Arran del desallotjament d’un bloc de pisos okupat del carrer de Muntaner de Barcelona, on vivien seixanta persones, en Vito i dues persones més van ser internades al CIE de la Zona Franca. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample creuen que “hi ha una relació directa entre l’organització política d’en Vito i la detenció”

En Vito va ser detingut el 2 de desembre juntament amb tres persones més, una d’elles menor d’edat. Fa temps que viu a Barcelona, té dues filles i, tot i que té una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, compta amb una llarga trajectòria d’arrelament. La seva detenció es va fer en el marc del desallotjament d’un bloc de pisos okupat al carrer Muntaner 28, on vivien una seixantena de persones. Ell no hi residia sinó que és membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i donava suport a les persones, majoritàriament migrants, que estaven sent expulsades de casa.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van efectuar el desallotjament i, segons denuncia Cheikh Abdoul Khadre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), en la confusió del moment, ningú va veure com s’enduien en Vito. “Hi havia un cordó policial, la gent estava intentant recuperar les seves pertinences de dins de l’edifici i, de sobte, Vito i les altres tres persones van desaparèixer”, explica Khadre.

La situació es va agreujar perquè ningú sabia on eren els desapareguts. “Després de sis hores no sabíem que havia passat amb ell, vam parlar amb les autoritats i no ens van dir res, però testimonis ens havien explicat que l’havien vist pujar a un cotxe de la Guàrdia Urbana, i per això, a la tarda, vam anar a la comissaria de les Corts per veure si es trobava allí”, explica Khadre, que ahir va comparèixer davant de l’edifici, actualment tapiat, per denunciar el cas. L’acte va ser convocat per la CNAACAT, el Casal Popular Lina Òdena, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i CAS, amb l’adhesió de SOS Racisme, Esquerra de l’Eixample Acull, Catalunya, Tanquem els CIE, #Regularizaciónya i Emergencia Frontera Sur Barcelona.

Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner van ser reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca després de passar pels jutjats

Segons detalla Khadre, quan es va personar a la comissaria li van dir que no hi constava cap detenció registrada, però paral·lelament, el lletrat Jordi Naya d’Arrels Advocats va trucar al Col·legi d’Advocats i li van comunicat que a Vito li havien assignat un advocat d’ofici. “Quan va començar el desallotjament ens van dir que no detindrien a ningú i després ens van dir que mentíem i que no hi havia ningú detingut”, denuncia Khadre. Finalment, van poder confirmar que Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner havien passat a disposició judicial i havien estat reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. El quart detingut, en ser menor d’edat, va quedar sota tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

A dia d’avui, només en Vito segueix internat al CIE de la capital catalana i segons expliquen els qui el coneixen —tant activistes com persones que vivien al bloc— té accés a un telèfon mòbil per connectar-se amb l’exterior. Se sent esperançat, perquè sap que s’està lluitant per ell, però no entén per què el van detenir i per què encara el retenen. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample afirmen que “hi ha una relació directa entre l’organització política del Vito i la seva detenció”. “Estem convençudes que això és un càstig que té a veure amb l’auge reaccionari de l’estat i un disciplinament de la classe treballadora perquè el proletariat migrant no s’organitzi”, afegeixen. Ara, segons assenyala l’advocat Naya, s’ha presentat un recurs contra la interlocutòria d’internament en base a l’arrelament familiar i social que ha pogut documentar.

Pertinences abocades a un contenidor

El seu cas és només una de les moltes històries —potser la més kafkiana— que es van presenciar durant el desallotjament del bloc del carrer de Muntaner. Aquell mateix dia, una dona embarassada que vivia a l’edifici també va ser desnonada. “Si no hagués estat per l’ajuda veïnal, continuaria al carrer”, puntualitza Cheikh Abdoul Khadrede la  CNAACAT

En aquest sentit, l’activista denuncia que l’Ajuntament de Barcelona encara no ha ofert una solució residencial a la seixantena de persones que hi vivien. Tanmateix, des del consistori asseguren que “en el moment del desallotjament equips del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona van atendre les persones desallotjades”.

Les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal

A més, des de les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal. De fet, avui dia, la porta de l’immoble està tapiada i tot just davant hi ha un contenidor d’obra on s’amunteguen el que les persones que vivien a l’edifici okupat, afirmen, són les seves pertinences. “Ara que ve el fred, el que ens fa més mal és que la gent susceptible de patir racisme es troba al carrer i per culpa de la llei d’Estrangeria no té sortides per trobar un lloc on viure”, lamenta Khadre.

L’Ajuntament de Barcelona, punta de llança dels desallotjaments

El desallotjament, tal i com van explicar les entitats en compareixença de premsa, va ser impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest extrem el confirma el consistori i diu que es va portar a terme “pels riscos per a les persones que hi residien, ja que la finca ha perdut les condicions d’habitabilitat”. Alhora, les mateixes fonts de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que “el desallotjament forçós es va executar amb la pertinent autorització judicial després que al passat mes de setembre no fos possible el desallotjament voluntari tal com ordenava l’expedient administratiu” i afegeixen que l’ocupació “provocava nombrosos problemes de seguretat i convivència entre els veïns d’aquest àmbit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample”.

Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat o a la quarantena que van desnonar a la plaça de la Gardunya.

Les entitats consideren que l’Ajuntament ha iniciat una batalla contra les persones migrants més vulnerables i assenyalen que això es pot certificar amb altres desallotjaments que s’han produït en els darrers temps. Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat, al barri de Poblenou, o a la quarantena que es van desnonar de la Tancada Migrant, a la plaça de la Gardunya del Raval. Una de les persones que vivia en aquest darrer espai, el Príncipe, hauria mort de fred després de veure’s obligat a viure al carrer.

Per tot plegat, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample, no comprèn com es pot argumentar un desallotjament per raons d’habitabilitat, quan les persones que es veuen afectades pel desnonament “acabaran vivint al carrer en condicions molt pitjors”. Així mateix, consideren que l’Ajuntament ha pres una deriva “higienista, com es pot veure amb el Pla Endreça”.

“Aquests són només alguns exemples dels milers de persones als quals l’Ajuntament de Barcelona, així com altres ajuntaments de l’àrea metropolitana, han deixat al carrer, sense donar resposta a les seves necessitats”, asseveren des de les entitats crítiques.

La entrada El cas d’en Vito: entitats denuncien persecució de l’activisme i les persones migrants se publicó primero en SOS Racisme.

Notícia extreta de 3cat | Andreu Merino Vives

A Barcelona hi ha un total de 507 persones que malviuen en assentaments de barraques o en locals ocupats, és a dir, en immobles que no disposen de cèdula d’habitabilitat. Així ho ha avançat “El matí de Catalunya Ràdio” a partir de dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, hi ha 236 persones vivint en assentaments i 271 vivint en locals ocupats, totes en situació de vulnerabilitat, entre les quals hi ha un centenar de menors. En total, consten 62 assentaments en naus o solars i 57 locals.

L’Ajuntament ha comptabilitzat aquestes dades a través del Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM), el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme en l’Espai Públic (SASSEP) i el Servei de Detecció i Intervenció amb infants, adolescents i joves migrats (SDI). El consistori defensa que aquest tipus d’infrahabitatge és un fenomen que va a la baixa, però les entitats socials ho qüestionen.

Falten dades

Diverses entitats, per exemple, assenyalen que si hi ha una tendència a la baixa és perquè les famílies marxen de la ciutat a causa, sobretot, de processos de desallotjament. També  recorden que l’Ajuntament només té comptabilitzats els locals on hi ha activitat d’economia submergida, com la recollida de ferralla, mentre que no hi ha cap cens de la resta de locals ocupats. David Espinós és coordinador de l’Associació Amics del Moviment Quart Món i assenyala aquesta realitat. “Sabem que hi ha molts locals a la ciutat on no hi ha economia informal. Només fent una volta a l’entorn de la nostra seu ho podem comprovar”, explica en referència a la Verneda.

El Sindicat d’Habitatge del Besòs i la Verneda s’explica en termes similars. “Aquí hi ha molts locals que van abaixar la persiana amb la crisi del 2008 i no l’han tornat a obrir”, afirma Paula Gómez. La representant del sindicat insisteix que, en paral·lel, la Verneda és el destí de moltes persones i famílies “expulsades a la perifèria”. “Al final hi ha famílies que no tenen on viure i acaben entrant en aquests locals per manca d’alternaitva“, exposa. Davant d’aquest escenari, el coordinador de l’Associació Amics del Moviment Quart Món, David Espinós, lamenta la falta d’un cens fiable.

“Hi ha persones que no formen part de cap recompte i fins que no es tinguin en compte totes les tipologies d’infrahabitatge, les xifres no reflectiran la realitat”

L’investigador de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, considera que aconseguir dades és “difícil, però no impossible” i qualifica de “pràcticament inabordable” l’infrahabitatge a nivell quantitatiu. Sales també planteja el dubte de qui ha de ser el responsable d’obtenir les dades. “Crec que les dades s’han de generar a partir d’equips de recerca que no tinguin com a objectiu fer intervenció social directa”, apunta.

Fonts municipals reconeixen que hi ha dinàmiques d’infrahabitatge que, puntualment, poden passar desapercebudes. “En l’àmbit dels assentaments i locals amb dinàmica d’assentament hi ha molta mobilitat”, apunten. “S’extreuen més dades de tendència que de detall”, afegeixen.

Una altra cara de la crisi d’habitatge

La Madelina i la Cristina són dues de les persones que sí que figuren a les dades comptabilitzades per l’Ajuntament. Totes dues viuen en dos locals ocupats al barri de Vallcarca, amb els seus respectius marits i amb tres fills cadascuna. També tenen en comú que l’únic ingrés que tenen prové de la Renda Garantida de Ciutadania i del que poden ingressar les seves famílies a través de treballs informals com la recollida de ferralla.

“Fa tres anys que visc a Barcelona. Al principi, en pisos, però ara fa temps que he anat de local en local”, explica. La Cristina fa cinc anys que viu a la ciutat i, en el seu cas, ho ha fet sempre ocupant locals.

“De moment estem bé però és clar que un local no és com un pis. En molts no hi ha cuina ni dutxa”

Els seus nuclis familiars ingressen poc més de 1.200 euros en el seu conjunt i així, diuen, és impossible trobar un pis en el mercat de lloguer. Segons les últimes dades, el preu mitjà a la ciutat és de 1.133 euros. L’investigador de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, apunta que l’augment dels preus és, en molts casos, el causant de situacions d’infrahabitatge. “Si els preus dels habitatges pugen de manera desorbitada, la demanda d’habitacions i els seus preus també ho fa. Això provoca una bossa cada cop més gran de persones sense cap solució habitacional”, diu.

Hi coincideix Manu Sánchez, del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, el col·lectiu del qual formen part la Madelina i la Cristina. “Hem anat veient com moltes persones desnonades han acabat vivint en locals i assentaments. És impossible que aquestes famílies accedeixin actualment a un pis”, argumenta. Davant d’això, Sales planteja que l’infrahabitatge no ha de ser atès només a través dels serveis socials, sinó de polítiques estructurals d’habitatge.

“Es requereixen polítiques contundents que donin la volta al mercat d’habitatge”

Sense permís de treball

La Madelina i la Cristina tenen un altre problema afegit a l’hora d’intentar accedir a un habitatge: ni elles ni els seus marits tenen permís de treball. Una situació en què es troben milers de persones a Catalunya, com recorda el president de SOS Racisme, Cheikh Drame: “Les persones en situació administrativa irregular aporten a la societat, però no són considerats ciutadans”, lamenta.

Drame denuncia el cul-de-sac en què es troben immerses moltes d’aquestes persones: “Per aconseguir els papers necessites un contracte de feina i per aconseguir el contracte de feina necessites un paper. Aquest bucle et condemna a la precarietat“.

La entrada Almenys mig miler de persones viuen en barraques i locals ocupats a Barcelona, un centenar de menors inclosos se publicó primero en SOS Racisme.

Amb la moderació de Ramia Rahoui, vam comptar amb les ponències de Roland Mimi Ngoy, que va analitzar la situació que viu la República Democràtica del Congo; Yusso Abdallah, que va parlar sobre la situació a Gaza, a Palestina i les seves implicacions i responsabilitats dels països del Nord Global; i finalment Helios F. Garcés va fer una reflexió global sobre la història colonial i la seva herència, així com sobre la relació indivisible dels conflictes del Sur Global amb el racisme estructural i l’imperialsme.

Com a cloenda de l’acte, Fadi Waked, ballarí d’origen Palestí, va presentar la seva perfomance ‘A ticket to anywhere’, un espectacle per reflexionar sobre el dolor del poble palestí i de l’experiència migratòria.

El nostre manifest

Des de SOS Racisme Catalunya volem aprofitar aquesta trobada per assenyalar la relació directa entre colonialisme, racisme estructural i violència sistèmica amb els genocidis al sud global i als països occidentals empobrits per lògiques imperialistes. Els sistemes colonials moderns han deshumanitzat les comunitats no blanques, permetent que els genocidis i els conflictes siguin vistos com a inevitables o justificables per interessos geopolítics i econòmics.

A Palestina, l’ocupació israeliana representa una extensió del colonialisme occidental a Orient. La desproporció de les polítiques i accions militars israelianes contra el poble palestí i aquells que, des de la regió, el recolzen o l’acompanyen, incloses la neteja ètnica i la destrucció sistemàtica d’infraestructures civils, són formes de genocidi motivades pel manteniment dels privilegis occidentals i la lògica del capital. La narrativa que deshumanitza els palestins etiquetant-los com a “terroristes” justifica aquest tracte, invisibilitzant els seus drets humans i reforçant estructures de dominació global.

En cap cas s’hauria d’entendre que uns genocidis són més greus que altres. Per això no volem deixar d’assenyalar la inexistent cobertura mediàtica i preocupació tant institucional com social, així com la del tercer sector dels països del nord global, incloent-hi tant les administracions com les entitats socials, respecte a la violència, esclavitud, explotació i massacres que estan tenint lloc a la RDC.

A la República Democràtica del Congo (RDC), el genocidi i la violència massiva estan intrínsecament lligats al saqueig de recursos naturals com el coltà i els diamants, fonamentals per al capitalisme global. Aquestes dinàmiques es veuen com una part d’un “capitalisme racial” que perpetua l’explotació de cossos negres i terres africanes per sostenir el consum al nord global. Aquest saqueig està arrelat a la colonialitat, que històricament ha relegat l’Àfrica (i el sud global en general) a una condició de proveïdor de recursos i mà d’obra descartable, amb impactes devastadors en les poblacions locals.

Aquestes violències estan profundament interconnectades per estructures de poder racistes i colonials que organitzen el món. Són estructures que justifiquen les atrocitats mitjançant la deshumanització sistèmica, promovent narratives que classifiquen certes vides com a menys valuoses o prescindibles.

Aquest enfocament crida a una reavaluació global que qüestioni l’ordre racial-capitalista, visibilitzi les lluites locals i promogui una acció humanitària realment antiracista i decolonial, que no reprodueixi lògiques de dependència o paternalistes.

El conflicte i genocidi al Congo no són només una tragèdia local, sinó una manifestació global de desigualtats racials i econòmiques estructurals. Des d’una perspectiva antiracista, és necessari desafiar les narratives que deshumanitzen les víctimes i perpetuen l’explotació. Des del panafricanisme, la solució passa per empoderar les nacions africanes perquè exerceixin un control sobirà sobre els seus recursos.

Per aconseguir justícia, és imperatiu que les nacions africanes i la diàspora treballin juntes, i que el Nord Global assumeixi la seva responsabilitat per aturar les pràctiques corporatives i polítiques que perpetuen aquest cicle de violència.

Perspectiva antiracista
Des d’una perspectiva antiracista, el saqueig i la violència al Congo representen la continuació de dinàmiques colonials, on les vides africanes són sistemàticament devaluades davant dels interessos econòmics de les elits globals. La indiferència cap a les atrocitats al Congo reflecteix un doble estàndard racial:

• Silenci internacional: Malgrat la magnitud de la tragèdia, els genocidis al Congo reben poca atenció mediàtica en comparació amb conflictes en regions occidentals o de més interès polític per als països del Nord Global. Aquest racisme estructural perpetua la invisibilització de les víctimes africanes.
• Neocolonialisme corporatiu: Les multinacionals que es beneficien de l’explotació del coltà i altres recursos perpetuen la lògica colonial d’extracció sense responsabilitat social. Les cadenes de subministrament globals estan impregnades de racisme, ja que els costos humans recauen desproporcionadament en poblacions negres.
• Opressors suficientment “dolents” i llunyans: Segons els interessos econòmics i socials, i des d’una perspectiva eurocèntrica, s’entén que hi ha potències a les quals ens podem oposar i altres no; aquelles suficientment llunyanes per no identificar-nos-hi, contra aquelles que poden arribar a formar part d’un “nosaltres”.

Reivindiquem, ara i sempre:

• Justícia i reparació per al poble palestí i per a tots els pobles afectats

• Palestina lliure

• Fi del neocolonialisme i de l’esclavitud moderna

• Fi de les relacions comercials i institucionals amb Israel

• Sancions internacionals als països que exerceixen violència

• Fi de l’enviament d’armes

• Boicot i desinversions

• Alto al foc

Fotografies de l’esdeveniment:

La entrada Agraïments. Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Per tant, des de l’entitat defenem fermament el reconeixement de la violència específica contra la dona, que es reprodueix amb més brutalitat i impunitat quan la dona no és blanca i/o no és una dona cis.

Partint d’una perspectiva crítica pel que fa a la subjectivitat atribuïda de la dona, avui ens preguntem, què està en la categoria dona i què no? Quines violències estan contemplades com a violències específiques per motius de gènere i quines no?

El 2023 per primera vegada a Espanya es va investigar un feminicidi com a delicte de violència de gènere a una dona trans que encara no havia fet la transició. Quantes agressions i feminicidis no han estat a les estadístiques? Quanta violència contra les dones trans no ha sigut ni encara és reconeguda com a violència de gènere? Per quants controls, patologització, i estigma ha de passar una dona trans per ser reconeguda com a dona?

En aquest sentit, també cal recordar la violència contra les treballadores sexuals, un col·lectiu criminalitzat, marginalitzat i desemparat per les institucions. A més, un sector del feminisme tampoc el vol reconèixer com a dona treballadora que viu unes violències específiques. Dintre de les treballadores sexuals, cal recordar, que un alt percentatge el conformen dones migrants i/o transexuals i dissidents del gènere.

Si ens centrem específicament en el racisme des d’una perspectiva de gènere, la nostra experiència des del Servei d’Atenció i Denúncia, també ofereix dades reveladores: el 2022 per primera vegada en la història del servei, el nombre de dones denunciants va superar el nombre d’homes. En concret, el 55% de les persones que van denunciar (casos nous) responen al gènere dona, enfront del 44% que respon al gènere d’home. Quant a l’origen de les persones ateses en els casos nous assumits, els percentatges es mantenen en nivells similars o iguals el 2021. El percentatge més alt correspon, amb un 32%, a les persones amb orígens del Magreb. Durant el 2023, la tendència s’ha mantingut.

Aquesta última dada sobre l’origen ens porta també a reflexionar sobre les múltiples violències que sofreix la dona musulmana: racisme, masclisme, i islamofòbia; és a dir la islamofòbia de gènere.

Avui, doncs, no podem parlar de la violència contra la dona sense parlar de la llei d’estrangeria, la necropolítica europea, les traves administratives per aconseguir la regularització, les preses de custòdia a dones migrants, les jornaleres migrants de la fruita i tota la violència racista estructural que afecta les dones d’una manera concreta i amb més brutalitat.

El racisme estructural i la transfòbia, també són violència de gènere.

La entrada 25N: El Racisme i la Transfòbia també són violència de gènere se publicó primero en SOS Racisme.

• Data: 9 de desembre de 2024
• Hora: 18:00 h
• Ubicació: laBonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison). Carrer de Sant Pere Més Baix, 7. Barcelona.
• Gratuït amb inscripció prèvia fent clic aquí.

Ja tenim aquí la Polifa 2024!

El dia 9 de desembre és el Dia Internacional contra el Genocidi i hem preparat una trobada amb la ciutadania, les col·lectives, les entitats i totes les comunitats travessades pel racisme per fer una reflexió conjunta. Com el sistema racial colonial utilitza com a eina el genocidi per a la seva perpetuació?

Reflexionarem també sobre la invisibilització d’alguns genocidis, i sobre la impossibilitat d’analitzar els processos d’extermini de cultures, poblacions, països, sense parlar de colonialisme i racisme; i en definitiva, de capitalisme racial.

Et convidem a venir, participar, reflexionar i pensar amb nosaltres!

En aquesta jornada hi haurà ponències que oferiran una anàlisi profunda sobre la situació a Palestina i República del Congo, amb l’objectiu de generar consciència i obrir un espai de diàleg i reflexió.

• Ponents:
  • Roland Mimingoy; Anàlisi sobre la situació al Congo. @Roland_Mimingoy
  • Yusso Abdallaha: Anàlisi sobre la situació a Palestina.
  • Helios F. Garcés; Anàlisi del racisme estructural i genocidi @helios_f

• Modera: Ramia Chaoui @ramiachaoui

Hi haurà, a més, una performance de dansa, a càrrec del ballarí Palestí Fadi Waked que tancarà la jornada. @fadi_waked94

Preguem a les persones que assisteixin a l’acte puntualitat. Registre d’entrada i obertura de portes 17.30 h.

T’esperem!

La entrada Polifa 2024: Genocidis i Racisme: Una anàlisi decolonial se publicó primero en SOS Racisme.

Des de l’inici, aquest cas ha estat marcat per una forta protecció institucional vers els sis agents imputats i la reputació del cos policial. Per aquest motiu vam testimoniar de la manca d’acció institucional per la identificació dels autors, conductes corporativistes, secretisme i la banalització dels fets. Mostra d’això és que s’ignorés la petició de SOS Racisme Catalunya de separar cautelarment del cos policial als sis agents imputats després dels fets, fins a l’esclariment dels mateixos en seu judicial.

Gairebé cinc anys després dels fets, els sis Mossos d’Esquadra imputats van assumir la seva culpabilitat davant de l’Audiència Provincial i es van imposar les penes d’un any de presó, tot i que roman suspesa, una inhabilitació per exercir en el seu càrrec durant sis mesos i una prohibició d’aproximació a la víctima. A més a més, hores després del judici, el Departament d’Interior, a través del seu conseller, Joan Ignasi Elena Garcia, va anunciar que els agents condemnats serien expulsats del cos policial i perdrien la condició de funcionaris públics.

El cas és que, quatre mesos després del judici, el compromís institucional no es va materialitzar, perllongant i dificultant la reparació de la víctima, que va patir una segona victimització de la qual són responsables les institucions, els sindicats policials i la Conselleria d’interior. En aquell moment, SOS Racisme Catalunya va criticar públicament la manca de voluntat política per aplicar mecanismes de protecció i reparació contra el racisme policial.

Avui dia podem afirmar que la precipitada notícia de l’expulsió dels agents va ser una instrumentalització del cas i una forma de publicitar una pretesa mesura exemplaritzant que va trigar mesos a complir-se, quan la realitat és que l’expulsió del cos és una obligació, recollida en el decret de la Funció Pública.

En data de setembre 2024, la informació que SOS Racisme ha obtingut, després de dur a terme accions de pressió política, així com reunions i consultes institucionals, és que els sis agents condemnats han perdut la condició de funcionaris públics.

Tot i això, el fet d’haver estat condemnat per una agressió física i psicològica contra un jove negre, sembla no ser raó suficient perquè aquests agents no es puguin reincorporar al cos: l’article 68.2 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic regula la possibilitat de rehabilitar la condició de funcionari públic, a petició de la persona interessada, ateses les circumstàncies i l’entitat del delicte comès. Per tant, els agents podrien sol·licitar la seva rehabilitació com a funcionaris públics i tornar al cos.

Així doncs, amb aquest Comunicat, des de SOS Racisme Catalunya i com a forma de reparació particular i col·lectiva sol·licitem a les institucions implicades:

• La difusió del decurs del cas i de la situació dels agents condemnats. Especialment, un seguiment a la qüestió de si els agents seran rehabilitats o si superen la convocatòria de places d’agent de qualsevol cos policial.
• La resposta a la qüestió de si els sis agents han estat sancionats per la via disciplinària interna.
• La comunicació de quines mesures s’han pres al cos de Mossos d’Esquadra per combatre el racisme institucional i les agressions físiques i psicològiques contra la ciutadania no blanca.

El compromís de SOS Racisme es manté ferm amb la víctima i els col·lectius afectats: continuarem treballant per la visibilització d’aquests casos, la no impunitat, i la no repetició.

Sempre exigirem la responsabilització de les administracions públiques davant el racisme institucional.

La entrada Un any després, la justícia i la reparació per a la víctima continuen sense materialitzar-se se publicó primero en SOS Racisme.

Malauradament, estem rebent moltes denúncies i consultes de persones que, arran de la situació de la DANA a València, veuen publicats missatges d’odi a les xarxes socials. Reportar i denunciar l’odi és la manera més efectiva de frenar-lo. Des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) oferim assessorament i suport per fer-ho. Compartim alguns aclariments i un petit protocol de com actuar quan ens trobem amb missatges que fomenten l’odi i ofenen persones o comunitats senceres. Ja en siguis víctima directa com destinatari indirecte, això et pot ser útil.

Es pot denunciar?

Només es poden denunciar per via penal els continguts o amenaces que es considerin delicte d’odi, i això, dins d’una societat i un estat que (re)produeix el racisme, no és senzill. El concepte legal de “delicte d’odi” és molt restrictiu i deixa fora moltes manifestacions que a parer nostre també afecten greument les persones. En tot cas, si tens dubtes que allò que has vist o has rebut pugui constituir un delicte, comunica’t amb nosaltres i des del SAiD estudiarem el cas i t’informarem de les possibles vies d’actuació. En cas que sí que es pugui denunciar, des del SAiD durem a terme les accions legals pertinents i t’assessorarem.
Per poder fer la valoració necessitem que ens enviïs un missatge a denuncia@sosracisme.org que inclogui tota la informació que ens permeti dibuixar el context i a la policia identificar l’autoria:

• el missatge o contingut exacte
• el link sempre que sigui possible i/o la captura de pantalla
• la data i hora que s’ha publicat o rebut
• la persona o àlies que ho ha publicat.

Així i tot, és molt important que tinguem en compte que tot i que denunciem un contingut o un perfil per via penal o ho reportem a les empreses digitals, no tancaran les pàgines o perfils de manera immediata. Moltes vegades Facebook o Twitter desestimen les nostres queixes perquè consideren que allò que reportem no trenca les seves normes de comportament. Per això és important no delegar el paper de denunciant només a les entitats o plataformes socials, sinó exercir pressió social denunciant des de diferents comptes, també els nostres personals. Com més queixes rebin d’un perfil concret, més probable és que actuïn.

Què pots fer si has vist o rebut un contingut racista a les xarxes socials?

1) NO compartir-ho. De vegades de manera benintencionada compartim el contingut o utilitzem l’etiqueta o hashtag racista per denunciar-ho. Hem d’evitar fer-ho fent servir altres vies, com ara crear etiquetes alternatives.
Des de SOS Racisme posen aquest exemple: en comptes de contrarestar els missatges racistes i islamòfobs repetint els hashtags que ells usen o responent al tuit, una alternativa per frenar l’impacte dels missatges d’odi és usar un hashtag diferent com: #stopracisme #stopislamofobia o qualsevol altre contrari, o posar un tuit alternatiu informant que el que sé està difonent per les xarxes no és verídic.

Un exemple d’un tuit racista amb discurs d’odi i que difon informació falsa a les xarxes vs un tuit que sense contestar directament ni usant cap #hashtags respon.

Tuit en contra:

Tuit a favor:

2) Reflexionar abans de respondre. Una característica que defineix les xarxes socials són la seva immediatesa, i aquesta, de vegades, ens pot jugar una mala passada. Abans de contestar un tuit o una publicació racista, ens hem de plantejar amb quin objectiu ho fem i qui és l’emissor, per poder valorar si val la pena o suposarà un desgast inútil.
Hi ha perfils a les xarxes, moltes vegades anònims, creats només per difondre missatges d’odi i que “busquen” la reacció d’altres usuaris per “divertir-se”. Són els anomenats “trols“. Davant aquesta situació, és compartida la sentència “Don’t feed the troll” (no alimenteu els trols) perquè no s’aconsegueix mai cap reacció positiva i amb el nostre desgast personal ajudem a incrementar la seva incidència.

Altres vegades, participant amb la nostra opinió antiracista podem trencar una espiral de silenci o fer reflexionar la persona que ho ha publicat. Sobretot si ho fem en un to constructiu, sense criminalitzar al remitent, aportant material alternatiu (altres notícies, vídeos, mems…) o punts de vista que no s’havia plantejat. Això s’ha de valorar especialment quan ens dirigim amb una persona coneguda o del nostre entorn.

En tot cas, donem-nos temps de reflexionar i construir el nostre propi relat. A la xarxa podem trobar alguns consells per actuar correctament, inclús plataformes organitzades d’activistes que actuen contra l’odi a les xarxes i contra les notícies falses/rumors falsos i que ens poden donar suport com per ejemple: Proyecto Proxi, Maldita.es i moltes més.

3) Reportar a l’empresa el contingut racista. Facebook, Twitter i la majoria de les xarxes socials tenen les seves pròpies regles del joc, i en principi no toleren que s’utilitzi la seva plataforma per difondre missatges sexistes, racistes ni de cap tipologia d’odi. Així i tot, de vegades no compartim amb Facebook i Twitter on està la línia divisòria entre llibertat d’expressió i discurs d’odi.

Tanmateix, cal emprar el sistema propi de les empreses per reportar aquests continguts. I recomanem guardar una captura de pantalla del missatge com a prova, per si aquest s’esborrés.

Com reportar a X:

Els criteris de Twitter per identificar els continguts no desitjables són els següents:

I la denúncia es pot fer a través d’aquest enllaç o seguint els següents pasos, depenent de si es tracta d’una piulada o un perfil:

Per a denunciar un tuit:

Passos a seguir per denunciar un tuit. Font: X

Per a denunciar un missatge individual des de X:

1. Ves a la conversa i situa el missatge que vols denunciar.

2. Polsa els tres puntets que et surt a la dreta.

3. Et sortirà el següent desplegable:

4. Polsa en “denuncia el missatge” i et sortirà un altre desplegable, hauràs d’indicar el motiu de la denúncia.

Denunciar un perfil/usuari de X:

1. Ves al perfil de l’usuari i polsa els tres puntets que veuràs.

2. Et sortirà el següent desplegable:

3. Identifica el tipus de report, en aquest cas “odi” i “referències que inciten a l’odi”.

Com reportar a Instagram:

Si després de consultar les Normes comunitàries i les condicions d’Instagram creus que algun compte no segueix una o vàries d’elles, hauries de denunciar l’assetjament mitjançant aquest sistema de denúncies a l’aplicació. Aquesta és la forma més ràpida de fer que es revisin publicacions perfils ofensius.

Si experimentes assetjament de forma repetida o prolongada, s’ha creat un compte que incita a l’odi utilitzant la teva imatge o l’assetjament es repeteix després d’adoptar les mesures de prevenció, pots denunciar el compte directament a Instagram perquè el revisi. Proporciona tota la informació necessària a la denúncia per ajudar que el problema es resolgui tan aviat com es pugui.
Des del mateix perfil, selecciona l’opció de més informació (tres puntets) i selecciona denunciar i/o bloquejar.

Com reportar a Whatsapp i Telegram:

No coneixem que les empreses de missatgeria mòbil, com WhatsApp o Telegram, disposin d’una via de denúncia del contingut que s’hi comparteix. Si bé és cert que tots dos tenen una bústia de contacte, a la que es pot accedir pel Menú/Configuració/Contacta’ns.

El que recomanem és, com en el cas de les xarxes socials, aturar la difusió del missatge no compartint-lo i responent a la persona que ens ho ha enviat fent-li saber que és un contingut que no ens agrada, que rebutgem o que no considerem adequat.

Si sense crispació traslladem al nostre contacte sobre la manca de veracitat del missatge, o sobre el contingut implícit, el mal que pot fer, etc., potser podem fer reflexionar a la persona i evitar que ho torni a fer.

Però si els missatges són intolerables o ens està assetjant, el podem bloquejar: des de la mateixa conversa, seleccionar la icona de més informació (tres puntets) i seleccionar bloquejar. Des de la pantalla d’informació del perfil, seleccionant l’opció “Bloquejar”. Si no el tenim guardat a la nostra agenda de contactes, ens apareix la possibilitat de bloquejar directament a l’inici de la conversa: Bloquejar | Agregar.

La entrada Delictes d’odi a les xarxes. Es pot denunciar? se publicó primero en SOS Racisme.

El passat 19 de setembre es produia una macro batuda a Can Anglada que va acabar amb 88 persones identificades de les que 4 els van aplicar la Llei d’Estrangeria. Amb aquesta concentració volem denunciar el perill d’un racisme policial que sovint estigmatitza un mateix barri i als seus veïns i veïnes.

L’extrema dreta amb el seu discurs d’odi estigmatitza les persones racialitzades o llegides com a musulmanes i vomita el seu odi vers a certs barris o territoris. Un d’ells és el barri de Ca N’Anglada de Terrassa. No obstant, les dades són clares i Terrassa no té un problema de seguretat ni els delictes han incrementat en els darrers temps.

A Terrassa es registren 52,35 delictes per a cada mil habitants i l’índex delictiu és un 49% inferior a la mitjana catalana. Ni tan sols el barri que apunten és un barri amb els pitjors indicadors d’incidència de delictes de la ciutat.
La batuda va estar presidida per la Consellera d’Interior, Núria Parlon i el director general de Policia, Josep Lluís Trapero i hi van participar efectius dels mossos d’esquadra, la policia nacional i la policia local. També va comptar amb la complicitat de l’alcalde, Jordi Ballart, que personalment en va publicitar els resultats en xarxes socials.

Els veins i veines exigim als responsables polítics que deixin de fer el joc a l’extrema dreta i de criminalitzar un barri i uns col·lectius comprant els marc de discurs d’odi en alça. Aquestes operacions que de vegades semblen fetes de cara a la galeria tenen el perill de reforçar discursos alarmistes tot normalitzant el racisme i posant en la diana de la policia els i les ciutadanes racialitzades.

No es tracta de negar el problemes de seguretat però quan aquests s’aborden amb batudes indiscriminades i amb una contundencia que no veiem mai contra els delictes de coll blanc de les elits, amb el seu frau fiscal, no ens podem deixar de preguntar si rere aquestes batudes no hi ha una voluntat de criminalització de determinats barris i veïns. Fer front a l’extrema dreta i als discursos d’odi vol dir denunciar-los i combatre els bulos i la desinformació que escampen, però mai entrar en els seus paranys d’estigmatització, alterització i deshumanització de persones, col·lectius i territoris.

Des de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme demanem una reflexió sobre l’impacte de les seves actuacions en el barri de Ca N’Anglada i en la vida de les veines i veïns i un canvi en les seves polítiques de criminalització de la migració, les persones racialitzades o certs territoris.

Per això cridem a les veines i veins a concentrar-se el divendres 18 d’Octubre a les 18h a concentrar-se a la Plaça Rosa Parks del barri de Ca N’Anglada.

La entrada “Manifest 18O. Prou odi, prou racisme, no a la violència policial” se publicó primero en SOS Racisme.

Josep Granados, advocat antiracista de SOS Racisme, assenyala: “Al nostre país el racisme encara és una forma de racionalitat del ciutadà mitjà i es configura com una forma normal de relacionar-se amb la realitat, també als camps de futbol. Si no no s’entendria el grau d’acceptació que aquest tipus d’insults tenen en els camps de futbol espanyols (i en part de la premsa esportiva), on s’ha arribat a minimitzar i justificar la seva dimensió discriminatòria.”

Per què no es va aplicar el protocol de racisme? Per què el debat als mitjans que és deriva sempre és preguntar-se si Espanya és un país racista? Sabem que Espanya és un país racista, és hora de superar aquesta pregunta i començar a parar aquestes violències.

Notícia extreta d’eldiario.es

Des de les graderies de l’estadi van poder sentir-se desqualificacions com a “puta moro”, “mena de merda” o “a vendre mocadors a un semàfor”.

LaLiga denunciarà les “intolerables conductes racistes” contra els futbolistes del FC Barcelona Lamini Yamal i Raphinha per part d’alguns aficionats del Reial Madrid presents en el Santiago Bernabéu en el partit de futbol que tots dos equips van disputar aquest dissabte. Per part seva, el Reial Madrid ha anunciat que adoptarà “mesures disciplinàries i judicials” contra els responsables de l’ocorregut.

Durant el partit de LaLiga en l’estadi madridista, Lamini Yamal va rebre insults després de marcar el 0-3, quan es van poder sentir expressions ofensives com a “moro de merda”, “puta negre”, “puta moro”, “mena de merda” o “a vendre mocadors a un semàfor”.

“Davant els fets ocorreguts durant el transcurs del partit Reial Madrid-FC Barcelona, en el qual es van observar intolerables conductes racistes, LaLiga denunciarà de manera immediata els insults i gestos racistes rebuts pels jugadors del FC Barcelona davant la Secció d’Odi de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, informant d’això a l’Excel·lentíssim Fiscal de Sala Coordinador de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat”, ha assenyalat LaLiga en un comunicat.

A més, la patronal ha condemnat “enèrgicament” aquests fets. “LaLiga continua ferm en el seu compromís d’erradicar qualsevol classe de conducta racista i odi dins i fora dels estadis. En l’esport no hi ha lloc per a aquesta xacra”, apunta.

Per part seva, el Reial Madrid també ha condemnat els insults racistes als jugadors culers i anunciat mesures legals. “El Reial Madrid condemna de manera rotunda qualsevol mena de comportament que impliqui racisme, xenofòbia o violència en el futbol i en l’esport, i lamenta profundament els insults que uns pocs aficionats van proferir anit en un dels córners de l’estadi”, subratlla en un comunicat.

“El Reial Madrid ha obert una recerca a fi de localitzar i identificar als autors d’aquests lamentables i menyspreables insults, per a poder adoptar les mesures disciplinàries i judicials pertinents”, conclou.

La entrada LaLiga denunciarà els insults racistes contra Lamine Yamal i Raphinha i el Reial Madrid anuncia “mesures disciplinàries” se publicó primero en SOS Racisme.

Durant la conversa, Ruiz va compartir la seva perspectiva sobre el desafiament de construir una consciència social antiracista i la necessitat d’apostar per un canvi que només pot donar-se amb compromís i persistència. “Hi ha hagut evolució?”, va ser una de les preguntes claus formulades per Rodríguez. La resposta de Ruiz va reflectir una visió tant crítica com esperançadora, assenyalant els petits avanços en la sensibilització social i l’educació, però també la creixent urgència de reforçar aquests esforços, especialment en joves, mitjançant campanyes i formacions antiracistes en escoles i instituts.

Un dels punts més rellevants de l’entrevista va sorgir en abordar el preocupant augment dels discursos d’odi, cada vegada més presents en l’àmbit públic i les xarxes socials. Ruiz va explicar que els requisits perquè un acte constitueixi discurs d’odi en l’àmbit penal a vegades no es compleixen, limitant així l’abast de la justícia en aquests casos. Va subratllar la importància de comptar amb “eines restauratives” que, més enllà de la sanció, permetin la comprensió i l’enteniment de les actituds racistes, promovent així una transformació profunda i duradora en la societat.

La conversa va oferir un espai per a reflexionar sobre com enfocar la lluita contra el racisme no sols com una batalla legal, sinó també com un compromís comunitari i educatiu que ha d’integrar-se en tots els nivells de la societat. Segons Ruiz el treball de conscienciació ha d’anar més enllà de castigar l’odi i enfocar-se a erradicar les arrels de la discriminació a través de l’educació i el diàleg.

Et deixem l’entrevista completa, disponible en el programa “Via 15” a partir del minut 8.30.

La entrada Úrsula Ruiz en Betevé: “Necessitem comptar amb eines restauratives contra les actituds racistes” se publicó primero en SOS Racisme.