SOS Racisme Catalunya és una associació creada el 1989 per treballar en la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l’acció de base. Lluitem per la igualtat efectiva de drets i oportunitats a través de tres vies: l’atenció i denúncia de qualsevol cas de racisme, la incidència política per transformar lleis i polítiques públiques i la sensibilització per canviar consciències.

Descripció de l’oferta:

Es necessita una persona amb coneixements de comunicació i experiència en el sector, especialment de comunicació política, premsa i gestió de xarxes socials.  Però, per damunt de tot, cerquem una persona amb perspectiva antiracista, que defensi els drets humans i que aporti per una comunicació transformadora.

Funcions principals de comunicació:

• Disseny, calendarització i implementació del pla de treball anual de l’àrea de comunicació, que inclou pla de difusió per a l’àrea de formació i l’àrea de sòcies.
• Seguiment i actualització, si s’escau, del manual d’identitat corporativa i d’altres documents-guia de l’àrea de comunicació.
• Actualització i anàlisi de continguts web.
• Gestió i supervisió de l’externalització de tasques de l’àrea de comunicació (maquetacions d’informes o cartelleria, reserva de sales per esdeveniments…).
• Organització d’esdeveniments, junt amb l’equip.
• Capacitat tècnica d’adaptar els continguts als diferents formats de les xarxes socials que disposa actualment l’entitat (Instagram, Telegram, Bluesky…) amb l’ús de Canva, entre altres.
• Creació del butlletí mensual amb les notícies més destacades, amb la plataforma Mailjet.

Funcions principals de la part periodística:

• Coordinació del gabinet de premsa (gestió de peticions dels mitjans de comunicació, atenció del telèfon de premsa, redacció i enviament de comunicats i notes de premsa, organització de rodes de premsa, seguiment del clíping de premsa, assessorament a periodistes en perspectiva antiracista per diferents vies, parlar i donar entrevistes, entre altres).
• Ideació d’argumentaris que reforcin les narratives transformadores.
• Coordinació de la memòria anual de l’entitat.
• Redacció i correcció de textos.
• Assegurar la coordinació de l’àrea de comunicació amb la resta d’àrees, espais i actuacions de l’associació.

Es valorarà

• Formar o haver format part del moviment associatiu
• Coneixements de SEO, SEM, Analytics i màrqueting digital
• Formació específica en comunicació política o social
• Coneixement d’altres idiomes
• Persona autònoma i amb iniciativa
• Coneixement d’edició de vídeos amb Capcut pro.

Requisits:

1. Experiència d’almenys 2 anys en Comunicació, Periodisme o camp relacionat.
2. Experiència en gestió i ús de xarxes social, mitjans de comunicació i màrqueting.
3. Experiència en la redacció d’articles, notes de premsa, elaboració de dossiers de premsa.
4. Capacitat per treballar de manera autònoma i en equip.
5. Nivell alt de català i castellà.
6. Capacitats organitzatives.
7. Coneixements i interès per la lluita contra el racisme i per la defensa dels drets humans i identificació amb els valors i objectius de SOS Racisme.

Oferim:

1. Oportunitat de formar part d’una organització amb un impacte en la societat civil.
2. Ambient de treball col·laboratiu i en constant creixement.

Característiques de l’oferta:

• 35 h setmanals
• Contractació de substitució per maternitat (1 mes de prova)
• Sou brut: 1.792,70 brut /mes
• Lloc de treball: Barcelona. Oficina de SOS Racisme Catalunya.
• Modalitat: Presencial amb possibilitat de 2 dies de teletreball.

Informació requerida:

• Curriculum vitae
• Carta de motivació/presentació

Adreça electrònica on fer l’enviament: comunicacio@sosracisme.org amb còpia a coordinacio@sosracisme.org

Referència de la plaça: Tècnica/o de Comunicació Digital i continguts amb enfocament periodístic i pensament crític.

Data límit de recepció de candidatures: 23 de gener de 2026.

Data prevista d’incorporació: 2 de febrer de 2026

La entrada Oferta laboral: Tècnica de Comunicació i Periodisme se publicó primero en SOS Racisme.

Al parc Joan Miró, el passat mes d’octubre a Barcelona, la Guàrdia Urbana ha desallotjat una quarantena de persones sense llar, majoritàriament joves d’origen subsaharià. Vivien al parc des de feia mesos. L’operatiu policial ha retirat matalassos, objectes personals i pertinences sense oferir cap alternativa d’habitatge digne.

El missatge és clar: expulsar la pobresa, no resoldre-la.

Albert Batlle, tinent d’alcaldia, ha justificat l’operació apel·lant a la “normalitat de l’espai públic”. Però darrere d’aquesta retòrica hi ha persones. Persones que treballen, que estudien, que intenten viure. El dret a l’espai públic i a una vida digna no pot estar reservat a qui té papers o diners.

A Badalona, vivien (abans del desallotjament) més de 400 persones des de feia dos anys a l’antic institut abandonat B9, al barri de Sant Roc. L’Ajuntament de Xavier García Albiol ha litigat per aconseguir-ne el desnonament, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n’ha avalat l’execució.

Una nova expulsió, una nova vulneració dels drets humans més bàsics.

El passat desembre feu 5 anys de l’incendi de la nau de Badalona, al barri del Gorg, on malvivien més de 150 persones, la majoria d’elles senegaleses. Cinc van perdre la vida. Poques setmanes abans del primer aniversari, un altre incendi a Barcelona va provocar la mort de quatre membres d’una mateixa família, entre ells dos infants. En tots dos casos, les víctimes eren persones migrades, racialitzades, sense alternatives habitacionals, vivint en infrahabitatges insalubres i massificats.

Els dos locals on es van produir els incendis eren propietat de grans tenidors: un banc i una gran empresa. L’administració, un cop més, prioritza els interessos del capital per sobre de la protecció social.

Segons dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, bancs i fons d’inversió acumulen més de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, centenars de persones dormen al carrer o en assentaments precaris. Aquestes situacions no són casos aïllats. Són la conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials i culturals de les persones migrades, provinents del sud global. Són drets humans que les institucions —municipals, autonòmiques i estatals— vulneren de manera sistemàtica i amb total impunitat.

La llei d’estrangeria perpetua aquesta violència estructural.

Condemna milers de persones a la irregularitat administrativa, els impedeix accedir a un contracte de treball, a un habitatge o a la sanitat. Un marc legal que fabrica exclusió i alimenta la desigualtat. Un instrument que converteix la supervivència en delicte.

És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida. Cal una estratègia col·lectiva que vagi més enllà dels dispositius d’emergència i les respostes puntuals.

Ningú hauria de perdre casa seva per la seva situació administrativa o econòmica. L’accés als subministraments ha de ser universal i garantit per a totes les persones.

Cap vida humana pot ser desallotjada.

La entrada L’habitatge, una eina violenta del racisme estructural se publicó primero en SOS Racisme.

SOS Racisme Catalunya és una associació que fa trenta-cinc anys que treballa en la defensa dels drets humans a Catalunya des de l’acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l’acció de base. És una entitat que lluita per a l’erradicació del racisme en totes les seves manifestacions i en tots els àmbits de la societat, a través de l’atenció a persones, la sensibilització, la formació i la incidència política.

Descripció de la plaça:

A SOS Racisme Catalunya busquem una persona a temps parcial per cobrir una plaça de tècnica de formació. Les tasques principals serien gestionar les demandes d’activitats formatives, essencialment destinades a perfils professionals i agents de l’administració pública, assignar i fer seguiment de les activitats amb el grup de formadores i donar suport en la formulació i justificació de formacions derivades de l’execució de projectes diversos, i en vinculació amb el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat.

El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) és un servei gratuït i especialitzat que ofereix atenció a persones, grups i col·lectius que han patit una discriminació o violències racistes o un delicte d’odi racista. El SAiD té com a objectiu restituir els drets vulnerats i acompanyar en la reparació el dany, a través de l’acompanyament psicosocial i jurídic l’assessorament i/o la representació legal. A més d’identificar problemàtiques estructurals per a incidir en la transformació política i social.

Funcions principals:

–        Gestió i planificació de formacions a professionals de contingut antiracista adaptades a la demanda i vinculades a projectes subvencionats per l’administració pública, en coordinació amb l’àrea del SAID i de projectes. 

–        Execució de formacions vinculades a encàrrecs independents.

–        Valoració, execució i seguiment d’encàrrecs independents en coordinació amb la resta d’àrees. 

–        Participar dels espais associatius i institucionals rellevants.

–        Suport a la formulació i justificació de projectes assignats i seguiment d’indicadors.

Funcions derivades:

–        Extracció d’informació de les bases de dades i eines de gestió del SAID

–        Redacció d’informes, justificacions i altres documents derivats dels projectes

–        Participar en la formulació de projectes derivats del SAiD de presentació de casos del SAiD

Requisits de la plaça:

• Coneixements i interès per la lluita contra el racisme i per la defensa dels drets humans i identificació amb els valors i objectius de SOS Racisme.
• Persona metòdica, amb capacitat resolutiva i de gestió del temps.
• Imprescindible capacitat de treball en equip.
• Imprescindible nivell alt de català i castellà.
• Imprescindible nivell alt d’ofimàtica i gestió de bases de dades (qualitatives i quantitatives).
• Experiència en l’elaboració de diagnòstics o estudis qualitatius, capacitat d’anàlisi i de redacció de propostes que permetin avançar en la prevenció del racisme i la no discriminació dins l’administració pública.

Es valorarà positivament:

• Tenir coneixements de dret o de l’àmbit jurídic (no calen estudis de dret, però és preferible tenir certs coneixements ja siguin adquirits per experiència professional o via formació).
• Coneixement en l’acompanyament a víctimes de violència. Es valorarà especialment l’acompanyament a víctimes de discriminació i vulneració de drets humans.
• Proactivitat i autonomia amb respecte pels acords i les línies de treball.
• Coneixements i experiència en la realització d’estudis de recerca qualitativa.
• Coneixements sobre el món associatiu, participatiu i moviments socials i institucions públiques.
• Persones menors de 30 anys, persones aturades de llarga durada, persones inscrites al programa de garantia juvenil, persones amb diversitat funcional reconeguda (+33%) o persones en risc d’exclusió social amb dificultats especials per accedir al mercat laboral.

Condicions de la plaça:

–        Contractació de 20 h setmanals

–        Sou brut: 1.024,40 €/mes en 12 pagues

–        Lloc de treball : Barcelona (oficines SOS Racisme Catalunya)

–        Modalitat : presencial amb possibilitat de 2 dies de teletreball

Informació requerida:

–        Currículum vitae

*Només les candidatures seleccionades seran convidades a una entrevista.

• Data límit de recepció de candidatures: 16 de gener

• Data prevista d’incorporació: immediata

• Adreça electrònica on fer l’enviament: coordinacio@sosracisme.org

• Referència de la plaça: Tècnica de formació

Organització: SOS Racisme Catalunya

La entrada Oferta laboral: Tècnic/a de formació se publicó primero en SOS Racisme.

La sessió, de caràcter presencial i amb una durada d’una hora i mitja, va servir per presentar de manera formal les conclusions d’un estudi centrat en l’abordatge del racisme dins del camp judicial català i espanyol. Aquesta presentació ja s’havia realitzat en format en línia el passat 19 de desembre de 2024, però l’acte al CEJFE,norganisme autònom adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va marcar el tancament institucional del projecte.

El projecte, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya (Resolució IFE/2729/2023, de 21 de juliol), tenia com a objectiu principal comprendre com es desenvolupa la pràctica judicial quan els operadors jurídics es troben davant de denúncies per actes racistes, així com analitzar el grau real d’aplicació del dret antidiscriminatori.

L’estudi parteix d’una concepció del dret com un camp complex i dinàmic, estretament vinculat a la realitat social. Des d’aquesta perspectiva, el dret no pot ser entès ni com un sistema tancat, neutre i purament formalista, ni tampoc només com un reflex mecànic de les estructures polítiques i econòmiques dominants. Al contrari, el projecte analitza el dret com un món social específic, travessat per pràctiques, interpretacions i decisions preses per agents amb competències i objectius diversos, que condicionen l’aplicació efectiva de les normes jurídiques.

A partir d’aquest marc teòric, la investigació ha desenvolupat un treball de camp de tipus etnogràfic, centrant-se tant en les experiències de les persones afectades per casos de racisme que han presentat denúncies penals, com en les pràctiques dels advocats i advocades, fiscals i jutges i jutgesses que intervenen institucionalment en aquests procediments.

La metodologia emprada ha combinat diferents tècniques qualitatives: s’han realitzat divuit (18) entrevistes a operadors jurídics, un (1) grup focal amb denunciants, vint (20) sessions d’observació no participant del camp judicial i l’anàlisi de seixanta (60) expedients. Aquestes dades s’han contrastat amb bibliografia especialitzada i amb la normativitat internacional, europea, estatal i autonòmica en matèria antidiscriminatòria.

Les conclusions de l’estudi posen de manifest diverses problemàtiques estructurals que caracteritzen els procediments judicials vinculats al racisme. Una de les pràctiques identificades amb més recurrència és la manca d’ús habitual, per part dels jutges i jutgesses, de la normativa i la jurisprudència antidiscriminatòria internacional i europea en l’aplicació de les normes als fets denunciats. Aquesta absència comporta resolucions que, en alguns casos, arriben a contradir directament aquests marcs jurídics, especialment en qüestions com la delimitació entre el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la igualtat, la interpretació de la motivació racista o la determinació dels subjectes protegits pels tipus penals antidiscriminatoris.

Davant d’aquestes mancances, l’estudi apunta diverses línies d’acció per millorar l’efectivitat del sistema judicial en la lluita contra el racisme. Entre les propostes destaquen la necessitat d’assegurar la presència dels jutges i jutgesses durant les declaracions de les víctimes; garantir que aquestes declaracions es facin respectant les instruccions establertes pel dret internacional, europeu i estatal; assegurar la presència d’intèrprets quan les persones afectades no dominin el català o el castellà; i evitar la deportació de víctimes d’abusos als centres d’internament per a estrangers (CIES).

Altres mesures assenyalades inclouen la millora de la comunicació entre la fiscalia especialitzada i les entitats socials, la normalització de l’ús d’informes estadístics com a prova per contextualitzar pràctiques discriminatòries, i el treball jurídic per ampliar i legitimar una interpretació del concepte de motivació racista més enllà de l’actual. El projecte també subratlla la importància de situar el denunciant al centre de l’estratègia judicial, minimitzant els efectes revictimitzadors que sovint es deriven del funcionament del camp judicial.

Finalment, l’estudi recorda que la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial estableix que els magistrats i magistrades poden incórrer en infraccions lleus o greus per l’ús de vocabulari o expressions desconsiderades envers la ciutadania i els lletrats, obrint així la porta a exigir responsabilitats disciplinàries quan es detecten pràctiques discriminatòries dins del mateix sistema judicial.

Les conclusions del projecte evidencien que el racisme no només es manifesta en els fets denunciats, sinó també en les pràctiques, omissions i interpretacions que es produeixen dins del camp judicial. La manca d’aplicació sistemàtica del dret antidiscriminatori internacional i europeu revela una distància persistent entre el marc normatiu existent i la seva implementació real. Aquesta bretxa no és neutra: té conseqüències directes sobre les persones racialitzades que recorren al sistema judicial, sovint sotmeses a processos revictimitzadors i a resolucions que invisibilitzen la dimensió estructural del racisme. El projecte posa de manifest que avançar cap a una justícia realment antiracista no depèn només de canvis normatius, sinó d’una transformació profunda de les pràctiques judicials, dels criteris interpretatius i de les responsabilitats institucionals que sostenen i qüestionen la desigualtat davant la llei.

La entrada El problema del racisme en els jutjats. Presentació de l’informe. se publicó primero en SOS Racisme.

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.
• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.
• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos. Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant aquest període el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 933 010 597 (per a missatges de veu).

• WhatsApp 652 87 34 06 (escrit i àudio)

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, sol·licituds: planificacio@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats.

Si desitja més informació de l’entitat, pot consultar la nostra web.

Bones Festes!

La entrada Avís: Del 23 de desembre del 2025, fins al 7 de gener del 2026 tanquem l’atenció al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD). se publicó primero en SOS Racisme.

L’episodi, titulat “Com opera el racisme institucional?”, va comptar amb la participació d’Úrsula Ruiz Cabello, tècnica jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya i jurista d’Irídia.

Durant la conversa, es va posar el focus en el racisme estructural a Catalunya en 2025 i en la seva expressió a través del discurs de l’extrema dreta, les institucions públiques i el sistema judicial. Ruiz va explicar com el racisme institucional condiciona de manera sistemàtica l’accés a drets de les persones racialitzades, generant dinàmiques d’exclusió que es reprodueixen des de diferents àmbits del poder.

En el pòdcast, Úrsula Ruiz va alertar sobre l’impacte del creixement i la normalització dels discursos d’odi en els últims anys:

“Aquest augment i normalització el que ha fet ha estat normalitzar els discursos d’odi. És a dir, fa cinc anys hi havia uns certs discursos que ens espantarien molt o que no ens podríem creure, però ja hem arribat a la normalització.

Segons va explicar, aquesta deriva té conseqüències directes en la convivència social:

“Això ha provocat una forta polarització, ha destruït la cohesió social i ho vam poder veure l’estiu passat en Torre Pacheco”.

L’episodi també aborda com el racisme institucional es manifesta en processos de revictimització i trauma racial, especialment en l’atenció a persones que denuncien discriminacions o violències racistes. Així mateix, es va analitzar el paper de la vigilància tecnològica i de polítiques públiques com el Pla Endreça, assenyalades com a mecanismes que reforcen desigualtats, control social i violències, en lloc de garantir drets.

Finalment, la conversa va permetre reflexionar sobre les mesures estructurals necessàries per a frenar el racisme institucional i els discursos d’odi, subratllant la urgència de transformar les polítiques públiques, enfortir els mecanismes de garantia de drets i exigir responsabilitats a les institucions.

Pòdcast complet aquí:

La entrada Racisme institucional. Participació en el pòdcast “La Pirinenca”. se publicó primero en SOS Racisme.

En la cavalcada del passat 5 de gener de 2025 a la ciutat de Girona, entitats antiracistes de Girona vam denunciar la pràctica racista i ofensiva del Blackface, que consisteix en una caricaturització de les persones negres pintant a persones que no ho són. Any rere any, l’Ajuntament de Girona perpetra aquesta pràctica durant aquesta festivitat malgrat les reiterades denúncies i demandes per erradicar-la. 

Durant la cavalcada, les persones manifestants van alçar la veu repetint la consigna “PER UNA CAVALCADA SENSE RACISME.” La resposta institucional va arribar a través dels Mossos d’Esquadra que van envoltar les persones participants, van requisar pancartes amb la consigna contra el racisme a la cavalcada i van identificar a dues persones en un clar intent d’intimidació cap a la protesta antiracista. Mesos després, les persones identificades van rebre sancions d’un import de 300€ per persona, en base a la llei mordassa, reprimint així el fet d’alçar la veu i dir el que és innegable: caricaturitzar la negritud, en un context de violència i discriminació normalitzada, amb persones que no ho són,  és Racisme.

Aquestes sancions suposen un nou exercici de violència per part d’un govern municipal que abandera el racisme i una Generalitat que sanciona la protesta contra aquesta discriminació. I es suma a converses i compromisos no complerts des de l’any 2023 per part del govern municipal. Davant d’aquest situació, Cacau i Negritud exigeix a l’Ajuntament, com a institució responsable, que acabi amb el racisme a la cavalcada, que compleixi amb els drets dels infants negres de la ciutat posant fi a la caricaturització de les persones negres a la cavalcada. Exigim, així mateix, a la Generalitat, que retiri les sancions imposades contra la protesta antiracista.

En efecte, la comunitat negroafricana de Girona no renúncia a cap de les exigències que venim dirigint a l’Ajuntament de Girona:

1. El compromís públic de deixar de practicar el Blackface en la cavalcada de reis. 
2. Que les institucions assumeixin la seva responsabilitat i deixin de culpar la comunitat negra del fracàs institucional.

Des de Cacau i Negritud, convidem a totes les organitzacions, entitats i persones defensores de l’antiracisme a sumar les seves veus al present manifest de denúncia. 

Adhereix-te al manifest:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdKKzVYSGmeLJDcsKbMNU467ICwIju53Bxx49WkD9Xedyd91A/viewform?pli=1

La entrada NI PINTATS NI SILENCIATS: Manifest contra el Blackface i les Multes a la Protesta se publicó primero en SOS Racisme.

Tras dos días de testimonios de testigos, entre los que se encontraban supervivientes del genocidio y el ecocidio en Gaza y Cisjordania, la fiscalía presentó su acusación antes de que se dictara el veredicto.

La lucha no termina aquí, ni comenzó con el Tribunal. Como declaró el fiscal principal Jan Fermon en sus observaciones finales:

«La liberación de Palestina es tarea de los palestinos. La tarea del resto de nosotros es la solidaridad. El nazismo fue derrocado por la resistencia de los pueblos del mundo. La intervención estadounidense en Vietnam terminó gracias a la lucha del pueblo vietnamita y la solidaridad de los pueblos del mundo. El apartheid fue derrocado por la lucha del pueblo sudafricano y la solidaridad de los pueblos del mundo».

«Con todas estas iniciativas de solidaridad internacional en todo el mundo, este Tribunal forma parte de esta lucha por el derecho del pueblo palestino a la autodeterminación».

Próximamente, se publicará mucha más información sobre el veredicto, las actas completas y otros materiales para apoyar la lucha del pueblo palestino por una Palestina libre desde el río hasta el mar.

Desde SOS Racismo, asistimos como voluntarias con el objetivo de facilitar los accesos y la recepción de llegada de las personas asistentes, formamos parte de la co-organización y llevamos a cabo la difusión del acto a través de todos los canales de comunicación de los que disponemos.

• Más información en su página web.

• Puedes seguir el movimiento International League of Peoples’ Struggle en Instagram.

La entrada Asistencia al Tribunal Popular Internacional sobre la guerra de hambruna forzada y ecocidio de la ocupación sionista respaldada por EE. UU. en Palestina. se publicó primero en SOS Racisme.

Gràcies per omplir l’espai amb reflexió crítica, aprenentatge col·lectiu i amb compromís ferm amb els drets humans. Ha estat una jornada intensa i necessària per continuar amb la denúncia i la construcció d’alternatives antiracistes.

Gràcies a totes les persones assistents, al taller “Pareu de parar-me”, en el qual s’han compartit eines i experiències per fer front a les identificacions policials.

Gràcies a les ponents de la taula sobre “controls policials basats en criteris racials o ètnics a Catalunya”;
Úrsula Ruiz (Irídia),
Naty Messias (Casa de Gente),
Ernesto Villegas (SOS Racisme)
i Júlia Pérez (Amnistia Internacional).

Les aportacions han estat clau per visibilitzar una pràctica que continua vulnerant els drets fonamentals de les persones racialitzades.

Gràcies també a les col·lectives que han format part de la taula sobre “Accions comunitàries contra el racisme institucional;

Fruita amb Justícia, @fruitaambjusticia
Mujeres Pa’lante, @palantemujeres
Ànima Mater @animamater_org
i Coordinadora Obrim Fronteres. @coordinadoraof

La xarxa col·lectiva és fonamental per continuar resistint i transformant.

A totes: gràcies per sumar, per escoltar, per compartir i per recordar-nos que la lluita antiracista és col·lectiva.

Us deixem algunes fotografies del moment:

Va organitzar: @amnistiacat@centre_iridia@sosracisme_cat@casadagentebrcat

La entrada Agraïments fòrum “Atureu el racisme, no les persones” se publicó primero en SOS Racisme.

L’Ajuntament de Badalona, governat pel PP, ja ha sol·licitat l’ordre de desnonament del bloc B9, on viuen majoritàriament persones migrades sense alternativa habitacional.

15 de novembre de 2025

El Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), l’Organització Juvenil Socialista (OJS) a Badalona, la plataforma Badalona Acull, la Red de Acción Panafricanista o Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), amb el suport d’una setantena d’entitats més, han convocat una manifestació el pròxim dissabte 22 de novembre, a les 12:00, per denunciarel que podria ser el desallotjament més gran mai fet a Catalunya.

L’antic institut B9, situat al barri de Sant Roc, allotja més de 400 persones, majoritàriament migrants subsaharianes sense alternativa residencial. Moltes provenen d’altres desallotjaments, com el de la nau del Gorg incendiada el 2020, on van morir cinc persones. A més, la majoria han estat ateses per Serveis Socials i serveis d’habitatge de Badalona. 

Durant la roda de premsa, un resident del B9 advertia: “Què pensem que passarà quan es produeixi el desnonament? Les persones no desapareixem. Acabarem vivint al carrer de la ciutat”. En la mateixa línia, la portaveu del SHSC de Badalona, Gisela Bermúdez, ha reclamat: “On han d’anar aquestes 400 persones? Si no es dona una alternativa habitacional digna, el que s’està imposant és una política d’expulsió amb criteris racistes”. Recorden que, en no poder regularitzar la seva situació administrativa, moltes de les persones residents no poden accedir ni a ocupacions formals ni al mercat de l’habitatge.

Tanmateix, la portaveu ha reiterat la seva desconfiança en la política institucional, argumentant que els partits amb representació parlamentària no tenen la capacitat ni la voluntat de plantejar alternatives realment dignes. A més, l’entitat ha assenyalat que l’alcalde Albiol ha clausurat l’únic alberg per a persones sense llar i pretén enderrocar el bloc per aixecar-hi una comissaria de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.

El sindicat denuncia, a més, que a Badalona hi ha més de 8.881 pisos buits, fet que consideren que “demostra que existeixen les condicions materials per oferir una alternativa habitacional a les 400 persones del B9”. En canvi, afirmen, es prioritza la construcció de pisos amb preus inassumibles, en un municipi on el lloguer s’ha encarit un 112%, convertint l’habitatge en un bé fora de l’abast de moltes persones de classe treballadora.

Fa un mes, el SHSC va presentar el manifest “Davant el seu racisme, habitatge per tothom!”.

, on es va denunciar la voluntat de l’ajuntament de desnonar el bloc en un context de crisi de l’habitatge agreujada per l’encariment del lloguer i la manca de polítiques públiques.

La manifestació començarà davant la nau cremada al Gorg, per recuperar la memòria de les persones assassinades, amb un breu acte d’homenatge i la instal·lació d’una placa commemorativa, i finalitzarà davant de l’Ajuntament de Badalona, on les cinc organitzacions convocants duran a terme els parlaments finals.

La entrada El desallotjament més gran de Catalunya: el B9 convoca una manifestació el 22 de novembre se publicó primero en SOS Racisme.