frontera sud archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/frontera-sud/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Tue, 24 Mar 2020 15:41:23 +0000 ca hourly 1 https://i0.wp.com/sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado.png?fit=32%2C32&ssl=1 frontera sud archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/frontera-sud/ 32 32 110667881 ¿Con qué se encuentran los niños solos y migrados que llegan a España? https://sosracisme.org/con-que-se-encuentran-los-ninos-solos-y-migrados-que-llegan-a-espana/ Tue, 24 Mar 2020 15:41:23 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12612 SOLOS ¿Con qué se encuentran los niños solos y migrados que llegan a España? Con un sistema frío y burocrático que los deshumaniza y discrimina. Este proyecto, que se desarrolla entre Melilla, Marruecos y Barcelona, muestra imágenes de los objetos y espacios que dañan sus mentes y sus cuerpos. Para las autoridades, los niños son […]

La entrada ¿Con qué se encuentran los niños solos y migrados que llegan a España? se publicó primero en SOS Racisme.

]]>

SOLOS
¿Con qué se encuentran los niños solos y migrados que llegan a España? Con un sistema frío y burocrático que los deshumaniza y discrimina. Este proyecto, que se desarrolla entre Melilla, Marruecos y Barcelona, muestra imágenes de los objetos y espacios que dañan sus mentes y sus cuerpos. Para las autoridades, los niños son un número de serie.
 
Solos infància migrant
 
Aquest fotoreportatge forma part del projecte “D’infància en perill a infància perillosa” i va ser publicat en Odio, número 5 de la revista 5W, un llibre de crònica, reflexió i fotografia de 256 pàgines que explora les manifestacions de l’odi —i la resistència contra ell— arreu del planeta.
Les fotos són de Jose Colón, qui va a posar el focus en els espais i objectes que “acullen”als joves migrants en arribar a territori espanyol, per tal de mostrar el racisme institucional des de la fredor dels centres de detenció.

La entrada ¿Con qué se encuentran los niños solos y migrados que llegan a España? se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12612
Les fronteres del sistema d’acollida de menors https://sosracisme.org/les-fronteres-del-sistema-menors/ Thu, 05 Mar 2020 14:45:42 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12581 Aquest reportatge escrit per Laura Jiménez forma part del projecte “D’infància en perill a infància perillosa”. L’article va ser publicat al diari Ara el 04 de març de 2020. El port de Melilla és una frontera dins de la ciutat fronterera. Esportistes matiners recorren l’espatllera que s’eleva sobre el dic nord. L’accés està fortificat. Una càmera de seguretat […]

La entrada Les fronteres del sistema d’acollida de menors se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Aquest reportatge escrit per Laura Jiménez forma part del projecte “D’infància en perill a infància perillosa”. L’article va ser publicat al diari Ara el 04 de març de 2020.


El port de Melilla és una frontera dins de la ciutat fronterera. Esportistes matiners recorren l’espatllera que s’eleva sobre el dic nord. L’accés està fortificat. Una càmera de seguretat enregistra qualsevol moviment al mirador de l’entrada. La zona, abans de pesca i passeig, és un punt calent per a les forces de seguretat. La suposada raó és la presència de joves marroquins, molts d’ells menors, que pul·lulen per allà, especialment de nit, amb la intenció d’accedir al port i abordar algun dels tràilers amb mercaderia que van cap a la Península.
“A Melilla hi ha hagut una pèssima gestió de la problemàtica d’estrangeria de menors”, exposa l’advocat melillenc Antonio Zapata, defensor de centre de La Puríssima, antiga fortificació militar que ha arribat a acollir més de 700 nens. “El problema dels menes (menors estrangers no acompanyats, segons recull la legislació espanyola) era reduït a un problema de llibertat i seguretat; tenim menors en situació de carrer sobre els quals l’única actuació ha estat la policial”, puntualitza.
El creixement exponencial en l’arribada de nens procedents, sobretot, del Marroc, ha posat en evidència el fracàs de sistema d’acollida de menors a l’estat espanyol des del 2017. La infància en perill es torna, per a les institucions, en infància perillosa.
El Riski (arriscat, en anglès), com diuen els nois al fet de colar-se al port, n’és un exemple. Diversos d’ells han mort o han estat mutilats intentant aferrar-se als eixos dels camions. No obstant això, el port s’ha blindat amb les mateixes concertines lesives que l’Estat està retirant de la tanca que separa Melilla del Marroc.

PORTADA Z1002276
Càmeres de vigilància a la frontera entre Beni Ensar i Melilla. Aquest pas fronterer és un dels més transitats d’Àfrica. / José Colón

Segons organitzacions de defensa de la infància a Melilla, com Prodein, la raó per la qual intenten sortir així de la ciutat és la deixadesa per part de l’administració en la gestió de la seva documentació com a menors tutelats per la Ciutat Autònoma. El permís de residència que els atorga la llei arriba tard, si és que arriba. Segons dades del ministeri de Treball recollides per El País, el 2019 només el 21% dels menors estrangers tutelats a l’Estat tenien permís de residència.
L’enfocament es posa en el control migratori i no en l’acollida. A Melilla, una ciutat de 84.000 habitants en 12 quilòmetres quadrats, la frontera ho impregna tot, fins a les trampes del sistema. Passa, per exemple, al centre de la Puríssima, on les baixes “tècniques”, és a dir, que un nen no aparegui en un dia o dos, s’utilitzen com a baixes administratives que paralitzen la tramitació de la residència, segons denuncien educadors. La directriu obliga a qui arribi després de les 22.30 hores a buscar-se la vida. “Es queden al carrer”, explica Diego Cañamero, cap del Grup de Menors (Grumen) de la Policia Local. “El que fan alguns és que, aquella mateixa nit, es personen aquí a la Prefectura perquè els puguin ingressar”, diu.
 

[metaslider id=7967]
 

“Devolucions en massa” encobertes

A l’altre costat de la frontera, la situació no és millor. “Hi ha una coordinació en la frontera per bloquejar el flux de menors no acompanyats perquè no creuin a Melilla”, exposa Omar Naji, vicepresident de l’Associació Marroquina de Drets Humans. “Cada setmana les autoritats marroquines fan batudes”, assegura. Segons Morad el Oumali, responsable a Nador de l’Agència de Cooperació Nacional, organisme encarregat de la política assistencial, no hi ha xifres de quants nois viuen en la indigència a la ciutat o a la vila fronterera de Beni Ensar. “Pel que fa a la província de Nador, per la seva situació geogràfica, hi van nens de tot el territori nacional, sobretot per emigrar”, assegura. Una fundació treballa per localitzar-los i derivar-los a l’únic centre per a menors desemparats a Arruit, a 34 quilòmetres de la frontera, i que va ser concebut per acollir orfes de la zona. També rastregen els pares per “reintegrar” els nois en les seves pròpies famílies.
Segons Naji, es tracta de “devolucions en massa” encobertes. “Generalment els expulsen a Casablanca en condicions molt difícils i els abandonen allà”, diu. “Són marroquins que viuen en territori marroquí i el deure de l’autoritat marroquina és protegir aquests menors per la Convenció Internacional de Drets de l’Infant que el Marroc ha ratificat”, reivindica.

Catalunya acull 4.203 nens, el doble que Andalusia (2.172), segons dades de la Generalitat

El Registre de Menors no Acompanyats és l’instrument que ha utilitzat l’Estat per repartir fons entre comunitats autònomes, però els números no quadren. Catalunya acull el doble de nens que Andalusia, segons dades de la Generalitat (4.203) i la Junta (2.172). En el registre, les xifres ballen: 1.938 estaven inscrits a mitjans del 2019 a Catalunya, davant dels 5.183 a Andalusia. El desajust es produeix només amb els cossos autonòmics. La Brigada d’Estrangeria de la Policia Nacional és l’única que pot accedir al registre, mentre que a Catalunya són els Mossos els que fan la identificació dels nois i després passen la informació, per via telefònica, al cos de l’Estat. Els nens registrats en altres comunitats autònomes no són donats de baixa en el Registre, en aquesta comunitat, fins que el centre d’acollida sol·licita la baixa. El procés, que pot portar mesos, converteix els nens en invisibles.
El cap de la Unitat de Menors dels Mossos d’Esquadra, David Casanovas, denuncia que el problema està en les competències de la Policia Nacional, que és qui gestiona el registre. La posició del Govern és meridiana. “El que se sap és que tots els governs autonòmics tenen la mateixa competència de protecció de menors i també se sap que Catalunya no té frontera directa amb el Marroc”, il·lustra el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per apuntar a la responsabilitat de l’Estat en la gestió de fronteres i d’altres comunitats en el seu “desistiment de funcions”.
Des del Síndic de Greuges s’al·ludeix a una falta de planificació que està creant un “sistema paral·lel”. Segons denuncia, l’obertura de centres ad hoc per a estrangers, segons la gestió d’emergència de la Generalitat, està creant “segregació” entre autòctons i estrangers. “L’atenció a aquests adolescents ha de donar-se amb els recursos que ja té el sistema”, apunta Maria Jesús Larios, adjunta al síndic per a la defensa de nens i adolescents. “Hi ha indicis que fan pensar que les polítiques de control de fluxos migratoris es posen per davant del que serien les polítiques d’infància i adolescència, que són les que són aplicables en aquest cas perquè estem parlant de menors d’edat”. Aquests indicis són, per exemple, no facilitar la documentació –sobretot de treball–, derivar a centres amb més població migrant, la creació de recursos ad hoc, etc.

La entrada Les fronteres del sistema d’acollida de menors se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12581
Comunicat sobre la sentència del 13 de febrer del Tribunal Europeu de Drets Humans https://sosracisme.org/comunicat-sobre-la-sentencia-del-13-de-febrer-del-tribunal-europeu-de-drets-humans/ Fri, 14 Feb 2020 16:51:33 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12309 La sentència del 13 de febrer de La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha fallat a favor de l’Estat Espanyol, avalant la “legalitat” de l’expulsió el 2014 de dues persones migrants que intentaven entrar al país creuant la frontera de Melilla, lluny de sorprendre’ns ens reafirma, un altre cop, que gran […]

La entrada Comunicat sobre la sentència del 13 de febrer del Tribunal Europeu de Drets Humans se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
La sentència del 13 de febrer de La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha fallat a favor de l’Estat Espanyol, avalant la “legalitat” de l’expulsió el 2014 de dues persones migrants que intentaven entrar al país creuant la frontera de Melilla, lluny de sorprendre’ns ens reafirma, un altre cop, que gran part del Dret (inclosos els Drets Humans) han sigut creats des del poder i el privilegi euro-cèntric.
Els mecanismes del sistema europeu dels Drets Humans, així com la legislació espanyola en matèria d’estrangeria, no fan més que legitimar tot un dispositiu de racisme institucional específicament dissenyat per mantenir les relacions de poder asimètriques entre el nord i el sud global. Massa sovint, les decisions d’aquests tribunals són, cínicament, contràries al que el sentit comú ens portaria a pensar com un “deure ètic o moral de la humanitat”. Tot això no ens agafa de nou, sent que bona part del dret ha sigut i segueix sent produït des de les esferes de poder. És per això que els tribunals europeus (i de l’Estat) anteposen mesures racistes de control de les seves fronteres per sobre dels drets fonamentals (fins i tot, del dret a la vida) de les persones que migren. I és, per això, que el sistema judicial no és capaç de donar respostes, ni de restituir els drets a qui viu el racisme a diari.
Sabem que l’origen de les veritables transformacions i dels canvis reals provenen quasi sempre de la “rebel·lió” dels col·lectius exclosos, reprimits i històricament discriminats, però no ens enganyem, els punts i les comes finals, almenys fins ara, s’imposen sempre des d’un privilegi, el privilegi blanc. Mentrestant, la mort, la desigualtat i la injustícia segueix sent part de la quotidianitat a la Frontera Sud espanyola, així com a la resta del Mediterrani o a Irun i a un llarg etcètera. Denunciar i lluitar contra aquesta situació estructural no és una tasca fàcil, i els avenços, quan n’hi ha, són lents, però no per això deixarem de creure en què els canvis són possibles.
 
 

La entrada Comunicat sobre la sentència del 13 de febrer del Tribunal Europeu de Drets Humans se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12309
Defensem el dret a la mobilitat en motiu del Dia del Migrant https://sosracisme.org/defensem-el-dret-a-la-mobilitat-en-motiu-del-dia-del-migrant/ Mon, 18 Dec 2017 14:42:05 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=9698 Avui 18 de desembre, Dia Internacional de la Persona Migrant, considerem necessari reivindicar el dret a la mobilitat. Cal protegir-lo dels continus atacs que pateix des dels organismes i els governs. Un d’aquests atacs més propers són les devolucions en calent que efectúa el Govern espanyol a les seves fronteres. Negades i amagades, però reals […]

La entrada Defensem el dret a la mobilitat en motiu del Dia del Migrant se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Avui 18 de desembre, Dia Internacional de la Persona Migrant, considerem necessari reivindicar el dret a la mobilitat. Cal protegir-lo dels continus atacs que pateix des dels organismes i els governs. Un d’aquests atacs més propers són les devolucions en calent que efectúa el Govern espanyol a les seves fronteres. Negades i amagades, però reals i denunciades per les defensores dels drets humans i fins i tot per organismes internacionals. En Karlos Castilla, Doctor en Dret especialista en Drets Humans i membre del Consell de SOS Racisme, analitza una sentència que pot significar la fi d’aquesta pràctica i·legal i il·licita.


racismedefrontera
El viatge a Frontera Sud d’un grup d’activistes de SOS Racisme.

N.D y N.T contra España: más que las “devoluciones en caliente”, menos que un recurso con las máximas garantías.

Karlos A. Castilla Juárez.

 
El pasado 3 de octubre de 2017, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) hizo pública su sentencia en la que determinó que el Estado español había violado el artículo 4 del Protocolo No. 4 del Convenio Europeo de Derechos Humanos, así como el artículo 13 del referido Convenio, al expulsar colectivamente a un grupo de personas extranjeras en la frontera de Melilla el 13 de agosto de 2014, y por privarles a éstas de un recurso efectivo que les permitiera alegar en contra de la referida expulsión.
Los primeros análisis de dicha sentencia han centrado sus virtudes en que el TEDH consideró como violatorias de derechos humanos las denominadas popularmente como “devoluciones en caliente” que, en apariencia1, se previeron legalmente en la disposición adicional 10ª de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social (Ley de Extranjería), introducida por el apartado 1 de la disposición final primera de la Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana, que estableció un régimen especial para Ceuta y Melilla (conocida en muchos ámbitos ésta última como ley mordaza). Aunque más bien, por esa disposición se creó sin establecer procedimiento a seguir y mucho menos recurso de defensa alguno, la figura del rechazo, como medida adicional y diferente a las de expulsión (art. 57), devolución (art. 58) y denegación de entrada (art. 60) que previstas en la conocida como Ley de Extranjería2, son las posibilidades legalmente establecidas para impedir la entrada o poner fuera del territorio de España a las personas extranjeras.
Identificada esa virtud, se han iniciado acciones desde la sociedad civil tendentes a que sea eliminada la antes referida disposición adicional décima, así como para que se dejen de practicar por la Guardia Civil las “devoluciones en caliente” en Melilla y Ceuta.
Aunque se debe destacar que antes de que existiera la sentencia que aquí se analiza, el 21 de septiembre de 2017, el Grupo Parlamentario Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea había presentado una proposición de ley que buscaba suprimir la referida disposición adicional décima. Con lo que, con la emisión de la sentencia del TEDH, dicha proposición de ley parecía encontrar respaldo internacional3 y ponerse al centro de los debates. No obstante ello, el pasado 8 de noviembre fue sometida a la consideración del Pleno del Senado, en donde por una mayoría de 142 votos en contra y 56 abstenciones fue rechazada finalmente.
Pero sea derivado del contenido de la sentencia del TEDH, como del debate en el Senado, lo que hasta ahora ha ocurrido parece indicar que lo único que está bajo la mirada general son las “devoluciones en caliente” (rechazo), cuando el análisis debe ser mucho más profundo que el centrar las acciones, debates, análisis y reformas sólo en la dicha figura, ya que derivado del contenido de la sentencia del TEDH también debe cuestionarse la validez y compatibilidad con el Convenio Europeo de Derechos Humanos y su Protocolo No. 4, de las técnicamente denominadas como denegación de entrada y devolución, en sí mismas y también, pensando en las consecuencias que éstas pueden generar o que de éstas derivan, como lo es la privación de libertad de las personas migrantes en los centros de internamiento de extranjeros (CIE).
Esto es así, porque es claro que en el Convenio Europeo y su Protocolo No. 4 sólo “caben” las expulsiones y no otras medidas que, con diferentes denominaciones puedan estar previstas en los sistemas jurídicos nacionales. O bien, cualquier medida independientemente de su denominación es considerada como una expulsión bajo la mirada de las normas europeas de derechos humanos y, por tanto, debe contar con plazos, medios de defensa y nunca hacerse de manera colectiva, tal y como lo ha venido estableciendo el TEDH en su jurisprudencia4.
En ese sentido, resulta pertinente analizar y cuestionar si las devoluciones5 y denegaciones de entrada6 que se deben ejecutar en un plazo menor de 72 horas, para que las personas no sean llevadas a un centro de internamiento de extranjeros, cumplen en todos sus extremos con las normas convencionales y las interpretaciones que de éstas ha hecho el TEDH.
Por el contenido del Reglamento de la Ley de Extranjería (arts. 15 y 23) parecería que esas dos medidas son compatibles con el Convenio y su Protocolo No. 4, pero bien valdría la pena analizarles a fondo, no sólo en el contenido mismo de las normas, sino en su ejecución práctica por dos aspectos fundamentales: (i) si en el plazo de hasta 72 horas se pueden y están desarrollando esos procedimientos y, (ii) si se están haciendo de manera individualizada y con las garantías debidas.
Esto es, la sentencia del caso N.T y N.D. es una buena oportunidad para revisar si todas y cada una de las medidas que pueden entrar en el concepto amplio de expulsión de acuerdo con la jurisprudencia del TEDH, establecidas en la legislación española, están previstas y se aplican con base en un examen razonable y objetivo de las circunstancias particulares de cada una de las personas extranjeras7. Si los procedimientos, plazos y recursos disponibles garantizan de manera efectiva que no se pueda devolver o denegar la entrada a una o un determinado número de personas extranjeras sin examinar sus circunstancias personales y, por tanto, sin permitirles exponer sus argumentos que se puedan oponer a la medida adoptada por la Policía Nacional o la Guardia Civil, según sea el caso y el lugar en que la situación ocurra.
No obstante lo anterior, también se debe tener presente que en la sentencia bajo análisis, el TEDH, siguiendo su jurisprudencia previa8, no reconoció la más amplias garantías en el recurso para combatir la expulsión, ya que dicho recurso no necesariamente debe asegurar que la expulsión (devolución-denegación de entrada) se suspenda o paralice en tanto se resuelve el recurso, ya que la obligación internacional contenida en el artículo 13 del Convenio Europeo se limita a exigir que la persona afectada tenga una posibilidad efectiva de impugnar la decisión, obteniendo un examen lo suficientemente detenido de sus reclamaciones por parte de una instancia interna independiente e imparcial9.
Siendo así, porque para el TEDH sólo se justificaría que se establezca un recurso con efectos suspensivos si se alega que con esa expulsión, devolución o denegación de entrada se pone en peligro la vida (art. 2) o la integridad por riesgo de ser sometida la persona a tortura, penas o tratos inhumanos o degradantes (art. 3)10. De esa forma, todo parece indicar que esos efectos suspensivos deben preverse sólo para los casos de solicitantes de protección internacional (asilo-refugio), pero no para otros supuestos, ya que, por ejemplo, el TEDH en casos en los que se consideraba que con la ejecución de la expulsión se vulneraría el derecho a la vida privada y familiar (art. 8), estableció que la suspensión no era una obligación imperativa para que el recurso se pudiera considerar efectivo11.
Así las cosas, resulta evidente que el contenido de la sentencia N.D y N.T c España es muy útil, pero se debe comprenderla en su justa dimensión y alcances, para no generar expectativas que no corresponden con la realidad jurisprudencial que desde hace más de seis años se viene construyendo por el TEDH.
Cada sentencia del TEDH de este tipo es una oportunidad para revisar que los diferentes contenidos del marco legal de migración, extranjería y asilo vigentes en España se encuentran ajustados a las obligaciones internacionalmente adquiridas en materia de derechos humanos. No obstante ello, esa revisión no puede pasar por alto las diversas interpretaciones del TEDH existentes, no sólo respecto a España, sino del entendimiento del Convenio y sus protocolos, ya que de no hacerlo así se corre el riesgo de crear mitos jurídicos en la ya de por si compleja, enredada y poco inteligible normativa de migración, extranjería y asilo.
Si bien todo parece indicar que el gobierno de España pedirá que la Gran Sala del TEDH resuelva en definitiva sobre este caso, “revisando” la sentencia de la Sección Tercera que aquí se ha analizado, por los requisitos que se deben satisfacer para que ello ocurra es altamente probable que eso no se dé y, por tanto, que lo aquí descrito adquirirá total firmeza jurídica. De así confirmarse no se deberá perder más tiempo y actuar, pues no se trata sólo de normas jurídicas y sentencias, se trata de vidas humanas, se trata de tomarse en serio los derechos humanos.
Un mundo un único derecho a la movilidad

1 Para un análisis más profundo del porque señalo que es en apariencia, véase: http://agendapublica.elperiodico.com/la-ley-de-proteccion-de-la-seguridad-ciudadana-no-regula-las-devoluciones-en-caliente/

2 Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social.

3 Sin que ello conste en la exposición de motivos de la proposición de ley, por obvias razones de temporalidad de cuándo fue presentada y cuándo se dictó la sentencia.

4 Véase: Hirsi Jamaa y otros c. Italia; Sharifi y otros c. Italia y Grecia; Georgia c. Rusia; Čonka c. Bélgica; Shioshvili y otros c. Rusia; y Berdzenishvili y otros c. Rusia; Khlaifia y otros c. Italia.

5 El artículo 58.3 de la Ley de Extranjería respecto a esta medida establece: “No será preciso expediente de expulsión para la devolución de los extranjeros en los siguientes supuestos: a) Los que habiendo sido expulsados contravengan la prohibición de entrada en España. b) Los que pretendan entrar ilegalmente en el país.”

6 El artículo 60.1, segundo párrafo de la Ley de Extranjería respecto a esta medida establece: “La resolución de la denegación de entrada conllevará la adopción inmediata de las medidas necesarias para que el extranjero regrese en el plazo más breve posible.”

7 Párrafo 98 de la sentencia.

8 Khlaifia y otros c. Italia.

9 Párrafo 115 de la sentencia,

10 Véase: Khlaifia y otros c. Italia, párr. 276 y ss.

11 Veáse De Souza Ribeiro c. Francia, párr. 83; M. y otros c. Bulgaria, párrs. 122-132, y, mutatis mutandis, Al-Nashif c. Bulgaria, párr.133.

La entrada Defensem el dret a la mobilitat en motiu del Dia del Migrant se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
9698
Suport a Helena Maleno, acabem amb les amenaces a defensores de Drets Humans https://sosracisme.org/suport-a-helena-maleno-acavem-amb-les-amenaces-a-defensores-de-drets-humans/ Thu, 17 Aug 2017 07:57:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=9111 Des de SOS Racisme Catalunya volem mostrar el nostre suport i reconeixement a Helena Maleno, activista pels drets humans. La seva tasca incansable per dirigir-nos la mirada a la Frontera Sud des del col·lectiu “Caminando Fronteras” ha estat moltes vegades imprescindible per assenyalar la situació de violacions de drets a la Mediterrània. Justament per aquest […]

La entrada Suport a Helena Maleno, acabem amb les amenaces a defensores de Drets Humans se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Des de SOS Racisme Catalunya volem mostrar el nostre suport i reconeixement a Helena Maleno, activista pels drets humans. La seva tasca incansable per dirigir-nos la mirada a la Frontera Sud des del col·lectiu “Caminando Fronteras” ha estat moltes vegades imprescindible per assenyalar la situació de violacions de drets a la Mediterrània. Justament per aquest motiu ha començat a rebre amenaces de mort.
No podem tolerar que defensores de Drets Humans rebin amenaces pel seu activisme. I és necessari que la societat reaccioni mostrant el seu suport i que les institucions actuïn en la seva defensa i cerquin els culpables. Per aquest motiu donem suport al comunicat #DefenderAQuienDefiende i us convidem a totes a fer-ho.
Us recomanem llegir la darrera entrevista d’Helena Maleno, on denuncia les darreres agressions de policies a migrants a Ceuta.
 
Text del comunicat i enllaç a la pàgina original:
 

Comunicado #DefenderAQuienDefiende

Tánger a 16 de agosto de 2017
IMG_7510
“”Desde Caminando Fronteras queremos denunciar los hechos que vienen marcando nuestra actividad profesional desde hace años y que se han agravado en las últimas semanas; denotando la situación de amenaza y desprotección que sufren las personas defensoras de Derechos Humanos en la Frontera Sur española.
 
Desgraciadamente estas situaciones de violencia forman parte de la vida cotidiana de las personas migrantes en la frontera, dándose una situación de excepción democrática tal que incluso el hecho de hablar de Derechos Humanos en estos espacios de ‘no derecho’ es sentido por los Estados como una amenaza a sus intereses. Esto es precisamente lo que ha sucedido en las últimas semanas cuando una persona integrante de nuestro colectivo, en concreto nuestra compañera Helena Maleno Garzón, ha visto amenazada su seguridad y su integridad física y moral a raíz de unas declaraciones que realizó en televisión en las que afirmaba que “la lesión de un policía en la frontera de Ceuta no fue provocada por la violencia de las personas migrantes, sino que el policía se lesionó al recibir a patadas a migrantes que estaban en territorio del Estado español”.
 
A partir de estas declaraciones se orquestó una campaña en Twitter, donde se señalaba y criminalizaba ante la policía a nuestra compañera, intentando por enésima vez coartar su actividad política. Nuestra compañera Helena no se achantó ante las amenazas y posteriormente concedió una entrevista a la plataforma ‘Es Racismo’ (vinculado a SOS Racismo Madrid) donde explicaba la construcción del racismo institucional en la Frontera Sur española. Esto hizo que la campaña de amenazas en Twitter se recrudeciese con perfiles que amenazaban a la compañera, especialmente a través de su condición de mujer activista, instando incluso a la violación sexual como una forma de acallarla a la vez que se hacían referencias a su vida personal. Las amenazas por Twitter han ido más allá derivando en llamadas telefónicas a su móvil personal donde se repetían constantemente los mismos insultos que se leían en las redes sociales.
pistolica2
Pero el cúlmen sucedió ayer, cuando el Sindicato Unificado de Polícia (SUP) se unió a la cadena de ‘tuits’ que la amenazaban. Aunque los ‘tuits’ escritos desde el perfil oficial del sindicato eran ‘correctos’ en su forma, entendemos que el espacio (es decir, una cadena de mensajes donde se insta al odio, al racismo y la violencia contra personas migrantes y mujeres) no era el lugar para que una organización de funcionarios del Estado sindicados se posicionase. Es más, el SUP prefirió obviar los posteriores mensajes que amenazaban directamente a nuestra compañera y otros activistas así como a las personas migrantes. Seguidamente Helena recibió una amenaza de muerte por mensaje privado acompañada de una fotografía de una pistola y una bala en la que se podía leer “Le sugiero el silencio o va a morir. Está incomodando a las autoridades”.
 
Ante tal situación Helena Maleno Garzón ha presentado una denuncia haciendo una recopilación de todas las amenazas que por diferentes vías instan a acabar con su labor de denuncia de la vulneración de derechos y que ponen en peligro su propia vida. Pero no es suficiente. Criminalizar y presionar a las personas defensoras de los Derechos Humanos, especialmente en la Frontera Sur española, es una vieja práctica política que compañeros como Moha Gerehou de SOS RACISMO, las compañeras de HARRAGA (María Antúnez, Rosa García, Nora Driss y Sara Olcina), o José Palazón de PRODEIN, también han padecido entre otras.
 
Por ello nos vemos obligadas a denunciar estos hechos más allá de la vía judicial interpelando a la sociedad civil y a las instituciones democráticas españolas a #DefenderAQuienDefiende. Porque oculto bajo el discurso de la protección del territorio las personas migrantes son sistemáticamente violentadas, violadas e incluso asesinadas y el racismo del control fronterizo es una práctica cotidiana con numerosas víctimas.””

 

La entrada Suport a Helena Maleno, acabem amb les amenaces a defensores de Drets Humans se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
9111
Xerrada: La Frontera Sud, a Vilafranca https://sosracisme.org/xerrada-la-frontera-sud-a-vilafranca/ Thu, 08 Jun 2017 13:22:17 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=8769 SOS Racisme Catalunya i Irídia participem a la xerrada “La Frontera Sud” organitzada per Vilafranca Acull en el marc de commemoració del Dia Mundial de les persones refugiades (20 de juny). L’acte tindrà lloc el proper dimecres 14 de juny al Casal Popular de Vilafranca. Us hi esperem!

La entrada Xerrada: La Frontera Sud, a Vilafranca se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
SOS Racisme Catalunya i Irídia participem a la xerrada “La Frontera Sud” organitzada per Vilafranca Acull en el marc de commemoració del Dia Mundial de les persones refugiades (20 de juny).
L’acte tindrà lloc el proper dimecres 14 de juny al Casal Popular de Vilafranca.
Us hi esperem!
Frontera Sud Xerrada 140617

La entrada Xerrada: La Frontera Sud, a Vilafranca se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
8769
Frontera Sud, territori sense llei https://sosracisme.org/frontera-sud-territori-sense-llei/ Tue, 23 May 2017 12:00:26 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=8675 “Totes les actuacions que tenen a veure amb els fluxos migratoris que circulen constantment per aquells territoris, estan regides per la llei de la força i l’arbitrarietat“. Les activistes de SOS Racisme que es van traslladar a Frontera Sud per recollir testimonis i veure directament el #RacismedeFrontera que s’hi dóna recullen la seva experiència en […]

La entrada Frontera Sud, territori sense llei se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
“Totes les actuacions que tenen a veure amb els fluxos migratoris que circulen constantment per aquells territoris, estan regides per la llei de la força i l’arbitrarietat“. Les activistes de SOS Racisme que es van traslladar a Frontera Sud per recollir testimonis i veure directament el #RacismedeFrontera que s’hi dóna recullen la seva experiència en aquest article.

[Article publicat a Catalunya Plural – elDiario.es en català i en castellà]

Un grup d’activistes de SOS Racisme vam viatjar a la Frontera Sud (Nador, Melilla, Tànger, Ceuta) durant la tercera setmana del mes d’abril. Vam visitar associacions que treballen pels drets humans als dos costats de la frontera, ens vam entrevistar amb periodistes i advocades, vam aconseguir testimonis de persones que viuen bloquejades a la frontera, sigui als CETI, sigui a la banda marroquina. I la conclusió a què vam arribar és que, per molt que Ceuta i Melilla pertanyin a la UE, com a territoris espanyols que són, per molt que el Marroc sigui un país “amic” amb el qual l’Estat espanyol i la UE tenen tracte preferent, totes les actuacions que tenen a veure amb els fluxos migratoris que circulen constantment per aquells territoris, estan regides per la llei de la força i l’arbitrarietat.

racismedefrontera
Un grup d’activistes de SOS Racisme van recòrrer la frontera sud durant deu dies, recollint testimonis i exemples de #RacismedeFrontera.

La ciutat de Nador, a tocar de la frontera de Melilla, té una legislació d’excepció que permet actuar amb la màxima impunitat a les forces de l’ordre. Les anomenades “forces auxiliars” de la policia del Marroc actuen de forma repressiva contra les persones desplaçades, sense cap tipus de control. Hi ha testimonis que ens diuen que fins i tot han trencat braços i cames de persones que han estat retornades des de territori espanyol “en calent”, per tal que no tornin a intentar saltar la tanca. Els assentaments del Gurugú han estat desmantellats i incendiats per tal d’obligar els qui hi vivien a desplaçar-se a d’altres llocs, més lluny, a uns 15 Km. de la ciutat. Les persones negres –la majoria, ja que vénen de països de l’Àfrica subsahariana– no poden sortir dels seus refugis (de fet, a Nador no en vam veure cap) per por de ser apallissades per bandes armades incontrolades que actuen impunement, davant dels ulls de la mateixa policia. Segons l’AMDH (Associació Marroquina dels Drets Humans), Nador és una ciutat militaritzada i els subsaharians saben que si els detenen els tancaran en un centre d’internament abans de ficar-los en autobusos per enviar-los al sud del país, a les portes del desert, o els traslladaran amb avió a algun país africà que no necessàriament serà el seu país d’origen. I estem parlant d’entre 3000 i 4000 persones, entre homes, dones i criatures, moltes de les quals tindrien dret a acollir-se a la protecció internacional si es complissin les lleis, sigui perquè fugen de territoris en conflicte, sigui per motiu de persecució política, per orientació sexual, per violència de gènere, en definitiva, per causes que la Convenció de Ginebra contempla com a susceptibles de demanda d’asil.1

Per la frontera de Beni Nzar, que separa Nador de Melilla, també hi han passat uns 5000 sirians, segons ens informa el portaveu de l’AMDH. Es tracta de persones que fugen d’un país en guerra i, per tant, s’haurien de poder acollir a la protecció internacional subsidiària, tal com marca la llei; però si han aconseguit creuar aquest pas és perquè la majoria ha hagut de pagar al voltant de 2500 € als traficants –marroquins i espanyols- que actuen en el territori; una altra manera d’arribar a Melilla, molt perillosa, és passar amagant-se sota un cotxe: llavors el trajecte sol costar uns 1000 €; una tercera possibilitat és fer el viatge en pastera de Nador a Almeria. Aquesta opció té l’avantatge per als traficants que, quan l’embarcació és a alta mar, truquen a la policia perquè els intercepti i així poden tornar a negociar. La quantitat de diners que es mouen al voltant de la frontera (construcció de les tanques, control de la frontera, comerç “atípic” –que és com anomenen el petit contraban- activitats mafioses, suborns als vigilants de frontera, etc.) és tan gran, que acabes entenent que ningú posi remei a la situació: el negoci és el negoci i que la mercaderia siguin éssers humans és totalment secundari. És per això que moltes de les associacions, basades al Marroc amb activistes sovint d’origen estranger, que treballen en el territori han de fer-ho de forma gairebé clandestina, si no volen ser clausurades o expulsades de territori marroquí. Els activistes marroquins tenen dificultats per treballar atès que són molt controlats pel règim. Ni tan sols organismes internacionals, com l’ACNUR, poden fer gran cosa: treballen a Melilla, però no al costat marroquí de la frontera; tenen una oficina a la capital, Rabat, però a les persones desplaçades que intenten creuar per Ceuta o Melilla els queda molt lluny. Així doncs, la seva funció és ben limitada i la seva efectivitat, més que dubtosa, depèn exclusivament de la voluntat de les persones que hi treballen.

Una altra “curiositat” de la frontera és que, tant a Ceuta com a Melilla, les oficines per poder demanar asil i per informar-se de com s’han de tramitar les sol·licituds, són ja en territori espanyol, és a dir, que només hi poden accedir aquelles persones a qui ja s’ha permès prèviament de creuar la frontera (les que han arribat saltant la tanca solen informar-se directament als CETI); no cal dir que aquestes oficines són buides en tot moment. Les que demanen asil a Melilla obtenen una “targeta vermella” la validesa de la qual es limita a l’espai territorial d’aquella ciutat: una altra irregularitat administrativa que contravé la legislació vigent.

RacismedeFrontera_Tanca i golf a Melilla
Frontera de Melilla: el camp de golf i al fons, la tanca.

Pel que fa a la situació de les dones, la vulneració dels drets humans és encara més cruel. Així com per als homes arribar a passar la frontera és una qüestió de diners, per a les dones és una qüestió de diners, de sexe i de maternitat. Si una dona vol arribar a Europa ho haurà de pagar amb el seu cos d’una manera o altra. Les més joves i boniques seran preservades (per un vigilant assignat) per ser venudes més tard a màfies traficants de dones per la prostitució. O a qui pagui el preu més alt pel cos d’aquesta noia o nena. Però la gran majoria han estat violades reiteradament al llarg dels seu periple pel desert de Líbia, fins arribar al Marroc, i continuen sent ”propietat” de la màfia que els ha gestionat el viatge i que continua usant els seus cossos a pler, obligant-les a prostituir-se, a avortar si es queden embarassades… Aquest control sobre les dones es continua exercint fins i tot a l’interior dels CETI i elles no tenen cap possibilitat de denunciar la situació ja que viuen sota amenaça constant sobre la seva vida o la de les famílies que han hagut de deixar enrere. Quan no són destinades a la prostitució, les dones són usades amb una altra finalitat. I és que una dona embarassada o amb un fill és un tiquet d’entrada per als homes. D’aquesta manera, a moltes dones se’ls assigna un «novio»: aquest home serà la seva parella a canvi d’assegurar la seva protecció física així com el suposat pas a Europa. Un embaràs o un fill o filla menor en el moment de passar la frontera, sol ser garantia d’acolliment per als progenitors atès que s’intenten preservar els nuclis familiars.

Una altra realitat de la frontera són els MENAS, els menors no acompanyats, que tampoc es salven d’aquesta vulneració constant dels drets humans. Molts es troben pel carrer, vestits amb parracs, demanant menjar… tant al Marroc com a Ceuta. Segons ens van explicar, en aquesta ciutat no hi ha cap alberg per a persones sense recursos; moltes criatures no estan escolaritzades (només les que viuen amb famílies que s’han pogut empadronar a la ciutat) però a la majoria, generalment procedents del Marroc, se’ls nega aquest dret així com el dret a la sanitat i, en general, qualsevol altre dret que seria imperatiu si es complissin les normatives espanyoles i europees de protecció del menor. Però la resposta de l’administració espanyola és que no es pot atendre tots aquests infants perquè cal evitar l’efecte crida, si no totes les criatures del Marroc voldrien escolaritzar-se a Ceuta! Algunes associacions que treballen a la ciutat intenten suplir, de forma gairebé clandestina, aquestes mancances, però no poden atendre totes les criatures que voldrien per falta de mitjans. A més, han de suportar la pressió de la població benpensant de la ciutat, que considera que cal “netejar Ceuta”, un eslògan que no ens ve gens de nou.

Però també vam trobar gestos de solidaritat, no només de les associacions, que sovint s’hi juguen la pell, sinó també de la població dels voltants de Nador, que proporciona aigua, menjar i electricitat (imprescindible per poder recarregar els telèfons mòbils), a les persones dels assentaments, on no està coberta cap d’aquestes necessitats bàsiques.

Per sort, si persones com José Palazón ens van ajudar en el seu moment a obrir els ulls sobre el que està passant a l’última frontera europea, cada vegada són més les associacions que, com la nostra, hem decidit anar a comprovar-ho per poder denunciar amb coneixement de causa. Nosaltres tenim encara la veu que es nega a les persones desplaçades; i tenim el deure de no callar si no volem ser còmplices de tanta ignomínia.

Beatriu Guarro (@labeatriufapiu) i Marilda Sueiras, membres de SOS Racisme Catalunya

1 Tot i que la Convenció de Ginebra (1951) no parla de forma explícita d’orientació sexual o de violència de gènere, s’han informat positivament moltes sol·licituds per aquestes causes entenent que es tracta de “pertinença a un grup social particular”.

La entrada Frontera Sud, territori sense llei se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
8675
#COMUNICAT: Contra les pràctiques abusives de la Guàrdia Civil https://sosracisme.org/comunicat-contra-les-practiques-abusives-de-la-guardia-civil/ Wed, 25 Feb 2015 09:06:57 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=6017 Comunicat de Campanya estatal por el cierre de los CIES El pasado lunes 23 de febrero salió a la luz la historia de Renaud Nyame Taffou, un ciudadano camerunés que hasta ese mismo día llevaba 9 meses bloqueado en la Ciudad Autónoma de Melilla por negarse a los chantajes realizados por agentes de la Guardia […]

La entrada #COMUNICAT: Contra les pràctiques abusives de la Guàrdia Civil se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Comunicat de Campanya estatal por el cierre de los CIES

El pasado lunes 23 de febrero salió a la luz la historia de Renaud Nyame Taffou, un ciudadano camerunés que hasta ese mismo día llevaba 9 meses bloqueado en la Ciudad Autónoma de Melilla por negarse a los chantajes realizados por agentes de la Guardia Civil. Este martes 24, Renaud ha sido trasladado al CIE de la Zona Franca de Barcelona para ser posteriormente deportado.
Renaud había logrado pasar a Melilla a través de la valla el pasado día 28 de mayo, junto con su hermano. El 30 de junio, apenas un mes después, tanto su traslado como el de su hermano estaban programados, pero finalmente Renaud tuvo que quedarse en Melilla tras ver paralizado su salvoconducto sin ninguna explicación, ni de la Dirección del CETI, de la Policía Nacional o la Guardia Civil.
Meses más tarde, en diciembre, la policía entró en un ferry para recogerlo justo antes de que éste zarpara. Una noche en el calabozo y, de nuevo, ninguna explicación. Tras nueve meses de retención en la Ciudad Autónoma, ahora espera a su deportación.
Según las pruebas que han aparecido publicadas, en el marco de un interrogatorio en una sala de la Comandancia de la Guardia Civil Española, agentes del mismo cuerpo le ofrecieron facilidades para regularizarse si accedía a trabajar para ellos aportando información sobre los flujos migratorios en la Frontera Sur. Según el testimonio de Renaud “[Un agente de paisano] me llevó a la Comandancia de la Guardia Civil. Me metieron en una habitación subterránea y me dejaron ahí, solo, unos 30 o 40 minutos. Después vino el jefe y empezó a proponerme que trabajase con él. Comenzó a decirme que me daría papeles, que mi vida estaba en sus manos”.
En la grabación además se puede escuchar como el agente le amenaza con impedir su salida de Melilla en caso de negarse a colaborar, y por los términos en los que se hace, no parece que sea un hecho aislado, sino más bien práctica habitual: el chantaje a las personas migrantes para que trabajen como informantes de la Guardia Civil
Negarse a trabajar de chivato. Esta es la única explicación del hostigamiento que ha tenido que vivir durante estos meses.
Si bien el art. 59 de la LOEX establece con las fuerzas de la autoridad que la colaboración puede ser compensada con el permiso de residencia de forma provisional, en ningún caso establece el uso de la coacción ni la obstaculización de la regularización en caso de negarse a colaborar.
Las pruebas que se presentan, destapan el uso sistemático de unas dinámicas ilegítimas y corruptas inherentes a la realidad de la Frontera Sur. Estas y otras prácticas denunciadas anteriormente por la campaña estatal, como son el uso de la violencia en su forma más explícita, las devoluciones ilegales, etc, se amparan en la desesperación y vulnerabilidad de la situación en que se encuentran las personas en tránsito migratorio. Condicionar la regularización a la colaboración por lo tanto, perpetúa la puesta en peligro de la integridad física de estas personas.
Tanto en la valla, como después en el Centro de Estancia Temporal para inmigrantes, la realidad se presenta como un paréntesis de excepcionalidad en el derecho de las personas y como un campo de pruebas para las fuerzas de seguridad del Estado y las autoridades, que juegan con personas en situación de extrema vulnerabilidad para obtener sus objetivos: pruebas que puedan servir para incriminar a las personas en tránsito migratorio y justificar la violenta política que el Estado español y la UE practican en la Frontera Sur.
Con este caso queda patente el verdadero entramado que se encuentra tras la migración en el Estado Español: desde la valla, a los chantajes y abusos policiales, las redadas, los CIEs y las deportaciones. Estas son las autenticas dinámicas mafiosas que rodean la migración, y son llevadas a cabo por el Estado de derecho.
Por todo ello, y siendo el de Renaud Nyame Taffou un caso concreto pero no excepcional de los abusos que la Guardia Civil y el Ministerio del Interior realizan con las personas migrantes, exigimos:
La paralización de la deportación y puesta en libertad inmediata de Renaud Nyame Taffou
El fin de las prácticas abusivas entorno a la Frontera Sur por parte de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y en concreto de los chantajes con la promesa de obtener el permiso de residencia.
logoCIESNO
Més informació:

La entrada #COMUNICAT: Contra les pràctiques abusives de la Guàrdia Civil se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
6017
#COMUNICAT: Terra cremada, drets vulnerats https://sosracisme.org/comunicat-terra-cremada-drets-vulnerats/ Thu, 12 Feb 2015 12:39:52 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=5976 [CASTELLÀ A SOTA] Centenars de persones han estat desallotjades per la força dels campaments d’immigrants subsaharians ubicats al Gurugú, muntanya propera a la frontera de Melilla. El desallotjament ha estat realitzat per l’exèrcit marroquí durant la matinada, amb violència i cremant tot el que trobaven al seu abast. Entre les persones desallotjades hi havia menors. […]

La entrada #COMUNICAT: Terra cremada, drets vulnerats se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[CASTELLÀ A SOTA]
Centenars de persones han estat desallotjades per la força dels campaments d’immigrants subsaharians ubicats al Gurugú, muntanya propera a la frontera de Melilla. El desallotjament ha estat realitzat per l’exèrcit marroquí durant la matinada, amb violència i cremant tot el que trobaven al seu abast. Entre les persones desallotjades hi havia menors. Les informacions són poc clares però tot sembla indicar que es realitzaran deportacions massives. En alguns casos a països en guerra com Mali, on es posaria en perill els drets i la vida de les persones deportades.
Denunciem la vulneració de drets humans per part del govern del Marroc. Però no és l’únic culpable. Hi ha governs que assenyalen i governs sicaris que executen. El desallotjament d’ahir no és un fet aïllat, forma part de la política repressiva europea a la frontera sud. La Unió Europea segurament, d’una manera o una altra, ha finançat la repressió executada ahir, com ho ha fet amb els centres d’internament edificats a diferents països del nord d’Àfrica amb fons pel desenvolupament. Segurament també hi ha hagut un preu pagat en espècies, com el tracte que li dóna el Govern Espanyol al poble sahrauí, concretament les denegacions d’asil i refugi a ciutadans d’aquest origen.
Davant aquest atac a la integritat de les persones, denunciem el menyspreu a la vida que mostren els governs marroquí, espanyol i d’altres estats europeus; el primer com executor, els altres com a còmplices i instigadors. I fem una crida a la societat per no mostrar-se impassible davant aquesta i tantes altres vulneracions de drets a les fronteres.
Prou brutalitat, prou impunitat!

[CAST]
Centenares de personas han sido desalojadas por la fuerza de los campamentos de inmigrantes subsaharianos ubicados en el monte Gurugú, cerca de la frontera de Melilla. El desalojo realizado por el ejército marroquí se ha hecho de madrugada, con violencia y quemando todo lo que encontraban a su paso. Entre los desalojados se encontraban algunos menores. Las informaciones son confusas pero todo indica que se van a realizar deportaciones masivas. Algunas de ellas a países en guerra como Mali donde se pondrá en peligro los derechos y la vida de las personas deportadas.
Denunciamos la vulneración de derechos humanos por parte del gobierno de Marruecos. Pero no es el único culpable. Hay gobiernos que señalan y hay gobiernos sicarios que ejecutan. El desalojo de ayer no es un hecho aislado, forma parte de la política represiva europea en la frontera sur. La Unión Europea seguramente, de una u otra manera ha financiado la represión ejecutada ayer, como lo ha hecho con los centros de internamiento edificados en varios países del norte de África, con fondos para el desarrollo. Seguramente también ha habido un precio pagado en especias, como el trato del gobierno español hacia el pueblo saharaui y en concreto las denegaciones de asilo y refugio a ciudadanos saharahuis.
Ante este claro ataque a las personas, denunciamos el desprecio hacia la vida que muestran los gobiernos marroquí, español y otros estados europeos; uno como ejecutor pero el resto como complices e instigadores. Y hacemos un llamamiento a la sociedad a no mostrarse impasible ante esta y tantas otras vulneraciones de derechos en las fronteras.
¡Basta de brutalidad, basta de impunidad!

La entrada #COMUNICAT: Terra cremada, drets vulnerats se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
5976
#COMUNICAT: Migreurop reclama el respeto de los derechos de las personas que tratan de acceder a Ceuta y Melilla https://sosracisme.org/comunicat-migreurop-reclama-el-respeto-de-los-derechos-de-las-personas-que-tratan-de-acceder-a-ceuta-y-melilla/ Thu, 12 Feb 2015 09:53:45 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=5984 Com entitat integrant de Migreurop, fem difusió del següent comunicat. El mismo día en que el Grupo Popular introducía en el Senado una enmienda al Proyecto de Ley Orgánica de Seguridad Ciudadana, incluyendo la referencia de que en los rechazos en frontera de las personas que traten de entrar irregularmente en Ceuta y Melilla se […]

La entrada #COMUNICAT: Migreurop reclama el respeto de los derechos de las personas que tratan de acceder a Ceuta y Melilla se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Com entitat integrant de Migreurop, fem difusió del següent comunicat.

El mismo día en que el Grupo Popular introducía en el Senado una enmienda al Proyecto de Ley Orgánica de Seguridad Ciudadana, incluyendo la referencia de que en los rechazos en frontera de las personas que traten de entrar irregularmente en Ceuta y Melilla se respetará la normativa de derechos humanos y protección internacional, el Ministro del Interior declaraba que “quedará muy claro” que quienes salten las vallas no tendrán derecho a pedir asilo porque “podrán hacerlo en las futuras oficinas a instalar en los pasos fronterizos”.
Desde Migreurop recordamos que en cumplimiento de la normativa española, europea e internacional las autoridades españolas deben garantizar el acceso al derecho de asilo a toda aquella persona que llegue a territorio español ya sea saltando la valla o por puesto habilitado. En ningún caso estas personas pueden ser devueltas de forma inmediata a Marruecos, país que no garantiza sus derechos ni les asegura una adecuada protección. En la madrugada de ayer, las autoridades marroquís desalojaron de forma violenta los campamentos de personas migrantes y refugiadas de los montes cercanos a la frontera con Melilla. Esto refleja una vez más la preocupante situación en la que se encuentran las personas de origen subsahariano en Marruecos.
Tras lo expuesto anteriormente consideramos que:

  1. El Partido Popular está decidido a seguir vulnerando el derecho de asilo consagrado en la Constitución y en tratados internacionales ratificados por España.
  2. La apertura de las nuevas oficinas no puede servir de excusa para legitimar las devoluciones ilegales de las personas que entran por la valla de Ceuta y Melilla. Estas devoluciones son contrarias a la normativa vigente y se debe poner fin inmediato a las mismas.
  3. La cooperación de España y la Unión Europea con el gobierno marroquí para blindar la frontera Sur está provocando graves vulneraciones de los derechos de las personas que tratan de acceder a la Unión Europea

Por todo ello, las entidades de Migreurop denunciamos la violencia y la represión que se está ejerciendo hacia las personas migrantes y refugiadas en Marruecos, y exigimos que se respeten los derechos humanos de las personas migrantes y potenciales refugiadas que llegan a Ceuta y Melilla a través de la frontera sur.
Signem: Andalucía Acoge / Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía / Comisión Española de Ayuda al Refugiado / ELIN / Federación estatal de asociaciones de SOS Racismo

La entrada #COMUNICAT: Migreurop reclama el respeto de los derechos de las personas que tratan de acceder a Ceuta y Melilla se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
5984