Notícia publicada a betevé.

L’entitat SOS Racisme fa una crida a donar suport a la seva tasca antiracista i aquest dilluns ha llançat per primer cop una campanya de micromecenatge per recaptar fons. Critiquen que tenen cada cop menys finançament públic i necessiten la col·laboració de tothom per continuar i millorar el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), que atén a qui hagi patit racisme. Cheikh Drame, president de l’entitat, ha alertat al programa ‘bàsics’, de betevé, que aquest servei “està rebent un 15 % menys de finançament” en un moment en què “augmenten les denúncies per violència i discriminació”.

El SAiD és un servei gratuït i especialitzat que ofereix atenció en diversos àmbits. Per exemple, l’equip d’11 persones pot ajudar en la representació judicial i acompanyar la víctima de discriminació o violència des d’una vessant psicosocial. Per Drame, si les aportacions públiques continuen reduint-se, potser no arribaran a tothom qui ho necessita. “En una situació de vulneració de drets, hem de poder garantir que qualsevol persona pugui trucar a la nostra porta i ser tractada per professionals”, sentencia ell.

Fa poques setmanes es va presentar l’informe de SOS Racisme del 2023. Segons les últimes xifres, l’any passat van atendre 628 persones, un 7 % més que l’any anterior, el 2022. El president de l’entitat explica que des de la pandèmia els casos de racisme que els arriben han crescut, així com també les persones que fan el pas i ho denuncien. Tot i així, Cheikh Drame lamenta que “encara ens trobem molta gent que no sap que pot denunciar el racisme”. Per tot plegat, fa de nou una crida a la solidaritat i el suport de la ciutadania.

Aqui pots veure el video de l’entrevista complet.

La entrada SOS Racisme engega per primer cop una campanya de micromecenatge per recaptar fons se publicó primero en SOS Racisme.

514 es el total de situaciones atendidas por SOS Racisme Catalunya en 2023.

Este SPOT forma parte de la campaña crowdfunding de SOS Racisme Catalunya.

Para seguir haciendo nuestro trabajo, necesitamos tu apoyo.

Con él queremos evidenciar, en porcentajes, las diferentes razones de por qué es importante que existan espacios públicos como el nuestro, al que cualquier persona o colectivo pueda acudir a denunciar cualquier tipo de violencia racista.

Apoya nuestra campaña en nuestro crowdfunding

DenunciemosElRacismo

La entrada Apoya nuestro crowfounding se publicó primero en SOS Racisme.

La campanya #Denunciemelracisme té l’objectiu d’arribar a la major població possible per a continuar orientant la lluita cap a la construcció d’una societat antiracista, més justa i igualitària.

Només durant l’any 2023 hem atès un total de 628 persones de més de 83 municipis diferents.

D’aquestes, 446 s’han acostat per primera vegada a SOS Racisme per denunciar situacions racistes. Segons la situació plantejada, hem realitzat un acompanyament psicosocial o jurídic, hem proporcionat informació o assessorament, o les hem derivat a altres serveis especialitzats, en funció de les necessitats detectades. 

Tota aquesta feina, la fem un equip conformat per només 10 persones.

Cada any, al nostre Servei d’Atenció i Denúncia atenem a més i més persones que han patit casos de racisme. Malgrat això, la financiació pública cada any és més baixa. Per seguir amb la nostra feina, i millorar el servei, avui engeguem per primera vegada una campanya de micromecenatge.

El projecte #Denunciemelracisme té l’objectiu d’arribar a la major població possible per a continuar orientant la lluita cap a la construcció d’una societat antiracista, més justa i igualitària.

Vivim en un moment de major quantitat i cohesió dels moviments socials. Concretament, el moviment antiracista, al llarg de més de tres dècades de lluita a Espanya, ha aconseguit pressionar prou per a aconseguir uns certs avanços socials. Però des de SOS Racisme Catalunya continuem detectant una manca important quant a antiracisme per part de la societat en general i les institucions en particular. 

Des de l’entitat rebem, any rere any, denúncies que augmenten exponencialment per violència racista (física, simbòlica, burocràtica, institucional…), però aquest augment no es tradueix en una major implicació per part de l’administració pública per revertir la situació. Tot el contrari: el finançament destinat a temes de racisme és cada any menor.

Això té conseqüències nefastes, visibles i palpables, en el dia a dia de les persones vulnerables de sofrir racisme.

Per això, és imprescindible continuar treballant per la conscienciació social, la reparació del mal, la fi de les lògiques i els imaginaris colonials. Per la fi de la impunitat de la violència racista, i el reconeixement del racisme com a eix fonamental d’un sistema que necessita de les categories racials per a mantenir els privilegis d’un grup de persones, així com la subalternació sistemàtica dels grups de persones de racializació no hegemònica.

   ⭕ 𝐂𝐨𝐦 𝐩𝐨𝐭𝐬 𝐝𝐨𝐧𝐚𝐫-𝐧𝐨𝐬 𝐬𝐮𝐩𝐨𝐫𝐭❓ 
1. 𝐏𝐚𝐫𝐭𝐢𝐜𝐢𝐩𝐚 𝐚𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐜𝐫𝐨𝐰𝐝𝐟𝐮𝐧𝐝𝐢𝐧𝐠 (tens l'enllaç més abaix) 
2. Si no pots col·laborar de forma econòmica, no passa res! Ens ajudes molt 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐚𝐫𝐭𝐢𝐧𝐭 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐭𝐞𝐯𝐞𝐬 𝐱𝐚𝐫𝐱𝐞𝐬 𝐞𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐩𝐫𝐨𝐣𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐝𝐞 𝐫𝐞𝐜𝐚𝐩𝐭𝐚𝐜𝐢𝐨́.
3. També pots 𝐟𝐞𝐫-𝐭𝐞 𝐬𝐨𝐜𝐢 aquí.
4. 𝐏𝐚𝐫𝐭𝐢𝐜𝐢𝐩𝐚𝐧𝐭 𝐚𝐜𝐭𝐢𝐯𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 en les nostres formacions i donant suport al nostre contingut a les xarxes.

🔥 𝐃𝐞𝐧𝐮𝐧𝐜𝐢𝐞𝐦 𝐞𝐥 𝐑𝐚𝐜𝐢𝐬𝐦𝐞. 𝐃𝐨𝐧𝐚 𝐬𝐮𝐩𝐨𝐫𝐭 𝐚 𝐥𝐚 𝐥𝐥𝐮𝐢𝐭𝐚 𝐚𝐧𝐭𝐢𝐫𝐚𝐜𝐢𝐬𝐭𝐚. ‼               

La entrada #DenunciemElRacisme| Llancem el nostre primer crowfounding per donar suport a la nostra feina contra el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, considera que el racisme és molt present a la nostra societat i això es reflecteix també al futbol

Després de setmanes de polèmica, aquest dimarts es va disputar al Santiago Bernabéu el partit entre les seleccions d’Espanya i el Brasil en contra del racisme. Un partit que tenia com a protagonista Vinícius, erigit en un símbol contra la lluita racista pels insults constants que rep als camps de futbol i que van fer que esclatés en plors en la roda de premsa prèvia a l’amistós.

Vínicius, però, també és protagonista moltes vegades de disputes amb rivals i aficions de l’equip contrari, i moltes veus justifiquen els insults que rep pel seu comportament als camps. Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, assegura a El món a RAC1 que el futbol, com la societat, és racista. I critica durament que “s’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors”.

Granados considera que tenim una forma de racionalitat racista i que precisament per això es configuren aquests atacs com una manera normal de relacionar-se. “El cas de Vinícius s’integra en el context de la força del futbol”, apunta. I respecte de les crítiques, defensa que Vinícius sí que pot ser un exemple de la lluita contra el racisme.  

Posa com a exemple les veus que es queixen que Vinícius no anés a declarar en el cas de racisme que havia patit perquè estava de vacances. Per Granados, això és un exemple més de com es posa el focus en el futbolista i no en aquells que l’insulten, als quals s’hauria de perseguir i sancionar. “Cap dels motius que devia tenir era el fet de no estar compromès amb la lluita contra el racisme”, conclou l’advocat.

El problema, assegura SOS Racisme, és que les institucions no tenen la lluita contra el racisme com una prioritat. El partit entre Espanya i Brasil “simbòlicament dona un missatge vàlid, però no es pot quedar aquí”, afegeix. Però creu que es va desaprofitar l’esdeveniment i no es va transmetre una gran idea antiracista.

En definitiva, Granados creu que la solució va molt més enllà i passa “perquè les institucions comencin a castigar les expressions de racisme”. Tant la Lliga, com la Federació Espanyola i la Catalana “s’han de posar les piles”. Però també els mitjans, que defensa que han de deixar de fer una lectura partidista en aquests casos, i els aficionats, que creu que han de fer “una reflexió profunda sobre com han d’actuar quan van als camps de futbol”. I, en darrer lloc, els jugadors blancs, que demana que es solidaritzin més amb els seus companys negres, independentment de si juguen al seu equip o al rival.

Recupera l’entrevista sencera a Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme:

La entrada SOS Racisme, sobre el cas Vinícius: “S’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors” se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2023. se publicó primero en SOS Racisme.

 En el marc de la presentació també comptarem amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!  

No és necessària inscripció.

Dijous 21 de Març a les  18h a  l’Ateneu del Raval, (carrer reina Amàlia,3.)

La entrada Acte de presentació de l’informe anual: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.

Com cada any durant el dia de Reis i els dies previs, ens trobem amb pràctiques racistes, com el 𝐁𝐥𝐚𝐜𝐤𝐅𝐚𝐜𝐞. Malgrat els anys d’incidència i reivindicació des del moviment antiracista, assenyalant i denunciant que 𝒑𝒊𝒏𝒕𝒂𝒓 𝒖𝒏𝒂 𝒑𝒆𝒓𝒔𝒐𝒏𝒂 𝒃𝒍𝒂𝒏𝒄𝒂 𝒅𝒆 𝒏𝒆𝒈𝒓𝒆 𝒑𝒆𝒓 𝒓𝒆𝒑𝒓𝒆𝒔𝒆𝒏𝒕𝒂𝒓 𝒖𝒏𝒂 𝒑𝒆𝒓𝒔𝒐𝒏𝒂 𝒏𝒆𝒈𝒓𝒂 𝒆́𝒔 𝒖𝒏𝒂 𝒗𝒊𝒐𝒍𝒆̀𝒏𝒄𝒊𝒂 𝒓𝒂𝒄𝒊𝒔𝒕𝒂 que ve de molt lluny. Que es tracta d’una pràctica plena d’estereotips i estigmatitzant, que no és una tradició, que no és innocent i que és racista, es continua fent en diverses poblacions, sense reconèixer ni admetre la crítica.

El pitjor és que, a més, continuem amb una manca absoluta de voluntat política per part de les administracions públiques per perseguir aquestes pràctiques, que suposen una infracció discriminatòria on la víctima és tot el col·lectiu de persones afrodescendents.

El passat 5 de gener, es va fer viral un vídeo en què a la cavalcada del districte de Xamartí a Madrid, l’home que feia de Rei Baltasar, no només feia blackFace sinó que imitava el que se suposa que era “accent africà”. Ens preocupa que es viralitzi en aquests termes un blackFace fet a Madrid, però, per altra banda, a Catalunya, cada any se celebren algunes calcades en algunes poblacions on sistemàticament es fa blackFace. Parlem, per exemple de la cavalcada d’Igualada o la de Girona. Al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme cada any rebem queixes i denúncies pel blackFace que es fa en aquestes poblacions.

Per aquest motiu, 𝐡𝐞𝐦 𝐟𝐞𝐭 𝐮𝐧𝐚 𝐝𝐞𝐧𝐮́𝐧𝐜𝐢𝐚 𝐚 𝐥❜𝐀𝐣𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐝❜𝐈𝐠𝐮𝐚𝐥𝐚𝐝𝐚, 𝐚 𝐥❜𝐀𝐣𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐝𝐞 𝐆𝐢𝐫𝐨𝐧𝐚 i a la fundació privada encarregada d’organitzar les activitats de reis mags. 𝐀 𝐥𝐚 𝐝𝐞𝐧𝐮́𝐧𝐜𝐢𝐚 𝐞𝐬 𝐝𝐞𝐦𝐚𝐧𝐚:

• un reconeixement explícit del racisme exèrcit i un compromís de no repetició;
• s’exigeix que la OITND (Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació) formuli un protocol de bones pràctiques per erradicar l’ús del BlackFace a Catalunya;
• i que sancionin a l’organització de la cavalcada.

#STOPBLACKFACE #BLACKFACEESRACISME

La entrada Denunciem als Ajuntaments d’Igualada i de Girona pel Blackface se publicó primero en SOS Racisme.

Migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros han enviado un escrito al juzgado para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. La Policía evita dar información concreta sobre los hechos que tuvieron lugar el 14 de febrero

Medio centenar de migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE) de Madrid ha enviado un escrito al juzgado de instrucción número 20 de Madrid, con competencias en el control de estos espacios, para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. “Han agredido brutalmente a varios internos con porras, patadas en la cabeza, puñetazos, además de insultarnos y tratarnos como animales”, dice la misiva adjunta en la queja, a la que ha accedido elDiario.es, presentada en el juzgado por varias ONG para solicitar la investigación de los hechos.

Algunos internos aseguran tener diferentes marcas en sus cuerpos a consecuencia de los supuestos golpes de la Policía y, para probarlo, han mandado al juzgado una serie de fotografías a las que no ha accedido este medio. Los internos han añadido también en su carta el número de placa de uno de los agentes que, según su testimonio, les golpeó. Fuentes de la Jefatura General de la Policía aseguran que “en caso de haber algún incidente” en el CIE “se trata de utilizar la fuerza mínima imprescindible”, sin entrar a dar información concreta sobre los hechos denunciados del 14 de febrero.

Los denunciantes aseguran que el pasado 14 de febrero, entre las once y las doce de la noche, irrumpieron en el CIE 11 agentes que “cometieron actos de extrema barbaridad” contra los internos. Según el texto escrito a mano por uno de los migrantes y firmado por medio centenar de ellos desde el interior del centro de internamiento, los policías agredieron a varios internos “con porras, patadas en la cabeza y puñetazos”.

La misiva alerta al juzgado de que varias personas han resultado heridas, entre ellas un hombre del que los denunciantes aseguran desconocer su paradero. “Uno de los heridos ha salido de aquí inconsciente, además de estar sangrando mucho. Ha desaparecido, no tenemos ni idea de donde puede estar esta persona, ya que algunos internos se han puesto en contacto con su familia y su familia dice que no lo encuentra en ningún hospital”, indican en la carta que ha llegado a manos del juzgado encargado del cumplimiento de la normativa en los CIE, los centros donde son privadas de libertad  personas extranjeras durante un máximo de 60 días por su situación irregular (lo que supone una falta administrativa, no un delito) con el objetivo de proceder a su expulsión.

Aunque el CIE cuenta con servicio médico privado, aquella noche los servicios de emergencias sanitarias de Madrid recibieron un aviso desde el centro de internamiento de Madrid a las 23:30 horas. Según confirma una portavoz del Samur, una ambulancia básica fue enviada al centro de internamiento de Aluche para atender a una persona, de la que no consta ningún dato más, con “dolor músculoesquelético”. El paciente fue atendido in situ “sin requerir traslado hospitalario”.

Más allá de lo ocurrido el pasado 14 de febrero, los internos también han denunciado en su misiva una presunta agresión a una mujer ocurrida tres días antes: “Otro hecho atroz ha ocurrido hace tres días: un agente ha estrangulado a una interna hasta dejarla inconsciente”, indica el escrito. Los migrantes cuestionan también los “cacheos” realizados por los agentes en las celdas o supuestas “visitas” de los policías en las habitaciones de los migrantes para “golpear a los internos, aprovechando que en las habitaciones no hay cámaras”.

Las personas firmantes del escrito reconocen el “miedo a represalias” de los internos que han sido testigos de los hechos, por lo que no incluyen sus números identificativos en la denuncia, pero se muestran “dispuestos a declarar lo que han visto a un juez o a cualquier ONG que nos conceda una entrevista en persona”. El escrito fue mandado por los internos por Whatsapp el pasado 15 de febrero a las ONG acreditadas para realizar visitas en el CIE de Aluche: Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine, Coordinadora de Barrios y Mundo en Movimiento.

Las ONG han solicitado al juzgado la investigación de los hechos. Entre otras diligencias, las organizaciones piden el reconocimiento por parte de un médico forense de las posibles lesiones que puedan presentar las personas denunciantes, el traslado de la víctima y testigos a dicho juzgado para tomarlas declaración, así como la suspensión de la expulsión de las personas agredidas con el objetivo de evitar la repatriación de los denunciantes. Las organizaciones también han presentado una queja ante el Defensor del Pueblo.

La Plataforma CIEs No lleva años denunciando la deportación de internos que denuncian posibles irregularidades cometidas por los agentes de la Policía Nacional en el interior de estos centros, así como de los testigos de los hechos, lo que en muchas ocasiones frustra la investigación. 

Debido a la frecuente expulsión de denunciantes o testigos de supuestas agresiones policiales en el CIE, en 2020 el Defensor del Pueblo pidió al director general de la Policía la emisión de una instrucción que incluyese “un protocolo de tramitación de quejas y denuncias de malos tratos de las personas privadas de libertad” en los CIE. La institución recalcó entonces que el protocolo debería incluir “el principio de realización de una investigación efectiva” y “la no expulsión de un interno o interna mientras determina si existen indicios de que ha sido víctima de un hecho disciplinariamente reprochable o delictivo”. También exigió a la Policía establecer la forma en la que debe ser enviada la “información oportuna a juzgado” que corresponda para investigar debidamente los hechos denunciados.

Estas nuevas quejas llegan dos meses y medio después de la reapertura del CIE de Madrid, que permaneció casi un año cerrado por obras. “Es inconcebible que cada vez que el CIE está en funcionamiento, en distintos momentos, tods los años, diferentes personas internas denuncien una y otra vez hechos muy similares y jamás se deriven consecuencias jurídicas de estas denuncias porque siempre terminan por archivarse”, han alertado en un comunicado la plataforma CIEs NO Madrid.

Mientras, los migrantes que siguen en el centro de internamiento piden mejores condiciones y el cese de los malos tratos denunciados. “Solicitamos la ayuda de los derechos humanos. No aguantamos más ser tratados peor que a los animales. Lo único que pedimos es ser tratados como seres humanos”, concluyen los internos desde el interior del CIE de Madrid. 

La entrada 50 migrantes denuncian en los juzgados agresiones policiales con “puñetazos y patadas en la cabeza” en el CIE de Madrid se publicó primero en SOS Racisme.

Des del mes de setembre de 2023,  a Manresa s’estan estenent dispositius policials conformats per Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional per parar, identificat i intervenir a joves i menors d’edat d’aparença magrebina, intensificant una sobrevigilància sobre aquest col·lectiu. Aquestes batudes racistes, amb una gran desproporció de dispositius policials,  venen acompanyades d’un discurs islamòfob i criminalitzador  per part d’alguns grups polítics interessats a presentar Manresa com una ciutat  que pateix violència extrema a l’espai públic. Així doncs, de forma interessada estableixen una relació falsa entre els  grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. 

La realitat, però, és que ni a Manresa ni arreu de Catalunya, hi ha una relació directe entre criminalitat i migració. De fet, si ens atenem a les dades, analitzades a diversos estudis, : més d’un segle d’estudis indiquen que la taxa de delinqüència es menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. Concretament a la ciutat bagesana, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa: , els Mossos d’Esquadra asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost d’enguany indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a la ciutat respecte a l’any anterior.

Els resultats a l’Estat espanyol són similars. Ha estat el país europeu con el major creixement de població immigrant i  la taxa de delinqüència d’Espanya ha descendit lleugerament, sent Espanya el tercer país europeu amb menor taxa de delinqüència segons dades d’Eurostat. 

L’associació entre migració i delinqüència, per desgracia tan arrelada a l’imaginari social a Espanya, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia. Tot i així, caldria també reflexionar que si hi hagués una relació directa entre immigració i delinqüència només indicaria una necessitat de replantejar-se el model de seguretat, atès que la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és la seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model. Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

El problema és que aquestes narratives racistes estan recolzades pel sistema policial, quan de manera sistemàtica es sobre identifica a la població migrada i racialitzada no blanca. A partir de les parades policials basades en marcadors racials, es deriven multitud d’altres violències com son la brutalitat policial, les deportacions, els tancament a CIE, la generació d’antecedents policials infundats, entre d’altres.

A més a més, aquesta violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per l’entramat legal, com la llei d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. 

Paral·lelament a les batudes policials,s’han convocat manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta , apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. Al seu manifest es parla “d’una Manresa digna”. Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. 

Però assenyalar només a l’extrema dreta seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en reproduir el racisme estructural. Les batudes racistes que s’estan duen a terme a la ciutat -liderades  pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i la Policia Nacional espanyola-,duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tota la juventut migrada, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguessin estat persones blanques.

A Manresa nombrosos col·lectius socials, populars assistencials i comunitaris (entre ells Càritas Manresa, Bages per tothom i a l’Aguiat Manresa) s’han unit per fer front a un racisme que va en augment i que s’està plasmant en batudes policials racistes al Passeig. En un primer moment, les entitats de la ciutat Bagenca, van publicar un comunicat  per denunciar la situació i reclamar prou racisme en nom de la seguretat. Més d’un centenar de persones i col·lectius van adherir-se a la denúncia pública. 

Avui, passats tres mesos i davant la inacció de l’Administració,  els col·lectius i les entitats antiracistes ens han demanat suport a SOS Racisme per publicar una nova denúncia pública per seguir dient prou al racisme en nom de la seguretat. Reclamem que es deixi d’intentar solucionar amb repressió policial  qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial vers certs col·lectius. 

Desde col·lectiu Hourria, juntament amb altres companyes i ciutadanes, vam ser testimonis de la batuda racista i l’escarni públic dut a terme per la policia local de Manresa, Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional Espanyola al Casino a quarts de vuit de la tarda al mateix centre de la ciutat el dijous 28 de setembre, on es van posar contra la paret, identificar i atemorir una trentena d’infants i adolescents dels 12 als 17 anys amb un desplegament policial de pel•lícula i on els veia tota la ciutadania i els culpava de baralles i altres fets ocorreguts recentment a la ciutat pel fet de ser racialitzats. Vam arribar a veure infants de 12 anys emmanillats. L’Ajuntament de Manresa va aprovar al 2018 la primera declaració dels Drets dels Infants per unanimitat, reconeixent la convenció de 1959 en aquest sentit. Des d’aleshores el consistori la ratifica cada any i fa organitza diferents activitats per tal de donar-los a conèixer. Des del col•lectiu hourria ens demanem de quins infants parla quan fa aquesta aprovació per Ple perquè el passat dijous 28 de setembre ens va quedar molt clar que no era els dels infants de famílies racialitzades.

La Convenció dels Drets dels Infants de 1959 i totes les seves ratificacions es fonamenten en 4 grans principis:

• PRINCIPI 1 – LA NO DISCRIMINACIÓ Tots els infants tenen els mateixos drets sense importar el color de la pell, la religió, la procedència o les idees dels seus pares.

• PRINCIPI 2 – L’INTERÈS SUPERIOR DE L’INFANT Qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i nenes.

• PRINCIPI 3 – EL DRET A LA VIDA, LA SUPERVIVÈNCIA I EL DESENVOLUPAMENT Tots els nens i nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a assolir el seu màxim potencial en la vida.

• PRINCIPI 4 – LA PARTICIPACIÓ Els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions es tinguin en compte.

Exigim, per tant, que cessin immediatament totes les batudes que s’estan fent avui dia i que se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències,  i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència.

També exigim que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en perill (infància adolescències i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, atès que aquest discursos no només suposen l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica punitiva.

La entrada COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT se publicó primero en SOS Racisme.

Nou anys i vuit mesos de presó pels delictes de lesions amb instrument perillós, amenaces col·lectives i contra l’exercici de drets fonamentals i les llibertats públiques, amb agreujants de reincidència i de comissió per motius discriminatoris. Aquesta és la petició de SOS Racisme contra Antonio Castellón Domenech, un neonazi que malgrat fa anys que acumula causes judicials, avui dia segueix en llibertat. En aquesta ocasió, l’entitat antiracista actua com a acusació particular en representació de tres ciutadanes catalanes d’origen marroquí i els seus fills, que van ser agredides i vexades per Castellón i la seva parella, Alba Sánchez Fernández.

Després de més de sis anys i mig, el judici s’ha celebrat divendres 16 de febrer. Segons ha informat a aquest mitjà l’acusació particular, finalment s’ha arribat a un acord de conformitat subscrit per totes les parts del procediment penal. Els termes de l’acord son la condemna a dos anys i quatre mesos i mig de presó per Antonio Castellón pels delictes de lesions i amenaces, una pena que comportarà el seu ingrés a presó. Per Alba Sánchez la pena pactada és de set mesos i mig de presó, que quedaran en suspensió i no haurà de complir entre reixes. A més, hauran de pagar 2.440€ a la víctima principal per les lesions i dos-cents euros a cadascuna de les sis víctimes pels danys morals causats.

Els fets van succeir el 2 de juliol de l’any 2017 a Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), a tocar d’un bar on es reunien Castellón, Sánchez i altres membres de Democracia Nacional (DN), grupuscle neonazi que actualment està pràcticament extingit a Catalunya. No obstant això, en aquell moment aquest partit d’ultradreta estava duent a terme una campanya anomenada “Stop islamización” a diversos municipis, entre els quals Sant Feliu, on aleshores hi havia el projecte de traslladar la mesquita del municipi a una ubicació més àmplia. Contra aquest projecte, igual que per evitar –sense èxit– l’obertura d’un oratori al carrer Japó de Nou Barris (Barcelona), DN va posar la població musulmana al seu punt de mira.

Tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores o no freqüentar alguns espais públics

En aquesta ocasió, les víctimes i testimonis presencials de l’episodi a la capital de la comarca del Baix Llobregat relaten que la canalla jugava en una plaça fins que es van acostar als pares i mares molt espantats.  En aquell moment, els van comunicar que mentre miraven encuriosits uns fulletons de la manifestació convocada per DN contra l’islam, Antonio Castellón els havia increpat amb insults com “tú, maricón, vete a tu puto país” o “me cago en vuestro profeta”. Al mateix temps, el neonazi els perseguia “amb ànim d’acovardir-los i menyscabar la seva integritat personal, mostrant obertament la seva animadversió a l’origen i religió dels menors”, segons consta a l’escrit d’acusació remés per SOS Racisme al jutjat d’instrucció 6 de Sant Feliu, que ha assumit la causa fins a l’obertura de la vista oral.

Posteriorment, les denunciants –que volen preservar la seva identitat per por a represàlies– asseguren que es van dirigir a la parella de neonazis per recriminar-los la seva actitud. La resposta de Castellón, segons consta a la documentació judicial, va ser: “Te voy a dar un navajazo. Vete de aquí, moro, que estás en España y te crees que puedes hacer lo que quieres”. La seva parella, que portava un objecte metàl·lic a la mà, també va participar dels insults, vexacions i amenaces cap a les dones de les dues famílies. Finalment, veient l’agressivitat de la parella de neonazis i per evitar problemes majors, el pare de família va decidir abandonar l’indret, moment en el qual Antonio Castellón es va treure la samarreta i el va perseguir a crits brandant una navalla que s’havia tret de la butxaca. L’home va ser advertit i en girar-se va ser colpejat per Castellón amb el ganivet a la cara i va caure a terra, en un atac que es va aturar perquè diverses persones es van interposar.

L’atac va causar-li una ferida greu a la zona superior del llavi, que va requerir cinc punts de sutura, dues setmanes de curació i una cicatriu de per vida. Les físiques no han estat les úniques seqüeles, ja que tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores, no freqüentar alguns espais públics o voler mudar-se de ciutat, tal com denuncia SOS Racisme. Per tot això, l’acusació particular també demana quatre anys i nou mesos de presó per Alba Sánchez, sengles ordres d’allunyament de tots dos cap a les víctimes per llargs períodes de temps, a més d’indemnitzar-les per les lesions i pels danys morals i a la dignitat causats.

Del carrer Japó al casal Tres Voltes Rebel

Minuts després de l’agressió, Antonio Castellón va ser dentingut pels Mossos d’Esquadra i, aquell mateix dia, les víctimes van personar-se a comissaria per interposar una denúncia que va comptar amb les declaracions de diversos veïns i testimonis. Posteriorment, el fiscal va sol·licitar el seu ingrés a presó provisional, donades les circumstàncies de multireincidència i que tenia antecedents penals, però el jutge va considerar pertinent deixar-lo en llibertat dictaminant, això sí, una ordre d’allunyament d’un quilòmetre respecte de les víctimes i la prohibició d’entrar a Sant Feliu de Llobregat.

Castellón i tretze membres més de DN van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a un oratori de Nou Barris, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó

Just en el mateix període, Castellón i una quinzena de companys de DN duien a terme una sèrie d’accions contra l’obertura d’un oratori islàmic al districte barceloní de Nou Barris. El local del carrer Japó va patir nombrosos desperfectes com ara el bloqueig dels panys amb silicona, pintades com “Espanya cristiana, no musulmana”, enganxades d’adhesius, danys a les persianes de seguretat i fins i tot la col·locació d’embotits de porc a la porta. Els assenyalaments van tenir el seu moment àlgid entre els mesos de març i novembre de l’any 2017 i arran de tot això es va obrir un procediment judicial contra els neonazis que es va tancar el novembre de 2023 a l’Audiència de Barcelona.

Finalment, catorze d’ells, entre els quals Castellón, van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a l’oratori, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó a canvi de reconèixer els fets, abonar una indemnització i dur a terme un curs de drets humans i contra la discriminació. Tot i la campanya islamòfoba, l’oratori va aconseguir obrir les portes després de rebre el suport d’associacions veïnals, culturals i religioses del barri de la Prosperitat i del conjunt del districte, que amb un manifest públic i diverses mobilitzacions van aïllar socialment la campanya opositora.

L’any següent de l’agressió a Sant Feliu i dels atacs a l’oratori de Nou Barris, Antonio Castellón va protagonitzar un altre episodi greu a Nou Barris. Era 24 de juliol de 2018, quan després d’una manifestació per rebutjar les pintades i cartells feixistes que havien aparegut la nit anterior al Casal Popular Tres Voltes Rebel, una quinzena de neonazis van atacar l’espai social i van ser repel·lits per les activistes. L’agressió es va saldar amb Castellón, quatre ultres més i un antifeixista detinguts, els quals van quedar en llibertat amb càrrecs dies després. En aquesta ocasió, el mes de gener de 2020 el Jutjat Penal número 7 de Barcelona va condemnar els neonazis a quinze mesos de multa per un delicte d’agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica. A més a més, contra Castellón va recaure una altra condemna d’un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides, en concret, una porra extensible rígida.

Castellón va ser condemnat a un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides i a quinze mesos de multa per agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica, arran de l’atac al casal Tres Voltes Rebel

Castellón no va trigar ni dos mesos a tornar a actuar després que les seves fotografies de l’atac al casal Tres Voltes Rebel, amb el pit descobert i símbols nazis tatuats, omplissin les xarxes. El 9 de setembre del mateix 2018, Vox va intentar sense èxit aglutinar l’extrema dreta de tot l’Estat en una marxa que només va portar 8.000 persones a Barcelona. Un cop desconvocat l’acte van transcendir dues agressions feixistes al barri del Clot i al Poble-sec. En un d’aquests incidents, diversos neonazis van colpejar al cap un grup de persones que estaven prenent un refresc a un bar del carrer Blai. Entre els membres del grup agressor es va identificar, de nou, Antonio Castellón, militant de Democracia Nacional.

L’últim episodi violent d’Antonio Castellón que ha transcendit públicament va ser la nit del 17 d’octubre de 2019 a Barcelona. Amb la protecció dels Mossos d’Esquadra, en la vigília de la vaga general que va paralitzar el país per protestar contra la sentència als líders socials i polítics del procés, el grup de dos-cents ultres va baixar des de Sarrià fins a l’Eixample. La marxa d’ultradreta va acabar amb la brutal agressió a un antifeixista a la cruïlla dels carrers de Balmes amb Rosselló, després d’un trajecte liderat per feixistes de Vox i de grupuscles com Democracia Nacional i Último Bastión, que van proferir insults i amenaces constants contra el moviment independentista i antifeixista català.

La entrada SOS Racisme Catalunya porta a judici els dos neonazis acusats d’agredir a famílies musulmanes a Sant Feliu de Llobregat se publicó primero en SOS Racisme.