?

Per a SOS Racisme, el Pla Endreça és una estratègia de màrqueting polític, per a donar un discurs i una forma coherent i discursiva a l’aplicació de normatives ja existents que sempre han estat usades per a discriminar, excloure i restringir els drets d’uns certs col·lectius que són vists com no-persones-elegibles per a usar l’espai públic.

El Pla Endreça és una mostra més de la institucionalització del racisme, de la seva inclusió en discursos polítics i en pràctiques municipals, que esdevé en una cultura securitaria racista, discriminatòria i violenta.

L’ús del “civisme” com a eix central i regulador de les polítiques té com a conseqüència criminalitzar, estigmatitzar i excloure a uns certs col·lectius, que no entren en una visió higienista blanca del que és l’espai públic compartit. Promou un discurs racista, classista i xenòfob que determina qui pot usar l’espai públic i com. Per tant, deslegitima a un gruix de la població, vulnerant els seus drets fonamentals.

Ens preguntem, sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona?

La conseqüència que més ens preocupa és la persecució racista i classista d’unes certes persones a través del mateix aparell institucional repressiu, punitiu i de control. Ara bé, aquest Pla no és un assumpte policial nou, no és una invenció nova, al contrari, es continuen reproduint les lògiques de control i repressió que SOS Racisme ve denunciant des de fa anys, a través de normativa ja existent.

El Pla Endreça crea un discurs de pànic moral, alarmista i d’expulsió de l’espai públic. Això prova el que els moviments antiracistes han assenyalat durant anys: l’esquerra i la dreta són racistes per igual. Aquestes mesures racistes, punitives, euroblancas no canvien amb els diferents partits polítics governants. Podem posar com a exemple l’eslògan d’Albiol, d’un partit de dreta, que proclama “netejar Badalona”.

No obstant això, el que sí que ha fet aquesta esquerra és instrumentalitzar a un home afrodescendent, usant-lo en el tríptic de les festes del barri del Besòs i el Maresme, on s’anuncia el Pla Endreça a través d’aquesta imatge. No volen als col·lectius en l’espai públic, però sí en publicitats i difusions per a donar compte de la seva “inclusió”, paraula qüestionada per l’antiracisme per les connotacions que té. Aquestes persones no són objectes al servei d’interessos polítics, són persones amb drets i llibertats.

On queda Barcelona Ciutat de Drets en aquest pla?

Des de SOS Racisme hem registrat denúncies de persones que assenyalen una actitud racista en l’ús i la posada en marxa del Pla Endreça. Hem pogut conèixer un testimoniatge en el qual a un grup format per persones espanyoles i llatinoamericanes amb NIE van ser multats per la policia secreta per fer soroll a la porta d’un bar mentre sortien a fumar. No obstant això, la sanció únicament va arribar a les persones amb NIE.

Per tant, quan les institucions duen a terme mesures més restrictives, als qui els afecta directament és als cossos racialitzats no blancs.

Fins a on serà capaç d’arribar el racisme institucional?

Des de SOS Racisme hem registrat actituds racistes en el marc d’ordenances municipals de civisme des de fa anys. Ens preocupa el control policial sobre cossos racialitzats no blancs. El que el Pla Endreça ha aconseguit ha estat polir el discurs en un marc higienista. Per tant, les pràctiques denunciades per SOS Racisme ara compten amb la legitimitat política i el suport discursiu cultural.

Insistim que en els casos que ens arriben a nosaltres, les persones sancionades són persones racialitzades no blanques, tinguin DNI, NIE o un altre document. Les persones blanques no són objecte de persecució policial ni d’actuacions arbitràries. Per tant, la nostra valoració del Pla Endreça és que segueix la línia d’unes pràctiques informals instaurades en les institucions públiques.

El que més ens preocupa és la difusió moderna, cuidada i higiènica que s’està fent del Pla i com aquest missatge va calant en la societat, ja afectada per discursos d’odi racista i xenòfob, i per tant especialment permeable a aquesta mena de contingut.

La entrada Sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona? se publicó primero en SOS Racisme.

La penalista Laia Serra exerceix d’advocada defensora de diverses persones que es van manifestar contra Vox al Raval. Serra analitza el perill que suposa que l’extrema dreta, en connivència amb la Fiscalia, estigui utilitzant els delictes d’odi per atacar l’acció política confrontativa.

El 25 d’agost del 2020, la diputada de Vox Rocío de Meer, en una intervenció al Congrés dels Diputats va qualificar els barris amb diversitat cultural d’“estercoleros multiculturales”. Tot seguit, ella i la seva formació política van estar divulgant aquest mateix missatge a xarxes socials. Una setmana després d’aquestes declaracions van anar al barri del Raval amb el pretext de conversar amb el veïnat sobre la inseguretat al barri. La tàctica de proclamar missatges denigrants i provocadors, per a continuació, fer presència als espais en els quals saben que aquests missatges seran confrontats, amb l’objectiu d’aconseguir capturar imatges que projectin la idea de la intolerància de les esquerres, és una estratègia comunicativa clàssica de l’extrema dreta.

“La tàctica de proclamar missatges denigrants i provocadors, per a continuació, fer presència als espais en els quals saben que aquests missatges seran confrontats, és una estratègia clàssica de l’extrema dreta

El Raval que destaca per ser un barri amb un teixit veïnal compromès i enxarxat, lògicament, va expressar el seu repudi als missatges denigrants de la formació política. Aquell escrache va ser denunciat davant la policia per part de diversos diputats i membres de Vox. La formació política, segons fonts periodístiques el 2023, hauria dedicat 560.000 euros en despeses judicials. I és que una part rellevant de l’activitat de la formació política, es basa en la litigació de casos dels quals pugui treure rèdit polític, sigui simbòlic o jurídic. En el procediment judicial del cas del Raval, Vox es va pretendre personar com a víctima d’un delicte d’odi, delicte que haurien comès els veïns manifestants, entre els quals es troben activistes antiracistes racialitzats. El potencial polític del cas era clar, per una banda, que el sistema judicial legitimés que un partit d’extrema pogués ser considerat com a víctima d’un delicte d’odi, i per l’altra, continuar fent que l’acció política confrontativa sigui considerada un delicte d’odi ideològic. Les conseqüències socials d’aquests plantejaments són ben perilloses.

El que potser no és tan sabut és que en aquests procediments judicials està intervenint la Fiscalia de delictes d’odi, que amb la seva presència, valida implícitament el fet que es tractaria de procediments judicials sobre fets discriminatoris. I no es tracta només d’efectes simbòlics. La Fiscalia de delictes d’odi, en els seus escrits d’acusació, reclama que s’incrementin les penes a imposar als activistes, en base a l’aplicació de l’agreujant de discriminació ideològica.

“El sistema judicial legitima que un partit d’extrema dreta pugui ser considerat com a víctima d’un delicte d’odi.”

A l’Estat espanyol, la interpretació dels delictes d’odi es va consolidar el 2019 amb la publicació de la Circular 7/2019 de la Fiscalia de delictes d’odi. Aquella circular va imposar el seu criteri interpretatiu aprofitant que els tribunals no tenien un criteri propi sobre com aplicar aquesta mena de delictes, i aprofitant que socialment tampoc hi havia una reivindicació sòlida i unitària perquè s’apliquessin els delictes d’odi amb perspectiva de drets i amb la finalitat perquè es van crear: protegir col·lectius històricament vulnerabilitzats. En aquella circular, la Fiscalia de delictes d’odi, proclamava que la gènesi d’aquells delictes seria la de combatre la intolerància i, per tant, un nazi podria ser protegit pels delictes d’odi. La conseqüència pràctica d’aquest prisma és que resulta irrellevant si en una actuació de confrontació política s’advoca per la defensa dels drets col·lectius i per la vigència de valors com la igualtat, o a l’inrevés, es proclama la denigració i la discriminació.

Més enllà de l’estigma que suposa atribuir una motivació discriminatòria a activistes que compten amb una llarga trajectòria en la defensa de la igualtat i el combat del feixisme, aquests procediments comporten que els cossos policials, inclòs el cos dels Mossos d’Esquadra, realitzin “informes d’intel·ligència” sobre els activistes, que s’acosten massa al que sempre s’ha conegut com a fitxes polítiques. En aquests kafkians informes, es consideren indicis de polarització rellevants el fet d’acudir a manifestacions en les quals hi ha banderes violetes o roges, banderes antifeixistes o senyeres. És a dir, que els cossos policials estan interpretant com a element indiciari de radicalisme de tint criminal, la participació en qualsevol acte de protesta, encara que no s’hi doni cap situació de violència. Una altra conseqüència greu és que Vox, procediment rere procediment, està tenint accés a tots aquests informes polítics d’activistes, amb l’exposició que això suposa per aquests darrers.

“Els cossos policials estan interpretant com a element indiciari de radicalisme de tint criminal la participació en qualsevol acte de protesta.”

La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) en la seva Recomanació número 15 del 2015 sobre discursos d’incitació a l’odi, ja alertava del risc que la persecució d’aquests delictes per part dels estats acabés justificant la repressió a la crítica política. La Circular 7/2019 sobre delictes d’odi no conté cap menció a aquest risc potencial, que ja s’està convertint en real.

En l’actual context d’auge del feixisme, la Fiscalia de delictes d’odi no pot anar acompanyada de l’extrema dreta en els procediments judicials que criminalitzen els activismes i la lluita col·lectiva, que són els que estan a primera línia enfrontant una deriva autoritària que està minant els valors i els vincles que estructuren la nostra societat.

És hora de teixir posicionaments col·lectius clars que reivindiquin que es deixi de sostreure els delictes d’odi de la finalitat antidiscriminatòria per a la qual van ser creats, i que facin palès el rebuig a unes pràctiques d’Estat que es justifiquen en nom de la protecció d’uns col·lectius, que acaben sent represaliats.

La entrada Els delictes d’odi, una arma política i jurídica en mans de l’extrema dreta se publicó primero en SOS Racisme.

•    Es premien produccions del programa InfoK (TV3), de Ràdio Trinijove, de la Productora Videoclub.tv, les webs de les associacions Irídia i SOS Racisme, i les trajectòries de la periodista i productora Tània Safura Adam Mogne i de la l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

•    La presidenta de la MDA, Laura Pinyol, ha destacat que els treballs premiats “exemplifiquen com la diversitat ha esdevingut una mirada estructural per contribuir a explicar el món i la realitat en què vivim”

La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA), associació impulsada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha lliurat els premis de la XIII edició dels Premis per a la Diversitat en l’Audiovisual a set mitjans, entitats i persones que s’han destacat per fomentar la diversitat en el món audiovisual. En aquesta edició s’hi havien presentat 59 treballs.

L’acte de lliurament ha tingut lloc avui, 9 de juliol, a la seu del CAC i ha comptat amb les intervencions de la presidenta de la MDA i consellera del CAC, Laura Pinyol, i de la presidenta adjunta de la MDA i vicepresidenta del CAC, Rosa Maria Molló. Així mateix, hi han assistit el president del CAC, Xevi Xirgo, i els consellers Enric Casas i Miquel Miralles, així com els membres del jurat i les persones guardonades.

Pinyol ha assenyalat que els treballs premiats “exemplifiquen com la diversitat ha superat la categoria d’anècdota i ha esdevingut una mirada estructural per contribuir a explicar el món i la realitat en què vivim des de la reflexió, la crítica i la complexitat” i ha volgut agrair “a tots els membres del jurat que n’han pres part, tant en aquesta edició com en les anteriors, així com a tots els participants que han contribuït a bastir un entorn audiovisual més compromès, més sensible i més rigorós”.

Els premiats i premiades han estat els següents:

Categoria A (programa de televisió): dues produccions emeses pel programa InfoK (TV3): Drets dels nens (2020) i Especial: què està passant a l’Afganistan? (2021).

El jurat valora molt positivament l’aproximació efectiva als drets humans dels infants que s’hi fa i en destaca la producció, de gran qualitat, i l’esforç per explicar d’una manera pedagògica i entenedora, d’una banda, els drets dels infants i, de l’altra, la submissió de les nenes a la societat afgana a partir de la presa de control dels talibans. Aquestes produccions aborden temes conflictius i complexos, com la prohibició de l’escolarització de les nenes afganes, amb un llenguatge clar i adequat per al públic infantil.

Categoria B (programa de ràdio): programa Connexió Intercultural, realitzat per Ràdio Trinijove 91.6 FM de la Fundació Privada Trinijove (2021).

El jurat destaca la presentació innovadora de la realització i una aproximació honesta a la diversitat narrada des de veus juvenils, que són actors i alhora locutors de la seva realitat. A més, el jurat valora que la informació subministrada sigui de gran rellevància per a la comunitat.

Categoria C (producció audiovisual): producció audiovisual Ahlam Jamila (Dolços somnis), realitzada per la Productora Videoclub.tv (2020).

El jurat considera que és un curt preciós, narrat en primera persona, que presenta la immigració com una oportunitat, on l’esperança i la por s’hi presenten de manera sensible i empàtica.

Així mateix, en aquesta categoria, el jurat decideix concedir dues mencions especials per a produccions mereixedores d’una atenció singular:

Menció especial: producció cinematogràfica Mediterráneo, realitzada per Fasten Seat Belt, Lastor Media, Arcadia Motion i Heretic (2021). El jurat agraeix la candidatura d’un producte excel·lent, si bé entén que depassa la vocació fundacional dels Premis i no s’adequa al seu abast de reconeixement.

Menció especial: producció La intermediació lingüística per part dels menors a Catalunya, realitzada per el grup de recerca MIRAS de la Universitat Autònoma de Barcelona (2023). El jurat considera que la producció, sis càpsules que mostren el paper dels infants en les migracions, té un component de reconeixement sobre les segones generacions de migrants, que ja estan més adaptades al país d’acollida que els seus pares.

Categoria D (producció pòdcast): el jurat ha avaluat els sis pòdcasts que optaven al premi, per bé que ha decidit declarar deserta aquesta categoria.

Categoria E (webs i xarxes socials): premi ex aequo a la web d’Irídia i a la web de la campanya Invisibles, l’estat del racisme a Catalunya, de SOS Racisme.

El jurat conclou que les dues propostes presentades tenen un estàndard de qualitat molt alt, són entenedores per a la defensa dels drets humans i, especialment, per a la defensa de drets en situació de violència institucional.

Categoria F (trajectòria de les persones pel foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual): la periodista i productora cultural Tània Safura Adam Mogne.

El jurat destaca la seva trajectòria impecable, dedicada a explicar i a reflexionar sobre la realitat de les diàspores africanes a Catalunya i al món. Així mateix, el jurat reconeix la gran tasca duta a terme per donar visibilitat al teixit cultural de diferents indrets del món a la ciutat de Barcelona.

Categoria G (trajectòria d’entitats, de mitjans i/o de programes de televisió i ràdio pel foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual): l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El jurat en destaca el treball amb la comunitat sorda de Catalunya, el col·lectiu de dones lesbianes, la visibilització de les dones amb motiu del 8M, les dones joves, les migrants i les dones treballadores de la llar.

Menció especial: la Fundació Bayt al-Thaqafa, per la seva ajuda a immigrants d’origen àrab-musulmà des del 1974, amb l’objectiu de facilitar-ne la integració social i cultural sense renunciar a la pròpia identitat, a través de programes d’acompanyament i assessorament a Catalunya.

La entrada La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA) lliura premis a set mitjans, entitats i persones que han contribuït a impulsar la diversitat se publicó primero en SOS Racisme.