El departament d’Interior anuncia que expulsaran els sis policies del cos i perdran la condició de funcionaris públics hores després que un pacte de conformitat entre les parts del procediment judicial acordés condemnar els agents antiavalots a un any de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic. L’acusació particular exercida per SOS Racisme assegura que han evitat el judici per “prioritzar la voluntat de la víctima”.

Josep Maria Fuster-Fabra, qui va ser cap de les joventuts de l’extint partit d’extrema dreta Fuerza Nueva a Catalunya, Valentina Mazzoni i Carles Monguilod han sortit cofois aquest migdia del Palau de Justícia de Barcelona. Els tres advocats defensors dels sis mossos d’esquadra acusats de l’agressió racista a un noi anomenat Wubi el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages) tenien motius per estar satisfets. A jutjar per les proves existents –principalment un àudio dels fets enregistrat per la mateixa víctima i publicat en exclusiva per la Directa i Catalunya Ràdio– i per les peticions de penes de presó de l’acusació particular i la fiscalia de delictes d’odi, tothom donava per fet que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona hauria d’emetre una sentència condemnatòria i dura. Així no obstant, finalment només s’ha complert la primera meitat de les previsions.

Els sis mossos no hauran de complir la pena d’un any de presó amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació

Els sis policies antiavalots de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la policia catalana amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 3.533, 9.124, 9.767, 14.943, 15.860 i 17.695 han admès que van apallissar el jove –un d’ells que ho va tolerar– clavant-li puntades de peu i llençant-li escopinades, així com colpejant-li el cap contra el terra. Al mateix temps, tal com es pot escoltar a la gravació, proferien insults contra ell com “puto negro de mierda” o frases com “vete más lejos que África, mejor”, “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país” o “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”. Mentrestant, Wubi els implorava que el deixessin estar amb súpliques com “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”.

Per tot això, cinc dels sis agents implicats en els fets, s’han declarat culpables del delicte contemplat a l’article 175 del Codi Penal: atemptat greu contra la integritat moral comès per agents de l’autoritat amb agreujant de racisme i atenuant per reparació del dany, que pertany al capítol que recull els delictes de tortures. La pena associada ha estat d’un any de presó, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents penals i que, per tant, queda suspesa en aquest cas durant tres anys amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació. El tercer requisit per evitar la privació de llibertat és que entre els sis policies abonin una indemnització de vuitanta mil euros en favor de Wubi, import del qual actualment ja han consignat més d’un terç, el que els ha servit per aconseguir l’atenuant.

Fonts del departament d’Interior expliquen a la Directa que l’expulsió dels sis agents és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”

D’altra banda, també han estat condemnats per un delicte lleu de lesions a un mes de pena-multa a raó de deu euros diaris, a quatre anys d’ordre d’allunyament de la víctima a cinc-cents metres amb la prohibició de comunicar-se amb ell i a sis mesos d’inhabilitació de càrrec públic. Hores després de la resolució judicial del cas, fonts del departament d’Interior han confirmat a la Directa que els sis agents “perdran la condició de funcionari. És a dir, seran expulsats del cos”. Les mateixes fonts asseguren que és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat que és inculpatòria cap als sis agents, on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”.

Fins a dia d’avui, Interior (comandat primer per JxCat i ara per ERC) només havia canviat de destinació els sis agents implicats, que han seguit treballant tot i que el Parlament de Catalunya va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. Finalment, el sisè agent implicat ha estat condemnat a les mateixes penes sense agreujant de racisme i per l’article 176, que castiga l’omissió i la permissivitat d’un funcionari públic enfront els companys que estan cometent tortures.

La resolució del cas ha arribat mitjançant un acord de conformitat entre les parts implicades: l’acusació particular en representació de la víctima exercida per SOS Racisme, les tres defenses dels sis policies, l’advocada de la Generalitat i la Fiscalia. Si bé feia dies que les defenses dels mossos avui condemnats intentaven formular diferents ofertes a l’acusació per no arribar a la celebració del judici, aquestes havien estat rebutjades o bé per la lletrada de l’entitat antiracista o bé per la mateixa Fiscalia. No ha estat fins el mateix dia en el qual estava convocada la vista oral, entre els passadissos del Palau de Justícia, quan s’ha tancat un pacte que no ha deixat a tothom satisfet.

Exigeixen l’expulsió dels agents del cos

L’expectació mediàtica era notable a les portes de la sala de vistes, on una vintena de periodistes entre mitjans gràfics i redactores s’aplegaven mentre esperaven l’inici del judici, que estava previst s’allargués fins dimecres. A més, una trentena més de persones buscaven seient per fer temps fins que es decretés l’”audiència pública” que determina el moment en què el públic pot entrar a la sala. A més de la família de la víctima, entre els presents hi havia almenys mitja dotzena d’antiavalots dels mossos d’esquadra –sense uniforme i fora de servei– que volien ser a prop dels seus companys per donar-lis suport, representants de sindicats policials i familiars dels mateixos acusats, que comentaven nerviosos “sembla que els portin a l’escorxador”.

L’advocada de SOS Racisme ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”

El rebombori era tal que el tribunal ha decidit canviar la sala on estava previst que se celebrés el judici per una de les sales grans del recinte. No obstant això, amb més de dues hores de retard respecte l’hora prevista d’inici, la vista ha durat poc més de mitja hora, el que han trigat les parts en exposar el pacte in extremis, els agents condemnats en manifestar de viva veu la seva acceptació i el tribunal en segellar-lo. En aquell moment, algunes activistes que hi havia entre el públic han manifestat la seva indignació amb crits de “justícia colonial i racista”, qüestionant que malgrat la condemna per tortures amb motivació racista contra uns funcionaris públics, aquests puguin tornar a exercir com a policies en un futur.

Respecte a aquesta possibilitat, l’advocada de SOS Racisme i representant de Wubi durant tot el procediment, Lorena Antón García, ha manifestat als mitjans de comunicació que des de l’entitat exigeixen “l’expulsió dels cos de Mossos d’Esquadra dels agents condemnats” i ha assegurat que ho han demanat des de l’any 2019, quan van presentar la denúncia. Aleshores, ha continuat, “vam parlar amb la Generalitat, vam exposar els àudios i no van fer absolutament res fins que van sortir a la llum l’any següent”, moment en el qual se’ls va apartar de l’ARRO Catalunya Central amb base a Manresa (el Bages). Antón també s’ha preguntat què farà el departament d’Interior després d’aquesta condemna amb pena d’inhabilitació associada: “Després de complir-la, els readmetrà, o no?”. I ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”.

En el mateix sentit s’ha expressat la germana de Wubi en nom de la família, “ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència inculpatòria toca depurar responsabilitats”, han demandat. “Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre els tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentre no hi hagi canvis, l’Estat es còmplice en fets com els viscuts i el racisme institucional seguira violentant a les persones racialitzades”, han conclòs la seva breu declaració.

La víctima, en una situació “molt delicada”

La lletrada no ha donat més detalls, però ha qualificat la situació de salut de Wubi com a “molt delicada” i a preguntes de les periodistes ha afirmat que ha estat “un procés molt llarg, amb molts entrebancs a nivell processal i la víctima ha prioritzat acabar avui el procediment i no continuar esperant una sentència, un possible recurs, etc.”. El jove ha estat present avui durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família. Actualment, està intern en un centre penitenciari en situació de presó preventiva, arran de ser detingut aquest estiu per un presumpte delicte contra la propietat.

Wubi ha estat present durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família

L’any 2021, ja havia estat detingut per la presumpte comissió de set robatoris, tal com van publicar mitjans com ABC amb la intenció manifesta de restar credibilitat a la denúncia de Wubi contra l’agressió policial racista que va patir. En aquella ocasió, després de passar disset mesos en presó preventiva, va ser absolt de cinc de les acusacions i condemnat per dues d’elles mitjançant un pacte de conformitat, que va deixar en suspensió la pena de presó amb la condició de no reincidir. Així doncs, ara la justícia haurà de dilucidar sobre la seva participació en l’últim episodi del que se l’acusa per saber si queda en llibertat o ha de complir el cúmul de les dues penes suspeses i una hipotètica tercera.

Respecte a aquestes informacions, Lorena Antón ha volgut fer dues consideracions rellevants davant la premsa. La primera, “sobre els fets que nosaltres estem tractant el dia d’avui, que son les tortures que va rebre el 2019, aclarir que en aquell moment la víctima no tenia antecedents ni cap assumpte legal pendent”. En segon terme, ha volgut deixar constància que “una persona que comet un delicte contra la propietat està en presó preventiva i sis torturadors reconeguts per ells mateixos segueixen treballant des de 2019 i la Generalitat no està fent res per treure’ls del seu càrrec”. Finalment, ha relatat que el jove està “tranquil”, perquè sent que “per fi ha acabat tot aquest procès, tot i que espera que aquests individus no tornin mai més a treballar com a policies”.

Obstaculitzar la investigació

El corporativisme policial ha estat una tònica en aquests quatre anys de procediment. Durant més d’un any i mig, els imputats i alguns dels seus superiors van obstaculitzar el correcte desenvolupament de la investigació judicial i van promoure l’encobriment dels fets, tal com ha denunciat reiteradament SOS Racisme. En un primer moment, els sis agents imputats es van negar a identificar les seves veus davant del jutjat; posteriorment, els seus superiors van optar per la mateixa estratègia, tot i que finalment dos sergents i un sotsinspector van rectificar i van aportar la informació requerida. Finalment, els sis agents van demanar fer la roda de reconeixement davant la víctima amb la cara tapada amb passamuntanyes, forçant la renúncia de l’acusació a la pràctica d’aquesta prova.

Es dona la circumstància que el caporal 9124, ara condemnat i líder del grup durant l’agressió a Wubi, va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i també va ser testimoni al judici contra deu feministes del Bages i el Moianès a qui la Fiscalia demanava dinou anys i sis mesos de presó. Tot i les seves declaracions inculpatòries contra les encausades dels dos procediments judicials, en el primer dels casos els nou acusats van ser absolts i en el segon només tres de les deu encausades van ser condemnades a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i a una multa de 180 euros per delicte lleu de danys.

La entrada Els mossos de l’agressió racista al Bages seran expulsats del cos després de declarar-se culpables se publicó primero en SOS Racisme.

INFORMACIÓ GENERAL

Itinerari A: Context, impacte i polítiques | 17, 24 i 31 d’octubre de 2023
Itinerari B: Context, impacte i perspectiva jurídica | 7, 14, 21 de novembre 2023

Lloc: LaFede.Cat | C/Tàpies, 1-3, Barcelona

Inscripcions aquí: https://forms.gle/DfyGgTp9HnL3u1cA7

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI A:
Contexto, impacto y políticas. 17, 24 y 31 octubre 2023
Lloc: LaFede.Cat | C/Tàpies, 1-3, Barcelona

Curs d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva sociopolítica. Curs de 30 hores gratuït, finançat amb fons del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya i cofinançat per la Unió Europea. Per poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament omplint el següent formulari: https://forms.gle/DfyGgTp9HnL3u1cA7

Format híbrid combinant hores d’autoaprenentatge amb sessions presencials. Obtenció de certificat d’aprovació del curs. Per això es farà un seguiment dels treballs a realitzar prèviament a les sessions presencials. El curs s’organitza en 3 mòduls que s’impartiran en 3 setmanes. Cada mòdul d’unes 10 hores, consta d’una sessió presencial de 5 hores i d’un treball pràctic a realitzar a casa, prèviament a la sessió presencial.

Continguts
Dia 17/10 | SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme.

• Tarea previa a la sesión presencial a realizar en casa:
  Lectura y tarea de reflexión personal a partir de la lectura.

Sessió presencial de 5 hores en què es farà una aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, passant per alguns imaginaris discriminatoris. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

Dia 24/10 | SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui en dia.

• Tasca prèvia a la sessió a realitzar a casa:
  Visionat de pel·lícula i resolució de qüestionari.

Sessió presencial de 5 hores. A partir de la posada en comú de les reflexions que suscita el visionat de la pel·lícula, es farà una aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui en dia i a l’impacte social que generen, aterrat amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatòries en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. A més a més, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

Dia 31/10 | SESSIÓ 3: Racisme institucional. Cap a unes polítiques públiques antiracistes.

• Tasca prèvia a la sessió a realitzar a casa:
  Visionat de dos documentals i resolució de qüestionaris.

Sessió presencial de 5 hores. A partir dels materials treballats prèviament a la sessió es treballaran en profunditat alguns exemples de polítiques públiques que reprodueixen i perpetuen dinàmiques racistes a partir del concepte de seguretat, així com contra col·lectius específics. A més a més, es repassaran exemples de polítiques públiques encaminades a l’erradicació del racisme. Finalment, es farà una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI B:
Context, impacte i perspectiva jurídica | 7, 14, 21 de novembre de 2023
Lloc: LaFede.Cat | C/Tàpies, 1-3, Barcelona

Curs d’introducció a l’antiracisme des d’una perspectiva sociojurídica. Curs gratuït de 30 hores, finançat amb fons del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya i cofinançat per la Unió Europea. Per poder assistir al curs cal inscriure’s prèviament omplint el següent formulari: https://forms.gle/DfyGgTp9HnL3u1cA7

Format híbrid combinant hores d’autoaprenentatge amb sessions presencials. Obtenció de certificat d’aprovació del curs. Per a això, es farà un seguiment dels treballs a realitzar prèviament a les sessions presencials. El curs està organitzat en 3 mòduls que s’impartiran en 3 setmanes. Cada mòdul de prop de 10 hores, consta d’una sessió presencial de 5 hores i d’una tasca pràctica a realitzar a casa, prèvia a la sessió presencial.

Continguts

Dia 07/11: SESSIÓ 1: Introducció al concepte de racisme.

• Tasca prèvia a la sessió presencial a realitzar a casa:
  Lectura i tasca de reflexió personal a partir de la lectura.

Sessió presencial de 5h en la qual es farà una aproximació al concepte de racisme des d’una perspectiva històrica i com una vulneració de drets. Es treballaran les diferents dimensions del concepte de “racisme”, passant per alguns imaginaris discriminatoris. Tot això complementat amb exercicis de reflexió en comú amb l’objectiu d’aterrar els conceptes treballats amb exemples actuals.

Dia 14/11: SESSIÓ 2: L’impacte del racisme avui en dia.

• Tasca prèvia a la sessió presencial a realitzar a casa:
  Lectura i tasca de reflexió personal a partir de la lectura.

Sessió presencial de 5 hores. A partir de la posada en comú de les reflexions que suscita el visionat de la pel·lícula, es farà una aproximació als imaginaris discriminatoris racistes que perduren avui en dia i a l’impacte social que generen, aterrat amb exemples d’actualitat. S’entrarà a analitzar el paper dels marcs mentals i les narratives discriminatories en la reproducció del racisme, i es farà una aproximació a la idea de narratives transformadores. A més a més, es farà una introducció als delictes d’odi i al discurs d’odi i les fake news.

Dia 21/11: SESSIÓ 3: Eines jurídiques per abordar el racisme.

• Tasca prèvia a la sessió a realitzar a casa:
Lectura de materials per a la resolució de casos pràctics (contingut jurídic).
Realització d’exercicis pràctics a partir de casos reals.

Sessió presencial de 5 hores. L’objectiu d’aquesta sessió és adquirir una comprensió del marc legal sancionador vigent de les conductes discriminatories racistes, en els àmbits penal i administratiu. Per aconseguir-ho, es resoldran els exercicis pràctics realitzats prèviament per a la sessió, resolent dubtes sobre les eines jurídiques per a l’abordatge del racisme en el territori de Catalunya. S’inclou una introducció a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, amb l’objectiu de conèixer l’objecte i àmbits d’aplicació de la llei, i les mesures que estableix per a la garantia del dret a la igualtat de tracte i no discriminació.

Amb Suport:

La entrada Curs gratuït: Com funciona el racisme? se publicó primero en SOS Racisme.

Para poder atender al curso hace falta inscribirse previamente rellenando este formulario.

Formato híbrido combinando horas de autoaprendizaje con sesiones presenciales. 

Obtención de certificado de superación del curso. Para ello se hará un seguimiento de los trabajos a realizar previamente a las sesiones presenciales.

El curso se organiza en 3 módulos que se impartirán en 3 semanas. Cada módulo de unas 10h cada uno consta de una sesión presencial de 5h y de un trabajo práctico a realizar en casa previo a la sesión presencial.

Contenidos del curso: 

Día 06/06: SESIÓN 1: Una aproximación al racismo: contexto, impacto y políticas

• Tarea previa a la sesión presencial a realizar en casa.
  • Lectura y tarea de reflexión personal a partir de la lectura.
• Sesión presencial de 5h en la que se hará una aproximación al racismo desde una perspectiva histórica y se trabajarán las diferentes dimensiones del concepto de “racismo”, complementado con ejercicios de reflexión en común con el objetivo de aterrizar los conceptos trabajados con ejemplos actuales.

Día 13/06: SESIÓN 2: El impacto del racismo hoy en día.

• Tarea previa a la sesión a realizar en casa.
  • Visionado de película y resolución de cuestionario.
• Sesión presencial de 5h. A partir de la puesta en común de las reflexiones que suscita el visionado de la película, se hará una aproximación a los imaginarios discriminatorios racistas que perduran hoy en día y al impacto social que generan, aterrizada con ejemplos de actualidad. Todo ello acompañado de una introducción a los delitos de odio.

Día 20/06: SESIÓN 3: Racismo institucional. Hacia unas políticas públicas antirracistas.

• Tarea previa a la sesión a realizar en casa.
  • Visionado de cortometraje.
  • Lectura y cuestionario.
• Sesión presencial de 5h. A partir de los materiales trabajados previamente a la sesión se trabajarán en profundidad algunos ejemplos de políticas públicas que reproducen y perpetúan dinámicas racistas a partir del concepto de seguridad. Se abordará la cuestión de los marcos mentales y su influencia en la perpetuación de un orden social racista, introduciéndonos así a las temáticas del discurso de odio y de las narrativas opresoras. Por último, se hará una introducción a la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminación, con el objetivo de conocer el objeto y ámbitos de aplicación de la ley, y las medidas que establece para la garantía del derecho a la igualdad de trato y no discriminación.

La entrada Curs gratuït: Com funciona el racisme? se publicó primero en SOS Racisme.

La causa tractava sobre la qüestió de si la policia de fronteres pot seleccionar persones per a donar-los l’alto i verificar la seva situació a la frontera (parcialment) a causa de la seva raça. La coalició que va engegar la causa al·legava que l’ús de la raça en les decisions sobre la selecció és una forma de discriminació racial.

Forma especialment greu de discriminació

El Tribunal d’Apel·lació ha sostingut que la policia de fronteres discrimina sobre la base de la raça en la seva pràctica diària de seleccionar gent per a verificar-ne la situació, i ha conclòs que es tracta d’una forma especialment greu de discriminació. El Tribunal ha reconegut que la utilització de perfils ètnics fa que la gent senti que no és acceptada en la societat i que és tractada com a ciutadania de segona.

“Sento que s’ha reforçat la meva convicció que el racisme no té cabuda en la nostra societat. Aquesta és una gran victòria, no tan sols per mi i per la gent de color, sinó per a totes les persones que, durant anys, han lluitat contra el racisme i la utilització de perfils ètnics i en favor de la igualtat de tracte”, ha manifestat Mpanzu Bamenga, un dels demandants.

Estigmatització i impacte negatiu

El Tribunal d’Apel·lació ha subratllat que els mètodes de la policia de fronteres provoquen estigmatització i sentiments de dolor i frustració entre les persones que són seleccionades per a controls fronterers, inclosos els dos ciutadans que van contribuir a la presentació d’aquesta demanda. El Tribunal ha subratllat així mateix l’impacte negatiu que la utilització de perfils ètnics té en la societat.

“El tribunal ha aclarit que l’aspecte i el color d’una persona no indiquen la seva nacionalitat. Aquesta és una important correcció a la sentència anterior del tribunal de primera instància que va impactar moltes persones de color i les va fer sentir ciutadanes de segona”, ha manifestat Dionne Abdoelhafiezkhan, de l’organització contra el racisme Control Alt Delete.

I ara què?

Aquesta és una sentència històrica. Es tracta d’un pas important en l’eliminació de la utilització de perfils ètnics per part de la Royal Marechaussee, la policia i altres cossos encarregats de fer complir la llei.

“La coalició que va presentar aquesta demanda porta anys lluitant contra la utilització de perfils ètnics. Aquesta victòria mostra que, si ens unim, podem aconseguir-ho”, ha manifestat Dagmar Oudshoorn, directora d’Amnistia Internacional Països Baixos. “Ens inspira a continuar amb l’esforç col·lectiu per a eliminar el racisme i la discriminació en les tasques de compliment de la llei.”

La entrada Sentència històrica als Països Baixos: el Tribunal d’Apel·lació prohibeix la utilització de perfils racials se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Un TEDH muy dividido falla a las víctimas de los controles policiales discriminatorios en España se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia publicada en diario El Salto Diario el 13 de septembre de 2022.h

Un ataque con fuego real contra personas que intentaban tomar una patera en la costa marroquí. Esto fue lo que sucedió ayer 12 de septiembre entre las poblaciones de Akfhennir y Tarfaya, cuando 35 personas se hallaban en la playa y la Gendarmería marroquí les disparó matando a una de ellas. La noticia apareció en primer lugar en las redes de Caminando Fronteras, con un tweet de Helena Maleno, alertando del suceso: “Asesinada de un tiro en el pecho una joven subsahariana cuando intentaba subir a una patera. Las autoridades marroquíes abrieron fuego contra los migrantes”, compartía en un hilo en el que también daba cuenta de varios heridos llevados al hospital, tres de ellos de gravedad, y el atropello de dos jóvenes mientras intentaban ponerse a salvo. “Se trata de una neumática con 35 personas, veintinueve subsaharianas y seis marroquíes. Entre ellas dos bebés y quince mujeres”, describía, tras hablar con los supervivientes, la portavoz de Caminando Fronteras.

El colectivo lleva trabajando desde ayer para recabar información sobre la familia de la víctima y poder darle una sepultura digna. También trata de hacer seguimiento de los heridos. Junto a ocho colectivos —Coordinadora de Barrios, Asociación Apoyo, Asociación Elin, Mundo en Movimiento, Asociación Karibu, Cies no Madrid, CP San Carlos Borromeo, Red Solidaria de Acogida—  han publicado un comunicado esta mañana denunciando los hechos, en el que enmarcan los sucesos de ayer en un contexto de  “incremento exponencial del uso la fuerza por parte de las fuerzas de seguridad estatales en sus actuaciones en territorio fronterizo”.

“Estamos organizando una concentración ante la embajada de Marruecos para el próximo martes 20 de septiembre”, informa Javier Baeza desde la Coordinadora de Barrios, en conversación con el Salto. Baeza explica cómo según las fuentes en el terreno, un operativo de Gendarmería marroquí rodeó al grupo de personas, disparando para impedir que subieran a la patera. Desde Marruecos, apunta, se argumenta una vez más que el lanzamiento de piedras por parte de las personas migrantes que estaban siendo rodeadas motivó la intervención. Baeza recuerda lo sucedido en Melilla e ironiza “es lo mismo que se defendió desde las autoridades españolas, se copian los argumentos”. El portavoz de la Coordinadora de Barrios revela que, según las fuentes locales, los tres heridos graves —uno de ellos en cuidados intensivos— tienen heridas de bala en la parte de superior del cuerpo: “Yo no soy policía pero eso no parecen disparos disuasorios”, ironiza. El seguimiento del estado de los heridos no está resultando fácil pues las autoridades marroquíes están dificultando que los aliados que tienen los colectivos en terreno puedan visitarles en el hospital.

En el comunicado las organizaciones condenan “el empleo de armas de fuego frente a población civil”, en el marco de la escalada de violencia contra las personas migrantes a las que se considera “como una amenaza en vez de como sujetos de cuidado y derecho”. Apuntan también a la impunidad con la que se ejerce violencia sobre las personas que migran, propiciada por la falta de “mecanismos de control y supervisión de las actuaciones policiales”. Por último señalan que la UE y el Estado español respaldan y refrendan las prácticas marroquíes con la asignación de 500 millones de euros por parte Bruselas —un 44,5% más frente al 2021— lo que agrava aún más la situación de vulnerabilidad de las personas migrantes, “vulnerando de forma sistemática el derecho fundamental a la vida”.

Este ataque contra personas migrantes llega semanas después de la masacre de Melilla, en la que murieron al menos 37 personas intentando saltar la valla, apuntando a una intensificación letal de la violencia contra las comunidades en movimiento. “Vivimos tiempo general de rebaja de derechos humanos y las cosas cuanto más habitualmente suceden, más se van normalizando”, alerta Baeza.

La entrada Un nuevo ataque marroquí contra personas migrantes deja una mujer muerta y tres heridos graves se publicó primero en SOS Racisme.

Les dades recollides a través d’aquesta anàlisi també  conclouen que almenys un 20% de les agències objecte de l’estudi reconeixen que practiquen la discriminació per raó ètnica o d’origen de manera sistemàtica. Les respostes han estat categoritzades en tres grups: acceptació de la proposta discriminatòria, amb una inequívoca resposta afirmativa de part de l’agent immobiliari; facilitació de la proposta discriminatòria, quan de forma indirecta l’agència possibilita aquesta discriminació, i refutació de la proposta discriminatòria, quan no s’accepta la proposta de gestionar el lloguer sota aquesta condició.

A banda d’aquest estudi, que deixa palès el racisme immobiliàri com un fet sistèmic i no puntual, aquesta mateixa setmana s’ha fet pública la primera sanció a l’estat espanyol per “discriminació en l’accés a l’habitatge”. Es demanen 90.001 euros a l’agent immobiliari per haver exclòs del seu anunci tot el col·lectiu de persones amb nacionalitats d’altres països.

Des de SOS Racisme tenim clar que aquesta vulneració en el dret a l’habitatge és una conseqüència directa d’un imaginari racista que fa possible que a les persones estrangeres i/o racialitzades com a no blanques se’ls hi atribueixin insolvència econòmica, comportaments depredadors respecte a la conservació del pis, o directament les mateixes immobiliàries o els propietaris presenten animadversió cap aquestes persones. En canvi, el potencial arrendatari blanc tindrà sempre el benefici del dubte pel simple fet de ser racialitzada com a blanca.

El dret a l’habitatge és un dret social constitucional regulat a l’article 47 de la Constitució espanyola (CE), i com a tal ha d’estar protegit per l’Administració pública que n’ha de garantir la seva efectivitat. A la pràctica, aquest dret es veu directament afectat per la gestió mercantil del mercat immobiliari, en el que les lleis d’oferta i demanda prevalen sobre els drets humans.

Cal tenir en compte, quan a racisme immobiliari que a SOS Racisme el 60% dels casos nous del Servei d’Atenció i Denúncia que vam portar al 2021 estan relacionats amb drets socials, són sobre racisme en l’ accés a la vivenda. 

De fet, altres dades que recolzen la manera flagrant en què s’està donant aquesta vulneració de drets en l’ámbit de l’habitatge les trobem a l’estudi en què l’Ajuntament de Barcelona va demostrar l’any passat la discriminació que pateixen les persones amb noms àrabs a l’hora d’accedir al mercat de lloguer. Van fer 500 sol·licituds fictícies per veure un pis posant noms autòctons, i 500 sol·licituds amb noms àrabs. El resultat va ser que les immobiliàries van respondre menys a les persones amb nom àrab.

A mida de visibilitzar el racisme immobiliàri i donar eines per tal de saber com denunciar aquesta pràctica hem elaborat una guia completa de preguntes i respostes, juntament amb el Sindicat de Llogaters. Llegeix-la i descarrega-la aquí.

La entrada Més del 80% de les immobiliàries de Girona i Salt discriminen per motius racistes se publicó primero en SOS Racisme.

Segons informa el diari, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès ha tornat a suplicar a la Generalitat el tancament d’aquesta macrodiscoteca per ser un “focus d’agressions que fa anys que apareix en els mitjans de comunicació pels seus episodis de violència, racisme i masclisme”.

A més recalca que el novembre del 2021 van denunciar una una altra agressió a un jove colombià per suposats motius racistes. “En un vídeo difós a les xarxes socials, es podia veure com els porters clavaven cops de puny i puntades de peu al noi davant del local, mentre dos més perseguien un altre jove que fugia corrent”.

Després d’aquest cas, el 5 de desembre del 2021 un miler de joves van atacar la discoteca per protestar contra la seva presumpta política racista a l’hora de fer ús del dret d’admissió al local. Aquestes protestes van acabar amb una batalla campal amb milers de ferits.

A SOS Racisme tenim 13 casos assumits des de l’any 2017 que denuncien el racisme a aquest mateix local. A més, d’ençà que es va reobrir l’oci nocturn, a mitjans de març de 2022, ja portem 4 casos denunciats. Per altra banda, tenim informació de primera mà de 4 persones més que van ser discriminades però que no es van acostar al SAID a denunciar. Sabem que aquestes agressions succeeixen cada cap de setmana a la discoteca Waka de Sabadell.

Denunciem, per tant,  les continues situacions d’agressions racistes en aquest local, que no han tingut cap conseqüència, ni han generat cap acció ni per part dels gerents de la discoteca ni per part de la Generalitat, que tindria les competències.

La entrada Denunciem les repetides situacions racistes a la discoteca Waka de Sabadell i la inacció de la Generalitat se publicó primero en SOS Racisme.

Desde SOS Racisme i  Coordinadora Obrim Fronteres denunciem públicament al Servei d’Ocupació de la Generalitat #SOC per l’exclusió burocràtica a què sotmet a les persones que volen tramitar demandes de regularització administrativa a través de la subvenció ACOL.

ACOL és una línia de subvencions impulsada pel SOC que té per objectiu “afavorir la inserció i millorar l’ocupabilitat” de persones en situació d’atur de llarga durada i permet accedir a una autorització de residència excepcional d’arrelament social, en obtenir un contracte d’un any a persones en situació administrativa irregular.

Paradògicament, el Servei només permet realitzar el tràmit a través de Mercurio, un sistema digital i únicament accessible per part d’advocats/des i graduats/des socials, amb el cost burocràtic i econòmic que això suposa.

Aquesta decisió obliga les persones candidates a relacionar-se amb l’administració de forma electrònica, deixant així excloses a totes les persones que no tenen els mitjans i les eines necessàries.

Demanem doncs que es posin a l’abast de totes les candidates les eines i mitjans necessaris per poder tramitar les seves sol.licituds d’arrelament, sense vies exclusives i sense cost afegit.

Signa la queixa! Ajuda’ns amb la difusió!

Llegeix aquí la carta

ACTUALITZACIÓ:

——————-

[Castellano]

Desde SOS Racismo y  Coordinadora Abrimos Fronteras denunciamos públicamente al Servicio de Ocupación de la Generalitat #SOC por la exclusión burocrática a que somete a las personas que quieren tramitar demandas de regularización administrativa a través de la subvención ACOL.

ACOL es una línea de subvenciones impulsada por el SOC que tiene por objetivo “favorecer la inserción y mejorar la empleabilidad” de personas en situación de paro de larga duración y permite acceder a una autorización de residencia excepcional de arraigo social, al obtener un contrato de un año a personas en situación administrativa irregular.

Paradogicamente, el Servicio solo permite realizar el trámite a través de Mercurio, un sistema digital y únicamente accesible por parte de abogados/des y graduados/des sociales, con el coste burocrático y económico que esto supone.

Esta decisión obliga las persones candidatas a relacionarse con la administración de forma electrónica, dejando así excluidas a todas las personas que no tienen los medios y las herramientas necesarias.

Pedimos pues que se pongan al alcance de todas las candidatas las herramientas y medios necesarios para poder tramitar sus solicitudes de arraigo, sin vías exclusivas y sin coste añadido.

Firma la queja! Ayúdanos con la difusión!

Leer aquí la carta. 

ACTUALIZACIÓN:

Después de la carta enviada al ZOCO, desde la Coordinadora Abrimos Fronteras y SOS Racismo queremos compartir la respuesta recibida desde la dirección del servicio con algunas aclaraciones:

El ZOCO informa que el uso de la aplicación *Mercurio es una RECOMENDACIÓN y no una obligación como se manifestó.
Además de la presentación telemática a través de la plataforma Mercurio, permanece abierta la posibilidad de presentar personalmente la solicitud de arraigo en las oficinas de extranjería, previa cita sin certificado digital a los correos electrónicos/enlaces indicados al efecto por las subdelegaciones del gobierno del Estado (en el caso de la provincia de Barcelona, a la dirección citabarcelona@correo.gob.es).
Habrá que haber pedido la cita previa con fecha tope de petición el 30 de septiembre. En el correo para pedir la cita (uno por persona) es imprescindible incluir la información siguiente:

a. Asunto: PETICIÓN CITA PREVIA

b. Cuerpo del mensaje:

y. Pasaporte de la persona solicitando

ii. Nombre y apellidos de la persona solicitando

iii. Teléfono móvil

iv. Correo electrónico

v. Tipo de solicitud para la que se pide la cita: solicitud de autorización de residencia inicial por arraigo social

Si la persona candidata está empadronada en la provincia de Girona, contactáis con Mònica Caldas (monica.caldas@gencat.cat).

Si la persona candidata está empadronada en la provincia de Tarragona, contactáis con la Goretti Cebrian (goretticebrian@gencat.cat), excepto si lo está en las Tierras del Ebro, en este caso, contactáis con el Ángeles Castellano (angels.castella@gencat.cat).

Si la persona candidata está empadronada en la provincia de Lleida, contactáis con en Joan Viñals (jvinals@gencat.cat).

Por cualquier duda sobre la regularización administrativa de las personas candidatas, contactáis con nosotros a través del correo electrónico coordinacioterritorial@gencat.cat.

La entrada Denunciem exclusió burocràtica a la subvención d’ACOL se publicó primero en SOS Racisme.

Una actuació policial que va tenir com a resultat fins llaura, 37 persones negroafricanes mortes (que van morir del costat marroquí), 76 ferits, 13 dels quals es troben en estat greu, segons va informar La Delegació del Govern de Melilla.

A aquesta massacre es suma la resposta del govern espanyol, que la va qualificar d’assalt violent’ i va culpabilitzar a les ‘màfies internacionals’, en paraules del president Pedro Sánchez. El govern, per tant, emetia un discurs legitimador, que no es responsabilitza dels assassinats que el racisme institucional i policial que s’està exercint des del país amb les polítiques migratòries i la hipermilitarització de les fronteres.

Mentrestant, des de Brussel·les, la Comissió Europea s’ha limitat a “lamentar les morts” i a donar suport a l’actuació del Govern Espanyol; a més de també qualificar com “assalt violent” el salt de la tanca.És destacable que d’ençà que Espanya va fer un nou acord securitari amb el Marroc, la repressió i control contra la població migrant s’ha multiplicat.

Ambdós països juguen a la política del xantatge, amb el Sàhara Occidental com a premi i les persones migrants com a moneda de canvi.Des de SOS Racisme Catalunya condemnem la massacre de Melilla i exigim responsabilitats al Govern actual d’aquesta operació conjunta amb Marroc, en la que s’ha utilitzat a milers de persones (negres) com a moneda de canvi.

La necropolítica de la fortalesa Europea usa l’amenaça de mort, així com la mateixa mort dels cossos negres, empobrits del sud global en beneficis per a una indústria que inverteix en el negoci del control migratori i d’un sistema que sosté la piràmide dels privilegis sobre l’eix de la raça i de l’espoli dels països del sud global.

En protesta contra aquestes polítiques migratòries, en rebuig a aquests assassinats continuats a les fronteres i en suport als supervivents de Melilla, les col·lectives de Melilla i  antiracistes de tota Espanya han cridat a fer una convocatòria unificada el pròxim divendres 1 de juliol a les 19:30h. Ens hi unim i sortim als carrers.

La entrada Massacre a Melilla: no són morts, són assassinats se publicó primero en SOS Racisme.