La premsa esportiva espanyola s’ha mostrat un cop més com un canal de difusió de narratives racistes. La setmana passada el jugador de futbol Vinicius va manifestar en una entrevista a la CNN que a Espanya continua patint racisme i que si això no canvia seria necessari repensar que el país sigui seu del Mundial de 2030. Aquesta declaració, en comptes de generar un exercici d’autocrítica en els diversos estaments que poden tenir influència en l’erradicació del racisme a l’esport espanyol, ha generat una onada de crítiques contra el jugador (i contra tot aquell que insinués que Espanya és un país racista). Polítics, entrenadors, jugadors i periodistes han tancat files i s’han afanyat a negar l’evidència, demanant al jugador que es retracti. El súmmum d’aquest comportament de negació racista per part de la blanquitud hegemònica quan se li qüestionen actituds racistes (identificat per autores com Léila Gonzalez, Cida Bento o Robin DiAngelo) ha aparegut a la portada del diari Marca del passat dia 5 de setembre. En primera plana s’utilitzava (tendenciosament) una fotografia del capità de la selecció espanyola Dani Carvajal en la que es posa el dit a la boca, en actitud seriosa, de forma que mana callar i s’acompanya del titular «España no és un país racista y no se merece que le quiten el Mundial». En portada també: «Carvajal, capitan de la selección contradice a Vini. Aluvión de crítiques al brasileño tras poner en entredicho que España organice el Mundial 2030 si no se avanza en la lucha contra el racismo. Martínez Almeida “Que rectifique inmediatamente”. De la Fuente responde “Somos un ejemplo para otros países”».

Aquesta portada, que continua la imperialista tradició del “porque no te callas” del rei emèrit, forma part ja del museu de portades racistes del diari Marca. Recentment, hi han entrat titulars com ara «El Sergio Ramos negro», encapçalant una notícia sobre el jugador del Real Madrid David Alaba. O «El Madrid hace el indio», per a descriure el mal partit de l’equip blanc contra un petit club moldau anomenat Sheriff. Hi sobresurten, però, titulars dels anys 90’ com ara «Moro, plata y bronce» per a descriure la classificació final de la prova d’atletisme dels 1.500 metres en la que el guanyador havia estat l’atleta marroquí El Guerrouj (vencent als espanyols Cacho i Estévez) o «Leña al moro» per a informar sobre la carrera d’aquesta mateixa especialitat atlètica en la qual els atletes espanyols competien contra els favorits El Guerrouj i Morceli, ambdós marroquins.

La premsa esportiva, en general gens empàtica amb l’antiracisme, havia mostrat en els últims mesos cert interès en el combat al racisme en el món del futbol en el context dels episodis de racisme soferts pel jugador del Real Madrid Vinicius. Però sembla clar que aquell tractament periodístic tenia més a veure amb la relació clientelar que els diaris de Madrid tenen amb el club dirigit per Florentino Pérez que amb una genuïna intenció de combatre el racisme a l’esport espanyol. El pitjor de tot això és que el diari Marca segueix sent el més venut a l’Estat espanyol des de fa dècades, per davant dels diaris generalistes. Per tant, el diari Marca segueix informant des d’una perspectiva oposada a l’antiracisme i, no en poques ocasions, tirant de vocabulari i expressions clarament discriminatòries. La premsa esportiva, ens agradi o no, és un potentíssim canal emissor de narratives. I les que hem descrit només fan que el racisme encara sigui un fenomen que, en moltes de les seves manifestacions, estigui normalitzat i acceptat socialment a Espanya. És a dir, es dona la paradoxa que la portada en la qual Marca diu que Espanya no és un país racista fa que Espanya no deixi de ser-ho i, de fet, que aquest fenomen es perpetuï socialment.

La entrada Premsa esportiva espanyola i racisme se publicó primero en SOS Racisme.