• Des de la Plataforma d’Entitats en defensa de l’Empadronament a Barcelona us fem arribar un Comunicat de Premsa en el que alertem que les noves polítiques d’empadronament de l’Ajuntament de Barcelona deixen en major risc d’exclusió a milers de persones a la ciutat.
• A partir de l’1 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona fa efectiva l’eliminació del padró col·lectiu sense pernocta i començarà a donar de baixa les persones empadronades.

L’1 de febrer de 2025 és la data fixada per l’Ajuntament de Barcelona per començar a donar de baixa a les persones empadronades a les entitats en la forma d’empadronament col·lectiu sense pernocta. Un miler i mig de persones empadronades per aquesta via en entitats amb qui havien establert un vincle de confiança veuran perillar el seu padró i l’accés a drets bàsics com la sanitat, la regularització administrativa, l’accés a prestacions, entre altres.

Tot i que des de l’Ajuntament s’afirma que s’ha establert un període de transició de 12 mesos perquè les persones puguin sol·licitar l’empadronament per altres vies, aquesta mesura no s’ha fet pública ni s’ha comunicat oficialment.

Malgrat les reiterades alertes de les entitats, des de la notificació per part de l’Ajuntament el mes d’abril del 2024, no s’ha establert un espai de diàleg que agrupi les entitats i col·lectius signants ni cap alternativa per evitar que les persones en situació de vulnerabilitat no vegin negat també el seu dret a l’empadronament.

L’Ajuntament al·lega que les persones poden accedir al padró per la via del sense domicili fix, amb comprovació de residència o amb l’empadronament col·lectiu, però les entitats signants identifiquem reptes i dificultats greus, que hem explicat reiteradament i que poden suposar una vulneració dels drets fonamentals de les persones que acompanyem:

1. Més temps d’espera: Amb l’empadronament col·lectiu sense pernocta que s’ha eliminat les persones residents a la ciutat quedaven empadronades en qüestió de dies per facilitar l’accés als serveis municipals. En canvi, el circuit d’empadronament sense domicili fix ja està col·lapsat i el termini per fer la comprovació de residència és de 6 a 8 mesos, lluny dels 3 mesos en els quals l’Ajuntament ha de donar resposta a les sol·licituds per llei. Per tant, si més persones s’han d’acollir a aquesta via, és d’esperar que el temps d’espera seguirà augmentant d’acord amb el volum de comprovacions a fer.
2. Exclusió de col·lectius ja estigmatitzats: L’eliminació d’aquest circuit i la necessitat de fer aquestes comprovacions deixa fora una part de la població de la possibilitat de demanar l’empadronament, ja que tot i disposar d’una adreça, aquesta o bé és canviant o bé no és segura per poder-hi fer una comprovació de domicili. És el cas de les treballadores sexuals, qui corren el risc de perdre l’espai de treball si l’han d’acreditar com a residència. En alguns casos, a més, es condiciona l’accés al padró a un pla de treball específic.
3. Ús securitari o de control social del padró: La decisió denota una falta de confiança i un descrèdit cap a les entitats que construeixen un vincle amb les persones que acompanyen i que són perfectament capaces d’acreditar la residència al municipi de persones sovint precaritzades i excloses pel mateix sistema. El padró és el registre de les persones que viuen en un municipi. La necessitat d’identificar el lloc físic i concret on viuen aquestes persones és una mesura més d’una deriva securitaria d’aquest ajuntament.

A més, identifiquem altresbarreresja existents en l’accés al padró a la ciutat de Barcelona:

1. La prohibició de la possibilitat que existeix per llei d’autoritzar a una persona per fer la sol·licitud d’empadronament.
2. La necessitat de comprovar el lloc exacte de pernocta en les persones que viuen al carrer. Persones que sovint són ja ateses per serveis públics o entitats socials i per a les quals la comprovació in situ és una forma més d’estigmatització i una espera de mesos.
3. La comprovació de domicili en els casos en els que les persones no tenen autorització de les titulars de l’habitatge o no tenen documentació acreditativa i la pressió que això suposa en la seguretat o no de seguir tenint un sostre.
4. La imposició d’obtenir un Informe de Coneixement de Residència com a pasprevi a la sol·licitud d’empadronament i que, a la pràctica, allarga més enllà dels tres mesos previstos per la llei per donar resposta al tràmit.
5. El condicionament de l’obtenció del padró al seguiment d’un pla de treball per algunes poblacions.
6. El no empadronament de persones sol·licitants d’asil en fase 0 o en programes d’acollida humanitària que viuen des de fa mesos en allotjamentscol·lectiusi dels quals l’Ajuntament de Barcelona té coneixement.

L’Ajuntament de Barcelona justifica aquest canvi, entre altres, com a mesura de pressió perquè altres consistòries de les rodalies assumeixin la seva obligació amb l’empadronament. No obstant això, com han denunciat les entitats i col·lectius de la Xarxa d’Entitats pel Padró, cada cop són més els municipis que incompleixen amb aquesta obligació i la negació per part d’una capital com Barcelona en cap cas anima o empeny a altres municipis a tramitar correctament i de manera eficient l’empadronament.

Per tot això, Reclamem:

1. Que es reconsideri la decisió d’eliminar aquest circuit i es treballi amb les entitats i col·lectius per reconèixer el seu coneixement i experiència com a aval per acreditar la vinculació de les persones que acompanyem amb el municipi.
2. Que no es tramiti cap baixa fins que no s’asseguri que la persona ha pogut ser empadronada per una altra via. Seguir, per tant, la recomanaciódelaSindicaturade Greuges de Barcelona d’“assegurar la continuïtat de l’empadronament i, sempre que sigui possible, evitar la tramitació de baixes padronals”.
3. Establir un espai de diàleg conjunt i de treball coordinat entre entitats i Ajuntament per garantir l’accés al padró de totes les persones que viuen al municipi prioritzant la seva seguretat i el seu benestar.
4. Garantir l’empadronament de totes les persones que viuen al municipi dins el termini i en la forma escaient establerts, seguint la normativa relativa a llei de bases del règim local i a la llei de procediment administratiu comú i les recomanacions de la sindicatura de Catalunya i de Barcelona.
5. Eliminar el requisit de l’ICR com a pas previ a la sol·licitud de l’empadronament i incloure’l, si és necessari, dins les comprovacions que poden fer els Ajuntaments dins dels tres mesos posteriors a la sol·licitud.
6. Reconèixer el silenci administratiu positiu un cop han passat tres mesos des del primer contacte de la ciutadania amb l’Ajuntament per a la tramitació de l’empadronament i procedir a l’alta al registre padronal municipal de la persona sol·licitant.
7. Establir mecanismes per facilitar l’acreditació de la residència al municipi i millorar la comunicació amb la ciutadania en relació amb aquest tràmit. Per exemple:
   • Acreditar la residència a través de la identificació i ús de serveis municipals com ara serveis socials municipals, SAIER, SIS, menjadors socials, centres de dia, serveis de dutxes o alimentació o d’entitats socials.
   • Empadronar d’ofici per la via del padró sense domicili fix, amb comprovació de domicili o amb documents acreditatius, a les persones que viuen en allotjaments col·lectius, però no disposen d’autorització.
   • Informar a les persones que s’empadronen de la possibilitat d’indicar una adreça alternativa per a rebre comunicacions.
   • Utilitzar sistemes de missatgeria whatsapp o sms per comunicar a les persones interessades la recepció de notificacions o d’altra tipus de correspondència.
   • Incloure la comunicació en altres idiomes (no només català i castellà) per a la comprovació de dades de la persona que sol·licita l’empadronament.
8. Promoure polítiques actives d’empadronament a tota la província a través de l’AMB i la Diputació per tal que les persones es puguin empadronar al seu municipi i no hagin de fer-ho a Barcelona, si no hi resideixen.

Plataforma d’Entitats en defensa de l’Empadronament a Barcelona.

La entrada Les noves polítiques d’empadronament de l’Ajuntament de Barcelona deixen en major risc d’exclusió a milers de persones se publicó primero en SOS Racisme.

Cada mes de febrero desde hace 11 años se celebra la Marcha por la Dignidad sobre el suceso en el Tarajal. ¿Qué pasó el 6 de febrero de 2014? La madrugada del 6 febrero, centenares de personas fueron bombardeadas en el espigón que separa Ceuta de Marruecos. La policía, en vez de velar por la seguridad de estas personas, lanzó gases lacrimógenos, pelotas de goma y salvas detonadoras.

El sábado, 8 de febrero a las 11:45 horas en el Salón de Actos del IES ABYLA de Ceuta, estarán:

• Patuca Fernández (@patucafvicens

• Marra Junior (@marrajunior)

• Louleila Sid Ahmed (@lalailmo)

• Sani Ladan (@4sani)

La jornada se retransmitirá en directo desde el canal de Youtube de la Marcha: https://www.youtube.com/@marchatarajal4880

La mañana del 6 de febrero a las 7.40 h ya habían arrebatado la vida de 14 jóvenes y realizaron 23 devoluciones en caliente. La tragedia tuvo lugar en la playa Ceutí del Tarajal. Este suceso fue un punto de inflexión que definió la política migratoria del Estado español y dejó en evidencia el racismo Institucional que se ejerce hacia la población migrante procedente del Sur Global. Desde el año 2014, se realizan las Marchas por la Dignidad, la primera se realizó días después de la masacre. Es un acto que denuncia la vulneración de los Derechos Humanos de las personas migrantes y, además, exige verdad, justicia, reparación y vela porque esta masacre no vuelva a suceder.

Programa de la jornada completa:

11:45h. MESA REDONDA. IES Abyla. (Ubicación)

15:15h. SALIDA: XII Marcha por la Dignidad. Plaza de los Reyes (Ubicación)

17:15h. LLEGADA. Playa del Tarajal (Ubicación)

18:30h. FINALIZACIÓN de la jornada.

Tarajal, ¡no olvidamos!

La entrada XII Marcha por la Dignidad – Tarajal se publicó primero en SOS Racisme.

Aquestes persones, sovint en situació administrativa irregular, viuen amuntegades en condicions insalubres i precàries. Després de l’incendi, molts dels antics residents de la nau de Badalona s’han traslladat a un gran assentament al barri de Sant Roc o a altres infrahabitatges similars. Les administracions públiques, lluny de brindar suport o solucions estructurals, sovint desallotgen aquests espais sense oferir alternatives viables, agreujant la vulnerabilitat d’aquestes persones.

Racisme sistèmic i exclusió en l’accés a l’habitatge

Si l’accés a l’habitatge és un dels problemes més urgents per a les persones proletàries blanques, per a les comunitats no blanques és una continuïtat històrica de l’exclusió d’un dret fonamental que sempre els ha sigut negat. Aquesta exclusió afecta tant les persones en situació administrativa irregular com aquelles amb residència legal o nascudes a Catalunya. Un imaginari col·lectiu racista perpetúa la idea que les persones racialitzades, especialment les provinents del sud global o de la diàspora, són econòmicament insolvents o responsables de deteriorar els habitatges. Aquest imaginari racista es tradueix en actituds discriminatòries per part de propietaris i agències immobiliàries, mentre que el potencial arrendatari blanc té el benefici del dubte pel simple fet de ser blanc.

En aquest context, un estudi de l’any 2022 realitzat per l’Ajuntament de Barcelona va evidenciar la discriminació sistemàtica contra persones amb noms àrabs en el mercat del lloguer. Així mateix, una investigació del diari ARA en col·laboració amb els sindicats d’habitatge de Salt i Girona va revelar que el 92,10% de les immobiliàries de Girona i el 83,33% de les de Salt accepten propostes discriminatòries basades en criteris racistes.

Aquestes dades confirmen la correlació directa entre la llei d’estrangeria, la discriminació racista en l’accés a l’habitatge i la realitat de les persones que es veuen abocades a viure en assentaments i infrahabitatges.

La crisi climàtica: Un factor agreujant

En aquest marc d’exclusió social, la crisi climàtica exacerba encara més les desigualtats. Les seves conseqüències són especialment devastadores per a les comunitats que viuen en condicions de vulnerabilitat extrema. Un exemple és la situació a Huelva, on els treballadors agrícoles migrants, que viuen en els anomenats “assentaments de la vergonya”, van ser els més afectats per la recent DANA.

Aquests campaments, on milers de temporers resideixen durant les temporades agrícoles, es caracteritzen per una precarietat extrema: barraques fetes amb plàstics i palets, sense serveis bàsics ni protecció contra les inclemències meteorològiques. Tot i ser els més colpejats pel temporal, la seva situació ha quedat fora de la cobertura mediàtica estatal. Va ser el The New York Times, un mitjà de comunicació internacional, qui va donar visibilitat a la crisi, destacant les condicions extremes en les quals viuen els temporers i com el temporal va empitjorar encara més la seva situació.

Segons el reportatge del NYT, només l’organització independent La Carpa, amb recursos molt limitats, va respondre a l’emergència oferint roba eixuta, aliments i altres productes bàsics. Aquesta manca de resposta institucional posa de manifest l’abandó sistemàtic d’aquestes comunitats.

Crisi interconnectades

Les crisis de l’habitatge, climàtica i el racisme estructural no són fenòmens independents; són expressions d’un mateix sistema basat en el capitalisme racial. Aquest sistema explota i subordina sistemàticament les comunitats provinents del sud global i aquelles en situació administrativa irregular, negant-los no sols el dret a l’habitatge, sinó també qualsevol mena de protecció davant dels efectes devastadors del canvi climàtic.

Aquesta relació es manifesta amb claredat a través de la segregació urbanística, la violència econòmica i el racisme immobiliari. Les elits acumulen riquesa i recursos, mentre les comunitats racialitzades són forçades a ocupar espais marginalitzats i infrahabitatges, sense accés a infraestructures resilients ni serveis bàsics. La crisi climàtica no és, per tant, un problema natural, sinó una crisi creada i agreujada per un sistema que prioritza el benefici econòmic sobre el benestar de les persones.

L’exclusió del dret a l’habitatge per a les persones racialitzades i migrants respon també a una estratègia política de control i explotació. La llei d’estrangeria i la precarització laboral mantenen aquestes comunitats en una situació d’inseguretat constant que dificulta les formes d’organització o resistència efectiva. D’aquesta manera, s’assegura la seva explotació com a mà d’obra barata i desprotegida, alhora que es reforcen les jerarquies racials i econòmiques que sostenen el sistema.

Entendre aquestes interconnexions és essencial per abordar les arrels del problema. Denunciar i desmantellar aquestes dinàmiques és fonamental per garantir un accés equitatiu a l’habitatge a Catalunya i abordar la justícia social i climàtica des d’un canvi estructural real.

La manca de polítiques efectives per sancionar aquestes pràctiques discriminatòries deixa via lliure a un model d’habitatge que marginalitza les comunitats racialitzades i contribueix a la seva precarització contínua. Denunciar i desmantellar aquestes dinàmiques és fonamental per garantir un accés equitatiu a l’habitatge a Catalunya.

La entrada Crisi de l’habitatge, crisi climàtica i racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Aquest dimarts la Generalitat de Catalunya va atorgar a SOS Racisme Catalunya, així com a altres entitats socials, la Creu de Sant Jordi en reconeixement dels més de 30 anys de lluita en favor dels drets humans a Catalunya. Durant l’acte, només una entitat tenia l’oportunitat de pronunciar un discurs, que havia d’integrar el missatge de totes les organitzacions guardonades. Tal com ja vam destacar quan vam rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, creiem que en aquests lliuraments de premis caldria garantir un espai perquè totes les entitats premiades poguessin expressar-se.

Avui, volem dirigir-nos a la Generalitat per, d’una banda, agrair aquest reconeixement. De l’altra, necessitem posar de manifest la importància de potenciar els esforços per conscienciar l’administració, les entitats i la ciutadania sobre el fet que la diversitat, així com la multi i interculturalitat de la nostra societat, estan profundament condicionades per desigualtats estructurals que cal abordar amb urgència.

Per això, animem la Generalitat a anar més enllà d’un antiracisme merament simbòlic dins de les institucions i administracions públiques, ja que és evident que aquesta actitud té un impacte directe en la vida quotidiana de la societat. Apostem per una revisió constant, més voluntat política, el desenvolupament d’accions concretes i la denúncia ferma de les discriminacions. Tot i l’existència de SOS Racisme Catalunya, el nostre ideal seria que la nostra organització deixés de ser necessària gràcies a una acció antiracista crítica i compromesa de tots els partits polítics i institucions del país.

No obstant això, som conscients que actualment encara hi ha partits i veus racistes dins de la mateixa Generalitat. Per això, esperem que des del Govern es treballi per erradicar-les. Recordem que, en una societat racista, no n’hi ha prou amb no ser racista: cal ser activament antiracista.

Us animem a ser antiracistes i a donar suport amb recursos a la nostra tasca.

Salut i gràcies.

La entrada SOS Racisme Catalunya rep la Creu de Sant Jordi 2024  se publicó primero en SOS Racisme.

Arran del desallotjament d’un bloc de pisos okupat del carrer de Muntaner de Barcelona, on vivien seixanta persones, en Vito i dues persones més van ser internades al CIE de la Zona Franca. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample creuen que “hi ha una relació directa entre l’organització política d’en Vito i la detenció”

En Vito va ser detingut el 2 de desembre juntament amb tres persones més, una d’elles menor d’edat. Fa temps que viu a Barcelona, té dues filles i, tot i que té una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, compta amb una llarga trajectòria d’arrelament. La seva detenció es va fer en el marc del desallotjament d’un bloc de pisos okupat al carrer Muntaner 28, on vivien una seixantena de persones. Ell no hi residia sinó que és membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i donava suport a les persones, majoritàriament migrants, que estaven sent expulsades de casa.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van efectuar el desallotjament i, segons denuncia Cheikh Abdoul Khadre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), en la confusió del moment, ningú va veure com s’enduien en Vito. “Hi havia un cordó policial, la gent estava intentant recuperar les seves pertinences de dins de l’edifici i, de sobte, Vito i les altres tres persones van desaparèixer”, explica Khadre.

La situació es va agreujar perquè ningú sabia on eren els desapareguts. “Després de sis hores no sabíem que havia passat amb ell, vam parlar amb les autoritats i no ens van dir res, però testimonis ens havien explicat que l’havien vist pujar a un cotxe de la Guàrdia Urbana, i per això, a la tarda, vam anar a la comissaria de les Corts per veure si es trobava allí”, explica Khadre, que ahir va comparèixer davant de l’edifici, actualment tapiat, per denunciar el cas. L’acte va ser convocat per la CNAACAT, el Casal Popular Lina Òdena, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i CAS, amb l’adhesió de SOS Racisme, Esquerra de l’Eixample Acull, Catalunya, Tanquem els CIE, #Regularizaciónya i Emergencia Frontera Sur Barcelona.

Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner van ser reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca després de passar pels jutjats

Segons detalla Khadre, quan es va personar a la comissaria li van dir que no hi constava cap detenció registrada, però paral·lelament, el lletrat Jordi Naya d’Arrels Advocats va trucar al Col·legi d’Advocats i li van comunicat que a Vito li havien assignat un advocat d’ofici. “Quan va començar el desallotjament ens van dir que no detindrien a ningú i després ens van dir que mentíem i que no hi havia ningú detingut”, denuncia Khadre. Finalment, van poder confirmar que Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner havien passat a disposició judicial i havien estat reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. El quart detingut, en ser menor d’edat, va quedar sota tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

A dia d’avui, només en Vito segueix internat al CIE de la capital catalana i segons expliquen els qui el coneixen —tant activistes com persones que vivien al bloc— té accés a un telèfon mòbil per connectar-se amb l’exterior. Se sent esperançat, perquè sap que s’està lluitant per ell, però no entén per què el van detenir i per què encara el retenen. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample afirmen que “hi ha una relació directa entre l’organització política del Vito i la seva detenció”. “Estem convençudes que això és un càstig que té a veure amb l’auge reaccionari de l’estat i un disciplinament de la classe treballadora perquè el proletariat migrant no s’organitzi”, afegeixen. Ara, segons assenyala l’advocat Naya, s’ha presentat un recurs contra la interlocutòria d’internament en base a l’arrelament familiar i social que ha pogut documentar.

Pertinences abocades a un contenidor

El seu cas és només una de les moltes històries —potser la més kafkiana— que es van presenciar durant el desallotjament del bloc del carrer de Muntaner. Aquell mateix dia, una dona embarassada que vivia a l’edifici també va ser desnonada. “Si no hagués estat per l’ajuda veïnal, continuaria al carrer”, puntualitza Cheikh Abdoul Khadrede la  CNAACAT

En aquest sentit, l’activista denuncia que l’Ajuntament de Barcelona encara no ha ofert una solució residencial a la seixantena de persones que hi vivien. Tanmateix, des del consistori asseguren que “en el moment del desallotjament equips del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona van atendre les persones desallotjades”.

Les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal

A més, des de les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal. De fet, avui dia, la porta de l’immoble està tapiada i tot just davant hi ha un contenidor d’obra on s’amunteguen el que les persones que vivien a l’edifici okupat, afirmen, són les seves pertinences. “Ara que ve el fred, el que ens fa més mal és que la gent susceptible de patir racisme es troba al carrer i per culpa de la llei d’Estrangeria no té sortides per trobar un lloc on viure”, lamenta Khadre.

L’Ajuntament de Barcelona, punta de llança dels desallotjaments

El desallotjament, tal i com van explicar les entitats en compareixença de premsa, va ser impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest extrem el confirma el consistori i diu que es va portar a terme “pels riscos per a les persones que hi residien, ja que la finca ha perdut les condicions d’habitabilitat”. Alhora, les mateixes fonts de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que “el desallotjament forçós es va executar amb la pertinent autorització judicial després que al passat mes de setembre no fos possible el desallotjament voluntari tal com ordenava l’expedient administratiu” i afegeixen que l’ocupació “provocava nombrosos problemes de seguretat i convivència entre els veïns d’aquest àmbit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample”.

Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat o a la quarantena que van desnonar a la plaça de la Gardunya.

Les entitats consideren que l’Ajuntament ha iniciat una batalla contra les persones migrants més vulnerables i assenyalen que això es pot certificar amb altres desallotjaments que s’han produït en els darrers temps. Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat, al barri de Poblenou, o a la quarantena que es van desnonar de la Tancada Migrant, a la plaça de la Gardunya del Raval. Una de les persones que vivia en aquest darrer espai, el Príncipe, hauria mort de fred després de veure’s obligat a viure al carrer.

Per tot plegat, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample, no comprèn com es pot argumentar un desallotjament per raons d’habitabilitat, quan les persones que es veuen afectades pel desnonament “acabaran vivint al carrer en condicions molt pitjors”. Així mateix, consideren que l’Ajuntament ha pres una deriva “higienista, com es pot veure amb el Pla Endreça”.

“Aquests són només alguns exemples dels milers de persones als quals l’Ajuntament de Barcelona, així com altres ajuntaments de l’àrea metropolitana, han deixat al carrer, sense donar resposta a les seves necessitats”, asseveren des de les entitats crítiques.

La entrada El cas d’en Vito: entitats denuncien persecució de l’activisme i les persones migrants se publicó primero en SOS Racisme.

• Data: 9 de desembre de 2024
• Hora: 18:00 h
• Ubicació: laBonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison). Carrer de Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona.
• Gratuït amb inscripció prèvia fent clic aquí.

Ja tenim aquí la Polifa 2024!

El dia 9 de desembre és el Dia Internacional contra el Genocidi i hem preparat una trobada amb la ciutadania, les col·lectives, les entitats i totes les comunitats travessades pel racisme per fer una reflexió conjunta. Com el sistema racial colonial utilitza com a eina el genocidi per a la seva perpetuació?

Reflexionarem també sobre la invisibilització d’alguns genocidis, i sobre la impossibilitat d’analitzar els processos d’extermini de cultures, poblacions, països, sense parlar de colonialisme i racisme; i en definitiva, de capitalisme racial.

Et convidem a venir, participar, reflexionar i pensar amb nosaltres!

En aquesta jornada hi haurà ponències que oferiran una anàlisi profunda sobre la situació a Palestina i República del Congo, amb l’objectiu de generar consciència i obrir un espai de diàleg i reflexió.

• Ponents:
  • Roland Mimingoy; Anàlisi sobre la situació al Congo. @Roland_Mimingoy
  • Yusso Abdallaha: Anàlisi sobre la situació a Palestina.
  • Helios F. Garcés; Anàlisi del racisme estructural i genocidi @helios_f

• Modera: Ramia Chaoui @ramiachaoui

Hi haurà, a més, una performance de dansa, a càrrec del ballarí Palestí Fadi Waked que tancarà la jornada. @fadi_waked94

Preguem a les persones que assisteixin a l’acte puntualitat. Registre d’entrada i obertura de portes 17.30 h.

T’esperem!

La entrada Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de Publico.es | Ona Falcó

Les mostres de rebuig i les protestes a favor del decreixement turístic no han parat d’intensificar-se en els darrers mesos als Països Catalans, com ara a les Illes Balears, però també especialment a Barcelona. L’ocupació dels espais públics, el soroll i l’encariment dels lloguers i dels serveis, en detriment de la qualitat de vida dels veïns i dels treballadors del sector, han portat la ciutadania a dir prou al model econòmic dominant a la capital catalana. 

Algunes de les problemàtiques que han estat més visibles al llarg de l’estiu són la gentrificació dels barris, l’increment del cost de la vida i la crisi ecosocial agreujada pel turisme, però en cap cas en són les úniques. Col·lectius que lluiten contra la massificació turística alerten de l’especial impacte que té el fenomen sobre les persones racialitzades i aposten perquè Barcelona incorpori una perspectiva antiracista en aquesta batalla.

Ara que som a les portes de setembre i que la temporada alta no ha acabat ―fa tot just 48 hores que es va inaugurar oficialment la Copa Amèrica―, val la pena incidir en l’ampli ventall de conseqüències derivades de l’especulació turística i del capitalisme salvatge que afecten sense treva als col·lectius més vulnerables. 

Úrsula Ruiz, advocada, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya i coordinadora de l’entitat, assegura a Públic que és necessari afegir un enfocament antiracista i “unificar la lluita” per maximitzar totes les demandes que ja fa anys que reivindiquen “persones racialitzades no blanques”.

Els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals

SOS Racisme denuncia que els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals, sinó més aviat a la inversa. En sectors precaritzats, feminitzats i en bona part ocupats per persones migrades, el personal de neteja, les cambreres de pis o els treballadors del món de l’hostaleria veuen com augmenta la demanda i les seves condicions empitjoren, amb una càrrega de treball més alta i exigent mentre els sous es mantenen congelats. “Cal fer una reflexió conjunta, perquè el turisme també afecta les persones racialitzades, que ja de per si pateixen més violències, tant per l’administració com per empreses privades”, reflexiona Ruiz.

És cert que també hi ha persones blanques que veuen vulnerats els seus drets, però l’advocada apunta que bona part de la gent que es veu obligada a treballar per sous precaris i amb horaris abusius “tendeix a ser gent en situació administrativa irregular”, que tenen dificultats per accedir a altres feines. “Les empreses s’aprofiten de la indefensió i de l’economia submergida per imposar condicions pitjors, al final és com un xantatge perquè no tenen massa solucions”, afegeix. 

La precarietat en el sector de l’hostaleria

Definitivament és un peix que es mossega la cua, perquè també els fa molta por denunciar. La presidenta de l’entitat Kellys Unión Catalunya i treballadora a l’hotel de cinc estrelles W Barcelona, Amparo Sauza, explica a Públic que durant la protesta que la seva entitat va convocar a la plaça Sant Jaume el passat 25 d’agost, moltes cambreres de pis “s’amagaven darrere les pancartes” pel temor a les represàlies. 

“La majoria de les cambreres de pis són dones migrades racialitzades, caps de família que prefereixen cobrar una misèria a no ingressar res. És una lluita molt difícil, i a més de la càrrega de treball, els hostes deixen les habitacions molt brutes”, assevera Sauza. A banda de les reivindicacions relatives a la jubilació anticipada, el reconeixement de malalties professionals i l’externalització dels serveis, les kellys també denuncien el tracte “inhumà”, les vexacions i la manca d’empatia. Siguin d’hotels més modestos o de luxe, no reben cap mena de compensació per netejar i endreçar les estances que els clients deixen fetes un desastre. “Darrere de cada habitació hi ha un ésser humà”, afegeix.

Suaza explica que hi ha moltes baixes als hotels i que la precarietat laboral és “un fenomen que afecta greument la salut mental de les persones”. Per aquest motiu, diu, les cambreres de pis també s’han sumat a les protestes en contra del turisme massiu. “Cal que totes les associacions ens aliem. Si unim veus i esforços arribarem més lluny”, conclou. 

Les conseqüències col·laterals del turisme massiu

Més enllà de què l’augment de turistes afecti els treballadors d’hotels, restaurants o serveis, els discursos higienistes de Barcelona que pretenen eliminar “tot allò que molesta” de les ciutats per mostrar una bona imatge de portes cap enfora tenen conseqüències col·laterals cap a les persones migrades vulnerables. “Els manters són maltractats i expulsats per la policia i les administracions per marxar de determinats llocs públics de Barcelona”, afirma Ruiz. SOS Racisme, per exemple, ha estat molt crític amb el Pla Endreça que ha consolidat l’alcalde socialista Jaume Collboni.

En aquesta línia, l’entitat antiracista també expressa certa preocupació per la creixent turismofòbia. Ruiz explica que han detectat algun discurs xenòfob que unifica el turisme amb la migració. “Els eslògans de l’estil ‘Barcelona és pels de casa‘ són perillosos. Potser no hi ha una voluntat d’excloure migrants perquè també els consideren locals, però la doble lectura de forma malintencionada pot ser excloent”, argumenta. 

SOS Racisme mostra preocupació pels lemes turismofòbics

I afegeix: “No estem dient que aquests lemes siguin intrínsecament racistes, però algunes expressions poden ser utilitzades de forma capciosa i això ens fa molta por”. El turisme massiu, diu, afecta a tothom, incrementa els preus del lloguer i expulsa els veïns, “el privilegi blanc ja no és suficient per garantir una bona qualitat de vida a Barcelona”. 

Amb tot, Ruiz trasllada una reflexió compartida a la seva entitat: cal que totes aquestes protestes interpel·lin a la ciutadania del Nord Global en ambdós sentits i facin pensar sobre el model de viatge actual i l’impacte que tenim com a turistes als territoris on aterrem. “Volem remoure consciències i fer entendre que això que passa aquí també passa a altres països del Sud Global i que nosaltres també en som responsables”, conclou l’advocada.

La entrada Barcelona incorpora la perspectiva antiracista a la lluita contra la massificació turística se publicó primero en SOS Racisme.

El juliol de 2023, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un paquet de mesures municipals amb l’objectiu principal de posar ordre en l’espai públic. Aquestes mesures s’estan traduint en un enduriment de l’aplicació de les ordres que regulen l’ús dels carrers. El Pla inclou intervencions en la neteja dels carrers, manteniment del mobiliari urbà, reducció de conductes incíviques, actuació enfront de la venda ambulant, entre altres. Però, des que ha entrat en vigor, des de SOS Racisme entre altres entitats com Arrels hem criticat que aquest Pla vulnera els drets de les persones que viuen als carrers i dificulta el dia a dia d’uns certs col·lectius limitant l’ús de l’espai públic.

Què és el Pla Endreça per a SOS Racisme?

Per a SOS Racisme, el Pla Endreça és una estratègia de màrqueting polític, per a donar un discurs i una forma coherent i discursiva a l’aplicació de normatives ja existents que sempre han estat usades per a discriminar, excloure i restringir els drets d’uns certs col·lectius que són vists com no-persones-elegibles per a usar l’espai públic.

El Pla Endreça és una mostra més de la institucionalització del racisme, de la seva inclusió en discursos polítics i en pràctiques municipals, que esdevé en una cultura securitaria racista, discriminatòria i violenta.

L’ús del “civisme” com a eix central i regulador de les polítiques té com a conseqüència criminalitzar, estigmatitzar i excloure a uns certs col·lectius, que no entren en una visió higienista blanca del que és l’espai públic compartit. Promou un discurs racista, classista i xenòfob que determina qui pot usar l’espai públic i com. Per tant, deslegitima a un gruix de la població, vulnerant els seus drets fonamentals.

Ens preguntem, sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona?

La conseqüència que més ens preocupa és la persecució racista i classista d’unes certes persones a través del mateix aparell institucional repressiu, punitiu i de control. Ara bé, aquest Pla no és un assumpte policial nou, no és una invenció nova, al contrari, es continuen reproduint les lògiques de control i repressió que SOS Racisme ve denunciant des de fa anys, a través de normativa ja existent.

El Pla Endreça crea un discurs de pànic moral, alarmista i d’expulsió de l’espai públic. Això prova el que els moviments antiracistes han assenyalat durant anys: l’esquerra i la dreta són racistes per igual. Aquestes mesures racistes, punitives, euroblancas no canvien amb els diferents partits polítics governants. Podem posar com a exemple l’eslògan d’Albiol, d’un partit de dreta, que proclama “netejar Badalona”.

No obstant això, el que sí que ha fet aquesta esquerra és instrumentalitzar a un home afrodescendent, usant-lo en el tríptic de les festes del barri del Besòs i el Maresme, on s’anuncia el Pla Endreça a través d’aquesta imatge. No volen als col·lectius en l’espai públic, però sí en publicitats i difusions per a donar compte de la seva “inclusió”, paraula qüestionada per l’antiracisme per les connotacions que té. Aquestes persones no són objectes al servei d’interessos polítics, són persones amb drets i llibertats.

On queda Barcelona Ciutat de Drets en aquest pla?

Des de SOS Racisme hem registrat denúncies de persones que assenyalen una actitud racista en l’ús i la posada en marxa del Pla Endreça. Hem pogut conèixer un testimoniatge en el qual a un grup format per persones espanyoles i llatinoamericanes amb NIE van ser multats per la policia secreta per fer soroll a la porta d’un bar mentre sortien a fumar. No obstant això, la sanció únicament va arribar a les persones amb NIE.

Per tant, quan les institucions duen a terme mesures més restrictives, als qui els afecta directament és als cossos racialitzats no blancs.

Fins a on serà capaç d’arribar el racisme institucional?

Des de SOS Racisme hem registrat actituds racistes en el marc d’ordenances municipals de civisme des de fa anys. Ens preocupa el control policial sobre cossos racialitzats no blancs. El que el Pla Endreça ha aconseguit ha estat polir el discurs en un marc higienista. Per tant, les pràctiques denunciades per SOS Racisme ara compten amb la legitimitat política i el suport discursiu cultural.

Insistim que en els casos que ens arriben a nosaltres, les persones sancionades són persones racialitzades no blanques, tinguin DNI, NIE o un altre document. Les persones blanques no són objecte de persecució policial ni d’actuacions arbitràries. Per tant, la nostra valoració del Pla Endreça és que segueix la línia d’unes pràctiques informals instaurades en les institucions públiques.

El que més ens preocupa és la difusió moderna, cuidada i higiènica que s’està fent del Pla i com aquest missatge va calant en la societat, ja afectada per discursos d’odi racista i xenòfob, i per tant especialment permeable a aquesta mena de contingut.

La entrada Sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona? se publicó primero en SOS Racisme.

Si escriu per a fer una denúncia, si us plau seguir els següents passos:

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.

• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.

• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos.
• Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant el mes d’agost el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 93 301 05 97 [per a missatges de veu]

• WhatsApp 652 87 34 06 [escrit i àudio]

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, requeriments: planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats. Si desitja més informació de la situació actual de l’entitat, pot consultar el nostre comunicat.

Moltes gràcies,

Equip del Servei d’Atenció i Denúncia

SOS Racisme Catalunya.

VERSIÓ EN CASTELLÀ AQUÍ

La entrada Avís: De l’1 al 31 d’agost romandrem tancades se publicó primero en SOS Racisme.

En nuestros más de 30 años de atención a personas víctimas de discriminación y violencia racista hemos comprobado que la mayoría de abusos y violencias por parte de la policía comienza con una identificación por perfil racial. ¿Qué pasará si se incorpora un arma letal a esta práctica? ¿Quién nos garantiza que no se sobreusará contra ciertos cuerpos?

Las Taser y el racismo matan.

________________________________

Versió en català

Las Taser y el racismo matan

Des de SOS Racisme Catalunya manifestem tot el nostre suport al comunicat de les organitzacions i el nostre repudi a la incorporació de les pistoles Taser en la Guàrdia Urbana de Barcelona.

A les vulnerabilitzacions estructurals i la falta d’accés a la sanitat pública d’unes certes persones i col·lectives, se li suma la criminalització i la perfilación racial i/o ètnica de les forces i cossos de seguretat. I en aquest marc, és cada vegada més evident que la salut mental de les persones racialitzades no blanques és abordada com un tema securitari, en lloc de sanitari.

Amb aquestes dinàmiques, l’administració acaba sistemàticament afeblint la salut mental col·lectiva de les comunitats racialitzades i una de les eines utilitzades per a això és la innovació tecnològica dels cossos de Seguretat Pública de l’Estat, sempre en nom de la Seguretat. Ens trobem, per tant, en un cercle en el qual la salut mental de les comunitats racialitzades resulta efectivament afeblida per por de dur a terme tasques quotidianes.

En els nostres més de 30 anys d’atenció a persones víctimes de discriminació i violència racista hem comprovat que la majoria d’abusos i violències per part de la policia comença amb una identificació per perfil racial. Què passarà si s’incorpora una arma letal a aquesta pràctica? Qui ens garanteix que no es sobreusará contra uns certs cossos?

Les Taser i el racisme maten.

La entrada Las Taser y el racismo matan se publicó primero en SOS Racisme.