“Han de tornar a Romania o Bulgària perquè tenen maneres extremadament diferents a les nostres i no volen integrar-se en el nostre país (França) per raons culturals” (Manuel Valls, Ciutadans)
“Quiero reiterar mi oposición a una gran Mezquita en Barcelona. Y mi decepción, no esperaba que hubiera según qué camdidatos a favor.” (Josep Bou, Partit Popular)
 “Els manters són una pobra gent però representen un problema d’ocupació de l’espai públic.” (Miquel Puig, Esquerra Republicana)
“M’ha semblat aberrant donar carta de naturalesa laboral als manters perquè muntin un sindicat. Qui és la patronal? La màfia?” (Jaume Collboni, Partit Socialista)
“He patit racisme” (no ho ha dit cap partit ni candidat)
“Em comprometo a treballar per eradicar el racisme policial. És un problema que cal tractar amb urgència a la nostra ciutat.” (no ho ha dit cap partit ni candidat)

 
La lliçó principal que vol mostrar el video és que el discurs racista i la pràctica política van de la mà, però no incumbeixen únicament a partits conservadors o “de dretes”, sinó que el racisme electoral és una realitat transversal.

La entrada Saps identificar el discurs polític racista? se publicó primero en SOS Racisme.

1. Fer front al racisme policial.  Els cossos de seguretat pública tenen un paper rellevant en qüestions vinculades amb garantir la convivència, preservar els drets i les llibertats de les persones, així com també en relació a la seguretat i a la prevenció de delictes o faltes; i per a fer-ho, entre altres, la societat els hi cedeix la gestió de la força. En ocasions es donen casos d’abús i discriminació per part dels mateixos agents dels cossos de seguretat pública, als darrers informes de SOS Racisme hem denunciat que aquesta és la tipologia més nombrosa en casos del nostre Servei d’atenció a persones que han patit racisme. Des de SOS Racisme Catalunya considerem imprescindible el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.
2. Prohibir les identificacions policials racistes. El “perfil ètnic” és un criteri normalitzat en moltes identificacions o controls, en què la policia demana la documentació a persones seleccionant-les exclusivament pel seu aspecte físic. Aquestes identificacions es donen de forma generalitzada i amb total impunitat, tant en espais públics com privats, fins a tal punt que s’ha normalitzat i formen part del paisatge diari dels nostres pobles i ciutats. Però són racistes, il·legals, criminalitzadores i inefectives. Des de SOS Racisme Catalunya defensem la lliure circulació de les persones pels pobles i ciutats, i exigim a les administracions que reconeguin la seva existència per a posteriori poder prohibir-les definitivament.
3. Defensar el dret a vot de les persones amb nacionalitat estrangera. Els Drets Civils i Polítics, més enllà de respondre a qüestions prioritàries per al desenvolupament integral d’una persona com a drets fonamentals que són, són també drets molt relacionats amb el sentit de pertinença i amb el fet de sentir-se part d’una comunitat política i social. Recullen un contingut polític i transformador, vinculat a la predisposició i voluntat de les persones a implicar-se en assumptes col·lectius i/o plantejar millores, canvis i transformacions. Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem que el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.
4. Desenvolupar propostes contra la discriminació racista i la protecció de les persones afectades. És fonamental garantir que les persones afectades per racisme puguin denunciar la vulneració patida per restituir el dret. Cal però, tenir en compte que la víctima quan vol denunciar s’enfronta a moltes dificultats. També són molts els factors organitzatius i procedimentals que impedeixen l’accés a la via adequada i existent per a resoldre el conflicte i fer efectiva la restitució de drets. Des de SOS Racisme considerem que és prioritari exigir a les administracions públiques que desenvolupin i/o apliquin el marc normatiu de protecció a les víctimes de racisme, complint així amb el que és la seva obligació de garantir i preservar el dret.
5. Un abordatge de la venda ambulant no autoritzada des dels drets humans i l’antiracisme. La venda ambulant ha existit sempre. És una realitat estructural de les nostres ciutats a la que cal donar resposta, malgrat que entri en conflicte amb el model de ciutat i la imatge que es vol projectar al món. Cal tenir en compte que les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada estan altament exposades a patir situacions d’abús i vulneració de drets. Des de SOS Racisme considerem que cal un abordatge des d’una perspectiva de racisme i vulneració de drets des de tots els àmbits implicats: els governs, l’administració de justícia, els mitjans de comunicació, els comerciants, els veïns i les veïnes.

Quadre resum del posicionament vers les temàtiques prioritzades dels partits a les diferents demarcacions catalanes:

 
*El fet que la major part de les caselles estiguin grises en tant que els partits no parlen dels temes que ens interessen i preocupen des de l’antiracisme, demostra com de còmode resulta governar únicament per aquells que tenen nacionalitat espanyola, ignorant temes que travessen gran part de totes aquelles persones que no poden votar per tenir nacionalitat estrangera: entre un 13 i un 15% de població catalana en edat de votar als propers comicis electorals.
 
Per aprofundir-hi, en el document adjunt trobeu materials que pretenen donar informació a la ciutadania que pot i vol votar a les properes eleccions municipals, a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

1. Quadre resum del posicionament vers les temàtiques prioritzades dels partits a les diferents demarcacions catalanes.
2. Les propostes que fan els partits a les diferents demarcacions sobre les temàtiques revisades
3. Per aprofundir en les propostes d’actuació municipal que des de SOS Racisme Catalunya plantegem mesures al voltant de les diferents temàtiques.

La entrada Municipals #26M: Els programes ja no compten? se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: Més de la meitat dels barcelonins de nacionalitat estrangera no tenen dret a vot se publicó primero en SOS Racisme.

Cal un canvi de legislació que garanteixi el sufragi actiu i passiu de totes les persones

Sembla increïble que en ple segle XXI i en una suposada “democràcia” encara estiguem així. Som enmig d’un cicle de campanyes i jornades electorals però no tothom ha pogut ni podrà participar-hi.

Si tens el ‘privilegi’ de poder votar, imagina per un moment que ets una persona que porta aquí molts anys, que paga els seus impostos, que conviu, participa i contribueix a la societat, però que quan s’ha de decidir quins representats ens governaran no pot dir-hi la seva: la seva opinió no val. No té veu i no té dret a decidir com vol que sigui la seva societat –perquè no té nacionalitat espanyola tot i que forma part del teixit social.

És un exemple més de com els tentacles racistes d’aquesta societat perversa es belluguen i condemnen una part de la població. Vivim en un país on no tothom pot votar ni ser escollit (és a dir, n’hi ha que no poden exercir el sufragi ni actiu ni passiu) i on, per tant, tenim ciutadans de primera i de segona.

Vivim en un país on no tothom pot votar ni ser escollit i on, per tant, tenim ciutadans de primera i de segona

Les dades són esfereïdores: SOS Racisme calcula que a Catalunya hi ha entre un 13% i un 15% de persones que no podran votar a les eleccions municipals pel seu origen (com a conseqüència de la llei d’estrangeria). Per això fa uns dies es va llançar el ‘hashtag’ #FrauDemocràtic per donar suport a la campanya ‘VotxTothom‘ i per denunciar novament aquesta situació injusta i exigir que el vot es vinculi a la residència i no pas a la nacionalitat.

En aquest mateix sentit també s’ha mobilitzat part de la població afectada, amb iniciatives pròpies. La campanya anomenada ‘Votaresunderecho’, liderada per l’activista Safia Elaaddam ( @hijadeinmigrantes), es va fer viral i va permetre denunciar l’exclusió que pateixen aquestes persones i visibilitzar, una vegada més, com es materialitza el racisme institucional, que és encara ben present a la nostra societat. La iniciativa consistia en posar en contacte persones que podien votar amb d’altres que no podien fer-ho, i les primeres cedien el vot a les segones.

I encara un cas més, ben recent: la CUP ha denunciat que la seva candidata Shazra Javed no podrà formar part de les llistes municipals perquè no té la nacionalitat espanyola.

Així doncs, la realitat és que vivim en una societat que està formada per gent d’aquí i d’allà però que aquesta gent, a l’hora d’escollir o de poder ser escollida, no compta per igual. I no podem resignar-nos: en una democràcia que ho és al cent per cent, o que vol ser-ho, això no pot passar. La fita és revertir-ho i per fer-ho cal que les nostres administracions s’impliquin en l’eradicació d’aquesta pràctica racista i que promoguin accions que impliquin el canvi de legislació i que garanteixin el sufragi actiu i passiu de totes les persones. No podem permetre que la nostra societat separi les persones pel seu origen, les instrumentalitzi i denegui drets fonamentals.

Les persones que tenim el ‘privilegi’ de poder votar hem de donar suport a aquesta lluita per fer que la nostra societat esdevingui més justa i igualitària per a tothom. Cap persona hauria de ser exclosa pel seu origen a l’hora de prendre decisions col·lectives que l’afecten.

La entrada No és país perquè voti tothom se publicó primero en SOS Racisme.

• L’evident ineficàcia de “l’acord per a un debat responsable sobre la immigració i contra el racisme i la xenofòbia”. Una vegada més ha quedat en paper mullat el compromís per part dels partits de no fer un discurs racista durant la campanya electoral.

• La irresponsabilitat de les candidatures que utilitzen la greu situació de desemparament dels adolescents i joves estrangers no acompanyats per obtenir vots. Amb mecanismes d’estigmatització i criminalització no els reconeixen els seus drets (recollits en legislació internacional, nacional i municipal) i obvien el deure de protecció, acollida i cura que tenen les administracions cap a aquests infants. A més, aprofiten el racisme social existent com a tribuna des d’on fiançar els seus postulats, tal i com demostra la lamentable actitud de l’alcaldessa de Rubí (PSC) aquesta mateixa setmana, entre altres exemples similars viscuts els darrers mesos, on des de la política partidista es permet i genera un ambient hostil cap als adolescents.

• El discurs racista i discriminatori cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant; que partits com el Partit Popular, el Partit Socialista de Catalunya, Ciutadans o Manuel Valls a Barcelona han tingut els darrers dies. Des de la criminalització i la deshumanització creen un fals sentit d’alarma social que dificulta la convivència i la cohesió social. Junts per Catalunya, que associa l’activitat a màfies en el seu programa electoral, també n’és partícip.

• La hipocresia d’alguns actes de campanya que dissenyen fotos ad hoc per vendre allò que no són: bases i/o militàncies amb persones racialitzades i/o migrants, apostes i propostes fortes en relació a la igualtat de drets i oportunitats i el rebuig i el combat del racisme i/o les polítiques públiques en drets humans. La intervenció fugaç d’Ernest Maragall (ERC) en un partit de futbol de joves tutelats en plena campanya, on els jugadors ni tan sols coneixien el candidat, no deixa de ser un exemple d’instrumentalització política.

• La manca d’un discurs alternatiu, o la volguda invisibilització d’aquest, que aposti per la igualtat de drets i oportunitats i prioritzi la lluita contra el racisme. Trobem a faltar propostes de política pública amb perspectiva de drets humans: que parlin de seguretat de totes les persones, que facin front al racisme policial, que protegeixin la llibertat deambulatòria, que garanteixin els drets civils, polítics i socials per a tothom, i que impulsin mecanismes de protecció i denúncia de la discriminació racista.

• El silenci de les altres candidatures, que consenteix el racisme com a proposta política. Partits com la CUP i Barcelona en Comú tenen el deure d’aprofitar el seu altaveu mediàtic per fer front a qualsevol discurs i acte racista. No tenir la determinació de fer-ho perpetua el discurs polític discriminatori.

També cal fer referència a la impossibilitat d’exercir el dret a vot de moltes de les persones que són objecte d’aquesta instrumentalització electoral. Negar el vot a les ciutadanes i ciutadans que tenen nacionalitat estrangera, no només és una vulneració d’un dret fonamental, sinó que a més alimenta i facilita el racisme electoral.
Per això és imprescindible que la societat civil no ens quedem aturades davant els postulats racistes que promouen l’odi i la discriminació. Cal seguir denunciant el discurs polític racista de partits i candidats, reclamant drets i espais de participació política per a què les persones racialitzades i migrants siguin subjectes actius (i no únicament un objectiu) de les campanyes i ser capaces d’articular discursos i narratives per a reclamar i garantir els drets i les llibertats de tothom.

La entrada No obstant l’acord dels partits «per a un debat responsable», el discurs racista protagonitza la campanya se publicó primero en SOS Racisme.

1. Repassar breument els balanços electorals i l’anàlisi de programes que hem fet tant a nivell estatal com municipal.
2. Explicar les accions de carrer que el grup d’activistes #Aixòésracisme ha desenvolupat amb l’objectiu de visibilitzar que les polítiques racistes i els discursos d’odi no són exclusius de l’extrema dreta.
3. Presentar en primícia l’informe sobre discurs d’odi Espanya, on s’han identificat les principals narratives racistes de què es nodreixen els partits.
4. Debatre sobre com podem articular narratives polítiques antiracistes al marge de l’agenda “blanca” del partits. En aquest sentit, entenem que, si realment es garantís el vot per tothom, es reforçarien automàticament les vies d’incidència per una agenda política antiracista i es posicionarien nous arguments i discursos polítics que farien front a l’enquistament del racisme.

La entrada Discurs polític discriminatori: respostes des de l’antiracisme – 11ª Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

El dia 1 de desembre 2018 comença el termini per la inscripció al cens electoral de les persones que resideixen al territori i no tenen la nacionalitat espanyola.

El 26 de maig de 2019 a Catalunya es celebraran les eleccions municipals.
Un cop més, la majoria de persones que no tenen nacionalitat espanyola i viuen als nostres pobles i ciutats no podrà votar.
D’altra banda, per algunes d’aquestes persones les eleccions municipals són els únics comicis on podran exercir el dret al vot.
Tot i així, per poder votar el 26 de maig s’hauran d’inscriure prèviament al cens electoral, i únicament podran fer-ho durant un període de poques setmanes, a partir del 1 del desembre 2018.  Els terminis per garantir el dret de vot acaben el 30 de gener (nacionals de la UE) i el 15 de gener (nacionals dels altres països).
Requisits per participar:
Si ets ciutadà de la Unió Europea
• Tenir 18 o més anys.
• Estar inscrit al Padró municipal d’habitants.
• Si anteriorment no has participat en processos electorals, disposes fins al 30 de
gener de 2019 per manifestar la teva voluntat de votar. La declaració formal
d’intenció de vot es pot realitzar personalment al teu ajuntament, per internet
https://sede.ine.gob.es o correu postal.
Si ets ciutadà de Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia,
Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinitat i
Tobago o Xile
• Tenir 18 o més anys.
• Estar inscrit al Padró municipal d’habitants.
• Tenir l’autorització de residència a l’Estat espanyol.
• Haver residit legalment al territori espanyol el temps exigit en l’acord
corresponent: 3 anys en el cas de Noruega i 5 anys per a la resta de països.
Només en el cas que no es pugui deduir el temps de residència legal requerit a
la targeta d’identitat d’estranger, hauràs de sol·licitar un certificat de residència a
la comissaria de Policia Nacional.
• Encara que hagis participat anteriorment en processos electorals has de
sol·licitar la teva inscripció en el cens electoral, que es pots realitzar
personalment al teu ajuntament, per internet https://sede.ine.gob.es o correu
postal, a partir de l’1 de desembre de 2018 i fins al 15 de gener de 2019.
Des de la Plataforma defensem que el dret de sufragi actiu sigui garantit a totes les persones residents (tinguin o no la nacionalitat espanyola) i per tant, acabar amb un sistema de reciprocitats i règim de prioritats. Tot i així, mentre no hi hagi un canvi de legislació cal treballar dintre del marc -restrictiu- d’actuació vigent.
Us demanem que feu màxima difusió del tríptic que teniu aquí

La entrada Eleccions municipals del 26 de maig de 2019 se publicó primero en SOS Racisme.

Associacions de defensa dels drets humans, veïnals i sindicals, han mostrat avui el seu rebuig als discursos racistes i xenòfobs que ha utilitzat el partit conservador durant la campanya electoral

Barcelona, 22 de maig del 2015 .- Coincidint amb el darrer dia de campanya electoral, algunes associacions, en representació de la societat civil de Catalunya, han mostrat el seu rebuig al discurs racista i xenòfob que ha utilitzat el Partit Popular a alguns municipis de Catalunya. Les entitats han coincidit en denunciar el perill que això suposa per la societat en general més enllà de l’atac a les persones immigrades, doncs genera enfrontament i crispació social, «només per un grapat de vots».

Alba Cuevas, de SOS Racisme Catalunya, ha obert l’acte recordant els antecedents d’aquest discurs racista: «ja el 2007 vam denunciar el candidat del PP a Badalona pel vídeo incendiari «7 minutos» i un informe de la FAES de 2009 recollia la recomanació de parlar de la immigració en campanya» i ha posat de relleu la importància que aquests discursos i polítiques discriminatòries es duguin a terme per «un partit de govern, no pas un minoritari». Tanmateix, ha indicat que per la entitat antiracista és molt important «no callar i denunciar, tant al carrer com al jutjat tot i les traves jurídiques» i que ho faci la ciutadania però també la resta de partits polítics.

Julio Morales, en representació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha remarcat el «desig de tenir una societat inclusiva» com a motivació principal per donar suport a la campanya de denúncia.

Javier Bonomi, president de Fedelatina, ha afirmat que la ciutat no es pot permetre tenir un partit que s’enfronta a la gent. «Com a ciutadans (les persones migrades) demanem que no facin ús de la immigració».

Des de CCOO de Catalunya, Carles Bertran ha qualificat el discurs del PP com un «atac directe a la convivència» i ha puntualitzat que és una qüestió del sistema democràtic «ja que no tenen dret (les persones immigrades) a condemnar aquesta estratègia política amb el seu vot».

Dani Garcia de UGT de Catalunya, també ha classificat l’estratègia del Partit Popular com «una manera de fer política d’altres èpoques» i ha explicat «els guetos es creen amb la pobresa, i la pobresa la genera les polítiques de dretes».

Saoka Kingolo, en representació de la Assamblea Nacional de Catalunya, ha reflexionat en relació als discursos racistes i xenòfobs fets per alguns partits polítics que si «caiem en les seves provocacions i manipulacions, anirem a la inversa en l’evolució humana».

En Lluís Ravell, president de la FAVB (Federació Associacions Veïns i Veïnes de Barcelona) ha denunciat que el PP vol sembrar la por i la desconfiança entre la població i davant això «hem de mostrar el nostre rebuig però també reivindicar igualtat, igualtat de drets» incloent el dret a vot. En la mateixa línia, en Jordi Giró, president de la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya) va mostrar el seu rebuig a «la política de la por (…) amb discursos que creen exclusió, desigualtat i separatisme» i la necessitat d’«estar atents i reflexionar».

Aida Guillen, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha fet una crida a la responsabilitat de les persones «receptores» dels discursos de l’odi, i la responsabilitat d’aquestes a denunciar aquests discursos «i votar en conseqüència».

David Nàcher, del secretariat del Consell de Joventut de Barcelona (CJB) i en representació del moviment «Aixada Antiracista» ha declarat que «la recepta Albiol no funciona. Genera precarietat i discrimina les persones immigrades, la joventut, la cultura, la pau… El que volem és una recepta obert que generi una ciutadania global i un país de tots i totes».

Adriana Cabecerán, del Secretariat de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, ha expressat la que «és una llàstima i una vergonya que un partit majoritori faci un discurs racista» i ha destacat que les entitats «fa molts anys que treballem als barris per fer una ciutat per tots i totes».

Els i les representants de les entitats s’han reunit davant de l’Ajuntament de Barcelona, per simbolitzar el perill que corre aquesta institució davant el discurs incendiari de l’alcaldable del PP al municipi, un dels més radicals del partit. Per mostrar-ho, han sostingut un cartell amb el lema «Barcelona no puede convertirse en una ciudad racista. No votes Racismo», versionant les octavetes que va repetir en Fernández Díaz al Raval («El Raval no puede convertirse en un gueto islàmico. Vota Fernàndez Díaz»).

La entrada #NOTÍCIA: Rebuig contundent a la política racista del PP se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: El #24M no votis racisme (vídeo) se publicó primero en SOS Racisme.

Si no en vam tenir prou amb l’ensurt que ens van donar les octavetes repartides pel PP de Barcelona dijous passat al barri del Raval, el partit insisteix amb més mostres de racisme i xenofòbia. Amb l’objectiu de no perdre vots, costi el que costi.

Llegiu el recull de tots els “mistos” al blog de la campanya.

#mistos electorals #24M -3r informe de campanya-

La entrada #REFLEXIÓ: 3r informe de la campanya #mistos electorals #24m se publicó primero en SOS Racisme.