1. OBSERVA la intervenció. No intervinguis.*

Enregistra la situació en vídeo, àudio i/o foto.

• Tens dret a fer fotos i enregistrar àudio i vídeo del que passa en espais públics, com ho són el carrer o les estacions de transports públics.
• No està prohibit difondre imatges preses en espais públics. No obstant això, segons l’article 36 de la LO4/2015 és una infracció greu: «23. El uso no autorizado de imágenes o datos personales o profesionales de autoridades o miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que pueda poner en peligro la seguridad personal o familiar de los agentes, de las instalaciones protegidas o en riesgo el éxito de una operación, con respeto al derecho fundamental a la información.» Si no estàs segura o segur, assessora’t jurídicament.
• Sí que tens dret a utilitzar les imatges (on apareguin agents de policia) com a mitjans de prova en procediments judicials.

Anota el número d’identificació dels agents actuants o del vehicle policial. Apunta detalls com el lloc, l’hora i dades dels agents de seguretat (p.ex. empresa de seguretat; cos de seguretat actuant).
Fes-te visible per a la persona identificada.
*La teva intervenció pot ser considerada una “obstrucció” a la tasca dels agents. Per minimitzar aquest risc, es recomana situar-se a una distància prudent, no invasiva, i no intervenir verbalment.
 

2. INTERVÉ després de la intervenció.

Pregunta als agents el motiu de la intervenció.
Adreça’t a la persona identificada o intervinguda oferint-te com a testimoni pel cas que vulgui denunciar. Facilita les teves dades de contacte a la persona identificada i, si ell/ella accepta donar-te les seves, conserva-les.
Puja immediatament el material enregistrat al núvol privat i NO esborris mai l’arxiu original del suport de gravació.
 

3. DENUNCIA

Amb tota la informació recopilada, busca assessorament comunicant-te amb el SAiD, el Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme.
Tingues en compte que, jurídicament, les denúncies només poden prosperar si disposem de:

• La denúncia de la víctima dels fets, que com a persona perjudicada té la voluntat de denunciar;
• Proves per demostrar com han succeït els fets, com ho són les declaracions dels testimonis i les gravacions dels fets.

La entrada Què podem fer quan som testimonis d’una intervenció per les forces de seguretat (privada i pública) que podria ser desproporcionada? se publicó primero en SOS Racisme.

A continuació el programa detallat de l’acte de presentació:
Moderació a càrrec de Cheikh Drame, membre del Consell de SOS Racisme Catalunya
BLOC 1 – Presentació dels resultats i conclusions de l’informe “L’aparença no és motiu” a càrrec de Kaire Ba, tècnica de la campanya Pareu de parar-me
BLOC 2 – Propostes de canvi: Controlar als controladors
· Apreciacions sobre el programa PIPE (Programa per a la identificació policial eficaç) aplicat a Ciudad Lineal, Madrid, a càrrec de Youssef M. Ouled, tècnic de Rights International Spain
· Millores policials al Regne Unit, a càrrec de Nick Glynn, ex oficial de policia del Regne Unit
BLOC 3 – La perfilació ètnica des de diferents perspectives:
· Identificacions i comunitat gitana. A càrrec de Pedro Aguilera Cortés, director-gerent de la FAGIC.
· Identificacions al casc antic de Lleida. A càrrec de Jean Marie Mengue Ngoli, segon secretari d’Aliança Ètnica
· Identificacions a Ciutat Vella. A càrrec de Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants
· Criminalització racial. A càrrec de Ainhoa Nadia Douhaibi, investiga dispositius de racisme institucional
PICA-PICA, a càrrec d’ Abarka Catering
MÚSICA, a càrrec de DJ Mbodj

Confirma assistència a l’esdeveniment de Facebook!

La entrada Informe: L’aparença no és motiu. Identificacions policials per perfil ètnic a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: La campanya Pareu de Pararme a TV3 se publicó primero en SOS Racisme.

1. Que, al nostre entendre, les fortes crítiques al Codi plantejades per alguns sindicats i grups polítics han enfocat erròniament el debat, el qual caldria centrar en com reforçar la protecció dels drets humans i la seguretat de la ciutadania en la seva relació amb els cossos policials
2. Que l’adopció de codis de conducta de les forces d’ordre públic és un compromís polític i jurídic internacional, creixement exigible a les policies de països europees. L’any 1979, l’ ONU va adoptar un Codi de Conducta per a funcionaris encarregats d’aplicar la llei amb l’objectiu de dotar als ciutadans d’un instrument de protecció enfront dels abusos policials. Per la seva banda, el Comitè de Ministres del Consell d’ Europa va aprovar el Codi Europeu d’Ètica Policial l’any 2001, donant un gir transcendental a la construcció d’un model policial més garantista. L’Associació de Jutges per a la Democràcia, igualment, va manifestar com a “absolutament necessària” l’existència d’instruments normatius que serveixin de guia per a les forces de seguretat.
3. Que aquesta mena d’instruments, en la mesura que es conceben per prevenir i denunciar els abusos, haurien de contribuir al prestigi de les actuacions policials que s’ajusten a la legalitat. No debades, les forces policials tenen el monopoli de la violència i per això els hi és exigible un plus de responsabilitat i professionalitat en l’ús de les seves prerrogatives.
4. Que les deficiències del Codi aprovat tenen més a veure amb la seva escassa força jurídica que amb els seus suposats excessos regulatius: ha estat severament escapçat des de la seva adopció inicial i no té el caràcter vinculant que seria desitjable. Amb tot, és pot considerar un instrument garantista, com ho han estat en el passat la instal•lació de càmeres a les comissaries (a recomanació de Nacions Unides) i l’obligació d’identificació dels funcionaris policials (com les de qualsevol altres funcionari públic).

Entitats signants
Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans
Observatori DESC
Institut de Drets Humans de Catalunya
SOS Racisme – Catalunya
Justícia i Pau
Observatori dels Sistema Penal i els Drets Humans
Barcelona, novembre del 2010

La entrada Critiquem les reaccions davant el Codi Ètic Policial i reclamem que sigui vinculant se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada No más muertes a la frontera se publicó primero en SOS Racisme.