Notícia de la sentència sobre els crits racistes a Vinícius, 10 de juny 2024.

Tres aficionats del Valencia C. F. han estat condemnats a vuit mesos de presó i a dos anys sense poder
entrar a estadis de futbol per haver proferit insults racistes contra el jugador del Real Madrid Vinicius
durant el transcurs del partit entre aquests dos equips celebrat el 21 de maig de 2023. La sentència,
que es va conèixer el passat dia 10 de juny de 2024 després de que els acusats reconeguessin els fets,
els condemna per la comissió d’un delicte contra la integritat moral (art. 173 CP) amb l’agreujant
d’haver actuat motivats pel racisme (art. 22.4º CP).

Racisme, dret penal i pràctica jurídica

La primera conclusió que se’n deriva d’aquesta notícia és enormement positiva. El missatge que es
dóna institucionalment als aficionats és molt potent. Qui a partir d’ara porti a terme actes racistes en
un camp de futbol pot acabar condemnat penalment, el que sens dubte farà que molts s’ho pensin més
d’un cop a l’hora de proferir insults o realizar gestos d’aquest tipus. És, per tant, una condemna que
cohibeix a qui pot ser proper, en major o menor mesura, a idees racistes, ja que sap que pot ser
castigat durament si les exterioritza.

Per altra banda, la condemna és també positiva perquè té una vessant educativa. La sentència fa
entendre a la societat, en un sentit general, que el comportar-se racistament és quelcom equivocat,
greu i que socialment no està permès. La condemna envia un missatge als espanyols, aficionats o no al
futbol: els comportaments racistes són constitutius de delicte.

Aquestes dues conseqüències ens mostren com d’important és la inclusió del racisme com un
comportament penalment reprovable. El poder simbòlic del dret penal contribueix en aquests casos a
generar efectes dissuasoris i educatius, tant en els propis condemnats com en la gran massa
d’aficionats al futbol, així com en la ciutadania en general. La Fiscal contra los Delictes d’Odi i
Discriminació de València, Susana Gisbert, s’ha expressat en aquesta mateix sentit: «Por un lado,
estoy segura de que estas personas no volverán a hacer hechos de esta índole, que han reflexionado
sobre la trascendencia de los mismos, pero, además, sirve como aviso a navegantes para que unos
eventuales autores sepan que no sale gratis».

La Fiscal també ha afirmat que la sentència dóna un missatge a les «eventuales víctimas» perquè
«sepan que están protegidas por la Fiscalía y los juzgados». Certament, un cas amb tant de rebombori
mediàtic (sense dubte derivat del club en el que juga Vinicius) dóna un missatge d’esperança a les
futures víctimes de racisme, ja que aquesta condemna els pot fer pensar que institucionalment es farà
tot el necessari per a rescabalar els seus drets. Malauradament, existeixen moltes possibilitats de que
les futures víctimes no tinguin el suport del que ha gaudit el jugador del Real Madrid i acabin
transcorrent pel camp judicial sense l’empara necessària, encadenant decepció rere decepció o,
direcatment, maltractament rere maltractament.

La diferència entre el context en el que s’ha desenvolupat aquest cas i els de les víctimes anònimes és
radical. El cas Vinicius ha tardat poc més d’un any en resoldre’s i ho ha fet positivament, quelcom
coherent amb les circumstàncies del supòsit: els fets delictius han estat televisats, han rebut una
cobertura mediàtica posterior inaudita i ha comptat amb la inestimable influència de l’enorme
capacitat de moure recursos econòmics i institucionals que han tingut el jugador i del seu club. Per
contra, els casos en que les víctimes són anònimes disten molt d’aquestes característiques. Les
denúncies poden no jutjar-se mai, degut als recurrents arxius dels procediments. En el millor dels
casos, s’arribarà a judici passats anys de la interposició de la denúncia i amb moltes possibilitats de
que el procediment acabi amb una sentència absolutòria per a l’agressor racista. I això s’explica pel
tipus de pràctiques que caracteritzen els processos judicials que aborden les denúncies per incidents
racistes: arxius sense ni tan sols haver practicat cap diligència d’investigació, falta d’impuls processal
per part de jutges i fiscals, oposició a les diligències sol·licitades per les representacions legals de les
víctimes, hostilitat i/o falta de coneixement a l’hora de realitzar les declaracions a víctimes,
minimització dels fets, acceptació de versions exculpatòries dels agressors, etc. Un seguit de
pràctiques que genera un baixíssim grau de condemnes i un encara menor percentatge de sentències
en les que es contempli la dimensió racista dels fets a través de la inclusió de l’agreujant de racisme.
Si preguntem a les víctimes quina opinió el hi mereix el sistema de justícia espanyol ens n’adonarem
que el sentiment s’apropa més a la desconfiança i a l’enuig que no pas a la confiança i a l’agraïment.

Racisme, futbol i societat

Per altra banda, la condemna és molt positiva però no serà la solució màgica per a erradicar el racisme
en els camps de futbol. El futbol està integrat a la cultura popular del país i genera uns índexs de
participació (i passió) de la comunitat que reflexen molt fidedignament com és la nostra societat i les
lluites polítiques que hi estan inserides. I si la societat està estructurada pel racisme (com és el nostre
cas), el futbol ho revelarà tard o d’hora.

Aquesta relació entre futbol, societat, cultura i política no és una característica només espanyola, sinó
que es pot detectar en innumerables racons del món i respecte a diversos conflictes socials i polítics.
Més enllà del clàssic Real Madrid-Barça a Espanya, podem trobar els Celtic-Rangers a Escòcia,
PSG-Marsella a França o River-Boca a Argentina entre molts altres. I si parlem de racisme i futbol,
podem citar la França de 1998 dels Thuram, Zidane, Henry i Djorkaeff, que avui sembla haver donat
el relleu als Thuram (fill), Mbappe, Dembele i Koundé, en la seva lluita contra la ultradreta de Le Pen
(primer el pare i després la filla). L’exemple francés ens ajuda a reconèixer el futbol com a catalitzador
d’identitats nacionals i/o territorials a Europa i la seva connexió a la blanquitud i a la idea d’Europa
pels europeus (blancs).

Històricament, el racisme en el futbol s’ha exterioritzat de forma més agressiva a través dels grups
d’animació ultres. El hooliganisme ha tingut generalment una forta retòrica nacionalista, que sumada
a la cultura de la violència, ha generat autèntiques bombes de rellotgeria si parlem en termes de
violència racista. Si fem una ullada a un passat no tant llunyà, veurem que a l’Anglaterra de la dècada
dels vuitanta, quan va coincidir una creixent precarització del treball derivat de les polítiques
neoliberals de Thatcher amb la popularització del discurs xenòfob contra la immigració (discurs que
pretenia assenyalar als nouvinguts com a boc expiatori de la precarització que patien les famílies
angleses i que va tenir un especial arrelament entre els homes joves blancs de classe treballadora amb
poca formació acadèmica), el hooliganisme va créixer enormement, mostrant-se com un moviment
profundament racista i d’on era habitual que en sortissin crits i càntics contra jugadors negres (per
exemple, el cas de Ian Wright o John Barnes, entre molts d’altres). El mateix va passar a Itàlia amb els
crits racistes contra jugadors com Paul Ince o George Weah. També a Holanda, Alemanya o Suècia. I,
és clar, a Espanya, on grups com els Ultra Sur, el Frente Atlético, els Boixos Nois o les Brigadas
Blanquiazules han estat autèntics focus de racisme als estadis, amb la col·laboració indispensable i
lucrativa de les juntes directives de Real Madrid, Atletico de Madrid, Barça o Español, entre altres.
Per cert, el València és un club que històricament també ha alimentat aquest tipus de grups, no sent
casualitat que els aficionats condemnats pel cas Vinicius fossin identificats a la zona de Mestalla en la
que històricament s’han situat els ultres.

No podem obviar que els primers cops que es va sentir el crit del mico als estadis espanyols va ser en
episodis de contagi dels aficionats comuns respecte dels crits sorgits als gols on es situaven aquests
grups ultres. Són episodis coneguts els crits del simi al Bernabéu contra el porter nigerià Wilfred als
anys vuitanta, contra el brasiler Roberto Carlos al Camp Nou als noranta o contra el camerunés Eto’o
a la Romareda a inicis dels anys 2000. Però, com deiem, és important no reduir el racisme al context
dels ultres. Seria simplista i ens faríem un flac favor. La mentalitat racista està impregnada en el
ciutadà de peu (hi és com a mínim de forma latent) i espera les condicions idònies per a expressar-se
als estadis. Al nostre país el racisme encara és una forma de racionalitat del ciutadà mitjà i es
configura com una forma normal de relacionar-se amb la realitat, també als camps de futbol. Sinó no
s’entendria el grau d’acceptació que aquest tipus de insults tenen en els camps de futbol espanyols (i
en part de la premsa esportiva), on s’ha arribat a minimitzar i justificar la seva dimensió
discriminatòria.

Ara bé, de la mateixa forma que el futbol cohabita amb el racisme, pot ser un espai de reivindicació
antiracista amb un potencial extraordinari, precisament pel seu component popular. A Anglaterra,
Alemanya, Itàlia o Espanya hi ha hagut moviments institucionals contar els racisme. La llei de 1991 al
Regne Unit contra els crims al futbol, campanyes de clubs a Alemanya o campanyes de l’associació
de jugadors a Itàlia. A Espanya, tenim la DIS (Dirección de Integridad y Seguridad) com a organisme
que des de La Liga (junt amb el Departament de Competicions) elabora els informes sobre racisme al
futbol des de 2015. Es supervisen els partits i es fan informes que poden desembocar en denúncies (als
organismes disciplinaris de competició o a la justícia ordinària).

Però és insuficient. Les mesures no són contundents i masses expressions de racisme surten impunes.
Algunes idees per a actuar contundenment contra el racisme en el futbol podrien ser: 1) Que des del
primer moment es punissin les expressions de racisme, parant el partit i suspenent-lo; 2) Que els clubs
fossin inflexibles amb aquestes actituds i que no utilitzessin els mitjans de comunicació per a restar-li
transcendència (sabem de la relació clientelar entre alguns mitjans i alguns clubs); 3) Que els clubs
identifiquessin i expulsessin indefinidament als aficionats, jugadors o empleats que actuessin de forma
racista, sense necessitat de condemna judicial; 4) Que els aficionats que no actuen de forma racista no
permetessin aquestes actituds als estadis i s’enfrontessin sense embuts i sense excuses als que sí que
ho fan, siguin o no del seu equip; 5) Que els jugadors blancs s’impliquessin sense reserva a favor de
les denúncies dels seus companys de professió negres, el que donaria una imatge de solidaritat
antiracista potentíssima, amb gran capacitat transformadora donada la transcendència social que tenen
les actituds dels jugadors de futbol entre la ciutadania i, especialment, entre els nens i el jovent; i 6)
Que, més enllà de campanyes políticament correctes contra el racisme, des de les institucions (La Liga
i RFEF) es punís de forma exemplar qualsevol expressió de racisme al futbol i, en cap cas, es
relativitzéssin les denúncies.

En definitiva, seria necessari que l’antiracisme fos una política transversal i seriosa, impulsada per les
institucions i recolzada per la societat. També pensada per a intervenir en el fútbol. Mentrestant, ens
queda la denúncia dels jugadors que pateixen els insults i alcen les seves veus (i els seus punys) contra
el racisme. En el cas de Vinicius, el valor de la sentència és gegant, però hi ha molta feina a fer.

La entrada Racisme, futbol i el cas Vinicius se publicó primero en SOS Racisme.

Companyes, sòcies, entitats, col·lectives, administracions i societat, tal com hem estat anunciant els darrers mesos, SOS Racisme Catalunya està travessant una situació econòmica i de tensió de recursos molt complicada.

Des del 2020 SOS Racisme ha experimentat un 15% de disminució d’ingressos públics destinats al Servei d’Atenció i Denúncia, mentre que en termes d’atenció, en el mateix període, s’ha augmentat en un 31 % els casos assumits. Això significa que el servei atén cada cop més persones, mentre que les administracions disminueixen els recursos destinats a aquest servei, que en moltes ocasions supleix les seves responsabilitats; posant en risc així la sostenibilitat de l’entitat i del seu objectiu social.

A part, aquest any s’ha perdut una font important de fons privats que ha estressat encara més l’estat econòmic de SOS Racisme per continuar operant normalment.

Encara que estem implementant estratègies per fer-li front i tenim en actiu el nostre primer crowdfunding en què es poden fer aportacions fins al 3 de juliol, no es prevé arribar a l’indispensable en el temps necessari.

Volem agrair a totes les persones, col·lectives i entitats que ens han donat suport en aquests moments de crisi, i també agraïm l’acompanyament en la lluita antiracista al llarg de tots aquests anys.

Tot i l’ajuda rebuda d’aquestes setmanes, lamentem haver de comunicar que ens veiem obligades a fer una aturada parcial de la nostra activitat per poder acompanyar els casos fins ara assumits pel Servei d’Atenció i Denúncia amb la dedicació i qualitat de sempre, reorganitzar-nos i tornar amb més força.

Amb aquest comunicat informar-vos que des de juny i durant els mesos d’estiu SOS Racisme Catalunya es mantindrà a mínims.

Què implicarà tenir l’entitat a mínims?

Us demanem comprensió si durant aquests mesos no podem respondre a les vostres demandes, no podem fer-ho amb rapidesa o declinem certes participacions com ponències, xerrades o activitats.

• En concret, el Servei d’Atenció i Denúncia conservarà serveis mínims d’atenció:
  • Es continuarà acompanyant des de l’àrea jurídica i psicosocial a les persones els casos de les quals hem assumit.
  • Es treballarà per crear més material que doni suport a l’autogestió dels casos.
  • Apel·larem una mica més al treball en xarxa construït durant tots aquests anys.
  • Romandrem atentes a les nostres vies de comunicació per donar resposta segons la urgència i casuística valorada.

• L’àrea de comunicació reduirà les seves tasques al 50% i no atendrà premsa.

• L’àrea de formació es dedicarà a desenvolupar les accions ja programades durant l’estiu. Es gestionaran noves contractacions a partir de setembre, tot i que quedem obertes a propostes i contractacions.

• L’àrea de projectes, d’administració i finances únicament podrà donar resposta als requeriments per part de l’administració i a les obligacions fiscals que tenim com a entitat.

Quant a la relació amb entitats i col·lectius, romandrem al seu costat fent el possible per seguir amb la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, acompanyant i denunciant el racisme en totes les seves formes.

L’equip de SOS Racisme estem fent un esforç immens per revertir la situació crítica de l’entitat i per això algunes ens veiem obligades a deixar els nostres llocs de treball o fer menys hores durant aquests mesos per ajudar a subsanar el problema actual de liquiditat en què l’entitat es troba. Però, aquests esforços van destinats a poder seguir atent a les persones i col·lectius que pateixin racisme i seguir complint el nostre objectiu social i polític. Així, tant les companyes que romandran contractades, com aquelles que prestaran la seva col·laboració voluntària, tindran també una gran responsabilitat per fer el màxim possible amb menys recursos insuficients.

Malgrat la situació que ens afecta a tot nivell, renovem i enfortim el nostre compromís com a entitat, com a treballadores, i sobretot com a persones compromeses amb la lluita antiracista i l’acompanyament a les persones i col·lectives travessades pel racisme, que és i serà la nostra prioritat sempre.

Vies per donar suport i col·laborar:

• Crowdfunding fins al 3 de juliol.
• Fes-te sòcia.
• Fes un donatiu directe.
• Col·labora a través deTeaming.
• Demana formacions i altres encàrrecs o qualsevol altra proposta de suport que ens pugui ajudar: formacio@sosracisme.org

Com contactar amb nosaltres durant aquests mesos?

El nostre telèfon fix romandrà tancat fins a setembre. Així, preguem que us poseu en contacte a través dels següents correus electrònics, depenent de la temàtica i l’àrea amb la qual voleu contactar:

• Àrea de formació: formacio@sosracisme.org

• Àrea d’administració: administracio@sosracisme.org

• Àrea de projectes: planificacio@sosracisme.org

• Àrea de comunicació: comunicacio@sosracisme.org

Correu per a l’atenció i la denúncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agraïm el suport i la comprensió davant aquesta situació.

Atentament,

SOS Racisme Catalunya.

—————-

Comunicado sobre la situación de SOS Racisme Catalunya (castellano)

Barcelona, 31 de mayo 2024

Compañeras, socias, entidades, colectivas, administraciones y sociedad, tal como hemos estado anunciando los últimos meses, SOS Racisme Catalunya está atravesando una situación económica y de tensión de recursos muy complicada.

Desde el 2020 SOS Racisme ha experimentado un 15% de disminución de ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia, mientras que en términos de atención, en el mismo periodo, se ha aumentado en un 31% los casos asumidos. Esto significa que el servicio atiende cada vez a más personas, mientras que las administraciones disminuyen los recursos destinados a este servicio, que en muchas ocasiones suple sus responsabilidades; poniendo en riesgo así la sostenibilidad de la entidad y de su objetivo social.

Aparte, este año se ha perdido una fuente importante de fondos privados que ha estresado todavía más el estado económico de SOS Racisme para continuar operando con normalidad.

Aunque estamos implementando estrategias para hacerle frente y tenemos en activo nuestro primer crowdfunding en el que se pueden hacer aportaciones hasta el 3 de julio, no se prevé llegar a lo indispensable en el tiempo necesario.

Queremos agradecer a todas las personas, colectivas y entidades que nos han apoyado en estos momentos de crisis, y también agradecemos el acompañamiento en la lucha antirracista a lo largo de todos estos años. A pesar de la ayuda recibida esta semana, lamentamos comunicar que nos vemos obligadas a hacer una suspensión parcial de nuestra actividad para poder acompañar los casos hasta ahora asumidos por el Servicio de Atención y Denuncia con la dedicación y calidad de siempre, reorganizarnos y volver con más fuerza. Con este comunicado les informamos que desde junio y durante los meses de verano SOS Racisme Catalunya se mantendrá a mínimos.

¿Qué implicará tener la entidad a mínimos?

Os pedimos comprensión si durante estos meses no podemos responder a vuestras demandas, no podemos hacerlo con rapidez o declinamos ciertas participaciones como ponencias, charlas o actividades.

• En concreto, el Servicio de Atención y Denuncia conservará servicios mínimos de atención:
  • Se continuará acompañando desde el área jurídica y psicosocial a las personas y los casos que ya hemos asumido.
  • Se trabajará para crear más material de apoyo para la autogestión de los casos.
  • Apelaremos algo más al trabajo en red construido durante todos estos años.
  • Permaneceremos atentas a nuestras vías de comunicación para dar respuesta según la urgencia y casuística valorada.
• El área de comunicación reducirá sus tareas al 50% y no atenderá prensa.
• El área de formación se dedicará a desarrollar las acciones ya programadas durante el verano. Se gestionarán nuevas contrataciones a partir de septiembre, aunque quedamos abiertas a propuestas y contrataciones.
• El área de proyectos, de administración y finanzas únicamente podrá dar respuesta a los requerimientos por parte de la administración y a las obligaciones fiscales que tenemos como entidad.

En cuanto a la relación con entidades y colectivos, permaneceremos a su lado haciendo lo posible para seguir con la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista, acompañando y denunciando el racismo en todas sus formas.

Desde el equipo de SOS Racisme estamos haciendo un esfuerzo inmenso para revertir la situación crítica de la entidad y por eso algunas nos vemos obligadas a dejar nuestros puestos de trabajo o hacer menos horas durante estos meses para ayudar a subsanar el problema de liquidez en que la entidad se encuentra. Estos esfuerzos van destinados a poder seguir atendiendo a las personas y colectivos que sufren racismo y seguir cumpliendo nuestro objetivo social y político. Así, tanto las compañeras que permanecerán contratadas, como aquellas que prestarán su colaboración voluntaria, tendrán también una gran responsabilidad para hacer el máximo posible con recursos insuficientes.

A pesar de la situación que nos afecta a todo nivel, renovamos y fortalecemos nuestro compromiso como entidad, como trabajadoras, y sobre todo como personas comprometidas con la lucha antirracista y el acompañamiento a las personas y colectivas atravesadas por el racismo, que es y será nuestra prioridad siempre.

Vías para apoyar y colaborar:

• Crowdfunding, hasta el 3 de julio.
• Hazte socia.
• Haz un donativo directo.
• Colabora a través de Teaming.
• Pide formaciones y otros encargos o cualquier otra propuesta de apoyo que nos pueda ayudar: formacio@sosracisme.org

¿Cómo contactar con nosotros durante estos meses?

Nuestro teléfono fijo permanecerá cerrado hasta septiembre. Así, rogamos os pongáis en contacto a través de los siguientes correos electrónicos, dependiendo de la temática y el área con la que queréis contactar:

• Área de formación: formacio@sosracisme.org

• Área de administración: administracio@sosracisme.org

• Área de proyectos: planificacio@sosracisme.org

• Área de comunicación: comunicacio@sosracisme.org

Correo para la atención i la denuncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agradecemos el apoyo y la comprensión ante esta situación.

Atentamente,

SOS Racisme Cataluña.

La entrada Comunicat sobre la situació de SOS Racisme Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

Os esperamos en esta formación gratuita.

Curso gratuito de 12 horas, de introducción al antirracismo desde una perspectiva socio-jurídica. Para poder asistir al curso hay que inscribirse previamente rellenando el siguiente formulario.

Fechas:  4, 11 y 18 de julio 2024 

Horario:  16h30 a 20h30

Lugar: Lafede.cat

Inscripciones: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdKDddMKAc3P_C4CFX23bVQXtmJ7k2eBk26tA9jLHcPJXgY_A/viewform?usp=pp_url

Data límite de inscripción: 30 de junio.

Contenidos:

SESIÓN 1: Introducción al concepto de racismo- teoría y aproximación

Sesión presencial de 4h 

Aproximación al concepto de racismo desde una perspectiva histórica y como una vulneración de derechos. Se trabajarán las diferentes dimensiones del concepto de “racismo”, utilizando ejemplos clave. Todo ello complementado con ejercicios de reflexión en común con el objetivo de aterrizar los conceptos trabajados con ejemplos actuales.

SESIÓN 2: El impacto del racismo hoy en día.

Sesión presencial de 4h. 

Aproximación a los imaginarios discriminatorios racistas que perduran hoy en día y al impacto social que generan, aterrizada con ejemplos de actualidad. Se entrará a analizar el papel de los marcos mentales y las narrativas discriminatorias en la reproducción del racismo, y se hará una aproximación a la idea de narrativas transformadoras. Asimismo, se hará una introducción a los delitos de odio y al discurso de odio y las fake news.

SESIÓN 3: Abordaje del racismo desde la perspectiva jurídico-legal

Sesión presencial de 4h. 

El objetivo de esta sesión es adquirir una comprensión del marco legal sancionador vigente de las conductas discriminatorias racistas, en los ámbitos penal y administrativo. Para ello se resolverán los ejercicios prácticos realizados previamente para la sesión, resolviendo dudas en torno a las herramientas jurídicas para el abordaje del racismo en el territorio de Catalunya. Se incluye una introducción a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, con el objetivo de conocer el objeto y ámbitos de aplicación de la ley, y las medidas que establece para la garantía del derecho a la igualdad de trato y no discriminación.

La entrada SensiSOS: ¿Cómo funciona el racismo? Una aproximación al racismo: contexto, impacto y políticas. se publicó primero en SOS Racisme.

Companyes, a SOS Racisme Catalunya estem travessant un moment difícil a causa de problemes de finançament. Ara més que mai necessitem el suport de totes les col·lectives, activistes antiracistes i la ciudadania en general per a no deixar que el nostre Servei d’Atenció i Denúncia es perdi.

Per què és tan important la vostra ajuda en aquest moment? Ens arrisquem a perdre l’únic servei d’atenció i acompanyament a la denúncia especialitzat en racisme que existeix de manera efectiva a Catalunya. Un servei que durant més de 30 anys ha estat una eina clau no sols per a la reparació dels drets vulnerats a les víctimes, sinó també per a identificar el racisme, assenyalar als responsables i fer incidència política i pressió a les institucions.

Ens preocupa molt les conseqüències que pugui tenir la seva desaparició en l’àmbit social i polític així que fem una crida al conjunt del moviment social per a animar a difondre, participar i aportar en el nostre finançament col·lectiu amb recompensa, que vam llançar el mes d’abril passat. A més, volem aprofitar la campanya per a convidar la gent a venir a l’esdeveniment per a recaptar fons que farem el pròxim 19 de maig en el Pou de la Figuera a partir de la 13h.

Amb la participació de Abarka, Jokko i molt més…animat a venir i fer costat a SOS Racisme Catalunya! Inscriu-te en aquest enllaç.

Dona’ns el teu suport aquí.

La entrada El 19 de maig tardeta solidaria: vine a donar-nos suport se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia publicada a betevé.

L’entitat SOS Racisme fa una crida a donar suport a la seva tasca antiracista i aquest dilluns ha llançat per primer cop una campanya de micromecenatge per recaptar fons. Critiquen que tenen cada cop menys finançament públic i necessiten la col·laboració de tothom per continuar i millorar el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), que atén a qui hagi patit racisme. Cheikh Drame, president de l’entitat, ha alertat al programa ‘bàsics’, de betevé, que aquest servei “està rebent un 15 % menys de finançament” en un moment en què “augmenten les denúncies per violència i discriminació”.

El SAiD és un servei gratuït i especialitzat que ofereix atenció en diversos àmbits. Per exemple, l’equip d’11 persones pot ajudar en la representació judicial i acompanyar la víctima de discriminació o violència des d’una vessant psicosocial. Per Drame, si les aportacions públiques continuen reduint-se, potser no arribaran a tothom qui ho necessita. “En una situació de vulneració de drets, hem de poder garantir que qualsevol persona pugui trucar a la nostra porta i ser tractada per professionals”, sentencia ell.

Fa poques setmanes es va presentar l’informe de SOS Racisme del 2023. Segons les últimes xifres, l’any passat van atendre 628 persones, un 7 % més que l’any anterior, el 2022. El president de l’entitat explica que des de la pandèmia els casos de racisme que els arriben han crescut, així com també les persones que fan el pas i ho denuncien. Tot i així, Cheikh Drame lamenta que “encara ens trobem molta gent que no sap que pot denunciar el racisme”. Per tot plegat, fa de nou una crida a la solidaritat i el suport de la ciutadania.

Aqui pots veure el video de l’entrevista complet.

La entrada SOS Racisme engega per primer cop una campanya de micromecenatge per recaptar fons se publicó primero en SOS Racisme.

514 es el total de situaciones atendidas por SOS Racisme Catalunya en 2023.

Este SPOT forma parte de la campaña crowdfunding de SOS Racisme Catalunya.

Para seguir haciendo nuestro trabajo, necesitamos tu apoyo.

Con él queremos evidenciar, en porcentajes, las diferentes razones de por qué es importante que existan espacios públicos como el nuestro, al que cualquier persona o colectivo pueda acudir a denunciar cualquier tipo de violencia racista.

Apoya nuestra campaña en nuestro crowdfunding

DenunciemosElRacismo

La entrada Apoya nuestro crowfounding se publicó primero en SOS Racisme.

La campanya #Denunciemelracisme té l’objectiu d’arribar a la major població possible per a continuar orientant la lluita cap a la construcció d’una societat antiracista, més justa i igualitària.

Només durant l’any 2023 hem atès un total de 628 persones de més de 83 municipis diferents.

D’aquestes, 446 s’han acostat per primera vegada a SOS Racisme per denunciar situacions racistes. Segons la situació plantejada, hem realitzat un acompanyament psicosocial o jurídic, hem proporcionat informació o assessorament, o les hem derivat a altres serveis especialitzats, en funció de les necessitats detectades. 

Tota aquesta feina, la fem un equip conformat per només 10 persones.

Cada any, al nostre Servei d’Atenció i Denúncia atenem a més i més persones que han patit casos de racisme. Malgrat això, la financiació pública cada any és més baixa. Per seguir amb la nostra feina, i millorar el servei, avui engeguem per primera vegada una campanya de micromecenatge.

El projecte #Denunciemelracisme té l’objectiu d’arribar a la major població possible per a continuar orientant la lluita cap a la construcció d’una societat antiracista, més justa i igualitària.

Vivim en un moment de major quantitat i cohesió dels moviments socials. Concretament, el moviment antiracista, al llarg de més de tres dècades de lluita a Espanya, ha aconseguit pressionar prou per a aconseguir uns certs avanços socials. Però des de SOS Racisme Catalunya continuem detectant una manca important quant a antiracisme per part de la societat en general i les institucions en particular. 

Des de l’entitat rebem, any rere any, denúncies que augmenten exponencialment per violència racista (física, simbòlica, burocràtica, institucional…), però aquest augment no es tradueix en una major implicació per part de l’administració pública per revertir la situació. Tot el contrari: el finançament destinat a temes de racisme és cada any menor.

Això té conseqüències nefastes, visibles i palpables, en el dia a dia de les persones vulnerables de sofrir racisme.

Per això, és imprescindible continuar treballant per la conscienciació social, la reparació del mal, la fi de les lògiques i els imaginaris colonials. Per la fi de la impunitat de la violència racista, i el reconeixement del racisme com a eix fonamental d’un sistema que necessita de les categories racials per a mantenir els privilegis d’un grup de persones, així com la subalternació sistemàtica dels grups de persones de racializació no hegemònica.

   ⭕ 𝐂𝐨𝐦 𝐩𝐨𝐭𝐬 𝐝𝐨𝐧𝐚𝐫-𝐧𝐨𝐬 𝐬𝐮𝐩𝐨𝐫𝐭❓ 
1. 𝐏𝐚𝐫𝐭𝐢𝐜𝐢𝐩𝐚 𝐚𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐜𝐫𝐨𝐰𝐝𝐟𝐮𝐧𝐝𝐢𝐧𝐠 (tens l'enllaç més abaix) 
2. Si no pots col·laborar de forma econòmica, no passa res! Ens ajudes molt 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐚𝐫𝐭𝐢𝐧𝐭 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐭𝐞𝐯𝐞𝐬 𝐱𝐚𝐫𝐱𝐞𝐬 𝐞𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐩𝐫𝐨𝐣𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐝𝐞 𝐫𝐞𝐜𝐚𝐩𝐭𝐚𝐜𝐢𝐨́.
3. També pots 𝐟𝐞𝐫-𝐭𝐞 𝐬𝐨𝐜𝐢 aquí.
4. 𝐏𝐚𝐫𝐭𝐢𝐜𝐢𝐩𝐚𝐧𝐭 𝐚𝐜𝐭𝐢𝐯𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 en les nostres formacions i donant suport al nostre contingut a les xarxes.

🔥 𝐃𝐞𝐧𝐮𝐧𝐜𝐢𝐞𝐦 𝐞𝐥 𝐑𝐚𝐜𝐢𝐬𝐦𝐞. 𝐃𝐨𝐧𝐚 𝐬𝐮𝐩𝐨𝐫𝐭 𝐚 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐮𝐢𝐭𝐚 𝐚𝐧𝐭𝐢𝐫𝐚𝐜𝐢𝐬𝐭𝐚. ‼               

La entrada #DenunciemElRacisme| Llancem el nostre primer crowfounding per donar suport a la nostra feina contra el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, considera que el racisme és molt present a la nostra societat i això es reflecteix també al futbol

Després de setmanes de polèmica, aquest dimarts es va disputar al Santiago Bernabéu el partit entre les seleccions d’Espanya i el Brasil en contra del racisme. Un partit que tenia com a protagonista Vinícius, erigit en un símbol contra la lluita racista pels insults constants que rep als camps de futbol i que van fer que esclatés en plors en la roda de premsa prèvia a l’amistós.

Vínicius, però, també és protagonista moltes vegades de disputes amb rivals i aficions de l’equip contrari, i moltes veus justifiquen els insults que rep pel seu comportament als camps. Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, assegura a El món a RAC1 que el futbol, com la societat, és racista. I critica durament que “s’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors”.

Granados considera que tenim una forma de racionalitat racista i que precisament per això es configuren aquests atacs com una manera normal de relacionar-se. “El cas de Vinícius s’integra en el context de la força del futbol”, apunta. I respecte de les crítiques, defensa que Vinícius sí que pot ser un exemple de la lluita contra el racisme.  

Posa com a exemple les veus que es queixen que Vinícius no anés a declarar en el cas de racisme que havia patit perquè estava de vacances. Per Granados, això és un exemple més de com es posa el focus en el futbolista i no en aquells que l’insulten, als quals s’hauria de perseguir i sancionar. “Cap dels motius que devia tenir era el fet de no estar compromès amb la lluita contra el racisme”, conclou l’advocat.

El problema, assegura SOS Racisme, és que les institucions no tenen la lluita contra el racisme com una prioritat. El partit entre Espanya i Brasil “simbòlicament dona un missatge vàlid, però no es pot quedar aquí”, afegeix. Però creu que es va desaprofitar l’esdeveniment i no es va transmetre una gran idea antiracista.

En definitiva, Granados creu que la solució va molt més enllà i passa “perquè les institucions comencin a castigar les expressions de racisme”. Tant la Lliga, com la Federació Espanyola i la Catalana “s’han de posar les piles”. Però també els mitjans, que defensa que han de deixar de fer una lectura partidista en aquests casos, i els aficionats, que creu que han de fer “una reflexió profunda sobre com han d’actuar quan van als camps de futbol”. I, en darrer lloc, els jugadors blancs, que demana que es solidaritzin més amb els seus companys negres, independentment de si juguen al seu equip o al rival.

Recupera l’entrevista sencera a Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme:

La entrada SOS Racisme, sobre el cas Vinícius: “S’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors” se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2023. se publicó primero en SOS Racisme.

 En el marc de la presentació també comptarem amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!  

No és necessària inscripció.

Dijous 21 de Març a les  18h a  l’Ateneu del Raval, (carrer reina Amàlia,3.)

La entrada Acte de presentació de l’informe anual: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.