La resposta per part de l’Ajuntament a les nostres demandes i queixes, mostra la manca absoluta d’autocrítica i de menyspreu cap a les persones que han fet el pas –gens fàcil– de denunciar públicament les situacions de discriminació quotidianes i sistemàtiques que viuen que són fruit del racisme estructural de la nostra societat i les nostres institucions. Volem recordar que és l’administració qui té la responsabilitat de garantir els drets a totes les persones, especialment en aquelles més vulnerabilitzades, i que per tant, no compten amb eines suficients per estabilitzar la seva situació vital.

Especialment preocupant és que la resposta de la Regidora de Serveis Socials, responsable última del bon funcionament del departament, hagi estat que “les usuàries que detectin actituds racistes, tenen una bústia per a denunciar-ho”. Aquesta resposta mostra primer, la poca voluntat política en donar una solució efectiva a les problemàtiques identificades, i segon, el profund desconeixement de la precària situació de moltes de les persones que, malauradament han d’acudir en aquest servei, i que no disposen de mitjans per fer servir aquest canal. Per tant, si aquest és l’únic mecanisme de fiscalització del servei que es pretén utilitzar des de la institució, s’està deixant conscientment al marge un gruix important de les usuàries. A la complexitat de denunciar aquestes vulneracions, s’hi suma la impossibilitat de fer una queixa formal, sotmetent a les usuàries a una situació de desprotecció flagrant, en comptes de treballar en crear espais de seguretat i caliu per a les persones que s’adrecen a Serveis Socials.
Dies més tard, l’ajuntament ha ratificat aquesta resposta etiquetant la nostra denúncia a l’administració pública com a inadmissible. Trobem gravíssim aquest posicionament, ja que creiem que els serveis públics han d’estar sempre fiscalitzats per la ciutadania.

Des de la PAHC BAGES i SOS RACISME trobem inadmissible i del tot insuficient la resposta rebuda per part de l’Ajuntament de Manresa i és per aquest motiu que exigim les següents demandes:

• El reconeixement del racisme institucional com un dels eixos que vulneren els drets de les persones, i per tant, la necessitat de treballar per incorporar una mirada antiracista en totes les seves polítiques, actuacions i intervencions.
• Dissenyar de forma urgent mecanismes de denuncia efectius i adaptats a les necessitats de totes les usuàries, i que per tant, a les persones que viuen situacions de racisme i altres vulneracions als serveis municipals de l’Ajuntament de Manresa.
• Treballar en oferir respostes adequades i reparadores a les situacions denunciades a través d’aquests mecanismes.
• Assegurar i vetllar per un tracte digne, respectuós i sense paternalismes ni qüestionaments per part dels i de les treballadores a totes les persones usuàries dels Serveis Socials de Manresa.
• Garantir el dret de les usuàries dels serveis socials a ser acompanyades per una persona amb les competències adequades per tenir una bona traducció i assegurar l’accés a tota la informació durant les seves visites.

Som plenament conscients i volem remarcar, que no és una situació que es doni únicament a Manresa, o que aquí sigui més greu que a altres ciutats. Repetim que, el racisme és estructural i afecta totes les esferes de la nostra societat, incloent les institucions públiques. Però, especialment, els Serveis Socials necessiten ser espais de seguretat i d’apoderament per a les seves usuàries. Estem vivint moments de màxima complexitat i de molta precarietat, no ens podem permetre que la gent que es dirigeix allà hagi de viure situacions de racisme que dificulten encara més la seva situació. Reclamem de nou el compromís per part de la Regidora de Serveis Socials, Mariona Homs, i a l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, per treballar en donar solucions reals que garanteixin que caminarem cap a l’erradicació de discriminacions a l’administració pública i assegurar que totes les persones rebin un tracte digne.

No hi la lluita pel dret a l’habitatge sense antiracisme!

La entrada “L’administració ha de garantir uns Serveis Socials sense racisme” se publicó primero en SOS Racisme.

1. El padró és el registre administratiu que reflecteix el domicili on resideixen les persones. La seva única competència és la de verificar les dades on viuen les persones, sense qüestionar-les.
2. El padró no té cap competència en qüestions sanitàries o de propietat. Les situacions d’infrahabitatge o de persones sense domicili fix poden i han de figurar com vàlides en el padró.
3. El padró és la porta d’accés a drets bàsics com la sanitat i l’educació; i sobretot, és un dels requisits indispensables perquè les persones migrants puguin adquirir el permís de residència i treball.
4. Els ajuntaments estan obligats a aplicar la normativa vigent i posar les mesures necessàries per assegurar la seva aplicació. Per tant, no complir amb la normativa maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional.
5. El racisme es perpetua amb la burocratització: Els ajuntaments posen impediments, excuses i demores, com p.e. l’ús d’informes per verificar on viuen persones sense domicili. Segons la norma, si no es té resposta de l’ajuntament després de tres mesos d’haver sol·licitat el padró, aquest s’hauria de fer efectiu de manera positiva, contràriament al que passa avui dia.
6. El racisme es perpetua amb la vulneració de drets: No es poden aplicar condicions diferents a cada municipi per empadronar-se. La vulneració l’accés al padró exclou socialment les persones migrades i impossibilita el seu desenvolupament vital.
7. El racisme es perpetua amb la negació de la ciutadania: Negar el padró contribueix a negar l’existència social i política de les persones migrades i a la seva invisibilització a les estadístiques oficials, a partir de les quals es dissenyen les polítiques públiques.

 

 
[metaslider id=13065]

La entrada Negar el padró maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional se publicó primero en SOS Racisme.

• L’empadronament de les persones refugiades que arribin al municipi.
• La voluntat de treballar per a ampliar el concepte de persona refugiada a aquelles persones que fugen del seu país per raons econòmiques.

Us emplacem a descarregar-vos la Moció xarxa municipis acollidors STOP MARE MORTUM i a portar el debat als vostres plens municipals.

• Moció ajuntaments acollidors Stop Mare Mortum (versió català)
• Moción ayuntamientos acogedores Stop Mare Mortum (versió castellà)

La entrada #NOTÍCIA: Moció per una xarxa de municipis acollidors se publicó primero en SOS Racisme.

• 1. Posada en marxa efectiva d’un projecte de mediació comunitària.
• 2. La revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella i que es permeti l’obertura de locals.
• 3. Un canvi en la política d’estrangeria per evitar noves situacions de irregularitat com la que viuen moltes d’aquestes dones, i a curt termini revocacions de les ordres d’expulsió no executables tal com ja va recomanar el Defensor del Pueblo, així com la coordinació interdepartamental per protegir les dones que es troben en situació de vulnerabilitat o que pateixen explotació, de forma molt especial les noies menors d’edat.
• 4. La derogació de l’Ordenança del Civisme.
• 5. La implementació de programes educatius que promoguin un ús socialment sostenible del l’espai públic i la dignificació de la imatge de Barcelona en la promoció turística de la Ciutat.

ÀMBIT DONA – FAVB – GENERA – LLOC DE LA DONA – SOS RACISME
Barcelona, 2 de setembre de 2009

La entrada DEROGACIÓ DE L’ORDENANÇA DEL CIVISME I IMPLEMENTACIÓ DE MESURES COMUNITÀRIES se publicó primero en SOS Racisme.