Arran del desallotjament d’un bloc de pisos okupat del carrer de Muntaner de Barcelona, on vivien seixanta persones, en Vito i dues persones més van ser internades al CIE de la Zona Franca. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample creuen que “hi ha una relació directa entre l’organització política d’en Vito i la detenció”

En Vito va ser detingut el 2 de desembre juntament amb tres persones més, una d’elles menor d’edat. Fa temps que viu a Barcelona, té dues filles i, tot i que té una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, compta amb una llarga trajectòria d’arrelament. La seva detenció es va fer en el marc del desallotjament d’un bloc de pisos okupat al carrer Muntaner 28, on vivien una seixantena de persones. Ell no hi residia sinó que és membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i donava suport a les persones, majoritàriament migrants, que estaven sent expulsades de casa.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van efectuar el desallotjament i, segons denuncia Cheikh Abdoul Khadre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), en la confusió del moment, ningú va veure com s’enduien en Vito. “Hi havia un cordó policial, la gent estava intentant recuperar les seves pertinences de dins de l’edifici i, de sobte, Vito i les altres tres persones van desaparèixer”, explica Khadre.

La situació es va agreujar perquè ningú sabia on eren els desapareguts. “Després de sis hores no sabíem que havia passat amb ell, vam parlar amb les autoritats i no ens van dir res, però testimonis ens havien explicat que l’havien vist pujar a un cotxe de la Guàrdia Urbana, i per això, a la tarda, vam anar a la comissaria de les Corts per veure si es trobava allí”, explica Khadre, que ahir va comparèixer davant de l’edifici, actualment tapiat, per denunciar el cas. L’acte va ser convocat per la CNAACAT, el Casal Popular Lina Òdena, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i CAS, amb l’adhesió de SOS Racisme, Esquerra de l’Eixample Acull, Catalunya, Tanquem els CIE, #Regularizaciónya i Emergencia Frontera Sur Barcelona.

Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner van ser reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca després de passar pels jutjats

Segons detalla Khadre, quan es va personar a la comissaria li van dir que no hi constava cap detenció registrada, però paral·lelament, el lletrat Jordi Naya d’Arrels Advocats va trucar al Col·legi d’Advocats i li van comunicat que a Vito li havien assignat un advocat d’ofici. “Quan va començar el desallotjament ens van dir que no detindrien a ningú i després ens van dir que mentíem i que no hi havia ningú detingut”, denuncia Khadre. Finalment, van poder confirmar que Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner havien passat a disposició judicial i havien estat reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. El quart detingut, en ser menor d’edat, va quedar sota tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

A dia d’avui, només en Vito segueix internat al CIE de la capital catalana i segons expliquen els qui el coneixen —tant activistes com persones que vivien al bloc— té accés a un telèfon mòbil per connectar-se amb l’exterior. Se sent esperançat, perquè sap que s’està lluitant per ell, però no entén per què el van detenir i per què encara el retenen. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample afirmen que “hi ha una relació directa entre l’organització política del Vito i la seva detenció”. “Estem convençudes que això és un càstig que té a veure amb l’auge reaccionari de l’estat i un disciplinament de la classe treballadora perquè el proletariat migrant no s’organitzi”, afegeixen. Ara, segons assenyala l’advocat Naya, s’ha presentat un recurs contra la interlocutòria d’internament en base a l’arrelament familiar i social que ha pogut documentar.

Pertinences abocades a un contenidor

El seu cas és només una de les moltes històries —potser la més kafkiana— que es van presenciar durant el desallotjament del bloc del carrer de Muntaner. Aquell mateix dia, una dona embarassada que vivia a l’edifici també va ser desnonada. “Si no hagués estat per l’ajuda veïnal, continuaria al carrer”, puntualitza Cheikh Abdoul Khadrede la  CNAACAT

En aquest sentit, l’activista denuncia que l’Ajuntament de Barcelona encara no ha ofert una solució residencial a la seixantena de persones que hi vivien. Tanmateix, des del consistori asseguren que “en el moment del desallotjament equips del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona van atendre les persones desallotjades”.

Les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal

A més, des de les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal. De fet, avui dia, la porta de l’immoble està tapiada i tot just davant hi ha un contenidor d’obra on s’amunteguen el que les persones que vivien a l’edifici okupat, afirmen, són les seves pertinences. “Ara que ve el fred, el que ens fa més mal és que la gent susceptible de patir racisme es troba al carrer i per culpa de la llei d’Estrangeria no té sortides per trobar un lloc on viure”, lamenta Khadre.

L’Ajuntament de Barcelona, punta de llança dels desallotjaments

El desallotjament, tal i com van explicar les entitats en compareixença de premsa, va ser impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest extrem el confirma el consistori i diu que es va portar a terme “pels riscos per a les persones que hi residien, ja que la finca ha perdut les condicions d’habitabilitat”. Alhora, les mateixes fonts de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que “el desallotjament forçós es va executar amb la pertinent autorització judicial després que al passat mes de setembre no fos possible el desallotjament voluntari tal com ordenava l’expedient administratiu” i afegeixen que l’ocupació “provocava nombrosos problemes de seguretat i convivència entre els veïns d’aquest àmbit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample”.

Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat o a la quarantena que van desnonar a la plaça de la Gardunya.

Les entitats consideren que l’Ajuntament ha iniciat una batalla contra les persones migrants més vulnerables i assenyalen que això es pot certificar amb altres desallotjaments que s’han produït en els darrers temps. Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat, al barri de Poblenou, o a la quarantena que es van desnonar de la Tancada Migrant, a la plaça de la Gardunya del Raval. Una de les persones que vivia en aquest darrer espai, el Príncipe, hauria mort de fred després de veure’s obligat a viure al carrer.

Per tot plegat, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample, no comprèn com es pot argumentar un desallotjament per raons d’habitabilitat, quan les persones que es veuen afectades pel desnonament “acabaran vivint al carrer en condicions molt pitjors”. Així mateix, consideren que l’Ajuntament ha pres una deriva “higienista, com es pot veure amb el Pla Endreça”.

“Aquests són només alguns exemples dels milers de persones als quals l’Ajuntament de Barcelona, així com altres ajuntaments de l’àrea metropolitana, han deixat al carrer, sense donar resposta a les seves necessitats”, asseveren des de les entitats crítiques.

La entrada El cas d’en Vito: entitats denuncien persecució de l’activisme i les persones migrants se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de 3cat | Andreu Merino Vives

A Barcelona hi ha un total de 507 persones que malviuen en assentaments de barraques o en locals ocupats, és a dir, en immobles que no disposen de cèdula d’habitabilitat. Així ho ha avançat “El matí de Catalunya Ràdio” a partir de dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, hi ha 236 persones vivint en assentaments i 271 vivint en locals ocupats, totes en situació de vulnerabilitat, entre les quals hi ha un centenar de menors. En total, consten 62 assentaments en naus o solars i 57 locals.

L’Ajuntament ha comptabilitzat aquestes dades a través del Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM), el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme en l’Espai Públic (SASSEP) i el Servei de Detecció i Intervenció amb infants, adolescents i joves migrats (SDI). El consistori defensa que aquest tipus d’infrahabitatge és un fenomen que va a la baixa, però les entitats socials ho qüestionen.

Falten dades

Diverses entitats, per exemple, assenyalen que si hi ha una tendència a la baixa és perquè les famílies marxen de la ciutat a causa, sobretot, de processos de desallotjament. També  recorden que l’Ajuntament només té comptabilitzats els locals on hi ha activitat d’economia submergida, com la recollida de ferralla, mentre que no hi ha cap cens de la resta de locals ocupats. David Espinós és coordinador de l’Associació Amics del Moviment Quart Món i assenyala aquesta realitat. “Sabem que hi ha molts locals a la ciutat on no hi ha economia informal. Només fent una volta a l’entorn de la nostra seu ho podem comprovar”, explica en referència a la Verneda.

El Sindicat d’Habitatge del Besòs i la Verneda s’explica en termes similars. “Aquí hi ha molts locals que van abaixar la persiana amb la crisi del 2008 i no l’han tornat a obrir”, afirma Paula Gómez. La representant del sindicat insisteix que, en paral·lel, la Verneda és el destí de moltes persones i famílies “expulsades a la perifèria”. “Al final hi ha famílies que no tenen on viure i acaben entrant en aquests locals per manca d’alternaitva“, exposa. Davant d’aquest escenari, el coordinador de l’Associació Amics del Moviment Quart Món, David Espinós, lamenta la falta d’un cens fiable.

“Hi ha persones que no formen part de cap recompte i fins que no es tinguin en compte totes les tipologies d’infrahabitatge, les xifres no reflectiran la realitat”

L’investigador de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, considera que aconseguir dades és “difícil, però no impossible” i qualifica de “pràcticament inabordable” l’infrahabitatge a nivell quantitatiu. Sales també planteja el dubte de qui ha de ser el responsable d’obtenir les dades. “Crec que les dades s’han de generar a partir d’equips de recerca que no tinguin com a objectiu fer intervenció social directa”, apunta.

Fonts municipals reconeixen que hi ha dinàmiques d’infrahabitatge que, puntualment, poden passar desapercebudes. “En l’àmbit dels assentaments i locals amb dinàmica d’assentament hi ha molta mobilitat”, apunten. “S’extreuen més dades de tendència que de detall”, afegeixen.

Una altra cara de la crisi d’habitatge

La Madelina i la Cristina són dues de les persones que sí que figuren a les dades comptabilitzades per l’Ajuntament. Totes dues viuen en dos locals ocupats al barri de Vallcarca, amb els seus respectius marits i amb tres fills cadascuna. També tenen en comú que l’únic ingrés que tenen prové de la Renda Garantida de Ciutadania i del que poden ingressar les seves famílies a través de treballs informals com la recollida de ferralla.

“Fa tres anys que visc a Barcelona. Al principi, en pisos, però ara fa temps que he anat de local en local”, explica. La Cristina fa cinc anys que viu a la ciutat i, en el seu cas, ho ha fet sempre ocupant locals.

“De moment estem bé però és clar que un local no és com un pis. En molts no hi ha cuina ni dutxa”

Els seus nuclis familiars ingressen poc més de 1.200 euros en el seu conjunt i així, diuen, és impossible trobar un pis en el mercat de lloguer. Segons les últimes dades, el preu mitjà a la ciutat és de 1.133 euros. L’investigador de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, apunta que l’augment dels preus és, en molts casos, el causant de situacions d’infrahabitatge. “Si els preus dels habitatges pugen de manera desorbitada, la demanda d’habitacions i els seus preus també ho fa. Això provoca una bossa cada cop més gran de persones sense cap solució habitacional”, diu.

Hi coincideix Manu Sánchez, del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, el col·lectiu del qual formen part la Madelina i la Cristina. “Hem anat veient com moltes persones desnonades han acabat vivint en locals i assentaments. És impossible que aquestes famílies accedeixin actualment a un pis”, argumenta. Davant d’això, Sales planteja que l’infrahabitatge no ha de ser atès només a través dels serveis socials, sinó de polítiques estructurals d’habitatge.

“Es requereixen polítiques contundents que donin la volta al mercat d’habitatge”

Sense permís de treball

La Madelina i la Cristina tenen un altre problema afegit a l’hora d’intentar accedir a un habitatge: ni elles ni els seus marits tenen permís de treball. Una situació en què es troben milers de persones a Catalunya, com recorda el president de SOS Racisme, Cheikh Drame: “Les persones en situació administrativa irregular aporten a la societat, però no són considerats ciutadans”, lamenta.

Drame denuncia el cul-de-sac en què es troben immerses moltes d’aquestes persones: “Per aconseguir els papers necessites un contracte de feina i per aconseguir el contracte de feina necessites un paper. Aquest bucle et condemna a la precarietat“.

La entrada Almenys mig miler de persones viuen en barraques i locals ocupats a Barcelona, un centenar de menors inclosos se publicó primero en SOS Racisme.

Amb la moderació de Ramia Rahoui, vam comptar amb les ponències de Roland Mimi Ngoy, que va analitzar la situació que viu la República Democràtica del Congo; Yusso Abdallah, que va parlar sobre la situació a Gaza, a Palestina i les seves implicacions i responsabilitats dels països del Nord Global; i finalment Helios F. Garcés va fer una reflexió global sobre la història colonial i la seva herència, així com sobre la relació indivisible dels conflictes del Sur Global amb el racisme estructural i l’imperialsme.

Com a cloenda de l’acte, Fadi Waked, ballarí d’origen Palestí, va presentar la seva perfomance ‘A ticket to anywhere’, un espectacle per reflexionar sobre el dolor del poble palestí i de l’experiència migratòria.

El nostre manifest

Des de SOS Racisme Catalunya volem aprofitar aquesta trobada per assenyalar la relació directa entre colonialisme, racisme estructural i violència sistèmica amb els genocidis al sud global i als països occidentals empobrits per lògiques imperialistes. Els sistemes colonials moderns han deshumanitzat les comunitats no blanques, permetent que els genocidis i els conflictes siguin vistos com a inevitables o justificables per interessos geopolítics i econòmics.

A Palestina, l’ocupació israeliana representa una extensió del colonialisme occidental a Orient. La desproporció de les polítiques i accions militars israelianes contra el poble palestí i aquells que, des de la regió, el recolzen o l’acompanyen, incloses la neteja ètnica i la destrucció sistemàtica d’infraestructures civils, són formes de genocidi motivades pel manteniment dels privilegis occidentals i la lògica del capital. La narrativa que deshumanitza els palestins etiquetant-los com a “terroristes” justifica aquest tracte, invisibilitzant els seus drets humans i reforçant estructures de dominació global.

En cap cas s’hauria d’entendre que uns genocidis són més greus que altres. Per això no volem deixar d’assenyalar la inexistent cobertura mediàtica i preocupació tant institucional com social, així com la del tercer sector dels països del nord global, incloent-hi tant les administracions com les entitats socials, respecte a la violència, esclavitud, explotació i massacres que estan tenint lloc a la RDC.

A la República Democràtica del Congo (RDC), el genocidi i la violència massiva estan intrínsecament lligats al saqueig de recursos naturals com el coltà i els diamants, fonamentals per al capitalisme global. Aquestes dinàmiques es veuen com una part d’un “capitalisme racial” que perpetua l’explotació de cossos negres i terres africanes per sostenir el consum al nord global. Aquest saqueig està arrelat a la colonialitat, que històricament ha relegat l’Àfrica (i el sud global en general) a una condició de proveïdor de recursos i mà d’obra descartable, amb impactes devastadors en les poblacions locals.

Aquestes violències estan profundament interconnectades per estructures de poder racistes i colonials que organitzen el món. Són estructures que justifiquen les atrocitats mitjançant la deshumanització sistèmica, promovent narratives que classifiquen certes vides com a menys valuoses o prescindibles.

Aquest enfocament crida a una reavaluació global que qüestioni l’ordre racial-capitalista, visibilitzi les lluites locals i promogui una acció humanitària realment antiracista i decolonial, que no reprodueixi lògiques de dependència o paternalistes.

El conflicte i genocidi al Congo no són només una tragèdia local, sinó una manifestació global de desigualtats racials i econòmiques estructurals. Des d’una perspectiva antiracista, és necessari desafiar les narratives que deshumanitzen les víctimes i perpetuen l’explotació. Des del panafricanisme, la solució passa per empoderar les nacions africanes perquè exerceixin un control sobirà sobre els seus recursos.

Per aconseguir justícia, és imperatiu que les nacions africanes i la diàspora treballin juntes, i que el Nord Global assumeixi la seva responsabilitat per aturar les pràctiques corporatives i polítiques que perpetuen aquest cicle de violència.

Perspectiva antiracista
Des d’una perspectiva antiracista, el saqueig i la violència al Congo representen la continuació de dinàmiques colonials, on les vides africanes són sistemàticament devaluades davant dels interessos econòmics de les elits globals. La indiferència cap a les atrocitats al Congo reflecteix un doble estàndard racial:

• Silenci internacional: Malgrat la magnitud de la tragèdia, els genocidis al Congo reben poca atenció mediàtica en comparació amb conflictes en regions occidentals o de més interès polític per als països del Nord Global. Aquest racisme estructural perpetua la invisibilització de les víctimes africanes.
• Neocolonialisme corporatiu: Les multinacionals que es beneficien de l’explotació del coltà i altres recursos perpetuen la lògica colonial d’extracció sense responsabilitat social. Les cadenes de subministrament globals estan impregnades de racisme, ja que els costos humans recauen desproporcionadament en poblacions negres.
• Opressors suficientment “dolents” i llunyans: Segons els interessos econòmics i socials, i des d’una perspectiva eurocèntrica, s’entén que hi ha potències a les quals ens podem oposar i altres no; aquelles suficientment llunyanes per no identificar-nos-hi, contra aquelles que poden arribar a formar part d’un “nosaltres”.

Reivindiquem, ara i sempre:

• Justícia i reparació per al poble palestí i per a tots els pobles afectats

• Palestina lliure

• Fi del neocolonialisme i de l’esclavitud moderna

• Fi de les relacions comercials i institucionals amb Israel

• Sancions internacionals als països que exerceixen violència

• Fi de l’enviament d’armes

• Boicot i desinversions

• Alto al foc

Fotografies de l’esdeveniment:

La entrada Agraïments. Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Des de l’inici, aquest cas ha estat marcat per una forta protecció institucional vers els sis agents imputats i la reputació del cos policial. Per aquest motiu vam testimoniar de la manca d’acció institucional per la identificació dels autors, conductes corporativistes, secretisme i la banalització dels fets. Mostra d’això és que s’ignorés la petició de SOS Racisme Catalunya de separar cautelarment del cos policial als sis agents imputats després dels fets, fins a l’esclariment dels mateixos en seu judicial.

Gairebé cinc anys després dels fets, els sis Mossos d’Esquadra imputats van assumir la seva culpabilitat davant de l’Audiència Provincial i es van imposar les penes d’un any de presó, tot i que roman suspesa, una inhabilitació per exercir en el seu càrrec durant sis mesos i una prohibició d’aproximació a la víctima. A més a més, hores després del judici, el Departament d’Interior, a través del seu conseller, Joan Ignasi Elena Garcia, va anunciar que els agents condemnats serien expulsats del cos policial i perdrien la condició de funcionaris públics.

El cas és que, quatre mesos després del judici, el compromís institucional no es va materialitzar, perllongant i dificultant la reparació de la víctima, que va patir una segona victimització de la qual són responsables les institucions, els sindicats policials i la Conselleria d’interior. En aquell moment, SOS Racisme Catalunya va criticar públicament la manca de voluntat política per aplicar mecanismes de protecció i reparació contra el racisme policial.

Avui dia podem afirmar que la precipitada notícia de l’expulsió dels agents va ser una instrumentalització del cas i una forma de publicitar una pretesa mesura exemplaritzant que va trigar mesos a complir-se, quan la realitat és que l’expulsió del cos és una obligació, recollida en el decret de la Funció Pública.

En data de setembre 2024, la informació que SOS Racisme ha obtingut, després de dur a terme accions de pressió política, així com reunions i consultes institucionals, és que els sis agents condemnats han perdut la condició de funcionaris públics.

Tot i això, el fet d’haver estat condemnat per una agressió física i psicològica contra un jove negre, sembla no ser raó suficient perquè aquests agents no es puguin reincorporar al cos: l’article 68.2 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic regula la possibilitat de rehabilitar la condició de funcionari públic, a petició de la persona interessada, ateses les circumstàncies i l’entitat del delicte comès. Per tant, els agents podrien sol·licitar la seva rehabilitació com a funcionaris públics i tornar al cos.

Així doncs, amb aquest Comunicat, des de SOS Racisme Catalunya i com a forma de reparació particular i col·lectiva sol·licitem a les institucions implicades:

• La difusió del decurs del cas i de la situació dels agents condemnats. Especialment, un seguiment a la qüestió de si els agents seran rehabilitats o si superen la convocatòria de places d’agent de qualsevol cos policial.
• La resposta a la qüestió de si els sis agents han estat sancionats per la via disciplinària interna.
• La comunicació de quines mesures s’han pres al cos de Mossos d’Esquadra per combatre el racisme institucional i les agressions físiques i psicològiques contra la ciutadania no blanca.

El compromís de SOS Racisme es manté ferm amb la víctima i els col·lectius afectats: continuarem treballant per la visibilització d’aquests casos, la no impunitat, i la no repetició.

Sempre exigirem la responsabilització de les administracions públiques davant el racisme institucional.

La entrada Un any després, la justícia i la reparació per a la víctima continuen sense materialitzar-se se publicó primero en SOS Racisme.

El passat 19 de setembre es produia una macro batuda a Can Anglada que va acabar amb 88 persones identificades de les que 4 els van aplicar la Llei d’Estrangeria. Amb aquesta concentració volem denunciar el perill d’un racisme policial que sovint estigmatitza un mateix barri i als seus veïns i veïnes.

L’extrema dreta amb el seu discurs d’odi estigmatitza les persones racialitzades o llegides com a musulmanes i vomita el seu odi vers a certs barris o territoris. Un d’ells és el barri de Ca N’Anglada de Terrassa. No obstant, les dades són clares i Terrassa no té un problema de seguretat ni els delictes han incrementat en els darrers temps.

A Terrassa es registren 52,35 delictes per a cada mil habitants i l’índex delictiu és un 49% inferior a la mitjana catalana. Ni tan sols el barri que apunten és un barri amb els pitjors indicadors d’incidència de delictes de la ciutat.
La batuda va estar presidida per la Consellera d’Interior, Núria Parlon i el director general de Policia, Josep Lluís Trapero i hi van participar efectius dels mossos d’esquadra, la policia nacional i la policia local. També va comptar amb la complicitat de l’alcalde, Jordi Ballart, que personalment en va publicitar els resultats en xarxes socials.

Els veins i veines exigim als responsables polítics que deixin de fer el joc a l’extrema dreta i de criminalitzar un barri i uns col·lectius comprant els marc de discurs d’odi en alça. Aquestes operacions que de vegades semblen fetes de cara a la galeria tenen el perill de reforçar discursos alarmistes tot normalitzant el racisme i posant en la diana de la policia els i les ciutadanes racialitzades.

No es tracta de negar el problemes de seguretat però quan aquests s’aborden amb batudes indiscriminades i amb una contundencia que no veiem mai contra els delictes de coll blanc de les elits, amb el seu frau fiscal, no ens podem deixar de preguntar si rere aquestes batudes no hi ha una voluntat de criminalització de determinats barris i veïns. Fer front a l’extrema dreta i als discursos d’odi vol dir denunciar-los i combatre els bulos i la desinformació que escampen, però mai entrar en els seus paranys d’estigmatització, alterització i deshumanització de persones, col·lectius i territoris.

Des de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme demanem una reflexió sobre l’impacte de les seves actuacions en el barri de Ca N’Anglada i en la vida de les veines i veïns i un canvi en les seves polítiques de criminalització de la migració, les persones racialitzades o certs territoris.

Per això cridem a les veines i veins a concentrar-se el divendres 18 d’Octubre a les 18h a concentrar-se a la Plaça Rosa Parks del barri de Ca N’Anglada.

La entrada “Manifest 18O. Prou odi, prou racisme, no a la violència policial” se publicó primero en SOS Racisme.

Josep Granados, advocat antiracista de SOS Racisme, assenyala: “Al nostre país el racisme encara és una forma de racionalitat del ciutadà mitjà i es configura com una forma normal de relacionar-se amb la realitat, també als camps de futbol. Si no no s’entendria el grau d’acceptació que aquest tipus d’insults tenen en els camps de futbol espanyols (i en part de la premsa esportiva), on s’ha arribat a minimitzar i justificar la seva dimensió discriminatòria.”

Per què no es va aplicar el protocol de racisme? Per què el debat als mitjans que és deriva sempre és preguntar-se si Espanya és un país racista? Sabem que Espanya és un país racista, és hora de superar aquesta pregunta i començar a parar aquestes violències.

Notícia extreta d’eldiario.es

Des de les graderies de l’estadi van poder sentir-se desqualificacions com a “puta moro”, “mena de merda” o “a vendre mocadors a un semàfor”.

LaLiga denunciarà les “intolerables conductes racistes” contra els futbolistes del FC Barcelona Lamini Yamal i Raphinha per part d’alguns aficionats del Reial Madrid presents en el Santiago Bernabéu en el partit de futbol que tots dos equips van disputar aquest dissabte. Per part seva, el Reial Madrid ha anunciat que adoptarà “mesures disciplinàries i judicials” contra els responsables de l’ocorregut.

Durant el partit de LaLiga en l’estadi madridista, Lamini Yamal va rebre insults després de marcar el 0-3, quan es van poder sentir expressions ofensives com a “moro de merda”, “puta negre”, “puta moro”, “mena de merda” o “a vendre mocadors a un semàfor”.

“Davant els fets ocorreguts durant el transcurs del partit Reial Madrid-FC Barcelona, en el qual es van observar intolerables conductes racistes, LaLiga denunciarà de manera immediata els insults i gestos racistes rebuts pels jugadors del FC Barcelona davant la Secció d’Odi de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, informant d’això a l’Excel·lentíssim Fiscal de Sala Coordinador de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat”, ha assenyalat LaLiga en un comunicat.

A més, la patronal ha condemnat “enèrgicament” aquests fets. “LaLiga continua ferm en el seu compromís d’erradicar qualsevol classe de conducta racista i odi dins i fora dels estadis. En l’esport no hi ha lloc per a aquesta xacra”, apunta.

Per part seva, el Reial Madrid també ha condemnat els insults racistes als jugadors culers i anunciat mesures legals. “El Reial Madrid condemna de manera rotunda qualsevol mena de comportament que impliqui racisme, xenofòbia o violència en el futbol i en l’esport, i lamenta profundament els insults que uns pocs aficionats van proferir anit en un dels córners de l’estadi”, subratlla en un comunicat.

“El Reial Madrid ha obert una recerca a fi de localitzar i identificar als autors d’aquests lamentables i menyspreables insults, per a poder adoptar les mesures disciplinàries i judicials pertinents”, conclou.

La entrada LaLiga denunciarà els insults racistes contra Lamine Yamal i Raphinha i el Reial Madrid anuncia “mesures disciplinàries” se publicó primero en SOS Racisme.

Durant la conversa, Ruiz va compartir la seva perspectiva sobre el desafiament de construir una consciència social antiracista i la necessitat d’apostar per un canvi que només pot donar-se amb compromís i persistència. “Hi ha hagut evolució?”, va ser una de les preguntes claus formulades per Rodríguez. La resposta de Ruiz va reflectir una visió tant crítica com esperançadora, assenyalant els petits avanços en la sensibilització social i l’educació, però també la creixent urgència de reforçar aquests esforços, especialment en joves, mitjançant campanyes i formacions antiracistes en escoles i instituts.

Un dels punts més rellevants de l’entrevista va sorgir en abordar el preocupant augment dels discursos d’odi, cada vegada més presents en l’àmbit públic i les xarxes socials. Ruiz va explicar que els requisits perquè un acte constitueixi discurs d’odi en l’àmbit penal a vegades no es compleixen, limitant així l’abast de la justícia en aquests casos. Va subratllar la importància de comptar amb “eines restauratives” que, més enllà de la sanció, permetin la comprensió i l’enteniment de les actituds racistes, promovent així una transformació profunda i duradora en la societat.

La conversa va oferir un espai per a reflexionar sobre com enfocar la lluita contra el racisme no sols com una batalla legal, sinó també com un compromís comunitari i educatiu que ha d’integrar-se en tots els nivells de la societat. Segons Ruiz el treball de conscienciació ha d’anar més enllà de castigar l’odi i enfocar-se a erradicar les arrels de la discriminació a través de l’educació i el diàleg.

Et deixem l’entrevista completa, disponible en el programa “Via 15” a partir del minut 8.30.

La entrada Úrsula Ruiz en Betevé: “Necessitem comptar amb eines restauratives contra les actituds racistes” se publicó primero en SOS Racisme.

Les entitats i col·lectius sota signants mostrem el nostre rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar endavant la compra de 22 Dispositius Conductors d’Energia (DCE), també coneguts com a pistoles Taser, una arma potencialment letal que, al menys, ja ha causat una mort a Catalunya.

Els DCE són armes que provoquen un efecte paralitzant sobre el cos mitjançant una descàrrega elèctrica contra una persona, amb la finalitat d’immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000, s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països i diferents estudis n’han documentat els seus efectes i impactes sobre la salut de les persones, incloent casos de mort.

En conseqüència, aquestes armes presenten un perill específic que és necessari tenir en compte en la decisió d’incorporar-les. A més de l’efecte letal immediat com a conseqüència de la corrent elèctrica emesa, cal considerar els diversos efectes indirectes de la descàrrega en el cos humà i la seva possible contribució a l’augment del perill de mort o lesions greus. Abans de prendre qualsevol decisió, per tant, Amnistia Internacional ha insistit en la importància que les Administracions avaluïn el nivell de risc que és acceptable i en quines circumstàncies ho és, d’acord amb els fins perseguits, atenent les recomanacions internacionals existents en la matèria, així com les advertències del fabricant de l’arma.

No obstant això, la decisió d’introduir aquesta arma al cos de la Guàrdia Urbana ha comptat únicament amb un criteri policial, sense que s’hagin fet públics indicadors i informació tècnica especialitzada que en justifiqui la seva necessitat, i sense que s’hagi dut a terme un estudi independent que n’avaluï els seus impactes en el dret a la salut i l’exercici de drets fonamentals.

Aquesta decisió evidencia, una vegada més, la discrecionalitat dels Ajuntaments a l’hora d’introduir nou armament en els seus respectius cossos policials, sense que sigui sotmesa a un exercici transparent i democràtic, així com a un debat públic amb informació tècnica independent. Malgrat que l’Ajuntament va obrir una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu que haurà de regular l’ús dels DCE, cal destacar que aquesta es va fer sense que l’Administració la difongués pels seus canals i sense fer-la arribar a les entitats i organitzacions especialitzades en la matèria, impedint un procés de participació efectiva. Així mateix, s’han convocat reunions amb entitats de la societat civil en les que s’ha exclòs a diverses organitzacions amb coneixement tècnic en la matèria, que l’any 2016 ja van participar en els debats sobre aquesta arma al Parlament de Catalunya, i que han assenyalat els riscos que en comporta el seu ús.

És important recordar que l’any 2009 el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va instar l’Estat espanyol a “considerar la possibilitat d’abandonar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, ja que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que s’utilitzarien podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció” contra la Tortura. El Comitè també ha considerat que aquestes armes no han de formar part de l’equip del personal de seguretat a les presons i a altres llocs de
privació de llibertat, inclosos els centres de salut mental.

Així mateix, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observació General Número 36 (2018) en relació al dret a la vida, estableix que els Estats han de “vetllar perquè les armes menys letals siguin sotmeses a estrictes proves independents i avaluar i vigilar els efectes en el dret a la vida d’armes tals com els dispositius que generen contraccions musculars mitjançant descàrregues elèctriques
(taser)”.

La poca informació que ha transcendit sobre la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer efectiva la compra de DCE es relaciona amb la voluntat d’emprar una nova arma, a cavall entre la de foc i la defensa personal, que permeti fer front a episodis d’agitació, alteració profunda de la persona o ús d’armes blanques. En aquest sentit, atenent les recomanacions internacionals de Nacions Unides i a les del propi fabricant de l’empresa Axon, aquestes casuístiques són, precisament, en les quals se’n desaconsella el seu ús.

Entitats de salut mental catalanes han advertit en reiterades ocasions que l’ús de pistoles Taser suposa un risc altíssim per a les persones psiquiatritzades, donada l’alta prevalença de medicacions, problemes cardíacs i moments mal interpretats com d’agitació per agents sense la formació específica. Davant d’aquesta situació, recalquen que l’ús de Taser estigmatitza i vulnera els drets humans de les persones amb patiment psíquic i insisteixen en alternatives que dignifiquin i acompanyin a aquestes persones des d’un abordatge sanitari, més humà, preventiu i flexible. De la mateixa manera, organitzacions
antiracistes adverteixen sobre el seu potencial ús en persones racialitzades no blanques, en un context en què diferents investigacions han constatat que aquest col·lectiu pateix un major nombre d’identificacions i registres en relació a la resta de la població.

Per tot lo exposat, les entitats adherides a aquest comunicat demanem al Govern de l’Ajuntament de Barcelona:

1. La suspensió immediata de la compra de pistoles Taser.
2. L’obertura d’un procés públic i transparent, que justifiqui la demanda d’introduir un nou armament potencialment letal i que aporti indicadors i informació tècnica especialitzada sobre la seva necessitat.
3. La realització d’una anàlisi tècnica independent sobre la idoneïtat d’introduir aquest armament al cos de la Guàrdia Urbana, atenent els criteris d’ús esgrimits per la Guàrdia Urbana, les recomanacions internacionals de drets humans, les recomanacions del fabricant i el respecte pel dret a la salut i la garantia de drets fonamentals del conjunt de la ciutadania.
4. Convocar un espai/grup de treball amb les organitzacions de la societat civil amb coneixements tècnics en la matèria per tal de poder abordar les principals preocupacions exposades i garantir el principi de participació efectiva.

ADHESIONS

1. Alerta Solidària.
2. Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN).
3. Centre Sir[a] d’Atenció a Víctimes de Maltractament i Tortura.
4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
5. Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.
6. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
7. Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
8. Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Federació VEUS.
9. Federació Salut Mental Catalunya.
10. Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC.
11. Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
12. La Capçalera Barcelona.
13. LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.
14. Metzineres.
15. Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta.
16. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans – OSPDH.
17. SOS Racisme Catalunya.
18. Top Manta Barcelona.

Barcelona, 14 d’octubre de 2024

La entrada Comunicat per la suspensió de la compra de pistoles Taser al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Us esperem en aquesta formació gratuïta.

Curs gratuït de 12 hores, d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva soci-jurídica. Per a poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament emplenant el següent formulari.

Dates:  17, 24 i 31 d’octubre de 2024.

Horaris:  16h30 a 20h30

Lloc: Lafede.cat

Inscripcions:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf3_MXlhwFxms7tYsWyxVEPNTBd7ZYZIbf46F7noBTR2LaDPw/viewform?usp=sf_link

Data límit d’inscripció: 14 d’octubre

Continguts:

SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme, teoria i aproximació.

Sessió presencial de 4h 

Aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, utilitzant exemples clau. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui dia.

Sessió presencial de 4h. 

Aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui dia i a l’impacte social que generen, aterrada amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatòries en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. Així mateix, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

SESSIÓ 3: Abordatge del racisme des de la perspectiva jurídic-legal

Sessió presencial de 4h. 

L’objectiu d’aquesta sessió és adquirir una comprensió del marc legal sancionador vigent de les conductes discriminatòries racistes, en els àmbits penal i administratiu. Per a això es resoldran els exercicis pràctics realitzats prèviament per a la sessió, resolent dubtes entorn de les eines jurídiques per a l’abordatge del racisme en el territori de Catalunya. S’inclou una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no *discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

La entrada SensiSOS: Com funciona el racisme? Una aproximació al racisme: context, impacte i polítiques se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de Publico.es | Ona Falcó

Les mostres de rebuig i les protestes a favor del decreixement turístic no han parat d’intensificar-se en els darrers mesos als Països Catalans, com ara a les Illes Balears, però també especialment a Barcelona. L’ocupació dels espais públics, el soroll i l’encariment dels lloguers i dels serveis, en detriment de la qualitat de vida dels veïns i dels treballadors del sector, han portat la ciutadania a dir prou al model econòmic dominant a la capital catalana. 

Algunes de les problemàtiques que han estat més visibles al llarg de l’estiu són la gentrificació dels barris, l’increment del cost de la vida i la crisi ecosocial agreujada pel turisme, però en cap cas en són les úniques. Col·lectius que lluiten contra la massificació turística alerten de l’especial impacte que té el fenomen sobre les persones racialitzades i aposten perquè Barcelona incorpori una perspectiva antiracista en aquesta batalla.

Ara que som a les portes de setembre i que la temporada alta no ha acabat ―fa tot just 48 hores que es va inaugurar oficialment la Copa Amèrica―, val la pena incidir en l’ampli ventall de conseqüències derivades de l’especulació turística i del capitalisme salvatge que afecten sense treva als col·lectius més vulnerables. 

Úrsula Ruiz, advocada, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya i coordinadora de l’entitat, assegura a Públic que és necessari afegir un enfocament antiracista i “unificar la lluita” per maximitzar totes les demandes que ja fa anys que reivindiquen “persones racialitzades no blanques”.

Els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals

SOS Racisme denuncia que els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals, sinó més aviat a la inversa. En sectors precaritzats, feminitzats i en bona part ocupats per persones migrades, el personal de neteja, les cambreres de pis o els treballadors del món de l’hostaleria veuen com augmenta la demanda i les seves condicions empitjoren, amb una càrrega de treball més alta i exigent mentre els sous es mantenen congelats. “Cal fer una reflexió conjunta, perquè el turisme també afecta les persones racialitzades, que ja de per si pateixen més violències, tant per l’administració com per empreses privades”, reflexiona Ruiz.

És cert que també hi ha persones blanques que veuen vulnerats els seus drets, però l’advocada apunta que bona part de la gent que es veu obligada a treballar per sous precaris i amb horaris abusius “tendeix a ser gent en situació administrativa irregular”, que tenen dificultats per accedir a altres feines. “Les empreses s’aprofiten de la indefensió i de l’economia submergida per imposar condicions pitjors, al final és com un xantatge perquè no tenen massa solucions”, afegeix. 

La precarietat en el sector de l’hostaleria

Definitivament és un peix que es mossega la cua, perquè també els fa molta por denunciar. La presidenta de l’entitat Kellys Unión Catalunya i treballadora a l’hotel de cinc estrelles W Barcelona, Amparo Sauza, explica a Públic que durant la protesta que la seva entitat va convocar a la plaça Sant Jaume el passat 25 d’agost, moltes cambreres de pis “s’amagaven darrere les pancartes” pel temor a les represàlies. 

“La majoria de les cambreres de pis són dones migrades racialitzades, caps de família que prefereixen cobrar una misèria a no ingressar res. És una lluita molt difícil, i a més de la càrrega de treball, els hostes deixen les habitacions molt brutes”, assevera Sauza. A banda de les reivindicacions relatives a la jubilació anticipada, el reconeixement de malalties professionals i l’externalització dels serveis, les kellys també denuncien el tracte “inhumà”, les vexacions i la manca d’empatia. Siguin d’hotels més modestos o de luxe, no reben cap mena de compensació per netejar i endreçar les estances que els clients deixen fetes un desastre. “Darrere de cada habitació hi ha un ésser humà”, afegeix.

Suaza explica que hi ha moltes baixes als hotels i que la precarietat laboral és “un fenomen que afecta greument la salut mental de les persones”. Per aquest motiu, diu, les cambreres de pis també s’han sumat a les protestes en contra del turisme massiu. “Cal que totes les associacions ens aliem. Si unim veus i esforços arribarem més lluny”, conclou. 

Les conseqüències col·laterals del turisme massiu

Més enllà de què l’augment de turistes afecti els treballadors d’hotels, restaurants o serveis, els discursos higienistes de Barcelona que pretenen eliminar “tot allò que molesta” de les ciutats per mostrar una bona imatge de portes cap enfora tenen conseqüències col·laterals cap a les persones migrades vulnerables. “Els manters són maltractats i expulsats per la policia i les administracions per marxar de determinats llocs públics de Barcelona”, afirma Ruiz. SOS Racisme, per exemple, ha estat molt crític amb el Pla Endreça que ha consolidat l’alcalde socialista Jaume Collboni.

En aquesta línia, l’entitat antiracista també expressa certa preocupació per la creixent turismofòbia. Ruiz explica que han detectat algun discurs xenòfob que unifica el turisme amb la migració. “Els eslògans de l’estil ‘Barcelona és pels de casa‘ són perillosos. Potser no hi ha una voluntat d’excloure migrants perquè també els consideren locals, però la doble lectura de forma malintencionada pot ser excloent”, argumenta. 

SOS Racisme mostra preocupació pels lemes turismofòbics

I afegeix: “No estem dient que aquests lemes siguin intrínsecament racistes, però algunes expressions poden ser utilitzades de forma capciosa i això ens fa molta por”. El turisme massiu, diu, afecta a tothom, incrementa els preus del lloguer i expulsa els veïns, “el privilegi blanc ja no és suficient per garantir una bona qualitat de vida a Barcelona”. 

Amb tot, Ruiz trasllada una reflexió compartida a la seva entitat: cal que totes aquestes protestes interpel·lin a la ciutadania del Nord Global en ambdós sentits i facin pensar sobre el model de viatge actual i l’impacte que tenim com a turistes als territoris on aterrem. “Volem remoure consciències i fer entendre que això que passa aquí també passa a altres països del Sud Global i que nosaltres també en som responsables”, conclou l’advocada.

La entrada Barcelona incorpora la perspectiva antiracista a la lluita contra la massificació turística se publicó primero en SOS Racisme.