Però aquest criteri desapareix completament quan el destí ha estat un país del Sud Global. Allà, l’obsessió de molts turistes occidentals per fotografiar nens —especialment nens racialitzats— augmenta de manera alarmant. Aquestes imatges no només són més abundants, sinó que també es prenen amb menys cura, menys respecte i menys consideració pels drets dels menors. Això evidencia un patró racista profundament arrelat que respon a una lògica colonial: aquests infants es converteixen en part del decorat exòtic de les vacances, objectes que adornen les experiències del turista blanc.

Aquesta cosificació recorda pràctiques del passat colonial europeu, com els anomenats “zoos humans” dels segles XIX i XX, on persones racialitzades eren exhibides com a espectacle. Avui, aquestes dinàmiques es reprodueixen subtilment a través de les xarxes socials: nens negres o marrons apareixen com a “decoració” en les fotos de viatges, reforçant un imaginari d’alteritat i exotització.

A més de la imatge en si, els peus de foto sovint reprodueixen missatges paternalistes i racistes. Un exemple nítid d’això el trobem en una publicació recollida per Slate: “M’agradaria compartir amb vosaltres aquests somriures, una alegria de viure contagiosa que us farà molt bé”, escriu un bloguer sota una sèrie de fotografies de nens nepalesos. Aquest tipus de relat transmet un missatge inquietant: els nens racialitzats són representats com a éssers feliços malgrat la seva pobresa, i el seu somriure serveix com a teràpia emocional per al viatger occidental.

Segons l’estudi publicat a Slate sota el títol Comment réagiriez-vous si votre enfant était en photo dans le salon d’un Cambodgien?, els resultats mostren com les fotografies de nens són molt més freqüents en països del Sud Global. A Benín, el 13.7% de les fotos eren de nens locals. A l’Índia, el 8.6%, i al Senegal, el 8.5%. Per contra, en països com Itàlia, les poques imatges que hi ha de nens els mostren d’esquena, a distància o en grups, i amb molta més cura respecte a la seva identitat.

Aquest contrast posa en relleu una doble vara de mesurar: com més blanc i ric és un país, més respecte es mostra per la privacitat i la dignitat dels infants. En canvi, com més empobrit i racialitzat és un territori, més deshumanitzada és la mirada fotogràfica que s’hi projecta.

Aquestes pràctiques no són només qüestions ètiques, sinó que també poden ser il·legals. Segons l’article 8.1 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), el tractament de dades personals d’un menor només és legal si aquest té com a mínim 16 anys, o si els seus tutors legals han donat el consentiment. Per tant, compartir fotos de nens sense permís en viatges internacionals —sigui al Nepal, Kenya o qualsevol altre país— constitueix una vulneració clara del dret a la imatge del menor.

Tot això s’inscriu dins el que s’anomena el complex del salvador blanc (white savior complex), un fenomen àmpliament documentat i criticat en diversos mitjans i estudis (Health.com, 2021; Euronews, 2022). Aquesta actitud es manifesta quan una persona blanca, generalment procedent del Nord Global, sent la necessitat de “salvar”, “ajudar” o “transformar” realitats que no són les seves, i ho fa des d’una posició de superioritat moral, reforçant els rols colonials de dominació. Aquest complex es veu sovint en projectes de volunturisme, ONG paternalistes o influenciadors que busquen likes a TikTok a base de mostrar la seva suposada “bona obra” en contextos racialitzats.

El blog Expat Panda ho denuncia amb contundència: “Stop using Black and Brown children as photo props!” (2020). També Vice i Oneika The Traveller han publicat articles cridant a un turisme més responsable i crític, on no es reprodueixin aquestes relacions de poder.

Preguntem-nos, doncs: ¿ho faries en un poble pobre de Catalunya? ¿Et plantaries en un barri empobrit de Lleida o Girona a fer-te selfies amb nens sense permís? La resposta és evident: no. Llavors, per què es fa quan es viatja a l’Índia, Kenya o Cambodja?

El problema no són només les fotografies. El problema és el relat que construeixen, l’imaginari que reprodueixen i el sistema de privilegis que perpetuen. És hora de qüestionar-nos com viatgem, com representem els altres i quin paper juguem —volgudament o no— dins de l’engranatge del racisme estructural i les lògiques colonials.

Referències:

• Slate.fr: Comment réagiriez-vous si votre enfant était en photo dans le salon d’un Cambodgien?
  
• Health.com: What Is the White Savior Complex?
  
• Euronews: How white saviour voluntourism gets you famous on TikTok
  
• Expat Panda: Stop using Black and Brown children as photo props!
  
• Vice: Stop Picking Up Random African Children and Posting Them on Instagram
  
• Oneika The Traveller: Responsible Tourism and Children
  
• RGPD, Article 8.1
  

La entrada Vacances, racisme i el complex del salvador blanc: una mirada crítica se publicó primero en SOS Racisme.

Els canals no són neutres, i les narratives trànsfobes, misògines i racistes, que potencia l’algoritme de X, comencen a ofegar-nos. També s’hi sumen les proclamacions del seu propietari a silenciar a diferents companyes i entitats que lluiten pels drets humans i contra les notícies falses i els discursos d’odi.

Fa més de 30 anys treballem contra el racisme, i els compromisos i responsabilitats que comporta són incompatibles amb continuar en una plataforma que promou la violència, els discursos d’odi de l’extrema dreta, l’assetjament, l’homofòbia, la transfòbia i la censura de companyes i entitats. Per tant, a escala política deixem l’activitat en aquesta plataforma, encara que creiem fermament que hem de continuar fent-hi front, perquè els nostres missatges han de continuar existint.

Amb aquest comunicat anunciem una sortida de X progressiva. De moment ens podreu llegir a Bluesky. Per a l’entitat, la comunicació i la difusió dels nostres missatges són fonamental i importants i no deixarem de fer-ho. Volem continuar creant comunitat i creixent. Ens podeu trobar a Bluesky, Instagram, Telegram i Facebook.

La entrada COMUNICAT: Des de SOS Racisme Catalunya anunciem la nostra retirada progressiva d’X se publicó primero en SOS Racisme.

MANIFESTEM

• Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són espais d’opacitat sistemàtica, on les vulneracions de drets humans no són fets aïllats sinó una realitat endèmica i estructural que afecta profundament la dignitat i els drets fonamentals de les persones internades.
• L’única mesura efectiva que pot garantir el respecte dels drets de les persones migrades és el tancament definitiu dels CIE. No hi ha reforma possible que faci compatibles aquests centres amb el respecte als drets humans.
• Seguim amb atenció l’evolució dels fets ocorreguts recentment i ens posem a disposició de les persones internes i de les seves famílies per garantir l’accés a la justícia, especialment per a aquelles que vulguin denunciar situacions de vulneració de drets.
• Sabem que les violències viscudes al CIE aquesta setmana han portat a les persones internades/preses a realitzar una vaga de fam que, tot i finalitzada, mostra que no podem deixar de posar atenció al que passa a dins.
• Tenim constància que hi ha persones internes amb problemes de salut mental que mai haurien d’haver estat privades de llibertat i que haurien de ser derivades amb caràcter immediat als serveis sanitaris públics i especialitzats, tal com estableixen els principis de respecte a la dignitat i la salut de les persones.
• Mostrem el nostre suport a totes les formes de protesta que puguin donar-se dins del CIE.

Per tot això, exigim una investigació immediata i a fons per part del jutjat de control dels fets que estan denunciant les persones internes al CIE de Barcelona.

És hora del tancament definitiu del CIE de la Zona Franca i de tots els centres d’internament d’estrangers de l’Estat.

#CIEsNO
#StopDeportacions

Grupo de Apoyo al Módulo de Mujeres del CIE
IRIDIA. Centre de defensa dels drets humans
Tanquem els CIE

La entrada Comunicat conjunt davant les darreres denúncies des del CIE se publicó primero en SOS Racisme.

La majoria d’agressions racistes són a menors d’edat, i els Mossos, el cos més denunciat

SOS Racisme ha alertat de l’augment “preocupant” de les agressions  per part de grups d’extrema dreta i al  carrer, entre veïns, i ho ha vinculat a la “legitimació en l’àmbit polític i social” dels discursos d’odi. L’entitat ha presentat aquest divendres Invisibles, el seu informe anual sobre les atencions i actuacions per racisme  a persones no blanques i migrants a Catalunya. En concret,  ha registrat 647 situacions de racisme en més de 109 municipis  l’any 2024, i 427 persones han demanat el suport de l’entitat. S’hi afegeix que SOS Racisme ha assumit la denúncia de 105 casos, que se sumen a 220 d’anys anteriors. El  68% de les víctimes són menors d’edat, segons han  detallat les coordinadores de SOS Racisme, Jennifer Molina i Paula Rosi, que han reclamat més implicació de les administracions per fer front a la discriminació  per origen que viuen les persones, especialment en els àmbits de Salut i educatiu.

En concret,l’any passat es van denunciar  5 casos d’atacs de grups d’extrema dreta a no blancs, tres dels quals estan judicialitzats. Les portaveus de SOS Racisme hi afegeixen que el nombre pot ser major, però destaquen que feia anys que no es denunciaven i que el 2023 només va haver-hi un cas. L’espai públic és l’àmbit principal d’aquestes agressions, amb el 39% del tota.  “Hi ha  un vincle entre les agressions de particulars i la legitimació en l’àmbit social i política del discurs d’odi”, ha assegurat Rosi. També ha  avançat que hi ha dos casos recents de discurs d’odi polític judicialitzats. Precisament, el Parlament, amb les intervencions racistes i islamòfobes dels integrants de VOX i de la líder d’Aliança Catalana estudia com fer-hi front. 

Els àmbits denunciats

Així, dels 105 casos assumits per SOS Racisme:  el 32% són per agressions i discriminacions entre particulars; el 21% per discriminacions en l’accés i el gaudi de drets socials; el 14% per agressions i abusos per part d’agents dels cossos de seguretat pública; el 12% per discurs d’odi; el 6% per discriminacions en l’accés i el gaudi de serveis privats; el 6% per discriminacions laborals; el 4% per agressions i abusos per part d’agents de seguretat privada; el 3% d’Extrema dreta: 3%, i el 2%per discriminacions en l’accés i el gaudi de serveis públics.

Els Mossos, més denunciats per racistes

Les responsables de SOS Racisme també han detallat que  cos dels Mossos d’Esquadra és el més denunciat per comportaments racistes, i agafa el relleu de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Han recordat la condemna  d’un any de presó que van acceptar sis agents dels Mossos per una actuació racista a un jove al Bages, a qui van cridar “negre de merda”.

Preguntada per si implicaran canvis el fet que els Mossos assumeixin la competència del control de migrants, Paula Rosi, ha lamentat  que “actualment en el debat de l’opinió pública es vincula criminalització a migrants” i ha denunciat que els controls que fa la policia catalana amb altres cossos al metro tenen greu un biaix racista.

La entrada Augmenten les agressions de grups d’extrema dreta per la legitimació del discurs d’odi, segons SOS Racisme se publicó primero en SOS Racisme.

El proper 21 de març presentem el 16è informe anual, l’anàlisi de la informació recopilada i analitzada sobre les denúncies de racisme que rebem. L’acte, que tindrà lloc a la sala CESIRE des de les 17:45 fins les 20h, comptarà també amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans. Realitzem anualment aquest informe amb l’objectiu de plasmar l’experiència del dia a dia, per identificar problemàtiques a través de l’anàlisi de casos i les seves casuístiques. Així, aquesta anàlisi es construeix amb la
informació de tots els fets i situacions que ens arriben al SAiD, independentment de si resulten o no en un procés de denúncia i reparació formal.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!  

INSCRIU-TE AQUI:

La entrada Presentació de l’informe 2024: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.

Descripció de la plaça:

SOS Racisme Catalunya busca una persona com a Responsable d’Administració, Finances i Comptabilitat: elaboració i seguiment del Pla econòmic-financer/ Pressupost Anual de l’associació; seguiment pressupostari dels projectes, gestió de justificacions econòmiques de subvencions; elaboració de la comptabilitat, control de factures emeses i rebudes, pagaments, gestió de rebuts de socis/es. Així com altres tasques vinculades a la gestió de l’associació.

Funcions principals:

• Gestió econòmic-financera de l’entitat: planificar el pressupost i pla econòmic financer anual. Control de tresoreria. Seguiment d’aquests, i gestió de comptes bancaris.
• Gestió econòmic-financera dels projectes: elaboració del pressupost amb la tècnica de referència. Seguiment i control pressupostari dels diferents projectes.
• Comptabilitat: elaboració dels comptes anuals, tancar l’exercici i obertura del nou.
• Elaboració de la documentació comptable requerida per organismes oficials i preparació de dades de liquidació d’impostos.
• Tramitació de convocatòries de subvencions, contractes i concursos tant públics com privats.
• Sol·licitud, seguiment i justificació de subvencions i resolució de requeriments.
• Suport en la gestió de la base social (quotes, actualitzar dades, contacte amb els socis i sòcies).
• Responsable de la coordinació amb la gestoria en temes relacionats amb recursos humans.

Requisits de la plaça:

• Coneixement i experiència en la formulació, justificació econòmica i requeriments de projectes finançats per les administracions públiques locals (Ajuntaments), autonòmiques (Generalitat i Diputació de Barcelona) i estatals (Ministeris). Es valorarà coneixement de la gestió econòmica de subvencions europees.
• CFGM o CFGS o títol universitari d’Administració o similar.
• Domini del català i de castellà parlat i escrit.
• Domini Excels, Contaplus i CONTASOL.
• Capacitat resolutiva, gestió del temps, treball en equip, autonomia, flexibilitat i adaptabilitat.

Es valorarà positivament:

• Formar o haver format part del moviment associatiu.
• Conèixer i compartir la lluita contra el racisme i per la defensa dels drets humans.
• Tenir experiència en gestió administrativa i comptabilitat, i gestió en associacions.
• Experiència amb entorn CRM
• Coneixement d’altres idiomes.

En igualtat de condicions es prioritzarà la contractació de persones de racialització no hegemònica (racialitzades com a no blanques) i/o migrades.

Condicions de la plaça:

•       Contractació de 30h setmanals.
•       Sou brut mensual: 1697,16€
•       Lloc de treball: Barcelona (C/Mir Geribert, 8, Barcelona)

Informació requerida:

–        Currículum vitae

–        Imprescindible carta de motivació.

*Només les candidatures seleccionades seran convidades a una entrevista.

Data límit de recepció de candidatures: 01 d’abril del 2025 a les 23:59.

Data prevista d’incorporació: immediata.

Adreça electrònica on fer l’enviament: coordinacio@sosracisme.org

Referència de la plaça: responsable d’administració i finances.

Organització: SOS Racisme Catalunya

La entrada Oferta laboral: Responsable d’Administració, Finances i Comptabilitat se publicó primero en SOS Racisme.

• Des de la Plataforma d’Entitats en defensa de l’Empadronament a Barcelona us fem arribar un Comunicat de Premsa en el que alertem que les noves polítiques d’empadronament de l’Ajuntament de Barcelona deixen en major risc d’exclusió a milers de persones a la ciutat.
• A partir de l’1 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona fa efectiva l’eliminació del padró col·lectiu sense pernocta i començarà a donar de baixa les persones empadronades.

L’1 de febrer de 2025 és la data fixada per l’Ajuntament de Barcelona per començar a donar de baixa a les persones empadronades a les entitats en la forma d’empadronament col·lectiu sense pernocta. Un miler i mig de persones empadronades per aquesta via en entitats amb qui havien establert un vincle de confiança veuran perillar el seu padró i l’accés a drets bàsics com la sanitat, la regularització administrativa, l’accés a prestacions, entre altres.

Tot i que des de l’Ajuntament s’afirma que s’ha establert un període de transició de 12 mesos perquè les persones puguin sol·licitar l’empadronament per altres vies, aquesta mesura no s’ha fet pública ni s’ha comunicat oficialment.

Malgrat les reiterades alertes de les entitats, des de la notificació per part de l’Ajuntament el mes d’abril del 2024, no s’ha establert un espai de diàleg que agrupi les entitats i col·lectius signants ni cap alternativa per evitar que les persones en situació de vulnerabilitat no vegin negat també el seu dret a l’empadronament.

L’Ajuntament al·lega que les persones poden accedir al padró per la via del sense domicili fix, amb comprovació de residència o amb l’empadronament col·lectiu, però les entitats signants identifiquem reptes i dificultats greus, que hem explicat reiteradament i que poden suposar una vulneració dels drets fonamentals de les persones que acompanyem:

1. Més temps d’espera: Amb l’empadronament col·lectiu sense pernocta que s’ha eliminat les persones residents a la ciutat quedaven empadronades en qüestió de dies per facilitar l’accés als serveis municipals. En canvi, el circuit d’empadronament sense domicili fix ja està col·lapsat i el termini per fer la comprovació de residència és de 6 a 8 mesos, lluny dels 3 mesos en els quals l’Ajuntament ha de donar resposta a les sol·licituds per llei. Per tant, si més persones s’han d’acollir a aquesta via, és d’esperar que el temps d’espera seguirà augmentant d’acord amb el volum de comprovacions a fer.
2. Exclusió de col·lectius ja estigmatitzats: L’eliminació d’aquest circuit i la necessitat de fer aquestes comprovacions deixa fora una part de la població de la possibilitat de demanar l’empadronament, ja que tot i disposar d’una adreça, aquesta o bé és canviant o bé no és segura per poder-hi fer una comprovació de domicili. És el cas de les treballadores sexuals, qui corren el risc de perdre l’espai de treball si l’han d’acreditar com a residència. En alguns casos, a més, es condiciona l’accés al padró a un pla de treball específic.
3. Ús securitari o de control social del padró: La decisió denota una falta de confiança i un descrèdit cap a les entitats que construeixen un vincle amb les persones que acompanyen i que són perfectament capaces d’acreditar la residència al municipi de persones sovint precaritzades i excloses pel mateix sistema. El padró és el registre de les persones que viuen en un municipi. La necessitat d’identificar el lloc físic i concret on viuen aquestes persones és una mesura més d’una deriva securitaria d’aquest ajuntament.

A més, identifiquem altresbarreresja existents en l’accés al padró a la ciutat de Barcelona:

1. La prohibició de la possibilitat que existeix per llei d’autoritzar a una persona per fer la sol·licitud d’empadronament.
2. La necessitat de comprovar el lloc exacte de pernocta en les persones que viuen al carrer. Persones que sovint són ja ateses per serveis públics o entitats socials i per a les quals la comprovació in situ és una forma més d’estigmatització i una espera de mesos.
3. La comprovació de domicili en els casos en els que les persones no tenen autorització de les titulars de l’habitatge o no tenen documentació acreditativa i la pressió que això suposa en la seguretat o no de seguir tenint un sostre.
4. La imposició d’obtenir un Informe de Coneixement de Residència com a pasprevi a la sol·licitud d’empadronament i que, a la pràctica, allarga més enllà dels tres mesos previstos per la llei per donar resposta al tràmit.
5. El condicionament de l’obtenció del padró al seguiment d’un pla de treball per algunes poblacions.
6. El no empadronament de persones sol·licitants d’asil en fase 0 o en programes d’acollida humanitària que viuen des de fa mesos en allotjamentscol·lectiusi dels quals l’Ajuntament de Barcelona té coneixement.

L’Ajuntament de Barcelona justifica aquest canvi, entre altres, com a mesura de pressió perquè altres consistòries de les rodalies assumeixin la seva obligació amb l’empadronament. No obstant això, com han denunciat les entitats i col·lectius de la Xarxa d’Entitats pel Padró, cada cop són més els municipis que incompleixen amb aquesta obligació i la negació per part d’una capital com Barcelona en cap cas anima o empeny a altres municipis a tramitar correctament i de manera eficient l’empadronament.

Per tot això, Reclamem:

1. Que es reconsideri la decisió d’eliminar aquest circuit i es treballi amb les entitats i col·lectius per reconèixer el seu coneixement i experiència com a aval per acreditar la vinculació de les persones que acompanyem amb el municipi.
2. Que no es tramiti cap baixa fins que no s’asseguri que la persona ha pogut ser empadronada per una altra via. Seguir, per tant, la recomanaciódelaSindicaturade Greuges de Barcelona d’“assegurar la continuïtat de l’empadronament i, sempre que sigui possible, evitar la tramitació de baixes padronals”.
3. Establir un espai de diàleg conjunt i de treball coordinat entre entitats i Ajuntament per garantir l’accés al padró de totes les persones que viuen al municipi prioritzant la seva seguretat i el seu benestar.
4. Garantir l’empadronament de totes les persones que viuen al municipi dins el termini i en la forma escaient establerts, seguint la normativa relativa a llei de bases del règim local i a la llei de procediment administratiu comú i les recomanacions de la sindicatura de Catalunya i de Barcelona.
5. Eliminar el requisit de l’ICR com a pas previ a la sol·licitud de l’empadronament i incloure’l, si és necessari, dins les comprovacions que poden fer els Ajuntaments dins dels tres mesos posteriors a la sol·licitud.
6. Reconèixer el silenci administratiu positiu un cop han passat tres mesos des del primer contacte de la ciutadania amb l’Ajuntament per a la tramitació de l’empadronament i procedir a l’alta al registre padronal municipal de la persona sol·licitant.
7. Establir mecanismes per facilitar l’acreditació de la residència al municipi i millorar la comunicació amb la ciutadania en relació amb aquest tràmit. Per exemple:
   • Acreditar la residència a través de la identificació i ús de serveis municipals com ara serveis socials municipals, SAIER, SIS, menjadors socials, centres de dia, serveis de dutxes o alimentació o d’entitats socials.
   • Empadronar d’ofici per la via del padró sense domicili fix, amb comprovació de domicili o amb documents acreditatius, a les persones que viuen en allotjaments col·lectius, però no disposen d’autorització.
   • Informar a les persones que s’empadronen de la possibilitat d’indicar una adreça alternativa per a rebre comunicacions.
   • Utilitzar sistemes de missatgeria whatsapp o sms per comunicar a les persones interessades la recepció de notificacions o d’altra tipus de correspondència.
   • Incloure la comunicació en altres idiomes (no només català i castellà) per a la comprovació de dades de la persona que sol·licita l’empadronament.
8. Promoure polítiques actives d’empadronament a tota la província a través de l’AMB i la Diputació per tal que les persones es puguin empadronar al seu municipi i no hagin de fer-ho a Barcelona, si no hi resideixen.

Plataforma d’Entitats en defensa de l’Empadronament a Barcelona.

La entrada Les noves polítiques d’empadronament de l’Ajuntament de Barcelona deixen en major risc d’exclusió a milers de persones se publicó primero en SOS Racisme.

Cada mes de febrero desde hace 11 años se celebra la Marcha por la Dignidad sobre el suceso en el Tarajal. ¿Qué pasó el 6 de febrero de 2014? La madrugada del 6 febrero, centenares de personas fueron bombardeadas en el espigón que separa Ceuta de Marruecos. La policía, en vez de velar por la seguridad de estas personas, lanzó gases lacrimógenos, pelotas de goma y salvas detonadoras.

El sábado, 8 de febrero a las 11:45 horas en el Salón de Actos del IES ABYLA de Ceuta, estarán:

• Patuca Fernández (@patucafvicens

• Marra Junior (@marrajunior)

• Louleila Sid Ahmed (@lalailmo)

• Sani Ladan (@4sani)

La jornada se retransmitirá en directo desde el canal de Youtube de la Marcha: https://www.youtube.com/@marchatarajal4880

La mañana del 6 de febrero a las 7.40 h ya habían arrebatado la vida de 14 jóvenes y realizaron 23 devoluciones en caliente. La tragedia tuvo lugar en la playa Ceutí del Tarajal. Este suceso fue un punto de inflexión que definió la política migratoria del Estado español y dejó en evidencia el racismo Institucional que se ejerce hacia la población migrante procedente del Sur Global. Desde el año 2014, se realizan las Marchas por la Dignidad, la primera se realizó días después de la masacre. Es un acto que denuncia la vulneración de los Derechos Humanos de las personas migrantes y, además, exige verdad, justicia, reparación y vela porque esta masacre no vuelva a suceder.

Programa de la jornada completa:

11:45h. MESA REDONDA. IES Abyla. (Ubicación)

15:15h. SALIDA: XII Marcha por la Dignidad. Plaza de los Reyes (Ubicación)

17:15h. LLEGADA. Playa del Tarajal (Ubicación)

18:30h. FINALIZACIÓN de la jornada.

Tarajal, ¡no olvidamos!

La entrada XII Marcha por la Dignidad – Tarajal se publicó primero en SOS Racisme.

Aquestes persones, sovint en situació administrativa irregular, viuen amuntegades en condicions insalubres i precàries. Després de l’incendi, molts dels antics residents de la nau de Badalona s’han traslladat a un gran assentament al barri de Sant Roc o a altres infrahabitatges similars. Les administracions públiques, lluny de brindar suport o solucions estructurals, sovint desallotgen aquests espais sense oferir alternatives viables, agreujant la vulnerabilitat d’aquestes persones.

Racisme sistèmic i exclusió en l’accés a l’habitatge

Si l’accés a l’habitatge és un dels problemes més urgents per a les persones proletàries blanques, per a les comunitats no blanques és una continuïtat històrica de l’exclusió d’un dret fonamental que sempre els ha sigut negat. Aquesta exclusió afecta tant les persones en situació administrativa irregular com aquelles amb residència legal o nascudes a Catalunya. Un imaginari col·lectiu racista perpetúa la idea que les persones racialitzades, especialment les provinents del sud global o de la diàspora, són econòmicament insolvents o responsables de deteriorar els habitatges. Aquest imaginari racista es tradueix en actituds discriminatòries per part de propietaris i agències immobiliàries, mentre que el potencial arrendatari blanc té el benefici del dubte pel simple fet de ser blanc.

En aquest context, un estudi de l’any 2022 realitzat per l’Ajuntament de Barcelona va evidenciar la discriminació sistemàtica contra persones amb noms àrabs en el mercat del lloguer. Així mateix, una investigació del diari ARA en col·laboració amb els sindicats d’habitatge de Salt i Girona va revelar que el 92,10% de les immobiliàries de Girona i el 83,33% de les de Salt accepten propostes discriminatòries basades en criteris racistes.

Aquestes dades confirmen la correlació directa entre la llei d’estrangeria, la discriminació racista en l’accés a l’habitatge i la realitat de les persones que es veuen abocades a viure en assentaments i infrahabitatges.

La crisi climàtica: Un factor agreujant

En aquest marc d’exclusió social, la crisi climàtica exacerba encara més les desigualtats. Les seves conseqüències són especialment devastadores per a les comunitats que viuen en condicions de vulnerabilitat extrema. Un exemple és la situació a Huelva, on els treballadors agrícoles migrants, que viuen en els anomenats “assentaments de la vergonya”, van ser els més afectats per la recent DANA.

Aquests campaments, on milers de temporers resideixen durant les temporades agrícoles, es caracteritzen per una precarietat extrema: barraques fetes amb plàstics i palets, sense serveis bàsics ni protecció contra les inclemències meteorològiques. Tot i ser els més colpejats pel temporal, la seva situació ha quedat fora de la cobertura mediàtica estatal. Va ser el The New York Times, un mitjà de comunicació internacional, qui va donar visibilitat a la crisi, destacant les condicions extremes en les quals viuen els temporers i com el temporal va empitjorar encara més la seva situació.

Segons el reportatge del NYT, només l’organització independent La Carpa, amb recursos molt limitats, va respondre a l’emergència oferint roba eixuta, aliments i altres productes bàsics. Aquesta manca de resposta institucional posa de manifest l’abandó sistemàtic d’aquestes comunitats.

Crisi interconnectades

Les crisis de l’habitatge, climàtica i el racisme estructural no són fenòmens independents; són expressions d’un mateix sistema basat en el capitalisme racial. Aquest sistema explota i subordina sistemàticament les comunitats provinents del sud global i aquelles en situació administrativa irregular, negant-los no sols el dret a l’habitatge, sinó també qualsevol mena de protecció davant dels efectes devastadors del canvi climàtic.

Aquesta relació es manifesta amb claredat a través de la segregació urbanística, la violència econòmica i el racisme immobiliari. Les elits acumulen riquesa i recursos, mentre les comunitats racialitzades són forçades a ocupar espais marginalitzats i infrahabitatges, sense accés a infraestructures resilients ni serveis bàsics. La crisi climàtica no és, per tant, un problema natural, sinó una crisi creada i agreujada per un sistema que prioritza el benefici econòmic sobre el benestar de les persones.

L’exclusió del dret a l’habitatge per a les persones racialitzades i migrants respon també a una estratègia política de control i explotació. La llei d’estrangeria i la precarització laboral mantenen aquestes comunitats en una situació d’inseguretat constant que dificulta les formes d’organització o resistència efectiva. D’aquesta manera, s’assegura la seva explotació com a mà d’obra barata i desprotegida, alhora que es reforcen les jerarquies racials i econòmiques que sostenen el sistema.

Entendre aquestes interconnexions és essencial per abordar les arrels del problema. Denunciar i desmantellar aquestes dinàmiques és fonamental per garantir un accés equitatiu a l’habitatge a Catalunya i abordar la justícia social i climàtica des d’un canvi estructural real.

La manca de polítiques efectives per sancionar aquestes pràctiques discriminatòries deixa via lliure a un model d’habitatge que marginalitza les comunitats racialitzades i contribueix a la seva precarització contínua. Denunciar i desmantellar aquestes dinàmiques és fonamental per garantir un accés equitatiu a l’habitatge a Catalunya.

La entrada Crisi de l’habitatge, crisi climàtica i racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Aquest dimarts la Generalitat de Catalunya va atorgar a SOS Racisme Catalunya, així com a altres entitats socials, la Creu de Sant Jordi en reconeixement dels més de 30 anys de lluita en favor dels drets humans a Catalunya. Durant l’acte, només una entitat tenia l’oportunitat de pronunciar un discurs, que havia d’integrar el missatge de totes les organitzacions guardonades. Tal com ja vam destacar quan vam rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, creiem que en aquests lliuraments de premis caldria garantir un espai perquè totes les entitats premiades poguessin expressar-se.

Avui, volem dirigir-nos a la Generalitat per, d’una banda, agrair aquest reconeixement. De l’altra, necessitem posar de manifest la importància de potenciar els esforços per conscienciar l’administració, les entitats i la ciutadania sobre el fet que la diversitat, així com la multi i interculturalitat de la nostra societat, estan profundament condicionades per desigualtats estructurals que cal abordar amb urgència.

Per això, animem la Generalitat a anar més enllà d’un antiracisme merament simbòlic dins de les institucions i administracions públiques, ja que és evident que aquesta actitud té un impacte directe en la vida quotidiana de la societat. Apostem per una revisió constant, més voluntat política, el desenvolupament d’accions concretes i la denúncia ferma de les discriminacions. Tot i l’existència de SOS Racisme Catalunya, el nostre ideal seria que la nostra organització deixés de ser necessària gràcies a una acció antiracista crítica i compromesa de tots els partits polítics i institucions del país.

No obstant això, som conscients que actualment encara hi ha partits i veus racistes dins de la mateixa Generalitat. Per això, esperem que des del Govern es treballi per erradicar-les. Recordem que, en una societat racista, no n’hi ha prou amb no ser racista: cal ser activament antiracista.

Us animem a ser antiracistes i a donar suport amb recursos a la nostra tasca.

Salut i gràcies.

La entrada SOS Racisme Catalunya rep la Creu de Sant Jordi 2024  se publicó primero en SOS Racisme.