Entrevistamos a Cheikh Drame, presidente de SOS Racisme Catalunya, una asociación que trabaja en la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista y que actualmente tiene dificultades económicas porque “no hay una apuesta fuerte y seria” por esta lucha.

Cheikh Drame (Senegal, 1992) es activista antirracista y presidente de SOS Racisme Catalunya. La entidad, que fue fundada en 1989, atraviesa ahora “un momento difícil debido a problemas de financiamiento” y se ha visto obligada a “detener parcialmente su actividad“, con la esperanza de volver en septiembre con “las fuerzas renovadas” para fortalecer la estructura del equipo.

Drame llegó a Catalunya hace más de 20 años, pero aun así no puede votar porque no tiene la nacionalidad española. Según él, es “una de las consecuencias de la ley de extranjería” y es víctima del “racismo estructural” del país.

El activista dispone de un NIE y no está en una situación administrativa irregular, pero no tiene la nacionalidad porque tiene antecedentes penales. Drame fue acusado de atentar contra la autoridad después de sufrir una actuación policial abusiva a manos de seis agentes. Fue condenado a dos años de prisión, pero finalmente no ingresó y tuvo que pagar una multa. “En este país, los derechos de la gente como yo pueden ser vulnerados y, como consecuencia, somos criminalizados y oprimidos por las herramientas del sistema que nos elimina”, explica a Público antes de empezar la entrevista.

En el último comunicado que emitieron, explicaban que, desde 2020, los ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia de la entidad han disminuido un 15% mientras que han asumido un 31% más de casos. ¿Qué ha pasado con estos ingresos?

Quiero pensar que hay más agentes y entidades sobre el terreno, pero también creo que nunca ha habido una apuesta fuerte y real por un antirracismo potente y crítico que dé soluciones. Si nos llegan más casos, significa que el trabajo de SOS Racisme está bien hecho y que hay más gente que denuncia, pero la verdad es que hay mucha precariedad en general.

¿Reciben estos fondos públicos a través de subvenciones?

Trabajamos con financiamiento público de la Generalitat, del Ayuntamiento de Barcelona o la Diputación. También tenemos convenios, uno de los más importantes es con el Ayuntamiento de Terrassa, donde replicamos un Servicio de Atención y Denuncia. Las socias también nos hacen aportaciones y tenemos recursos de privados.

En abril iniciaron una campaña de micromecenazgo que ya ha terminado. ¿Hasta qué punto un servicio de carácter público debe pedir el apoyo económico de la ciudadanía y no reclamar más responsabilidad a la administración?

Lo que pasa con las subvenciones es que se reciben después de haber hecho el trabajo. Como entidad social, hacemos lo que debemos hacer y aun así tenemos dificultades y debemos pedir un crédito porque sabemos que no recibiremos el financiamiento hasta finales de año. No quiero cargar directamente contra las administraciones porque aún trabajamos con ellas y tenemos reuniones programadas, pero sí que echamos en falta esta apuesta seria.

“Nunca ha habido una apuesta fuerte y real por un antirracismo potente y crítico que dé soluciones”

Nos encontramos ante un nuevo gobierno que habla de un programa antirracista y por eso quiere acercarse a nosotros. Pero estamos precarizados, no tenemos manos. Lo que queremos es la garantía de que las cosas que ya funcionan lo sigan haciendo. No queremos que nos engañen, porque al final los partidos políticos quieren reconocimiento. La Oficina por la No Discriminación (OND) del Ayuntamiento de Barcelona nos deriva casos. Funcionamos, pero la lucha antirracista va muy retrasada e implica muchos niveles. El racismo es una violencia estructural que impregna todas las capas de nuestra sociedad.

¿Qué escenarios se plantean a partir de ahora?

Estamos con servicios mínimos, pero no hemos cerrado. SOS Racisme es una entidad pequeña y abarcamos toda Catalunya y, por tanto, no es fácil. Nadie entra a la entidad por el dinero que se gana, sino porque tiene un compromiso con la lucha. Cerrar no era una opción, pero si el volumen de trabajo es muy elevado no podremos atender con la misma calidad. Tenemos un solo abogado penalista con más de 100 casos.

Hemos terminado la microfinanciación, no hemos alcanzado el objetivo ideal, pero sí el mínimo. Hemos recibido el apoyo de la gente, unos 11.000 o 12.000 euros. En septiembre volveremos con las fuerzas renovadas para llegar a muchos otros espacios, hacer formaciones y fortalecer el equipo.

¿Ahora hay más casos o se denuncia más? ¿Se están volviendo a normalizar situaciones de racismo explícito?

Siempre hemos tenido racistas en este país, pero ahora se sienten más legitimados. Antes había un consenso social y actitudes que mediáticamente no se toleraban. En los medios de comunicación no se permitía decir barbaridades como las que dicen ahora cuando vinculan inmigración y delincuencia.

“En España siempre ha habido personas racistas, pero ahora se sienten legitimadas”

Cuando yo era pequeño, en las plazas de mi pueblo se gritaba “¡Viva Franco!” y “¡Fuera inmigrantes!“. Esto ya no pasa, pero la población migrante y racializada ha aumentado y el discurso racista está más legitimado. Este fenómeno no es gratuito, responde a la globalización, a cuestiones geopolíticas y a las relaciones de poder que existen entre colonizadores y antiguas colonias. No se está gestionando de la mejor manera y se está criminalizando la pobreza.

Nosotros trabajamos contra el racismo y no contra la xenofobia, porque tenemos casos de gente racializada que ha nacido aquí y que aún le dicen que “se vaya a su país”. Nacionalidades como la italiana, más numerosa en el territorio catalán, no tienen estas dificultades. Tenemos una problemática de justicia social y las élites han hecho creer a la población que la culpa es del que es pobre y diferente.

Tampoco podemos obviar las redes sociales, ya que los algoritmos favorecen la difusión de fake news y los creadores de contenido de derechas. Han distorsionado la línea que separa libertad de expresión y delito de odio, haciendo que el racismo se exprese de todas las maneras y que la sociedad continúe reforzando estereotipos reduccionistas.

En Europa se mantienen programas como Frontex, que militariza las fronteras para impedir la llegada de personas del Sur Global. Este tipo de políticas tienen consecuencias trágicas, como ocurre en el Mediterráneo o en Melilla… ¿Temen que con la deriva ideológica que está tomando el continente se endurezcan aún más estas medidas?

No nos da miedo porque ya nos lo esperamos. El Gobierno español ha estado trabajando con una legislación que criminalizaba a las ONG que rescataban personas que se ahogaban en el mar. Todo esto respondía a una lógica europea de fortalecer y enviar un mensaje claro.

Las personas que se dedican a rescatar me contaban que una vez tenían frente a sí dos embarcaciones de migrantes que naufragaban y un gran barco de Frontex con todas sus herramientas y recursos que no movió un dedo. Y cuando les preguntaron por qué no ayudaron, respondieron que hacían trabajos concretos de detección de terrorismo. No hay una voluntad real y el mundo geopolíticamente se está moviendo.

“Europa nunca ha querido la emancipación del Sur Global, porque le interesa poder seguir explotando sus recursos”

Europa nunca ha querido la emancipación del Sur Global, en este caso del continente africano, porque le interesa poder seguir explotando sus recursos. No quieren que se rompa la relación de poder que deriva del colonialismo porque hay muchos tratados, como el de pesca entre España y Senegal. Desde el movimiento antirracista pedimos verdad, justicia, reparación y garantía de no repetición.

Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco. La Guardia Civil patrulla aguas de Senegal para evitar inmigración irregular, pero si fuera al revés, habría una guerra. Nos hablan de mafias, pero los compañeros de Top Manta y de venta ambulante que se habían dedicado a la pesca nos lo explican.

¿Qué cuentan?

No puede ser que en la embajada de España en Senegal haya un cartel que diga que ni cumpliendo todos los requisitos se garantiza un visado. Y si te lo niegan, no te devuelven el dinero y tu pasaporte no sirve para nada. Debes hacerte uno nuevo si quieres pedir el visado otra vez.

El discurso de los políticos es que no están en contra de la inmigración, pero que debe ser legal y ordenada. Se están pidiendo vías seguras, pero tal vez a una persona que ha presentado todos los requisitos legales para huir de la guerra se le está negando el visado.

La lucha antirracista pide la derogación de la ley de extranjería. ¿Qué implica y por qué consideran que debe derogarse?

Apostamos por la derogación, pero hay que puntualizar que nosotros nos sumaremos a todo lo que pueda conllevaruna mejora para las condiciones de vida de las personas migradas. Consideramos que la ley de extranjería es injusta y que atenta contra el artículo 13 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, que dice que toda persona tiene derecho a migrar dentro de un territorio y a migrar fuera de las fronteras de su estado y regresar a su país de origen.

Es una ley perversa que explica muchas de las situaciones que podemos ver en la calle. Aunque las competencias de extranjería son estatales, podemos ver cómo el Ayuntamiento de Jaume Collboni vuelve a sacar a la Guardia Urbana a las Ramblas de Barcelona para golpear a las personas que se dedican a la venta ambulante.

Es cierto que prácticamente ya no hay manteros.

Durante muchos años, los manteros han sufrido deshumanización y criminalización gratuita. Se decía que los problemas de inseguridad eran culpa de los manteros, que hacían competencia desleal, había un discurso que justificaba toda esta brutalidad. Ha habido casos de asesinatos, como el del hombre que tiraron en Montjuïc. El racismo mata y con el gobierno de Ada Colau tuvieron una tregua porque se hizo mucho trabajo en la defensa del derecho a la vida.

“Durante muchos años, los manteros han sufrido deshumanización y criminalización gratuita”

Hablemos de los centros de internamiento de extranjeros (CIE).

En los CIE se interna a personas sin haber cometido ningún delito. Entrar en España de forma irregular es una falta administrativa, no un delito. En las prisiones hay culpables de crímenes horribles, pero mínimamente se les garantizan unos derechos. En un CIE, no. Hemos visto palizas, no entran cámaras. Idrissa Diallo fue un joven que pidió asistencia médica en un CIE, se le negó y murió por una negligencia institucional. El Estado intentó taparlo de una forma muy indigna.”Entrar en España de forma irregular es una falta administrativa, no un delito”

Si por suerte te escapas de ir a un CIE, eres una persona de Senegal y buscas trabajo, lo primero que te dicen es que necesitas los papeles. Pero ¿qué haces si tienes que estar dos años en el estado español para poder regularizarte mediante el arraigo? No quiero vender drogas, no he encontrado a nadie que me explote en el campo sin contrato. Entonces me voy a las naves de Badalona, compro productos y me dedico a la venta ambulante. Si el problema es que hay una gran operación de falsificación, que inspeccionen el puerto, pero aquí entran dinámicas capitalistas que no interesan.

En el caso de los menores, que tienen la etiqueta de MENA [Menores Extranjeros No Acompañados], se fijan en el hecho de que sean extranjeros y los derechos de la infancia quedan en un segundo plano. La ley de extranjería vulnera derechos de forma flagrante.

¿Podría concretar aún más?

No nos permiten votar, no nos permiten opositar, no nos permiten hacer muchas cosas. Ahora mismo tengo un NIE autorizado para trabajar, pero he tenido otros que no. ¿De qué te sirve tener eso y no estar autorizado para trabajar? Te están condenando a una situación de precariedad.

No puedo votar porque no tengo nacionalidad. ¿Cómo funciona? ¿Cuál es la lógica colonial de nuestros estados? Yo y toda persona procedente del continente africano necesitamos vivir aquí diez años mínimo para poder optar a la nacionalidad. Una persona latinoamericana quizás en uno o dos años ya tiene derecho.

Cuando dicen “sin papeles”, el imaginario colectivo de la población catalana y española piensa en alguien como yo o un magrebí saltando la valla o viniendo en patera, cuando la realidad es completamente diferente. La población negra representa el 1% de la inmigración irregular en el estado

¿Qué impacto tendría la aprobación de la ILP de regularización de inmigrantes que permitiría legalizar a medio millón de personas que viven en España desde antes del 1 de noviembre de 2021?

Hay victorias simbólicas que no podemos dejar de lado. Esto no significa que queramos ser instrumentalizados o que no seamos conscientes del juego político. Todo el proceso de organizar la recogida de firmas, involucrar a tanta gente y apelar al privilegio blanco y a las personas racializadas que son españolas ―en una ILP solo pueden votar las personas que tienen nacionalidad― ha sido muy importante.”Tenemos una izquierda acomplejada que no es capaz de decir que la migración aporta mucho más de lo que se lleva”

Que se apruebe a trámite también es una victoria simbólica. En un estado de derecho con cierta conciencia antirracista, deberían ser los mismos políticos los que regulen todo esto, sin esperar que la sociedad se autoorganice y lo pida. Y hago un paréntesis: tenemos una derecha muy consciente de lo que quiere en materia de migración y una izquierda acomplejada que no es capaz de decir abiertamente que la migración en este país aporta mucho más de lo que se lleva.

Ahora está la oportunidad de ver cómo se posicionan los partidos de izquierdas, qué discursos tienen, y ver si llegaremos a la aprobación. Ha sido muy bonita la lucha que se ha llevado a cabo en diferentes territorios estatales, sobre todo en Catalunya, y que población con diferentes grados de privilegio y de opresión entienda que esta regulación es necesaria porque estamos hablando de la vida.

La entrada Cheikh Drame (SOS Racisme): “Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco” se publicó primero en SOS Racisme.

Companyes, sòcies, entitats, col·lectives, administracions i societat, tal com hem estat anunciant els darrers mesos, SOS Racisme Catalunya està travessant una situació econòmica i de tensió de recursos molt complicada.

Des del 2020 SOS Racisme ha experimentat un 15% de disminució d’ingressos públics destinats al Servei d’Atenció i Denúncia, mentre que en termes d’atenció, en el mateix període, s’ha augmentat en un 31 % els casos assumits. Això significa que el servei atén cada cop més persones, mentre que les administracions disminueixen els recursos destinats a aquest servei, que en moltes ocasions supleix les seves responsabilitats; posant en risc així la sostenibilitat de l’entitat i del seu objectiu social.

A part, aquest any s’ha perdut una font important de fons privats que ha estressat encara més l’estat econòmic de SOS Racisme per continuar operant normalment.

Encara que estem implementant estratègies per fer-li front i tenim en actiu el nostre primer crowdfunding en què es poden fer aportacions fins al 3 de juliol, no es prevé arribar a l’indispensable en el temps necessari.

Volem agrair a totes les persones, col·lectives i entitats que ens han donat suport en aquests moments de crisi, i també agraïm l’acompanyament en la lluita antiracista al llarg de tots aquests anys.

Tot i l’ajuda rebuda d’aquestes setmanes, lamentem haver de comunicar que ens veiem obligades a fer una aturada parcial de la nostra activitat per poder acompanyar els casos fins ara assumits pel Servei d’Atenció i Denúncia amb la dedicació i qualitat de sempre, reorganitzar-nos i tornar amb més força.

Amb aquest comunicat informar-vos que des de juny i durant els mesos d’estiu SOS Racisme Catalunya es mantindrà a mínims.

Què implicarà tenir l’entitat a mínims?

Us demanem comprensió si durant aquests mesos no podem respondre a les vostres demandes, no podem fer-ho amb rapidesa o declinem certes participacions com ponències, xerrades o activitats.

• En concret, el Servei d’Atenció i Denúncia conservarà serveis mínims d’atenció:
  • Es continuarà acompanyant des de l’àrea jurídica i psicosocial a les persones els casos de les quals hem assumit.
  • Es treballarà per crear més material que doni suport a l’autogestió dels casos.
  • Apel·larem una mica més al treball en xarxa construït durant tots aquests anys.
  • Romandrem atentes a les nostres vies de comunicació per donar resposta segons la urgència i casuística valorada.

• L’àrea de comunicació reduirà les seves tasques al 50% i no atendrà premsa.

• L’àrea de formació es dedicarà a desenvolupar les accions ja programades durant l’estiu. Es gestionaran noves contractacions a partir de setembre, tot i que quedem obertes a propostes i contractacions.

• L’àrea de projectes, d’administració i finances únicament podrà donar resposta als requeriments per part de l’administració i a les obligacions fiscals que tenim com a entitat.

Quant a la relació amb entitats i col·lectius, romandrem al seu costat fent el possible per seguir amb la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, acompanyant i denunciant el racisme en totes les seves formes.

L’equip de SOS Racisme estem fent un esforç immens per revertir la situació crítica de l’entitat i per això algunes ens veiem obligades a deixar els nostres llocs de treball o fer menys hores durant aquests mesos per ajudar a subsanar el problema actual de liquiditat en què l’entitat es troba. Però, aquests esforços van destinats a poder seguir atent a les persones i col·lectius que pateixin racisme i seguir complint el nostre objectiu social i polític. Així, tant les companyes que romandran contractades, com aquelles que prestaran la seva col·laboració voluntària, tindran també una gran responsabilitat per fer el màxim possible amb menys recursos insuficients.

Malgrat la situació que ens afecta a tot nivell, renovem i enfortim el nostre compromís com a entitat, com a treballadores, i sobretot com a persones compromeses amb la lluita antiracista i l’acompanyament a les persones i col·lectives travessades pel racisme, que és i serà la nostra prioritat sempre.

Vies per donar suport i col·laborar:

• Crowdfunding fins al 3 de juliol.
• Fes-te sòcia.
• Fes un donatiu directe.
• Col·labora a través deTeaming.
• Demana formacions i altres encàrrecs o qualsevol altra proposta de suport que ens pugui ajudar: formacio@sosracisme.org

Com contactar amb nosaltres durant aquests mesos?

El nostre telèfon fix romandrà tancat fins a setembre. Així, preguem que us poseu en contacte a través dels següents correus electrònics, depenent de la temàtica i l’àrea amb la qual voleu contactar:

• Àrea de formació: formacio@sosracisme.org

• Àrea d’administració: administracio@sosracisme.org

• Àrea de projectes: planificacio@sosracisme.org

• Àrea de comunicació: comunicacio@sosracisme.org

Correu per a l’atenció i la denúncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agraïm el suport i la comprensió davant aquesta situació.

Atentament,

SOS Racisme Catalunya.

—————-

Comunicado sobre la situación de SOS Racisme Catalunya (castellano)

Barcelona, 31 de mayo 2024

Compañeras, socias, entidades, colectivas, administraciones y sociedad, tal como hemos estado anunciando los últimos meses, SOS Racisme Catalunya está atravesando una situación económica y de tensión de recursos muy complicada.

Desde el 2020 SOS Racisme ha experimentado un 15% de disminución de ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia, mientras que en términos de atención, en el mismo periodo, se ha aumentado en un 31% los casos asumidos. Esto significa que el servicio atiende cada vez a más personas, mientras que las administraciones disminuyen los recursos destinados a este servicio, que en muchas ocasiones suple sus responsabilidades; poniendo en riesgo así la sostenibilidad de la entidad y de su objetivo social.

Aparte, este año se ha perdido una fuente importante de fondos privados que ha estresado todavía más el estado económico de SOS Racisme para continuar operando con normalidad.

Aunque estamos implementando estrategias para hacerle frente y tenemos en activo nuestro primer crowdfunding en el que se pueden hacer aportaciones hasta el 3 de julio, no se prevé llegar a lo indispensable en el tiempo necesario.

Queremos agradecer a todas las personas, colectivas y entidades que nos han apoyado en estos momentos de crisis, y también agradecemos el acompañamiento en la lucha antirracista a lo largo de todos estos años. A pesar de la ayuda recibida esta semana, lamentamos comunicar que nos vemos obligadas a hacer una suspensión parcial de nuestra actividad para poder acompañar los casos hasta ahora asumidos por el Servicio de Atención y Denuncia con la dedicación y calidad de siempre, reorganizarnos y volver con más fuerza. Con este comunicado les informamos que desde junio y durante los meses de verano SOS Racisme Catalunya se mantendrá a mínimos.

¿Qué implicará tener la entidad a mínimos?

Os pedimos comprensión si durante estos meses no podemos responder a vuestras demandas, no podemos hacerlo con rapidez o declinamos ciertas participaciones como ponencias, charlas o actividades.

• En concreto, el Servicio de Atención y Denuncia conservará servicios mínimos de atención:
  • Se continuará acompañando desde el área jurídica y psicosocial a las personas y los casos que ya hemos asumido.
  • Se trabajará para crear más material de apoyo para la autogestión de los casos.
  • Apelaremos algo más al trabajo en red construido durante todos estos años.
  • Permaneceremos atentas a nuestras vías de comunicación para dar respuesta según la urgencia y casuística valorada.
• El área de comunicación reducirá sus tareas al 50% y no atenderá prensa.
• El área de formación se dedicará a desarrollar las acciones ya programadas durante el verano. Se gestionarán nuevas contrataciones a partir de septiembre, aunque quedamos abiertas a propuestas y contrataciones.
• El área de proyectos, de administración y finanzas únicamente podrá dar respuesta a los requerimientos por parte de la administración y a las obligaciones fiscales que tenemos como entidad.

En cuanto a la relación con entidades y colectivos, permaneceremos a su lado haciendo lo posible para seguir con la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista, acompañando y denunciando el racismo en todas sus formas.

Desde el equipo de SOS Racisme estamos haciendo un esfuerzo inmenso para revertir la situación crítica de la entidad y por eso algunas nos vemos obligadas a dejar nuestros puestos de trabajo o hacer menos horas durante estos meses para ayudar a subsanar el problema de liquidez en que la entidad se encuentra. Estos esfuerzos van destinados a poder seguir atendiendo a las personas y colectivos que sufren racismo y seguir cumpliendo nuestro objetivo social y político. Así, tanto las compañeras que permanecerán contratadas, como aquellas que prestarán su colaboración voluntaria, tendrán también una gran responsabilidad para hacer el máximo posible con recursos insuficientes.

A pesar de la situación que nos afecta a todo nivel, renovamos y fortalecemos nuestro compromiso como entidad, como trabajadoras, y sobre todo como personas comprometidas con la lucha antirracista y el acompañamiento a las personas y colectivas atravesadas por el racismo, que es y será nuestra prioridad siempre.

Vías para apoyar y colaborar:

• Crowdfunding, hasta el 3 de julio.
• Hazte socia.
• Haz un donativo directo.
• Colabora a través de Teaming.
• Pide formaciones y otros encargos o cualquier otra propuesta de apoyo que nos pueda ayudar: formacio@sosracisme.org

¿Cómo contactar con nosotros durante estos meses?

Nuestro teléfono fijo permanecerá cerrado hasta septiembre. Así, rogamos os pongáis en contacto a través de los siguientes correos electrónicos, dependiendo de la temática y el área con la que queréis contactar:

• Área de formación: formacio@sosracisme.org

• Área de administración: administracio@sosracisme.org

• Área de proyectos: planificacio@sosracisme.org

• Área de comunicación: comunicacio@sosracisme.org

Correo para la atención i la denuncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agradecemos el apoyo y la comprensión ante esta situación.

Atentamente,

SOS Racisme Cataluña.

La entrada Comunicat sobre la situació de SOS Racisme Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

El departament d’Interior anuncia que expulsaran els sis policies del cos i perdran la condició de funcionaris públics hores després que un pacte de conformitat entre les parts del procediment judicial acordés condemnar els agents antiavalots a un any de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic. L’acusació particular exercida per SOS Racisme assegura que han evitat el judici per “prioritzar la voluntat de la víctima”.

Josep Maria Fuster-Fabra, qui va ser cap de les joventuts de l’extint partit d’extrema dreta Fuerza Nueva a Catalunya, Valentina Mazzoni i Carles Monguilod han sortit cofois aquest migdia del Palau de Justícia de Barcelona. Els tres advocats defensors dels sis mossos d’esquadra acusats de l’agressió racista a un noi anomenat Wubi el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages) tenien motius per estar satisfets. A jutjar per les proves existents –principalment un àudio dels fets enregistrat per la mateixa víctima i publicat en exclusiva per la Directa i Catalunya Ràdio– i per les peticions de penes de presó de l’acusació particular i la fiscalia de delictes d’odi, tothom donava per fet que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona hauria d’emetre una sentència condemnatòria i dura. Així no obstant, finalment només s’ha complert la primera meitat de les previsions.

Els sis mossos no hauran de complir la pena d’un any de presó amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació

Els sis policies antiavalots de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la policia catalana amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 3.533, 9.124, 9.767, 14.943, 15.860 i 17.695 han admès que van apallissar el jove –un d’ells que ho va tolerar– clavant-li puntades de peu i llençant-li escopinades, així com colpejant-li el cap contra el terra. Al mateix temps, tal com es pot escoltar a la gravació, proferien insults contra ell com “puto negro de mierda” o frases com “vete más lejos que África, mejor”, “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país” o “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”. Mentrestant, Wubi els implorava que el deixessin estar amb súpliques com “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”.

Per tot això, cinc dels sis agents implicats en els fets, s’han declarat culpables del delicte contemplat a l’article 175 del Codi Penal: atemptat greu contra la integritat moral comès per agents de l’autoritat amb agreujant de racisme i atenuant per reparació del dany, que pertany al capítol que recull els delictes de tortures. La pena associada ha estat d’un any de presó, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents penals i que, per tant, queda suspesa en aquest cas durant tres anys amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació. El tercer requisit per evitar la privació de llibertat és que entre els sis policies abonin una indemnització de vuitanta mil euros en favor de Wubi, import del qual actualment ja han consignat més d’un terç, el que els ha servit per aconseguir l’atenuant.

Fonts del departament d’Interior expliquen a la Directa que l’expulsió dels sis agents és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”

D’altra banda, també han estat condemnats per un delicte lleu de lesions a un mes de pena-multa a raó de deu euros diaris, a quatre anys d’ordre d’allunyament de la víctima a cinc-cents metres amb la prohibició de comunicar-se amb ell i a sis mesos d’inhabilitació de càrrec públic. Hores després de la resolució judicial del cas, fonts del departament d’Interior han confirmat a la Directa que els sis agents “perdran la condició de funcionari. És a dir, seran expulsats del cos”. Les mateixes fonts asseguren que és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat que és inculpatòria cap als sis agents, on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”.

Fins a dia d’avui, Interior (comandat primer per JxCat i ara per ERC) només havia canviat de destinació els sis agents implicats, que han seguit treballant tot i que el Parlament de Catalunya va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. Finalment, el sisè agent implicat ha estat condemnat a les mateixes penes sense agreujant de racisme i per l’article 176, que castiga l’omissió i la permissivitat d’un funcionari públic enfront els companys que estan cometent tortures.

La resolució del cas ha arribat mitjançant un acord de conformitat entre les parts implicades: l’acusació particular en representació de la víctima exercida per SOS Racisme, les tres defenses dels sis policies, l’advocada de la Generalitat i la Fiscalia. Si bé feia dies que les defenses dels mossos avui condemnats intentaven formular diferents ofertes a l’acusació per no arribar a la celebració del judici, aquestes havien estat rebutjades o bé per la lletrada de l’entitat antiracista o bé per la mateixa Fiscalia. No ha estat fins el mateix dia en el qual estava convocada la vista oral, entre els passadissos del Palau de Justícia, quan s’ha tancat un pacte que no ha deixat a tothom satisfet.

Exigeixen l’expulsió dels agents del cos

L’expectació mediàtica era notable a les portes de la sala de vistes, on una vintena de periodistes entre mitjans gràfics i redactores s’aplegaven mentre esperaven l’inici del judici, que estava previst s’allargués fins dimecres. A més, una trentena més de persones buscaven seient per fer temps fins que es decretés l’”audiència pública” que determina el moment en què el públic pot entrar a la sala. A més de la família de la víctima, entre els presents hi havia almenys mitja dotzena d’antiavalots dels mossos d’esquadra –sense uniforme i fora de servei– que volien ser a prop dels seus companys per donar-lis suport, representants de sindicats policials i familiars dels mateixos acusats, que comentaven nerviosos “sembla que els portin a l’escorxador”.

L’advocada de SOS Racisme ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”

El rebombori era tal que el tribunal ha decidit canviar la sala on estava previst que se celebrés el judici per una de les sales grans del recinte. No obstant això, amb més de dues hores de retard respecte l’hora prevista d’inici, la vista ha durat poc més de mitja hora, el que han trigat les parts en exposar el pacte in extremis, els agents condemnats en manifestar de viva veu la seva acceptació i el tribunal en segellar-lo. En aquell moment, algunes activistes que hi havia entre el públic han manifestat la seva indignació amb crits de “justícia colonial i racista”, qüestionant que malgrat la condemna per tortures amb motivació racista contra uns funcionaris públics, aquests puguin tornar a exercir com a policies en un futur.

Respecte a aquesta possibilitat, l’advocada de SOS Racisme i representant de Wubi durant tot el procediment, Lorena Antón García, ha manifestat als mitjans de comunicació que des de l’entitat exigeixen “l’expulsió dels cos de Mossos d’Esquadra dels agents condemnats” i ha assegurat que ho han demanat des de l’any 2019, quan van presentar la denúncia. Aleshores, ha continuat, “vam parlar amb la Generalitat, vam exposar els àudios i no van fer absolutament res fins que van sortir a la llum l’any següent”, moment en el qual se’ls va apartar de l’ARRO Catalunya Central amb base a Manresa (el Bages). Antón també s’ha preguntat què farà el departament d’Interior després d’aquesta condemna amb pena d’inhabilitació associada: “Després de complir-la, els readmetrà, o no?”. I ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”.

En el mateix sentit s’ha expressat la germana de Wubi en nom de la família, “ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència inculpatòria toca depurar responsabilitats”, han demandat. “Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre els tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentre no hi hagi canvis, l’Estat es còmplice en fets com els viscuts i el racisme institucional seguira violentant a les persones racialitzades”, han conclòs la seva breu declaració.

La víctima, en una situació “molt delicada”

La lletrada no ha donat més detalls, però ha qualificat la situació de salut de Wubi com a “molt delicada” i a preguntes de les periodistes ha afirmat que ha estat “un procés molt llarg, amb molts entrebancs a nivell processal i la víctima ha prioritzat acabar avui el procediment i no continuar esperant una sentència, un possible recurs, etc.”. El jove ha estat present avui durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família. Actualment, està intern en un centre penitenciari en situació de presó preventiva, arran de ser detingut aquest estiu per un presumpte delicte contra la propietat.

Wubi ha estat present durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família

L’any 2021, ja havia estat detingut per la presumpte comissió de set robatoris, tal com van publicar mitjans com ABC amb la intenció manifesta de restar credibilitat a la denúncia de Wubi contra l’agressió policial racista que va patir. En aquella ocasió, després de passar disset mesos en presó preventiva, va ser absolt de cinc de les acusacions i condemnat per dues d’elles mitjançant un pacte de conformitat, que va deixar en suspensió la pena de presó amb la condició de no reincidir. Així doncs, ara la justícia haurà de dilucidar sobre la seva participació en l’últim episodi del que se l’acusa per saber si queda en llibertat o ha de complir el cúmul de les dues penes suspeses i una hipotètica tercera.

Respecte a aquestes informacions, Lorena Antón ha volgut fer dues consideracions rellevants davant la premsa. La primera, “sobre els fets que nosaltres estem tractant el dia d’avui, que son les tortures que va rebre el 2019, aclarir que en aquell moment la víctima no tenia antecedents ni cap assumpte legal pendent”. En segon terme, ha volgut deixar constància que “una persona que comet un delicte contra la propietat està en presó preventiva i sis torturadors reconeguts per ells mateixos segueixen treballant des de 2019 i la Generalitat no està fent res per treure’ls del seu càrrec”. Finalment, ha relatat que el jove està “tranquil”, perquè sent que “per fi ha acabat tot aquest procès, tot i que espera que aquests individus no tornin mai més a treballar com a policies”.

Obstaculitzar la investigació

El corporativisme policial ha estat una tònica en aquests quatre anys de procediment. Durant més d’un any i mig, els imputats i alguns dels seus superiors van obstaculitzar el correcte desenvolupament de la investigació judicial i van promoure l’encobriment dels fets, tal com ha denunciat reiteradament SOS Racisme. En un primer moment, els sis agents imputats es van negar a identificar les seves veus davant del jutjat; posteriorment, els seus superiors van optar per la mateixa estratègia, tot i que finalment dos sergents i un sotsinspector van rectificar i van aportar la informació requerida. Finalment, els sis agents van demanar fer la roda de reconeixement davant la víctima amb la cara tapada amb passamuntanyes, forçant la renúncia de l’acusació a la pràctica d’aquesta prova.

Es dona la circumstància que el caporal 9124, ara condemnat i líder del grup durant l’agressió a Wubi, va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i també va ser testimoni al judici contra deu feministes del Bages i el Moianès a qui la Fiscalia demanava dinou anys i sis mesos de presó. Tot i les seves declaracions inculpatòries contra les encausades dels dos procediments judicials, en el primer dels casos els nou acusats van ser absolts i en el segon només tres de les deu encausades van ser condemnades a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i a una multa de 180 euros per delicte lleu de danys.

La entrada Els mossos de l’agressió racista al Bages seran expulsats del cos després de declarar-se culpables se publicó primero en SOS Racisme.

INFORMACIÓ GENERAL

Itinerari A: Context, impacte i polítiques | 17, 24 i 31 d’octubre de 2023
Itinerari B: Context, impacte i perspectiva jurídica | 7, 14, 21 de novembre 2023

Lloc: LaFede.Cat | C/Tàpies, 1-3, Barcelona

Inscripcions aquí: https://forms.gle/DfyGgTp9HnL3u1cA7

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI A:
Contexto, impacto y políticas. 17, 24 y 31 octubre 2023
Lloc: LaFede.Cat | C/Tàpies, 1-3, Barcelona

Curs d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva sociopolítica. Curs de 30 hores gratuït, finançat amb fons del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya i cofinançat per la Unió Europea. Per poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament omplint el següent formulari: https://forms.gle/DfyGgTp9HnL3u1cA7

Format híbrid combinant hores d’autoaprenentatge amb sessions presencials. Obtenció de certificat d’aprovació del curs. Per això es farà un seguiment dels treballs a realitzar prèviament a les sessions presencials. El curs s’organitza en 3 mòduls que s’impartiran en 3 setmanes. Cada mòdul d’unes 10 hores, consta d’una sessió presencial de 5 hores i d’un treball pràctic a realitzar a casa, prèviament a la sessió presencial.

Continguts
Dia 17/10 | SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme.

• Tarea previa a la sesión presencial a realizar en casa:
  Lectura y tarea de reflexión personal a partir de la lectura.

Sessió presencial de 5 hores en què es farà una aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, passant per alguns imaginaris discriminatoris. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

Dia 24/10 | SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui en dia.

• Tasca prèvia a la sessió a realitzar a casa:
  Visionat de pel·lícula i resolució de qüestionari.

Sessió presencial de 5 hores. A partir de la posada en comú de les reflexions que suscita el visionat de la pel·lícula, es farà una aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui en dia i a l’impacte social que generen, aterrat amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatòries en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. A més a més, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

Dia 31/10 | SESSIÓ 3: Racisme institucional. Cap a unes polítiques públiques antiracistes.

• Tasca prèvia a la sessió a realitzar a casa:
  Visionat de dos documentals i resolució de qüestionaris.

Sessió presencial de 5 hores. A partir dels materials treballats prèviament a la sessió es treballaran en profunditat alguns exemples de polítiques públiques que reprodueixen i perpetuen dinàmiques racistes a partir del concepte de seguretat, així com contra col·lectius específics. A més a més, es repassaran exemples de polítiques públiques encaminades a l’erradicació del racisme. Finalment, es farà una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI B:
Context, impacte i perspectiva jurídica | 7, 14, 21 de novembre de 2023
Lloc: LaFede.Cat | C/Tàpies, 1-3, Barcelona

Curs d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva sociojurídica. Curs gratuït de 30 hores, finançat amb fons del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya i cofinançat per la Unió Europea. Per poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament omplint el següent formulari: https://forms.gle/DfyGgTp9HnL3u1cA7

Format híbrid combinant hores d’autoaprenentatge amb sessions presencials. Obtenció de certificat d’aprovació del curs. Per a això, es farà un seguiment dels treballs a realitzar prèviament a les sessions presencials. El curs està organitzat en 3 mòduls que s’impartiran en 3 setmanes. Cada mòdul de prop de 10 hores, consta d’una sessió presencial de 5 hores i d’una tasca pràctica a realitzar a casa, prèvia a la sessió presencial.

Continguts

Dia 07/11: SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme.

• Tasca prèvia a la sessió presencial a realitzar a casa:
  Lectura i tasca de reflexió personal a partir de la lectura.

Sessió presencial de 5h en la qual es farà una aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, passant per alguns imaginaris discriminatoris. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

Dia 14/11: SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui en dia.

• Tasca prèvia a la sessió presencial a realitzar a casa:
  Lectura i tasca de reflexió personal a partir de la lectura.

Sessió presencial de 5 hores. A partir de la posada en comú de les reflexions que suscita el visionat de la pel·lícula, es farà una aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui en dia i a l’impacte social que generen, aterrat amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatories en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. A més a més, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

Dia 21/11: SESSIÓ 3: Eines jurídiques per abordar el racisme.

• Tasca prèvia a la sessió a realitzar a casa:
Lectura de materials per a la resolució de casos pràctics (contingut jurídic).
Realització d’exercicis pràctics a partir de casos reals.

Sessió presencial de 5 hores. L’objectiu d’aquesta sessió és adquirir una comprensió del marc legal sancionador vigent de les conductes discriminatories racistes, en els àmbits penal i administratiu. Per aconseguir-ho, es resoldran els exercicis pràctics realitzats prèviament per a la sessió, resolent dubtes sobre les eines jurídiques per a l’abordatge del racisme en el territori de Catalunya. S’inclou una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

Amb Suport:

La entrada Curs gratuït: Com funciona el racisme? se publicó primero en SOS Racisme.

Para poder atender al curso hace falta inscribirse previamente rellenando este formulario.

Formato híbrido combinando horas de autoaprendizaje con sesiones presenciales. 

Obtención de certificado de superación del curso. Para ello se hará un seguimiento de los trabajos a realizar previamente a las sesiones presenciales.

El curso se organiza en 3 módulos que se impartirán en 3 semanas. Cada módulo de unas 10h cada uno consta de una sesión presencial de 5h y de un trabajo práctico a realizar en casa previo a la sesión presencial.

Contenidos del curso: 

Día 06/06: SESIÓN 1: Una aproximación al racismo: contexto, impacto y políticas

• Tarea previa a la sesión presencial a realizar en casa.
  • Lectura y tarea de reflexión personal a partir de la lectura.
• Sesión presencial de 5h en la que se hará una aproximación al racismo desde una perspectiva histórica y se trabajarán las diferentes dimensiones del concepto de “racismo”, complementado con ejercicios de reflexión en común con el objetivo de aterrizar los conceptos trabajados con ejemplos actuales.

Día 13/06: SESIÓN 2: El impacto del racismo hoy en día.

• Tarea previa a la sesión a realizar en casa.
  • Visionado de película y resolución de cuestionario.
• Sesión presencial de 5h. A partir de la puesta en común de las reflexiones que suscita el visionado de la película, se hará una aproximación a los imaginarios discriminatorios racistas que perduran hoy en día y al impacto social que generan, aterrizada con ejemplos de actualidad. Todo ello acompañado de una introducción a los delitos de odio.

Día 20/06: SESIÓN 3: Racismo institucional. Hacia unas políticas públicas antirracistas.

• Tarea previa a la sesión a realizar en casa.
  • Visionado de cortometraje.
  • Lectura y cuestionario.
• Sesión presencial de 5h. A partir de los materiales trabajados previamente a la sesión se trabajarán en profundidad algunos ejemplos de políticas públicas que reproducen y perpetúan dinámicas racistas a partir del concepto de seguridad. Se abordará la cuestión de los marcos mentales y su influencia en la perpetuación de un orden social racista, introduciéndonos así a las temáticas del discurso de odio y de las narrativas opresoras. Por último, se hará una introducción a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminación, con el objetivo de conocer el objeto y ámbitos de aplicación de la ley, y las medidas que establece para la garantía del derecho a la igualdad de trato y no discriminación.

La entrada Curs gratuït: Com funciona el racisme? se publicó primero en SOS Racisme.

La causa tractava sobre la qüestió de si la policia de fronteres pot seleccionar persones per a donar-los l’alto i verificar la seva situació a la frontera (parcialment) a causa de la seva raça. La coalició que va engegar la causa al·legava que l’ús de la raça en les decisions sobre la selecció és una forma de discriminació racial.

Forma especialment greu de discriminació

El Tribunal d’Apel·lació ha sostingut que la policia de fronteres discrimina sobre la base de la raça en la seva pràctica diària de seleccionar gent per a verificar-ne la situació, i ha conclòs que es tracta d’una forma especialment greu de discriminació. El Tribunal ha reconegut que la utilització de perfils ètnics fa que la gent senti que no és acceptada en la societat i que és tractada com a ciutadania de segona.

“Sento que s’ha reforçat la meva convicció que el racisme no té cabuda en la nostra societat. Aquesta és una gran victòria, no tan sols per mi i per la gent de color, sinó per a totes les persones que, durant anys, han lluitat contra el racisme i la utilització de perfils ètnics i en favor de la igualtat de tracte”, ha manifestat Mpanzu Bamenga, un dels demandants.

Estigmatització i impacte negatiu

El Tribunal d’Apel·lació ha subratllat que els mètodes de la policia de fronteres provoquen estigmatització i sentiments de dolor i frustració entre les persones que són seleccionades per a controls fronterers, inclosos els dos ciutadans que van contribuir a la presentació d’aquesta demanda. El Tribunal ha subratllat així mateix l’impacte negatiu que la utilització de perfils ètnics té en la societat.

“El tribunal ha aclarit que l’aspecte i el color d’una persona no indiquen la seva nacionalitat. Aquesta és una important correcció a la sentència anterior del tribunal de primera instància que va impactar moltes persones de color i les va fer sentir ciutadanes de segona”, ha manifestat Dionne Abdoelhafiezkhan, de l’organització contra el racisme Control Alt Delete.

I ara què?

Aquesta és una sentència històrica. Es tracta d’un pas important en l’eliminació de la utilització de perfils ètnics per part de la Royal Marechaussee, la policia i altres cossos encarregats de fer complir la llei.

“La coalició que va presentar aquesta demanda porta anys lluitant contra la utilització de perfils ètnics. Aquesta victòria mostra que, si ens unim, podem aconseguir-ho”, ha manifestat Dagmar Oudshoorn, directora d’Amnistia Internacional Països Baixos. “Ens inspira a continuar amb l’esforç col·lectiu per a eliminar el racisme i la discriminació en les tasques de compliment de la llei.”

La entrada Sentència històrica als Països Baixos: el Tribunal d’Apel·lació prohibeix la utilització de perfils racials se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Un TEDH muy dividido falla a las víctimas de los controles policiales discriminatorios en España se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia publicada en diario El Salto Diario el 13 de septembre de 2022.h

Un ataque con fuego real contra personas que intentaban tomar una patera en la costa marroquí. Esto fue lo que sucedió ayer 12 de septiembre entre las poblaciones de Akfhennir y Tarfaya, cuando 35 personas se hallaban en la playa y la Gendarmería marroquí les disparó matando a una de ellas. La noticia apareció en primer lugar en las redes de Caminando Fronteras, con un tweet de Helena Maleno, alertando del suceso: “Asesinada de un tiro en el pecho una joven subsahariana cuando intentaba subir a una patera. Las autoridades marroquíes abrieron fuego contra los migrantes”, compartía en un hilo en el que también daba cuenta de varios heridos llevados al hospital, tres de ellos de gravedad, y el atropello de dos jóvenes mientras intentaban ponerse a salvo. “Se trata de una neumática con 35 personas, veintinueve subsaharianas y seis marroquíes. Entre ellas dos bebés y quince mujeres”, describía, tras hablar con los supervivientes, la portavoz de Caminando Fronteras.

El colectivo lleva trabajando desde ayer para recabar información sobre la familia de la víctima y poder darle una sepultura digna. También trata de hacer seguimiento de los heridos. Junto a ocho colectivos —Coordinadora de Barrios, Asociación Apoyo, Asociación Elin, Mundo en Movimiento, Asociación Karibu, Cies no Madrid, CP San Carlos Borromeo, Red Solidaria de Acogida—  han publicado un comunicado esta mañana denunciando los hechos, en el que enmarcan los sucesos de ayer en un contexto de  “incremento exponencial del uso la fuerza por parte de las fuerzas de seguridad estatales en sus actuaciones en territorio fronterizo”.

“Estamos organizando una concentración ante la embajada de Marruecos para el próximo martes 20 de septiembre”, informa Javier Baeza desde la Coordinadora de Barrios, en conversación con el Salto. Baeza explica cómo según las fuentes en el terreno, un operativo de Gendarmería marroquí rodeó al grupo de personas, disparando para impedir que subieran a la patera. Desde Marruecos, apunta, se argumenta una vez más que el lanzamiento de piedras por parte de las personas migrantes que estaban siendo rodeadas motivó la intervención. Baeza recuerda lo sucedido en Melilla e ironiza “es lo mismo que se defendió desde las autoridades españolas, se copian los argumentos”. El portavoz de la Coordinadora de Barrios revela que, según las fuentes locales, los tres heridos graves —uno de ellos en cuidados intensivos— tienen heridas de bala en la parte de superior del cuerpo: “Yo no soy policía pero eso no parecen disparos disuasorios”, ironiza. El seguimiento del estado de los heridos no está resultando fácil pues las autoridades marroquíes están dificultando que los aliados que tienen los colectivos en terreno puedan visitarles en el hospital.

En el comunicado las organizaciones condenan “el empleo de armas de fuego frente a población civil”, en el marco de la escalada de violencia contra las personas migrantes a las que se considera “como una amenaza en vez de como sujetos de cuidado y derecho”. Apuntan también a la impunidad con la que se ejerce violencia sobre las personas que migran, propiciada por la falta de “mecanismos de control y supervisión de las actuaciones policiales”. Por último señalan que la UE y el Estado español respaldan y refrendan las prácticas marroquíes con la asignación de 500 millones de euros por parte Bruselas —un 44,5% más frente al 2021— lo que agrava aún más la situación de vulnerabilidad de las personas migrantes, “vulnerando de forma sistemática el derecho fundamental a la vida”.

Este ataque contra personas migrantes llega semanas después de la masacre de Melilla, en la que murieron al menos 37 personas intentando saltar la valla, apuntando a una intensificación letal de la violencia contra las comunidades en movimiento. “Vivimos tiempo general de rebaja de derechos humanos y las cosas cuanto más habitualmente suceden, más se van normalizando”, alerta Baeza.

La entrada Un nuevo ataque marroquí contra personas migrantes deja una mujer muerta y tres heridos graves se publicó primero en SOS Racisme.

Les dades recollides a través d’aquesta anàlisi també  conclouen que almenys un 20% de les agències objecte de l’estudi reconeixen que practiquen la discriminació per raó ètnica o d’origen de manera sistemàtica. Les respostes han estat categoritzades en tres grups: acceptació de la proposta discriminatòria, amb una inequívoca resposta afirmativa de part de l’agent immobiliari; facilitació de la proposta discriminatòria, quan de forma indirecta l’agència possibilita aquesta discriminació, i refutació de la proposta discriminatòria, quan no s’accepta la proposta de gestionar el lloguer sota aquesta condició.

A banda d’aquest estudi, que deixa palès el racisme immobiliàri com un fet sistèmic i no puntual, aquesta mateixa setmana s’ha fet pública la primera sanció a l’estat espanyol per “discriminació en l’accés a l’habitatge”. Es demanen 90.001 euros a l’agent immobiliari per haver exclòs del seu anunci tot el col·lectiu de persones amb nacionalitats d’altres països.

Des de SOS Racisme tenim clar que aquesta vulneració en el dret a l’habitatge és una conseqüència directa d’un imaginari racista que fa possible que a les persones estrangeres i/o racialitzades com a no blanques se’ls hi atribueixin insolvència econòmica, comportaments depredadors respecte a la conservació del pis, o directament les mateixes immobiliàries o els propietaris presenten animadversió cap aquestes persones. En canvi, el potencial arrendatari blanc tindrà sempre el benefici del dubte pel simple fet de ser racialitzada com a blanca.

El dret a l’habitatge és un dret social constitucional regulat a l’article 47 de la Constitució espanyola (CE), i com a tal ha d’estar protegit per l’Administració pública que n’ha de garantir la seva efectivitat. A la pràctica, aquest dret es veu directament afectat per la gestió mercantil del mercat immobiliari, en el que les lleis d’oferta i demanda prevalen sobre els drets humans.

Cal tenir en compte, quan a racisme immobiliari que a SOS Racisme el 60% dels casos nous del Servei d’Atenció i Denúncia que vam portar al 2021 estan relacionats amb drets socials, són sobre racisme en l’ accés a la vivenda. 

De fet, altres dades que recolzen la manera flagrant en què s’està donant aquesta vulneració de drets en l’ámbit de l’habitatge les trobem a l’estudi en què l’Ajuntament de Barcelona va demostrar l’any passat la discriminació que pateixen les persones amb noms àrabs a l’hora d’accedir al mercat de lloguer. Van fer 500 sol·licituds fictícies per veure un pis posant noms autòctons, i 500 sol·licituds amb noms àrabs. El resultat va ser que les immobiliàries van respondre menys a les persones amb nom àrab.

A mida de visibilitzar el racisme immobiliàri i donar eines per tal de saber com denunciar aquesta pràctica hem elaborat una guia completa de preguntes i respostes, juntament amb el Sindicat de Llogaters. Llegeix-la i descarrega-la aquí.

La entrada Més del 80% de les immobiliàries de Girona i Salt discriminen per motius racistes se publicó primero en SOS Racisme.

Segons informa el diari, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès ha tornat a suplicar a la Generalitat el tancament d’aquesta macrodiscoteca per ser un “focus d’agressions que fa anys que apareix en els mitjans de comunicació pels seus episodis de violència, racisme i masclisme”.

A més recalca que el novembre del 2021 van denunciar una una altra agressió a un jove colombià per suposats motius racistes. “En un vídeo difós a les xarxes socials, es podia veure com els porters clavaven cops de puny i puntades de peu al noi davant del local, mentre dos més perseguien un altre jove que fugia corrent”.

Després d’aquest cas, el 5 de desembre del 2021 un miler de joves van atacar la discoteca per protestar contra la seva presumpta política racista a l’hora de fer ús del dret d’admissió al local. Aquestes protestes van acabar amb una batalla campal amb milers de ferits.

A SOS Racisme tenim 13 casos assumits des de l’any 2017 que denuncien el racisme a aquest mateix local. A més, d’ençà que es va reobrir l’oci nocturn, a mitjans de març de 2022, ja portem 4 casos denunciats. Per altra banda, tenim informació de primera mà de 4 persones més que van ser discriminades però que no es van acostar al SAID a denunciar. Sabem que aquestes agressions succeeixen cada cap de setmana a la discoteca Waka de Sabadell.

Denunciem, per tant,  les continues situacions d’agressions racistes en aquest local, que no han tingut cap conseqüència, ni han generat cap acció ni per part dels gerents de la discoteca ni per part de la Generalitat, que tindria les competències.

La entrada Denunciem les repetides situacions racistes a la discoteca Waka de Sabadell i la inacció de la Generalitat se publicó primero en SOS Racisme.