Davant la sentencia, des de SOS Racisme Catalunya, que representen en Kamal al procés judicial, volem manifestar la nostra satisfacció perquè:

• El sistema judicial condemna l’agent de policia a un any de presó i a indemnitzar econòmicament la víctima. Un cas que estava destinat a ser arxivat, per les nombroses traves policials i judicials que hem trobat durant tota la instrucció, finalment acaba en condemna.

• La sentència constata que Kamal U. deia la veritat i que l’agent el va agredir. Després de 5 anys continuament qüestionat,discriminat i victimitzat pel sistema judicial de manera reiterada, avui es pot sentir més recolzat.

• Aquesta fita no hagués estat possible sense la persistència i valentia de Kamal en la recerca de justícia i de veure reconeguda la seva dignitat. Una actitud molt lloable donada la seva situació i imprescindible perquè la nostra entitat pugui tirar endavant el procés malgrat els entrebancs judicials, tal i com recull la mateixa sentència fins en dues ocasions.

• Aquest és un pas més en la lluita per acabar amb la impunitat policial.

Malgrat la condemna, hem de fer una REFLEXIÓ CRÍTICA de la sentència:

• Considerem que és una sentencia feta a mida per no empresonar l’agent de policia. Absolvent-lo de l’acusació de delicte contra la integritat moral i els diferents agreujants.

• És per nosaltres incomprensible que no s’apliqui l’agreujant d’abús d’autoritat (art. 22-7ª CP) tenint en compte que és una agressió que fa un agent de la policia enservei,fent-se valer d’aquesta situació (tal com la mateixa sentència recull a la pàgina 6).

• Tampoc es té en compte en cap moment la situació de vulnerabilitat de la víctima: una persona acabada d’arribar al país, sense coneixement de l’idioma, en situació administrativa irregular, etc.; circumstàncies que faciliten l’abús i que ens porten a identificar la pràctica com a racista.

• “…es probable que sin intervención de la acusación particular no se hubiera llegado ni siquiera a la fase intermedia” (pàg. 21 de la sentència). Considerem que aquest cas exemplifica la manca de protecció de les víctimes d’abusos policials dins el sistema. Sense el suport d’una entitat civil, com SOS Racisme, la denúncia no hauria tingut recorregut, com recull el mateix jutge a la sentència. Tot i donar sentit a la nostra tasca, no podem obviar la debilitat de l’Estat de Dret que aquí es manifesta.

• Malgrat la sentència condemnatòria, no aconseguim que els jutges tinguin en compte la motivació que ens porta a actuar com a entitat: el racisme. Un fet que, un cop més, ens fa concloure que el sistema judicial no ajuda a defensar els drets humans.

• Lamentem que la sentència no inhabiliti un funcionari públic, responsable de la seguretat ciutadana, tot i haver estat condemnat per agressió. Esperem que l’Ajuntament de Barcelona, responsable de la policia local, aquest cop sí, reaccioni prenent les mesures necessàries.

• Més enllà de la responsabilitat subsidiària de l’Ajuntament en la indemnització a la víctima, que es recull a la sentència, reiterem que cal fer tots els esforços necessaris per desactivar les actituds no democràtiques dels cossos de policia, com ara el racisme institucionalitzat.

Resum dels fets:

Els fets van ocórrer el 9 de juliol del 2011, tal com prova la sentència, quan dos agents de policia van aturar el cotxe patrulla davant de Kamal Uddin, que esperava un amic seu a les Rambles. Li van demanar la identificació i el van traslladar a comissaria. Allà un dels agents el va conduir a l’interior de les dependències policials però el portà a una zona sense càmeres on li etzibà un cop de puny i el colpejà diverses vegades, fracturant-li la mandíbula. El va deixar anar sense deixar constància de la detenció ni al registre ni al document de treball. Les càmeres de la comissaria mostren l’entrada i la sortida de la víctima.

Kamal, acompanyat d’un amic seu, testimoni al judici, va dirigir-se al centre mèdic “Perecamps” que el va derivar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Allà el van intervenir quirúrgicament. Va estar dos dies hospitalizat i va necessitar 140 dies per la seva recuperació.

En donar-li l’alta presentà una denuncia a Mossos d’Esquadra i posteriorment es va dirigir al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme. Des de l’entitat vam assumir el cas, en tractar-se d’una agressió amb motivació racista iniciada a partir d’una identificació per perfil ètnic.

El procés judicial no ha estat gens fàcil: el cas es va arxivar dos cops, el procés d’instrucció s’ha desenvolupat amb continues traves i, després de 5 anys, el novembre de 2016 es va celebrar el judici oral i públic a la secció novena de l’Audiència Provincial de Barcelona.

• Sentència Audiència Provincial, 31 de maig de 2017

 
Notícies relacionades:

• _{42 segons sense gravació i una mandíbula trencada, La Directa. 29/11/2016}
• _{Els 42 segons d’en Kamal a la comissaria de la Rambla, El País 30/11/2016}
• _{Los fallos de traducción perturban el juicio a un guardia urbano por romper la mandíbula a un inmigrante, El Periódico, 29/11/2016}

La entrada Un any de presó per un guàrdia urbà que va trencar la mandíbula a un veí de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Els atemptats del divendres passat a París han demostrat, un cop més, l’impacte dramàtic de les guerres que des de fa anys provoquen milers de morts molt a prop de les fronteres europees, i que estan obligant a milions de persones a deixar els seus països i les seves vides anteriors -fruit de polítiques genocides o de l’acció de grups i institucions que fan de la violència i de la barbàrie la seva manera d’entendre i de mostrat-se vers el món. Quan moltes veus ens volien fer creure que la guerra es podia «externalitzar» sense conseqüències per la societat europea, els atemptats de Paris (com els de Nova York, Madrid, Londres…) ens han evidenciat que, efectivament, la guerra es fa present als països que hi participaven des de la llunyania.

D’altra banda, som conscients i volem alertar del perill que suposa que situacions com aquesta serveixin per a justificar posicions culpabilitzadores, que busquen fer responsables a tot un col·lectiu dels actes, totalment condemnables, d’uns individus. Per això denunciem i condemnem qualsevol manipulació interessada d’un fet criminal que es faci en perjudici d’una comunitat o d’un col·lectiu que no n’ha estat responsable en absolut. Instem, també, a tothom, societat civil, mitjans de comunicació, governs, que en un moment sensible i carregat de dolor com el que estem vivint, es mesurin els discursos, i no s’ataqui de manera irresponsable a persones innocents, que com la resta dels i les ciutadanes són o poden ser víctimes d’aquest terrorisme.

L’atemptat de divendres passat és una tràgica exemplificació de com l’odi pot arribar a ferir en profunditat les nostres societats, agredint els drets bàsics de totes les persones: entre ells, els més valuosos, la vida i la llibertat. És justament per això que considerem indispensable fer una crida a tota la societat internacional no caure en la trampa de contestar l’odi amb odi.

En aquest sentit considerem un error la resposta bèl·lica que ahir a la nit va donar França bombardejant la ciutat siriana de Raqqa. Una acció que, altra vegada, té com a conseqüència dolor i mort. No podem obviar que actes com el que es va perpetrar divendres a la nit estan relacionats amb la geopolítica d’estats i governs, que avantposen els seus interessos a les vides de milers de persones.

És moment de buscar perquès, i potser alguns arriben tard: en aquest sentit no podem deixar de senyalar les conseqüències de les intervencions de països europeus en conflictes arreu per als seus interessos econòmics. Així com tampoc les condicions de vida en franca exclusió, d’anys i anys en els que moltes societats europees han donat i donen l’esquena a una part de la població, generant guetos on la igualtat de drets i oportunitats queda ben lluny.

La tragèdia que es va viure a París la passada nit de divendres és similar a la que fa anys que pateixen sirians i sirianes, o la de molts altres països del món que estan en guerra; que a més es veuen obligats a fugir de casa seva i emprendre camins plens d’incerteses i perills, i lamentablement en masses ocasions també la mort. Són diverses cares de la mateixa moneda, i per això cal també situar responsabilitats i reclamar obligacions als estats per tal que desenvolupin i duguin a terme una política exterior que respecti i garanteixi els drets humans, promogui la pau i la solidaritat.

Cal estar alerta i mostrar el nostre ferm rebuig a discursos i pràctiques racistes que es puguin generar, no podem permetre que la por ens faci acceptar retallades de drets i llibertats. Així com també, i tenint en compte la dramàtica situació de milers de persones refugiades que avui estan a l’espera de ser acollides, hem d’exigir als nostres governs que compleixin la legalitat internacional i nosaltres, la societat civil, cal que obrim les portes dels nostres pobles i ciutats.

La entrada #COMUNICAT: Condemna i reflexió arrel de l’atemptat de París se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada DE NOU CONDEMNEM UNA ALTRA AGRESSIÓ RACISTA A L'ÀREA DE BARCELONA se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada SOS Racisme aconsegueix una quàdruple condemna judicial per a un agent de policia nacional que va agredir a quatre ciutadans d’origen estranger durant un control d’estrangeria se publicó primero en SOS Racisme.