Arran del desallotjament d’un bloc de pisos okupat del carrer de Muntaner de Barcelona, on vivien seixanta persones, en Vito i dues persones més van ser internades al CIE de la Zona Franca. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample creuen que “hi ha una relació directa entre l’organització política d’en Vito i la detenció”

En Vito va ser detingut el 2 de desembre juntament amb tres persones més, una d’elles menor d’edat. Fa temps que viu a Barcelona, té dues filles i, tot i que té una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, compta amb una llarga trajectòria d’arrelament. La seva detenció es va fer en el marc del desallotjament d’un bloc de pisos okupat al carrer Muntaner 28, on vivien una seixantena de persones. Ell no hi residia sinó que és membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i donava suport a les persones, majoritàriament migrants, que estaven sent expulsades de casa.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van efectuar el desallotjament i, segons denuncia Cheikh Abdoul Khadre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), en la confusió del moment, ningú va veure com s’enduien en Vito. “Hi havia un cordó policial, la gent estava intentant recuperar les seves pertinences de dins de l’edifici i, de sobte, Vito i les altres tres persones van desaparèixer”, explica Khadre.

La situació es va agreujar perquè ningú sabia on eren els desapareguts. “Després de sis hores no sabíem que havia passat amb ell, vam parlar amb les autoritats i no ens van dir res, però testimonis ens havien explicat que l’havien vist pujar a un cotxe de la Guàrdia Urbana, i per això, a la tarda, vam anar a la comissaria de les Corts per veure si es trobava allí”, explica Khadre, que ahir va comparèixer davant de l’edifici, actualment tapiat, per denunciar el cas. L’acte va ser convocat per la CNAACAT, el Casal Popular Lina Òdena, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample i CAS, amb l’adhesió de SOS Racisme, Esquerra de l’Eixample Acull, Catalunya, Tanquem els CIE, #Regularizaciónya i Emergencia Frontera Sur Barcelona.

Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner van ser reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca després de passar pels jutjats

Segons detalla Khadre, quan es va personar a la comissaria li van dir que no hi constava cap detenció registrada, però paral·lelament, el lletrat Jordi Naya d’Arrels Advocats va trucar al Col·legi d’Advocats i li van comunicat que a Vito li havien assignat un advocat d’ofici. “Quan va començar el desallotjament ens van dir que no detindrien a ningú i després ens van dir que mentíem i que no hi havia ningú detingut”, denuncia Khadre. Finalment, van poder confirmar que Vito i dos dels detinguts del bloc del carrer de Muntaner havien passat a disposició judicial i havien estat reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. El quart detingut, en ser menor d’edat, va quedar sota tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

A dia d’avui, només en Vito segueix internat al CIE de la capital catalana i segons expliquen els qui el coneixen —tant activistes com persones que vivien al bloc— té accés a un telèfon mòbil per connectar-se amb l’exterior. Se sent esperançat, perquè sap que s’està lluitant per ell, però no entén per què el van detenir i per què encara el retenen. Des del Sindicat Socialista d’Habitatge de l’Eixample afirmen que “hi ha una relació directa entre l’organització política del Vito i la seva detenció”. “Estem convençudes que això és un càstig que té a veure amb l’auge reaccionari de l’estat i un disciplinament de la classe treballadora perquè el proletariat migrant no s’organitzi”, afegeixen. Ara, segons assenyala l’advocat Naya, s’ha presentat un recurs contra la interlocutòria d’internament en base a l’arrelament familiar i social que ha pogut documentar.

Pertinences abocades a un contenidor

El seu cas és només una de les moltes històries —potser la més kafkiana— que es van presenciar durant el desallotjament del bloc del carrer de Muntaner. Aquell mateix dia, una dona embarassada que vivia a l’edifici també va ser desnonada. “Si no hagués estat per l’ajuda veïnal, continuaria al carrer”, puntualitza Cheikh Abdoul Khadrede la  CNAACAT

En aquest sentit, l’activista denuncia que l’Ajuntament de Barcelona encara no ha ofert una solució residencial a la seixantena de persones que hi vivien. Tanmateix, des del consistori asseguren que “en el moment del desallotjament equips del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona van atendre les persones desallotjades”.

Les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal

A més, des de les entitats que donen suport a les persones desallotjades denuncien que, un cop la policia va entrar a l’edifici, no es va permetre l’accés de persones que hi vivien per a recollir les seves pertinences, tampoc la documentació personal. De fet, avui dia, la porta de l’immoble està tapiada i tot just davant hi ha un contenidor d’obra on s’amunteguen el que les persones que vivien a l’edifici okupat, afirmen, són les seves pertinences. “Ara que ve el fred, el que ens fa més mal és que la gent susceptible de patir racisme es troba al carrer i per culpa de la llei d’Estrangeria no té sortides per trobar un lloc on viure”, lamenta Khadre.

L’Ajuntament de Barcelona, punta de llança dels desallotjaments

El desallotjament, tal i com van explicar les entitats en compareixença de premsa, va ser impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest extrem el confirma el consistori i diu que es va portar a terme “pels riscos per a les persones que hi residien, ja que la finca ha perdut les condicions d’habitabilitat”. Alhora, les mateixes fonts de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que “el desallotjament forçós es va executar amb la pertinent autorització judicial després que al passat mes de setembre no fos possible el desallotjament voluntari tal com ordenava l’expedient administratiu” i afegeixen que l’ocupació “provocava nombrosos problemes de seguretat i convivència entre els veïns d’aquest àmbit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample”.

Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat o a la quarantena que van desnonar a la plaça de la Gardunya.

Les entitats consideren que l’Ajuntament ha iniciat una batalla contra les persones migrants més vulnerables i assenyalen que això es pot certificar amb altres desallotjaments que s’han produït en els darrers temps. Les persones del bloc del carrer de Muntaner se sumen a la trentena de persones desallotjades de la benzinera de Roc Boronat, al barri de Poblenou, o a la quarantena que es van desnonar de la Tancada Migrant, a la plaça de la Gardunya del Raval. Una de les persones que vivia en aquest darrer espai, el Príncipe, hauria mort de fred després de veure’s obligat a viure al carrer.

Per tot plegat, el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Eixample, no comprèn com es pot argumentar un desallotjament per raons d’habitabilitat, quan les persones que es veuen afectades pel desnonament “acabaran vivint al carrer en condicions molt pitjors”. Així mateix, consideren que l’Ajuntament ha pres una deriva “higienista, com es pot veure amb el Pla Endreça”.

“Aquests són només alguns exemples dels milers de persones als quals l’Ajuntament de Barcelona, així com altres ajuntaments de l’àrea metropolitana, han deixat al carrer, sense donar resposta a les seves necessitats”, asseveren des de les entitats crítiques.

La entrada El cas d’en Vito: entitats denuncien persecució de l’activisme i les persones migrants se publicó primero en SOS Racisme.

Comunicat publicat per Tanquem els CIE.

#15JCIEsNo     #NoCIEAlgeciras

La entrada ELS CIE, NI NOUS NI RENOVATS: TANCATS se publicó primero en SOS Racisme.

Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

DENUNCIEM:

• En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.
• Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.
• L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.
• Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.
• El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.
• La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.
• Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.
• El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.
• El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

EXIGIM:

• El tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers.
• La regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers.
• Un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària.
• Arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació.
• Acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres.
• Protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori.
• La derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.

El dissabte 12/juny a les 18h, serem davant del CIE perquè ens #SobrenRaons per exigir el seu tancament.

Adhereix al Manifest 15J

[Castellano, més amunt en català]

Sobran razones para cerrar los CIE y revertir la violencia institucional

Con motivo del 15/junio, Día internacional contra los Centros de internamiento de extranjeros, entidades, colectivas migrantes, asociaciones antirracistas y personas implicadas en la lucha por los derechos humanos, nos reafirmamos en la denuncia de los CIE como espacios de no-derecho, cuya supuesta legalidad formal esconde su carácter de estructura racista y violenta por parte del Estado.

DENUNCIAMOS:

• En la situación actual de cierre de fronteras de los países receptores de la mayoría de expulsiones, resulta absurdo y motivo de sufrimiento inútil mantener los CIE abiertos, con personas retenidas cuando se sabe que su expulsión no será posible.
• Desde la reapertura en octubre, el CIE de Barcelona ha impedido las visitas de familiares y organizaciones de ayuda y sólo tras muchas gestiones ha permitido las visitas de abogadas. Esto no solo vulnera los derechos de las personas internas y de sus familias sino que significa un grave bloqueo de la mirada ciudadana hacia este espacio de privación de libertad. Aumenta la opacidad y por tanto la arbitrariedad.
• En el año 2020 se han presentado 6 denuncias por malos tratos o tortura por parte de agentes de la policía en los 6 meses que ha estado abierto. Además, se han producido situaciones de confinamiento por motivos de la covid-19 en condiciones deplorables y a pesar de haber denunciado la situación a los Juzgados de Control del CIE, estos no han hecho absolutamente nada para evitarlo.
• Tanto la Ley de Extranjería como el funcionamiento de las administraciones dificultan la regularización de las personas migrantes y las abocan a la situación de irregularidad.
• El repliegue del estado-nación a raíz de la pandemia ha supuesto un recrudecimiento de las redadas racistas. El estado de excepción implantado por la covid-19 ha servido como pretexto para legitimar las ilegalidades del estado, así como para promover y justificar restricciones de los derechos humanos que instauran y normalizan el racismo y la violencia institucional como procedimiento protocolario.
• La negativa del Gobierno en el Congreso de lxs Diputadxs sobre las propuestas presentadas en la PNL presentada por el Movimiento #RegularizacionYa y la Coordinadora Obrim Fronteres, referente a la regularización extraordinaria en el contexto de pandemia de 600.000 personas de todo el Estado español y más demandas con relación al acceso a derechos a través de la agilización de trámites para no dejar a nadie atrás, derechos de menores tutelados y ex tutelados y otras exigencias con relación a asilo y refugio.
• Las deportaciones masivas realizadas en Canarias y en Ceuta sin ninguna garantía de derechos, violentando a mujeres y niñxs, con un tratamiento militarizado de un conflicto humanitario.
• El tratamiento vergonzoso a los menores en Ceuta, que ha hacinado a alrededor de 500 niños en naves industriales, y que ha dejado en situación de calle a otros tantos, que se encuentran escondidos por el temor a ser deportados.
• El nuevo pacto europeo de migración y asilo cuyo eje central se basa en la deportación,  fortaleciendo así el papel de  FRONTEX en un momento en que se cuestiona desde el Parlamento Europeo la transparencia de fondos que se han multiplicado de manera millonaria en los últimos años, así como los escándalos de desvío de dinero a fondos de dudosa legalidad. Una agencia que será investigada por deportaciones ilegales en caliente en el Egeo.

EXIGIMOS:

•  El cierre inmediato de los Centros de internamiento de extranjeros
• La Regularización de todas las personas migrantes y refugiadas en el Estado español ante el contexto global de la pandemia y las consecuencias que plantea para las personas sin papeles.
• Un cambio urgente de paradigma en las políticas migratorias para poner en el centro la vida de las personas y dejar de utilizar a la migración como moneda de cambio para fortalecer la Industria de la Guerra, tanto en la frontera como en el territorio, impidiendo el acceso a derechos básicos. Abandonar las medidas securitistas ante una crisis humanitaria.
• Arbitrar los medios necesarios para facilitar las solicitudes de asilo y refugio para descartar los tapones generados en los CETI, CATE y campamentos de la vergüenza. Sin que esa agilización signifique siempre denegaciones.
• Acabar con las deportaciones masivas como respuesta única a la llegada de personas migrantes a las fronteras.
• Protección de la infancia y juventud migrante, primando el interés superior de los menores por sobre el estatus migratorio.
• La derogación de la Ley de Extranjería y la Ley Mordaza.

El sábado 12/junio a las 18h, estaremos delante del CIE porque sobran razones para exigir su cierre. #CiesNo

Adhiérete al Manifesto 15J

Adhesions al Manifest 15J 2021

Actualització: 12/juny, 9:00h.

ADHESIONS COL·LECTIVES

1. ACCOES
2. Acollim Cerdanyola-Ripollet
3. ActivaMent Catalunya Associació
4. ActivaT en Derechos Humanos
5. Adhesiva, Espai de trobada i acció
6. Adición Movilidad Humana
7. Alia, Associació de dones per la recerca i acció.
8. Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV Canarias
9. Al-Yudur – Juventud Palestina
10. Anarquismos
11. Asamblea Colombia Resiste Barcelona
12. Asamblea Plaza de los Pueblos
13. Asociación Brasileña Maloka
14. Asociación de la Comunidad Dominicana en Cataluña
15. Asociación de pensionistas i jubilats Marea la Colomense
16. Asociación de Sororidad Internacionalista
17. Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados (AIPyC)
18. Asociación Otra Escuela
19. Asociación Parque de Aprendizaje
20. Asociación por ti mujer
21. Asociación SEDOAC
22. Associació Cultural el Raval – El Lokal
23. Associació Cultural Els Fumats
24. Associació Espai Comunitari i Veïnal de Can Batlló
25. Associació IDRISSA
26. Ateneu del Raval
27. Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia – La Torna
28. ATTAC Canarias
29. Azadî Jin
30. Banc Expropiat
31. Biznegra
32. Black Barcelona
33. Bosco Global
34. Ca la Dona
35. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
36. Caravana Obrim Fronteres Catalunya
37. CIEs NO Madrid
38. CNAACAT- Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en Catalunya
39. Coalició Prou Complicitat amb Israel
40. Col.lectiu Hourria
41. Colectiva Artesanas
42. Colectiva Furia Mexicana
43. Colectiva Katari. Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas en Barcelona
44. Colectiva Las Milpas
45. Colectiva MaquiWarmi
46. Colectivo de Prostitutas de Sevilla
47. Colectivo Quiltro
48. Colegio Oficial del Trabajo Social de Las Palmas
49. Col-lectiu Anticarcerari Fuig
50. Connectats Cooperativa
51. Coop. Periferia Cimarronas
52. CooperAccio
53. Cooptecniques
54. Coordinadora Obrim Fronteres
55. Dëkkandoo
56. Dora Te Escucha – Colectiva Feminista Paraná
57. Educadores Socials En Acció
58. Eina – l’Espai Jove de la intersindical
59. Embajada Balai Citoyen España
60. Emergencia Frontera Sur Barcelona
61. Ensorrem fronteres
62. Espai Defensa Legal Manresa
63. Federacion de Asociaciones Africanas en Canarias (FAAC)
64. Femart
65. Forn de teatre Pa’tothom
66. Fotomovimiento
67. Frente Amplio de Uruguay en Madrid
68. Fridays For Future Barcelona
69. Fundació Guné
70. Fundació Migra Studium
71. Fundació Servei Solidari
72. Germanor Obrera d’Acció Catolica Barcelona-Sant Feliu
73. H.I.J.@.S. Barcelona
74. Huitaca pacte per la vida i per la pau
75. Iaioflautas
76. Impremta Col·lectiva de Can Batlló
77. Institut de Drets Humans de Catalunya
78. Irídia
79. Joves Junts
80. La Barraca Transfronteriza
81. La Electrodoméstica
82. La Floresta Contra Fronteras
83. La Hidra Cooperativa
84. La Intersindical
85. La Prosperitat Cultura en Acció 2
86. La Tregua. Arte y transformación social
87. La Troca: escola comunitària de formació permanent (Sants)
88. Las Mirillas Asociación cultural
89. Les vilaretes, espai feminista
90. L’ESCLETXA cooperativa d’educació social
91. Lis Alvarado
92. Lluita Internacionalista
93. Lo Relacional
94. Marxa Mundial de Dones
95. MATERIC.ORG -espacio nómada de creación y pedagogía radical
96. Mercedes Bustos Tocón
97. Mescladís
98. Migración y Antirracismo SBC -Madrid
99. Mon sense Guerres i sense Violència
100. Moolaadé Col.lectiva Feminista de Classe
101. Movimient Democratic de Gambia
102. Movimiento #RegularizacionYa
103. Movimiento Wiphala España
104. Mujeres Palante
105. Mujeres Supervivientes
106. Mujeres, Voces y Resistencias
107. Mundo en Movimiento
108. No Borders Granada
109. Novact- Instituto Internacional por la Acción Noviolenta
110. Observatori DESC
111. PAICAM – Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
112. Plataforma 12D
113. Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu de Llobregat
114. Plataforma Girona Acull
115. poc a coop sccl
116. Pressenza Catalunya
117. Procés Constituent
118. ProjectA Teatre Social
119. Putas Libertarias Raval
120. RAFAMANS SOLIDÀRIA
121. Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes
122. Red de Acción e Investigación Social (RAIS)
123. Red de Hondureñas Migradas
124. Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
125. Redesscan ( Red Canaria en Defensa del Sistema público de Servicios Sociales
126. Refugees Welcome España
127. Resistencia en Terra Allea
128. Samidoun – Red de Presxs Políticos Palestinxs
129. Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI Catalunya)
130. Sindicato Co.bas
131. Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
132. SODEPAU
133. SOS Racisme Catalunya
134. SOS Refugiados Barcelona
135. Stop Mare Mortum
136. t.i.c.t.a.c.-taller de intervenciones críticas transfeministas antirracistas combativas
137. Tanquem els CIE
138. Terrassa Sense Murs
139. Tinta Negra
140. Tomassa Teatre
141. TrasLaManta
142. Universitat Internacional de la Pau (Unipau)
143. Violetta
144. Xarxa Suport Mutu Alcanar

ADHESIONS PERSONALS

1. Adrián Bernal Herce
2. Agustín
3. Agustin Silvestre Mas Serna
4. Ainhoa Ruiz
5. Ainoa Díaz
6. Aitor
7. Albert Gomez
8. Albert Ramos
9. Alejandro Volkoff
10. Alfons Romero Clavel
11. Alicia Fdez Gómez
12. Alicia Pano Rodriguez
13. Alma
14. Almudena Izquierdo
15. Ana Gomez Salas
16. Ana Palacín Lizarbe
17. Anaïs Franquesa Griso
18. Ander Zabala Gomez
19. Andrea Fernández López
20. Andrea Stickel
21. Ángeles Tarjuelo
22. Angelina
23. Angeline Giusto Ampuero
24. Angie Rojas
25. Anna Alie Zanini
26. Anna Cabot Dalmau
27. Anna Gabarró
28. Anna Pascal
29. Antonia Avalos Torres
30. Antonia Gómez
31. Antònia Pascual
32. Antonio Piñeiro
33. Araceli López Berrón
34. Arantxa Escobar
35. Aritz García Gómez
36. Arua Ibrahim Gasca
37. Aura Gonzales Pluas
38. Áurea Martín Morris
39. Baltierrez Meras Laia
40. Basha Changue
41. Bea Cantero
42. Beatriu Guarro
43. Beatriz Pérez-Pérez
44. Betty Puerto Barrera
45. Blanca
46. Blanca Callén
47. Blanca Vasquez
48. Bondyale Oko
49. Bru Aguiló
50. Carla
51. Carlos Granados
52. Carlos Javier Romero García
53. Carlos Marques Marcet
54. Carme Alemany Gómez
55. Carme Gas Santacatalina
56. Carme Murias
57. Carme Poveda López
58. Carmen
59. Carmen Burgos
60. Carolina Romero
61. Cassius Guimarães
62. Celina bordino
63. Cintia Bueno Pereira
64. Clara Calderó Delgado
65. Clara Triviño
66. Claudia Garcia Enrique-Tarancon
67. Concepción Ribera de la Barrera
68. Consuelo Montecinos
69. Conxa Vazquez
70. Craig Gilmore
71. Cristina Bancells Bau
72. Cristina Fernández Bessa
73. Cristina López Hernández
74. Daiana da Silva
75. Daniel Carme Barbero
76. Daniel Pardo Rivacoba
77. Daniel Yonte Fuentes
78. Daniela Ortiz
79. David
80. David Bondia Garcia
81. David Caldevilla Collado
82. David Orta Martin
83. Delfina Viñas
84. Diana Roqué Salazar
85. Diego Espina
86. Dolors Torrents Mestres
87. Dorotea Casas
88. Edith Espínola
89. Eduardo Montesinos Garcia
90. Elena
91. Elena Arrontes
92. Elena Leiva Ingles
93. Elena Perez Sanchez
94. Ellen Bianchi Alaver
95. Elsa
96. Enric Pera
97. Enrique
98. Erica Bel
99. Erika Marlene Sarmiento Castiblanco
100. Esperanza Fernández
101. Ester Baiges Miró
102. Esther Santana
103. Eugenia Centomo
104. Eunice Romero
105. Eva Aneiros Vivas
106. Eva Martín Jiménez
107. Evelise Pereira Barboza
108. Ezequiel Salzberg
109. Fátima Cevallos Correa
110. Federico Gatti
111. Fernanda
112. Ferran Coll i Sol
113. Flora Ridaura Isern
114. Francesc Consuegra
115. Francesca Adrian Ros
116. Francisco Barraza
117. Francisco Roldán
118. Francisco Rosa Herrero
119. Gabriela Lopez
120. Gabriela Vargas Serpa
121. Gala Pin
122. Galit Fierro
123. Gemma Griera artigas
124. Georgina González Rabassó
125. Gisela
126. Gisela Miñana
127. Gisela Ruiseco
128. Glòria
129. Grecia Guzmán Martínez
130. Gregori Saavedra Martinez
131. Guillem Gómez Sesé
132. Guillermo C. Varela Rivas
133. Helena
134. Homero Distefano
135. Ignasi Alabern
136. Ignasi Obiols
137. Imma Balaguer
138. Inés Archer
139. Inés Marco Lafuente
140. Inma Prieto Gil
141. Iñigo Robredo Korta
142. Irene Carrión Álvarez
143. Irene Gas Ferré
144. Irina
145. Isa Lucas Garcia
146. Isabel Chacón
147. Isil Sol Vil
148. Itzà
149. Ivan Salavedra Marco
150. Izaskun Romero Laibarra
151. Janet Mérida Fernández
152. Jasmine Elsie McGhie
153. Jaume Elias i Boyé
154. Javier Belda
155. Jennifer
156. Jessica A
157. Jessica González Herrera
158. Jezabel Goudinoff Panadero
159. Jimena
160. Joan Fernandez Vicente
161. Joan Gatell Mateu
162. Joel Audí Poy
163. Jordi Campabadal Graus
164. Jordi Muñoz Burzon
165. Jordi Rojas
166. José Gordon Prats
167. José Manuel López Blanco
168. José María Morillo
169. Josefina Mirandes
170. José-Miguel Lorenzo Arribas
171. Josetxo Ordóñez Etxeberria
172. Joyce Jandette Torres
173. Juan Jose Gaona
174. Judit Moreno Alonso
175. Júlia Benet
176. Julia Lull Sanz
177. Júlia Salvador Palau
178. Julio Daniel
179. Karolyna Nuñez Grez
180. Katharine Tessa Harry Van Raemdonck
181. Kenia García
182. Kevin Bruque
183. Koldo Lew
184. Laia Cussó
185. Laia Estrada
186. Laia Oliva
187. Larissa Saud
188. Laura Cubero
189. Laura Guillén Olmos
190. Laura Safont
191. Lena Prado
192. Leopold Magriñà Torné
193. Liliana Rangil Vila
194. Lily Colombia
195. Lina Vanesa
196. Lirca
197. Lluís Imedio Murillo
198. Llum Pellicer Francés
199. Lola Santacatalina Ubiedo
200. Loles Perez-Hita
201. Lorena
202. Lorena Garcia Ruiz
203. Lourdes Calvet Arratibel
204. Luana Raiter
205. Lucia Escobedo Marin
206. Lucía Estrella Serra Domínguez
207. Lucia Piedra Galarraga
208. Lucrecia Zappegno
209. Ludwig Verdillon
210. Luisa Olivares Manjón
211. Lupe Cots
212. Lupe Garcia
213. Lupe Romero
214. Luz Marina Hache Contreras
215. M. Jesús
216. M. José Serratosa Bellés
217. M. Koldibike Velasco Vázquez
218. Mª Candelaria Batista Ramírez
219. Ma Remedios Belda Ferri
220. Ma Rosa
221. Mafe Moscoso
222. Maier Irigoien Ulaiar
223. Malena
224. Manel Novo i Canyelles
225. Manolo Cardenas Garcia
226. Mar
227. Mar Anaya Pareja
228. Mar Portela Duch
229. Marcos Marin
230. Maria Badet de Souza
231. Maria Blazquez Vidal
232. Maria Castaño Martin
233. María Cruz Vallespi Zambudio
234. Maria Dantas
235. Maria Dominguez
236. Maria Elena Ale
237. Maria Elena Pérez Peñate
238. Maria Fernanda Ovalle Donoso
239. María José Hernández Blasco
240. Maria Jose Navarro Munuera
241. María Luisa Gabaldon
242. María Piedad Martín Hernández
243. Maria Rosa Dalurzo
244. Maria Soledat Veres Gómez
245. Maria Teresa Cataldo Plaza
246. Maria Teresa Humbert Climent
247. Mariana Araújo
248. Mariana Campos Lichtsztejn
249. Mariana Paiva
250. Mariangels Gimenez
251. Marianna
252. Marikarmen Free
253. Marina Girona-Raventós
254. Marina Núñez
255. Marina Riera Retamero
256. Mariona Bros Ardévol
257. Mariona Chavarria
258. Marisa Panisello Chavarria
259. Maritza Buitrago Rave
260. Marta Bolinches i Chordá
261. Marta Granés
262. Marta Iris
263. Marta Lisbona
264. Marta Romay
265. Marta Rosique i Saltor
266. Marta Saleta
267. Marta Serrés
268. Marta Trujillo López
269. Mentxu
270. Merce Andres Daina
271. Mercè Duch Méliz
272. Mercè Hernàndez Martinez
273. Mercè Otero Vidal
274. Mercedes Bustos Tocón
275. Mercedes Rodriguez
276. Mia Caritg Masramon
277. Michele
278. Miguel Angel Garcia Álvarez
279. Miguel Angel Martinez Fernandez
280. Mikel Elorza
281. Miquel Mateu Ballesté
282. Mireia Belda Cruz
283. Miriam Sol
284. Mirta Idearte
285. Mirta Lojo
286. Mónica Díez
287. Montse Forcadas
288. Montse Milà Estrada
289. Montserrat Cervera Rodon
290. Montserrat García Soldevila
291. Montserrat López Tolosana
292. Montserrat Martinez
293. Montserrat Reyes Diaz
294. Montserrat Sànchez Cairol
295. Montserrat Vinyets Pagès
296. Nani Vall-llossera
297. Natalia García Fernández
298. Natalia Parra Leon
299. Natalia Pirlog
300. Naty Oliveira
301. Nebon Babou Bassono
302. Noe
303. Núria
304. Núria Climent Codina
305. Núria Empez Vidal
306. Nuria Musoles Villegas
307. Núria Pàmies Martorell
308. Nuria Sala de la Torre
309. Olga Aguirre
310. Oriana
311. Oriol Escura Herencia
312. Oriol Perez Perez
313. Pablo Aragón
314. Pablo Rossi
315. Paola Arias
316. Papalaye
317. Paqui Arenas
318. Pascual Sierra Gil
319. Patricia
320. Patricia Gonzalez
321. Patricia Gutierrez Leal
322. Patricia Posadas
323. Pau Segado Bixquert
324. Paula Arauz
325. Paula Monteiro
326. Paula Rossi
327. Pedro Mata
328. Pilar
329. Pilar Solà Asensi
330. Piro Portela
331. Quiteria Guirao
332. Rafaella Rambaldi
333. Rakel Aspiazu Etxebarria
334. Ramon Montesinos Busquets
335. Raquel Fernández Bejarano
336. Raquel García
337. Raquel Sánchez García
338. René Gómez
339. Rita Gual
340. Roger Jimenez
341. Rosa Acebal Gómez
342. Rosa Beatriz Maldonado Páez
343. Rosa Cañadell Pascual
344. Rosa Lloréns Vercher
345. Rosa Mª Fernández Sansa
346. Rosalia Molina
347. Rosario Cunillera Pelaez
348. Rosemeire Figueira
349. Roser Montané Tardà
350. Ruben Alejandro Dionicio
351. Ruben Caruso
352. Ruben Saez Pellicer
353. Ruth Gozalbo Moliner
354. Sabrina Drago
355. Salam
356. Samuel Allan
357. Sandra Elma Rehder
358. Santi Bolibar
359. Sara Asensio
360. Sara Carbonell
361. Sarai Costas
362. Sarjo Bojang
363. Sebastià
364. Sergi Ortego
365. Sergi Perelló Miró, Secretari general. Intersindical
366. Sheila Gómez Vidal
367. Silvia Albert Sopale
368. Silvia Torralba
369. Sira
370. Soledad Lucero
371. Susan E Knowles
372. Susana
373. Susana Provencio
374. Sylvia Blázquez Vila
375. Teodoro Bondyale Oko
376. Teresa Martínez asumu
377. Teresa Permanyer Quintana
378. Tiphaine Leurent
379. Tjasa Kancler
380. Vanessa Francès Mola
381. Verena Stolcke
382. Victoria Alcaraz Mira
383. Victoria Columba
384. Vincent Caroff
385. Violeta
386. Violeta Ospina
387. Viviana Carmona
388. Xavi Tarragón Cervós
389. Xavier Cambra
390. Xavier Montanyà
391. Ysabel Torralbo Calzado
392. Yunailis Salazar
393. Yvonne Herrero

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

El passat 16 d’octubre, davant la notícia que ja hi havia un afectat de COVID19 dins del CIE, diverses entitats i col·lectius de defensa dels drets humans vam assenyalar públicament el gran error que havia estat reactivar els CIE en plena pandèmia. Els centres d’internament d’estrangers de cap manera tenen les condicions adequades per mantenir la salut de les persones que hi són retingudes. A la demanda social es van afegir les queixes davant del jutge de control del CIE, fonamentades en dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Dues setmanes després, no s’ha rebut cap resposta ni dels jutges de control, ni del Ministeri d’Interior, ni de la Delegació del Govern a Catalunya. El CIE de Barcelona continua sent un lloc opac. Ni familiars dels interns, ni les entitats que normalment acompanyen els interns poden visitar el CIE. Aquesta opacitat en un temps de pandèmia no resulta una sorpresa coneixent com funcionen aquest centres d’internament, però agreuja la vulneració de drets individuals de les persones retingudes. Aquesta manca d’informació sobre què hi passa a dins reforça la condició dels CIE com a llocs de no-dret.
Mentre arreu augmenten les restriccions i mesures de control, dins del CIE es manté la situació anòmala de tenir un grup de 80 persones tancades en un centre que no té les condicions necessàries per mantenir l’aïllament. Aquest tancament, a més, es manté mentre continuen les negociacions amb els països d’origen a fi que acceptin el retorn de les persones retingudes, amb el perill afegit de propagació del virus que això significa.
Aquesta situació de pandèmia agreuja un problema de fons que hem denunciat reiteradament: cal tancar els CIE definitivament i eliminar el sistema de deportacions, cal fer una transformació profunda de la política migratòria que ara per ara és profundament racista i violenta.
Seguim exigint:

• L’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca i la seva derivació cap
  a recursos sanitaris adequats per passar el confinament.
• El tancament definitiu dels centres d’internament d’estrangers
• El compromís de totes les institucions per eliminar totes les mesures que afavoreixen la
  expulsió del país de les nostres veïnes.

Signen aquest comunicat:
Irídia – Migra Studium – SOS Racisme – Tanquem els CIE – Sindicat Popular de Venedors Ambulants – Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAAE) – t.i.c.t.a.c. – Movimiento Regularización Ya – Comité de Emergencia Antirracista – Emergencia Frontera Sur

La entrada Comunicat: Seguim exigint l’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca se publicó primero en SOS Racisme.

1. Apel·lem a la responsabilitat de les autoritats competents perquè prenguin mesures adequades per garantir tots els drets de les persones migrants a Espanya amb independència de la seva situació administrativa.
2. Exigim la clausura de tots els CIE i la fi de l’internament per ser una mesura desproporcionada i injusta, d’escassa garantia constitucional, amb un caràcter hostil i repressiu indubtable i que és una taca en un Estat de dret.
3. Igualment, fem una crida perquè s’acabi amb les deportacions racistes i discriminatòries, amb la tancada durant 72 hores als Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que actuen com extensions de comissaries, que són espais que ni tan sols compten amb desenvolupament normatiu propi, i ens sumem a les reivindicacions recollides en la campanya #RegularizacionYa

Juntament amb altres entitats que també treballen per a la protecció dels drets humans demanem el desmantellament de les polítiques inhumanes d’internament, devolució i expulsió. Apostem per una reforma migratòria integral, que inclogui el tancament dels CIE i la fi de les deportacions per evitar tant sofriment inútil, al mateix temps que exigim polítiques que promoguin l’acollida digna.

La entrada Comunicat davant la reactivació dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]
Denunciamos agresiones policiales en el CIE de Barcelona en el contexto de la emergencia sanitaria Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme queremos denunciar que en el contexto actual de emergencia sanitaria por el Covid-19 se están viviendo situaciones de tensión en el interior de los CIE, que en ningún caso pueden suponer vulneraciones de los derechos fundamentales de las personas internadas. Asimismo, fruto de la situación se están llevando a cabo actos de protesta como huelgas de hambre, muestra de pancartas o negativa temporal a entrar en las celdas. Entendemos que dichas situaciones han de considerarse como un ejercicio del derecho de reunión y manifestación pacífica y ahora más que nunca las autoridades deben actuar con la máxima profesionalidad y proporcionalidad ante situaciones de protesta, siempre protegiendo los derechos de las personas internas y garantizando el diálogo y la mediación en el interior de los centros. Queremos denunciar que tras una protesta que tuvo lugar el pasado sábado en el CIE de Barcelona, se aumentó la tensión por parte de los funcionarios hacia las personas internadas.
El Lunes 16 de Marzo en este comunicado ya alertábanos del risgo de que los internos sufrieran violencia y agresiones policiales por parte de los agentes de la policia. Desgraciadamente, más allá de la tensión, tenemos que denunciar que el día de hoy hemos presentado una denuncia en nombre de un interno por haber sido sometido a un eventual delito contra la integridad moral y de lesiones tras haber sido agredido por agentes de la policía nacional en su celda. Tal y como él mismo denuncia, “El pasado domingo día 15 de marzo, sobre las 16:45 de la tarde, justo después del recuento y antes de que los internos pudiéramos salir de las celdas para ir al patio, fui víctima de una agresión por parte de 5 de los policías nacionales encargados de la custodia del centro. La agresión se produjo dentro de mi celda, ante los tres internos que comparten la celda conmigo“. Según denuncia, un agente entró en su celda y, tras preguntarle si había sido él quien les había insultado, le dio dos bofetadas, ante lo cual el interno le apartó el brazo. Tras dicha situación se abalanzaron sobre él hasta 5 policías y, mientras 3 agentes le inmovilizaban, el primer agente le agredió con puñetazos y otro agente le golpeaba con la porra en la espalda y en las piernas. Uno de los puñetazos fue en la zona del ojo, lo cual le ha dejado una lesión que puede ser corroborada por la abogada.
La persona agredida fue puesta en libertad en el día de ayer ante la imposibilidad de poder efectuar su deportación ante la emergencia sanitaria por el Covid 19.
Exigimos que el Ministerio de Interior lleve a cabo todas las medidas necesarias para depurar la responsabilidad y para asegurar el mantenimiento de las imágenes grabadas por las cámaras de videovigilancia, las cuales se ha pedido que sean requeridas al CIE por el juzgado de guardia con carácter urgente.
Cerremos los CIE. ¡Basta de agresiones policiales!

La entrada Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

Estat d’Alarma i deportacions impossibles
La pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 està provocant una cascada de decisions polítiques, socials, econòmiques i jurídiques que eren impensables al nostre país fa unes poques setmanes. La declaració de l’Estat d’Alarma, previst en l’art. 116 de la Constitució, és l’exemple més notori.
Els Centres d’Internament d’Estrangers i les polítiques migratòries d’expulsió i internament no podien quedar al marge i també, per la via dels fets, s’estan veient afectats.
En primer lloc, més de la meitat dels 196 països del món han vetat l’entrada de viatgers procedents d’Espanya (1), entre ells el Marroc, país al què s’efectua el major percentatge d’expulsions i devolucions d’estrangers des de fa anys. Ja sigui pel nombre de nacionals marroquins expulsats o també perquè el Marroc admet les expulsions en el seu territori de nacionals de tercers països, sobretot de l’Àfrica subsahariana (2).
En un país confinat, amb la llibertat deambulatòria dels ciutadans i els desplaçaments terrestres, aeris i marítims greument restringits, es pot parlar, sense por d’exagerar, d’un bloqueig tècnic dels mitjans de transport i el creuament de fronteres necessaris per executar les expulsions (3). Les expulsions resulten, ara per ara, impossibles.
Sense expulsió no hi pot haver internament
La naturalesa dels CIE els converteix en dispositius en els quals es compleix la mesura cautelar d’internament prevista en l’art. 61 de la Llei d’Estrangeria. Només en el cas que hi hagi possibilitat d’expulsar és legal privar de llibertat en un CIE Per això, la llei imposa un límit als internaments: “durant el temps mínim i imprescindible” (4) per verificar l’expulsió.
En el moment actual, impossibilitades les expulsions i devolucions pel tancament de fronteres, els CIE són dispositius ineficients i sense objecte, són incapaços d’aconseguir l’efecte per al qual van ser creats. En les actuals i excepcionals circumstàncies, l’internament comporta un patiment inútil i un recurs no solament il·legítim, sinó totalment injustificat.
Internament inútil, insalubre i insegur
No hem d’oblidar el dèficit sistèmic i habitual de l’assistència sanitària, de les mesures d’higiene i de les condicions de vida a l’interior del CIE. Fa poc menys de vuit mesos, denunciàvem les deplorables condicions d’insalubritat del centre durant la sufocant onada de calor del passat mes de juliol (5).
Com resumia la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions fa poques hores, les persones al CIE estan tancades en cel·les col·lectives i són obligades a compartir bany (6). No tenen accés lliure i constant a aigua corrent i la majoria de moviments (fins i tot per anar al bany) els interns els han de fer escortats per un agent de la policia, incrementant el risc de contagi. El sabó, els llençols nets, els contenidors de deixalles i la roba neta estan racionats o són manifestament insuficients. És impossible garantir la desinfecció realista dels centres, al ser llocs distribuïts en zones comunes en què es concentra constantment un elevat nombre de persones.
En el passat, els episodis amb brots de malalties infectocontagioses (tuberculosi, sarna…) sovint han significat el tancament dels centres per a la seva desinfecció i neteja, en concret els casos més recents ocorreguts el mes de febrer tant al CIE de Zapadores (Valencia) com al CIE d’Aluche (Madrid) (7).
És sabut que l’atenció del servei sanitari prestat per la mercantil privada Clínica Madrid no està present de la mateixa manera en tots els centres d’internament i, en els centres que opera, ni és contínua, ni compta amb els mitjans adequats i necessaris. Per als casos que surten de la mera administració de control farmacològic o de l’atenció de malalties molt lleus, el servei sanitari del CIE recorre sistemàticament i repetidament als recursos públics d’urgències hospitalàries (Hospital Clínic). Recursos públics que, com tots sabem, ja es troben sotmesos a una forta demanda i pressió des de fa dies.
Els agents del Cos Nacional de Policia, el personal de neteja i serveis, els membres de Creu Roja encarregats de l’atenció social als centres no estan exempts de ser transmissors i/o receptors del virus. La seva entrada i sortida exposa a les persones internes privades de llibertat. Els mateixos interns dissabte passat es queixaven que se’ls privava de visites de familiars i ONG però en canvi els operaris de les obres de reforma segueixen entrant i sortint del CIE, afegint doncs més risc. Hi ha, a més, persones internes que pateixen malalties cròniques de risc enfront el virus SARS-CoV-2.
Els interns del CIE de la Zona Franca són conscients que les deportacions i expulsions ara mateix no es poden fer efectives. Davant l’absurditat de la situació, porten des de dissabte en actitud de protesta pacífica, negant-se a entrar al menjador ni volent pujar a les cel·les, exigint una resposta per part de la Direcció del centre. Repetits incidents en el passat fan pensar que hi ha un risc real que aquesta protesta legítima per part dels interns sigui gestionada per part de la policia amb força excessiva o fins i tot amb violència i agressions físiques (8). Després d’anys d’exercir de jutge de control del CIE d’Aluche, Ramiro García de Dios declarava: “los CIE son centros de sufrimiento y espacios de opacidad e impunidad policial”(9).

 

La entrada Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament se publicó primero en SOS Racisme.

El II Pla de Drets Humans del govern espanyol podria començar per tancar els CIEs

No se li escapa a ningú que la sola idea de privar una persona de la llibertat de moviments sense que hagi comès cap delicte és una vulneració dels drets humans, com ha denunciat el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble i moltes associacions, ONG i col·lectius com ara Tanquem els CIEs o SOS Racisme, entre d’altres. A més, en aquests centres les condicions materials i personals no són les idònies. Als CIE hi trobem personal no format en matèria penitenciària, els centres no disposen dels protocols d’actuació pertinents ni dels mecanismes per a la protecció dels drets humans, hi manquen protocols sanitaris, no s’hi garanteix el dret a la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies (com es garanteix a les presons), i hi falten mecanismes de transparència que trenquin la total opacitat (són reiterades les denegacions de visita a les ONG i a càrrecs públics que puguin fer un seguiment dels casos i de la situació). És a dir, són una presó sense ser-ho. Més ben dit, en una presó les condicions materials de vida de les persones serien millors, cosa que encara és més greu. No cal anar-se’n tan lluny per veure que aquí tenim el nostre propi Guantánamo.
Fa uns dies la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, deia que Pedro Sánchez aprovaria el II Pla de Drets Humans (el primer el va aprovar Zapatero). Farien bé de començar per tancar els CIE, que són una vulneració flagrant i sistemàtica dels drets humans. O potser podrien començar per explicar per quin motiu van denegar el visat al germà de l’Idrissa, de tal manera que no va poder venir a Barcelona a l’estrena del documental ‘Idrissa. Crònica d’una mort qualsevol’, que Metromuster ha estrenat aquest any sobre el seu germà, mort la nit de Reis al CIE de la Zona Franca l’any 2012. Perquè d’això se’n diu violència racista institucional, i és intolerable que un estat que es diu democràtic i que és membre del Consell de Seguretat de l’ONU actuï així. És per això que tancarem els CIE, per l’Idrissa, la Samba Martine i tantes altres víctimes de les polítiques racistes de l’estat espanyol i l’Europa fortalesa.

La entrada No normalitzem els CIE se publicó primero en SOS Racisme.

Per això cal preguntar-se: per què acaba un menor a un CIE si això està prohibit per l’ordenament jurídic? Les raons cal trobar-les en l’absència de certesa que presenten els mètodes de determinació de l’edat, així com en la instauració d’un procediment jurídic que contravé tant les pròpies obligacions internacionals contretes per Espanya com la pròpia normativa interna.
Les històries es repeteixen gairebé sempre de la mateixa manera: tenim coneixement que uns menors no acompanyats estan retinguts al CIE, que van arribar junts en una pastera i van ser interceptats per les autoritats espanyoles en algun punt de la costa. No portaven cap documentació, però van manifestar la seva minoria d’edat. No tots ho fan: alguns prefereixen passar per adults i evitar una hipotètica intervenció de les institucions de protecció de la infància, perquè el seu projecte migratori no passa per estar un temps en un centre de protecció. Altres, en canvi, ho diuen perquè confien en aquesta protecció. El que acostuma aleshores és que davant la manca de documentació i desconfiant de la seva paraula, se’ls fan les proves radiogràfiques de determinació de l’edat, segons determina el protocol (segons recull l’article 190 del reglament de la Llei d’Estrangeria i l’article 2 del reglament dels CIE).

La entrada Els drets dels menors no es poden quedar a la frontera ni a les portes dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada CIE i deportació: mecanismes de garantia i alternatives se publicó primero en SOS Racisme.