colonialisme archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/colonialisme/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Thu, 14 May 2026 14:09:05 +0000 ca hourly 1 https://sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado-32x32.png colonialisme archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/colonialisme/ 32 32 Radiografia del racisme a Catalunya a l’any 2025 https://sosracisme.org/radiografia-del-racisme-a-catalunya-a-lany-2025/ Thu, 09 Apr 2026 15:14:10 +0000 https://sosracisme.org/?p=21144 Forma part de l’Informe INVISIBLES. L’estat del racisme a Catalunya 2025. Vivim en un món travessat per relacions de poder que venen de lluny, del colonialisme entre d’altres, i que continuen operant a diferents nivells: del global al local, de l’economia a la política, dels mitjans a la vida quotidiana. Aquestes relacions no només organitzen […]

La entrada Radiografia del racisme a Catalunya a l’any 2025 se publicó primero en SOS Racisme.

]]>

Editorial escrita pel Consell de SOS Racisme: Cheikh Drame, Ernesto Villegas, Hassimiou Bangoura i Kandi Arasa.

Forma part de l’Informe INVISIBLES. L’estat del racisme a Catalunya 2025.

Vivim en un món travessat per relacions de poder que venen de lluny, del colonialisme entre d’altres, i que continuen operant a diferents nivells: del global al local, de l’economia a la política, dels mitjans a la vida quotidiana. Aquestes relacions no només organitzen l’ordre internacional; també produeixen jerarquies socials que es tradueixen en racisme, domini patriarcal, classisme, discriminació i desigualtats en l’accés efectiu als drets. Com advertia Frantz Fanon, el món colonial es construeix sobre una divisió radical: la zona de l’ésser i la zona del no-ésser, on unes vides són reconegudes com a plenament humanes mentre altres són sistemàticament deshumanitzades.

Aquestes jerarquies no són només simbòliques. S’enxarxen en un ordre econòmic i polític que, des dels seus orígens colonials, ha organitzat la producció de riquesa i la distribució de drets a partir de categories racials. En aquest sistema, el privilegi blanc continua operant com una estructura de poder que condiciona qui accedeix amb més facilitat a drets, oportunitats i protecció institucional.

En un context de conflictes globals, crisis econòmiques i tensions geopolítiques, els relats simplificadors s’obren pas amb facilitat. La desinformació, cada cop més industrialitzada, redueix problemes complexos a explicacions ràpides i assenyala poblacions concretes com a responsables. Així, el racisme no només circula en discursos: també s’inscriu en polítiques públiques, en institucions i en les condicions materials de vida.

A Catalunya, aquestes dinàmiques globals aterren en debats molt concrets: l’accés a l’habitatge, el funcionament del sistema d’acollida, l’abolició de la llei d’estrangeria o els obstacles estructurals a la regularització administrativa i l’auge de discursos reaccionaris a escala local. Però també en qüestions que interpel·len directament les nostres institucions: des de les vulneracions de drets sota custòdia policial fins a les contradiccions d’algunes respostes institucionals davant del racisme. Entendre aquestes connexions és imprescindible per abordar el racisme no com un problema puntual, sinó com una realitat estructural.

Si mirem el sistema d’acollida, és evident que continuen operant dinàmiques i pràctiques que evidencien el biaix racista de moltes polítiques migratòries. La deriva de la Unió Europea cap a una Europa fortalesa fa anys que es consolida: el Mediterrani continua sent una de les principals fosses comunes del món mentre es criminalitza l’acció de defensa dels drets de les persones i entitats que acompanyen aquestes persones. Episodis com la massacre de Melilla o les ampliacions dels mòduls per a dones dels CIE en són una mostra dolorosa.

Al mateix temps, la guerra d’Ucraïna va demostrar que quan hi ha voluntat política és possible activar mecanismes d’acollida ràpids i integrals: regularització administrativa immediata, accés a habitatge i desplegament de serveis socials i educatius, i no sentíem parlar d’efecte crida. El problema, per tant, no és la capacitat d’acollir, sinó a qui s’està disposat a reconèixer com a subjecte amb drets.

Aquest contrast es fa encara més evident quan observem la situació de milers de persones que viuen i treballen a l’Estat espanyol, però continuen atrapades en la irregularitat administrativa. Aquesta situació condemna a una vulneració sistemàtica de drets i impacta directament en àmbits com l’accés a l’habitatge. La precarietat jurídica es converteix així en precarietat vital: impossibilitat de signar contractes, dependència d’economies informals i exposició constant a l’exclusió residencial, estigmatització permanent com hem vist en episodis de desnonaments col·lectius com l’assentament del B9, el del Parc Joan Miró o el de la Plaça Karl Marx de Nou Barris. Fa anys que el moviment antiracista denuncia que la irregularitat no és un accident del sistema, sinó una forma de violència institucional estructural.

La importància de la feina de les organitzacions autogestionades i els moviments de base

En aquest context, cal reconèixer també les victòries que neixen de l’autoorganització. La iniciativa Regularización Ya ha estat un exemple clar de mobilització impulsada per persones migrants i racialitzades que ha aconseguit situar el debat sobre la regularització al centre de l’agenda política. És una lliçó important: els drets no arriben només per voluntat institucional, sinó per la pressió col·lectiva i l’organització política de les persones afectades.

Tot i que no és l’única causa del racisme, l’auge dels discursos d’odi i de l’extrema dreta contribueix decisivament a la seva normalització. A Catalunya i arreu d’Europa, aquests discursos construeixen un relat que criminalitza la població migrada i racialitzada i la converteix en boc expiatori de problemes socials complexos. Però també busquen dividir i enfrontar la classe treballadora, tant la d’origen local com la migrada, tot ocultant que la classe treballadora d’aquest país és plural i diversa. Quan es construeix el conflicte entre “autòctons” i “migrants”, el que realment es fa és desviar el focus de les desigualtats estructurals i debilitar qualsevol possibilitat d’aliances socials.

La problemàtica del discurs moralitzador

En aquest mateix marc s’inscriu el relat del “bon” i el “mal” immigrant, una narrativa que l’extrema dreta també utilitza per jerarquitzar i dividir la població migrada i racialitzada i que sovint acaba penetrant en el debat públic i traduint-se en un cicle de violència racista. Aquesta manipulació legitima discursos que deshumanitzen poblacions senceres.

A més, el discurs moralitzador amb què aquests actors polítics assenyalen determinades comunitats sovint contrasta amb les seves pròpies pràctiques. Les irregularitats denunciades en la gestió de fons recaptats per les joventuts del partit d’extrema dreta per a persones afectades per la DANA en són un exemple. A això s’hi suma el fet que alguns dels seus membres acumulen denúncies o condemnes per violència masclista mentre, al mateix temps, es presenten com a suposats salvadors de les dones quan proposen prohibir el burca i el nicab amb l’argument que són opressors per a la dona o incompatibles amb la nostra cultura. Mentrestant callen davant manifestacions amb passamuntanyes per part d’organitzacions de caràcter neonazi als nostres carrers. Per això llancem la pregunta a la ciutadania: On queda la llibertat religiosa quan es pretén decidir sobre el cos i les creences de les altres persones? Com es pot alliberar la dona prohibint-li l’accés a l’espai públic per un tros de tela?

Massa sovint, l’antiracisme destaca per la seva absència en polítiques que es reivindiquen progressistes. Representants de l’esquerra han acabat assumint marcs racistes impulsats per l’extrema dreta amb l’esperança de disputar-li alguns vots. Però assumir aquests relats no és només un error polític: és una renúncia als principis més bàsics de drets i igualtat.

Davant la violència institucional, resistència anticolonial

I aquesta manca de valentia també es fa evident davant les morts sota custòdia policial, una realitat que continua colpejant especialment persones racialitzades, siguin aquestes migrades o locals. Els processos oberts, com el de Brian Ríos, o el de Mahamedi a Montornès del Vallès ens recorden que no parlem d’excepcions. No ens podem permetre que les morts per violència racista sota custòdia policial continuïn formant part de la normalitat institucional.

Davant el racisme, la desinformació i la violència institucional, no hi ha neutralitat possible. La història ho demostra: els drets mai han estat un regal del poder, sempre han estat el resultat de la lluita col·lectiva. Les lluites antiracistes que avui hi ha a Catalunya formen part d’una genealogia més àmplia de resistències anticolonials i panafricanistes que, arreu del món, han combatut la deshumanització i han defensat la dignitat dels pobles.

Per això SOS Racisme Catalunya ho té clar: mentre hi hagi vides condemnades a la zona del no-ésser, la lluita antiracista continuarà. Perquè sense justícia no hi haurà pau.

La entrada Radiografia del racisme a Catalunya a l’any 2025 se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Castro Nguema: “Acabar con el racismo implica disminuir el nivel de vida de los europeos” https://sosracisme.org/entrevista-a-castro-nguema-acabar-con-el-racismo-implica-disminuir-el-nivel-de-vida-de-los-europeos/ Mon, 25 Jan 2021 16:21:11 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13276 Recollim la entrevista que li vam fer a Castro Nguema, membre del Consell de SOS Racisme i activista antiracista, publicat al diari El Quinze de Público, el 8/01/2021. ¿Qué le llevó al activismo? Mi padre influyó bastante. Soy hijo de un hombre rebelde contra el régimen [de Obiang]. Acabaría en la cárcel por mis convicciones. ¿Qué convicciones? […]

La entrada Castro Nguema: “Acabar con el racismo implica disminuir el nivel de vida de los europeos” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Recollim la entrevista que li vam fer a Castro Nguema, membre del Consell de SOS Racisme i activista antiracista, publicat al diari El Quinze de Público, el 8/01/2021.

¿Qué le llevó al activismo? Mi padre influyó bastante. Soy hijo de un hombre rebelde contra el régimen [de Obiang]. Acabaría en la cárcel por mis convicciones. ¿Qué convicciones? Por ejemplo, por decir que lo primordial es acabar con todas las dictaduras que hay en África, y llegar a la emancipación real. El principal problema son las dictaduras y el control de Occidente sobre el continente africano. Hay que generar conciencia entre los jóvenes.
¿Se esperan el racismo que encuentran en Europa? Es algo imprevisto, porque la sociedad europea es completamente distinta a la nuestra. En África no hablamos de racismo. Uno empieza a hablar de racismo cuando llega aquí. Desde aquí les hablamos de racismo a nuestros primos, y se lo toman como un juego. No se lo imaginan.
¿Qué retos tiene Europa? Hay personas que son racistas y que no lo saben. Muchos creen que el racismo conlleva odio, pero muchos lo son aunque tengan una pareja negra o amigos negros.
¿Cuál es el mayor problema para ustedes? La mayoría no puede vivir en pisos dignos. Para el nativo, el problema de acceso es económico; a mí, teniendo el dinero, me dicen que no porque soy negro. ¿Es el único? También están los microrracismos que se viven a diario. Cuando resides en un país europeo te sientes observado las 24 horas, en cualquier establecimiento. El lenguaje no verbal es constante e invisible y es de lo que genera más estrés. Mucha gente sabe que jamás formará parte de esta sociedad. El lenguaje no verbal es brutal.
¿Y qué pueden hacer los migrantes? Empoderarse y practicar el comunitarismo. Individualmente somos frágiles, pero usando el comunitarismo nos empoderaremos y evitaremos cosas como lo de Badalona [el reciente incendio mortal], daremos trabajo a esas personas. Es la única forma de combatir el racismo institucional.
¿Cree que se podrá erradicar? Iría en detrimento de la calidad de vida aquí; se notarían los efectos directamente. Para que haya capitalismo se necesita el racismo. Una persona no se puede imaginar que el dinero sale de la esclavitud monetaria que tenemos en África. El continente africano está completamente confiscado y en Occidente educan para ser insensible a esto, a verlo como “qué se le va a hacer” y pensar que los africanos son víctimas de su propio sistema. Acabar con el racismo implica disminuir el nivel de vida de los europeos. ¿Por qué? Desde Senegal hasta el golfo de Guinea, los puertos están ocupados por miles de multinacionales europeas. Es puro terrorismo financiero. Y la gente en Europa dice: “Son sus presidentes”. Pues no son los presidentes, sino que son los subalternos del sistema occidental.

JUECES Y RACISMO
Víctima de una agresión en el metro, Castro Nguema lamenta que en la condena no se reconociese el racismo. Y critica que lo que lleva a un juez a banalizar el racismo es producto de la educación que le ha dado la sociedad. “Por lo menos –considera el activista–, esos Mossos d’Esquadra y seguratas se lo pensarán dos veces antes de agredir otra vez”.

 

La entrada Castro Nguema: “Acabar con el racismo implica disminuir el nivel de vida de los europeos” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Vacunas, ciencia, Bill Gates y otras vergüenzas https://sosracisme.org/vacunas-ciencia-bill-gates-y-otras-verguenzas/ Sat, 18 Apr 2020 09:57:57 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12530 Hace aproximadamente una semana nos levantábamos con una controversia a nivel mundial sobre las declaraciones de dos médicos, en la televisión francesa LCI, sobre el tema de realizar ensayos de una posible vacuna contra el covid19 en países africanos. El asunto en dicha conversación se volvía puntilloso en el momento en que Jean-Paul Mira, médico […]

La entrada Vacunas, ciencia, Bill Gates y otras vergüenzas se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Hace aproximadamente una semana nos levantábamos con una controversia a nivel mundial sobre las declaraciones de dos médicos, en la televisión francesa LCI, sobre el tema de realizar ensayos de una posible vacuna contra el covid19 en países africanos. El asunto en dicha conversación se volvía puntilloso en el momento en que Jean-Paul Mira, médico del Hospital Cochin de París, ponía de manifiesto, en formato de interrogación y con la mayor tranquilidad, su idea sobre que probar la vacuna del covid19 en África podía ser lo más adecuado, dadas las circunstancias del continente.
Como era de esperar, dicha escena televisiva provocó una polémica general y sobre todo una ola de indignación entre los colectivos negros y africanos de todos los continentes. Y es que, llegadas a este punto, toca preguntarse cómo puede ser que, en pleno 2020, un médico proponga en televisión utilizar a personas africanas como cobayas humanas para la medicina, sin cuestionarse lo más mínimo el significado de dicho planteamiento.
Lo cierto es que, como ya han puntualizado varias activistas en esta última semana, esto de utilizar a las personas no blancas como cobayas humanas no es nada nuevo —en absoluto—, como tampoco lo es, por desgracia, el hecho de que la supremacía se beneficie de la ciencia y de la medicina para la masacre y exterminio de las minorías étnicas.
LOS NOMBRES DE LA CIENCIA DEL TERROR
Hay algunos nombres importantes que pertenecen a médicos y científicos que, además de haber contribuido en el ámbito de la ciencia, también contribuyeron a engendrar narrativas históricas de dolor que respondían a un orden de higienismo racial justificado por las mismas ciencias.

J. Marion Sims por ejemplo, torturó entre 1845 y 1849 a once chicas esclavizadas, cuyos cuerpos se convirtieron en el terreno particular de experimentación ginecológica del médico para realizar ensayos clínicos. Estos experimentos se materializaban a través de operaciones sin anestesia y sin el consentimiento de las involucradas y se practicaban en la clínica particular de Sims, en el jardín de su casa, pues según estudios del mismo médico, las personas negras no sufrían tanto dolor como las blancas.

Por otro lado, Taliaferro Clark fue el Jefe de la sección de enfermedades venéreas del Servicio de Salud Pública de Estados Unidos y es a él a quien se le atribuye el Experimento Tuskegee, llevado a cabo entre el 1932 y 1972 en el hospital de la ciudad de Tuskegee en Alabama. El objetivo del experimento era observar la progresión natural de la sífilis no tratada en 400 hombres afroamericanos, a los que no se medicó. No se les había comunicado ni el objetivo del estudio ni su diagnóstico y, por supuesto, no habían dado su consentimiento. El experimento terminó con 28 hombres muertos, 100 con cuadros médicos muy complicados, 40 esposas de los participantes infectadas y 18 niños con sífilis de nacimiento. Eso sí, Clarks pudo publicar todos sus artículos científicos al terminar dicho experimento.
Además de los mencionados está Margaret Sanger quien, a diferencia de los anteriores, tenía un mecanismo más eficaz de aniquilación racial. Sanger fue una enfermera y feminista reconocida hoy en día por ser defensora de los derechos de la mujer y luchar por la legalización del aborto en Estados Unidos, aunque también pasó a la historia por ser una de las líderes de la aplicación de la eugenesia.

Sanger creó en 1916 la primera clínica de control de natalidad de EEUU en Broklyn, Nueva york, llamada Planned Parenthood. Los principios de la clínica sentaban sus bases en la limpieza racial. Y es que como buena eugenista, Sanager tenía como objetivo el control de la natalidad, específicamente el de la población afroamericana. El aborto era la técnica a través de la cual Sanger materializaba el exterminio racial. La empresa ubicaba sus sedes en los barrios donde había más concentración de población negra.

Estos son tres ejemplos, que representan una parte muy pequeña de la historia del racismo científico: es importante entender que la ciencia no solo ejecutaba respondiendo a las teorías del racialismo, sino que también se convirtió en la doctrina teórica que justificaba ciertos fenómenos. Las teorías poligenistas del siglo XlX y XX, por ejemplo, secundaban la concepción social de que las comunidades no blancas se constituían de personas que formaban parte de especies zoológicas inferiores al hombre blanco, europeo y civilizado. Y fueron estas mismas ciencias las que justificaron fenómenos sociales de masacre y aniquilación de las poblaciones no blancas.
RACISMO CIENTÍFICO, ¿MANTIENE SU INFLUENCIA?
Hoy por hoy nos encontramos aún frente a una industria médica que se plantea los ensayos clínicos de vacunas en personas africanas como algo totalmente ético y normal en un plató de televisión, en horarios de máxima audiencia. Y con la crisis de covid19, se presentan una serie de hechos en relación a la ciencia que nos toca afrontar.
Estamos frente a una industria médica que delega la investigación de las vacunas a la financiación privada. La Fundación Bill y Melinda Gates y El National Institute of Allergy and Infectious Diseases, ambas estadounidenses, son prácticamente las encargadas de financiar toda la investigación mundial de vacunas. La organización mundial de la Salud (OMS), financiada por la industria farmacéutica y por la ya mencionada Fundación Bill y Melinda Gates, es la que decide qué es —o no— emergencia sanitaria mundial. Esta misma OMS también establece el orden de prioridades cuando de decidir el valor de las vidas se trata.
Tenemos frente a nosotros el llamado covid19, cuya investigación médica por una vacuna está siendo financiada por la fundación de Bill Gates, Johnson, Moderna, y varias otras empresas privadas ante la situación de pánico que genera la pandemia. Pero encontramos también algunas enfermedades como el Ébola o el Zika, responsables de miles de muertes que solo se convierten en emergencia sanitaria mundial cuando pasan a ser problemáticas de occidente (contagiados occidentales). Hecho que se traduce en millones de dólares invertidos en la investigación de sus vacunas y también en millones de africanos, latinoamericanos y caribeños muertos antes de haberse convertido en un conflicto occidental.
Por otra parte, también se nos presentan enfermedades como la malaria, que mata a 2 millones de personas al año pero que, por el momento, aún no ha pasado a ser un problema de occidente y que por ello la cantidad de dinero invertida en la investigación de la misma es mucho menor a la que se está invirtiendo en la del covid19, por ejemplo.
Y, paradójicamente, observamos una mayor tasa de afroamericanos muriendo por el covid19 en EEUU, al mismo tiempo que vemos un Bill Gates invirtiendo 400 mil millones de dólares en empresas petrolíferas que causan gran parte de los problemas de salud en Nigeria. Y un Rockefeller colaborando con la fundación Bill y Melinda Gates, que en 1910 formó parte de la creación de la Oficina de registros eugenísticos en New York.
PERO, ENTONCES, ¿QUÉ TENEMOS?
Pues tenemos una industria de investigación y producción de medicamentos que es básicamente un negocio en manos de personas ricas, principalmente estadounidenses, que des de arriba deciden en qué intervienen, dónde intervienen y, sobre todo, quién vive y quién muere. Tenemos también una industria que invierte masivamente en vacunas únicamente cuando cuyas enfermedades afectan a occidente. Y en todo este asunto, la racialización, el higienismo racial y la eugenesia, que juegan un papel fundamental.
Como consecuencia, tenemos una ciencia que se convierte en el brazo derecho de la supremacía y el colonialismo y que, desde hace cuatro siglos, ejerce como extensión de los mismos para manipular determinados cuerpos con fines racistas. Me encantaría poder afirmar que la ciencia es “un sistema ordenado de conocimientos estructurados que estudia, investiga e interpreta los fenómenos naturales, sociales y artificiales”, como define Wikipedia, pero no puedo. Cuanto más investigo, más consciente me hago de que la ciencia es y siempre ha sido un recurso al servicio de la supremacía para mantener la jerarquía racial. La ciencia no está de nuestro lado ni pretende estarlo.
 

El passat 16 d’abril el diari El Salto va publicar un article d’opinió de Kaire Ba, Coordinadora de la campanya #PareuDePararme de Sos Racisme i activista interessada en el racisme científic.

La entrada Vacunas, ciencia, Bill Gates y otras vergüenzas se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
El 12 d’octubre reivindiquem la resistència indígena, rebutgem celebrar genocidis https://sosracisme.org/el-12-doctubre-reivindiquem-la-resistencia-indigena-rebutgem-celebrar-genocidis/ Wed, 10 Oct 2018 12:45:10 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=10657 Un any més, l’equip laboral de SOS Racisme Catalunya mantindrà la seva activitat habitual el 12 d’octubre, i posarà a disposició de qui ho necessiti el telèfon d’urgències del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD) per atendre possibles accions feixistes racistes durant aquella jornada. El 12 d’octubre es commemora el “descobriment” […]

La entrada El 12 d’octubre reivindiquem la resistència indígena, rebutgem celebrar genocidis se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Un any més, l’equip laboral de SOS Racisme Catalunya mantindrà la seva activitat habitual el 12 d’octubre, i posarà a disposició de qui ho necessiti el telèfon d’urgències del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD) per atendre possibles accions feixistes racistes durant aquella jornada.


12Octubre2018(3)
El 12 d’octubre es commemora el “descobriment” d’Amèrica, que no va ser altra cosa que un genocidi cap al poble indígena autòcton i l’inici d’un llarg període d’espoli i de destrucció de la riquesa cultural del continent.
Per aquest motiu, com a entitat de defensa dels drets humans i antiracista, rebutgem aquesta celebració i ja fa 6 anys vam decidir, en un acord entre Consell i equip tècnic, eliminar aquesta festivitat del nostre calendari laboral.
Malauradament ens trobem amb la necessitat de traslladar el nostre espai de treball. La nostra oficina està allotjada a un edifici propietat de tercers que tanquen el 12 d’octubre, per aquest motiu, el divendres traslladem la nostra activitat a la seu de La Fede.cat (carrer de les Tàpies, 3 08001 Barcelona) en l’horari habitual (de 10h a 14h).  I farem atenció telefònica des del mòbil d’urgències: 636248621. Oferim especialment aquest servei d’atenció per possibles accions feixistes i racistes que es puguin donar aquest dia.

Per altra banda, donem suport a la convocatòria de manifestació unitària #NadaQueCelebrar que tindrà lloc a la tarda, promoguda per col·lectius anticolonials i antiracistes. El punt de trobada serà el Palau de la Virreina (Rambla 99) a les 16.30h.
convo12O2018

Per altra banda, denunciem que aquesta data és utilitzada des de fa anys per grups feixistes per ocupar els carrers amb el seu discurs d’odi, racista i homòfob. El context polític actual i els antecedents de manifestacions recents, ens fa pensar que la situació es va agreujant. Des de fa anys, grups d’extrema dreta utilitzen aquesta data com excusa per actuar amb total impunitat tot i la seva actitud violenta i il·legal.
El feixisme no pot estendre els seus lemes i discursos que ataquem la democràcia i la llibertat de manera impune. La presència de manifestacions feixistes és indignant i intolerable. Per tant, un any més, exigim a Delegació del Govern, Conselleria d’Interior i a l’Ajuntament de Barcelona que no permeti les mobilitzacions feixistes a Barcelona ni a cap indret de Catalunya.
Com alternativa, donem suport a la iniciativa dels pobles indígenes, nascuda al Fòrum Social Mundial, per convertir el 12 d’octubre com Dia de la Resistència Indígena, un dia per commemorar la lluita dels pobles d’arreu del món que han defensat i defensen els seu dret a existir.
 

#JonocelebroGenocidis

#Resacelebrar

La entrada El 12 d’octubre reivindiquem la resistència indígena, rebutgem celebrar genocidis se publicó primero en SOS Racisme.

]]>