A Catalunya, en els últims anys hem estat testimonis d’un creixent nombre de denúncies públiques referents al Blackface, sobretot en festes o actes avalats per institucions com administracions, centres educatius i/o entitats públiques i privades. Això ha derivat en coneguts moviments de repudi, reivindicació i la conseqüent difusió i debat sobre la seva pràctica, i la ridiculització de les persones racialitzades no-blanques. Per això considerem encara més greu la decisió d’avalar el seu exercici –sobretot baix tutela institucional–, ja que actualment està prou difosa a nivell mediàtic i popular com per a ignorar el seu rerefons racista. Tant és així que molts ajuntaments i centres educatius o veïnals s’han sumat al no exercici d’aquesta pràctica i consegüent reconeixement del seu racisme.

L’Afrofémina Nebetawy ens comparteix una sèrie de reflexions arran del recolzament públic, d’aquest any 2020, per part dels consellers de la Generalitat a la cavalcada d’Igualada, la més antiga de Catalunya i on es segueix practicant el Blackface:

«Quan era petita i veia una persona pintada de negre, disfressada de persona afrodescendent, em sentia malament, com si m’insultessin, com quan em deien “negra”. No sabia per què. La majoria de les vegades, una no sap per què sent el que sent, perquè els sentiments no sempre es poden explicar amb paraules.
Ara sé i puc dir que el denominat Blackface és una tradició colonialista i racista, que representa a les persones negres com un acudit, com éssers que no formen part de la nostra realitat i la nostra vida. Els altres.
Fa uns anys hem decidit alçar la veu per dir que som aquí, que som persones i que no ens agrada veure’ns representades d’aquesta manera. I al 2019, Casa nostra, casa vostra va impulsar una campanya perquè a les cavalcades de Reis de Catalunya deixessin de pintar senyors blancs, i comptessin amb persones afrodescendents reals per fer de rei Baltasar, un blackface que porta dècades portant-se a terme. L’any passat, Igualada ja va ser l’única capital de comarca de Barcelona que no es va sumar a la campanya, i aquest any, amb unes 200 cavalcades sense blackface, Igualada continua sense baixar del burro.
L’excusa és que a Igualada no només hi ha un Baltasar, sinó que hi ha centenars de patges que reparteixen els regals pujant per les parets dels edificis, i que és una tradició molt antiga. Precisament, aquest any va complir 125 anys i hi havia fotos i banderoles per tot arreu, pel qual el contundent argument de “si no t’agrada no hi vagis” no ha servit aquesta vegada perquè me’ls han ficat fins a la sopa.
I que resulta que som molt males persones per voler carregar-nos-la. La qüestió és que ningú entén que no és la tradició el que ens molesta, sinó el fet que pintin la gent de negre. Diuen que no és colonialisme, que és perquè no els reconeguin. Aleshores jo sempre pregunto: per què han de ser negres? Per què us costa tant reconèixer que aquests patges representen esclaus negres? És perquè no us agrada aquesta idea? Doncs menys ens agrada a nosaltres, els qui ens sentim representats. Si no t’agrada alguna cosa, has de canviar-la en lloc de negar-la.
I aquí és on aprofito per agrair la feina de la comissió de Reis de Vallbona d’Anoia, que han començat per reconèixer que el blackface és un acte racista i han decidit canviar-lo. Perquè no hi ha prou en entestar-se a dir que això o allò no és racisme des del bàndol que no el pateix, que no sap què sentim quan veiem gent pintada de nosaltres. El racisme es combat reconeixent-lo i canviant. Els patges i patgesses de Vallbona van canviar el blackface per un maquillatge colorit de fantasia i elegància a l’estil dels carnavals venecians, i tant a mi com a altres companyes activistes afrodescendents ens va semblar preciós. I el feedback al seu compte d’Instagram va ser molt positiu i no va haver-hi queixes per infants traumatitzats ni res per l’estil.
Ser negre no és cap disfressa. És sortir al carrer cada dia per carregar-nos a les espatlles el qüestionament, els estereotips i la lluita per habitar un espai que ens pertany, però que hem de reclamar contínuament perquè no es considera nostre.

Defensen a capa i espasa el fet de pintar-se de negre, però pocs fan l’esforç de ficar-se a la nostra pell. Pregunten què serà de la il·lusió dels infants però, i els nostres infants? I aquí és on es delaten. Perquè és aquí on, sense adonar-se, confirmen que no formem part de la seva realitat. Mai s’han aturat a pensar en els nostres infants, que miren aquelles cares negres pintades i ens fan preguntes. Els infants que de ben petits reben atacs racistes del tipus “no vull que em toquis, que taques”. Perquè en lloc d’educar en la diversitat, en què existeixen persones de diversos colors i cultures, els hi estem ensenyant que les persones negres són una mena de disfressa grotesca. Els nostres infants no importen. La imatge que es crea de nosaltres no importa.

Això és el que vaig sentir en veure les fotos dels senyors i senyores del Govern, posant alegrement amb els Reis d’Igualada, i compartint-ho orgullosos al seu compte de Twitter com un acte gloriós. Quan semblava que es començava a crear consciència i que l’any que ve potser s’ho tornaven a mirar, s’alcen de nou com els irreductibles gals del blackface. Després que tantes poblacions estiguessin canviant, després que TV3 decidís no retransmetre la cavalcada d’Igualada per ser poc inclusiva, i quan tot el que envoltava Igualada semblava dir-li que potser s’estava equivocant, van aquests senyors i senyores a fer-se la foto, mostrar el seu recolzament i donar-los l’empenta que necessitaven per continuar fent la seva.
Vaig sentir un cop més com el Govern de totes les catalanes, com tantes altres institucions, col·lectius i persones, no ens representa, ni ens valora, ni ens escolta. Em torna a envair el sentiment de no ser d’enlloc, de no ser ningú, i que les nostres vides continuen reduïdes a simples anècdotes, figurants, disfresses.

I a ningú li cau la cara de vergonya.»

Nebetawy.
 
 

La entrada El Govern amb el blackface de la Cavalcada dels Reis d’Igualada se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada El blackface com a tradició cultural racista – 13ª polifacètica se publicó primero en SOS Racisme.

El debat

 
Incomoditat per titllar les festes de racistes.

• Tradicions: totes tenen orígens violents i d’una humanitat dubtosa. Si analitzéssim l’origen de totes les festes, les hauríem de prohibir totes.
• Cal valorar l’intencionalitat de la festa: la gent quan celebra una festivitat no té en ment per objectiu ofendre altres persones o col·lectius.
• No cal eradicar una festa, se li pot canviar el significat.
• Exemple il·lustratiu d’adaptació de festes populars d’origen militar o imperialista: ja no es celebra el fet militar o l’enaltiment imperialista, perquè s’ha dotat la festa d’un nou significat.

El racisme d’algunes festes tradicionals: parlem de l’origen de les festes.

• Analitzar les festes no és fàcil, són construccions col·lectives de llarg recorregut.
• La identitat és un aspecte molt vinculat a la festa. Això fa que sigui un tema difícil de tractar.
• Un dels problemes que presenten les tradicions és la seva aparent inqüestionabilitat.
• El debat sobre el racisme de determinades festes és un debat complex, feixuc, incòmode: genera controvèrsia.
• Però s’ha d’abordar: hem d’admetre que hi ha festes que són excloents, i s’hi ha d’intervenir. La millor manera és seure’s a parlar.
• Cal tenir en compte que les festes no evolucionen de manera natural, atès que les festes són una construcció social. Per tant, el contingut racista de les festes no canviarà per si sol.
• Hem d’acceptar que hi ha festes que són racistes. Ho són pel contingut, per l’origen, perquè celebren un model de societat, un conjunt de pràctiques que són racistes a les nostres societats. Aquestes pràctiques generen desigualtats socials perquè perpetuen un model social que es va definir en un moment determinat i que respon a dinàmiques de dominació.
• La festivitat com a simbolisme d’una discriminació.

La necessitat de la revisió del privilegi blanc per poder abordar la transformació de les festes tradicionals racistes. L’autocrítica és fonamental.

• La problemàtica de valorar les festes des del punt de vista de la individualitat. Cal entendre que el sistema és racista, i que nosaltres ens comportem de forma racista per formar part d’aquest sistema. Canviar la festa és un cop, però s’ha d’entendre que la nostra identitat es sustenta en la opressió d’altres persones.
• El racisme no és una qüestió moral, cal deslligar la intencionalitat del racisme. Un acte racista serà racista independentment de quina sigui la intencionalitat de la persona que el perpetra.
• Teoria de l’evolucionisme colonial.
• Exemple de l’Ajuntament de Martorell: van buscar una persona negre per fer de rei Mag quan va venir TV3 a gravar la cabalgata (nou recorregut de la cavalgata que passava per un pont que s’acabava d’inaugurar). La persona que feia de rei Baltasar es va preguntar: es volen canviar realment les coses, o són actes per quedar bé?
• Entenem el component racista de la festa, de on ve? No hi ha consciència del privilegi blanc.
• Exemple dels intercanvis del col·lectiu Afroféminas amb l’Ajuntament d’Alcoi. Tractar el tema amb els polítics d’Alcoi va ser impossible a més d’esgotador i ofensiu. No és una qüestió d’ideologia política (si d’esquerres o de dretes), de nou, és una qüestió de privilegi blanc, d’interès polític.
• Exemple de l’acte de la retirada de l’estàtua de l’Antonio López a la seva plaça, a Barcelona. Va ser un acte criticat pels col·lectius racialitzats de Barcelona perquè no es va parlar, reflexionar sobre el privilegi blanc, la dominació, el colonialisme.
• També es donen casos d’intrusisme cultural i apropiació cultural. Exemple de la celebració de l’any nou xinès a on es van representar castells i gegants.

A quins nivells hem de fer incidència? Com fer la incidència?

• Necessitat de convèncer? Els col·lectius racialitzats i antiracistes estan cansats de fer pedagogia. Toca revisar-se, i la revisió és activa, no pas passiva. Per poder revisar-se cal identificar el privilegi blanc, reconèixer-lo i acceptar que som persones privilegiades.
  • Deixar de fer pedagogia: els materials estan fets. El blanc no és ignorant.
  • El desconeixement de la norma no t’eximeix de la teva responsabilitat. Cap festa té una mala intencionalitat. Ara bé, una cosa és reivindicar, i una altra és humiliar. Quan en la teva reivindicació estàs humiliant altres persones, t’has de fer preguntes.
• Potser és necessari fer pedagogia de l’Administració.
• Li toca a l’Administració fer el pas d’apropar-se als col·lectius racialitzats que ja treballen el tema, composats per persones expertes i normalment directament afectades pel racisme. L’Administració ha de mostrar interès i demostrar que no ho fa per quedar bé, que realment entén la dimensió de la problemàtica i que té una voluntat real d’incidència.
• És necessari conscienciar a nivell intern, però també a nivell públic.
• Necessitat de debat públic: els “trolls” també voten, la seva opinió té un impacte en les decisions polítiques i legislatives que es poden prendre al respecte. Per tant, la opinió pública és important.
• El llenguatge és important.
• Necessitat de la participació dels col·lectius directament afectats i que ja estan treballant la qüestió en els processos de decisió en l’àmbit de les festivitats, processos aquests dominats per persones euroblanques, privilegiades.
• Proposar espais com aquesta Polifa als espais de les festes populars de Catalunya (nivell institucional). Es necessiten espais de confiança per poder dir el que pensem.
• Cal solucionar aquesta qüestió parlant, no per decret.
• Solucions efectives? És posar un patge negre la solució definitiva? Sembla que el blackface és la pràctica més fàcil de solucionar, ara bé, evitem caure en una dinàmica de pegats (parches). És necessari fer el procés de revisió del privilegi blanc: entendre perquè aquesta pràctica és racista.
• Es fa necessari visibilitzar les relacions de poder. Exemple: les contra-manis del 12 d’octubre amb perspectiva decolonial (Espacio del Inmigrante).

Algunes Reflexions

La Cristina molt encertadament qüestionava si és legítim comparar l’evolució de festes amb orígens militars o imperialistes amb la possible evolució de festes amb orígens racistes. Anem amb compte de no minimitzar el fet racista. Així com el pacifisme, la no-violència, la objecció de consciència al servei militar, etc., són qüestions transversals a la nostra societat, el racisme només afecta a persones racialitzades (intentem no ficar en el mateix sac la persecució d’ideologia feixista que es pugui donar entre persones privilegiades, amb una història molt concreta).
Curiosament durant el debat hi havia un consens general pel que fa a l’aspecte racista de la festa de la Hispanitat. Però aquest consens té un punt d’hipocresia. D’alguna manera posa de manifest que els catalans podem empatitzar amb la qüestió colonial quan remet a l’imperialisme espanyol, d’Espanya com a Estat. No oblidem que la riquesa catalana es funda sobre l’esclavisme i l’espoli de l’Àfrica, Amèrica i alguns territoris asiàtics, com la de qualsevol altra potència europea. No ens enganyem: Catalunya no és menys racista que la resta de l’Estat espanyol i els catalans no som més hospitalaris que la resta d’espanyols. Queda molt camí per fer.
Per això, és important integrar en tots els debats sobre racisme la qüestió del privilegi blanc. Les persones racialitzades i les persones euroblanques no parlem des de la mateixa posició. Les persones euroblanques no ens sentim igualment interpel·lades per aquesta problemàtica i per tant no tenim la mateixa sensibilitat al respecte. Per això no estem tant legitimades per valorar el grau de racisme que es pot donar en la pràctica d’una determinada festivitat com ho poden estar les persones racialitzades. Però sí que podem treballar conjuntament per eradicar el racisme de la nostra societat.
A partir d’aquí, és necessari parlar de l’origen de les festes i abordar la revisió del privilegi blanc per part de les persones privilegiades. De fet, durant la discussió es va poder apreciar una tendència a voler rebatre totes les intervencions que assenyalaven el privilegi blanc o l’existència de tradicions racistes, sense parar-se a reflexionar sobre perquè allò s’hauria de considerar racisme, quan de fet era la ocasió perfecte per preguntar i informar-se al respecte.
Com bé apuntava la Laura, la aparent inqüestionabilitat de les tradicions és un problema. Al final les tradicions som nosaltres, les persones. I no és descabellat afirmar que són les tradicions les que han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. Si les festes perpetuen dinàmiques de dominació de la població privilegiada sobre les “minories” ètniques, cal replantejar-les.
No hem de tenir por a assenyalar els nostres privilegis, a admetre que gaudim dels mateixos. Sí, admetre que els tenim ens porta irremeiablement a haver d’abandonar aquests privilegis. Però no hem de tenir por a deixar anar els nostres privilegis: podem viure sense aquests. Hi ha vida després del privilegi. Reconèixer que el nostre estàndard de vida es sustenta en l’opressió d’altres persones no és igual a reconèixer que som monstres. Com deia la Paula, l’anàlisi del racisme des de la pròpia individualitat no ens permet veure que el racisme és tot un sistema. És important situar-nos dintre del sistema i saber quin paper hi juguem. I després, cal mirar com podem deixar de contribuir al sistema.
Una manifestació molt clara de la por a enfrontar la realitat del privilegis que gaudim les persones euroblanques és quan el debat es centra més en la potencial eliminació de les festes, abans que en el racisme de les mateixes. L’Edo comentava que un debat sobre festes tradicionals racistes hauria de posar el focus sobre el racisme de les festes. I és que un pas previ a saber què fem amb les festes que són racistes, és analitzar el nivell de racisme de les mateixes. I no tinguem por: els éssers humans som prou imaginatius i enginyosos com per salvar la festa. Però en aquest procés, hem de comptar amb la participació de persones i col·lectius racialitzats.

Conclusions

No es tracta d’eliminar les festes. Aquest no hauria de ser el centre del debat. De fet, cap dels col·lectius que denuncien el racisme d’algunes festes demana l’eradicació de les mateixes. El centre del debat hauria de ser el racisme.
Però per poder fer aquest reconeixement del racisme a les festes tradicionals hi ha un exercici previ que s’ha de fer i és molt necessari: es tracta de parlar del privilegi blanc. Estem d’acord que ens hem d’asseure a parlar (de fet ja s’està fent), però el diàleg no serà possible sense el reconeixement de la posicions des de les que cadascuna de les parts parla. Sense un reconeixement del privilegi blanc, no hi haurà diàleg possible.
Som lliures de no fer aquesta revisió del nostre privilegi blanc per “salvar” la festa, ara bé, si escollim aquesta via, siguem prou sincers i sinceres com per reconèixer que les nostres pràctiques són racistes. “Segueix celebrant una festa racista si vols, però admet que ho estàs fent.” Siguem coherents amb els nostre actes.

Valoració de l’acte

Per començar, voldríem fer una valoració de la 6ª Polifa antiracista, recalcant els punts positius d’aquesta trobada però també manifestant alguns punts negatius de la mateixa, de cara a millorar el transcurs de les futures Polifes.
Per una banda, estem contentes pel que fa a la presència de representants i persones vinculades tant a institucions com a entitats que treballen en i per la consecució, preservació, transformació i adaptació de les festes populars a Catalunya. Tot i ser un espai informal i obert ens hem reunit activistes antiracistes, persones interessades en la lluita i institucions al voltant d’una taula per discutir sobre el racisme de determinades festivitats i com podem treballar per eradicar-lo (el racisme, no pas les festes). S’agraeix poder seure’ns i parlar en un entorn segur, sense tenir por a represàlies com pot passar a Alcoi, on lxs activistxs que es manifesten contra les tradicions racistes del poble són perseguidxs, amenaçadxs, i per tant es veuen obligadxs a protegir la seva identitat per preservar la seva integritat física i moral.
És una pena que no hagin estat presents més persones racialitzades atès que són les persones que nodreixen més aquestes trobades. Tot i així, vam poder comptar amb la presència d’algunes persones racialitzades que, com sempre, van fer aportacions molt necessàries. A més, entre elles ens va acompanyar una antropòloga militant antiracista integrant del col·lectiu Afroféminas de Barcelona, col·lectiu que ha treballat molt el racisme d’algunes festivitats i tradicions catalanes i espanyoles, i que té una incidència i militància molt important en el terreny de l’antiracisme des de una perspectiva decolonial.
D’altra banda, volem aprofitar la ocasió per fer referència a algunes actituds que hem presenciat durant el debat que han generat incomoditat a diverses persones presents. Ens referim aquí a actituds que es reprodueixen gaire bé sempre en espais de debat mixtes en els quals la gestualitat i el to de veu d’algunes persones mira d’eclipsar la resta d’interlocutorxs. Per començar, ens agradaria que en els espais de debat es respectessin de manera estricte els torns de paraula, per tal de no entorpir la línia argumental de les persones que s’estan expressant. També és important evitar vehicular les nostres idees com a veritats absolutes, sobre tot en un espai de debat en el qual podem aprofitar la ocasió per ampliar les perspectives i les subjectivitats des de les quals altres persones parlen. Per això cal prendre consciència de quina és la posició social des de la qual estem parlant (situar-nos en la societat).
Per últim, i en un sentit autocrític, considerem que no es va efectuar bé la moderació del debat atès que diverses persones ens vam sentir atacades amb comentaris racistes i actituds masclistes pròpies dels espais de debat mixtes, i la persona que moderava la trobada no va cridar l’atenció sobre aquest fet. Davant la usurpació de l’espai, tampoc es va reconduir bé el debat, i es fa necessari recordar la modalitat i la dinàmica de les Polifes abans de començar l’acte. Des de la organització en prenem consciència i estarem més alerta i més actives en aquest aspecte a les properes Polifes.
Dit això, amb aquestes crítiques busquem generar una revisió en positiu que ens permeti construir espais de comunicació fluida en els quals totes les persones ens puguem sentir a gust i sobre tot, lliures.

Lectures recomanades

Declaración ante los medios de comunicación del Grupo de Trabajo de Expertos de las Naciones Unidas sobre los Afrodescendientes, sobre la conclusión de su visita oficial a España, del 19 al 26 de febrero de 2018, conclusió (27) – Conclusions preliminars de la visita del Grup de Treball d’Experts de les Nacions Unides sobre Afrodescendents que va fer a Espanya a principis d’any (versió en anglès). Les conclusions definitives i més desenvolupades estan previstes pel setembre del 2018.
http://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22705&LangID=E
Katherine Granja, Del Blackface y otros demonios – Article publicat a la web d’Afroféminas

Del Blackface y otros demonios

Afroféminas, Un BlackFace masivo en Alcoy, ¿puede ser patrimonio inmaterial de la humanidad? – Article publicat a la web d’Afroféminas.
https://afrofeminas.com/2017/12/07/un-blackface-masivo-en-alcoy-puede-ser-patrimonio-inmaterial-de-la-humanidad/
Sabrina. @sabbydu, How to be a black person for Halloween without being offensive: See Jimmy Fallon as “Lucious Lyon” – Publicació de Twitter sobre com disfressar-se de personatges o persones afrodescendents sense pintar-se de negre.

How to be a black person for Halloween without being offensive: See Jimmy Fallon as "Lucious Lyon" pic.twitter.com/swgojCUrEF

— sabby. (@sabbydoux) October 26, 2015

Oriol Cendra, Reis pintats de negre: una tradició racista? – Article publicat a VilaWeb
https://www.vilaweb.cat/noticies/reis-pintats-de-negre-una-tradicio-racista-oriol-cendra-opinio-blackface/
PlayGround, 12 de Octubre: ¿Día de los pueblos indígenas o de Colón?
https://www.facebook.com/PlayGroundMag/videos/1742440915795777/

La entrada Les festes tradicionals racistes – Acta de la 6ª polifacètica antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Aquesta notícia ha generat un debat sobre si aquesta pràctica és o no racista, si és una manifestació d’odi pura i dura, o si es pot emmarcar en l’exercici de la llibertat d’expressió. En tot cas, és un exemple més de tradicions que generen un allau de crítiques i un debat entorn del que són i no són festes tradicionals racistes.

El BlackFace dels Reis Mags o de les festes nadalenques d’Alcoi, les festes de Moros i Cristians a la zona del Llevant, la Hispanitat, la tradició lleonesa de sortir a “matar judíos”,… A finals d’any, molt probablement tornarem a assistir a un debat públic sobre si és o no racista pintar la cara de betum a una persona blanca per representar a una persona negra, o celebrar festes que representen i enalteixen aspectes colonialistes de la cultura espanyola. De nou, assistirem a un debat entre les persones que defensen l’eradicació o transformació d’aquestes festes i les persones que promouen la preservació de les mateixes. Es contraposaran els arguments que sostenen el respecte a les tradicions com un eix vertebrador de la cultura, i els arguments de les persones que denuncien la indignitat que suposen aquestes representacions per a persones d’orígens diversos.

Per això, a la propera Polifacètica antiracista organitzada per SOS Racisme, hem pensat que podria ser interessant fer un repàs d’alguns exemples de pràctiques festives tradicionals racistes, reflexionar sobre els components racistes (o no) de les mateixes i a partir d’aquí generar un debat sobre la llibertat d’expressió i els seus límits, si es considera que s’han de donar. Tot això amb la voluntat de generar un espai de discusió al voltant de propostes o alternatives sobre les que treballar per tal de dotar-nos d’arguments, visibilitzar el treball i la lluita que ja s’està duent a terme i potser sumar forces.

A la Polifa del 24 d’abril que tindrà lloc de 19h a 21h al bar del Casal de Joves Girapells (Carrer Teodoro Llorente 20, El Guinardó, Barcelona), situarem:

1. El marc conceptual i contextualització de les festes tradicionals racistes. La feina dels col·lectius que aborden aquesta temàtica. – Participacions pendents de confirmar. 

2. La llibertat d’expressió: té límits? Quins límits? Podem demanar la prohibició o limitació de les festes populars racistes? – Espai de discusió i reflexió.

3. Què podem fer? Propostes i alternatives. – Espai de discusió i reflexió.

Hem convidat a participar en el col·loqui: Afroféminas i Espacio del Inmigrante, pendent de confirmar. Organitza l’assemblea el grup de treball del SAiD.

Enllaç a l’esdeveniment a Facebook: apunta’t i comparteix: https://www.facebook.com/events/226496051444896/
 

Us recordem que la Polifacètica Antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme i, finalment, encarar la lluita antiracista amb alegria! L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials.

La entrada Les festes tradicionals racistes · 6ª Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Abans de fer-ho, des de SOS Racisme Catalunya volem recordar que el racisme no és una opinió, és una vulneració de drets, és violència. I n’hi ha prou amb què una sola persona percebi com a racista un fet que l’interpel·la per qüestionar col·lectivament aquella acció i passar-la pel sedàs crític.

Volem donar públicament tot el nostre suport al col·lectiu afrofeminista, que no només ha hagut de veure com la seva queixa era rebuda amb una sordesa expressa i unànime, sinó que, a sobre, ha estat diana d’insults i amenaces, tant en alguns mitjans d’extrema dreta com a les xarxes socials, com expliquem a continuació.

Premsa generalista

Si bé el debat no ha arribat a la primera plana de l’agenda mediàtica estatal, sí que hi ha mitjans estatals com “La Sexta” que hi han dedicat una peça breu. Tot i ser un dels mitjans generalistes més esquerranosos, veiem com el tractament que ofereix queda lluny del sentit crític:

• Acusan de racista a la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy por sus pajes ‘negros’ pintados con betún  La Sexta, 18/12/2017

Brevetat. La peça és d’un minut i 27 segons. El format ja no permet incloure un contingut crític complet.
Lleugeresa. El to de la peça és festiu. Sembla que s’hi estigui explicant una anècdota nadalenca des del sentit de l’humor, i no una denúncia seriosa de racisme institucional.
Descripció. El periodista descriu amb to de mofa els patges, a qui presenta com a criats dels Reis d’Orient. Hi ha una descripció física explícita: “son negros, pero de una raza especial: piel betún y labios rojo fuego”; “reyes embadurnados”, “negros de calva blanca”, “besos manchados de betún”.
Tradició. Com faran la resta de mitjans pro-festes d’Alcoi, destaca la festivitat com la cavalcada més antiga d’Espanya, un bé immaterial d’interès cultural.
Context global. Explica que moltes ciutats estan prohibint la pràctica del blackface. “El betún retrocede en el mundo”.
Context històric. Explica la realitat dels Estats Units als anys cinquanta i la prohibició del blackface que va arribar als anys 60.
Fonts societat civil poc representatives. Es diu que “algunes ONGs” denuncien que és racista. Es dóna veu a la presidenta de l’associació Òrbita Diversa, una dona blanca.
Posicionaments i discrepàncies institucionals. Es fan ressò del tuit crític de Rita Bosaho, primera diputada negra al Congŕes dels diputats, i de les discrepàncies internes que han sorgit amb Guanyar Alcoi (representació de Podemos al municipi).

Protagonisme de fonts del carrer. S’introdueix el testimoni de ciutadans ràndom que circulen pels carrers d’Alcoi: “no hay mala intención”, “es una fiesta integradora, abierta a todo el mundo”, “ha sido toda la vida”, “es bonito”, “hay que ver las cosas de buena manera”.

Manca de fonts afectades. Són les grans absents de la notícia. NO s’esmenta a la revista Afroféminas i NO s’entrevista cap persona negra per veure si se sent ofesa per la festivitat alcoiana d’arrels colonials.

Tancament acrític. Es tanca la peça amb la delcaració racista d’una ciutadana del carrer. Les paraules que vénen a continuació es deixen a l’aire, sense passar-se pel sedàs crític: “¿Algún viejecito con el pelo blanco y con barba blanca se siente ofendido de ver a Papá Noel entrar con un saco? ¡Es lo mismo!”. Ajudant-se d’aquestes paraules en boca d’altri, el periodista desacredita les acusacions de racisme a la festa d’Alcoi i permet que la ciutadana llenci un missatge irresponsable, que roça l’insult, ja que considera el racisme com una mera qüestió d’estètica.

Premsa digital regional

La majoria de notícies que s’han publicat en mitjans locals beuen de la nota d’Europa Press, basada en els comunicats escrits d’ambdues parts, sense entrevistes directes ni a fonts oficials, ni a fonts afectades.

• 1a. Alcoi aprobará una moción en defensa de los pajes ‘negros’ de su cabalgata tras las acusaciones de racismo Europapress, 13/12/2017
• 1b. Alcoi defiende a los pajes ‘negros’ de su cabalgata tras las acusaciones de racismo  Levante, 14/12/2017

Defensa institucional. Es diu que Alcoi defensa els patges “negres” (ho posen entre comes, perquè evidentment no són negres, sinó que representen a un personatge negre) de la seva cabalgata davant les acusacions de racisme. S’explica la presentació del PSPV d’una moció al ple que comptarà amb recolzament unánime de tots els partits, tant de dreta com d’esquerra.
Veu antiracista. Es reprodueixen fragments textuals del comunicat d’Afrofeminas. El col·lectiu es presenta, al subtítol de la noticia de Levante, com “una revista” sense nom propi. Es cita la peça de la revista “Un BlackFace masivo en Alcoi, ¿puede ser patrimonio inmaterial de la humanidad?”, però no s’hi posa el link a la mateixa.
Tradició. S’insisteix en les arrels històriques de la festivitat: “En la moción se afirma que la Cabalgata de Alcoi es la más antigua de España con 133 años de historia y la definen como una tradición integradora”.
Reconeixement. S’insisteix en el seu reconeixament nacional: “La Cabalgata, acto central del ‘Nadal Alcoià’, ya ostenta la declaración de Fiesta de Interés Turístico Nacional. También tiene, desde 2011, la categoría de Bien de Interés Cultural Inmaterial.”
Desconeixement. Es reforça la idea, basada clarament en un prejudici racista, que Afroféminas parla des del desconeixement: “el desconocimiento de la realidad de la cabalgata puede llevar a equívocos y malentendidos”. També reprodueixen el discurs oficial que busca treure ferro a la qüestió convidant-les a la cavalcada: “Guanyar Alcoi ha instado al Ayuntamiento a que envíe una invitación a ‘Afroféminas’ ya que “lejos de criminalizar a este colectivo, una buena forma de que conozcan este acto sería invitarles””.

• 2. Alcoy defiende a los pajes ´negros´ de su cabalgata de Reyes después de las acusaciones de racismo  Diario informacion, 13/12/2017

Unitat per un objectiu comú. Es llença el missatge de « poble unit » contra les acusacions de racisme. Es destaca que la ciutat reacciona i recull 9000 firmes en 24h amb l’objectiu de promoure que la UNESCO ignori els comentaris d’Afroféminas i declari la cavalcada Patrimoni de la Humanitat.
Honor. Els patges són l’orgull de la ciutat: “en ningún caso se trata de racismo, sino que en realidad es un auténtico honor representar a unos personajes de estas características, que llevan la ilusión a los niños trepando con sus escaleras por los balcones para entregarles los regalos que tanto esperan”.
Il·lusió. La il·lusió que desperta la cavalcada nadalenca entre els més petits s’utilitza com una excusa inqüestionable per legitimar la festa: «todos estos pajes son voluntarios que quieren hacer llegar la ilusión a las casas y a los niños que se encuentran en las calles esperando la llegada de los Reyes Magos».
Tradició. Com ja hem vist en exemples anteriors, l’argument de la tradició surt a relluir com un altre bastió legitimador: “la Cabalgata de Alcoy es la más antigua de España con sus 133 años de historia, y que se trata de una «tradición integradora»”
Reconeixement. Un altre argument que es repeteix per defensar amb ungles i dents la festa és el fet que “el desfile que preside cada año la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy ya está reconocido actualmente como Fiesta de Interés Turístico Nacional y como Bien de Interés Cultural Inmaterial”.
Desconeixement. S’insinua que aquelles veus que critiquen la festivitat no saben de què parlen: “el desconocimiento de la realidad «puede llevar a equívocos y malentendidos», en relación al contenido del artículo de «Afroféminas» que ha circulado por las redes sociales”.

• 3. La Cabalgata más antigua de España, nuevo objetivo de la corrección política Gaceta.es, 14/12/2017

Tradició. En aquest cas, destaquen el pes de la tradició al titular: “La cabalgata más antigua de España…”. Més endavant, al cos del text, repreteixen la idea força de la tradició.
Conceptes a l’aire. Parlen del concepte de “correcció política” al titular, però no expliquen a què es refereixen en cap línea del text. En un titolet intern, “O rectificación o boicot”, interpreten el gest d’afrofeminas d’enviar una carta de queixa a l’ONU com un boicot, però no justifiquen perquè ho anomenen així.
Posicionaments i discrepàncies institucionals. De nou, es mostra la politització del conflicte. Es parla del tuit de Rita Bosaho i de les reaccions dels diferents partits a les crítiques de racisme.

Com presenta la festa el mateix Ajuntament d’Alcoi?

• Ajuntament d’Alcoi – Cabalgata de los Reyes Magos

L’ajuntament d’Alcoi presenta la festa com un motiu d’orgull de ciutat. Destaca la seva antiguitat i el seu reconeixement com a bé d’interès turístic nacional. Admet que la cavalcada es basa en dues peculiaritats:

1. El rei negre, que no se sap si es diu Gaspar o Baltasar, va segon enlloc de tercer.
2. “Els negres”, que són patges que reparteixen els regals amb una escala i que van pintats com negres.

Com veiem, doncs, el mateix ajuntament reconeix que la caracterització de pell embadurnada de betum i llavis engrandits de color vermell s’utilitzen per caracteritzar la imatge de persones negres. A partir d’aquí, no tenen cabuda els subterfugis falsos que alguns mitjans i representants socials i polítics han buscat, en què argumenten que la caracterització de color negra és únicament per amagar la identitat dels patges i fer que els infants no els reconeguin.

Premsa d’extrema dreta

L’extrema dreta mediàtica del País Valencià ha aprofitat aquesta qüestió per fer lluir el seu ideari conservador.

• Una diputada de Podemos pide suprimir los pajes negros de la cabalgata de Alcoy, Esdiario, 14/12/2017

Desautorització. El mitjà regional d’extrema dreta “es diario” fa un atac frontal a la diputada Rita Bosaho al llarg de tota la peça. Utilitzar el verb “desautoritzar” en repetides ocasions per referir-se a les discrepàncies internes que han sorgit entre Bosaho i Guanyar Alcoi (Podemos). També assegura que Podemos “se reafirma en la preservación y correcta interpretación de la Historia alcoyana”, com si només hi hagués una única interpretació correcta de la historia, una única veritat que res té a veure amb el passat esclavista.
Desconeixement. En aquest text també s’utilitza l’argument del suposat desconeixement que la diputada té de la festa. S’expressa amb faltes de respecte i un qüestionament cru de la seva formació acadèmica: “es licenciada en Historia por la Universidad de Alicante. Pero esta fiesta de Interés Turístico Nacional que su propio partido (a través de la senadora blanca alcoyana Vicente Giménez) ha pedido convertir en Bien Inmaterial de la Humanidad por la Unesco se ve que no entraba en el temario en su promoción.” Aquest menyspreu s’extén més tard a la revista Afroféminas, on s’insinua que no coneixen bé la festa ni la història d’Alacant: “La base se la dio la asociación Afroféminas, con el atenuante en su caso de que no consta que en su seno haya licenciadas en Historia por la Universidad de Alicante.”
Tradició maquillada. “Es diario” utilitza una motivació secundària del maquillatge dels patges per negar el racisme: “Bosaho, como bien se ha encargado de recordarle el Círculo de Podemos Alcoy, confunde racismo con la necesidad de mantener el incógnito de los padres de niños (pajes) a quienes estos llevan regalos la noche de Reyes”. 
Tergiversació. També s’intenta ridiculitzar la queixa d’Afroféminas i Bosaho equiparant el color dels patges amb el color de les escales, com si el conflicte es reduís estrictament a una qüestió cromàtica. A més, resuciten la retòrica de blocs franquista: “Lo hacen por cierto subiendo a los balcones por escaleras rojas, color sobre el que curiosamente la diputada de izquierdas no se ha pronunciado.”

Mitjans antiracistes

La revista “Afrofeminas” ha estat la primera en posar el focus en el racisme de la cavalcada d’Alcoi aquest any. L’han seguit altres mitjans adreçats a la comunitat afrodescendent com “Africanidad”, entre altres. A continuació presentem els arguments que la revista Afroféminas ha utilitzat en tres articles diferents per argumentar per què és racista la cavalcada d’Alcoi.

• 1. ¿Un blackface masivo en Alcoy puede ser patrimonio inmaterial de la humanidad?  Afrofeminas, 07/12/2017

Paraules clau. Conscients del poder que tenen les paraules, expliquen que popularment als patges no se’ls diu patges, sinó “negrets”, un diminutiu que ja per si sol amaga una llarga historia racista. D’altra banda, desenvolupen el concepte de “blackface”, malgrat que, com hem vist, molts mitjans de premsa generalista no recullen aquesta nomenclatura amb tot el que implica.
Estereotipació deshumanitzant. Deixen clar, com a comunitat afectada, que la festivitat ofèn un sector de la población: “estereotipa, ridiculiza, no incluye y falsifica nuestra imagen. Somos reales, no somos personajes de fantasía que no se encuentran en las calles de Alcoy y del resto de España”. “Estamos aquí y nos duele vernos como una payasada sin personalidad, sin matices, sin humanización”. “Los negros no somos seres de fantasía, Los negros tenemos dignidad y estamos aquí para hacernos oír.”
Miopia política de l’esquerra blanca. Critiquen que les forces polítiques de l’esquerra blanca que governen al municipi no hagin vist el racisme que emana de la festivitat.
Qüestionament de la tradició i propostes alternatives. La tradició no pot ser una excusa per no canviar les coses. Són canviants i s’han d’adaptar als nous temps. Des d’Afrofeminas NO aboguen per la supressió de l’activitat, sinó que proposen una adaptació: que no vagin pintats de negre.
Reconeixement. Anuncien que faran carta a UNESCO perquè no atorgui títol de patrimoni inmaterial de la humanitat a aquesta festivitat.
Context global. Expliquen que el blackface a altres països és una barbaritat que no es tolera.
Recerca d’aliades. Demanen al Decenio Internacional para los Afrodescendientes que es sumi a la denúncia.
Anticipació a les critiques. Són perfectament conscients de l’arrelament profund del racisme. Poques expectatives de canvi, ans al contrari : “Más bien somos conscientes de que vamos a recibir ataques muy duros por esto, así que nos remangamos y nos preparamos para la lucha.”

• 2. Alcoy: blackface y xenofobia Afrofeminas, 14/12/2017

Discurs d’odi a les xarxes. Denuncien haver rebut insults xenòfobs i racistes. Insinuen que conformen el 80% del feedback obtingut. Tot i això, També deixen clar que hi ha persones que, avergonyides per la realitat del blackface, els han demanat disculpes i els han donat suport.Agraeixen l’empatia.
Qüestió de privilegis. Asseguren que la crítica que han fet a la cavalcada d’Alcoy ha estat la “excusa perfecta para conocer cómo se comporta la sociedad española cuando se le cuestiona sus privilegios, cuando se le critican las bases racistas en las que se sostiene una parte de su cultura.”
Miopia política de l’esquerra blanca. Insisteixen en el microrracisme de l’esquerra blanca i es pregunten quan arribarà un partit que respecti radicalment la diversitat.
Serenitat pedagògica. Davant el panorama, remarquen la seva voluntat de no deixar de fer pedagogia i es defensen dels mitjans que les titllen d’incultes, alhora que demanen a la societat espanyola que llegeixi més i obri les mires a la realitat internacional.
Context global. “Según la Comisión de Naciones Unidas para la Eliminación de la Discriminación Racial, refiriéndose al paje negro que acompaña a santa Claus en Holanda, considera que esto da  “una imagen negativa de la población de origen africano”. Un personaje que forma parte de una tradición “cuyo arraigo no puede justificar la discriminación que encierra”. aconseja buscar “otra forma más equilibrada de Zwarte Piet” para celebrar la tradición”. El context internacional es contraposa amb la realitat espanyola: “Y es ese precisamente el origen del blackface, el maquillaje negro como parodia y mofa.  Esta practica está prohibida en más de la mitad del mundo. En España aún no se han enterado que están siendo racistas. A leer!!” Exposant aquests arguments, Afrofeminas demostra una vegada més que sap perfectament de què està parlant.

Estereotipació deshumanitzant. “No te pintes cuando existen las personas negras para participar en la cabalgata y ya no solo eso, no estereotipes a las personas negras. Deja de sustituirles, deja de apropiarte del espacio de los otros, deja de imponer tu historia como si fuese la única legítima, deja de minusvalorar la diversidad y visibilizarla según tu conveniencia, es decir desde la parodia”.
El racisme l’identifiquen les oprimides. Expliquen que una situación és racista si la persona oprimida ho percep com a tal: “sólo decir que el racismo para nosotras es una razón más que suficiente. Cuando desees saber cuándo hay racismo, pregunta a la persona que recibe la opresión, pregunta a los negros y negras y deja hablar por nosotros. Vuestra posición y opinión no es más legítima que la nuestra. Si piensas lo contrario, es que eres muy racista.”

• 3. La normalización del racismo Afrofeminas, 11/12/2017

Context global. “El Blackface es una práctica racista que se hacía en Estados Unidos durante el siglo XIX. Esta práctica era ejercida por unas figuras teatrales llamadas Minstrels: Unos shows teatrales donde personas blancas, promovían estereotipos sobre las personas afroamericanas. Los Minstrels se pintaban la cara con betún, los labios de rojo chillón y lucían vestimenta de diferentes temáticas.”
Qüestió de privilegis. “Lo que hace una cara negra es darle a la gente blanca el privilegio de representar a las personas negras (como construcción social de la persona africana/afrodescendiente) de tomar sus rasgos físicos y tratarlas como un objeto: Hiper-exotizarlo, hacer caricaturas, tildarlo de “surrealista” y perpetuar así prejuicios y estereotipos.”
Altres casos similars. No és l’únic cas de blackface a Espanya. El racisme és present a moltes altres festivitats de la cultura espanyola i catalana.

Xarxes socials

Les xarxes socials han demostrat ser un espersor d’odi. Les més discriminades han estat les dones que conformen la revista Afrofeminas i la diputada Rita Bosaho. L’activitat suscitada es podría resumir en:

• Insults masclistes: “Efectivamente, hay más tontas que tontos. Y además negras”
• Insults xenòfobs: “Estudia cultura anda…” “O vete a tu país que por eso viniste a España de lo bien que te trataban allí”
• Amenaces: “no pises Alcoi por tu bien”
• Recollides de signatures tant a favor (change.org, 11.624 signatures en 24h) com en contra (change.org, 3.817 signatures) de la festivitat.
• Enquesta (diarioinformación.com : ¿Consideras que la cabalgata de Alcoy es racista ? 24% Sí, 75% No, 2% indiferent)

Article escrit per Mònica López Mas, periodista i técnica de comunicació i incidència a SOS Racisme.

.

.

.

Acció de la campanya #Aixòésracisme amb el suport econòmic del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i el Fons Europeu para el asilo, migraciones e integración (FAMI).

La entrada El blackface d’Alcoi als mitjans se publicó primero en SOS Racisme.