Aquest dimarts la Generalitat de Catalunya va atorgar a SOS Racisme Catalunya, així com a altres entitats socials, la Creu de Sant Jordi en reconeixement dels més de 30 anys de lluita en favor dels drets humans a Catalunya. Durant l’acte, només una entitat tenia l’oportunitat de pronunciar un discurs, que havia d’integrar el missatge de totes les organitzacions guardonades. Tal com ja vam destacar quan vam rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, creiem que en aquests lliuraments de premis caldria garantir un espai perquè totes les entitats premiades poguessin expressar-se.

Avui, volem dirigir-nos a la Generalitat per, d’una banda, agrair aquest reconeixement. De l’altra, necessitem posar de manifest la importància de potenciar els esforços per conscienciar l’administració, les entitats i la ciutadania sobre el fet que la diversitat, així com la multi i interculturalitat de la nostra societat, estan profundament condicionades per desigualtats estructurals que cal abordar amb urgència.

Per això, animem la Generalitat a anar més enllà d’un antiracisme merament simbòlic dins de les institucions i administracions públiques, ja que és evident que aquesta actitud té un impacte directe en la vida quotidiana de la societat. Apostem per una revisió constant, més voluntat política, el desenvolupament d’accions concretes i la denúncia ferma de les discriminacions. Tot i l’existència de SOS Racisme Catalunya, el nostre ideal seria que la nostra organització deixés de ser necessària gràcies a una acció antiracista crítica i compromesa de tots els partits polítics i institucions del país.

No obstant això, som conscients que actualment encara hi ha partits i veus racistes dins de la mateixa Generalitat. Per això, esperem que des del Govern es treballi per erradicar-les. Recordem que, en una societat racista, no n’hi ha prou amb no ser racista: cal ser activament antiracista.

Us animem a ser antiracistes i a donar suport amb recursos a la nostra tasca.

Salut i gràcies.

La entrada SOS Racisme Catalunya rep la Creu de Sant Jordi 2024  se publicó primero en SOS Racisme.

Arran del desallotjament d’un bloc de pisos okupat del carrer de Muntaner de Barcelona, on vivien seixanta persones, en Vito i dues persones més van ser internades al CIE de la Zona Franca. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample creuen que “hi ha una relació directa entre l’organització política d’en Vito i la detenció”

En Vito va ser detingut el 2 de desembre juntament amb tres persones més, una d’elles menor d’edat. Fa temps que viu a Barcelona, té dues filles i, tot i que té una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, compta amb una llarga trajectòria d’arrelament. La seva detenció es va fer en el marc del desallotjament d’un bloc de pisos okupat al carrer Muntaner 28, on vivien una seixantena de persones. Ell no hi residia sinó que és membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i donava suport a les persones, majoritàriament migrants, que estaven sent expulsades de casa.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van efectuar el desallotjament i, segons denuncia Cheikh Abdoul Khadre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), en la confusió del moment, ningú va veure com s’enduien en Vito. “Hi havia un cordó policial, la gent estava intentant recuperar les seves pertinences de dins de l’edifici i, de sobte, Vito i les altres tres persones van desaparèixer”, explica Khadre.

La situació es va agreujar perquè ningú sabia on eren els desapareguts. “Després de sis hores no sabíem que havia passat amb ell, vam parlar amb les autoritats i no ens van dir res, però testimonis ens havien explicat que l’havien vist pujar a un cotxe de la Guàrdia Urbana, i per això, a la tarda, vam anar a la comissaria de les Corts per veure si es trobava allí”, explica Khadre, que ahir va comparèixer davant de l’edifici, actualment tapiat, per denunciar el cas. L’acte va ser convocat per la CNAACAT, el Casal Popular Lina Òdena, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i CAS, amb l’adhesió de SOS Racisme, Esquerra de l’Eixample Acull, Catalunya, Tanquem els CIE, #Regularizaciónya i Emergencia Frontera Sur Barcelona.

Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner van ser reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca després de passar pels jutjats

Segons detalla Khadre, quan es va personar a la comissaria li van dir que no hi constava cap detenció registrada, però paral·lelament, el lletrat Jordi Naya d’Arrels Advocats va trucar al Col·legi d’Advocats i li van comunicat que a Vito li havien assignat un advocat d’ofici. “Quan va començar el desallotjament ens van dir que no detindrien a ningú i després ens van dir que mentíem i que no hi havia ningú detingut”, denuncia Khadre. Finalment, van poder confirmar que Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner havien passat a disposició judicial i havien estat reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. El quart detingut, en ser menor d’edat, va quedar sota tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

A dia d’avui, només en Vito segueix internat al CIE de la capital catalana i segons expliquen els qui el coneixen —tant activistes com persones que vivien al bloc— té accés a un telèfon mòbil per connectar-se amb l’exterior. Se sent esperançat, perquè sap que s’està lluitant per ell, però no entén per què el van detenir i per què encara el retenen. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample afirmen que “hi ha una relació directa entre l’organització política del Vito i la seva detenció”. “Estem convençudes que això és un càstig que té a veure amb l’auge reaccionari de l’estat i un disciplinament de la classe treballadora perquè el proletariat migrant no s’organitzi”, afegeixen. Ara, segons assenyala l’advocat Naya, s’ha presentat un recurs contra la interlocutòria d’internament en base a l’arrelament familiar i social que ha pogut documentar.

Pertinences abocades a un contenidor

El seu cas és només una de les moltes històries —potser la més kafkiana— que es van presenciar durant el desallotjament del bloc del carrer de Muntaner. Aquell mateix dia, una dona embarassada que vivia a l’edifici també va ser desnonada. “Si no hagués estat per l’ajuda veïnal, continuaria al carrer”, puntualitza Cheikh Abdoul Khadrede la  CNAACAT

En aquest sentit, l’activista denuncia que l’Ajuntament de Barcelona encara no ha ofert una solució residencial a la seixantena de persones que hi vivien. Tanmateix, des del consistori asseguren que “en el moment del desallotjament equips del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona van atendre les persones desallotjades”.

Les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal

A més, des de les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal. De fet, avui dia, la porta de l’immoble està tapiada i tot just davant hi ha un contenidor d’obra on s’amunteguen el que les persones que vivien a l’edifici okupat, afirmen, són les seves pertinences. “Ara que ve el fred, el que ens fa més mal és que la gent susceptible de patir racisme es troba al carrer i per culpa de la llei d’Estrangeria no té sortides per trobar un lloc on viure”, lamenta Khadre.

L’Ajuntament de Barcelona, punta de llança dels desallotjaments

El desallotjament, tal i com van explicar les entitats en compareixença de premsa, va ser impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest extrem el confirma el consistori i diu que es va portar a terme “pels riscos per a les persones que hi residien, ja que la finca ha perdut les condicions d’habitabilitat”. Alhora, les mateixes fonts de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que “el desallotjament forçós es va executar amb la pertinent autorització judicial després que al passat mes de setembre no fos possible el desallotjament voluntari tal com ordenava l’expedient administratiu” i afegeixen que l’ocupació “provocava nombrosos problemes de seguretat i convivència entre els veïns d’aquest àmbit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample”.

Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat o a la quarantena que van desnonar a la plaça de la Gardunya.

Les entitats consideren que l’Ajuntament ha iniciat una batalla contra les persones migrants més vulnerables i assenyalen que això es pot certificar amb altres desallotjaments que s’han produït en els darrers temps. Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat, al barri de Poblenou, o a la quarantena que es van desnonar de la Tancada Migrant, a la plaça de la Gardunya del Raval. Una de les persones que vivia en aquest darrer espai, el Príncipe, hauria mort de fred després de veure’s obligat a viure al carrer.

Per tot plegat, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample, no comprèn com es pot argumentar un desallotjament per raons d’habitabilitat, quan les persones que es veuen afectades pel desnonament “acabaran vivint al carrer en condicions molt pitjors”. Així mateix, consideren que l’Ajuntament ha pres una deriva “higienista, com es pot veure amb el Pla Endreça”.

“Aquests són només alguns exemples dels milers de persones als quals l’Ajuntament de Barcelona, així com altres ajuntaments de l’àrea metropolitana, han deixat al carrer, sense donar resposta a les seves necessitats”, asseveren des de les entitats crítiques.

La entrada El cas d’en Vito: entitats denuncien persecució de l’activisme i les persones migrants se publicó primero en SOS Racisme.

• Data: 9 de desembre de 2024
• Hora: 18:00 h
• Ubicació: laBonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison). Carrer de Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona.
• Gratuït amb inscripció prèvia fent clic aquí.

Ja tenim aquí la Polifa 2024!

El dia 9 de desembre és el Dia Internacional contra el Genocidi i hem preparat una trobada amb la ciutadania, les col·lectives, les entitats i totes les comunitats travessades pel racisme per fer una reflexió conjunta. Com el sistema racial colonial utilitza com a eina el genocidi per a la seva perpetuació?

Reflexionarem també sobre la invisibilització d’alguns genocidis, i sobre la impossibilitat d’analitzar els processos d’extermini de cultures, poblacions, països, sense parlar de colonialisme i racisme; i en definitiva, de capitalisme racial.

Et convidem a venir, participar, reflexionar i pensar amb nosaltres!

En aquesta jornada hi haurà ponències que oferiran una anàlisi profunda sobre la situació a Palestina i República del Congo, amb l’objectiu de generar consciència i obrir un espai de diàleg i reflexió.

• Ponents:
  • Roland Mimingoy; Anàlisi sobre la situació al Congo. @Roland_Mimingoy
  • Yusso Abdallaha: Anàlisi sobre la situació a Palestina.
  • Helios F. Garcés; Anàlisi del racisme estructural i genocidi @helios_f

• Modera: Ramia Chaoui @ramiachaoui

Hi haurà, a més, una performance de dansa, a càrrec del ballarí Palestí Fadi Waked que tancarà la jornada. @fadi_waked94

Preguem a les persones que assisteixin a l’acte puntualitat. Registre d’entrada i obertura de portes 17.30 h.

T’esperem!

La entrada Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de Publico.es | Ona Falcó

Les mostres de rebuig i les protestes a favor del decreixement turístic no han parat d’intensificar-se en els darrers mesos als Països Catalans, com ara a les Illes Balears, però també especialment a Barcelona. L’ocupació dels espais públics, el soroll i l’encariment dels lloguers i dels serveis, en detriment de la qualitat de vida dels veïns i dels treballadors del sector, han portat la ciutadania a dir prou al model econòmic dominant a la capital catalana. 

Algunes de les problemàtiques que han estat més visibles al llarg de l’estiu són la gentrificació dels barris, l’increment del cost de la vida i la crisi ecosocial agreujada pel turisme, però en cap cas en són les úniques. Col·lectius que lluiten contra la massificació turística alerten de l’especial impacte que té el fenomen sobre les persones racialitzades i aposten perquè Barcelona incorpori una perspectiva antiracista en aquesta batalla.

Ara que som a les portes de setembre i que la temporada alta no ha acabat ―fa tot just 48 hores que es va inaugurar oficialment la Copa Amèrica―, val la pena incidir en l’ampli ventall de conseqüències derivades de l’especulació turística i del capitalisme salvatge que afecten sense treva als col·lectius més vulnerables. 

Úrsula Ruiz, advocada, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya i coordinadora de l’entitat, assegura a Públic que és necessari afegir un enfocament antiracista i “unificar la lluita” per maximitzar totes les demandes que ja fa anys que reivindiquen “persones racialitzades no blanques”.

Els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals

SOS Racisme denuncia que els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals, sinó més aviat a la inversa. En sectors precaritzats, feminitzats i en bona part ocupats per persones migrades, el personal de neteja, les cambreres de pis o els treballadors del món de l’hostaleria veuen com augmenta la demanda i les seves condicions empitjoren, amb una càrrega de treball més alta i exigent mentre els sous es mantenen congelats. “Cal fer una reflexió conjunta, perquè el turisme també afecta les persones racialitzades, que ja de per si pateixen més violències, tant per l’administració com per empreses privades”, reflexiona Ruiz.

És cert que també hi ha persones blanques que veuen vulnerats els seus drets, però l’advocada apunta que bona part de la gent que es veu obligada a treballar per sous precaris i amb horaris abusius “tendeix a ser gent en situació administrativa irregular”, que tenen dificultats per accedir a altres feines. “Les empreses s’aprofiten de la indefensió i de l’economia submergida per imposar condicions pitjors, al final és com un xantatge perquè no tenen massa solucions”, afegeix. 

La precarietat en el sector de l’hostaleria

Definitivament és un peix que es mossega la cua, perquè també els fa molta por denunciar. La presidenta de l’entitat Kellys Unión Catalunya i treballadora a l’hotel de cinc estrelles W Barcelona, Amparo Sauza, explica a Públic que durant la protesta que la seva entitat va convocar a la plaça Sant Jaume el passat 25 d’agost, moltes cambreres de pis “s’amagaven darrere les pancartes” pel temor a les represàlies. 

“La majoria de les cambreres de pis són dones migrades racialitzades, caps de família que prefereixen cobrar una misèria a no ingressar res. És una lluita molt difícil, i a més de la càrrega de treball, els hostes deixen les habitacions molt brutes”, assevera Sauza. A banda de les reivindicacions relatives a la jubilació anticipada, el reconeixement de malalties professionals i l’externalització dels serveis, les kellys també denuncien el tracte “inhumà”, les vexacions i la manca d’empatia. Siguin d’hotels més modestos o de luxe, no reben cap mena de compensació per netejar i endreçar les estances que els clients deixen fetes un desastre. “Darrere de cada habitació hi ha un ésser humà”, afegeix.

Suaza explica que hi ha moltes baixes als hotels i que la precarietat laboral és “un fenomen que afecta greument la salut mental de les persones”. Per aquest motiu, diu, les cambreres de pis també s’han sumat a les protestes en contra del turisme massiu. “Cal que totes les associacions ens aliem. Si unim veus i esforços arribarem més lluny”, conclou. 

Les conseqüències col·laterals del turisme massiu

Més enllà de què l’augment de turistes afecti els treballadors d’hotels, restaurants o serveis, els discursos higienistes de Barcelona que pretenen eliminar “tot allò que molesta” de les ciutats per mostrar una bona imatge de portes cap enfora tenen conseqüències col·laterals cap a les persones migrades vulnerables. “Els manters són maltractats i expulsats per la policia i les administracions per marxar de determinats llocs públics de Barcelona”, afirma Ruiz. SOS Racisme, per exemple, ha estat molt crític amb el Pla Endreça que ha consolidat l’alcalde socialista Jaume Collboni.

En aquesta línia, l’entitat antiracista també expressa certa preocupació per la creixent turismofòbia. Ruiz explica que han detectat algun discurs xenòfob que unifica el turisme amb la migració. “Els eslògans de l’estil ‘Barcelona és pels de casa‘ són perillosos. Potser no hi ha una voluntat d’excloure migrants perquè també els consideren locals, però la doble lectura de forma malintencionada pot ser excloent”, argumenta. 

SOS Racisme mostra preocupació pels lemes turismofòbics

I afegeix: “No estem dient que aquests lemes siguin intrínsecament racistes, però algunes expressions poden ser utilitzades de forma capciosa i això ens fa molta por”. El turisme massiu, diu, afecta a tothom, incrementa els preus del lloguer i expulsa els veïns, “el privilegi blanc ja no és suficient per garantir una bona qualitat de vida a Barcelona”. 

Amb tot, Ruiz trasllada una reflexió compartida a la seva entitat: cal que totes aquestes protestes interpel·lin a la ciutadania del Nord Global en ambdós sentits i facin pensar sobre el model de viatge actual i l’impacte que tenim com a turistes als territoris on aterrem. “Volem remoure consciències i fer entendre que això que passa aquí també passa a altres països del Sud Global i que nosaltres també en som responsables”, conclou l’advocada.

La entrada Barcelona incorpora la perspectiva antiracista a la lluita contra la massificació turística se publicó primero en SOS Racisme.

El juliol de 2023, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un paquet de mesures municipals amb l’objectiu principal de posar ordre en l’espai públic. Aquestes mesures s’estan traduint en un enduriment de l’aplicació de les ordres que regulen l’ús dels carrers. El Pla inclou intervencions en la neteja dels carrers, manteniment del mobiliari urbà, reducció de conductes incíviques, actuació enfront de la venda ambulant, entre altres. Però, des que ha entrat en vigor, des de SOS Racisme entre altres entitats com Arrels hem criticat que aquest Pla vulnera els drets de les persones que viuen als carrers i dificulta el dia a dia d’uns certs col·lectius limitant l’ús de l’espai públic.

Què és el Pla Endreça per a SOS Racisme?

Per a SOS Racisme, el Pla Endreça és una estratègia de màrqueting polític, per a donar un discurs i una forma coherent i discursiva a l’aplicació de normatives ja existents que sempre han estat usades per a discriminar, excloure i restringir els drets d’uns certs col·lectius que són vists com no-persones-elegibles per a usar l’espai públic.

El Pla Endreça és una mostra més de la institucionalització del racisme, de la seva inclusió en discursos polítics i en pràctiques municipals, que esdevé en una cultura securitaria racista, discriminatòria i violenta.

L’ús del “civisme” com a eix central i regulador de les polítiques té com a conseqüència criminalitzar, estigmatitzar i excloure a uns certs col·lectius, que no entren en una visió higienista blanca del que és l’espai públic compartit. Promou un discurs racista, classista i xenòfob que determina qui pot usar l’espai públic i com. Per tant, deslegitima a un gruix de la població, vulnerant els seus drets fonamentals.

Ens preguntem, sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona?

La conseqüència que més ens preocupa és la persecució racista i classista d’unes certes persones a través del mateix aparell institucional repressiu, punitiu i de control. Ara bé, aquest Pla no és un assumpte policial nou, no és una invenció nova, al contrari, es continuen reproduint les lògiques de control i repressió que SOS Racisme ve denunciant des de fa anys, a través de normativa ja existent.

El Pla Endreça crea un discurs de pànic moral, alarmista i d’expulsió de l’espai públic. Això prova el que els moviments antiracistes han assenyalat durant anys: l’esquerra i la dreta són racistes per igual. Aquestes mesures racistes, punitives, euroblancas no canvien amb els diferents partits polítics governants. Podem posar com a exemple l’eslògan d’Albiol, d’un partit de dreta, que proclama “netejar Badalona”.

No obstant això, el que sí que ha fet aquesta esquerra és instrumentalitzar a un home afrodescendent, usant-lo en el tríptic de les festes del barri del Besòs i el Maresme, on s’anuncia el Pla Endreça a través d’aquesta imatge. No volen als col·lectius en l’espai públic, però sí en publicitats i difusions per a donar compte de la seva “inclusió”, paraula qüestionada per l’antiracisme per les connotacions que té. Aquestes persones no són objectes al servei d’interessos polítics, són persones amb drets i llibertats.

On queda Barcelona Ciutat de Drets en aquest pla?

Des de SOS Racisme hem registrat denúncies de persones que assenyalen una actitud racista en l’ús i la posada en marxa del Pla Endreça. Hem pogut conèixer un testimoniatge en el qual a un grup format per persones espanyoles i llatinoamericanes amb NIE van ser multats per la policia secreta per fer soroll a la porta d’un bar mentre sortien a fumar. No obstant això, la sanció únicament va arribar a les persones amb NIE.

Per tant, quan les institucions duen a terme mesures més restrictives, als qui els afecta directament és als cossos racialitzats no blancs.

Fins a on serà capaç d’arribar el racisme institucional?

Des de SOS Racisme hem registrat actituds racistes en el marc d’ordenances municipals de civisme des de fa anys. Ens preocupa el control policial sobre cossos racialitzats no blancs. El que el Pla Endreça ha aconseguit ha estat polir el discurs en un marc higienista. Per tant, les pràctiques denunciades per SOS Racisme ara compten amb la legitimitat política i el suport discursiu cultural.

Insistim que en els casos que ens arriben a nosaltres, les persones sancionades són persones racialitzades no blanques, tinguin DNI, NIE o un altre document. Les persones blanques no són objecte de persecució policial ni d’actuacions arbitràries. Per tant, la nostra valoració del Pla Endreça és que segueix la línia d’unes pràctiques informals instaurades en les institucions públiques.

El que més ens preocupa és la difusió moderna, cuidada i higiènica que s’està fent del Pla i com aquest missatge va calant en la societat, ja afectada per discursos d’odi racista i xenòfob, i per tant especialment permeable a aquesta mena de contingut.

La entrada Sota el Pla Endreça, qui té permís per a existir a Barcelona? se publicó primero en SOS Racisme.

Si escriu per a fer una denúncia, si us plau seguir els següents passos:

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.

• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.

• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos.
• Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant el mes d’agost el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 93 301 05 97 [per a missatges de veu]

• WhatsApp 652 87 34 06 [escrit i àudio]

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, requeriments: planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats. Si desitja més informació de la situació actual de l’entitat, pot consultar el nostre comunicat.

Moltes gràcies,

Equip del Servei d’Atenció i Denúncia

SOS Racisme Catalunya.

VERSIÓ EN CASTELLÀ AQUÍ

La entrada Avís: De l’1 al 31 d’agost romandrem tancades se publicó primero en SOS Racisme.

En nuestros más de 30 años de atención a personas víctimas de discriminación y violencia racista hemos comprobado que la mayoría de abusos y violencias por parte de la policía comienza con una identificación por perfil racial. ¿Qué pasará si se incorpora un arma letal a esta práctica? ¿Quién nos garantiza que no se sobreusará contra ciertos cuerpos?

Las Taser y el racismo matan.

________________________________

Versió en català

Las Taser y el racismo matan

Des de SOS Racisme Catalunya manifestem tot el nostre suport al comunicat de les organitzacions i el nostre repudi a la incorporació de les pistoles Taser en la Guàrdia Urbana de Barcelona.

A les vulnerabilitzacions estructurals i la falta d’accés a la sanitat pública d’unes certes persones i col·lectives, se li suma la criminalització i la perfilación racial i/o ètnica de les forces i cossos de seguretat. I en aquest marc, és cada vegada més evident que la salut mental de les persones racialitzades no blanques és abordada com un tema securitari, en lloc de sanitari.

Amb aquestes dinàmiques, l’administració acaba sistemàticament afeblint la salut mental col·lectiva de les comunitats racialitzades i una de les eines utilitzades per a això és la innovació tecnològica dels cossos de Seguretat Pública de l’Estat, sempre en nom de la Seguretat. Ens trobem, per tant, en un cercle en el qual la salut mental de les comunitats racialitzades resulta efectivament afeblida per por de dur a terme tasques quotidianes.

En els nostres més de 30 anys d’atenció a persones víctimes de discriminació i violència racista hem comprovat que la majoria d’abusos i violències per part de la policia comença amb una identificació per perfil racial. Què passarà si s’incorpora una arma letal a aquesta pràctica? Qui ens garanteix que no es sobreusará contra uns certs cossos?

Les Taser i el racisme maten.

La entrada Las Taser y el racismo matan se publicó primero en SOS Racisme.

Entrevistamos a Cheikh Drame, presidente de SOS Racisme Catalunya, una asociación que trabaja en la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista y que actualmente tiene dificultades económicas porque “no hay una apuesta fuerte y seria” por esta lucha.

Cheikh Drame (Senegal, 1992) es activista antirracista y presidente de SOS Racisme Catalunya. La entidad, que fue fundada en 1989, atraviesa ahora “un momento difícil debido a problemas de financiamiento” y se ha visto obligada a “detener parcialmente su actividad“, con la esperanza de volver en septiembre con “las fuerzas renovadas” para fortalecer la estructura del equipo.

Drame llegó a Catalunya hace más de 20 años, pero aun así no puede votar porque no tiene la nacionalidad española. Según él, es “una de las consecuencias de la ley de extranjería” y es víctima del “racismo estructural” del país.

El activista dispone de un NIE y no está en una situación administrativa irregular, pero no tiene la nacionalidad porque tiene antecedentes penales. Drame fue acusado de atentar contra la autoridad después de sufrir una actuación policial abusiva a manos de seis agentes. Fue condenado a dos años de prisión, pero finalmente no ingresó y tuvo que pagar una multa. “En este país, los derechos de la gente como yo pueden ser vulnerados y, como consecuencia, somos criminalizados y oprimidos por las herramientas del sistema que nos elimina”, explica a Público antes de empezar la entrevista.

En el último comunicado que emitieron, explicaban que, desde 2020, los ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia de la entidad han disminuido un 15% mientras que han asumido un 31% más de casos. ¿Qué ha pasado con estos ingresos?

Quiero pensar que hay más agentes y entidades sobre el terreno, pero también creo que nunca ha habido una apuesta fuerte y real por un antirracismo potente y crítico que dé soluciones. Si nos llegan más casos, significa que el trabajo de SOS Racisme está bien hecho y que hay más gente que denuncia, pero la verdad es que hay mucha precariedad en general.

¿Reciben estos fondos públicos a través de subvenciones?

Trabajamos con financiamiento público de la Generalitat, del Ayuntamiento de Barcelona o la Diputación. También tenemos convenios, uno de los más importantes es con el Ayuntamiento de Terrassa, donde replicamos un Servicio de Atención y Denuncia. Las socias también nos hacen aportaciones y tenemos recursos de privados.

En abril iniciaron una campaña de micromecenazgo que ya ha terminado. ¿Hasta qué punto un servicio de carácter público debe pedir el apoyo económico de la ciudadanía y no reclamar más responsabilidad a la administración?

Lo que pasa con las subvenciones es que se reciben después de haber hecho el trabajo. Como entidad social, hacemos lo que debemos hacer y aun así tenemos dificultades y debemos pedir un crédito porque sabemos que no recibiremos el financiamiento hasta finales de año. No quiero cargar directamente contra las administraciones porque aún trabajamos con ellas y tenemos reuniones programadas, pero sí que echamos en falta esta apuesta seria.

“Nunca ha habido una apuesta fuerte y real por un antirracismo potente y crítico que dé soluciones”

Nos encontramos ante un nuevo gobierno que habla de un programa antirracista y por eso quiere acercarse a nosotros. Pero estamos precarizados, no tenemos manos. Lo que queremos es la garantía de que las cosas que ya funcionan lo sigan haciendo. No queremos que nos engañen, porque al final los partidos políticos quieren reconocimiento. La Oficina por la No Discriminación (OND) del Ayuntamiento de Barcelona nos deriva casos. Funcionamos, pero la lucha antirracista va muy retrasada e implica muchos niveles. El racismo es una violencia estructural que impregna todas las capas de nuestra sociedad.

¿Qué escenarios se plantean a partir de ahora?

Estamos con servicios mínimos, pero no hemos cerrado. SOS Racisme es una entidad pequeña y abarcamos toda Catalunya y, por tanto, no es fácil. Nadie entra a la entidad por el dinero que se gana, sino porque tiene un compromiso con la lucha. Cerrar no era una opción, pero si el volumen de trabajo es muy elevado no podremos atender con la misma calidad. Tenemos un solo abogado penalista con más de 100 casos.

Hemos terminado la microfinanciación, no hemos alcanzado el objetivo ideal, pero sí el mínimo. Hemos recibido el apoyo de la gente, unos 11.000 o 12.000 euros. En septiembre volveremos con las fuerzas renovadas para llegar a muchos otros espacios, hacer formaciones y fortalecer el equipo.

¿Ahora hay más casos o se denuncia más? ¿Se están volviendo a normalizar situaciones de racismo explícito?

Siempre hemos tenido racistas en este país, pero ahora se sienten más legitimados. Antes había un consenso social y actitudes que mediáticamente no se toleraban. En los medios de comunicación no se permitía decir barbaridades como las que dicen ahora cuando vinculan inmigración y delincuencia.

“En España siempre ha habido personas racistas, pero ahora se sienten legitimadas”

Cuando yo era pequeño, en las plazas de mi pueblo se gritaba “¡Viva Franco!” y “¡Fuera inmigrantes!“. Esto ya no pasa, pero la población migrante y racializada ha aumentado y el discurso racista está más legitimado. Este fenómeno no es gratuito, responde a la globalización, a cuestiones geopolíticas y a las relaciones de poder que existen entre colonizadores y antiguas colonias. No se está gestionando de la mejor manera y se está criminalizando la pobreza.

Nosotros trabajamos contra el racismo y no contra la xenofobia, porque tenemos casos de gente racializada que ha nacido aquí y que aún le dicen que “se vaya a su país”. Nacionalidades como la italiana, más numerosa en el territorio catalán, no tienen estas dificultades. Tenemos una problemática de justicia social y las élites han hecho creer a la población que la culpa es del que es pobre y diferente.

Tampoco podemos obviar las redes sociales, ya que los algoritmos favorecen la difusión de fake news y los creadores de contenido de derechas. Han distorsionado la línea que separa libertad de expresión y delito de odio, haciendo que el racismo se exprese de todas las maneras y que la sociedad continúe reforzando estereotipos reduccionistas.

En Europa se mantienen programas como Frontex, que militariza las fronteras para impedir la llegada de personas del Sur Global. Este tipo de políticas tienen consecuencias trágicas, como ocurre en el Mediterráneo o en Melilla… ¿Temen que con la deriva ideológica que está tomando el continente se endurezcan aún más estas medidas?

No nos da miedo porque ya nos lo esperamos. El Gobierno español ha estado trabajando con una legislación que criminalizaba a las ONG que rescataban personas que se ahogaban en el mar. Todo esto respondía a una lógica europea de fortalecer y enviar un mensaje claro.

Las personas que se dedican a rescatar me contaban que una vez tenían frente a sí dos embarcaciones de migrantes que naufragaban y un gran barco de Frontex con todas sus herramientas y recursos que no movió un dedo. Y cuando les preguntaron por qué no ayudaron, respondieron que hacían trabajos concretos de detección de terrorismo. No hay una voluntad real y el mundo geopolíticamente se está moviendo.

“Europa nunca ha querido la emancipación del Sur Global, porque le interesa poder seguir explotando sus recursos”

Europa nunca ha querido la emancipación del Sur Global, en este caso del continente africano, porque le interesa poder seguir explotando sus recursos. No quieren que se rompa la relación de poder que deriva del colonialismo porque hay muchos tratados, como el de pesca entre España y Senegal. Desde el movimiento antirracista pedimos verdad, justicia, reparación y garantía de no repetición.

Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco. La Guardia Civil patrulla aguas de Senegal para evitar inmigración irregular, pero si fuera al revés, habría una guerra. Nos hablan de mafias, pero los compañeros de Top Manta y de venta ambulante que se habían dedicado a la pesca nos lo explican.

¿Qué cuentan?

No puede ser que en la embajada de España en Senegal haya un cartel que diga que ni cumpliendo todos los requisitos se garantiza un visado. Y si te lo niegan, no te devuelven el dinero y tu pasaporte no sirve para nada. Debes hacerte uno nuevo si quieres pedir el visado otra vez.

El discurso de los políticos es que no están en contra de la inmigración, pero que debe ser legal y ordenada. Se están pidiendo vías seguras, pero tal vez a una persona que ha presentado todos los requisitos legales para huir de la guerra se le está negando el visado.

La lucha antirracista pide la derogación de la ley de extranjería. ¿Qué implica y por qué consideran que debe derogarse?

Apostamos por la derogación, pero hay que puntualizar que nosotros nos sumaremos a todo lo que pueda conllevaruna mejora para las condiciones de vida de las personas migradas. Consideramos que la ley de extranjería es injusta y que atenta contra el artículo 13 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, que dice que toda persona tiene derecho a migrar dentro de un territorio y a migrar fuera de las fronteras de su estado y regresar a su país de origen.

Es una ley perversa que explica muchas de las situaciones que podemos ver en la calle. Aunque las competencias de extranjería son estatales, podemos ver cómo el Ayuntamiento de Jaume Collboni vuelve a sacar a la Guardia Urbana a las Ramblas de Barcelona para golpear a las personas que se dedican a la venta ambulante.

Es cierto que prácticamente ya no hay manteros.

Durante muchos años, los manteros han sufrido deshumanización y criminalización gratuita. Se decía que los problemas de inseguridad eran culpa de los manteros, que hacían competencia desleal, había un discurso que justificaba toda esta brutalidad. Ha habido casos de asesinatos, como el del hombre que tiraron en Montjuïc. El racismo mata y con el gobierno de Ada Colau tuvieron una tregua porque se hizo mucho trabajo en la defensa del derecho a la vida.

“Durante muchos años, los manteros han sufrido deshumanización y criminalización gratuita”

Hablemos de los centros de internamiento de extranjeros (CIE).

En los CIE se interna a personas sin haber cometido ningún delito. Entrar en España de forma irregular es una falta administrativa, no un delito. En las prisiones hay culpables de crímenes horribles, pero mínimamente se les garantizan unos derechos. En un CIE, no. Hemos visto palizas, no entran cámaras. Idrissa Diallo fue un joven que pidió asistencia médica en un CIE, se le negó y murió por una negligencia institucional. El Estado intentó taparlo de una forma muy indigna.”Entrar en España de forma irregular es una falta administrativa, no un delito”

Si por suerte te escapas de ir a un CIE, eres una persona de Senegal y buscas trabajo, lo primero que te dicen es que necesitas los papeles. Pero ¿qué haces si tienes que estar dos años en el estado español para poder regularizarte mediante el arraigo? No quiero vender drogas, no he encontrado a nadie que me explote en el campo sin contrato. Entonces me voy a las naves de Badalona, compro productos y me dedico a la venta ambulante. Si el problema es que hay una gran operación de falsificación, que inspeccionen el puerto, pero aquí entran dinámicas capitalistas que no interesan.

En el caso de los menores, que tienen la etiqueta de MENA [Menores Extranjeros No Acompañados], se fijan en el hecho de que sean extranjeros y los derechos de la infancia quedan en un segundo plano. La ley de extranjería vulnera derechos de forma flagrante.

¿Podría concretar aún más?

No nos permiten votar, no nos permiten opositar, no nos permiten hacer muchas cosas. Ahora mismo tengo un NIE autorizado para trabajar, pero he tenido otros que no. ¿De qué te sirve tener eso y no estar autorizado para trabajar? Te están condenando a una situación de precariedad.

No puedo votar porque no tengo nacionalidad. ¿Cómo funciona? ¿Cuál es la lógica colonial de nuestros estados? Yo y toda persona procedente del continente africano necesitamos vivir aquí diez años mínimo para poder optar a la nacionalidad. Una persona latinoamericana quizás en uno o dos años ya tiene derecho.

Cuando dicen “sin papeles”, el imaginario colectivo de la población catalana y española piensa en alguien como yo o un magrebí saltando la valla o viniendo en patera, cuando la realidad es completamente diferente. La población negra representa el 1% de la inmigración irregular en el estado

¿Qué impacto tendría la aprobación de la ILP de regularización de inmigrantes que permitiría legalizar a medio millón de personas que viven en España desde antes del 1 de noviembre de 2021?

Hay victorias simbólicas que no podemos dejar de lado. Esto no significa que queramos ser instrumentalizados o que no seamos conscientes del juego político. Todo el proceso de organizar la recogida de firmas, involucrar a tanta gente y apelar al privilegio blanco y a las personas racializadas que son españolas ―en una ILP solo pueden votar las personas que tienen nacionalidad― ha sido muy importante.”Tenemos una izquierda acomplejada que no es capaz de decir que la migración aporta mucho más de lo que se lleva”

Que se apruebe a trámite también es una victoria simbólica. En un estado de derecho con cierta conciencia antirracista, deberían ser los mismos políticos los que regulen todo esto, sin esperar que la sociedad se autoorganice y lo pida. Y hago un paréntesis: tenemos una derecha muy consciente de lo que quiere en materia de migración y una izquierda acomplejada que no es capaz de decir abiertamente que la migración en este país aporta mucho más de lo que se lleva.

Ahora está la oportunidad de ver cómo se posicionan los partidos de izquierdas, qué discursos tienen, y ver si llegaremos a la aprobación. Ha sido muy bonita la lucha que se ha llevado a cabo en diferentes territorios estatales, sobre todo en Catalunya, y que población con diferentes grados de privilegio y de opresión entienda que esta regulación es necesaria porque estamos hablando de la vida.

La entrada Cheikh Drame (SOS Racisme): “Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco” se publicó primero en SOS Racisme.

Companyes, sòcies, entitats, col·lectives, administracions i societat, tal com hem estat anunciant els darrers mesos, SOS Racisme Catalunya està travessant una situació econòmica i de tensió de recursos molt complicada.

Des del 2020 SOS Racisme ha experimentat un 15% de disminució d’ingressos públics destinats al Servei d’Atenció i Denúncia, mentre que en termes d’atenció, en el mateix període, s’ha augmentat en un 31 % els casos assumits. Això significa que el servei atén cada cop més persones, mentre que les administracions disminueixen els recursos destinats a aquest servei, que en moltes ocasions supleix les seves responsabilitats; posant en risc així la sostenibilitat de l’entitat i del seu objectiu social.

A part, aquest any s’ha perdut una font important de fons privats que ha estressat encara més l’estat econòmic de SOS Racisme per continuar operant normalment.

Encara que estem implementant estratègies per fer-li front i tenim en actiu el nostre primer crowdfunding en què es poden fer aportacions fins al 3 de juliol, no es prevé arribar a l’indispensable en el temps necessari.

Volem agrair a totes les persones, col·lectives i entitats que ens han donat suport en aquests moments de crisi, i també agraïm l’acompanyament en la lluita antiracista al llarg de tots aquests anys.

Tot i l’ajuda rebuda d’aquestes setmanes, lamentem haver de comunicar que ens veiem obligades a fer una aturada parcial de la nostra activitat per poder acompanyar els casos fins ara assumits pel Servei d’Atenció i Denúncia amb la dedicació i qualitat de sempre, reorganitzar-nos i tornar amb més força.

Amb aquest comunicat informar-vos que des de juny i durant els mesos d’estiu SOS Racisme Catalunya es mantindrà a mínims.

Què implicarà tenir l’entitat a mínims?

Us demanem comprensió si durant aquests mesos no podem respondre a les vostres demandes, no podem fer-ho amb rapidesa o declinem certes participacions com ponències, xerrades o activitats.

• En concret, el Servei d’Atenció i Denúncia conservarà serveis mínims d’atenció:
  • Es continuarà acompanyant des de l’àrea jurídica i psicosocial a les persones els casos de les quals hem assumit.
  • Es treballarà per crear més material que doni suport a l’autogestió dels casos.
  • Apel·larem una mica més al treball en xarxa construït durant tots aquests anys.
  • Romandrem atentes a les nostres vies de comunicació per donar resposta segons la urgència i casuística valorada.

• L’àrea de comunicació reduirà les seves tasques al 50% i no atendrà premsa.

• L’àrea de formació es dedicarà a desenvolupar les accions ja programades durant l’estiu. Es gestionaran noves contractacions a partir de setembre, tot i que quedem obertes a propostes i contractacions.

• L’àrea de projectes, d’administració i finances únicament podrà donar resposta als requeriments per part de l’administració i a les obligacions fiscals que tenim com a entitat.

Quant a la relació amb entitats i col·lectius, romandrem al seu costat fent el possible per seguir amb la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista, acompanyant i denunciant el racisme en totes les seves formes.

L’equip de SOS Racisme estem fent un esforç immens per revertir la situació crítica de l’entitat i per això algunes ens veiem obligades a deixar els nostres llocs de treball o fer menys hores durant aquests mesos per ajudar a subsanar el problema actual de liquiditat en què l’entitat es troba. Però, aquests esforços van destinats a poder seguir atent a les persones i col·lectius que pateixin racisme i seguir complint el nostre objectiu social i polític. Així, tant les companyes que romandran contractades, com aquelles que prestaran la seva col·laboració voluntària, tindran també una gran responsabilitat per fer el màxim possible amb menys recursos insuficients.

Malgrat la situació que ens afecta a tot nivell, renovem i enfortim el nostre compromís com a entitat, com a treballadores, i sobretot com a persones compromeses amb la lluita antiracista i l’acompanyament a les persones i col·lectives travessades pel racisme, que és i serà la nostra prioritat sempre.

Vies per donar suport i col·laborar:

• Crowdfunding fins al 3 de juliol.
• Fes-te sòcia.
• Fes un donatiu directe.
• Col·labora a través deTeaming.
• Demana formacions i altres encàrrecs o qualsevol altra proposta de suport que ens pugui ajudar: formacio@sosracisme.org

Com contactar amb nosaltres durant aquests mesos?

El nostre telèfon fix romandrà tancat fins a setembre. Així, preguem que us poseu en contacte a través dels següents correus electrònics, depenent de la temàtica i l’àrea amb la qual voleu contactar:

• Àrea de formació: formacio@sosracisme.org

• Àrea d’administració: administracio@sosracisme.org

• Àrea de projectes: planificacio@sosracisme.org

• Àrea de comunicació: comunicacio@sosracisme.org

Correu per a l’atenció i la denúncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agraïm el suport i la comprensió davant aquesta situació.

Atentament,

SOS Racisme Catalunya.

—————-

Comunicado sobre la situación de SOS Racisme Catalunya (castellano)

Barcelona, 31 de mayo 2024

Compañeras, socias, entidades, colectivas, administraciones y sociedad, tal como hemos estado anunciando los últimos meses, SOS Racisme Catalunya está atravesando una situación económica y de tensión de recursos muy complicada.

Desde el 2020 SOS Racisme ha experimentado un 15% de disminución de ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia, mientras que en términos de atención, en el mismo periodo, se ha aumentado en un 31% los casos asumidos. Esto significa que el servicio atiende cada vez a más personas, mientras que las administraciones disminuyen los recursos destinados a este servicio, que en muchas ocasiones suple sus responsabilidades; poniendo en riesgo así la sostenibilidad de la entidad y de su objetivo social.

Aparte, este año se ha perdido una fuente importante de fondos privados que ha estresado todavía más el estado económico de SOS Racisme para continuar operando con normalidad.

Aunque estamos implementando estrategias para hacerle frente y tenemos en activo nuestro primer crowdfunding en el que se pueden hacer aportaciones hasta el 3 de julio, no se prevé llegar a lo indispensable en el tiempo necesario.

Queremos agradecer a todas las personas, colectivas y entidades que nos han apoyado en estos momentos de crisis, y también agradecemos el acompañamiento en la lucha antirracista a lo largo de todos estos años. A pesar de la ayuda recibida esta semana, lamentamos comunicar que nos vemos obligadas a hacer una suspensión parcial de nuestra actividad para poder acompañar los casos hasta ahora asumidos por el Servicio de Atención y Denuncia con la dedicación y calidad de siempre, reorganizarnos y volver con más fuerza. Con este comunicado les informamos que desde junio y durante los meses de verano SOS Racisme Catalunya se mantendrá a mínimos.

¿Qué implicará tener la entidad a mínimos?

Os pedimos comprensión si durante estos meses no podemos responder a vuestras demandas, no podemos hacerlo con rapidez o declinamos ciertas participaciones como ponencias, charlas o actividades.

• En concreto, el Servicio de Atención y Denuncia conservará servicios mínimos de atención:
  • Se continuará acompañando desde el área jurídica y psicosocial a las personas y los casos que ya hemos asumido.
  • Se trabajará para crear más material de apoyo para la autogestión de los casos.
  • Apelaremos algo más al trabajo en red construido durante todos estos años.
  • Permaneceremos atentas a nuestras vías de comunicación para dar respuesta según la urgencia y casuística valorada.
• El área de comunicación reducirá sus tareas al 50% y no atenderá prensa.
• El área de formación se dedicará a desarrollar las acciones ya programadas durante el verano. Se gestionarán nuevas contrataciones a partir de septiembre, aunque quedamos abiertas a propuestas y contrataciones.
• El área de proyectos, de administración y finanzas únicamente podrá dar respuesta a los requerimientos por parte de la administración y a las obligaciones fiscales que tenemos como entidad.

En cuanto a la relación con entidades y colectivos, permaneceremos a su lado haciendo lo posible para seguir con la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista, acompañando y denunciando el racismo en todas sus formas.

Desde el equipo de SOS Racisme estamos haciendo un esfuerzo inmenso para revertir la situación crítica de la entidad y por eso algunas nos vemos obligadas a dejar nuestros puestos de trabajo o hacer menos horas durante estos meses para ayudar a subsanar el problema de liquidez en que la entidad se encuentra. Estos esfuerzos van destinados a poder seguir atendiendo a las personas y colectivos que sufren racismo y seguir cumpliendo nuestro objetivo social y político. Así, tanto las compañeras que permanecerán contratadas, como aquellas que prestarán su colaboración voluntaria, tendrán también una gran responsabilidad para hacer el máximo posible con recursos insuficientes.

A pesar de la situación que nos afecta a todo nivel, renovamos y fortalecemos nuestro compromiso como entidad, como trabajadoras, y sobre todo como personas comprometidas con la lucha antirracista y el acompañamiento a las personas y colectivas atravesadas por el racismo, que es y será nuestra prioridad siempre.

Vías para apoyar y colaborar:

• Crowdfunding, hasta el 3 de julio.
• Hazte socia.
• Haz un donativo directo.
• Colabora a través de Teaming.
• Pide formaciones y otros encargos o cualquier otra propuesta de apoyo que nos pueda ayudar: formacio@sosracisme.org

¿Cómo contactar con nosotros durante estos meses?

Nuestro teléfono fijo permanecerá cerrado hasta septiembre. Así, rogamos os pongáis en contacto a través de los siguientes correos electrónicos, dependiendo de la temática y el área con la que queréis contactar:

• Área de formación: formacio@sosracisme.org

• Área de administración: administracio@sosracisme.org

• Área de proyectos: planificacio@sosracisme.org

• Área de comunicación: comunicacio@sosracisme.org

Correo para la atención i la denuncia (SAiD): denuncia@sosracisme.org

Agradecemos el apoyo y la comprensión ante esta situación.

Atentamente,

SOS Racisme Cataluña.

La entrada Comunicat sobre la situació de SOS Racisme Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

El departament d’Interior anuncia que expulsaran els sis policies del cos i perdran la condició de funcionaris públics hores després que un pacte de conformitat entre les parts del procediment judicial acordés condemnar els agents antiavalots a un any de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic. L’acusació particular exercida per SOS Racisme assegura que han evitat el judici per “prioritzar la voluntat de la víctima”.

Josep Maria Fuster-Fabra, qui va ser cap de les joventuts de l’extint partit d’extrema dreta Fuerza Nueva a Catalunya, Valentina Mazzoni i Carles Monguilod han sortit cofois aquest migdia del Palau de Justícia de Barcelona. Els tres advocats defensors dels sis mossos d’esquadra acusats de l’agressió racista a un noi anomenat Wubi el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages) tenien motius per estar satisfets. A jutjar per les proves existents –principalment un àudio dels fets enregistrat per la mateixa víctima i publicat en exclusiva per la Directa i Catalunya Ràdio– i per les peticions de penes de presó de l’acusació particular i la fiscalia de delictes d’odi, tothom donava per fet que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona hauria d’emetre una sentència condemnatòria i dura. Així no obstant, finalment només s’ha complert la primera meitat de les previsions.

Els sis mossos no hauran de complir la pena d’un any de presó amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació

Els sis policies antiavalots de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la policia catalana amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 3.533, 9.124, 9.767, 14.943, 15.860 i 17.695 han admès que van apallissar el jove –un d’ells que ho va tolerar– clavant-li puntades de peu i llençant-li escopinades, així com colpejant-li el cap contra el terra. Al mateix temps, tal com es pot escoltar a la gravació, proferien insults contra ell com “puto negro de mierda” o frases com “vete más lejos que África, mejor”, “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país” o “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”. Mentrestant, Wubi els implorava que el deixessin estar amb súpliques com “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”.

Per tot això, cinc dels sis agents implicats en els fets, s’han declarat culpables del delicte contemplat a l’article 175 del Codi Penal: atemptat greu contra la integritat moral comès per agents de l’autoritat amb agreujant de racisme i atenuant per reparació del dany, que pertany al capítol que recull els delictes de tortures. La pena associada ha estat d’un any de presó, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents penals i que, per tant, queda suspesa en aquest cas durant tres anys amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació. El tercer requisit per evitar la privació de llibertat és que entre els sis policies abonin una indemnització de vuitanta mil euros en favor de Wubi, import del qual actualment ja han consignat més d’un terç, el que els ha servit per aconseguir l’atenuant.

Fonts del departament d’Interior expliquen a la Directa que l’expulsió dels sis agents és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”

D’altra banda, també han estat condemnats per un delicte lleu de lesions a un mes de pena-multa a raó de deu euros diaris, a quatre anys d’ordre d’allunyament de la víctima a cinc-cents metres amb la prohibició de comunicar-se amb ell i a sis mesos d’inhabilitació de càrrec públic. Hores després de la resolució judicial del cas, fonts del departament d’Interior han confirmat a la Directa que els sis agents “perdran la condició de funcionari. És a dir, seran expulsats del cos”. Les mateixes fonts asseguren que és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat que és inculpatòria cap als sis agents, on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”.

Fins a dia d’avui, Interior (comandat primer per JxCat i ara per ERC) només havia canviat de destinació els sis agents implicats, que han seguit treballant tot i que el Parlament de Catalunya va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. Finalment, el sisè agent implicat ha estat condemnat a les mateixes penes sense agreujant de racisme i per l’article 176, que castiga l’omissió i la permissivitat d’un funcionari públic enfront els companys que estan cometent tortures.

La resolució del cas ha arribat mitjançant un acord de conformitat entre les parts implicades: l’acusació particular en representació de la víctima exercida per SOS Racisme, les tres defenses dels sis policies, l’advocada de la Generalitat i la Fiscalia. Si bé feia dies que les defenses dels mossos avui condemnats intentaven formular diferents ofertes a l’acusació per no arribar a la celebració del judici, aquestes havien estat rebutjades o bé per la lletrada de l’entitat antiracista o bé per la mateixa Fiscalia. No ha estat fins el mateix dia en el qual estava convocada la vista oral, entre els passadissos del Palau de Justícia, quan s’ha tancat un pacte que no ha deixat a tothom satisfet.

Exigeixen l’expulsió dels agents del cos

L’expectació mediàtica era notable a les portes de la sala de vistes, on una vintena de periodistes entre mitjans gràfics i redactores s’aplegaven mentre esperaven l’inici del judici, que estava previst s’allargués fins dimecres. A més, una trentena més de persones buscaven seient per fer temps fins que es decretés l’”audiència pública” que determina el moment en què el públic pot entrar a la sala. A més de la família de la víctima, entre els presents hi havia almenys mitja dotzena d’antiavalots dels mossos d’esquadra –sense uniforme i fora de servei– que volien ser a prop dels seus companys per donar-lis suport, representants de sindicats policials i familiars dels mateixos acusats, que comentaven nerviosos “sembla que els portin a l’escorxador”.

L’advocada de SOS Racisme ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”

El rebombori era tal que el tribunal ha decidit canviar la sala on estava previst que se celebrés el judici per una de les sales grans del recinte. No obstant això, amb més de dues hores de retard respecte l’hora prevista d’inici, la vista ha durat poc més de mitja hora, el que han trigat les parts en exposar el pacte in extremis, els agents condemnats en manifestar de viva veu la seva acceptació i el tribunal en segellar-lo. En aquell moment, algunes activistes que hi havia entre el públic han manifestat la seva indignació amb crits de “justícia colonial i racista”, qüestionant que malgrat la condemna per tortures amb motivació racista contra uns funcionaris públics, aquests puguin tornar a exercir com a policies en un futur.

Respecte a aquesta possibilitat, l’advocada de SOS Racisme i representant de Wubi durant tot el procediment, Lorena Antón García, ha manifestat als mitjans de comunicació que des de l’entitat exigeixen “l’expulsió dels cos de Mossos d’Esquadra dels agents condemnats” i ha assegurat que ho han demanat des de l’any 2019, quan van presentar la denúncia. Aleshores, ha continuat, “vam parlar amb la Generalitat, vam exposar els àudios i no van fer absolutament res fins que van sortir a la llum l’any següent”, moment en el qual se’ls va apartar de l’ARRO Catalunya Central amb base a Manresa (el Bages). Antón també s’ha preguntat què farà el departament d’Interior després d’aquesta condemna amb pena d’inhabilitació associada: “Després de complir-la, els readmetrà, o no?”. I ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”.

En el mateix sentit s’ha expressat la germana de Wubi en nom de la família, “ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència inculpatòria toca depurar responsabilitats”, han demandat. “Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre els tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentre no hi hagi canvis, l’Estat es còmplice en fets com els viscuts i el racisme institucional seguira violentant a les persones racialitzades”, han conclòs la seva breu declaració.

La víctima, en una situació “molt delicada”

La lletrada no ha donat més detalls, però ha qualificat la situació de salut de Wubi com a “molt delicada” i a preguntes de les periodistes ha afirmat que ha estat “un procés molt llarg, amb molts entrebancs a nivell processal i la víctima ha prioritzat acabar avui el procediment i no continuar esperant una sentència, un possible recurs, etc.”. El jove ha estat present avui durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família. Actualment, està intern en un centre penitenciari en situació de presó preventiva, arran de ser detingut aquest estiu per un presumpte delicte contra la propietat.

Wubi ha estat present durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família

L’any 2021, ja havia estat detingut per la presumpte comissió de set robatoris, tal com van publicar mitjans com ABC amb la intenció manifesta de restar credibilitat a la denúncia de Wubi contra l’agressió policial racista que va patir. En aquella ocasió, després de passar disset mesos en presó preventiva, va ser absolt de cinc de les acusacions i condemnat per dues d’elles mitjançant un pacte de conformitat, que va deixar en suspensió la pena de presó amb la condició de no reincidir. Així doncs, ara la justícia haurà de dilucidar sobre la seva participació en l’últim episodi del que se l’acusa per saber si queda en llibertat o ha de complir el cúmul de les dues penes suspeses i una hipotètica tercera.

Respecte a aquestes informacions, Lorena Antón ha volgut fer dues consideracions rellevants davant la premsa. La primera, “sobre els fets que nosaltres estem tractant el dia d’avui, que son les tortures que va rebre el 2019, aclarir que en aquell moment la víctima no tenia antecedents ni cap assumpte legal pendent”. En segon terme, ha volgut deixar constància que “una persona que comet un delicte contra la propietat està en presó preventiva i sis torturadors reconeguts per ells mateixos segueixen treballant des de 2019 i la Generalitat no està fent res per treure’ls del seu càrrec”. Finalment, ha relatat que el jove està “tranquil”, perquè sent que “per fi ha acabat tot aquest procès, tot i que espera que aquests individus no tornin mai més a treballar com a policies”.

Obstaculitzar la investigació

El corporativisme policial ha estat una tònica en aquests quatre anys de procediment. Durant més d’un any i mig, els imputats i alguns dels seus superiors van obstaculitzar el correcte desenvolupament de la investigació judicial i van promoure l’encobriment dels fets, tal com ha denunciat reiteradament SOS Racisme. En un primer moment, els sis agents imputats es van negar a identificar les seves veus davant del jutjat; posteriorment, els seus superiors van optar per la mateixa estratègia, tot i que finalment dos sergents i un sotsinspector van rectificar i van aportar la informació requerida. Finalment, els sis agents van demanar fer la roda de reconeixement davant la víctima amb la cara tapada amb passamuntanyes, forçant la renúncia de l’acusació a la pràctica d’aquesta prova.

Es dona la circumstància que el caporal 9124, ara condemnat i líder del grup durant l’agressió a Wubi, va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i també va ser testimoni al judici contra deu feministes del Bages i el Moianès a qui la Fiscalia demanava dinou anys i sis mesos de presó. Tot i les seves declaracions inculpatòries contra les encausades dels dos procediments judicials, en el primer dels casos els nou acusats van ser absolts i en el segon només tres de les deu encausades van ser condemnades a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i a una multa de 180 euros per delicte lleu de danys.

La entrada Els mossos de l’agressió racista al Bages seran expulsats del cos després de declarar-se culpables se publicó primero en SOS Racisme.