Avui rebem la notícia que per fi s’hagi fet efectiva l’expulsió dels sis Mossos d’Esquadra condemnats per tortures i agressió racista. Així i tot, lamentem profundament que hagi de ser la societat civil la que faci la labor d’exercir pressió i seguiment perquè la Generalitat de Catalunya faci la seva feina. El Departament d’Interior de Catalunya no només ha sigut partícip en les estratègies de corporativisme policial que han fet més difícil per a la víctima tot el procés judicial; sinó que no s’ha dignat a fer efectiva l’expulsió quan tocava, amb una sentència ferma que es va ratificar el setembre passat. Han hagut de passar quatre mesos en els quals aquests agents seguien als seus llocs de treball, amb el perill per a la població que implica que uns policies torturadors estiguessin en actiu, perquè, i NOMÉS DESPRÉS DE LA PRESSIÓ EXERCIDA PEL MOVIMENT ANTIRACISTA, la institució reaccionés.

Les raons que al·leguen per justificar la demora de l’expulsió -que no havien rebut el document- són totalment falses. L’expulsió es podria haver fet el mateix setembre, quan el mateix tribunal va expressar que la sentència era ferma. A més, ni SOS Racisme Catalunya, ni la víctima hem rebut cap notificació oficial, ni cap resposta per part del Departament d’Interior de Catalunya. Tota la informació la tenim a través dels mitjans de comunicació. Aquest és un cas exemplificador de la falta de voluntat política per abordar el racisme institucional i policial i de com és d’important un moviment antiracista fort que faci pressió a les institucions.

Destaquem també que en aquest procés, la victima sempre ha estat al capdavant de la denuncia, fins i tot en els moments més durs i humiliants. Sempre ha reivindicant que una agressió així no podia quedar impune,sobretot perquè no li passi mai més a ningú. És important entendre que ha sigut un procés molt dur i revictimitzador en el qual la víctima hi ha hagut de suportar coses horribles que no tothom n’és capaç. D’aquesta manera, continuem treballant i lluitant contra el racisme i reivindiquem de nou, l’enorme importància de denunciar el racisme. Sense una denúncia aquesta agressió hagués quedat impune i els sis agents racistes encara seguirien en actiu.

La entrada Gràcies a la pressió i seguiment que ha fet la societat civil organitzada, Interior expulsa als sis Mossos d’Esquadra acusats de tortures i agressió racista se publicó primero en SOS Racisme.

(CAST)

Denunciamos, de nuevo, el incumplimiento del compromiso y la falta de voluntad política para hacer efectivos los mecanismos previstos en la legislación para proteger a la población no blanca del racismo policial e institucional.

11 de enero de 2024, Barcelona – Los seis Mossos d’Esquadra condenados y que admitieron haber cometido delito de tortura y agresión racista a un joven negro en Bages en 2019, siguen en el ejercicio de sus funciones como agentes policiales a cuatro meses del juicio. 

Cabe recordar que a pocas horas de conocerse la sentencia y ante la reacción y presión social, tanto el Departamento de Interior como el mismo Conseller de Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, anunciaron en sus redes sociales que los seis agentes serían expulsados del cuerpo y perderían su condición de funcionarios públicos. 

Esta decisión, que se difundió y justificó como una medida ejemplarizante orientada a proteger los derechos humanos, es en realidad una obligación según el decreto de Función Pública que estipula que la inhabilitación de manera absoluta o especial lleva aparejada la expulsión del cuerpo.

Aun así, a cuatro meses de la sentencia firme, la expulsión de los seis agentes condenados por la tortura y agresión racista no se ha llevado a cabo. Y aunque tenemos constancia de que la Comisión de Mossos d’Esquadra, responsable de aprobar la medida, se ha reunido mensualmente desde entonces, también hemos podido saber que este tema ni siquiera figuró entre los puntos a tratar. 

Por ello queremos denunciar que nos encontramos, una vez más, ante la falta de voluntad política para hacer efectivos mecanismos que protejan a la población no blanca del racismo policial e institucional. Es gravísimo que funcionarios públicos que han reconocido su culpabilidad en un delito de tortura motivado por racismo, y que han sido condenados por ello en una sentencia firme, sigan ejerciendo sus funciones con la ayuda de un corporativismo que se despliega desde el primer momento. En este caso, esta es una más de las múltiples trabas, dejadez y retrasos que se han ido poniendo para proteger, mantener y encubrir a los policías, revulnerabilizando la dignidad de la persona víctima y dejando desprotegidas también a todas las demás personas con las que estos agentes pudieran intervenir.

Un largo proceso de corporativismo y encubrimiento

Recordamos que la víctima, su familia, el colectivo afectado y SOS Racisme Catalunya como acusación particular, hemos estado lidiando durante todo el proceso, que ya dura casi cinco años, con la tónica del corporativismo policial.  Durante más de un año y medio, el cuerpo de Mossos d’Esquadra impidió el correcto desarrollo de la investigación judicial y promovió el encubrimiento de los hechos, tal como hemos denunciado reiteradamente.

Los hechos, que sucedieron en el Bages en enero de 2019, se pudieron probar gracias a una grabación que hizo el joven agredido. En ella se puede escuchar cómo los acusados, con una clara motivación racista, le infligen castigo físico y psíquico con ánimo de intimidarlo, vejarlo y dañar su integridad moral.

En un primer momento, sus superiores afirmaron no reconocer las voces de los agresores. Finalmente, luego de que la víctima optara por exponerse y hacer el caso público como parte de su reparación y búsqueda de justicia, dos sargentos y un subinspector rectificaron y sí lo hicieron.

Otro ejemplo de los obstáculos puestos a la investigación, fue la solicitud de realizar la rueda de reconocimiento pedida por la acusación, con la cara de los acusados tapada con pasamontañas, lo cual negaba las garantías para poder practicar esta prueba.

El hecho de que estos seis Mossos d’Esquadra reconocidos y condenados por torturas estén actualmente trabajando con el beneplácito de la Generalitat, nos alarma aún más y nos obliga a plantear varias cuestiones:

Si haber torturado, agredido, humillado y propinado insultos racistas a un joven negro, y además estar condenados por ello tras haber reconocido los hechos, no es suficiente para cesar a estos policías, ¿qué tiene que suceder para que la institución cumpla con su obligación legal? ¿Deben morir personas? ¿Cuánto racismo policial es necesario para que las instituciones pertinentes aborden el problema como tal? ¿Cuánto de grave ha de ser la agresión? ¿Cuántas víctimas más hacen falta para que el Departament d’Interior reconozca que existe un problema estructural de racismo en los cuerpos policiales?

Desde SOS Racisme Catalunya nos hacemos eco de las demandas particulares y colectivas y exigimos responsabilidades, además de que la Generalitat de Catalunya dé explicaciones sobre el tipo de funcionarios que integran sus cuerpos de seguridad pública. 

Mientras no haya cambios y acciones para combatir el racismo policial, el Govern de Catalunya es responsable de hechos como los vividos. Y de este modo, el racismo institucional continuará violentando a las personas racializadas como no blancas.

______________________

(CAT)

Interior manté en els Mossos d’Esquadra als sis agents confessos i condemnats per un delicte de tortura i agressió racista, malgrat haver anunciat la seva expulsió hores després del judici

Denunciem, de nou, l’incompliment del compromís i la falta de voluntat política per a fer efectius els mecanismes previstos en la legislació per a protegir la població no blanca del racisme policial i institucional.

11 de gener de 2024, Barcelona – Els sis Mossos d’Esquadra condemnats i que van admetre haver comès delicte de tortura i agressió racista a un jove negre a Bages en 2019, segueixen en l’exercici de les seves funcions com a agents policials a quatre mesos del judici.

Cal recordar que poques hores després de conèixer-se la sentència i davant la reacció i pressió social, tant el Departament d’Interior com el mateix Conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, van anunciar en les seves xarxes socials que els sis agents serien expulsats del cos i perdrien la seva condició de funcionaris públics.

Aquesta decisió, que es va difondre i es va justificar com una mesura exemplaritzant orientada a protegir els drets humans, és en realitat una obligació segons el decret de Funció Pública que estipula que la inhabilitació de manera absoluta o especial porta aparellada l’expulsió del cos.

Així i tot, a quatre mesos de la sentència ferma, l’expulsió dels sis agents condemnats per la tortura i agressió racista no s’ha dut a terme. I encara que tenim constància que la Comissió de Mossos d’Esquadra, responsable d’aprovar la mesura, s’ha reunit mensualment des de llavors, també hem pogut saber que aquest tema ni tan sols va figurar entre els punts a tractar.

Per això volem denunciar que ens trobem, una vegada més, davant la falta de voluntat política per a fer efectius mecanismes que protegeixin la població no blanca del racisme policial i institucional. És molt greu que funcionaris públics que han reconegut la seva culpabilitat en un delicte de tortura motivat per racisme, i que han estat condemnats per això en una sentència ferma, continuïn exercint les seves funcions amb l’ajuda d’un corporativisme que es desplega des del primer moment. En aquest cas, aquesta és una més de les múltiples traves, deixadesa i retards que s’han anat posant per a protegir, mantenir i encobrir als policies, revulnerabilitzant la dignitat de la persona víctima i deixant desprotegides també a totes les altres persones amb les quals aquests agents poguessin intervenir.

Un llarg procés de corporativisme i encobriment

Recordem que la víctima, la seva família, el col·lectiu afectat i SOS Racisme Catalunya com a acusació particular, hem estat bregant durant tot el procés, que ja dura gairebé cinc anys, amb la tònica del corporativisme policial. Durant més d’un any i mig, el cos de Mossos d’Esquadra va impedir el correcte desenvolupament de la recerca judicial i va promoure l’encobriment dels fets, tal com hem denunciat reiteradament.

Els fets, que van succeir al Bages el gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer el jove agredit. En ella es pot escoltar com els acusats, amb una clara motivació racista, li infligeixen càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidar-ho, vexar-ho i danyar la seva integritat moral.

En un primer moment, els seus superiors van afirmar no reconèixer les veus dels agressors. Finalment, després que la víctima optés per exposar-se i fer el cas públic com a part de la seva reparació i cerca de justícia, dos sergents i un sotsinspector van rectificar i sí que el van fer.

Un altre exemple dels obstacles posats a la recerca, va ser la sol·licitud de fer la roda de reconeixement demanada per l’acusació amb la cara dels acusats tapada amb passamuntanyes, la qual cosa negava les garanties per a poder practicar aquesta prova.

El fet que aquests sis Mossos d’Esquadra reconeguts i condemnats per tortures estiguin actualment treballant amb el beneplàcit de la Generalitat, ens alarma encara més i ens obliga a plantejar diverses qüestions:

Si haver torturat, agredit, humiliat i propinat insults racistes a un jove negre, i a més estar condemnats per això després d’haver reconegut els fets, no és suficient per a cessar aquests policies, què ha de succeir perquè la institució compleixi amb la seva obligació legal? Han de morir persones? Quant racisme policial és necessari perquè les institucions pertinents abordin el problema com a tal? Quant de greu ha de ser l’agressió? Quantes víctimes més fan falta perquè el Departament d’Interior reconegui que existeix un problema estructural de racisme en els cossos policials?

Des de SOS Racisme Catalunya ens fem ressò de les demandes particulars i col·lectives i exigim responsabilitats, a més que la Generalitat de Catalunya doni explicacions sobre el tipus de funcionaris que integren els seus cossos de seguretat pública.

Mentre no hi hagi canvis i accions per a combatre el racisme policial, el Govern de Catalunya és responsable de fets com els viscuts. I d’aquesta manera, el racisme institucional continuarà violentant a les persones racialitzades com no blanques.

La entrada Interior mantiene en los Mossos d’Esquadra a los seis agentes confesos y condenados por un delito de tortura y agresión racista, a pesar de haber anunciado su expulsión horas después del juicio se publicó primero en SOS Racisme.

Adhesions al comunicat: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeTRZHrwd_I_NiLMKEJpa0vdJluSm6udyfdiixLDNeW4mnyHw/viewform

Arran de la baralla del passat dissabte al Passeig, la inseguretat torna a ocupar l’espai mediàtic. Alguns mitjans i  grups polítics estan interessats a presentar Manresa com una ciutat invivible, amb violència extrema a l’espai públic,  amb grups de joves d’origen migrat assalvatjats i la criminalitat disparada. Mai no parlen, però, de quanta d’aquesta  inseguretat que sentim prové del malestar davant la situació econòmica i social actual, davant les crisis que ja exis teixen i les que han de venir.

Ni parlen de pujades de preus, d’atur, de racisme estructural, d’un futur sense pers pectives, de la por al desconegut, de la cada cop menor tolerància al canvi o de la manca de cohesió social. Obvien  la soledat, la ruptura dels vincles veïnals, la necessitat innata de saber-nos cuidades i acompanyades. I atien el  fantasma d’una criminalitat que les dades apunten al fet que estan molt per sota de la mitjana catalana. I, per  descomptat, que no estan en absolut interessats a reflectir com vivim de diferent aquesta inseguretat en funció de  qui som, en funció del nostre gènere, la nostra situació econòmica, edat, origen, situació legal o orientació sexual.  

Vivim aquesta situació amb la por, la impotència i la ràbia de veure com es pretén utilitzar certs grups socials  com a bocs expiatoris de tot el malestar que sentim, estigmatitzant-los i deshumanitzant-los fins al punt que  ja no som capaces d’atendre el problema de fons. Fins que estem disposades a exigir “solucions” que sabem que  són aberrants per un fet com una baralla sense ferits, que atempten contra qualsevol dret i que mai no hauríem  demanat en altres moments, ni contra altra gent. S’està inflant i instrumentalitzant la preocupació legítima per  la inseguretat per assenyalar a un dels sectors més precaritzats de la població manresana com a culpables  de tots els mals. És per això que, des de diverses entitats socials i col·lectius de Manresa que treballem per una  societat justa, cohesionada i sense violències, hem sentit la necessitat de fer una crida a la reflexió, per no acabar  promovent el racisme i les retallades de drets en nom de la seguretat. Perquè no volem una seguretat que es cons trueixi segons la inseguretat i la precarietat d’altres, que escali les violències socials en lloc d’abordar-les, transfor 

mar-les i eliminar-les. Ni volem que els problemes de convivència que poden sorgir als nostres barris s’abordin amb  més policia, més batudes racistes, més mesures que ho apostin tot al càstig, més por, més malestar i més aïllament. 

Aquest dijous, s’ha convocat una manifestació, apel·lant a la seguretat, convocada per entorns propers a l’ex trema dreta. Al seu manifest parla “d’una Manresa digna”. Doncs, per nosaltres, no hi ha Manresa més digna que  aquella que lluita junta pels drets de totes. Que aquella que respon a la inseguretat de forma col·lectiva, construint  carrers, vides i barris de suport mutu i feina comunitària, treballant per erradicar les violències socials. No hi ha Man resa més digna que aquella que rebutja assenyalar manresans i manresanes pel seu origen i cultura. No deixarem  que el racisme avanci en nom de la seguretat. 

Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica de sectors de la  societat per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura.  Però assenyalar-los només a ells seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en  el racisme estructural. La batuda racista d’ahir -liderada per Mossos, Policia Local i Policia Nacional espanyola-,  duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte  desproporcionat i excepcional cap a tot el que impliqui nois joves en general, migrats en particular, i en aquest cas  vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguéssim estat  altres- que s’afegeix a una major situació d’atur i pobresa, una major dificultat d’accés a l’habitatge, una existència  irregular i en risc permanent d’expulsió i l’absoluta manca de perspectives de futur. 

Ja fa anys que moltes entitats i col·lectius de Manresa estem treballant per fer front a aquestes problemàtiques des  de la seva arrel. Ens preocupa la instrumentalització que s’està fent de la preocupació legítima per la segure tat, encobrint missatges racistes. A hores d’ara, encara no està clar qui hi ha darrere la convocatòria i som  molts els que pensem que les impulsores no pretenen trobar una solució, sinó escalar el conflicte. Per parar  la instrumentalització racista, adheriu-vos a aquest manifest i deixeu clar que no assistireu a la manifesta ció. L’única Manresa segura serà una Manresa justa, igualitària, cohesionada i sense racisme ni masclisme.

La entrada PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT. NO HI DONIS SUPORT!  se publicó primero en SOS Racisme.

Els sis agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra han reconegut ser culpables dels delictes pels quals se’ls acusava avui en un judici celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona. Els magistrats han condemnat els sis agents pel delicte d’atemptat greu contra la integritat moral amb l’agreujant de racisme (Art. 175 i 22.4 CP) a un any de presó, que quedarà suspesa durant els propers 3 anys. En aquest termini, a més, hauran de participar en un programa sobre no discriminació i igualtat de tracte. També han estat condemnats per delicte lleu de lesions i inhabilitats de les seves funcions durant 6 mesos i no podran acostar-se a la víctima durant 4 anys.

SOS Racisme, en qualitat d’entitat representant de l’acusació, demanava que els policies fossin condemnats per delicte de tortura (article 174.1 i 176 CP) i delicte de lesions (147.2), tots dos amb l’agreujant de racisme i abús de superioritat (articles 22.4 i 22.2 del codi penal). Les penes que demanem són de 6 anys de presó per a cada agent, 3 mesos de multa i 12 anys d’inhabilitació. «Era una situació molt delicada en la qual portem un procés molt llarg amb moltes traves a nivell processal i la víctima ha decidit acabar avui el procediment i no continuar esperant un possible recurs de la sentència», segons ha declarat l’advocada d’acusació Lorena Antón davant de l’Audiència Provincial. «No vol dir que estiguem d’acord o satisfetes amb la pena imposada», ha aclarit Antón, que també ha subratllat que els sis agressors, reconeguts per ells mateixos, continuen treballant des del 2019. «A dia d’avui continuen treballant. Hem de veure què farà la Generalitat. Hem exigit des de l’inici els càrrecs de tortura. La Generalitat el que va fer va ser separar-los. Continuem exigint des de 2019 fins ara, gairebé 5 anys més tard», ha afegit l’advocada representant de SOS Racisme Catalunya. La representació de la família va llegir un comunicat que deia: «Ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència condemnatòria, toca depurar responsabilitats. Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre el tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentrestant no hi hagi canvis, l’estat és còmplice en fets com els viscuts. I el racisme institucional continuarà violentant les persones racialitzades». Els fets, que van succeir al Bages al gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer la víctima durant l’agressió. Els acusats li van propinar cops al cap i puntades en els costats mentre li profanaven insults racistes. Els acusats, amb una clara motivació racista, van infligir un càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidr-lo, vexar-lo i danyar la seva integritat.

És una sentència que parteix d’una situació difícil. Lamentablement, perquè les víctimes de racisme obtinguin alguna reparació, sovint han de acceptar sentències que no són del tot reparadores. La manca de confiança en el sistema és un element més de la revictimització a la qual es veuen sotmeses les persones que denuncien racisme. Ara depèn de la Generalitat de Catalunya que aquests agents no tornin a exercir i garantir que no es repeteixin mitjançant mecanismes de control independientes.

La entrada COMUNICAT: Els sis agents de la ARRO es declaren culpables de l’agressió racista a un jove negre al Bages en 2019 se publicó primero en SOS Racisme.

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, així ho recull l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966:

Tots els ciutadans gaudeixen, sense cap distinció de les esmentades a l’article 2 i sense restriccions indegudes, dels següents drets i oportunitats: a. De participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement. b. De votar i escollir en eleccions periòdiques i autèntiques realitzades per sufragi universal i igual i per votació secreta que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors. c. De tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.

Però el propi redactat ja suposa una restricció quan es refereix als ciutadans, atès que la condició de ciutadà ve atorgada per cada Estat només als seus connacionals. Es tracta d’una aplicació selectiva i una contradicció evident davant dels principis d’igualtat i no discriminació.

La restricció del dret a vot a les persones amb nacionalitat estrangera suposa, entre altres:

• La vulneració d’un dret fonamental motivada en l’origen nacional de les persones i per tant una mostra, més, del racisme institucional.
• La debilitat democràtica: un Estat que denega el dret de vot a una part de la població mai serà plenament democràtic.
• Major impunitat a l’aparició de discursos i propostes racistes durant les campanyes electorals, on les persones amb nacionalitat estrangera es converteixen en un boc expiatori per qui busca guanyar i/o no perdre vots.

Per això, un cop més manifestem que:

• El dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament, és a dir, a la ciutadania entesa com a pertinença a la comunitat on viu.
• L’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser interpretat entenent que la ciutadania es refereix i inclou també a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
• Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.

La entrada Les que no podrán votar el 28 de maig se publicó primero en SOS Racisme.

Les dades recollides a través d’aquesta anàlisi també  conclouen que almenys un 20% de les agències objecte de l’estudi reconeixen que practiquen la discriminació per raó ètnica o d’origen de manera sistemàtica. Les respostes han estat categoritzades en tres grups: acceptació de la proposta discriminatòria, amb una inequívoca resposta afirmativa de part de l’agent immobiliari; facilitació de la proposta discriminatòria, quan de forma indirecta l’agència possibilita aquesta discriminació, i refutació de la proposta discriminatòria, quan no s’accepta la proposta de gestionar el lloguer sota aquesta condició.

A banda d’aquest estudi, que deixa palès el racisme immobiliàri com un fet sistèmic i no puntual, aquesta mateixa setmana s’ha fet pública la primera sanció a l’estat espanyol per “discriminació en l’accés a l’habitatge”. Es demanen 90.001 euros a l’agent immobiliari per haver exclòs del seu anunci tot el col·lectiu de persones amb nacionalitats d’altres països.

Des de SOS Racisme tenim clar que aquesta vulneració en el dret a l’habitatge és una conseqüència directa d’un imaginari racista que fa possible que a les persones estrangeres i/o racialitzades com a no blanques se’ls hi atribueixin insolvència econòmica, comportaments depredadors respecte a la conservació del pis, o directament les mateixes immobiliàries o els propietaris presenten animadversió cap aquestes persones. En canvi, el potencial arrendatari blanc tindrà sempre el benefici del dubte pel simple fet de ser racialitzada com a blanca.

El dret a l’habitatge és un dret social constitucional regulat a l’article 47 de la Constitució espanyola (CE), i com a tal ha d’estar protegit per l’Administració pública que n’ha de garantir la seva efectivitat. A la pràctica, aquest dret es veu directament afectat per la gestió mercantil del mercat immobiliari, en el que les lleis d’oferta i demanda prevalen sobre els drets humans.

Cal tenir en compte, quan a racisme immobiliari que a SOS Racisme el 60% dels casos nous del Servei d’Atenció i Denúncia que vam portar al 2021 estan relacionats amb drets socials, són sobre racisme en l’ accés a la vivenda. 

De fet, altres dades que recolzen la manera flagrant en què s’està donant aquesta vulneració de drets en l’ámbit de l’habitatge les trobem a l’estudi en què l’Ajuntament de Barcelona va demostrar l’any passat la discriminació que pateixen les persones amb noms àrabs a l’hora d’accedir al mercat de lloguer. Van fer 500 sol·licituds fictícies per veure un pis posant noms autòctons, i 500 sol·licituds amb noms àrabs. El resultat va ser que les immobiliàries van respondre menys a les persones amb nom àrab.

A mida de visibilitzar el racisme immobiliàri i donar eines per tal de saber com denunciar aquesta pràctica hem elaborat una guia completa de preguntes i respostes, juntament amb el Sindicat de Llogaters. Llegeix-la i descarrega-la aquí.

La entrada Més del 80% de les immobiliàries de Girona i Salt discriminen per motius racistes se publicó primero en SOS Racisme.

Segons informa el diari, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès ha tornat a suplicar a la Generalitat el tancament d’aquesta macrodiscoteca per ser un “focus d’agressions que fa anys que apareix en els mitjans de comunicació pels seus episodis de violència, racisme i masclisme”.

A més recalca que el novembre del 2021 van denunciar una una altra agressió a un jove colombià per suposats motius racistes. “En un vídeo difós a les xarxes socials, es podia veure com els porters clavaven cops de puny i puntades de peu al noi davant del local, mentre dos més perseguien un altre jove que fugia corrent”.

Després d’aquest cas, el 5 de desembre del 2021 un miler de joves van atacar la discoteca per protestar contra la seva presumpta política racista a l’hora de fer ús del dret d’admissió al local. Aquestes protestes van acabar amb una batalla campal amb milers de ferits.

A SOS Racisme tenim 13 casos assumits des de l’any 2017 que denuncien el racisme a aquest mateix local. A més, d’ençà que es va reobrir l’oci nocturn, a mitjans de març de 2022, ja portem 4 casos denunciats. Per altra banda, tenim informació de primera mà de 4 persones més que van ser discriminades però que no es van acostar al SAID a denunciar. Sabem que aquestes agressions succeeixen cada cap de setmana a la discoteca Waka de Sabadell.

Denunciem, per tant,  les continues situacions d’agressions racistes en aquest local, que no han tingut cap conseqüència, ni han generat cap acció ni per part dels gerents de la discoteca ni per part de la Generalitat, que tindria les competències.

La entrada Denunciem les repetides situacions racistes a la discoteca Waka de Sabadell i la inacció de la Generalitat se publicó primero en SOS Racisme.

Una actuació policial que va tenir com a resultat fins llaura, 37 persones negroafricanes mortes (que van morir del costat marroquí), 76 ferits, 13 dels quals es troben en estat greu, segons va informar La Delegació del Govern de Melilla.

A aquesta massacre es suma la resposta del govern espanyol, que la va qualificar d’assalt violent’ i va culpabilitzar a les ‘màfies internacionals’, en paraules del president Pedro Sánchez. El govern, per tant, emetia un discurs legitimador, que no es responsabilitza dels assassinats que el racisme institucional i policial que s’està exercint des del país amb les polítiques migratòries i la hipermilitarització de les fronteres.

Mentrestant, des de Brussel·les, la Comissió Europea s’ha limitat a “lamentar les morts” i a donar suport a l’actuació del Govern Espanyol; a més de també qualificar com “assalt violent” el salt de la tanca.És destacable que d’ençà que Espanya va fer un nou acord securitari amb el Marroc, la repressió i control contra la població migrant s’ha multiplicat.

Ambdós països juguen a la política del xantatge, amb el Sàhara Occidental com a premi i les persones migrants com a moneda de canvi.Des de SOS Racisme Catalunya condemnem la massacre de Melilla i exigim responsabilitats al Govern actual d’aquesta operació conjunta amb Marroc, en la que s’ha utilitzat a milers de persones (negres) com a moneda de canvi.

La necropolítica de la fortalesa Europea usa l’amenaça de mort, així com la mateixa mort dels cossos negres, empobrits del sud global en beneficis per a una indústria que inverteix en el negoci del control migratori i d’un sistema que sosté la piràmide dels privilegis sobre l’eix de la raça i de l’espoli dels països del sud global.

En protesta contra aquestes polítiques migratòries, en rebuig a aquests assassinats continuats a les fronteres i en suport als supervivents de Melilla, les col·lectives de Melilla i  antiracistes de tota Espanya han cridat a fer una convocatòria unificada el pròxim divendres 1 de juliol a les 19:30h. Ens hi unim i sortim als carrers.

La entrada Massacre a Melilla: no són morts, són assassinats se publicó primero en SOS Racisme.

Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

DENUNCIEM:

• En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.
• Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.
• L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.
• Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.
• El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.
• La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.
• Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.
• El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.
• El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

EXIGIM:

• El tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers.
• La regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers.
• Un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària.
• Arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació.
• Acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres.
• Protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori.
• La derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.

El dissabte 12/juny a les 18h, serem davant del CIE perquè ens #SobrenRaons per exigir el seu tancament.

Adhereix al Manifest 15J

[Castellano, més amunt en català]

Sobran razones para cerrar los CIE y revertir la violencia institucional

Con motivo del 15/junio, Día internacional contra los Centros de internamiento de extranjeros, entidades, colectivas migrantes, asociaciones antirracistas y personas implicadas en la lucha por los derechos humanos, nos reafirmamos en la denuncia de los CIE como espacios de no-derecho, cuya supuesta legalidad formal esconde su carácter de estructura racista y violenta por parte del Estado.

DENUNCIAMOS:

• En la situación actual de cierre de fronteras de los países receptores de la mayoría de expulsiones, resulta absurdo y motivo de sufrimiento inútil mantener los CIE abiertos, con personas retenidas cuando se sabe que su expulsión no será posible.
• Desde la reapertura en octubre, el CIE de Barcelona ha impedido las visitas de familiares y organizaciones de ayuda y sólo tras muchas gestiones ha permitido las visitas de abogadas. Esto no solo vulnera los derechos de las personas internas y de sus familias sino que significa un grave bloqueo de la mirada ciudadana hacia este espacio de privación de libertad. Aumenta la opacidad y por tanto la arbitrariedad.
• En el año 2020 se han presentado 6 denuncias por malos tratos o tortura por parte de agentes de la policía en los 6 meses que ha estado abierto. Además, se han producido situaciones de confinamiento por motivos de la covid-19 en condiciones deplorables y a pesar de haber denunciado la situación a los Juzgados de Control del CIE, estos no han hecho absolutamente nada para evitarlo.
• Tanto la Ley de Extranjería como el funcionamiento de las administraciones dificultan la regularización de las personas migrantes y las abocan a la situación de irregularidad.
• El repliegue del estado-nación a raíz de la pandemia ha supuesto un recrudecimiento de las redadas racistas. El estado de excepción implantado por la covid-19 ha servido como pretexto para legitimar las ilegalidades del estado, así como para promover y justificar restricciones de los derechos humanos que instauran y normalizan el racismo y la violencia institucional como procedimiento protocolario.
• La negativa del Gobierno en el Congreso de lxs Diputadxs sobre las propuestas presentadas en la PNL presentada por el Movimiento #RegularizacionYa y la Coordinadora Obrim Fronteres, referente a la regularización extraordinaria en el contexto de pandemia de 600.000 personas de todo el Estado español y más demandas con relación al acceso a derechos a través de la agilización de trámites para no dejar a nadie atrás, derechos de menores tutelados y ex tutelados y otras exigencias con relación a asilo y refugio.
• Las deportaciones masivas realizadas en Canarias y en Ceuta sin ninguna garantía de derechos, violentando a mujeres y niñxs, con un tratamiento militarizado de un conflicto humanitario.
• El tratamiento vergonzoso a los menores en Ceuta, que ha hacinado a alrededor de 500 niños en naves industriales, y que ha dejado en situación de calle a otros tantos, que se encuentran escondidos por el temor a ser deportados.
• El nuevo pacto europeo de migración y asilo cuyo eje central se basa en la deportación,  fortaleciendo así el papel de  FRONTEX en un momento en que se cuestiona desde el Parlamento Europeo la transparencia de fondos que se han multiplicado de manera millonaria en los últimos años, así como los escándalos de desvío de dinero a fondos de dudosa legalidad. Una agencia que será investigada por deportaciones ilegales en caliente en el Egeo.

EXIGIMOS:

•  El cierre inmediato de los Centros de internamiento de extranjeros
• La Regularización de todas las personas migrantes y refugiadas en el Estado español ante el contexto global de la pandemia y las consecuencias que plantea para las personas sin papeles.
• Un cambio urgente de paradigma en las políticas migratorias para poner en el centro la vida de las personas y dejar de utilizar a la migración como moneda de cambio para fortalecer la Industria de la Guerra, tanto en la frontera como en el territorio, impidiendo el acceso a derechos básicos. Abandonar las medidas securitistas ante una crisis humanitaria.
• Arbitrar los medios necesarios para facilitar las solicitudes de asilo y refugio para descartar los tapones generados en los CETI, CATE y campamentos de la vergüenza. Sin que esa agilización signifique siempre denegaciones.
• Acabar con las deportaciones masivas como respuesta única a la llegada de personas migrantes a las fronteras.
• Protección de la infancia y juventud migrante, primando el interés superior de los menores por sobre el estatus migratorio.
• La derogación de la Ley de Extranjería y la Ley Mordaza.

El sábado 12/junio a las 18h, estaremos delante del CIE porque sobran razones para exigir su cierre. #CiesNo

Adhiérete al Manifesto 15J

Adhesions al Manifest 15J 2021

Actualització: 12/juny, 9:00h.

ADHESIONS COL·LECTIVES

1. ACCOES
2. Acollim Cerdanyola-Ripollet
3. ActivaMent Catalunya Associació
4. ActivaT en Derechos Humanos
5. Adhesiva, Espai de trobada i acció
6. Adición Movilidad Humana
7. Alia, Associació de dones per la recerca i acció.
8. Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV Canarias
9. Al-Yudur – Juventud Palestina
10. Anarquismos
11. Asamblea Colombia Resiste Barcelona
12. Asamblea Plaza de los Pueblos
13. Asociación Brasileña Maloka
14. Asociación de la Comunidad Dominicana en Cataluña
15. Asociación de pensionistas i jubilats Marea la Colomense
16. Asociación de Sororidad Internacionalista
17. Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados (AIPyC)
18. Asociación Otra Escuela
19. Asociación Parque de Aprendizaje
20. Asociación por ti mujer
21. Asociación SEDOAC
22. Associació Cultural el Raval – El Lokal
23. Associació Cultural Els Fumats
24. Associació Espai Comunitari i Veïnal de Can Batlló
25. Associació IDRISSA
26. Ateneu del Raval
27. Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia – La Torna
28. ATTAC Canarias
29. Azadî Jin
30. Banc Expropiat
31. Biznegra
32. Black Barcelona
33. Bosco Global
34. Ca la Dona
35. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
36. Caravana Obrim Fronteres Catalunya
37. CIEs NO Madrid
38. CNAACAT- Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en Catalunya
39. Coalició Prou Complicitat amb Israel
40. Col.lectiu Hourria
41. Colectiva Artesanas
42. Colectiva Furia Mexicana
43. Colectiva Katari. Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas en Barcelona
44. Colectiva Las Milpas
45. Colectiva MaquiWarmi
46. Colectivo de Prostitutas de Sevilla
47. Colectivo Quiltro
48. Colegio Oficial del Trabajo Social de Las Palmas
49. Col-lectiu Anticarcerari Fuig
50. Connectats Cooperativa
51. Coop. Periferia Cimarronas
52. CooperAccio
53. Cooptecniques
54. Coordinadora Obrim Fronteres
55. Dëkkandoo
56. Dora Te Escucha – Colectiva Feminista Paraná
57. Educadores Socials En Acció
58. Eina – l’Espai Jove de la intersindical
59. Embajada Balai Citoyen España
60. Emergencia Frontera Sur Barcelona
61. Ensorrem fronteres
62. Espai Defensa Legal Manresa
63. Federacion de Asociaciones Africanas en Canarias (FAAC)
64. Femart
65. Forn de teatre Pa’tothom
66. Fotomovimiento
67. Frente Amplio de Uruguay en Madrid
68. Fridays For Future Barcelona
69. Fundació Guné
70. Fundació Migra Studium
71. Fundació Servei Solidari
72. Germanor Obrera d’Acció Catolica Barcelona-Sant Feliu
73. H.I.J.@.S. Barcelona
74. Huitaca pacte per la vida i per la pau
75. Iaioflautas
76. Impremta Col·lectiva de Can Batlló
77. Institut de Drets Humans de Catalunya
78. Irídia
79. Joves Junts
80. La Barraca Transfronteriza
81. La Electrodoméstica
82. La Floresta Contra Fronteras
83. La Hidra Cooperativa
84. La Intersindical
85. La Prosperitat Cultura en Acció 2
86. La Tregua. Arte y transformación social
87. La Troca: escola comunitària de formació permanent (Sants)
88. Las Mirillas Asociación cultural
89. Les vilaretes, espai feminista
90. L’ESCLETXA cooperativa d’educació social
91. Lis Alvarado
92. Lluita Internacionalista
93. Lo Relacional
94. Marxa Mundial de Dones
95. MATERIC.ORG -espacio nómada de creación y pedagogía radical
96. Mercedes Bustos Tocón
97. Mescladís
98. Migración y Antirracismo SBC -Madrid
99. Mon sense Guerres i sense Violència
100. Moolaadé Col.lectiva Feminista de Classe
101. Movimient Democratic de Gambia
102. Movimiento #RegularizacionYa
103. Movimiento Wiphala España
104. Mujeres Palante
105. Mujeres Supervivientes
106. Mujeres, Voces y Resistencias
107. Mundo en Movimiento
108. No Borders Granada
109. Novact- Instituto Internacional por la Acción Noviolenta
110. Observatori DESC
111. PAICAM – Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
112. Plataforma 12D
113. Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu de Llobregat
114. Plataforma Girona Acull
115. poc a coop sccl
116. Pressenza Catalunya
117. Procés Constituent
118. ProjectA Teatre Social
119. Putas Libertarias Raval
120. RAFAMANS SOLIDÀRIA
121. Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes
122. Red de Acción e Investigación Social (RAIS)
123. Red de Hondureñas Migradas
124. Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
125. Redesscan ( Red Canaria en Defensa del Sistema público de Servicios Sociales
126. Refugees Welcome España
127. Resistencia en Terra Allea
128. Samidoun – Red de Presxs Políticos Palestinxs
129. Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI Catalunya)
130. Sindicato Co.bas
131. Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
132. SODEPAU
133. SOS Racisme Catalunya
134. SOS Refugiados Barcelona
135. Stop Mare Mortum
136. t.i.c.t.a.c.-taller de intervenciones críticas transfeministas antirracistas combativas
137. Tanquem els CIE
138. Terrassa Sense Murs
139. Tinta Negra
140. Tomassa Teatre
141. TrasLaManta
142. Universitat Internacional de la Pau (Unipau)
143. Violetta
144. Xarxa Suport Mutu Alcanar

ADHESIONS PERSONALS

1. Adrián Bernal Herce
2. Agustín
3. Agustin Silvestre Mas Serna
4. Ainhoa Ruiz
5. Ainoa Díaz
6. Aitor
7. Albert Gomez
8. Albert Ramos
9. Alejandro Volkoff
10. Alfons Romero Clavel
11. Alicia Fdez Gómez
12. Alicia Pano Rodriguez
13. Alma
14. Almudena Izquierdo
15. Ana Gomez Salas
16. Ana Palacín Lizarbe
17. Anaïs Franquesa Griso
18. Ander Zabala Gomez
19. Andrea Fernández López
20. Andrea Stickel
21. Ángeles Tarjuelo
22. Angelina
23. Angeline Giusto Ampuero
24. Angie Rojas
25. Anna Alie Zanini
26. Anna Cabot Dalmau
27. Anna Gabarró
28. Anna Pascal
29. Antonia Avalos Torres
30. Antonia Gómez
31. Antònia Pascual
32. Antonio Piñeiro
33. Araceli López Berrón
34. Arantxa Escobar
35. Aritz García Gómez
36. Arua Ibrahim Gasca
37. Aura Gonzales Pluas
38. Áurea Martín Morris
39. Baltierrez Meras Laia
40. Basha Changue
41. Bea Cantero
42. Beatriu Guarro
43. Beatriz Pérez-Pérez
44. Betty Puerto Barrera
45. Blanca
46. Blanca Callén
47. Blanca Vasquez
48. Bondyale Oko
49. Bru Aguiló
50. Carla
51. Carlos Granados
52. Carlos Javier Romero García
53. Carlos Marques Marcet
54. Carme Alemany Gómez
55. Carme Gas Santacatalina
56. Carme Murias
57. Carme Poveda López
58. Carmen
59. Carmen Burgos
60. Carolina Romero
61. Cassius Guimarães
62. Celina bordino
63. Cintia Bueno Pereira
64. Clara Calderó Delgado
65. Clara Triviño
66. Claudia Garcia Enrique-Tarancon
67. Concepción Ribera de la Barrera
68. Consuelo Montecinos
69. Conxa Vazquez
70. Craig Gilmore
71. Cristina Bancells Bau
72. Cristina Fernández Bessa
73. Cristina López Hernández
74. Daiana da Silva
75. Daniel Carme Barbero
76. Daniel Pardo Rivacoba
77. Daniel Yonte Fuentes
78. Daniela Ortiz
79. David
80. David Bondia Garcia
81. David Caldevilla Collado
82. David Orta Martin
83. Delfina Viñas
84. Diana Roqué Salazar
85. Diego Espina
86. Dolors Torrents Mestres
87. Dorotea Casas
88. Edith Espínola
89. Eduardo Montesinos Garcia
90. Elena
91. Elena Arrontes
92. Elena Leiva Ingles
93. Elena Perez Sanchez
94. Ellen Bianchi Alaver
95. Elsa
96. Enric Pera
97. Enrique
98. Erica Bel
99. Erika Marlene Sarmiento Castiblanco
100. Esperanza Fernández
101. Ester Baiges Miró
102. Esther Santana
103. Eugenia Centomo
104. Eunice Romero
105. Eva Aneiros Vivas
106. Eva Martín Jiménez
107. Evelise Pereira Barboza
108. Ezequiel Salzberg
109. Fátima Cevallos Correa
110. Federico Gatti
111. Fernanda
112. Ferran Coll i Sol
113. Flora Ridaura Isern
114. Francesc Consuegra
115. Francesca Adrian Ros
116. Francisco Barraza
117. Francisco Roldán
118. Francisco Rosa Herrero
119. Gabriela Lopez
120. Gabriela Vargas Serpa
121. Gala Pin
122. Galit Fierro
123. Gemma Griera artigas
124. Georgina González Rabassó
125. Gisela
126. Gisela Miñana
127. Gisela Ruiseco
128. Glòria
129. Grecia Guzmán Martínez
130. Gregori Saavedra Martinez
131. Guillem Gómez Sesé
132. Guillermo C. Varela Rivas
133. Helena
134. Homero Distefano
135. Ignasi Alabern
136. Ignasi Obiols
137. Imma Balaguer
138. Inés Archer
139. Inés Marco Lafuente
140. Inma Prieto Gil
141. Iñigo Robredo Korta
142. Irene Carrión Álvarez
143. Irene Gas Ferré
144. Irina
145. Isa Lucas Garcia
146. Isabel Chacón
147. Isil Sol Vil
148. Itzà
149. Ivan Salavedra Marco
150. Izaskun Romero Laibarra
151. Janet Mérida Fernández
152. Jasmine Elsie McGhie
153. Jaume Elias i Boyé
154. Javier Belda
155. Jennifer
156. Jessica A
157. Jessica González Herrera
158. Jezabel Goudinoff Panadero
159. Jimena
160. Joan Fernandez Vicente
161. Joan Gatell Mateu
162. Joel Audí Poy
163. Jordi Campabadal Graus
164. Jordi Muñoz Burzon
165. Jordi Rojas
166. José Gordon Prats
167. José Manuel López Blanco
168. José María Morillo
169. Josefina Mirandes
170. José-Miguel Lorenzo Arribas
171. Josetxo Ordóñez Etxeberria
172. Joyce Jandette Torres
173. Juan Jose Gaona
174. Judit Moreno Alonso
175. Júlia Benet
176. Julia Lull Sanz
177. Júlia Salvador Palau
178. Julio Daniel
179. Karolyna Nuñez Grez
180. Katharine Tessa Harry Van Raemdonck
181. Kenia García
182. Kevin Bruque
183. Koldo Lew
184. Laia Cussó
185. Laia Estrada
186. Laia Oliva
187. Larissa Saud
188. Laura Cubero
189. Laura Guillén Olmos
190. Laura Safont
191. Lena Prado
192. Leopold Magriñà Torné
193. Liliana Rangil Vila
194. Lily Colombia
195. Lina Vanesa
196. Lirca
197. Lluís Imedio Murillo
198. Llum Pellicer Francés
199. Lola Santacatalina Ubiedo
200. Loles Perez-Hita
201. Lorena
202. Lorena Garcia Ruiz
203. Lourdes Calvet Arratibel
204. Luana Raiter
205. Lucia Escobedo Marin
206. Lucía Estrella Serra Domínguez
207. Lucia Piedra Galarraga
208. Lucrecia Zappegno
209. Ludwig Verdillon
210. Luisa Olivares Manjón
211. Lupe Cots
212. Lupe Garcia
213. Lupe Romero
214. Luz Marina Hache Contreras
215. M. Jesús
216. M. José Serratosa Bellés
217. M. Koldibike Velasco Vázquez
218. Mª Candelaria Batista Ramírez
219. Ma Remedios Belda Ferri
220. Ma Rosa
221. Mafe Moscoso
222. Maier Irigoien Ulaiar
223. Malena
224. Manel Novo i Canyelles
225. Manolo Cardenas Garcia
226. Mar
227. Mar Anaya Pareja
228. Mar Portela Duch
229. Marcos Marin
230. Maria Badet de Souza
231. Maria Blazquez Vidal
232. Maria Castaño Martin
233. María Cruz Vallespi Zambudio
234. Maria Dantas
235. Maria Dominguez
236. Maria Elena Ale
237. Maria Elena Pérez Peñate
238. Maria Fernanda Ovalle Donoso
239. María José Hernández Blasco
240. Maria Jose Navarro Munuera
241. María Luisa Gabaldon
242. María Piedad Martín Hernández
243. Maria Rosa Dalurzo
244. Maria Soledat Veres Gómez
245. Maria Teresa Cataldo Plaza
246. Maria Teresa Humbert Climent
247. Mariana Araújo
248. Mariana Campos Lichtsztejn
249. Mariana Paiva
250. Mariangels Gimenez
251. Marianna
252. Marikarmen Free
253. Marina Girona-Raventós
254. Marina Núñez
255. Marina Riera Retamero
256. Mariona Bros Ardévol
257. Mariona Chavarria
258. Marisa Panisello Chavarria
259. Maritza Buitrago Rave
260. Marta Bolinches i Chordá
261. Marta Granés
262. Marta Iris
263. Marta Lisbona
264. Marta Romay
265. Marta Rosique i Saltor
266. Marta Saleta
267. Marta Serrés
268. Marta Trujillo López
269. Mentxu
270. Merce Andres Daina
271. Mercè Duch Méliz
272. Mercè Hernàndez Martinez
273. Mercè Otero Vidal
274. Mercedes Bustos Tocón
275. Mercedes Rodriguez
276. Mia Caritg Masramon
277. Michele
278. Miguel Angel Garcia Álvarez
279. Miguel Angel Martinez Fernandez
280. Mikel Elorza
281. Miquel Mateu Ballesté
282. Mireia Belda Cruz
283. Miriam Sol
284. Mirta Idearte
285. Mirta Lojo
286. Mónica Díez
287. Montse Forcadas
288. Montse Milà Estrada
289. Montserrat Cervera Rodon
290. Montserrat García Soldevila
291. Montserrat López Tolosana
292. Montserrat Martinez
293. Montserrat Reyes Diaz
294. Montserrat Sànchez Cairol
295. Montserrat Vinyets Pagès
296. Nani Vall-llossera
297. Natalia García Fernández
298. Natalia Parra Leon
299. Natalia Pirlog
300. Naty Oliveira
301. Nebon Babou Bassono
302. Noe
303. Núria
304. Núria Climent Codina
305. Núria Empez Vidal
306. Nuria Musoles Villegas
307. Núria Pàmies Martorell
308. Nuria Sala de la Torre
309. Olga Aguirre
310. Oriana
311. Oriol Escura Herencia
312. Oriol Perez Perez
313. Pablo Aragón
314. Pablo Rossi
315. Paola Arias
316. Papalaye
317. Paqui Arenas
318. Pascual Sierra Gil
319. Patricia
320. Patricia Gonzalez
321. Patricia Gutierrez Leal
322. Patricia Posadas
323. Pau Segado Bixquert
324. Paula Arauz
325. Paula Monteiro
326. Paula Rossi
327. Pedro Mata
328. Pilar
329. Pilar Solà Asensi
330. Piro Portela
331. Quiteria Guirao
332. Rafaella Rambaldi
333. Rakel Aspiazu Etxebarria
334. Ramon Montesinos Busquets
335. Raquel Fernández Bejarano
336. Raquel García
337. Raquel Sánchez García
338. René Gómez
339. Rita Gual
340. Roger Jimenez
341. Rosa Acebal Gómez
342. Rosa Beatriz Maldonado Páez
343. Rosa Cañadell Pascual
344. Rosa Lloréns Vercher
345. Rosa Mª Fernández Sansa
346. Rosalia Molina
347. Rosario Cunillera Pelaez
348. Rosemeire Figueira
349. Roser Montané Tardà
350. Ruben Alejandro Dionicio
351. Ruben Caruso
352. Ruben Saez Pellicer
353. Ruth Gozalbo Moliner
354. Sabrina Drago
355. Salam
356. Samuel Allan
357. Sandra Elma Rehder
358. Santi Bolibar
359. Sara Asensio
360. Sara Carbonell
361. Sarai Costas
362. Sarjo Bojang
363. Sebastià
364. Sergi Ortego
365. Sergi Perelló Miró, Secretari general. Intersindical
366. Sheila Gómez Vidal
367. Silvia Albert Sopale
368. Silvia Torralba
369. Sira
370. Soledad Lucero
371. Susan E Knowles
372. Susana
373. Susana Provencio
374. Sylvia Blázquez Vila
375. Teodoro Bondyale Oko
376. Teresa Martínez asumu
377. Teresa Permanyer Quintana
378. Tiphaine Leurent
379. Tjasa Kancler
380. Vanessa Francès Mola
381. Verena Stolcke
382. Victoria Alcaraz Mira
383. Victoria Columba
384. Vincent Caroff
385. Violeta
386. Violeta Ospina
387. Viviana Carmona
388. Xavi Tarragón Cervós
389. Xavier Cambra
390. Xavier Montanyà
391. Ysabel Torralbo Calzado
392. Yunailis Salazar
393. Yvonne Herrero

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Hem canviat el logo! se publicó primero en SOS Racisme.