drets socials archivos - SOS Racisme

L’administració està obligada a protegir el dret a l’habitatge i reconèixer el racisme tant en l’accés com en el gaudi

SOS Racisme — Thu, 22 Oct 2020 05:45:35 +0000

L’Estat delega el dret de l’habitatge a actors privats que no garanteixen ni l’ús social ni el principi de no-discriminació: l’interès econòmic passa per davant de la lògica de protecció social.
El marc legal reconeix clarament el dret a accedir i a viure en un habitatge sense patir situacions de discriminació ni assetjament. Tanmateix, la inacció de l’administració precaritza i buida de significat aquest dret.

Els casos de racisme en l’àmbit de l’habitatge no són conflictes puntuals, sinó que existeix una omissió sistemàtica dels deures de les administracions i unes pràctiques discriminatòries normalitzades d’agències immobiliàries, propietaris i veïns que obstaculitzen l’accés i el gaudi d’un dret bàsic a les persones migrants i racialitzades com a no blanques.

La discriminació racista en l’àmbit de l’habitatge és estructural i està molt normalitzada. I no es concreta únicament en l’accés, sinó que també es dóna en el gaudi i manteniment de l’habitatge. L’informe InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya (2019) recull que un 21% dels casos de discriminació en l’accés als drets socials recollits pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) el 2019 responen a vulneracions del dret d’accés a l’habitatge. Al mateix temps, un 55% dels casos entre particulars, la tipologia de racisme més denunciada el 2019 al SAiD, es produeixen dins l’escala de veïns.
El dret a l’habitatge està reconegut a múltiples textos normatius de caràcter internacional, estatal i autonòmic. En concret a Catalunya, la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge estableix que les administracions han de “promoure l’erradicació de qualsevol discriminació en l’exercici del dret a l’habitatge, per mitjà de l’establiment de mesures d’acció positiva en favor de col·lectius vulnerables i de la penalització de conductes discriminatòries en l’accés a l’habitatge” i manifesta clarament que “totes les persones han de poder accedir a un habitatge i ocupar-lo, sempre que compleixin el requeriments legals i contractuals aplicables a cada relació jurídica, sense patir discriminacions, directes o indirectes, ni assetjament”.
Malgrat això, el dret a l’habitatge i el seu gaudi és un dret en precari que l’administració no garanteix ni protegeix.
D’una banda, en el camp de l’ACCÉS a l’habitatge no s’aplica la normativa vigent, on es reconeix el dret i la possibilitat d’iniciar un procediment sancionador en cas de discriminació. A més, l’administració no reconeix aquestes situacions com a vulneracions de drets, sinó que les interpreta com un tema de consum i valida que la gestió de l’habitatge estigui en mans del sector privat.
D’altra banda, en el camp del GAUDI de l’habitatge, la desprotecció encara és major, ja que l’administració ni es planteja intervenir a partir de la normativa vigent perquè la discriminació es dóna en espais privats i íntims, entre veïnes, deixant el tema en mans dels àmbits de convivència, en els serveis municipals de comunitats de veïns i de mediació (en el millor dels casos) on no s’incorporen ni la dimensió del racisme, ni la vulneració del dret. A més, les persones racialitzades i migrants no poden escapar tan fàcilment d’aquests contextos d’assetjament veïnal, precisament perquè també se les discrimina en l’accés a l’habitatge.
Al mateix temps, el racisme ha imposat un imaginari social que atribueix a les famílies racialitzades i migrants, sobretot a mares soles amb fills, característiques com la insolvència econòmica, comportaments depredadors (pel que fa a la conservació del pis), comportaments incívics (pel que fa a soroll i olors) o, fins i tot, una animadversió directa i explícita per part de veïns, propietaris i immobiliàries. El discurs mediàtic, que criminalitza les ocupacions i les condicions d’infrahabitatge, alimenta i perpetua aquest imaginari racista.
Amb tot, regna la impunitat i manquen mecanismes de denúncia. Ni els serveis de mediació ni els funcionaris judicials reconeixen el racisme entre particulars i la vigilància ciutadana del racisme veïnal és inexistent, lluny de la sensibilització que hi ha en altres àmbits com la violència masclista. Urgeix que les administracions reconeguin el racisme com la raó principal que impedeix l’accés i el gaudi de l’habitatge, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques que garanteixin aquest dret a tothom per igual.

Llegeix la nota de premsa en PDF

La entrada L’administració està obligada a protegir el dret a l’habitatge i reconèixer el racisme tant en l’accés com en el gaudi se publicó primero en SOS Racisme.

#ACTIVITAT: Habitatge, un dret o un privilegi?

SOS Racisme — Fri, 29 Nov 2013 16:50:47 +0000

L’habitatge és un DRET ciutadà: recollit a la Carta dels Drets Humans i a la Constitució espanyola (en el seu article 47).
Però en realitat, l’habitatge és considera un PRIVILEGI: l’elevat cost de les residències, causat per la “bombolla immobiliària”. Habitatges gens dignes, ni per les seves condicions ni per la repercussió que tenen a les persones. I per algunes, accedir-hi és un repte, doncs més enllà dels preus i les condicions abusives, existeix una discriminació en l’accés a l’habitatge, especialment a persones d’origen immigrat
Paral·lelament, l’habitatge ha esdevingut un NEGOCI: les immobiliàries, constructores, bancs i caixes… han inflat els preus i s’han aprofitat de les persones aplicant condicions moltes vegades abusives.
Com a conseqüència d’aquesta situació, l’habitatge esdevé en un DRAMA: hipoteques a les que no es poden fer front, desnonaments i deutes inassolibles. Les conseqüències no són només econòmiques, també socials i familiars: famílies trencades, persones que es veuen obligades a viure al carrer i, en els pijtors casos, suïcidis.
Què hi ha darrera d’aquesta realitat? Com hem arribat a aquesta situació? Gràcies a qui i beneficiant a qui? No es pot fer res per canviar-ho??
Afortunadament la societat s’ha organitzant per fer front a aquesta greu situació: plataformes, entitats, associacions veïnals… utilitzant diverses eines i estratègies per donar suport a les persones afectades, però també per intentar canviar un model que està atacant la societat en un de les seves necessitats principals.
En aquesta sessió dels Diàlegs Antiracistes volem analitzar aquesta realitat de la mà de persones expertes i amb experiència en el tema. Sempre amb un punt de vista antiracista, però analitzant un problema que afecta a tota la societat.
Persones que participaran a la taula:

Mercè Pidemont, membre de l’Observatori DESC i la PAH. Quines normatives i polítiques públiques han permès la situació actual i com s’ha organitzat la societat civil per lluitar-hi en contra.
Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). El paper de les associacions veïnals en la defensa del dret a l’habitatge.
Brigida Ridruejo, SOS Racismo Bilbao (videoconferència). Discriminació en l’accés a la viviedna. Presentació de l’informe i del “testing” com a metodologia.
Presenta i modera: SOS Racisme Catalunya.

[ÀUDIO] Podeu accedir l’àudio dels Diàlegs, enregistrats amb la col·laboració de Boca Ràdio.

La entrada #ACTIVITAT: Habitatge, un dret o un privilegi? se publicó primero en SOS Racisme.

Contra la reforma de la Constitució #jovullvotar

SOS Racisme — Thu, 01 Sep 2011 11:42:07 +0000

Les organitzacions socials sotasignants acorden manifestar públicament el seu rebuig a la proposta de reforma de la Constitució Espanyola elaborada pels responsables dels grups parlamentaris del PSOE i del PP, demanar als diputats i senadors de tots els grups parlamentaris que no la votin favorablement i que, en el cas que la proposta fos aprovada, es convoqui un referèndum per a la seva ratificació.
Considerem que pel seu contingut i pels terminis d’aplicació aquesta reforma no ajudarà a la reducció dels actuals nivells de dèficit públic i provocarà un deteriorament encara més greu de la situació del teixit econòmic i social del nostre país. La reducció del dèficit només es pot aconseguir mitjançant la promoció del creixement econòmic i l’ocupació, una reforma fiscal equitativa i progressiva i un rigor permanent en l’ús de la despesa pública.
Al mateix temps imposa una greu limitació a l’autonomia dels governs democràtics i a la capacitat d’autogovern pressupostari de les diferents administracions públiques. Això afectarà greument a la seva capacitat d’utilitzar la política pressupostària al servei dels objectius de la política general. Motivada, suposadament, pels atacs especulatius els deutes sobirans, la reforma introdueix en la nostra màxima norma jurídica un factor econòmic de caràcter netament procíclic que pot arribar a impedir l’acció dels governs per a què la nostra economia no entri, en el futur, en una recessió. Constitueix també una amenaça permanent per a les prestacions i institucions de l’Estat de benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.
A Catalunya aquesta situació és doblement greu perquè ja arrosseguem una limitació a l’autogovern provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i al mateix temps, dóna màxim rang legal a la política de retallades socials que està duent a terme el Govern de Catalunya.
Si el contingut és rebutjable, el procediment que es va a adoptar per a la seva aprovació és del tot inacceptable: es produirà amb la legislatura esgotada, s’anuncia en ple període de vacances, es vol aprovar definitivament transcorreguts només quinze dies des de que el President del Govern va proposar-la el 23 d’agost, es vol realitzar sense debat polític ni social de cap classe i, finalment, sense que la reforma sigui sotmesa a referèndum.
Per tot això i tenint en compte que el seu contingut -la constitucionalització de l’obligació d’equilibri pressupostari i límit del deute en els comptes de les administracions públiques- és una opció ideològica i política que, a més de ser errònia i inútil, té un caràcter marcadament conservador, les organitzacions socials sotasignants consideren necessari que la ciutadania expressi públicament:

El seu rebuig a la reforma constitucional que es proposa.
La petició als/les diputats/des i senadors/es que no la votin favorablement en el tràmit parlamentari.
L’exigència de que si la proposta és aprovada pel Parlament sigui sotmesa a referèndum.

Finalment, les organitzacions sotasignants criden a la ciutadania i a les forces polítiques i socials a participar en les mobilitzacions que es convoquin. Conscients de la necessitat de treballar per la confluència de totes les organitzacions i plataformes que ens posicionem contra aquesta reforma de la Constitució, acorden:

Convocar una manifestació a la ciutat de Barcelona el proper dimarts 6 de setembre a les 18.30 h, amb sortida des de Plaça Urquinaona, tal com es farà a d’altres capitals de l’Estat espanyol. També es duran a terme mobilitzacions a Tarragona, Lleida i Girona.
Donar suport a la participació en les altres concentracions i mobilitzacions que es convoquin aquests dies contra la reforma de la Constitució i per a la convocatòria d’un referèndum, i en les iniciatives de diferent naturalesa que puguin sorgir com, en particular, la recollida electrònica de signatures.

Barcelona, 1 de setembre de 2011

La entrada Contra la reforma de la Constitució #jovullvotar se publicó primero en SOS Racisme.

Prou retallades!

SOS Racisme — Fri, 15 Apr 2011 10:36:16 +0000

Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins ara, aquesta s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2011, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen, perquè els han votat en diferents conteses electorals.
A Catalunya, el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat. Aquestes retallades sembla que són més que solucions per sortir de la crisi: som davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.
Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes, ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i patiríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.
Per això, les entitats socials signants, representants de la societat civil organitzada catalana, creiem que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics a aquests tipus d’actuacions.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pel Govern només beneficia els rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre d’altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.
La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.
Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.
Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem en una sortida que comporti afeblir l’actual model social ni hi donem suport.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel•li en contra de les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.
Prou retallades!
Defensem els nostres serveis públics!
Barcelona, 15 d’abril de 2011

La entrada Prou retallades! se publicó primero en SOS Racisme.

Diguem Prou. Contra el racisme i la xenofòbia. En defensa de la democràcia

SOS Racisme — Mon, 03 Jan 2011 10:20:55 +0000

Estem assistint, d’un temps ençà, a un increment descarat del racisme a tots el àmbits socials, polítics i legislatius, que pot arribar a tenir unes conseqüències gravíssimes pel que fa a la retallada de drets i llibertats, i, molt especialment, com a ATAC DIRECTE ALS DRETS HUMANS I AL MATEIX SISTEMA DEMOCRÀTIC.
En un context de crisi econòmica que crea incertesa en la societat, la utilització interessada del missatge de la por i de la inseguretat està fent la ciutadania cada cop més permissiva davant una retallada sense precedents dels nostres drets i de les nostres llibertats, i més impassible davant l’augment de desigualtats entre països i entre classes dins dels mateixos països.
A Europa s’està apostant per una política restrictiva amb els drets, tant socials com polítics, que afecten el conjunt de la població, però que és especialment punyent en el cas de les persones d’origen no comunitari. Des de la Directiva del Retorn, més coneguda com a Directiva de la Vergonya, fins a les deportacions, a França, de ciutadans i ciutadanes romaneses pel fet de pertànyer a l’ètnia gitana, els exemples són tan nombrosos com greus. Es va consolidant, dia a dia, una situació d’apartheid jurídic que aboca una part important de la població a l’exclusió social i a la marginació, i referma la idea d’Europa com a fortalesa i els estats membres, com a executors de l’expulsió i la segregació. El creixement, tant en nombre com en suport, que han viscut els partits d’extrema dreta en les darreres eleccions a diferents països, és conseqüència del model d’Unió Europea que s’està construint.
L’Estat espanyol s’inscriu plenament en aquest context internacional i les successives Lleis d’Estrangeria han anat restringint cada vegada més els drets de les persones no espanyoles, d’origen no comunitari. En són dos exemples clau, d’una banda, l’existència dels 11 Centres d’Internament per a persones Estrangeres (CIES) dins de territori espanyol – una versió light dels camps de concentració, on persones que no són retingudes per haver comès cap delicte sinó per no tenir la documentació en regla, viuen en estat d’excepció dels seus drets fonamentals fins a 60 dies-; i de l’altra, l’externalització de fronteres a través d’acords econòmics del Govern espanyol amb països dictatorials, en els quals no es reconeixen els drets humans, i que estan construint autèntics camps de concentració fora de qualsevol control, destinats a les persones immigrants que intenten arribar a Europa.
Els últims mesos Catalunya s’ha convertit en un laboratori de pràctiques racistes sense cap precedent en la nostra democràcia. Hem estat, desgraciadament, pioners en les mesures encaminades a penalitzar la immigració (des de l’absurda prohibició del burca a diverses ciutats catalanes on ningú mai no ha vist aquest tipus d’indumentària, fins a normatives municipals que retallen drets i llibertats), sumades al discurs inflamat i irresponsable de determinats líders d’opinió, partits polítics i mitjans de comunicació. Tot plegat no fa més que alimentar el racisme, tot estenent entre el conjunt de la població la idea que la immigració és la causa de molts dels mals de la nostra societat; en definitiva, se l’ha convertida en el boc expiatori en situacions de crisi: una tàctica que tants rèdits ha donat a la dreta europea en altres èpoques, i que tants perills ha comportat, històricament.
Tot i així, constatem amb consternació que en el nostre país està prenent forma i guanyant seguidors el monstre de la intolerància. No seria d’estranyar que tinguéssim l’ingrat privilegi d’exportar, a la resta de l’Estat, l’experiència del primer partit feixista i xenòfob de la democràcia postfranquista.
A les últimes eleccions catalanes molts dels partits de tradició democràtica, els uns per covardia i els altres per oportunisme, han optat per fer de la immigració, del poble gitano o d’altres minories ètniques, així com també de la convivència, un instrument de rèdit electoral, sense pensar en les possibles conseqüències. Què no passarà a les properes eleccions municipals? Hem de resignar-nos a patir la mateixa falta d’ètica i respecte a cada procés electoral? Quin tipus de societat i de democràcia estem construint, si l’exclusió és la base de les polítiques dels que ens governen?
Europa té poca memòria històrica i ni Catalunya ni Espanya no en tenen gaire més. Si continuem abonant el discurs de la por i de la inseguretat, si continuem confonent víctimes amb culpables, si continuem estigmatitzant una part de la població a causa del seu origen, forçosament acabarem repetint un dels capítols més nefastos del passat europeu i acabarem constatant, una vegada més, que el racisme mata. No podem continuar amb aquest silenci còmplice si no volem repetir la part més fosca de la nostra història. Ara és el moment de recordar aquella Europa que es va alçar per dir MAI MÉS! Ara és el moment de recuperar l’esperit de l’Europa que es vanta de ser el bressol de la fraternitat i dels drets humans. Ara, que encara hi som a temps, és el moment de rebutjar discursos excloents i de construir una societat basada en la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom, en el diàleg i en el consens, en la construcció d’uns valors comuns que afavoreixin la convivència i el bon veïnatge entre totes les persones.
Ara no és moment de vacil•lacions ni de mitges tintes; ara no és moment de mirar, amb els braços plegats, com es van deteriorant la democràcia i la convivència. Més culpable que el xenòfob, és la persona que mira cap a una altra banda davant l’acció del racista. Ara, el que cal és una resposta clara i contundent de la societat civil, una denúncia del retrocés i de la restricció continuada de drets i llibertats. Ara és l’hora de construir una alternativa democràtica a l’ofensiva reaccionària i feixista.
I és per això que SOS Racisme i les entitats signants fem una crida el proper 19 de març a tota la ciutadania catalana per manifestar el nostre rebuig a la situació actual; per fer palès que apostem per una societat justa i inclusiva, per la igualtat de drets i d’oportunitats; perquè volem viure i conviure en plena harmonia. En definitiva, per una plena i real democràcia.
SOS Racisme-Catalunya
Barcelona, gener 2011
Adhereix-te al manifest
Si voleu adherir-vos al manifest us portarà dos minuts. Complimenteu el formulari amb les vostres dades: Diguem Prou!
Dóna el teu suport econòmic a l’acte
Si vols col·laborar amb l’organització d’aquest acte, qualsevol aportació econòmica ens ajudarà a continuar endavant:

Fes una donació econòmica al nostre compte bancari indicant a l’assumpte “Diguem prou” i, si vols, el teu nom i cognom. En el número de compte: 2100- 0711 -35 – 0200020099 (La Caixa de Pensions)
Associa’t a SOS Racisme perquè poguem continuar amb la nostra tasca contra el racisme. Per només 5€ al mes entra a formar part de l’equip antiracista. Més informació.

Col·labora en l’acte “DIGUEM PROU!”
Estem organitzant l’acte públic que recollirà la denúncia i el suport de la ciutadania catalana a aquest manifest sota el nom “Diguem PROU!”
Si vols formar part del grup de persones que tira endavant aquest projecte, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres. Tant se val la disponibilitat horària, els teus interessos i coneixements o habilitats; hi ha molta feina a fer i només ho tirarem endavant amb la suma de l’esforç de tots i totes.
Si vols participar, no ho dubtis posa’t en contacte amb nosaltres a: sosracisme@sosracisme.org o trucant-nos al 93 301 05 97. T’esperem!!

La entrada Diguem Prou. Contra el racisme i la xenofòbia. En defensa de la democràcia se publicó primero en SOS Racisme.