Entre les principals accions del Pla Endreça es troben:

• Augment d’inspeccions en l’espai públic.
• Control intensificat de la venda ambulant.
• Desplegament ampliat de patrulles policials.
• Enduriment de l’aplicació d’ordenances sobre ús de l’espai públic.
• Persecució i fustigació sistemàtica a manters i venedors ambulants.

El Pla Endreça suposa un atac directe contra venedors ambulants, persones en situació de carrer, migrants en situació administrativa irregular i persones racialitzades. Aquests col·lectius, ja per si mateix sotmesos a una precarització extrema, són els principals afectats per les polítiques de criminalització de la pobresa i l’exclusió social.

Aquest augment de la pressió en la persecució dels col·lectius ja marginalitzats i criminalitzats, per descomptat, té una relació també amb l’augment de la sobre vigilància sobre les comunitats no blanques, especialment migrants que es dediquen a la venda ambulant o en situació de carrer. D’aquesta manera, ens trobem en un context en el qual, lluny que les institucions estiguin tractant d’aplicar bones pràctiques, els cossos policials encara poden intensificar les pràctiques de perfilació racial sota l’empara del Pla Endreça.

Perfils racials i sobre vigilància a Catalunya

L’informe “Pareu de parar-me” és una recerca duta a terme per SOS Racisme, que aborda la pràctica de les identificacions policials basades en el perfil racial a Catalunya. Aquestes identificacions, que es realitzen sense una justificació objectiva i es basen en marcadors com el color de pell, l’aparença ètnica o l’origen nacional, constitueixen una forma de discriminació racial i vulneren drets fonamentals.

Segons dades recopilades en l’informe, per cada persona espanyola identificada a Catalunya, s’identifiquen 7,4 persones estrangeres. A més, el 80% de les persones racialitzades enquestades han estat detingudes més d’una vegada, sent les que presenten un fenotip magrebí o àrab les més afectades. La correlació entre les identificacions per perfil racial i la sobrerepresentació de la vigilància sobre la població no blanca a Catalunya evidencia un patró de racisme institucional. Aquestes pràctiques no sols perpetuen estereotips negatius, sinó que també generen desconfiança cap a les institucions i vulneren els drets de les persones no blanques.

Llistat de casos de persecució, repressió i morts de manters a Espanya:

1. Mort de Mor Sylla (Salou, 2015): L’11 d’agost de 2015, Mor Sylla, un venedor ambulant senegalès, va morir després de caure des d’un balcó durant una batuda policial a Salou, Tarragona. Les circumstàncies de la seva mort van generar protestes i denúncies d’abús policial.
2. Mort de Mame Mbaye (Madrid, 2018): El 15 de març de 2018, Mami Mbaye, un manter senegalès, va morir d’un infart en el barri de Lavapiés després d’una persecució policial. La seva mort va provocar manifestacions i debats sobre la criminalització de la venda ambulant i el racisme institucional.
3. Mort de Ilyas Tahiri (Almeria, 2019): Encara que no era manter, la mort de Ilyas Tahiri, un jove d’origen marroquí, en un centre de menors d’Almeria després de ser immobilitzat per diversos agents, va posar en relleu l’ús excessiu de la força i la vulnerabilitat de les persones migrants davant la repressió institucional.
4. Mort de Mamour bakhoum, manter, a Sevilla (2021): L’abril de 2021, un venedor ambulant senegalès va morir a Sevilla després de sofrir un infart mentre fugia d’una batuda policial. Aquest incident va revivar les crítiques sobre la pressió policial i la falta d’alternatives laborals per als migrants.

Casos d’accions repressives contra manters a Barcelona:

1. Batuda violenta en Plaza Catalunya (juliol de 2020): Desenes d’agents de la Guàrdia Urbana van efectuar una operació repressiva contra manters, utilitzant porres i perseguint-los pels carrers. Es van registrar testimoniatges de violència policial i decomisos arbitraris de mercaderia.
2. Agressió a un manter a la Barceloneta (2018): Un grup de policies va agredir brutalment a un venedor ambulant en ple carrer, mentre aquest suplicava que deixessin de colpejar-lo. L’agressió va ser gravada i difosa en xarxes socials, generant indignació i protestes.
3. Operació de la Guàrdia Urbana en el passeig de Gràcia (2022): Un grup de manters va ser perseguit violentament per agents de la Guàrdia Urbana que van utilitzar mètodes agressius per a requisar mercaderies. Va haver-hi detencions i denúncies d’abús policial.
4. Desallotjament forçat en l’estació de Sants (2019): Diversos manters van ser expulsats amb violència de l’estació de tren de Sants, on solien vendre els seus productes. Es van registrar incidents d’agressió i tracte degradant per part de les autoritats.
5. Dispositiu policial en el Port Vell (2023): Amb l’excusa del Pla Endreça, es va desplegar un operatiu massiu contra venedors ambulants en la zona del Port Vell. La repressió va incloure persecucions, decomisos arbitraris i un increment de la presència policial en la zona per a evitar la reorganització dels manters.

La criminalització de la venda ambulant és un símptoma d’un problema més gran: racisme estructural, falta de drets laborals i polítiques que castiguen la pobresa en comptes d’erradicar-la.

És urgent que les institucions reconeguin aquesta realitat i adoptin mesures per a garantir els drets humans de totes les persones, sense discriminació.

N’hi ha prou de criminalitzar la pobresa i la migració. N’hi ha prou de racisme institucional. 

Castellano ___________________________________________________________________________________________________________

Persecución y perfilación policial en España

En el año 2023, el actual ejecutivo de la ciudad de Barcelona activó el dispositivo “Pla Endreça”), bajo el pretexto de “poner orden en el espacio público, mejorar la seguridad y dotar a la policía de recursos mejorados”. En la práctica, esto se ha traducido en un incremento de la presencia policial en las calles y en una intensificación de las políticas de represión y criminalización de las personas más vulnerabilizadas de la ciudad.

Entre las principales acciones del Pla Endreça se encuentran:

• Aumento de inspecciones en el espacio público.
• Control intensificado de la venta ambulante.
• Despliegue ampliado de patrullas policiales.
• Endurecimiento de la aplicación de ordenanzas sobre uso del espacio público.
• Persecución y hostigamiento sistemático a manteros y vendedores ambulantes.

El Pla Endreça supone un ataque directo contra vendedores ambulantes, personas en situación de calle, migrantes en situación administrativa irregular y personas racializadas. Estos colectivos, ya de por sí sometidos a una precarización extrema, son los principales afectados por las políticas de criminalización de la pobreza y la exclusión social.

Este aumento de la presión en la persecución de los colectivos ya marginalizados y criminalizados, por supuesto, tiene una relación también con el aumento de la sobre vigilancia sobre las comunidades no blancas, especialmente migrantes que se dedican a la venta ambulante o en situación de calle. De esta manera, nos encontramos en un contexto en el que, lejos de que las instituciones estén tratando de aplicar buenas prácticas, los cuerpos policiales aún pueden intensificar las prácticas de perfilación racial bajo el amparo del Pla Endreça.

Perfiles raciales y sobre vigilancia en Cataluña

El informe “Pareu de parar-me” es una investigación llevada a cabo por  SOS Racisme, que aborda la práctica de las identificaciones policiales basadas en el perfil racial en Cataluña. Estas identificaciones, que se realizan sin una justificación objetiva y se basan en marcadores  como el color de piel, la apariencia étnica o el origen nacional, constituyen una forma de discriminación racial y vulneran derechos fundamentales.

Según datos recopilados en el informe, por cada persona española identificada en Cataluña, se identifican 7,4 personas extranjeras. Además, el 80% de las personas racializadas encuestadas han sido detenidas más de una vez, siendo las que presentan un fenotipo magrebí o árabe las más afectadas. La correlación entre las identificaciones por perfil racial y la sobrerrepresentación de la vigilancia sobre la población no blanca en Cataluña evidencia un patrón de racismo institucional. Estas prácticas no solo perpetúan estereotipos negativos, sino que también generan desconfianza hacia las instituciones y vulneran los derechos de las personas no blancas.

Listado de casos de persecución, represión y muertes de manteros en España:

1. Muerte de Mor Sylla (Salou, 2015): El 11 de agosto de 2015, Mor Sylla, un vendedor ambulante senegalés, falleció tras caer desde un balcón durante una redada policial en Salou, Tarragona. Las circunstancias de su muerte generaron protestas y denuncias de abuso policial.
2. Muerte de Mame Mbaye (Madrid, 2018): El 15 de marzo de 2018, Mame Mbaye, un mantero senegalés, murió de un infarto en el barrio de Lavapiés tras una persecución policial. Su muerte provocó manifestaciones y debates sobre la criminalización de la venta ambulante y el racismo institucional.
3. Muerte de Ilyas Tahiri (Almería, 2019): Aunque no era mantero, la muerte de Ilyas Tahiri, un joven de origen marroquí, en un centro de menores de Almería tras ser inmovilizado por varios agentes, puso de relieve el uso excesivo de la fuerza y la vulnerabilidad de las personas migrantes ante la represión institucional.
4. Muerte de Mamour bakhoum, mantero, en Sevilla (2021): En abril de 2021, un vendedor ambulante senegalés falleció en Sevilla tras sufrir un infarto mientras huía de una redada policial. Este incidente reavivó las críticas sobre la presión policial y la falta de alternativas laborales para los migrantes.

Casos de acciones represivas contra manteros en Barcelona:

1. Redada violenta en Plaza Catalunya (julio de 2020): Decenas de agentes de la Guardia Urbana realizaron una operación represiva contra manteros, utilizando porras y persiguiéndolos por las calles. Se registraron testimonios de violencia policial y decomisos arbitrarios de mercadería.
2. Agresión a un mantero en la Barceloneta (2018): Un grupo de policías agredió brutalmente a un vendedor ambulante en plena calle, mientras este suplicaba que dejaran de golpearlo. La agresión fue grabada y difundida en redes sociales, generando indignación y protestas.
3. Operación de la Guardia Urbana en el paseo de Gràcia (2022): Un grupo de manteros fue perseguido violentamente por agentes de la Guardia Urbana que utilizaron métodos agresivos para requisar mercancías. Hubo detenciones y denuncias de abuso policial.
4. Desalojo forzado en la estación de Sants (2019): Varios manteros fueron expulsados con violencia de la estación de tren de Sants, donde solían vender sus productos. Se registraron incidentes de agresión y trato degradante por parte de las autoridades.
5. Dispositivo policial en el Port Vell (2023): Con la excusa del Pla Endreça, se desplegó un operativo masivo contra vendedores ambulantes en la zona del Port Vell. La represión incluyó persecuciones, decomisos arbitrarios y un incremento de la presencia policial en la zona para evitar la reorganización de los manteros.

La criminalización de la venta ambulante es un síntoma de un problema más grande: racismo estructural, falta de derechos laborales y políticas que castigan la pobreza en vez de erradicarla.

Es urgente que las instituciones reconozcan esta realidad y adopten medidas para garantizar los derechos humanos de todas las personas, sin discriminación.

Basta de criminalizar la pobreza y la migración. Basta de racismo institucional.

La entrada Persecució i perfilació policial a Espanya se publicó primero en SOS Racisme.

El racismo policial en España deja un expediente lleno de violencia, sesgos y cargas contra las minorías étnicas

Las personas migrantes tienen tres veces más posibilidades de ser paradas en la vía pública que el resto de la población, según un estudio de la Universitat de València

La organización Mapping Police Violence calcula que 1.176 personas, más de la mitad de ascendencia negra, fueron asesinadas por la Policía estadounidense a lo largo de 2022. El dato es escalofriante y supone una media de tres muertos al día. En Londres, un informe independiente de 363 folios tachaba hace un año de “racista, misógina y homófoba” a la Policía Metropolitana. La población británica ha perdido la confianza en los agentes a raíz de los escándalos y las múltiples “cargas desproporcionadas“, según el mismo estudio. La violencia policial contra las personas racializadas también campa por España, pero la falta de transparencia y la poca conciencia social frustran la visibilización del problema. 

2. Racismo en el deporte – Noticia extraída de Público.es

El mundo al revés: sancionado el jugador que se encaró con quienes le llamaron “negro de mierda”

Cheikh Sarr, portero del Rayo Majadahonda, equipo madrileño de la Primera División RFEF (tercera categoría del fútbol español) saltó a los titulares de prensa el pasado sábado tras encararse con un grupo de aficionados que le profirieron graves insultos racistas durante el partido que enfrentaba a su equipo contra el Sestao. “¡Puto negro de mierda!” y “¡Eres un puto mono”, le gritaron desde la grada. “No podía aguantar. Era horrible. Un día que nunca viví en el fútbol”, explicó tres días después este jugador originario de Senegal. Sarr terminó expulsado pese a sus airadas protestas al árbitro y su equipo, en solidaridad con él, abandonó el partido antes de que terminara.

3. Delitos de odio – Noticia extraída de Diari ARA – Gerard Pruna

Los delitos de odio por racismo se disparan en Cataluña

El año pasado los Mossos d’Esquadra detuvieron a un hombre en Barcelona por las amenazas que hacía desde su domicilio con una escopeta a personas que iban al oratorio por el Ramadán. Éste es sólo uno de los 270 casos de delitos de odio por motivos étnicos denunciados ante los Mossos d’Esquadra durante 2023, un curso en el que los casos de discriminación por cuestiones raciales o de nacionalidad han crecido un 18,9% respecto a 2022 Entonces la cifra ya había subido hasta los 227 casos, muy por encima de las 141 denuncias de 2021, el récord hasta entonces. En dos años, por tanto, las denuncias por este tipo de casos prácticamente se han doblado.

4. Delitos de odio – Noticia extraída de Catalunya Diari – Antonio Ramos

Denuncien insults xenòfobs i racistes a una menor de 13 anys al metro de Barcelona

Els Mossos d’Esquadra estan investigant el cas d’una menor que va rebre insults xenòfobs i racistes al metro de Barcelona, segons ha informat la policia catalana a través de les xarxes socials. Els fets haurien tingut lloc el passat dimarts, al voltant de dos quarts de cinc de la tarda, a la parada de Bac de Roda, segons va denunciar el germà de la víctima en una piulada a Twitter.

Segons el relat de l’Ahmed, la seva germana, de 13 anys i que tornava a casa després de l’institut, «va patir un episodi d’islamofòbia i racisme al metro de BCN (insults i assetjament)». En la mateixa publicació, assegura que li consta que algunes persones la van defensar i demana material gràfic i testimonis dels fets.

En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra han confirmat que la menor ha presentat la corresponent denúncia sobre l’episodi aquest mateix divendres al matí.

«Mora de merda. Ves-te’n al teu país»

5. Racismo institucional – Noticia extraída de Amnistía Internacional – Alberto Senante (@asenante)

¿Qué paso en la masacre de Melilla?

El 24 de junio de 2022 alrededor 2.000 personas, en su mayoría de origen sudanés, trataron de cruzar la frontera entre España y Marruecos por el puesto fronterizo de Barrio Chino. Tras la intervención de las fuerzas policiales a ambos lados de la frontera, al menos 37 personas fallecieron y el número de desaparecidas sería al menos 76.

La policía española devolvió al menos a 470 personas de forma sumaria y sin garantías a Marruecos, como acredita la investigación del Defensor del Pueblo. Durante horas, cientos de personas heridas permanecieron en el puesto fronterizo, sin recibir ningún tipo de asistencia sanitaria, y a pesar de que al menos una ambulancia de Cruz Roja estaba en la zona, no se requirió que interviniese. En el lado marroquí, las ambulancias no llegaron hasta dos horas después de todo lo sucedido. Algunas de las personas heridas permanecieron allí hasta 10 horas sin recibir ningún tipo de atención médica o sanitaria.

Posteriormente, alrededor de 500 personas fueron trasladadas en autobuses a zonas remotas de Marruecos, donde las despojaron de sus posesiones y las abandonaron al borde de la carretera sin atención médica. Algunas de ellas habrían sido trasladadas por la fuerza a más de 1.000 kilómetros de la frontera.

6. Racismo en la escuela – Noticia extraída del Salto Diario – Sara Plaza Casares

Racismo en la escuela: asignatura pendiente

Mamá, me he dado cuenta de que la gente va a utilizar mi color de piel para hacerme daño, pero no les voy a dejar”. Camila, de mirada intensa y templada, lleva soportando expresiones malsonantes que hacen alusión a su cantidad de melanina, como “negra de mierda”, desde que cumplió tres años. Sentada en una mesa, escucha aparentemente ausente cómo su madre describe estos nueve años de acoso vividos en el CEIP Cardenal Herrera Oria de Madrid. Y, aunque pareciera entretenida en otras cosas, está atenta y sonríe cuando su madre parafrasea las sabias conclusiones a las que ha llegado con tan solo 12 años: “Camila es una niña muy fuerte y nos ha dado muchas lecciones. A pesar de lo vivido, ya está bien y ahora ya puede escuchar esta historia”, explica Petra Ferreyra, mamá de esta pequeña.

La entrada Recopilación de noticias sobre violencias racistas en España se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia publicada a betevé.

L’entitat SOS Racisme fa una crida a donar suport a la seva tasca antiracista i aquest dilluns ha llançat per primer cop una campanya de micromecenatge per recaptar fons. Critiquen que tenen cada cop menys finançament públic i necessiten la col·laboració de tothom per continuar i millorar el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), que atén a qui hagi patit racisme. Cheikh Drame, president de l’entitat, ha alertat al programa ‘bàsics’, de betevé, que aquest servei “està rebent un 15 % menys de finançament” en un moment en què “augmenten les denúncies per violència i discriminació”.

El SAiD és un servei gratuït i especialitzat que ofereix atenció en diversos àmbits. Per exemple, l’equip d’11 persones pot ajudar en la representació judicial i acompanyar la víctima de discriminació o violència des d’una vessant psicosocial. Per Drame, si les aportacions públiques continuen reduint-se, potser no arribaran a tothom qui ho necessita. “En una situació de vulneració de drets, hem de poder garantir que qualsevol persona pugui trucar a la nostra porta i ser tractada per professionals”, sentencia ell.

Fa poques setmanes es va presentar l’informe de SOS Racisme del 2023. Segons les últimes xifres, l’any passat van atendre 628 persones, un 7 % més que l’any anterior, el 2022. El president de l’entitat explica que des de la pandèmia els casos de racisme que els arriben han crescut, així com també les persones que fan el pas i ho denuncien. Tot i així, Cheikh Drame lamenta que “encara ens trobem molta gent que no sap que pot denunciar el racisme”. Per tot plegat, fa de nou una crida a la solidaritat i el suport de la ciutadania.

Aqui pots veure el video de l’entrevista complet.

La entrada SOS Racisme engega per primer cop una campanya de micromecenatge per recaptar fons se publicó primero en SOS Racisme.

En el marco del proyecto FormaSOS: creando alianzas antirracistas a través de la formación, SOS Racismo presenta este curso gratuito de 25 horas de autoaprendizaje para profundizar sobre el concepto de RACISMO INSTITUCIONAL.

El curso, en formato exclusivamente online, está organizado en 2 bloques y consta de 5 cuestionarios que habrá que resolver para acreditar la superación del curso y obtener el certificado de aprobación del mismo.  

Inicio: Enero 2024

CONTENIDO DEL CURSO:

INTRODUCCIÓN

Racismo estructural y racismo institucional.  

BLOQUE 1: EJEMPLOS DE RACISMO INSTITUCIONAL

1. La ley de extranjería
2. Los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIEs)
3. Políticas de la seguridad
4. La perfilación racial
5. Violencia policial
6. Legislaciones excluyentes

BLOQUE 2: EJEMPLOS DE RACISMO INSTITUCIONAL CONTRA COLECTIVOS ESPECÍFICOS

1. Venta ambulante
2. Infancia y juventud migrantes
3. Comunidades musulmanas
4. Pueblo gitano

Para inscribirte en el curso, entra en este enlace y sigue los pasos indicados en el siguiente enlace: CURSO DE AUTOAPRENDIZAJE ONLINE: EL RACISMO INSTITUCIONAL A EXAMEN – SOS RACISMO FORMACIÓN (sosracismoformacion.eu)

La entrada FORMASOS ONLINE: EL RACISMO INSTITUCIONAL A EXAMEN se publicó primero en SOS Racisme.

de la matriu cis-hetero colonial sexogènere

A SOS Racisme Catalunya hem començat un procés d’actualització ii millora del nostre l Pla d’Igualtat. La formació sobre gènere és un dels elements fonamentals i per endinsar-nos en aquest procés els passats 13 i 27 vam comptar amb la formació de    orientada a per a totes les voluntàries, sòcies, equip tècnic i activistes de SOS Racisme:

Aquest cicle de (de)formació habilita un espai de discussió, diàleg i cerca donar als

participants eines i conceptes relacionats a sexualitat(és), dissidències sexuals

i de gènere, antiracisme des de mirades i perspectives d’interseccionalitat crítica.

Proporciona un espai per a la construcció de discursos anti blanquitut i d’anàlisis a la

genealogia de la matriu colonial de gènere a través d’una proposta de co-aprenentatge

des de pedagogies i epistemologies trans, construïts des d’un coneixement situat

des de cossos trans, dissidents sexuals i de gènere, cossos no conformes de gènere,

migrants en tensió/relació amb el territori espanyol.

Un procés de-formatiu que consta de dos mòduls teoricopràctics i que proporcionarà als participants:

1. Eines teóriques, conceptuals i analítiques que desarticulin la matriu colonial

de gènere construïda per occident; construint altres significacions de cos,

sexe-gènere, raça, expressió de gènere, fugitividad de gènere.

2. Eines per a la comunicació per tal d’ evitar construir discursos xenòfobs, racistes, cis-centrats, genitalocèntrics ni transfòbics.

Molt agraïdxs a     per aquesta excel·lent formació.

La entrada Formació antiracista de gènere amb Iki Yos Piña se publicó primero en SOS Racisme.

L’advocada de  Ríos, Elisabet Rull, ha explicat en una roda de premsa, organitzada, que s’ha de donar resposta a les morts sota custòdia policial, investigar cada cas, acompanyar els familiars en el procés i garantir la transparència. Per això, reclamen que s’estableixin protocols d’actuació clars i que els cossos policials portin càmeres per poder veure què passa en qualsevol moment d’una detenció. La família vol reobrir el cas i per això demana la col·laboració ciutadana i que tothom que pugui aportar informació s’adreci al correu info@defensalegalbrian.org

Respecte a l’actuació de l’Ajuntament de Rubí i la Generalitat, en tant que institucions responsables dels professionals que van actuar en el cas, la família es queixa de no haver rebut cap comunicació ni assessorament. Elisabet Garcia denuncia que no existeixi un protocol d’actuació en aquests casos i que les famílies se senten desemparades per les institucions. La lletrada assegura que no tenen intenció de generar alarma ni acusar cap professional de mala praxis i que només volen esclarir els fets, depurar responsabilitats, si s’escau, i evitar que torni a passar.

La entrada Roda de premsa i concentració en suport a Brian Ríos se publicó primero en SOS Racisme.

A Barcelona, una de cada cinc persones és migrada. Si tenim en compte aquesta dada, caldria inferir que un de cada cinc polítics, un de cada cinc periodistes o un de cada cinc empresaris haurien de ser migrats. Com tothom sap, però, això no és així. Tampoc hi ha una correlació entre població no nascuda a la ciutat i la seva presència quan parlem d’una professió encara més sensible: la de policia.

Amb tot, des de fa algun temps, es pot veure patrullar policies d’altres ètnies. De fet, el 2019, Barbara Coffi, una dona de família originària de Guinea Equatorial, es va convertir en la primera policia negra de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi ha altres casos similars, com el d’Issam Osman, que és fill de pare marroquí –també agent de la Guàrdia Urbana des de fa més de 30 anys– i que ara forma part del cos.

Sigui com sigui, la presència d’agents racialitzats a la policia és nul·la o gairebé nul·la; una raresa. Des de l’Ajuntament barceloní assenyalen que no tenen dades sobre quantes persones d’origen ètnic no blanc hi ha. “Per ser agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, igual que en qualsevol procés de selecció, el requisit és tenir la nacionalitat espanyola”, expliquen. “Sabem quantes dones hi ha, la mitjana d’estudis dels agents i l’edat, però la raça o el color de la pell no són un factor a tenir en compte”, diuen.

Tanmateix, el passat 18 de febrer del 2021 la Generalitat va establir criteris a les oposicions per augmentar el nombre d’agents no blancs. Qui així ho desitjava podia fer una prova “no eliminatòria” de coneixements d’àrab, xinès o urdú. El mateix Ajuntament, en la darrera convocatòria de places de la Guàrdia Urbana l’any 2021, va posar en marxa aquest criteri en unes oposicions a les quals es van presentar 4.800 persones per a 259 places. Segons ha pogut comprovar el diari Línia, a la prova d’urdú no es va presentar ningú, a la de xinès una sola persona i a la d’àrab set persones. D’aquests candidats, només dues persones que van fer l’examen d’àrab van acabar convertint-se en agents de la Guàrdia Urbana.

És per aquests motius que el síndic de greuges de Barcelona, en el seu informe sobre la Guàrdia Urbana, tot i valorar positivament els esforços del consistori va considerar que encara són insuficients. “Cal continuar implementant mesures per a la contractació de personal de diferents orígens i cultures”, deia el síndic. Alhora, convidava les administracions a revisar els criteris de selecció perquè, “ara com ara, al cos de la Guàrdia Urbana no es reflecteix la diversitat social de Barcelona”. Finalment, el defensor de la ciutadania instava l’Ajuntament a “elaborar informes sobre l’etnicitat de les forces i cossos de seguretat”.

Per què és tan important una policia diversa?

La presència de policia amb orígens ètnics diferents no és una qüestió menor. En els darrers temps, el síndic de greuges de Barcelona ha criticat actuacions policials per “motivacions discriminatòries”. Com ja ha denunciat la plataforma SOS Racisme, les identificacions policials a les persones no blanques són massa freqüents. “La població gitana o negra està sobreidentificada. De fet, el comissari en cap dels Mossos Eduard Sallent va reconèixer en una entrevista a TV3 que existia un biaix racista a la policia”, explica el president de SOS Racisme Cheikh Abdoul Khadre. “No es tracta de pomes podrides dins de la policia, sinó de la lògica racista i supremacista que hi ha als cossos policials”, afegeix.

Aquesta mena d’actuacions, que des de l’Ajuntament barceloní neguen, a ulls de la Sindicatura augmenten la “desconfiança de la ciutadania envers l’actuació dels cossos policials”. El mateix Khadre detalla que aquesta desconfiança fa que certes comunitats no vulguin denunciar a la policia els delictes que passen als seus barris.

Per tot això, una policia amb agents que puguin connectar -lingüística o socialment- amb comunitats racialitzades és tant important.

Maquillatge o mesura real?

Des de SOS Racisme no veuen amb tan bons ulls com la Sindicatura els esforços per diversificar la policia. “Amb pinces, és una bona notícia, però el principal problema és en la societat en general, que és racista”, alerta la plataforma. Des del seu punt de vista, doncs, la solució no passa per incorporar més policies d’origen divers, i encara menys quan els comandaments de la policia són blancs. “Posar persones no blanques a la policia és una manera de maquillar el problema de racisme que hi ha”, diuen.

Alhora, Khadre parla d’un problema encara més subtil que es podria resumir amb la següent pregunta: i si la introducció de policies racialitzats fos una forma d’apuntalar el racisme preexistent a la policia? Khadre ho explica amb una anècdota que li va passar mentre impartia un curs als Mossos d’Esquadra per explicar per què certes comunitats mai truquen a la policia.

Khadre estava davant de més de 300 agents que es graduaven i només n’hi havia un de negre. “Va ser l’únic que va aixecar la mà per dir que ell mai havia patit racisme”, recorda. “Les persones racialitzades han de fer un sobreesforç per arribar als llocs de feina i moltes vegades reneguen de qui són perquè senten que han superat la seva identitat”, apunta. “Ostenten un cert poder i poden arribar a agreujar la forma de repressió cap a les persones racialitzades”, afegeix.

Per al president de SOS Racisme, “amb distància”, aquesta mena d’actituds s’assemblen a allò que als Estats Units i durant l’esclavisme s’anomenava “el negre de la casa”. Aquesta figura respon a la persona que feia molt de temps que estava esclavitzada pels blancs i que, tot i que continuava explotada, havia aconseguit un tracte de favor. “Les persones no blanques que entren a la policia segueixen la lògica del sistema”, conclou.

La entrada Quan la policia de Barcelona no reflecteix la diversitat ètnica de la ciutat se publicó primero en SOS Racisme.