Notícia extreta de Ara.cat

El desnonament d’un imam i de la seva família ha fet encendre els ànims de la comunitat migrant de Salt, que fa molt de temps que denuncia racisme immobiliari i dificultats a l’hora d’accedir a l’habitatge. Les protestes van començar dilluns al vespre, de manera espontània, sense cap comunicació prèvia ni cap entitat convocant, i han continuat aquest dimarts a la nit, en una segona jornada d’aldarulls i enfrontaments que ha acabat amb almenys sis detinguts.

En la segona nit, més pujada de to, un centenar de persones, la majoria d’origen migrant, joves i encaputxades, han encès fogueres al mig dels carrers del centre de Salt, pels voltants de l’Ajuntament, i han llençat pedres contra la línia d’antiavalots, entre les vuit i les dotze de la nit. Els Mossos d’Esquadra han desplegat reforços d’ordre públic i han activat unitats dels ARRO per contenir els disturbis. El reforç policial continua actiu per prevenir més incidents i l’Ajuntament també s’ha reunit amb la resta d’imams del poble perquè facin d’intermediaris i ajudin a calmar els ànims.

L’afectat és l’imam Kalilu Diawara, de la mesquita Ahlu-Sunna, del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos, i té setanta anys. La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l’ARA com s’ha produït la successió dels esdeveniments: «Fa vint anys que vivíem en aquest pis. Pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer fa cinc anys, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se’ns va concedir, i divendres passat ens van desnonar», relata.

Desnonament i intent d’ocupació del mateix pis

El desnonament es va produir sense incidents i la família d’origen senegalès, amb sis fills al càrrec, quatre d’ells menors, va quedar al carrer, només amb la possibilitat d’allotjar-se en un hotel d’emergència durant tres nits pagades per l’Ajuntament. Passat aquest temps, la família va acudir als serveis socials, que no els van poder atendre i, dilluns a la tarda, van decidir tornar al pis d’on havien estat expulsats, al passeig Països Catalans. Van esbotzar la porta i van intentar ocupar-lo, però l’alarma va sonar de seguida i els cossos de seguretat van anar a l’apartament per desallotjar-los de forma exprés, seguint el protocol d’antiocupacions.

«La policia va donar una empenta al meu pare, que és gran, es va donar un cop al cap i va acabar a l’hospital, igual que jo, per un cop de porra», continua Henda Diawara. Va ser a partir d’aquest segon desnonament que van començar les protestes, dilluns al vespre, davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra del municipi, on es van llançar ous i pedres. Dimarts al matí i a la tarda les mobilitzacions es van repetir de manera pacífica, en aquest cas amb el suport de la família Diawara i del Sindicat d’Habitatge de Salt. Més tard, a la nit, i ja sense l’empara del sindicat i la família, el jovent va continuar als carrers ocasionant aldarulls de manera no organitzada.

L’imam, però, ha demanat als joves que no es repeteixin les manifestacions violentes. «Entenem el malestar, que et facin fora és el pitjor que et pot passar, i coneixem molta gent que l’han desnonat, però la violència no és la solució», argumenta Henda. La família Diawara, de moment, viu repartida entre pisos d’amics a l’espera que l’Ajuntament els ofereixi un habitatge.

Què hi ha darrere de les protestes

La protesta respon el malestar social del col·lectiu migrant, sobretot per la manca d’habitatge, els desnonaments continus i les traves de les immobiliàries a l’hora de llogar-los pisos, segons el Sindicat d’Habitatge saltenc. “Des del setembre la situació s’ha agreujat; cada setmana es produeixen desnonaments a Salt de famílies amb menors, tots escolaritzats en escoles públiques, i ja feia temps que avisàvem les administracions que la situació petaria aviat, tal com s’ha vist amb aquest esclat social”, diu Judit Font, membre del sindicat, que ha seguit de prop el cas. I afegeix: «Les persones que estan ocupant habitatges ho fan de manera forçada, perquè necessiten un sostre i no tenen manera d’accedir-hi dins del mercat normalitzat». En aquesta mateixa línia s’ha expressat el portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya en una atenció als mitjans a Sitges: «El que és estrany és que no hi hagi un esclat social diari i continu».

En el cas de Salt, els llogaters denuncien que la majoria dels pisos són propietat de fons voltor i grans tenidors, que el 60% de la població no pot pagar un lloguer de més de 700 euros i que la borsa de lloguer social està col·lapsada. Per aquest dimecres el sindicat no té previst convocar cap mobilització, però sí que, en els pròxims dies, preveuen convocatòries pacífiques per denunciar la situació.

Karim Sabni, director de la cooperativa saltenca d’inserció laboral Idària, també posa sobre la taula el descontentament de gran part de la societat saltenca. «Els joves estan emprenyats perquè viuen un maltractament, un racisme i una violència que s’exerceix a tots els nivells, des de l’habitatge fins a l’àmbit laboral o en les identificacions indiscriminades al carrer», afirma. I, sobre el fet que el detonant hagi estat el desallotjament d’un imam, afegeix: «Els imams no hi tenen res a veure, és casualitat, si hagués estat un capellà els titulars no serien aquests. Amb qui han de parlar les administracions és amb el col·lectiu jove de saltencs i saltenques d’orígens diferents, perquè s’expliquin».

Per la seva banda, l’Ajuntament de Salt ha condemnat enèrgicament els fets violents d’aquests dos dies i alhora lamenta l’onada de desnonaments que s’han produït els últims mesos en pisos de fons voltor, ja que aquestes propietats no permeten al consistori negociar ni ampliar l’oferta de lloguer social.  

La entrada El desnonament d’un imam a Salt encén el malestar de la comunitat migrant per la falta d’habitatge se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de Social.cat

El Sindicat d’Habitatge de Salt reclama que s’acabi “la violència policial” al municipi, després de dues nits d’aldarulls. El col·lectiu carrega contra els Mossos d’Esquadra i recorda que els incidents van començar després del desnonament de l’imam de la mesquita Diama Bhouria i de la seva família.

En un comunicat, el sindicat es mostra “totalment en contra de l’abús policial exercitat per part dels cossos de seguretat, sobre una família amb quatre menors d’edat que intentava exercir el seu dret a l’habitatge”. Per això, torna a demanar “solucions immediates” i recorda que a Salt hi ha més de 1.800 pisos que són propietat de grans tenidors. En aquest sentit, també carrega contra l’Ajuntament a qui acusa d’“inoperància”.

El Sindicat d’Habitatge considera que les dues nits d’aldarulls a Salt són conseqüència de l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant el desnonament de l’imam de la mesquita i de la seva família. En el comunicat assenyalen que va ser això el que va “encendre l’espurna de concentracions espontànies davant l’Ajuntament i la comissaria dels Mossos d’Esquadra”.

En aquest sentit, acusen la policia d’actuar “amb més repressió i violència i disparant pilotes de goma i projectils FOAM” durant les protestes del dimarts al vespre. Per això, condemnen l’actuació dels Mossos ja que consideren que “apliquen la violència per protegir grans tenidors i fons voltors contra famílies vulnerables”.

El sindicat assegura que els agents que van desnonar l’imam de 70 anys el van “colpejar” a ell i a una altra persona que van acabar ingressades a l’hospital Santa Caterina. Fonts de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) sostenen que es van atendre dues persones i que se’ls va donar l’alta mèdica el mateix dia.

En el comunicat, denuncien el “racisme institucional que s’està produint al municipi” i que s’ha “intensificat en les darreres setmanes amb nombrosos desnonaments cada vegada més agressius”. 

La entrada El Sindicat d’Habitatge de Salt denuncia “racisme institucional” i demana que cesi la “violència policial” al municipi se publicó primero en SOS Racisme.

Noticia extraída de Publico.es | Ona Falcó

Las muestras de rechazo y las protestas a favor del decrecimiento turístico no han dejado de intensificarse en los últimos meses en los Països Catalans, como en Illes Balears, pero también especialmente en Barcelona. La ocupación de los espacios públicos, el ruido y el encarecimiento de los alquileres y servicios, en detrimento de la calidad de vida de los vecinos y trabajadores del sector, han llevado a la ciudadanía a decir basta al modelo económico dominante en la capital catalana.

Algunas de las problemáticas que han sido más visibles a lo largo del verano son gentrificación de los barrios, el incremento del coste de vida y la crisis ecosocial agravada por el turismo, aunque no son las únicas. Colectivos que luchan contra la masificación turística alertan del impacto especial que tiene el fenómeno sobre las personas racializadas y apuestan por que Barcelona incorpore una perspectiva antirracista en esta batalla.

Las muestras de rechazo y las protestas a favor del decrecimiento turístico no han dejado de intensificarse en los últimos meses en los Països Catalans, como en Illes Balears, pero también especialmente en Barcelona. La ocupación de los espacios públicos, el ruido y el encarecimiento de los alquileres y servicios, en detrimento de la calidad de vida de los vecinos y trabajadores del sector, han llevado a la ciudadanía a decir basta al modelo económico dominante en la capital catalana.

Algunas de las problemáticas que han sido más visibles a lo largo del verano son gentrificación de los barrios, el incremento del coste de vida y la crisis ecosocial agravada por el turismo, aunque no son las únicas. Colectivos que luchan contra la masificación turística alertan del impacto especial que tiene el fenómeno sobre las personas racializadas y apuestan por que Barcelona incorpore una perspectiva antirracista en esta batalla.

Thank you for watching

Ahora que estamos a las puertas de septiembre y la temporada alta no ha terminado ―hace apenas 48 horas que se inauguró oficialmente la Copa América―, merece la pena incidir en el amplio abanico de consecuencias derivadas de la especulación turística y del capitalismo salvaje que afectan sin tregua a los colectivos más vulnerables.

Úrsula Ruiz, abogada y técnica de intervención jurídica del Servicio de Atención y Denuncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya y coordinadora de la entidad, asegura a Público que es necesario añadir un enfoque antirracista y «unificar la lucha» para maximizar todas las demandas que llevan años reivindicando «personas racializadas no blancas».

SOS Racisme denuncia que los beneficios del turismo no se ven reflejados en mejoras laborales, sino más bien al contrario. En sectores precarizados, feminizados y en gran parte ocupados por personas migradas, el personal de limpieza, las camareras de piso o los trabajadores de la hostelería ven cómo aumenta la demanda y sus condiciones empeoran, con una carga de trabajo más alta y exigente mientras los sueldos se mantienen congelados. «Es necesaria una reflexión conjunta, porque el turismo también afecta a las personas racializadas, que ya de por sí sufren más violencias, tanto por parte de la administración como de empresas privadas», reflexiona Ruiz.

Es cierto que también hay personas blancas que ven vulnerados sus derechos, pero la abogada apunta que gran parte de la gente obligada a trabajar por sueldos precarios y con horarios abusivos «tiende a ser gente en situación administrativa irregular», que tiene dificultades para acceder a otros empleos. «Las empresas se aprovechan de la indefensión y de la economía sumergida para imponer peores condiciones; al final es como un chantaje porque no tienen muchas soluciones», añade.

La precariedad en el sector de la hostelería

Definitivamente, es un pez que se muerde la cola, porque también les da mucho miedo denunciar. La presidenta de la entidad Kellys Unión Catalunya y trabajadora en el hotel de cinco estrellas W Barcelona, Amparo Suaza, explica a Público que durante la protesta que su entidad convocó en la plaza Sant Jaume el pasado 25 de agosto, muchas camareras de piso «se escondían detrás de las pancartas» por temor a represalias.

«La mayoría de las camareras de piso son mujeres migradas racializadas, cabezas de familia que prefieren cobrar una miseria a no ingresar nada. Es una lucha muy difícil, y además de la carga de trabajo, los huéspedes dejan las habitaciones muy sucias», afirma Suaza. Además de las reivindicaciones relativas a la jubilación anticipada, el reconocimiento de enfermedades profesionales y la externalización de los servicios, las Kellys también denuncian el trato «inhumano», las vejaciones y la falta de empatía. Sean de hoteles más modestos o de lujo, no reciben ningún tipo de compensación por limpiar y arreglar las estancias que los clientes dejan hechas un desastre. «Detrás de cada habitación hay un ser humano», añade.

Suaza explica que hay muchas bajas en los hoteles y que la precariedad laboral es «un fenómeno que afecta gravemente la salud mental de las personas«. Por este motivo, dice, las camareras de piso también se han sumado a las protestas contra el turismo masivo. «Es necesario que todas las asociaciones nos aliemos. Si unimos voces y esfuerzos, llegaremos más lejos», concluye.

Las consecuencias colaterales del turismo masivo

Más allá de que el aumento de turistas afecte a los trabajadores de hoteles, restaurantes o servicios, los discursos higienistas de Barcelona que pretenden eliminar «todo lo que molesta» de las ciudades para mostrar una buena imagen tienen consecuencias colaterales hacia las personas migradas vulnerables. «Los manteros son maltratados y expulsados por la policía y las administraciones de determinados lugares públicos de Barcelona», afirma Ruiz. SOS Racisme, por ejemplo, ha sido muy crítico con el Pla Endreça que ha consolidado el alcalde socialista Jaume Collboni.

En esta línea, la entidad antirracista también expresa cierta preocupación por la creciente turismofobia. Ruiz explica que han detectado algunos discursos xenófobos que unifican el turismo con la migración. «Los eslóganes del estilo Barcelona es para los de casa son peligrosos. Quizá no hay una voluntad de excluir a migrantes porque también los consideran locales, pero la doble lectura de forma malintencionada puede ser excluyente», argumenta.

Y añade: «no decimos que estos lemas sean intrínsecamente racistas, pero algunas expresiones pueden ser utilizadas de forma capciosa y eso nos da mucho miedo». El turismo masivo, dice, afecta a todos, incrementa los precios del alquiler y expulsa a los vecinos, «el privilegio blanco ya no es suficiente para garantizar una buena calidad de vida en Barcelona«.

Con todo, Ruiz traslada una reflexión compartida en su entidad: es necesario que todas estas protestas interpelen a la ciudadanía del norte global en ambos sentidos y hagan pensar sobre el modelo de viaje actual y el impacto que tenemos como turistas en los territorios donde aterrizamos. «Queremos remover conciencias y hacer entender que lo que pasa aquí también ocurre en otros países del sur global y que nosotros también somos responsables», concluye la abogada.

La entrada Barcelona incorpora la perspectiva antirracista en la lucha contra la masificación turística se publicó primero en SOS Racisme.