Amb la moderació de Ramia Rahoui, vam comptar amb les ponències de Roland Mimi Ngoy, que va analitzar la situació que viu la República Democràtica del Congo; Yusso Abdallah, que va parlar sobre la situació a Gaza, a Palestina i les seves implicacions i responsabilitats dels països del Nord Global; i finalment Helios F. Garcés va fer una reflexió global sobre la història colonial i la seva herència, així com sobre la relació indivisible dels conflictes del Sur Global amb el racisme estructural i l’imperialsme.

Com a cloenda de l’acte, Fadi Waked, ballarí d’origen Palestí, va presentar la seva perfomance ‘A ticket to anywhere’, un espectacle per reflexionar sobre el dolor del poble palestí i de l’experiència migratòria.

El nostre manifest

Des de SOS Racisme Catalunya volem aprofitar aquesta trobada per assenyalar la relació directa entre colonialisme, racisme estructural i violència sistèmica amb els genocidis al sud global i als països occidentals empobrits per lògiques imperialistes. Els sistemes colonials moderns han deshumanitzat les comunitats no blanques, permetent que els genocidis i els conflictes siguin vistos com a inevitables o justificables per interessos geopolítics i econòmics.

A Palestina, l’ocupació israeliana representa una extensió del colonialisme occidental a Orient. La desproporció de les polítiques i accions militars israelianes contra el poble palestí i aquells que, des de la regió, el recolzen o l’acompanyen, incloses la neteja ètnica i la destrucció sistemàtica d’infraestructures civils, són formes de genocidi motivades pel manteniment dels privilegis occidentals i la lògica del capital. La narrativa que deshumanitza els palestins etiquetant-los com a “terroristes” justifica aquest tracte, invisibilitzant els seus drets humans i reforçant estructures de dominació global.

En cap cas s’hauria d’entendre que uns genocidis són més greus que altres. Per això no volem deixar d’assenyalar la inexistent cobertura mediàtica i preocupació tant institucional com social, així com la del tercer sector dels països del nord global, incloent-hi tant les administracions com les entitats socials, respecte a la violència, esclavitud, explotació i massacres que estan tenint lloc a la RDC.

A la República Democràtica del Congo (RDC), el genocidi i la violència massiva estan intrínsecament lligats al saqueig de recursos naturals com el coltà i els diamants, fonamentals per al capitalisme global. Aquestes dinàmiques es veuen com una part d’un “capitalisme racial” que perpetua l’explotació de cossos negres i terres africanes per sostenir el consum al nord global. Aquest saqueig està arrelat a la colonialitat, que històricament ha relegat l’Àfrica (i el sud global en general) a una condició de proveïdor de recursos i mà d’obra descartable, amb impactes devastadors en les poblacions locals.

Aquestes violències estan profundament interconnectades per estructures de poder racistes i colonials que organitzen el món. Són estructures que justifiquen les atrocitats mitjançant la deshumanització sistèmica, promovent narratives que classifiquen certes vides com a menys valuoses o prescindibles.

Aquest enfocament crida a una reavaluació global que qüestioni l’ordre racial-capitalista, visibilitzi les lluites locals i promogui una acció humanitària realment antiracista i decolonial, que no reprodueixi lògiques de dependència o paternalistes.

El conflicte i genocidi al Congo no són només una tragèdia local, sinó una manifestació global de desigualtats racials i econòmiques estructurals. Des d’una perspectiva antiracista, és necessari desafiar les narratives que deshumanitzen les víctimes i perpetuen l’explotació. Des del panafricanisme, la solució passa per empoderar les nacions africanes perquè exerceixin un control sobirà sobre els seus recursos.

Per aconseguir justícia, és imperatiu que les nacions africanes i la diàspora treballin juntes, i que el Nord Global assumeixi la seva responsabilitat per aturar les pràctiques corporatives i polítiques que perpetuen aquest cicle de violència.

Perspectiva antiracista
Des d’una perspectiva antiracista, el saqueig i la violència al Congo representen la continuació de dinàmiques colonials, on les vides africanes són sistemàticament devaluades davant dels interessos econòmics de les elits globals. La indiferència cap a les atrocitats al Congo reflecteix un doble estàndard racial:

• Silenci internacional: Malgrat la magnitud de la tragèdia, els genocidis al Congo reben poca atenció mediàtica en comparació amb conflictes en regions occidentals o de més interès polític per als països del Nord Global. Aquest racisme estructural perpetua la invisibilització de les víctimes africanes.
• Neocolonialisme corporatiu: Les multinacionals que es beneficien de l’explotació del coltà i altres recursos perpetuen la lògica colonial d’extracció sense responsabilitat social. Les cadenes de subministrament globals estan impregnades de racisme, ja que els costos humans recauen desproporcionadament en poblacions negres.
• Opressors suficientment “dolents” i llunyans: Segons els interessos econòmics i socials, i des d’una perspectiva eurocèntrica, s’entén que hi ha potències a les quals ens podem oposar i altres no; aquelles suficientment llunyanes per no identificar-nos-hi, contra aquelles que poden arribar a formar part d’un “nosaltres”.

Reivindiquem, ara i sempre:

• Justícia i reparació per al poble palestí i per a tots els pobles afectats

• Palestina lliure

• Fi del neocolonialisme i de l’esclavitud moderna

• Fi de les relacions comercials i institucionals amb Israel

• Sancions internacionals als països que exerceixen violència

• Fi de l’enviament d’armes

• Boicot i desinversions

• Alto al foc

Fotografies de l’esdeveniment:

La entrada Agraïments. Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Per tant, des de l’entitat defenem fermament el reconeixement de la violència específica contra la dona, que es reprodueix amb més brutalitat i impunitat quan la dona no és blanca i/o no és una dona cis.

Partint d’una perspectiva crítica pel que fa a la subjectivitat atribuïda de la dona, avui ens preguntem, què està en la categoria dona i què no? Quines violències estan contemplades com a violències específiques per motius de gènere i quines no?

El 2023 per primera vegada a Espanya es va investigar un feminicidi com a delicte de violència de gènere a una dona trans que encara no havia fet la transició. Quantes agressions i feminicidis no han estat a les estadístiques? Quanta violència contra les dones trans no ha sigut ni encara és reconeguda com a violència de gènere? Per quants controls, patologització, i estigma ha de passar una dona trans per ser reconeguda com a dona?

En aquest sentit, també cal recordar la violència contra les treballadores sexuals, un col·lectiu criminalitzat, marginalitzat i desemparat per les institucions. A més, un sector del feminisme tampoc el vol reconèixer com a dona treballadora que viu unes violències específiques. Dintre de les treballadores sexuals, cal recordar, que un alt percentatge el conformen dones migrants i/o transexuals i dissidents del gènere.

Si ens centrem específicament en el racisme des d’una perspectiva de gènere, la nostra experiència des del Servei d’Atenció i Denúncia, també ofereix dades reveladores: el 2022 per primera vegada en la història del servei, el nombre de dones denunciants va superar el nombre d’homes. En concret, el 55% de les persones que van denunciar (casos nous) responen al gènere dona, enfront del 44% que respon al gènere d’home. Quant a l’origen de les persones ateses en els casos nous assumits, els percentatges es mantenen en nivells similars o iguals el 2021. El percentatge més alt correspon, amb un 32%, a les persones amb orígens del Magreb. Durant el 2023, la tendència s’ha mantingut.

Aquesta última dada sobre l’origen ens porta també a reflexionar sobre les múltiples violències que sofreix la dona musulmana: racisme, masclisme, i islamofòbia; és a dir la islamofòbia de gènere.

Avui, doncs, no podem parlar de la violència contra la dona sense parlar de la llei d’estrangeria, la necropolítica europea, les traves administratives per aconseguir la regularització, les preses de custòdia a dones migrants, les jornaleres migrants de la fruita i tota la violència racista estructural que afecta les dones d’una manera concreta i amb més brutalitat.

El racisme estructural i la transfòbia, també són violència de gènere.

La entrada 25N: El Racisme i la Transfòbia també són violència de gènere se publicó primero en SOS Racisme.

• Data: 9 de desembre de 2024
• Hora: 18:00 h
• Ubicació: laBonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison). Carrer de Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona.
• Gratuït amb inscripció prèvia fent clic aquí.

Ja tenim aquí la Polifa 2024!

El dia 9 de desembre és el Dia Internacional contra el Genocidi i hem preparat una trobada amb la ciutadania, les col·lectives, les entitats i totes les comunitats travessades pel racisme per fer una reflexió conjunta. Com el sistema racial colonial utilitza com a eina el genocidi per a la seva perpetuació?

Reflexionarem també sobre la invisibilització d’alguns genocidis, i sobre la impossibilitat d’analitzar els processos d’extermini de cultures, poblacions, països, sense parlar de colonialisme i racisme; i en definitiva, de capitalisme racial.

Et convidem a venir, participar, reflexionar i pensar amb nosaltres!

En aquesta jornada hi haurà ponències que oferiran una anàlisi profunda sobre la situació a Palestina i República del Congo, amb l’objectiu de generar consciència i obrir un espai de diàleg i reflexió.

• Ponents:
  • Roland Mimingoy; Anàlisi sobre la situació al Congo. @Roland_Mimingoy
  • Yusso Abdallaha: Anàlisi sobre la situació a Palestina.
  • Helios F. Garcés; Anàlisi del racisme estructural i genocidi @helios_f

• Modera: Ramia Chaoui @ramiachaoui

Hi haurà, a més, una performance de dansa, a càrrec del ballarí Palestí Fadi Waked que tancarà la jornada. @fadi_waked94

Preguem a les persones que assisteixin a l’acte puntualitat. Registre d’entrada i obertura de portes 17.30 h.

T’esperem!

La entrada Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Malauradament, estem rebent moltes denúncies i consultes de persones que, arran de la situació de la DANA a València, veuen publicats missatges d’odi a les xarxes socials. Reportar i denunciar l’odi és la manera més efectiva de frenar-lo. Des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) oferim assessorament i suport per fer-ho. Compartim alguns aclariments i un petit protocol de com actuar quan ens trobem amb missatges que fomenten l’odi i ofenen persones o comunitats senceres. Ja en siguis víctima directa com destinatari indirecte, això et pot ser útil.

Es pot denunciar?

Només es poden denunciar per via penal els continguts o amenaces que es considerin delicte d’odi, i això, dins d’una societat i un estat que (re)produeix el racisme, no és senzill. El concepte legal de “delicte d’odi” és molt restrictiu i deixa fora moltes manifestacions que a parer nostre també afecten greument les persones. En tot cas, si tens dubtes que allò que has vist o has rebut pugui constituir un delicte, comunica’t amb nosaltres i des del SAiD estudiarem el cas i t’informarem de les possibles vies d’actuació. En cas que sí que es pugui denunciar, des del SAiD durem a terme les accions legals pertinents i t’assessorarem.
Per poder fer la valoració necessitem que ens enviïs un missatge a denuncia@sosracisme.org que inclogui tota la informació que ens permeti dibuixar el context i a la policia identificar l’autoria:

• el missatge o contingut exacte
• el link sempre que sigui possible i/o la captura de pantalla
• la data i hora que s’ha publicat o rebut
• la persona o àlies que ho ha publicat.

Així i tot, és molt important que tinguem en compte que tot i que denunciem un contingut o un perfil per via penal o ho reportem a les empreses digitals, no tancaran les pàgines o perfils de manera immediata. Moltes vegades Facebook o Twitter desestimen les nostres queixes perquè consideren que allò que reportem no trenca les seves normes de comportament. Per això és important no delegar el paper de denunciant només a les entitats o plataformes socials, sinó exercir pressió social denunciant des de diferents comptes, també els nostres personals. Com més queixes rebin d’un perfil concret, més probable és que actuïn.

Què pots fer si has vist o rebut un contingut racista a les xarxes socials?

1) NO compartir-ho. De vegades de manera benintencionada compartim el contingut o utilitzem l’etiqueta o hashtag racista per denunciar-ho. Hem d’evitar fer-ho fent servir altres vies, com ara crear etiquetes alternatives.
Des de SOS Racisme posen aquest exemple: en comptes de contrarestar els missatges racistes i islamòfobs repetint els hashtags que ells usen o responent al tuit, una alternativa per frenar l’impacte dels missatges d’odi és usar un hashtag diferent com: #stopracisme #stopislamofobia o qualsevol altre contrari, o posar un tuit alternatiu informant que el que sé està difonent per les xarxes no és verídic.

Un exemple d’un tuit racista amb discurs d’odi i que difon informació falsa a les xarxes vs un tuit que sense contestar directament ni usant cap #hashtags respon.

Tuit en contra:

Tuit a favor:

2) Reflexionar abans de respondre. Una característica que defineix les xarxes socials són la seva immediatesa, i aquesta, de vegades, ens pot jugar una mala passada. Abans de contestar un tuit o una publicació racista, ens hem de plantejar amb quin objectiu ho fem i qui és l’emissor, per poder valorar si val la pena o suposarà un desgast inútil.
Hi ha perfils a les xarxes, moltes vegades anònims, creats només per difondre missatges d’odi i que “busquen” la reacció d’altres usuaris per “divertir-se”. Són els anomenats “trols“. Davant aquesta situació, és compartida la sentència “Don’t feed the troll” (no alimenteu els trols) perquè no s’aconsegueix mai cap reacció positiva i amb el nostre desgast personal ajudem a incrementar la seva incidència.

Altres vegades, participant amb la nostra opinió antiracista podem trencar una espiral de silenci o fer reflexionar la persona que ho ha publicat. Sobretot si ho fem en un to constructiu, sense criminalitzar al remitent, aportant material alternatiu (altres notícies, vídeos, mems…) o punts de vista que no s’havia plantejat. Això s’ha de valorar especialment quan ens dirigim amb una persona coneguda o del nostre entorn.

En tot cas, donem-nos temps de reflexionar i construir el nostre propi relat. A la xarxa podem trobar alguns consells per actuar correctament, inclús plataformes organitzades d’activistes que actuen contra l’odi a les xarxes i contra les notícies falses/rumors falsos i que ens poden donar suport com per ejemple: Proyecto Proxi, Maldita.es i moltes més.

3) Reportar a l’empresa el contingut racista. Facebook, Twitter i la majoria de les xarxes socials tenen les seves pròpies regles del joc, i en principi no toleren que s’utilitzi la seva plataforma per difondre missatges sexistes, racistes ni de cap tipologia d’odi. Així i tot, de vegades no compartim amb Facebook i Twitter on està la línia divisòria entre llibertat d’expressió i discurs d’odi.

Tanmateix, cal emprar el sistema propi de les empreses per reportar aquests continguts. I recomanem guardar una captura de pantalla del missatge com a prova, per si aquest s’esborrés.

Com reportar a X:

Els criteris de Twitter per identificar els continguts no desitjables són els següents:

I la denúncia es pot fer a través d’aquest enllaç o seguint els següents pasos, depenent de si es tracta d’una piulada o un perfil:

Per a denunciar un tuit:

Passos a seguir per denunciar un tuit. Font: X

Per a denunciar un missatge individual des de X:

1. Ves a la conversa i situa el missatge que vols denunciar.

2. Polsa els tres puntets que et surt a la dreta.

3. Et sortirà el següent desplegable:

4. Polsa en “denuncia el missatge” i et sortirà un altre desplegable, hauràs d’indicar el motiu de la denúncia.

Denunciar un perfil/usuari de X:

1. Ves al perfil de l’usuari i polsa els tres puntets que veuràs.

2. Et sortirà el següent desplegable:

3. Identifica el tipus de report, en aquest cas “odi” i “referències que inciten a l’odi”.

Com reportar a Instagram:

Si després de consultar les Normes comunitàries i les condicions d’Instagram creus que algun compte no segueix una o vàries d’elles, hauries de denunciar l’assetjament mitjançant aquest sistema de denúncies a l’aplicació. Aquesta és la forma més ràpida de fer que es revisin publicacions perfils ofensius.

Si experimentes assetjament de forma repetida o prolongada, s’ha creat un compte que incita a l’odi utilitzant la teva imatge o l’assetjament es repeteix després d’adoptar les mesures de prevenció, pots denunciar el compte directament a Instagram perquè el revisi. Proporciona tota la informació necessària a la denúncia per ajudar que el problema es resolgui tan aviat com es pugui.
Des del mateix perfil, selecciona l’opció de més informació (tres puntets) i selecciona denunciar i/o bloquejar.

Com reportar a Whatsapp i Telegram:

No coneixem que les empreses de missatgeria mòbil, com WhatsApp o Telegram, disposin d’una via de denúncia del contingut que s’hi comparteix. Si bé és cert que tots dos tenen una bústia de contacte, a la que es pot accedir pel Menú/Configuració/Contacta’ns.

El que recomanem és, com en el cas de les xarxes socials, aturar la difusió del missatge no compartint-lo i responent a la persona que ens ho ha enviat fent-li saber que és un contingut que no ens agrada, que rebutgem o que no considerem adequat.

Si sense crispació traslladem al nostre contacte sobre la manca de veracitat del missatge, o sobre el contingut implícit, el mal que pot fer, etc., potser podem fer reflexionar a la persona i evitar que ho torni a fer.

Però si els missatges són intolerables o ens està assetjant, el podem bloquejar: des de la mateixa conversa, seleccionar la icona de més informació (tres puntets) i seleccionar bloquejar. Des de la pantalla d’informació del perfil, seleccionant l’opció “Bloquejar”. Si no el tenim guardat a la nostra agenda de contactes, ens apareix la possibilitat de bloquejar directament a l’inici de la conversa: Bloquejar | Agregar.

La entrada Delictes d’odi a les xarxes. Es pot denunciar? se publicó primero en SOS Racisme.

Les entitats i col·lectius sota signants mostrem el nostre rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar endavant la compra de 22 Dispositius Conductors d’Energia (DCE), també coneguts com a pistoles Taser, una arma potencialment letal que, al menys, ja ha causat una mort a Catalunya.

Els DCE són armes que provoquen un efecte paralitzant sobre el cos mitjançant una descàrrega elèctrica contra una persona, amb la finalitat d’immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000, s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països i diferents estudis n’han documentat els seus efectes i impactes sobre la salut de les persones, incloent casos de mort.

En conseqüència, aquestes armes presenten un perill específic que és necessari tenir en compte en la decisió d’incorporar-les. A més de l’efecte letal immediat com a conseqüència de la corrent elèctrica emesa, cal considerar els diversos efectes indirectes de la descàrrega en el cos humà i la seva possible contribució a l’augment del perill de mort o lesions greus. Abans de prendre qualsevol decisió, per tant, Amnistia Internacional ha insistit en la importància que les Administracions avaluïn el nivell de risc que és acceptable i en quines circumstàncies ho és, d’acord amb els fins perseguits, atenent les recomanacions internacionals existents en la matèria, així com les advertències del fabricant de l’arma.

No obstant això, la decisió d’introduir aquesta arma al cos de la Guàrdia Urbana ha comptat únicament amb un criteri policial, sense que s’hagin fet públics indicadors i informació tècnica especialitzada que en justifiqui la seva necessitat, i sense que s’hagi dut a terme un estudi independent que n’avaluï els seus impactes en el dret a la salut i l’exercici de drets fonamentals.

Aquesta decisió evidencia, una vegada més, la discrecionalitat dels Ajuntaments a l’hora d’introduir nou armament en els seus respectius cossos policials, sense que sigui sotmesa a un exercici transparent i democràtic, així com a un debat públic amb informació tècnica independent. Malgrat que l’Ajuntament va obrir una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu que haurà de regular l’ús dels DCE, cal destacar que aquesta es va fer sense que l’Administració la difongués pels seus canals i sense fer-la arribar a les entitats i organitzacions especialitzades en la matèria, impedint un procés de participació efectiva. Així mateix, s’han convocat reunions amb entitats de la societat civil en les que s’ha exclòs a diverses organitzacions amb coneixement tècnic en la matèria, que l’any 2016 ja van participar en els debats sobre aquesta arma al Parlament de Catalunya, i que han assenyalat els riscos que en comporta el seu ús.

És important recordar que l’any 2009 el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va instar l’Estat espanyol a “considerar la possibilitat d’abandonar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, ja que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que s’utilitzarien podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció” contra la Tortura. El Comitè també ha considerat que aquestes armes no han de formar part de l’equip del personal de seguretat a les presons i a altres llocs de
privació de llibertat, inclosos els centres de salut mental.

Així mateix, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observació General Número 36 (2018) en relació al dret a la vida, estableix que els Estats han de “vetllar perquè les armes menys letals siguin sotmeses a estrictes proves independents i avaluar i vigilar els efectes en el dret a la vida d’armes tals com els dispositius que generen contraccions musculars mitjançant descàrregues elèctriques
(taser)”.

La poca informació que ha transcendit sobre la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer efectiva la compra de DCE es relaciona amb la voluntat d’emprar una nova arma, a cavall entre la de foc i la defensa personal, que permeti fer front a episodis d’agitació, alteració profunda de la persona o ús d’armes blanques. En aquest sentit, atenent les recomanacions internacionals de Nacions Unides i a les del propi fabricant de l’empresa Axon, aquestes casuístiques són, precisament, en les quals se’n desaconsella el seu ús.

Entitats de salut mental catalanes han advertit en reiterades ocasions que l’ús de pistoles Taser suposa un risc altíssim per a les persones psiquiatritzades, donada l’alta prevalença de medicacions, problemes cardíacs i moments mal interpretats com d’agitació per agents sense la formació específica. Davant d’aquesta situació, recalquen que l’ús de Taser estigmatitza i vulnera els drets humans de les persones amb patiment psíquic i insisteixen en alternatives que dignifiquin i acompanyin a aquestes persones des d’un abordatge sanitari, més humà, preventiu i flexible. De la mateixa manera, organitzacions
antiracistes adverteixen sobre el seu potencial ús en persones racialitzades no blanques, en un context en què diferents investigacions han constatat que aquest col·lectiu pateix un major nombre d’identificacions i registres en relació a la resta de la població.

Per tot lo exposat, les entitats adherides a aquest comunicat demanem al Govern de l’Ajuntament de Barcelona:

1. La suspensió immediata de la compra de pistoles Taser.
2. L’obertura d’un procés públic i transparent, que justifiqui la demanda d’introduir un nou armament potencialment letal i que aporti indicadors i informació tècnica especialitzada sobre la seva necessitat.
3. La realització d’una anàlisi tècnica independent sobre la idoneïtat d’introduir aquest armament al cos de la Guàrdia Urbana, atenent els criteris d’ús esgrimits per la Guàrdia Urbana, les recomanacions internacionals de drets humans, les recomanacions del fabricant i el respecte pel dret a la salut i la garantia de drets fonamentals del conjunt de la ciutadania.
4. Convocar un espai/grup de treball amb les organitzacions de la societat civil amb coneixements tècnics en la matèria per tal de poder abordar les principals preocupacions exposades i garantir el principi de participació efectiva.

ADHESIONS

1. Alerta Solidària.
2. Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN).
3. Centre Sir[a] d’Atenció a Víctimes de Maltractament i Tortura.
4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
5. Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.
6. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
7. Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
8. Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Federació VEUS.
9. Federació Salut Mental Catalunya.
10. Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC.
11. Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
12. La Capçalera Barcelona.
13. LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.
14. Metzineres.
15. Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta.
16. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans – OSPDH.
17. SOS Racisme Catalunya.
18. Top Manta Barcelona.

Barcelona, 14 d’octubre de 2024

La entrada Comunicat per la suspensió de la compra de pistoles Taser al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Us esperem en aquesta formació gratuïta.

Curs gratuït de 12 hores, d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva soci-jurídica. Per a poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament emplenant el següent formulari.

Dates:  17, 24 i 31 d’octubre de 2024.

Horaris:  16h30 a 20h30

Lloc: Lafede.cat

Inscripcions:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf3_MXlhwFxms7tYsWyxVEPNTBd7ZYZIbf46F7noBTR2LaDPw/viewform?usp=sf_link

Data límit d’inscripció: 14 d’octubre

Continguts:

SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme, teoria i aproximació.

Sessió presencial de 4h 

Aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, utilitzant exemples clau. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui dia.

Sessió presencial de 4h. 

Aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui dia i a l’impacte social que generen, aterrada amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatòries en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. Així mateix, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

SESSIÓ 3: Abordatge del racisme des de la perspectiva jurídic-legal

Sessió presencial de 4h. 

L’objectiu d’aquesta sessió és adquirir una comprensió del marc legal sancionador vigent de les conductes discriminatòries racistes, en els àmbits penal i administratiu. Per a això es resoldran els exercicis pràctics realitzats prèviament per a la sessió, resolent dubtes entorn de les eines jurídiques per a l’abordatge del racisme en el territori de Catalunya. S’inclou una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no *discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

La entrada SensiSOS: Com funciona el racisme? Una aproximació al racisme: context, impacte i polítiques se publicó primero en SOS Racisme.

El juliol de 2023, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un paquet de mesures municipals amb l’objectiu principal de posar ordre en l’espai públic. Aquestes mesures s’estan traduint en un enduriment de l’aplicació de les ordres que regulen l’ús dels carrers. El Pla inclou intervencions en la neteja dels carrers, manteniment del mobiliari urbà, reducció de conductes incíviques, actuació enfront de la venda ambulant, entre altres. Però, des que ha entrat en vigor, des de SOS Racisme entre altres entitats com Arrels hem criticat que aquest Pla vulnera els drets de les persones que viuen als carrers i dificulta el dia a dia d’uns certs col·lectius limitant l’ús de l’espai públic.

Què és el Pla Endreça per a SOS Racisme?

Per a SOS Racisme, el Pla Endreça és una estratègia de màrqueting polític, per a donar un discurs i una forma coherent i discursiva a l’aplicació de normatives ja existents que sempre han estat usades per a discriminar, excloure i restringir els drets d’uns certs col·lectius que són vists com no-persones-elegibles per a usar l’espai públic.

El Pla Endreça és una mostra més de la institucionalització del racisme, de la seva inclusió en discursos polítics i en pràctiques municipals, que esdevé en una cultura securitaria racista, discriminatòria i violenta.

L’ús del “civisme” com a eix central i regulador de les polítiques té com a conseqüència criminalitzar, estigmatitzar i excloure a uns certs col·lectius, que no entren en una visió higienista blanca del que és l’espai públic compartit. Promou un discurs racista, classista i xenòfob que determina qui pot usar l’espai públic i com. Per tant, deslegitima a un gruix de la població, vulnerant els seus drets fonamentals.

Ens preguntem, sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona?

La conseqüència que més ens preocupa és la persecució racista i classista d’unes certes persones a través del mateix aparell institucional repressiu, punitiu i de control. Ara bé, aquest Pla no és un assumpte policial nou, no és una invenció nova, al contrari, es continuen reproduint les lògiques de control i repressió que SOS Racisme ve denunciant des de fa anys, a través de normativa ja existent.

El Pla Endreça crea un discurs de pànic moral, alarmista i d’expulsió de l’espai públic. Això prova el que els moviments antiracistes han assenyalat durant anys: l’esquerra i la dreta són racistes per igual. Aquestes mesures racistes, punitives, euroblancas no canvien amb els diferents partits polítics governants. Podem posar com a exemple l’eslògan d’Albiol, d’un partit de dreta, que proclama “netejar Badalona”.

No obstant això, el que sí que ha fet aquesta esquerra és instrumentalitzar a un home afrodescendent, usant-lo en el tríptic de les festes del barri del Besòs i el Maresme, on s’anuncia el Pla Endreça a través d’aquesta imatge. No volen als col·lectius en l’espai públic, però sí en publicitats i difusions per a donar compte de la seva “inclusió”, paraula qüestionada per l’antiracisme per les connotacions que té. Aquestes persones no són objectes al servei d’interessos polítics, són persones amb drets i llibertats.

On queda Barcelona Ciutat de Drets en aquest pla?

Des de SOS Racisme hem registrat denúncies de persones que assenyalen una actitud racista en l’ús i la posada en marxa del Pla Endreça. Hem pogut conèixer un testimoniatge en el qual a un grup format per persones espanyoles i llatinoamericanes amb NIE van ser multats per la policia secreta per fer soroll a la porta d’un bar mentre sortien a fumar. No obstant això, la sanció únicament va arribar a les persones amb NIE.

Per tant, quan les institucions duen a terme mesures més restrictives, als qui els afecta directament és als cossos racialitzats no blancs.

Fins a on serà capaç d’arribar el racisme institucional?

Des de SOS Racisme hem registrat actituds racistes en el marc d’ordenances municipals de civisme des de fa anys. Ens preocupa el control policial sobre cossos racialitzats no blancs. El que el Pla Endreça ha aconseguit ha estat polir el discurs en un marc higienista. Per tant, les pràctiques denunciades per SOS Racisme ara compten amb la legitimitat política i el suport discursiu cultural.

Insistim que en els casos que ens arriben a nosaltres, les persones sancionades són persones racialitzades no blanques, tinguin DNI, NIE o un altre document. Les persones blanques no són objecte de persecució policial ni d’actuacions arbitràries. Per tant, la nostra valoració del Pla Endreça és que segueix la línia d’unes pràctiques informals instaurades en les institucions públiques.

El que més ens preocupa és la difusió moderna, cuidada i higiènica que s’està fent del Pla i com aquest missatge va calant en la societat, ja afectada per discursos d’odi racista i xenòfob, i per tant especialment permeable a aquesta mena de contingut.

La entrada Sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona? se publicó primero en SOS Racisme.

Si escriu per a fer una denúncia, si us plau seguir els següents passos:

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.

• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.

• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos.
• Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant el mes d’agost el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 93 301 05 97 [per a missatges de veu]

• WhatsApp 652 87 34 06 [escrit i àudio]

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, requeriments: planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats. Si desitja més informació de la situació actual de l’entitat, pot consultar el nostre comunicat.

Moltes gràcies,

Equip del Servei d’Atenció i Denúncia

SOS Racisme Catalunya.

VERSIÓ EN CASTELLÀ AQUÍ

La entrada Avís: De l’1 al 31 d’agost romandrem tancades se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia de la sentència sobre els crits racistes a Vinícius, 10 de juny 2024.

Tres aficionats del Valencia C. F. han estat condemnats a vuit mesos de presó i a dos anys sense poder
entrar a estadis de futbol per haver proferit insults racistes contra el jugador del Real Madrid Vinicius
durant el transcurs del partit entre aquests dos equips celebrat el 21 de maig de 2023. La sentència,
que es va conèixer el passat dia 10 de juny de 2024 després de que els acusats reconeguessin els fets,
els condemna per la comissió d’un delicte contra la integritat moral (art. 173 CP) amb l’agreujant
d’haver actuat motivats pel racisme (art. 22.4º CP).

Racisme, dret penal i pràctica jurídica

La primera conclusió que se’n deriva d’aquesta notícia és enormement positiva. El missatge que es
dóna institucionalment als aficionats és molt potent. Qui a partir d’ara porti a terme actes racistes en
un camp de futbol pot acabar condemnat penalment, el que sens dubte farà que molts s’ho pensin més
d’un cop a l’hora de proferir insults o realizar gestos d’aquest tipus. És, per tant, una condemna que
cohibeix a qui pot ser proper, en major o menor mesura, a idees racistes, ja que sap que pot ser
castigat durament si les exterioritza.

Per altra banda, la condemna és també positiva perquè té una vessant educativa. La sentència fa
entendre a la societat, en un sentit general, que el comportar-se racistament és quelcom equivocat,
greu i que socialment no està permès. La condemna envia un missatge als espanyols, aficionats o no al
futbol: els comportaments racistes són constitutius de delicte.

Aquestes dues conseqüències ens mostren com d’important és la inclusió del racisme com un
comportament penalment reprovable. El poder simbòlic del dret penal contribueix en aquests casos a
generar efectes dissuasoris i educatius, tant en els propis condemnats com en la gran massa
d’aficionats al futbol, així com en la ciutadania en general. La Fiscal contra los Delictes d’Odi i
Discriminació de València, Susana Gisbert, s’ha expressat en aquesta mateix sentit: «Por un lado,
estoy segura de que estas personas no volverán a hacer hechos de esta índole, que han reflexionado
sobre la trascendencia de los mismos, pero, además, sirve como aviso a navegantes para que unos
eventuales autores sepan que no sale gratis».

La Fiscal també ha afirmat que la sentència dóna un missatge a les «eventuales víctimas» perquè
«sepan que están protegidas por la Fiscalía y los juzgados». Certament, un cas amb tant de rebombori
mediàtic (sense dubte derivat del club en el que juga Vinicius) dóna un missatge d’esperança a les
futures víctimes de racisme, ja que aquesta condemna els pot fer pensar que institucionalment es farà
tot el necessari per a rescabalar els seus drets. Malauradament, existeixen moltes possibilitats de que
les futures víctimes no tinguin el suport del que ha gaudit el jugador del Real Madrid i acabin
transcorrent pel camp judicial sense l’empara necessària, encadenant decepció rere decepció o,
direcatment, maltractament rere maltractament.

La diferència entre el context en el que s’ha desenvolupat aquest cas i els de les víctimes anònimes és
radical. El cas Vinicius ha tardat poc més d’un any en resoldre’s i ho ha fet positivament, quelcom
coherent amb les circumstàncies del supòsit: els fets delictius han estat televisats, han rebut una
cobertura mediàtica posterior inaudita i ha comptat amb la inestimable influència de l’enorme
capacitat de moure recursos econòmics i institucionals que han tingut el jugador i del seu club. Per
contra, els casos en que les víctimes són anònimes disten molt d’aquestes característiques. Les
denúncies poden no jutjar-se mai, degut als recurrents arxius dels procediments. En el millor dels
casos, s’arribarà a judici passats anys de la interposició de la denúncia i amb moltes possibilitats de
que el procediment acabi amb una sentència absolutòria per a l’agressor racista. I això s’explica pel
tipus de pràctiques que caracteritzen els processos judicials que aborden les denúncies per incidents
racistes: arxius sense ni tan sols haver practicat cap diligència d’investigació, falta d’impuls processal
per part de jutges i fiscals, oposició a les diligències sol·licitades per les representacions legals de les
víctimes, hostilitat i/o falta de coneixement a l’hora de realitzar les declaracions a víctimes,
minimització dels fets, acceptació de versions exculpatòries dels agressors, etc. Un seguit de
pràctiques que genera un baixíssim grau de condemnes i un encara menor percentatge de sentències
en les que es contempli la dimensió racista dels fets a través de la inclusió de l’agreujant de racisme.
Si preguntem a les víctimes quina opinió el hi mereix el sistema de justícia espanyol ens n’adonarem
que el sentiment s’apropa més a la desconfiança i a l’enuig que no pas a la confiança i a l’agraïment.

Racisme, futbol i societat

Per altra banda, la condemna és molt positiva però no serà la solució màgica per a erradicar el racisme
en els camps de futbol. El futbol està integrat a la cultura popular del país i genera uns índexs de
participació (i passió) de la comunitat que reflexen molt fidedignament com és la nostra societat i les
lluites polítiques que hi estan inserides. I si la societat està estructurada pel racisme (com és el nostre
cas), el futbol ho revelarà tard o d’hora.

Aquesta relació entre futbol, societat, cultura i política no és una característica només espanyola, sinó
que es pot detectar en innumerables racons del món i respecte a diversos conflictes socials i polítics.
Més enllà del clàssic Real Madrid-Barça a Espanya, podem trobar els Celtic-Rangers a Escòcia,
PSG-Marsella a França o River-Boca a Argentina entre molts altres. I si parlem de racisme i futbol,
podem citar la França de 1998 dels Thuram, Zidane, Henry i Djorkaeff, que avui sembla haver donat
el relleu als Thuram (fill), Mbappe, Dembele i Koundé, en la seva lluita contra la ultradreta de Le Pen
(primer el pare i després la filla). L’exemple francés ens ajuda a reconèixer el futbol com a catalitzador
d’identitats nacionals i/o territorials a Europa i la seva connexió a la blanquitud i a la idea d’Europa
pels europeus (blancs).

Històricament, el racisme en el futbol s’ha exterioritzat de forma més agressiva a través dels grups
d’animació ultres. El hooliganisme ha tingut generalment una forta retòrica nacionalista, que sumada
a la cultura de la violència, ha generat autèntiques bombes de rellotgeria si parlem en termes de
violència racista. Si fem una ullada a un passat no tant llunyà, veurem que a l’Anglaterra de la dècada
dels vuitanta, quan va coincidir una creixent precarització del treball derivat de les polítiques
neoliberals de Thatcher amb la popularització del discurs xenòfob contra la immigració (discurs que
pretenia assenyalar als nouvinguts com a boc expiatori de la precarització que patien les famílies
angleses i que va tenir un especial arrelament entre els homes joves blancs de classe treballadora amb
poca formació acadèmica), el hooliganisme va créixer enormement, mostrant-se com un moviment
profundament racista i d’on era habitual que en sortissin crits i càntics contra jugadors negres (per
exemple, el cas de Ian Wright o John Barnes, entre molts d’altres). El mateix va passar a Itàlia amb els
crits racistes contra jugadors com Paul Ince o George Weah. També a Holanda, Alemanya o Suècia. I,
és clar, a Espanya, on grups com els Ultra Sur, el Frente Atlético, els Boixos Nois o les Brigadas
Blanquiazules han estat autèntics focus de racisme als estadis, amb la col·laboració indispensable i
lucrativa de les juntes directives de Real Madrid, Atletico de Madrid, Barça o Español, entre altres.
Per cert, el València és un club que històricament també ha alimentat aquest tipus de grups, no sent
casualitat que els aficionats condemnats pel cas Vinicius fossin identificats a la zona de Mestalla en la
que històricament s’han situat els ultres.

No podem obviar que els primers cops que es va sentir el crit del mico als estadis espanyols va ser en
episodis de contagi dels aficionats comuns respecte dels crits sorgits als gols on es situaven aquests
grups ultres. Són episodis coneguts els crits del simi al Bernabéu contra el porter nigerià Wilfred als
anys vuitanta, contra el brasiler Roberto Carlos al Camp Nou als noranta o contra el camerunés Eto’o
a la Romareda a inicis dels anys 2000. Però, com deiem, és important no reduir el racisme al context
dels ultres. Seria simplista i ens faríem un flac favor. La mentalitat racista està impregnada en el
ciutadà de peu (hi és com a mínim de forma latent) i espera les condicions idònies per a expressar-se
als estadis. Al nostre país el racisme encara és una forma de racionalitat del ciutadà mitjà i es
configura com una forma normal de relacionar-se amb la realitat, també als camps de futbol. Sinó no
s’entendria el grau d’acceptació que aquest tipus de insults tenen en els camps de futbol espanyols (i
en part de la premsa esportiva), on s’ha arribat a minimitzar i justificar la seva dimensió
discriminatòria.

Ara bé, de la mateixa forma que el futbol cohabita amb el racisme, pot ser un espai de reivindicació
antiracista amb un potencial extraordinari, precisament pel seu component popular. A Anglaterra,
Alemanya, Itàlia o Espanya hi ha hagut moviments institucionals contar els racisme. La llei de 1991 al
Regne Unit contra els crims al futbol, campanyes de clubs a Alemanya o campanyes de l’associació
de jugadors a Itàlia. A Espanya, tenim la DIS (Dirección de Integridad y Seguridad) com a organisme
que des de La Liga (junt amb el Departament de Competicions) elabora els informes sobre racisme al
futbol des de 2015. Es supervisen els partits i es fan informes que poden desembocar en denúncies (als
organismes disciplinaris de competició o a la justícia ordinària).

Però és insuficient. Les mesures no són contundents i masses expressions de racisme surten impunes.
Algunes idees per a actuar contundenment contra el racisme en el futbol podrien ser: 1) Que des del
primer moment es punissin les expressions de racisme, parant el partit i suspenent-lo; 2) Que els clubs
fossin inflexibles amb aquestes actituds i que no utilitzessin els mitjans de comunicació per a restar-li
transcendència (sabem de la relació clientelar entre alguns mitjans i alguns clubs); 3) Que els clubs
identifiquessin i expulsessin indefinidament als aficionats, jugadors o empleats que actuessin de forma
racista, sense necessitat de condemna judicial; 4) Que els aficionats que no actuen de forma racista no
permetessin aquestes actituds als estadis i s’enfrontessin sense embuts i sense excuses als que sí que
ho fan, siguin o no del seu equip; 5) Que els jugadors blancs s’impliquessin sense reserva a favor de
les denúncies dels seus companys de professió negres, el que donaria una imatge de solidaritat
antiracista potentíssima, amb gran capacitat transformadora donada la transcendència social que tenen
les actituds dels jugadors de futbol entre la ciutadania i, especialment, entre els nens i el jovent; i 6)
Que, més enllà de campanyes políticament correctes contra el racisme, des de les institucions (La Liga
i RFEF) es punís de forma exemplar qualsevol expressió de racisme al futbol i, en cap cas, es
relativitzéssin les denúncies.

En definitiva, seria necessari que l’antiracisme fos una política transversal i seriosa, impulsada per les
institucions i recolzada per la societat. També pensada per a intervenir en el fútbol. Mentrestant, ens
queda la denúncia dels jugadors que pateixen els insults i alcen les seves veus (i els seus punys) contra
el racisme. En el cas de Vinicius, el valor de la sentència és gegant, però hi ha molta feina a fer.

La entrada Racisme, futbol i el cas Vinicius se publicó primero en SOS Racisme.

Companyes, sòcies, entitats, col·lectives, administracions i societat, tal com hem estat anunciant els darrers mesos, SOS Racisme Catalunya està travessant una situació econòmica i de tensió de recursos molt complicada.

Des del 2020 SOS Racisme ha experimentat un 15% de disminució d’ingressos públics destinats al Servei d’Atenció i Denúncia, mentre que en termes d’atenció, en el mateix període, s’ha augmentat en un 31 % els casos assumits. Això significa que el servei atén cada cop més persones, mentre que les administracions disminueixen els recursos destinats a aquest servei, que en moltes ocasions supleix les seves responsabilitats; posant en risc així la sostenibilitat de l’entitat i del seu objectiu social.

A part, aquest any s’ha perdut una font important de fons privats que ha estressat encara més l’estat econòmic de SOS Racisme per continuar operant normalment.

Encara que estem implementant estratègies per fer-li front i tenim en actiu el nostre primer crowdfunding en què es poden fer aportacions fins al 3 de juliol, no es prevé arribar a l’indispensable en el temps necessari.

Volem agrair a totes les persones, col·lectives i entitats que ens han donat suport en aquests moments de crisi, i també agraïm l’acompanyament en la lluita antiracista al llarg de tots aquests anys.

Tot i l’ajuda rebuda d’aquestes setmanes, lamentem haver de comunicar que ens veiem obligades a fer una aturada parcial de la nostra activitat per poder acompanyar els casos fins ara assumits pel Servei d’Atenció i Denúncia amb la dedicació i qualitat de sempre, reorganitzar-nos i tornar amb més força.

Amb aquest comunicat informar-vos que des de juny i durant els mesos d’estiu SOS Racisme Catalunya es mantindrà a mínims.

Què implicarà tenir l’entitat a mínims?

Us demanem comprensió si durant aquests mesos no podem respondre a les vostres demandes, no podem fer-ho amb rapidesa o declinem certes participacions com ponències, xerrades o activitats.

• En concret, el Servei d’Atenció i Denúncia conservarà serveis mínims d’atenció:
  • Es continuarà acompanyant des de l’àrea jurídica i psicosocial a les persones els casos de les quals hem assumit.
  • Es treballarà per crear més material que doni suport a l’autogestió dels casos.
  • Apel·larem una mica més al treball en xarxa construït durant tots aquests anys.
  • Romandrem atentes a les nostres vies de comunicació per donar resposta segons la urgència i casuística valorada.

• L’àrea de comunicació reduirà les seves tasques al 50% i no atendrà premsa.

• L’àrea de formació es dedicarà a desenvolupar les accions ja programades durant l’estiu. Es gestionaran noves contractacions a partir de setembre, tot i que quedem obertes a propostes i contractacions.

• L’àrea de projectes, d’administració i finances únicament podrà donar resposta als requeriments per part de l’administració i a les obligacions fiscals que tenim com a entitat.

Quant a la relació amb entitats i col·lectius, romandrem al seu costat fent el possible per seguir amb la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, acompanyant i denunciant el racisme en totes les seves formes.

L’equip de SOS Racisme estem fent un esforç immens per revertir la situació crítica de l’entitat i per això algunes ens veiem obligades a deixar els nostres llocs de treball o fer menys hores durant aquests mesos per ajudar a subsanar el problema actual de liquiditat en què l’entitat es troba. Però, aquests esforços van destinats a poder seguir atent a les persones i col·lectius que pateixin racisme i seguir complint el nostre objectiu social i polític. Així, tant les companyes que romandran contractades, com aquelles que prestaran la seva col·laboració voluntària, tindran també una gran responsabilitat per fer el màxim possible amb menys recursos insuficients.

Malgrat la situació que ens afecta a tot nivell, renovem i enfortim el nostre compromís com a entitat, com a treballadores, i sobretot com a persones compromeses amb la lluita antiracista i l’acompanyament a les persones i col·lectives travessades pel racisme, que és i serà la nostra prioritat sempre.

Vies per donar suport i col·laborar:

• Crowdfunding fins al 3 de juliol.
• Fes-te sòcia.
• Fes un donatiu directe.
• Col·labora a través deTeaming.
• Demana formacions i altres encàrrecs o qualsevol altra proposta de suport que ens pugui ajudar: formacio@sosracisme.org

Com contactar amb nosaltres durant aquests mesos?

El nostre telèfon fix romandrà tancat fins a setembre. Així, preguem que us poseu en contacte a través dels següents correus electrònics, depenent de la temàtica i l’àrea amb la qual voleu contactar:

• Àrea de formació: formacio@sosracisme.org

• Àrea d’administració: administracio@sosracisme.org

• Àrea de projectes: planificacio@sosracisme.org

• Àrea de comunicació: comunicacio@sosracisme.org

Correu per a l’atenció i la denúncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agraïm el suport i la comprensió davant aquesta situació.

Atentament,

SOS Racisme Catalunya.

—————-

Comunicado sobre la situación de SOS Racisme Catalunya (castellano)

Barcelona, 31 de mayo 2024

Compañeras, socias, entidades, colectivas, administraciones y sociedad, tal como hemos estado anunciando los últimos meses, SOS Racisme Catalunya está atravesando una situación económica y de tensión de recursos muy complicada.

Desde el 2020 SOS Racisme ha experimentado un 15% de disminución de ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia, mientras que en términos de atención, en el mismo periodo, se ha aumentado en un 31% los casos asumidos. Esto significa que el servicio atiende cada vez a más personas, mientras que las administraciones disminuyen los recursos destinados a este servicio, que en muchas ocasiones suple sus responsabilidades; poniendo en riesgo así la sostenibilidad de la entidad y de su objetivo social.

Aparte, este año se ha perdido una fuente importante de fondos privados que ha estresado todavía más el estado económico de SOS Racisme para continuar operando con normalidad.

Aunque estamos implementando estrategias para hacerle frente y tenemos en activo nuestro primer crowdfunding en el que se pueden hacer aportaciones hasta el 3 de julio, no se prevé llegar a lo indispensable en el tiempo necesario.

Queremos agradecer a todas las personas, colectivas y entidades que nos han apoyado en estos momentos de crisis, y también agradecemos el acompañamiento en la lucha antirracista a lo largo de todos estos años. A pesar de la ayuda recibida esta semana, lamentamos comunicar que nos vemos obligadas a hacer una suspensión parcial de nuestra actividad para poder acompañar los casos hasta ahora asumidos por el Servicio de Atención y Denuncia con la dedicación y calidad de siempre, reorganizarnos y volver con más fuerza. Con este comunicado les informamos que desde junio y durante los meses de verano SOS Racisme Catalunya se mantendrá a mínimos.

¿Qué implicará tener la entidad a mínimos?

Os pedimos comprensión si durante estos meses no podemos responder a vuestras demandas, no podemos hacerlo con rapidez o declinamos ciertas participaciones como ponencias, charlas o actividades.

• En concreto, el Servicio de Atención y Denuncia conservará servicios mínimos de atención:
  • Se continuará acompañando desde el área jurídica y psicosocial a las personas y los casos que ya hemos asumido.
  • Se trabajará para crear más material de apoyo para la autogestión de los casos.
  • Apelaremos algo más al trabajo en red construido durante todos estos años.
  • Permaneceremos atentas a nuestras vías de comunicación para dar respuesta según la urgencia y casuística valorada.
• El área de comunicación reducirá sus tareas al 50% y no atenderá prensa.
• El área de formación se dedicará a desarrollar las acciones ya programadas durante el verano. Se gestionarán nuevas contrataciones a partir de septiembre, aunque quedamos abiertas a propuestas y contrataciones.
• El área de proyectos, de administración y finanzas únicamente podrá dar respuesta a los requerimientos por parte de la administración y a las obligaciones fiscales que tenemos como entidad.

En cuanto a la relación con entidades y colectivos, permaneceremos a su lado haciendo lo posible para seguir con la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista, acompañando y denunciando el racismo en todas sus formas.

Desde el equipo de SOS Racisme estamos haciendo un esfuerzo inmenso para revertir la situación crítica de la entidad y por eso algunas nos vemos obligadas a dejar nuestros puestos de trabajo o hacer menos horas durante estos meses para ayudar a subsanar el problema de liquidez en que la entidad se encuentra. Estos esfuerzos van destinados a poder seguir atendiendo a las personas y colectivos que sufren racismo y seguir cumpliendo nuestro objetivo social y político. Así, tanto las compañeras que permanecerán contratadas, como aquellas que prestarán su colaboración voluntaria, tendrán también una gran responsabilidad para hacer el máximo posible con recursos insuficientes.

A pesar de la situación que nos afecta a todo nivel, renovamos y fortalecemos nuestro compromiso como entidad, como trabajadoras, y sobre todo como personas comprometidas con la lucha antirracista y el acompañamiento a las personas y colectivas atravesadas por el racismo, que es y será nuestra prioridad siempre.

Vías para apoyar y colaborar:

• Crowdfunding, hasta el 3 de julio.
• Hazte socia.
• Haz un donativo directo.
• Colabora a través de Teaming.
• Pide formaciones y otros encargos o cualquier otra propuesta de apoyo que nos pueda ayudar: formacio@sosracisme.org

¿Cómo contactar con nosotros durante estos meses?

Nuestro teléfono fijo permanecerá cerrado hasta septiembre. Así, rogamos os pongáis en contacto a través de los siguientes correos electrónicos, dependiendo de la temática y el área con la que queréis contactar:

• Área de formación: formacio@sosracisme.org

• Área de administración: administracio@sosracisme.org

• Área de proyectos: planificacio@sosracisme.org

• Área de comunicación: comunicacio@sosracisme.org

Correo para la atención i la denuncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agradecemos el apoyo y la comprensión ante esta situación.

Atentamente,

SOS Racisme Cataluña.

La entrada Comunicat sobre la situació de SOS Racisme Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.