accés a drets archivos - SOS Racisme

Negar el padró maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional

SOS Racisme — Tue, 06 Oct 2020 12:26:29 +0000

Què és el padró i per què és important lluitar pel compliment de la normativa que regula l’accés al padró?

El padró és el registre administratiu que reflecteix el domicili on resideixen les persones. La seva única competència és la de verificar les dades on viuen les persones, sense qüestionar-les.
El padró no té cap competència en qüestions sanitàries o de propietat. Les situacions d’infrahabitatge o de persones sense domicili fix poden i han de figurar com vàlides en el padró.
El padró és la porta d’accés a drets bàsics com la sanitat i l’educació; i sobretot, és un dels requisits indispensables perquè les persones migrants puguin adquirir el permís de residència i treball.
Els ajuntaments estan obligats a aplicar la normativa vigent i posar les mesures necessàries per assegurar la seva aplicació. Per tant, no complir amb la normativa maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional.
El racisme es perpetua amb la burocratització: Els ajuntaments posen impediments, excuses i demores, com p.e. l’ús d’informes per verificar on viuen persones sense domicili. Segons la norma, si no es té resposta de l’ajuntament després de tres mesos d’haver sol·licitat el padró, aquest s’hauria de fer efectiu de manera positiva, contràriament al que passa avui dia.
El racisme es perpetua amb la vulneració de drets: No es poden aplicar condicions diferents a cada municipi per empadronar-se. La vulneració l’accés al padró exclou socialment les persones migrades i impossibilita el seu desenvolupament vital.
El racisme es perpetua amb la negació de la ciutadania: Negar el padró contribueix a negar l’existència social i política de les persones migrades i a la seva invisibilització a les estadístiques oficials, a partir de les quals es dissenyen les polítiques públiques.

[metaslider id=13065]

La entrada Negar el padró maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional se publicó primero en SOS Racisme.

Les 7 accions mes visitades del 2018

SOS Racisme — Fri, 21 Dec 2018 13:02:07 +0000

El 2018 ens ha portat noves realitats i casos, on el racisme ha mostrat les seves diferents facetes de la manera més crua. Però també, ens ha portat una suma de lluites i resistències de les quals només podem continuar aprenent. A punt d’acabar aquest any volem compartir amb vosaltres el que més s’ha vist del nostre treball durant aquest any que se’n va:

1. GLOSSARI ANTIRACISTA
Per a començar hem intentat declarar el nostre rebuig, amb més contundència, a totes les mostres de discriminació i violència racista, social i institucional. Per a això ha estat important saber expressar, a què ens referim quan parlem de racisme. Què és la xenofòbia, la racialització, el delicte d’odi, el prejudici, a què ens referim amb antiracisme? Hem concretat aquestes definicions al nostre glossari antiracista , que ha estat una de les pàgines més visitades en la nostra web. El 2019 continuarem ampliant-lo!

2. GUIA CONTRA L’ODI
A principis d’any, en el marc de la lluita contra l’odi, vam publicar el manual “Ciberespect. Guia pràctica d’intervenció en línia per a ciberactivistes». Aquest treball col·laboratiu entre diferents organitzacions va captar l’atenció de molts dels nostres ciberactivistes. Aquesta guia presenta diferents exemples d’accions que ens ajuden en la lluita contra l’odi a Internet. La pots descarregar aquí.

Il·lustració de Roser Pineda per La Directa

3. RELATS REALS
Un dels articles més llegits de la nostra sèrie #RelatsReals va ser el cas d’Alan. L’odissea de buscar pis se suma a la barrera dels prejudicis racistes. En el cas d’Alan, fins i tot les administracions de les immobiliàries reprodueixen el racisme, afectant l’accés al dret fonamental de l’habitatge. #Relatsreals forma part de la nostra col·laboració mensual amb La Directa. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAID). Ja comptem amb 32 relats que pots llegir!

Fotografia de Olmo Calvo, per Diagonal

4. DRET A LA SALUT

Aquest any es van complir 6 anys de l’aprovació del Real decreto ley 16/2012, que suposa un punt d’inflexió per a la seguretat de les persones migrants, doncs se’ls va prendre un dels drets més bàsics: el dret a la salut. Gràcies a la pressió social, es va impulsar l’aprovació de la Llei d’Universalització de l’assistència sanitària a través del Servei Català de la Salut. No obstant això, la Plataforma per una Assistència Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat) de la qual SOS Racisme en forma part, denuncia que aquesta llei no és suficient per garantir la universalitat a la sanitat. Vols saber més? Parlem d’això en un dels articles més llegits.

5. EL RACISME SURT DE FESTA
Tu també tens aquests problemes per sortir de festa? Amb aquest vídeo iniciem la campanya #elracismesurtdefesta, una sèrie de cinc microrelats que mostren discriminacions habituals en l’oci nocturn. Per les vambes, pel cabell, perquè no estàs a la llista… les excuses són diverses, però la causa sempre és la mateixa: En aquest altre vídeo et donem idees per a saber com reaccionar mínimament quan al teu amic no el deixen entrar en benefici del racisme estructural.

6. LLUITA CONTRA L’ÚS DE PERFILS ÈTNICS
Aquest any també hem seguit amb la campanya #PareuDePararme. Una denúncia al criteri normalitzat del “perfil ètnic” en moltes identificacions o controls, en què es demana la documentació a persones racialitzades sense tenir en compte el que han fet o no han fet. Diferents persones ens ho han explicat. L`Isabelle i Esther, per exemple, assenyalen clarament l’existència d’òrgans de l’Estat que presumeixen la criminalitat d’altres persones basant-se únicament en el seu origen racial o ètnic. O el Marc, qui al llarg de la seva vida, ha estat aturat en moltes ocasions, sentint com el racisme estructural crea rebuig. Signa el nostre manifest i escolta tots els testimonis!

7. SUPORT A LA TANCADA MIGRANT
Aquest any vam aprendre, sobretot, de la lluita de les persones migrades i refugiades que es van tancar en l’antiga escola Massana de Barcelona. Des de SOS Racisme ens solidaritzem i mostrem el nostre suport. Hem publicat aquí les seves reivindicacions en forma de 10 punts concrets de lluita pels seus drets, que la tancada va presentar de manera pública.

La entrada Les 7 accions mes visitades del 2018 se publicó primero en SOS Racisme.

#RELATSREALS: Odissea per la discriminació inmobiliària

SOS Racisme — Wed, 09 Aug 2017 09:07:46 +0000

La Sara i el seu marit, en Marc, buscaven un pis per llogar a Granollers. Volien una cosa que estigués bé de preu i a la zona on es bellugaven habitualment. Durant la cerca, passaven de la il·lusió al neguit constantment, perquè no hi havia gaires ofertes que s’adeqüessin a les seves condicions. Després de mirar i remirar, van trobar una oportunitat ideal i, a finals de maig, van quedar amb l’agent d’una immobiliària per visitar un pis.

Eren les cinc de la tarda, arribaven puntuals. La Sara es va recol·locar el mocador i va agafar la mà d’en Marc, per calmar els nervis. Quan no feia ni dos minuts que eren davant del portal, va sonar el mòbil:

-Em sap molt de greu, Marc. Una parella ha vingut a veure el pis aquest matí i acaba de llogar-lo. La visita queda anul·lada. –Va informar l’agent, secament.
Que estrany, van pensar. Mentre en Marc xerrava pel mòbil, la Sara va veure una dona al final del carrer parlant per telèfon… Podia ser que l’agent les hagués refusat en veure-les de lluny, per la seva manera de vestir i les seves faccions?

La Sara i en Marc es van desanimar i, durant un temps, van deixar de buscar pis per mandra de tornar a ser discriminades

Tot i quedar una mica abatudes, no van desistir. Dies més tard, van trobar una altra oferta interessant de la mateixa immobiliària. En Marc hi va trucar, marcant el seu accent marroquí. El pis estava reservat, li van dir, sense donar peu a altres opcions. No s’ho van acabar de creure perquè l’oferta va continuar penjada al web durant més de dues setmanes fins que van abaixar-ne el preu. Van decidir tornar a trucar:
-Bona tarda.
-Hola, buenas tardes. Llamo por un piso que he visto anunciado y que está en la calle Ramon Llull. A 480 euros…
-Está reservado.
-Ah, es que hace un mes llamé y me dijeron que estaba reservado, pero veo que todavía está en la página web…
-Este piso no hace un mes que lo tenemos, señor.
-Sí, valía 500€ antes.
-No, sólo hace dos semanas que lo tenemos. Pero está reservado. ¿Qué tipo de inmueble está buscando, Marc?
-Pues por esta zona, algo con ese precio.
-De acuerdo, señor Marc, pues le recojo los datos y le llamamos si le podemos ofrecer algo parecido.
-Vale, muchas gracias.
La sospita que estaven sent discriminats pels seus orígens creixia. En Marc havia gravat aquella trucada i, minuts més tard, va demanar a un company de feina que li fes el favor de trucar a la immobiliària i preguntar pel mateix pis. També enregistrarien la conversa:
-Bona tarda.
-Sí, hola, bona tarda. Estava interessat en el pis de lloguer que teniu al carrer Ramon Llull, 53, que costa 480 euros. El teniu disponible?
-Sí, està disponible. Quan li aniria bé veure’l?
-Doncs, no ho sé, dimecres o dijous.
-Dimecres no, que no hi són els propietaris… dijous.
-Val, doncs, dijous a dos quarts de vuit?
-A veure, deixi-m’ho mirar. Quin és el seu nom?
-José Antonio Rodríguez.
-I el seu telèfon?
-610549273.
-Molt bé, doncs, quedem dijous a les set i mitja al carrer Ramon Llull número 53.
-D’acord, moltes gràcies.
Sospita confirmada. Amb les gravacions a la mà, van decidir adreçar-se al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme per denunciar el tracte rebut. De comú acord, la Sara i en Marc van decidir que, primer, SOS Racisme contactaria amb la immobiliària i, en funció de la resposta, plantejarien la possibilitat d’iniciar algun procediment penal.
La immobiliària va respondre assegurant que hi havia hagut una confusió i que no els constava haver actuat de manera discriminatòria. Malgrat que, molt probablement, amb les gravacions que tenien, un jutge els hauria donat la raó, en Marc i la Sara van preferir no interposar cap denúncia.
Aquell episodi les va desanimar i, durant un temps, van deixar de buscar pis per mandra de tornar a ser discriminades. Casualment, quan van reprendre l’odissea, en un portal d’internet, van veure una oferta de la mateixa immobiliària que els va agradar. Van trucar-hi i, aquesta vegada, la immobiliària havia passat d’un extrem a l’altre: el tracte va ser excepcional. Finalment, van poder accedir al seu dret a l’habitatge.

*Aquest text forma part de #RELATSREALS, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Odissea per la discriminació inmobiliària se publicó primero en SOS Racisme.

#RELATSREALS: Davant la negació del dret a la salut, resignació o combat?

SOS Racisme — Wed, 09 Aug 2017 08:55:14 +0000

Un vespre de desembre, entre maletes i abraçades, l’Èlia esperava entusiasmada l’arribada del seu germà, la seva cunyada i el seu nebot a l’aeroport. Venien volant des de Mèxic. La seva cunyada, la Sole, és mexicana, però ja havia viscut a Barcelona un temps. El nebot, de només 23 mesos, va arribar amb febre i molt irritat. Van decidir que el portarien al metge el matí següent. Per no congestionar les urgències de la Vall d’Hebron, van adreçar-se al CAP de l’Èlia, el de Vallcarca-Sant Gervasi.
–Tinguin, el passaport espanyol del nen.
–El nen no consta enlloc, no està empadronat.
–Però, el podreu visitar, oi? –va dir amb confiança l’Èlia, que feia anys que hi duia els seus fills.
–Sí, però com que no té cap targeta, us haurem de cobrar 40€ –va respondre secament un dels administratius.
–M’heu de cobrar 40€ per unes urgències? –va estranyar-se l’Èlia. Però, com pot ser? Si aquest nen és d’aquí i, encara que no ho fos…
Els dos administratius la van interrompre fent dos comentaris racistes amb els quals, segons l’Èlia, pretenien buscar la seva aprovació:
–Home, és que atendre’l seria com quan arriben els immigrants amb pasteres i sense papers i pretenen que els atenguem gratuïtament… –va dir un.
–Escolti’m, senyora, quan vostè va a aquests països, bé que li cobren –va dir l’altre, més agressiu.
L’Èlia es va encendre quan va veure que l’expressió “aquests països” l’havia escollida despectivament basant-se en el color de pell i les faccions de la seva cunyada. Mentre l’Èlia s’envalentia, la Sole cada cop s’empetitia més. Van asseure’s a la sala d’espera, assentint tàcitament. La doctora va atendre el nen correctament; tenia un procés viral. Quan van sortir, només quedava un administratiu:
–Suposo que ja m’arribarà la factura a casa, no? –va dir l’Èlia, perspicaç.
–No, no, m’ha de pagar ara!
–No porto diners –va mentir l’Èlia–Vull un pressupost o algun paper on posi que em cobreu 40€ per aquesta visita.
–Jo no l’hi he de donar pas.
–Aleshores, em pot dir a quina normativa diu que jo haig de pagar? I què passa si no pago?
–No l’hi he d’explicar per res.
–Doncs no me’n vaig d’aquí fins que no em feu un paper on digui que us dec 40€.
Finalment, li va donar un simple recordatori de visita. La setmana següent, van trucar al seu germà per reclamar-li els diners. L’Èlia va trucar al CAP i va tornar a exigir la factura. També va parlar amb la metgessa d’atenció al client, que va acusar-la d’exagerar els fets.
L’Èlia, molt afectada per l’actitud criminalitzadora d’aquella professional, va decidir fer una consulta a la Síndica de Greuges i assistir al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme per demanar assessorament. La van tranquil·litzar assegurant-li que tenia raó, que el CAP havia incomplert la normativa, ja que els menors d’edat han de ser atesos d’urgència independentment de la seva nacionalitat o de si tenen papers o no, i van ajudar-la a presentar una queixa formal.
Una setmana més tard, el centre sanitari es va reafirmar en la seva actuació argumentant que el nebot de l’Èlia no estava empadronat a la ciutat. Ella no va acceptar aquesta resposta i el cas continua obert.
Al seu parer, un dels motius pels quals li van exigir el pagament és que el CAP de Vallcarca-Sant Gervasi està gestionat per una Entitat de Base Associativa (EBA), una associació de metges amb ànim de lucre. L’Èlia creu que la pressió i el rigor són més grans en centres com aquests, de gestió privada.
Arran d’aquell incident, l’Èlia s’ha mobilitzat a través de la plataforma PASUCat. “Jo sabia que, des del 2012, la sanitat havia deixat de ser universal, però mai hauria imaginat què significava patir aquesta exclusió”, reflexiona l’Èlia.
Recentment, la Sole li ha confessat que ella no hauria gosat mai actuar amb aquella fermesa. “Jo vaig poder formalitzar una queixa perquè tinc coneixements de dret, temps i igualtat de condicions. I, tot i així, em va causar més d’un maldecap. La persona que treballa dotze hores al dia i veu els seus drets vulnerats sistemàticament, segurament no té ni l’energia ni el coratge per actuar així i arriscar-se a perdre la cobertura sanitària”.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Davant la negació del dret a la salut, resignació o combat? se publicó primero en SOS Racisme.

#RELATSREALS: Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista

SOS Racisme — Wed, 09 Aug 2017 08:49:12 +0000

Era finals de juliol i l’Amèlia encara no s’havia inscrit al cicle formatiu que volia fer el curs vinent. La seva mare l’anava empaitant per casa repetint-li:
—Amèlia, o estudies o treballes, a casa amb els braços plegats no t’hi quedaràs.
Entrar a la pública resultava gairebé impossible perquè ja no quedaven places. Però, a última hora, la van trucar d’un institut dient-li que quedaven algunes places. El dia que va anar a omplir la sol·licitud, la secretària li va repetir fins a tres vegades:
—Llegeix-te molt bé les normes del centre.
Quan es va decidir a endreçar els papers, malgrat la mandra que li feia, les va llegir atentament. Al principi, res sorprenent, allò típic de no mastegar xiclet, apagar el mòbil… Però, després, va llegir dos paràgrafs que la van esgarrifar: “En cap cas s’admetrà que sota l’argument de la defensa dels drets individuals es dedueixin situacions discriminatòries que a la pràctica limitin aquests drets, especialment pel que fa a la raó de gènere […] En aplicació dels valors i les finalitats establertes en el PEC que fan referència al principi de laïcitat en l’educació, a la no discriminació per raó de sexe, a la inserció laboral i a la integració a la nostra cultura, s’estableix que en el centre (…) els i les alumnes hauran d’estar amb el cap i la cara descobertes”.
“No ho he entès bé”, va pensar. Va estranyar-li que un centre educatiu públic tingués potestat per imposar allò. Per comprovar-ho, va consultar un advocat d’ofici del seu barri, que la va adreçar al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya. Allà, li van dir que el dret a l’educació i el dret a la llibertat religiosa són fonamentals i superiors a qualsevol normativa que l’obligui a treure’s el mocador. Tenia, doncs, les espatlles cobertes per desobeir.
Abans de pagar la matrícula, va anar a parlar amb el director del centre:
—Aquesta norma ha estat aprovada per la junta del centre perquè hi ha noies que el porten obligades.
—Això deu ser en un 1% dels casos. Què fem les altres 99 que el portem perquè volem? Ens fastiguegem? Jo ni vull ni puc treure’m el mocador —va exclamar l’Amèlia, que pateix tricotil·lomania i s’arrenca els cabells sense adonar-se’n.
—Doncs, necessito que em portis un justificant mèdic.
La doctora del seu CAP li va fer el justificant sense problemes. Va portar-lo al director.
—Ai, no ho veig clar.
—Així, què faig? Pago la matrícula o me’n vaig a la privada?
—Tu paga i al setembre en parlem.
Va arribar el setembre i l’Amèlia va anar a l’acte de presentació del curs amb el mocador al cap. Hi havia altres noies, dues, va observar, que també el portaven. Elles, però, encara no s’havien llegit les normes quan van sentir el director dient:
—… i, finalment, per garantir el vostre dret a la no discriminació, a l’escola, no podeu portar el cap cobert. Ni amb mocadors ni amb gorres ni amb res de res. Ho repetiré les vegades que faci falta.
De sobte, flac!, tots els joves de l’institut es van girar cap a les noies del mocador. Elles es van quedar en xoc i vermelles com un tomàquet, al centre de totes les mirades. “Si ho arribo a saber, no m’hi inscric”, li va confessar després una de les noies, “a segon, canviaré d’escola”.
El malson del primer dia encara no havia acabat. Quan l’Amèlia va pujar a l’aula, la tutora ho va repetir de nou.
—Jo ja he parlat amb el director… –li va comentar tímidament l’Amèlia en acabar la classe.
—Jo, la norma, no la veig justa. Jo ho dic perquè m’ho fan dir, però ja està —va tranquil·litzar-la.
La segona setmana de curs, les gorres lluïen amb tota tranquil·litat. L’Amèlia no va baixar del burro i va portar el mocador cada dia, però les altres dues noies se’l van treure el segon dia i, fins ara, no se l’han tornat a posar.
SOS Racisme va contactar amb el Consorci d’Educació de Barcelona, on van assegurar que pretenien canviar la norma i que ho farien el curs següent, ja que el director es jubilava i l’equip directiu canviava. Ha arribat el nou curs, l’Amèlia s’ha tornat a matricular, però les normes, tant al full de sol·licitud com al web del centre, segueixen intactes. Aviat començarà les classes i està impacient per veure si les noves alumnes que habitualment porten mocador s’animen a desobeir.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista se publicó primero en SOS Racisme.

#ACTIVITAT: Accés a drets i eines per combatre el racisme i la xenofòbia – Jornada

SOS Racisme — Fri, 08 May 2015 06:53:27 +0000

El proper divendres 8 de maig comptarem amb la participació de persones expertes, del món de l’acadèmia i les entitats socials, per conèixer amb profunditat la situació de l’accés a drets (sanitat, habitatge i drets polítics), per analitzar les conseqüències de la dificultat d’accés i compartir l’experiència d’entitats i plataformes ciutadanes que estan treballant per eradicar la discriminació.
Una gran ocasió per ampliar els nostres coneixements, debatre diferents punts de vista i compartir experiències. Us convidem a inscriure-us per participar-hi!
Aquesta jornada es celebra en el marc del projecte “Ciutadania a parts iguals” que realitzem amb Salut i Família, orientat a l’educació, la formació, l’aprenentatge mutu, l’enfortiment de la governança i de la base social dels Bancs del Temps.
Durant la jornada hi haurà servei de catering a l’esmorzar i el dinar. La inscripció és gratuïta.

Descarrega’t el programa de la jornada (pdf) i el targetó de difusió: targetó (pdf)
Inscripcions: omple el formulari que trobaràs en aquesta web.

[PROGRAMA DE LA JORNADA]
9h a 9:15h
Lliurament de documentació i registre de participants
9:15h a 9:35h Acte d’obertura

Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme Catalunya
Elvira Méndez, Directora General de l’Associació Salut i Família

9:35h a 10:00h Ponència. Què entenem per Drets Humans?
Sr. David Bondia, Professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions
Internacionals. Universitat de Barcelona.
10:00h a 11:30 Taula Rodona: Formes de discriminació i defensa de drets.
Sanitat, pública i universal?

Concha Par, Advocada Programa “Brúixola” de l’Associació Salut i Família.
Iko, Membre de Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya.
Francisco Collazos, Programa Psiquiatria Transcultural. Hospital Universitari Vall
d’Hebron.

11:30h a 12:00h Pausa – cafè
12:00h a 13:30h Taula Rodona. Formes de discriminació i defensa de drets.
La qüestió de l’habitatge: accés al dret i conseqüències

Marc Serra, Observatori DESC.
Carme Porta, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Sylviane Dahan, Responsable de Dones i Drets Civils de la Federació
d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona
Brígida Ridruejo, Membre de SOS Racismo Bizkaia i Plataforma en Defensa de
los Derechos Sociales de Bizkaia.

13:30h a 14:30h Taula Rodona. Formes de discriminació i de drets
Dret a vot, el dret oblidat

David Moya, Professor de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Observatori
de Dret Públic.
Carles Bertran, Membre de la Plataforma «Ciutadans i ciutadanes com tu».

14:30h a 16:00h Dinar
16:00h a 18:00h
Taula Rodona: Experiències d’Interculturalitat

Xarxa de Famílies Hospitalàries per als Immigrants. Sra. Josefina Altés, Coordinadora del Projecte. Associació Salut i Família

Salt 17190. Sra. Elena Soler, Coordinadora del Projecte. Fundación Atenea.

Fem un café. Sra. Esther García, Coordinadora del Pla Comunitari del Poble-sec.

Sr. Oscar Negredo, Veí participant de la comissió de convivència i
coneixement mutu del Pla Comunitari del Poble-sec.
Xerrem i Junts. Sra. Mercè Esteban, Coordinadora dels projectes. Coordinadora

d’Associacions per la Llengua Catalana.

Aixada Antiracista
Famílies per famílies. Sr. Jose-Manuel Alonso Varea, Coordinador del Projecte.

18:00h a 18:30h
Conclusions i Cloenda

Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme Catalunya.
Eduard Sagarra, Vicepresident de l’Associació Salut i Família.

[DADES DE LA JORNADA]

DATA: Divendres 8 de maig del 2015
HORARI: de 9.30h a 18.30h
ESPAI: Pati Manning, carrer Montalegre 7 08001 Barcelona
INSCRIPCIONS: al formulari de sota o aquesta web.

Loading…

La entrada #ACTIVITAT: Accés a drets i eines per combatre el racisme i la xenofòbia – Jornada se publicó primero en SOS Racisme.

#ACTIVITAT: Accés a drets i eines per combatre el racisme i la xenofòbia – Jornada 8 de maig

SOS Racisme — Tue, 28 Apr 2015 10:03:30 +0000

Descarrega’t el programa de la jornada (pdf) i el targetó de difusió: targetó (pdf)
Inscripcions: omple el formulari que trobaràs en aquesta web.

[PROGRAMA DE LA JORNADA]

9h a 9:15h Lliurament de documentació i registre de participants
9:15h a 9:35h Acte d’obertura

Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme Catalunya
Elvira Méndez, Directora General de l’Associació Salut i Família

Concha Par, Advocada Programa “Brúixola” de l’Associació Salut i Família.
Iko, Membre de Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya.
Francisco Collazos, Programa Psiquiatria Transcultural. Hospital Universitari Vall
d’Hebron.

11:30h a 12:00h Pausa – cafè
12:00h a 13:30h Taula Rodona. Formes de discriminació i defensa de drets. La qüestió de l’habitatge: accés al dret i conseqüències

Marc Serra, Observatori DESC.
Carme Porta, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Sylviane Dahan, Responsable de Dones i Drets Civils de la Federació
d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona
Brígida Ridruejo, Membre de SOS Racismo Bizkaia i Plataforma en Defensa de
los Derechos Sociales de Bizkaia.

13:30h a 14:30h Taula Rodona. Formes de discriminació i de drets. Dret a vot, el dret oblidat

David Moya, Professor de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Observatori
de Dret Públic.
Carles Bertran, Membre de la Plataforma «Ciutadans i ciutadanes com tu».

14:30h a 16:00h Dinar
16:00h a 18:00h Taula Rodona: Experiències d’Interculturalitat

Xarxa de Famílies Hospitalàries per als Immigrants. Sra. Josefina Altés, Coordinadora del Projecte. Associació Salut i Família

Salt 17190. Sra. Elena Soler, Coordinadora del Projecte. Fundación Atenea.

Fem un café. Sra. Esther García, Coordinadora del Pla Comunitari del Poble-sec.

Sr. Oscar Negredo, Veí participant de la comissió de convivència i
coneixement mutu del Pla Comunitari del Poble-sec.
Xerrem i Junts. Sra. Mercè Esteban, Coordinadora dels projectes. Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.

Aixada Antiracista. David Nacher, representant del moviment.
Famílies per famílies. Sr. Jose-Manuel Alonso Varea, Coordinador del Projecte.

18:00h a 18:30h Conclusions i Cloenda

Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme Catalunya.
Eduard Sagarra, Vicepresident de l’Associació Salut i Família.

[DADES DE LA JORNADA]

DATA: Divendres 8 de maig del 2015
HORARI: de 9.30h a 18.30h
ESPAI: Pati Manning, carrer Montalegre 7 08001 Barcelona
INSCRIPCIONS: al formulari de sota o aquesta web.

Loading…

La entrada #ACTIVITAT: Accés a drets i eines per combatre el racisme i la xenofòbia – Jornada 8 de maig se publicó primero en SOS Racisme.