Finalment l’Aquarius ja és aquí. 629 persones no han perdut la vida intentant arribar a Europa. És una bona notícia: salvar una vida, només una de sola, ja és una bona notícia. Però un cop han trepitjat territori espanyol, saben què els espera? L’ Aquarius venia de Líbia i la majoria dels que hi viatjaven procedien de la zona de Darfur, d’Eritrea, de Sierra Leone, d’Algèria… ¿Se’ls reconeixerà el dret d’asil i se’ls oferirà, durant sis mesos -prorrogables-, una acollida digna? La política europea en matèria de refugi només sol concedir el dret d’asil a persones provinents de països en guerra oberta (com ara Síria) i rares vegades s’apliquen els criteris que estableix la Convenció de Ginebra (persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social, opinions polítiques). Així doncs, a moltes d’aquestes persones se’ls denegarà l’estatut de refugiades i se’ls obrirà un expedient d’expulsió (tal com ja ha advertit el govern espanyol). Un cop obert aquest expedient, podran ser ingressades en un CIE, durant un període màxim de 60 dies i, si no es pot arribar a fer efectiva l’expulsió (cosa més que probable en el cas de les persones procedents de Darfur, Eritrea o Sierra Leone), hauran de ser deixades en llibertat i condemnades a viure per temps indefinit en situació d’irregularitat.

La entrada L’Aquarius ja arribat: 629 persones no moriran ofegades, i ara què? se publicó primero en SOS Racisme.

Entre 10 i 15 policies esperen ansiosos que els bombers obrin la porta d’una habitació on es troben tancades tres persones per pròpia voluntat

Però no els explica ni perquè s’han tancat a pany i clau ni perquè la policia té tanta pressa per treure-les d’allà.
 
– Jo no penso obrir aquesta porta –exclama en Joel, preveient que les conseqüències de la intervenció seran violentes.
 
En Marc i la resta de companys sí que accepten col·laborar amb el cos policial. Per facilitar la feina, un agent de la Policia Nacional crida una mentida en francès a través de la porta:
 
– Ouvrez la porte, votre droit d’asile a été concédé, nous ne vous ferons pas du mal! [Obriu la porta, se us ha concedit l’asil, no us farem mal!].
 
Uns minuts més tard, els tres joves, dos nois i una noia, decideixen obrir la porta. Quan els companys d’en Joel entren, es troben totes tres persones despullades. Un agent immobilitza la noia agafant-la pels genolls mentre els altres agents retenen els nois trepitjant-los els cossos nus contra el terra de rajola. Els arrosseguen i els tracten “com a gossos” en una actuació policial desmesurada, tal com explicaran l’endemà en Joel i en Marc al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya.
Els joves criden desesperats i supliquen que no els retornin al seu país. A banda d’en Joel, en Marc i els altres bombers, que són convidats a abandonar la dependència on es troben un cop oberta la porta, entre 10 i 15 agents de la Policia són testimonis d’una situació esgarrifosa: un dels nois es desmaia, l’altre és agredit per un agent i la noia, aterrada i plena de ràbia, no para de cridar.

Davant les pressions, el pilot accepta embarcar el noi jove que es veu més sencer. La noia i el jove que s’ha desmaiat minuts abans es queden a terra

En aquestes circumstàncies, els tres joves, de 19 i 20 anys, són immediatament traslladats fins a l’entrada d’un avió que en pocs minuts s’enlairarà rumb Istanbul, ciutat d’on havien vingut tres dies abans. En veure’ls, el pilot es nega a embarcar-los. Un agent intenta convèncer-lo, li explica que van realitzar el mateix operatiu el dia anterior i que també s’havia frustrat per la negació del pilot. Davant les pressions, el pilot accepta embarcar el noi jove que es veu més sencer. La noia i el jove que s’ha desmaiat minuts abans es queden a terra. Volaran a Istanbul l’endemà.
Després d’escoltar el colpidor relat d’en Joel i en Marc, el SAiD, assessorat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), envia cartes denunciant els fets, exigint explicacions i demanant informació sobre l’estat de les tres persones a la Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona, al Defensor del Pueblo, a ACNUR Espanya, a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i a l’ambaixada de la República Democràtica del Congo (RDC) a Madrid.
La Subdelegació del Govern respon assegurant que a les tres joves se’ls va aplicar un expedient d’inadmissió a frontera després que, havent sol·licitat protecció internacional, elles mateixes renunciessin, davant la presència d’advocat i intèrpret, a la sol·licitud d’asil. I afegeix: “En ningún momento se produjo enfrentamiento alguno entre los inadmitidos y los funcionarios actuantes, los cuales se limitaron a resolver las situaciones violentas que ellos mismos provocaron”.
 
“Que els joves finalment renunciessin a sol·licitar asil, només s’entén si ho van fer seguint una recomanació errada o malintencionada”, opina l’Alícia Rodríguez, coordinadora del SAiD, sorpresa per la voluntat dissuasiva de l’advocat d’ofici que els va atendre a l’aeroport.

La entrada #RELATSREALS: Fins al límit per defensar el seu dret d’asil se publicó primero en SOS Racisme.