Un 28 d’agost a la una del migdia, en Paco li explicava a l’Oriol com podia sobreviure a Barcelona en l’economia informal. L’Oriol acabava d’arribar i necessitava un petit cop de mà, una bona ruixada d’ànims i un amic en qui confiar. En Paco feia molt temps que treballava com a venedor i gairebé tothom el coneixia, fins i tot els policies, que l’havien batejat amb el sobrenom d’Americano. Xerraven relaxats, asseguts en un banc del Passeig de Gràcia, davant la boca esquerra de metro de la línia 3.
De sobte, van veure com una vintena de companys manters corrien per l’altra banda del carrer i es refugiaven a la boca de metro paral·lela. Darrere seu, els seguien quatre agents de la Guàrdia Urbana vestits de paisà. Els agents van decidir intervenir dins del vestíbul de TMB i els venedors, que conceben els passadissos subterranis com un cau segur, van exercir el seu dret a la defensa.

Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acollia en la seva edició en paper i que ara passa al web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: In dubio pro reo vs. principi de veracitat policial se publicó primero en SOS Racisme.

“Manel” va migrar del Senegal al nostre país fa 12 anys. Té un permís de residencia i treball temporal però com no troba feina es guanya la vida amb la venda ambulant no autoritzada. Malauradament, aquest no ha estat el primer cop que ha estat imputat “erròniament”. Fins a 4 denúncies ha rebut en “Manel” en els darrers anys, per fets que ell no ha fet.”Volem pensar que això passa perquè el confonen amb altres persones, no pel fet que els agents el coneixen i se li estan imputant delictes de manera continuada”, assenyala Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme.

• Les detencions no es fan en el moment dels fets, sinó dies i fins i tot mesos després. Fet que dificulta enormement la defensa (recordar on era aquell dia a aquella hora i buscar proves o testimonis per demostrar-ho).
• Identificacions poc rigoroses a través de reconeixements fotogràfics que proporcionen poques garanties per la persona acusada.
• Se’ls acusa de:
  • Vendre quan no estaven en el lloc dels fets.
  • D’atemptat contra l’autoritat.
  • De lesions a tercers en el moment de la fugida.
• Es fan atestats policials per justificar aquestes detencions il·legals i, per tant, es pot incórrer en falsedat documental.
• Tot això desemboca en un procediment penal que en la majoria de casos no és justificable ni pel benefici econòmic aconseguit per la venda, ni pel producte que es ven, perquè no genera al client cap mena de dubte que no és la marca original.

A l’àmbit judicial, com ens explica l’advocada Lorena Antón, ens trobem amb un tractament de la venda ambulant i dels venedors molt determinant:

• Incoació d’un procediment en el qual no es qüestiona la identificació policial, encara que no compleixi les garanties procesals exigides.
• No es dóna credibilitat al venedor ambulant i, en canvi, la versió policial gaudeix de principi de veracitat. En aquests casos, ens trobem a més amb la dificultat afegida de trobar testimonis disposats a testificar contra la versió policial. A la majoria de casos els possibles testimonis són altres venedors que, comprensiblement, tenen por que si declaren puguin tenir repercussions negatives, com una major persecució policial.
• El paper del Ministeri Fiscal: als delictes de venda ambulant, Fiscalia juga un rol imprescindible, ja que és l’únic que exerceix l’acusació. Ens trobem davant un delicte on les grans marques, que són les suposadament perjudicades, no es personen al procediment, i és el Ministeri Fiscal el que, amb recursos públics, realitza l’acusació i defensar els interessos de les grans marques de manera gratuïta.
• Tot i que existeix un tipus penal atenuat per aquells casos en els quals el benefici de la venda és reduït (multa d’1 a 6 mesos o TBV de 31 a 60 dies), la tendència del Ministeri Fiscal és demanar penes de presó, clarament desproporcionades.

Estratègia de la defensa per aconseguir l’absolució de “Manel”

En el cas de la darrera denúncia contra “Manel”, tenint en compte que ell no es trobava al lloc dels fets però que no teníem testimonis o proves que el poguessin situar a un lloc diferent, la defensa realitzada per Lorena Antón, advocada del SAiD de SOS Racisme, es va centrar en qüestionar la identificació policial:

• En primer lloc, la no detenció en el moment dels fets, tot i que les circumstàncies d’aquest cas no impedia que el policia detingués al presumpte autor.
• En segon lloc, el reconeixement fotogràfic posterior, per no haver complert les garanties mínimes que exigeix la LECrim per considerar-la prova de càrrec suficient: es basava en una descripció molt vaga i es desconeixia com s’havia realitzat el reconeixement.
• En tercer lloc, posant en dubte la versió policial, posant de manifest les incongruències de tres de quatre testimonis policials.

En aquest cas en concret, el resultat va ser una sentència absolutria en la que la magistrada va recollir la majoria dels arguments que vam utilitzar per qüestionar l’autoria dels fets, però que en cap cas qüestiona la versió policial o la possible intencionalitat de la identificació d’en “Manel”, tot i que es va demostrar que ell i el seu entorn són persones conegudes per la policia.
Tot i així, la dificultat que se’ns planteja a la defensa d’aquests casos són les penes que està sol·licitant el Ministeri Fiscal, que tendeix a demanar pena privativa de llibertat i fan que el risc i les conseqüències pels venedors ambulants siguin especialment desproporcionades i negatives, des de l’entrada a presó per vendre bosses o samarretes, fins a l’expulsió, fins i tot en els casos que tenen permisos de residència.

Un còctel explosiu pels drets humans

Alba Cuevas, directora de SOS Racisme, ha explicat que la repressió policial, juntament amb el Codi Penal i la Llei d’Estrangeria, generen un “còctel altament perillós pels Drets Humans”.
La realitat que hem exposat es basa en els 44 casos que hem gestionat en 6 anys. “Però aquest no és un tema de xifres. No importa si són molt o pocs, sinó que existeixen i que les vulneracions de drets i les actituds racistes per part de la policia es donen”. Són mostres de racisme institucionalitzat, que s’ha d’acceptar que existeixen per actuar-hi per depurar-les.
Existeix un racisme social que es mostra en l’actitud de la ciutadania vers els venedors ambulants, però també en el tractament dels mitjans de comunicació d’aquesta realitat, generalment de manera superficial o fins i tot criminalitzadora, en el pitjors dels casos. I les actituds dins del cos de la policia no deixen de ser un reflex del racisme social. Que cal combatre.

Apunts de la roda de premsa celebrada avui, dimarts 11 de juliol a les 10h.
Podeu descarregar-vos el Dossier de premsa: Venda ambulant i vulneració de drets (10/07/2017)

La entrada El cas d’en “Manel”: venda ambulant i vulneracions de drets (resum roda de premsa) se publicó primero en SOS Racisme.

Davant la sentencia, des de SOS Racisme Catalunya, que representen en Kamal al procés judicial, volem manifestar la nostra satisfacció perquè:

• El sistema judicial condemna l’agent de policia a un any de presó i a indemnitzar econòmicament la víctima. Un cas que estava destinat a ser arxivat, per les nombroses traves policials i judicials que hem trobat durant tota la instrucció, finalment acaba en condemna.

• La sentència constata que Kamal U. deia la veritat i que l’agent el va agredir. Després de 5 anys continuament qüestionat,discriminat i victimitzat pel sistema judicial de manera reiterada, avui es pot sentir més recolzat.

• Aquesta fita no hagués estat possible sense la persistència i valentia de Kamal en la recerca de justícia i de veure reconeguda la seva dignitat. Una actitud molt lloable donada la seva situació i imprescindible perquè la nostra entitat pugui tirar endavant el procés malgrat els entrebancs judicials, tal i com recull la mateixa sentència fins en dues ocasions.

• Aquest és un pas més en la lluita per acabar amb la impunitat policial.

Malgrat la condemna, hem de fer una REFLEXIÓ CRÍTICA de la sentència:

• Considerem que és una sentencia feta a mida per no empresonar l’agent de policia. Absolvent-lo de l’acusació de delicte contra la integritat moral i els diferents agreujants.

• És per nosaltres incomprensible que no s’apliqui l’agreujant d’abús d’autoritat (art. 22-7ª CP) tenint en compte que és una agressió que fa un agent de la policia enservei,fent-se valer d’aquesta situació (tal com la mateixa sentència recull a la pàgina 6).

• Tampoc es té en compte en cap moment la situació de vulnerabilitat de la víctima: una persona acabada d’arribar al país, sense coneixement de l’idioma, en situació administrativa irregular, etc.; circumstàncies que faciliten l’abús i que ens porten a identificar la pràctica com a racista.

• “…es probable que sin intervención de la acusación particular no se hubiera llegado ni siquiera a la fase intermedia” (pàg. 21 de la sentència). Considerem que aquest cas exemplifica la manca de protecció de les víctimes d’abusos policials dins el sistema. Sense el suport d’una entitat civil, com SOS Racisme, la denúncia no hauria tingut recorregut, com recull el mateix jutge a la sentència. Tot i donar sentit a la nostra tasca, no podem obviar la debilitat de l’Estat de Dret que aquí es manifesta.

• Malgrat la sentència condemnatòria, no aconseguim que els jutges tinguin en compte la motivació que ens porta a actuar com a entitat: el racisme. Un fet que, un cop més, ens fa concloure que el sistema judicial no ajuda a defensar els drets humans.

• Lamentem que la sentència no inhabiliti un funcionari públic, responsable de la seguretat ciutadana, tot i haver estat condemnat per agressió. Esperem que l’Ajuntament de Barcelona, responsable de la policia local, aquest cop sí, reaccioni prenent les mesures necessàries.

• Més enllà de la responsabilitat subsidiària de l’Ajuntament en la indemnització a la víctima, que es recull a la sentència, reiterem que cal fer tots els esforços necessaris per desactivar les actituds no democràtiques dels cossos de policia, com ara el racisme institucionalitzat.

Resum dels fets:

Els fets van ocórrer el 9 de juliol del 2011, tal com prova la sentència, quan dos agents de policia van aturar el cotxe patrulla davant de Kamal Uddin, que esperava un amic seu a les Rambles. Li van demanar la identificació i el van traslladar a comissaria. Allà un dels agents el va conduir a l’interior de les dependències policials però el portà a una zona sense càmeres on li etzibà un cop de puny i el colpejà diverses vegades, fracturant-li la mandíbula. El va deixar anar sense deixar constància de la detenció ni al registre ni al document de treball. Les càmeres de la comissaria mostren l’entrada i la sortida de la víctima.

Kamal, acompanyat d’un amic seu, testimoni al judici, va dirigir-se al centre mèdic “Perecamps” que el va derivar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Allà el van intervenir quirúrgicament. Va estar dos dies hospitalizat i va necessitar 140 dies per la seva recuperació.

En donar-li l’alta presentà una denuncia a Mossos d’Esquadra i posteriorment es va dirigir al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme. Des de l’entitat vam assumir el cas, en tractar-se d’una agressió amb motivació racista iniciada a partir d’una identificació per perfil ètnic.

El procés judicial no ha estat gens fàcil: el cas es va arxivar dos cops, el procés d’instrucció s’ha desenvolupat amb continues traves i, després de 5 anys, el novembre de 2016 es va celebrar el judici oral i públic a la secció novena de l’Audiència Provincial de Barcelona.

• Sentència Audiència Provincial, 31 de maig de 2017

 
Notícies relacionades:

• _{42 segons sense gravació i una mandíbula trencada, La Directa. 29/11/2016}
• _{Els 42 segons d’en Kamal a la comissaria de la Rambla, El País 30/11/2016}
• _{Los fallos de traducción perturban el juicio a un guardia urbano por romper la mandíbula a un inmigrante, El Periódico, 29/11/2016}

La entrada Un any de presó per un guàrdia urbà que va trencar la mandíbula a un veí de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Vam denunciar l’agent Alberto López en dues ocasions: en primer lloc, per haver agredit violentament a dos nois a l’estació de metro de Passeig de Gràcia l’agost del 2011, ocasionant-li fractures diverses. I en segon lloc, per haver propinat una pallissa el 2012 a un altre noi, venedor ambulant, a la via pública, que no presentava resistència. L’octubre del 2013 va ser condemnat per la segona agressió, com autor d’una falta de lesions. I no obstant això, seguia exercint les seves funcions policials.

• Des de SOS Racisme, i també altres organitzacions de defensa dels drets humans, fa anys que denunciem la impunitat dels abusos perpetrats per agents de la policia. Davant la detecció i denúncia de casos de vulneracions de drets, en algunes ocasions reiterades, en comptes de sentències condemnatòries o investigacions internes, s’ignoren o es menyspreen les nostres denúncies, als jutjats i als despatxos.

Del 2010 al 2016, des de SOS Racisme hem atès 77 denúncies d’abusos perpetrats per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona: agressions físiques, identificacions per perfil ètnic, insults xenòfobs o detencions irregulars. 44 d’aquests casos, contra venedors ambulants. I lamentablement hem constatat que les pràctiques policials racistes a Barcelona no són casos aïllats i que el sancionament d’actituds i actuacions racistes dins del cos de la Guàrdia Urbana no ha sigut, a dia d’avui, una prioritat per l’Ajuntament de Barcelona.

• La mala praxis judicial és de vegades un greu impediment en la denúncia de les vulneracions de drets dutes a terme pels agents de policia. En concret, l’aplicació del principi de «veridicitat» als agents pel fet de ser-ho, menystenint el testimoni de les persones victimitzades i, fins i tot, convertint-les en sospitoses o culpables. Un exemple, la sentència absolutòria per les agressions del 2011.
• La manca de rigorositat en la fase d’instrucció impedeix la depuració de responsabilitats. Durant la investigació dels fets, s’espera que es realitzin totes les actuacions per esclarir el fet delictiu i les circumstàncies que l’envolten per a preparar el judici; però lamentablement en moltes ocasions ens trobem amb investigacions poc exhaustives on imperen els prejudicis, el racisme i el corporativisme.
• El bon funcionament dels cossos de policia és responsabilitat de les administracions pertinents. Els cossos de seguretat pública són, al mateix temps, instrument i responsabilitat de les administracions, i casos com els que vam conèixer subratllen les mancances i, justament, la responsabilitat de les institucions involucrades per no haver sabut prevenir actuacions policials incompatibles amb un estat de dret.
• La impunitat de les actuacions d’alguns agents normalitza i genera percepció de “legitimitat” d’aquests fets dins dels cossos policials, per una banda; i per l’altra minva greument la credibilitat dels mateixos cossos davant la ciutadania. Per això, cal que davant d’aquestes situacions les institucions públiques prenguin mesures per a depurar responsabilitats, dur a terme una investigació contundent i sancionar adequadament les persones responsables.

Evidentment, aquestes pràctiques no són generalitzades a tot el cos, però sovint es donen en circumstàncies d’opacitat i encobriment, que fan que restin impunes. Per això, des de SOS Racisme reiterem que cal fer tots els esforços necessaris per desactivar les actituds no democràtiques dels cossos de policia, com ara el racisme institucionalitzat.
Som conscients de la complexitat del repte que tenim davant com a societat: per eradicar el racisme de l’administració de justícia, per a exigir “impunitat zero” davant casos d’abusos racistes per part dels representants dels cossos policials, per a construir una policia plenament democràtica i per a dissenyar i implementar, de manera transversal, una política pública antiracista i de drets humans. És necessari que les administracions i la societat civil treballin de la mà, cadascú des dels seus respectius àmbits de competència, per a visibilitzar, dimensionar i pensar solucions a aquest problema. Així com és imprescindible que la ciutadania es posicioni i que no resti indiferent davant aquestes situacions.
 
Consell de SOS Racisme Catalunya

La entrada Reflexió sobre les actuacions policials i els drets humans a Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Des de SOS Racisme, mostrem la nostra satisfacció amb la Sentència del cas contra en Papa Ibrahima Diop, acusat d’un delicte d’atemptat contra un agent de la Guàrdia Urbana. La titular del Jutjat Penal núm. 11 de Barcelona l’ha absolt, i ha recollit en la seva resolució algunes de les incongruències policials que l’advocat de SOS Racisme en representació legal del Sr. Diop, en Josep Granados, va exposar durant el judici del passat dia 20 de desembre.

Ho celebrem sense oblidar que, un cop més, l’absolució d’una víctima resulta ser un èxit. En Papa I. Diop va patir l’agressió d’un agent que li va ocasionar una ferida al cap de 3 cm i 3 punts de sutura, segons recull el part mèdic. Però a més ha estat víctima d’una falsa acusació: la Guàrdia Urbana, representada pel despatx d’advocats contractat per l’Ajuntament de Barcelona, li ha intentat atribuir una agressió que mai va cometre, demanant una pena de tres any i mig de presó.

“Llacunes i imprecisions” determinants

La sentència estableix de forma contundent que la identificació del Sr. Diop com la persona que va agredir a l’agent presumptament lesionat pateix de varies “llacunes i imprecisions”, fent clara referencia la resolució a que en les extenses diligències policials elaborades el dia dels fets en cap moment s’assenyalava al Sr. Diop com l’autor de l’agressió, resultant dubtosa la identificació portada a terme cinc dies després dels fets per part d’un agent que anteriorment no s’havia mencionat com testimoni de la mateixa.
La sentència disposa que, lluny de ser resoltes les incongruències, les declaracions dels agents durant el judici només varen aprofundir en la incertesa de l’acusació, ja que els dos agents que en diligències policials havien afirmat poder reconèixer a qui hauria llençat la pedra que hauria impactat en l’agent 71764, varen manifestar durant el plenari que no havien vist qui la va llençar.
De la mateixa manera, el text deixa entreveure una qüestió també exposada per la defensa: si no van veure qui va llençar la pedra ni varen estar a la reunió posterior a comissaria en la que segons els agents varen poder reconèixer a l’agressor, ¿com poden haver establert a l’atestat que reconeixerien «sense cap gènere de dubte» a la persona que va llençar la pedra com la persona que estava a la aquella suposada reunió a comissaria? I diem “suposada reunió” perquè cap dels nou agents declarants va reconèixer haver-hi participat. I sobretot, com es pot afirmar que el Sr. Diop hi era si posteriorment s’ha aportat un document que el situa a un altre municipi en el aquell precís moment, concretament al CAP Florida Nord de l’Hospitalet de Llobregat? Per cert, el Sr. Diop hi era perquè estava sent atès precisament per la ferida al cap causada per un cop de porra d’un dels agents intervinents i que mai serà jutjat per aquest fet.

 
Reflexió sobre l’actuació policial

Tenint en compte tots aquests fets, des de SOS Racisme considerem que aquest judici, més enllà de demostrar la innocència del Sr. Diop, hauria de portar a una profunda reflexió sobre l’actuació d’uns agents policials que redacten, llegeixen i signen a mode de conformitat un atestat policial que recull uns fets concrets. Fets que no només es contradiuen amb les proves presentades per la defensa, sinó amb les declaracions dels mateixos agents de policia durant el judici.
Des de SOS Racisme volem denunciar, una vegada més, les vulneracions de drets que pateixen les persones que realitzen venda ambulant no autoritzada a la ciutat de Barcelona, així com les acusacions «errònies», tal com recull la sentència, o les investigacions policials no prou diligents. Generalment, el principi de veracitat dels agents policials actuen de manera determinant en aquestes denuncies. Afortunadament en aquest cas, les contundents contradiccions a la versió policial, del mateix agent denunciant, dels companys i de les proves presentades, han demostrat la innocència de l’acusat. Però malauradament no sempre ho aconseguim.
Des de SOS Racisme Catalunya volem recordar que defensem a víctimes, i aquest fet és determinant en la rigorositat de la nostra feina, des de l’acceptació d’un cas i tot el procés d’investigació fins el final del procediment.
Celebrem la sentència i l’absolució del Sr. Diop, un destacat representant del col·lectiu de venedors ambulants que realitza una encomiable tasca encaminada a la resolució mediada i no policial de la problemàtica que suscita aquest tipus de venda no autoritzada a la ciutat, i esperem que es prenguin mesures polítiques i judicials per eradicar tot tipus de vulneració de drets als ciutadans i ciutadanes.

Notícies als mitjans:

• “Com pot reconèixer la persona que va tirar la pedra si no la va veure?“, notícia sobre el judici a La Directa (21/12/2016)

• Justícia absol el portaveu dels manters i addueix un “error a l’hora d’identificar l’autor dels fets”, notícia sobre la sentència a La Directa (10/01/2017)

La entrada Podia haver estat empresonat més de 3 anys per una falsa acusació se publicó primero en SOS Racisme.

• TV3, Telenoticies comarques, minut 16.58 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-barcelona-19042016/video/5595885/
• BTV, Informatiu migdia, minut 6.50 http://www.btv.cat/informatius/#None
• La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160419/401224058071/sos-racismo-acusa-colau-mantero-atropellado.html

ALTRA INFORMACIÓ:

• SITUACIÓ DEL DEMANDANT

El Sr. Issa Seye portava més de 10 anys vivint a l’Estat espanyol, empadronat a Barcelona des del 2007. Va tenir targeta de residencia fins al 2013. No va poder renovar aquesta targeta perquè li van denegar en base a un informe policial negatiu, com a resultat de la seva activitat laboral, la venda ambulant irregular.
L’Issa Seye comptava amb una xarxa familiar extensa a Barcelona, germans i cosins. Tot i així, va ser expulsat el passat mes de novembre del 2015.
La història de l’Issa Seye ha estat recollida als alguns mitjans:
– La Directa, entrevista: «La història que la Vanguardia va amagar sobre el Mandíbula» (26/9/2015)
– Programa «Vols de deportació», 30 minuts de TV3 (10/4/2013)
– La Directa: “SOS Racisme porta a judici l’Ajuntament de Barcelona per l’atropellament d’un manter” (18/4/2016)

• FETS OBJECTE DEL JUDICI

El dia 29 de maig de 2012 sobre les 19 hores es trobava el Sr. Issa Seye juntament amb altres 6 o 7 persones al Moll de la Fusta, davant l’accés al pont de la Rambla del Mar on estaven venent productes al carrer.
De sobte van veure a dos agents de la Guàrdia Urbana conduint motocicletes apropar-se cap a on estaven i llavors el Sr. Seye es va disposar a recollir les seves pertinences.
Un dels policies  es va adreçar cap a ell amb la motocicleta i li va donar un cop amb aquesta a l’altura de la panxa mentre li deia “Ves-te’n al teu puto país» «¡Al suelo, negro de mierda!»
Donada l’agressivitat del policia, el Sr. Seye va tenir por que pogués tornar a ser agredit, va deixar les seves coses al terra i es va disposar a marxar corrent del lloc. En aquest moment, quan havia recorregut dos o tres metres, el mateix agent el va atropellar amb la motocicleta, passant la roda del vehicle per sobre del seu turmell dret, caient el Sr. Seye al terra. Posteriorment van arribar diversos cotxes de policia, i aproximadament trenta minuts després dels fets es va presentar una ambulància per atendre al Sr. Seye.
Com a conseqüència d’aquesta actuació, el Sr. Seye va sofrir una fractura-luxació del bimaleolar del turmell dret, que ha precisat de dues intervencions quirúrgiques per a la seva curació.
Arran dels fets, en data 18 de juny de 2012 el Sr. Seye va presentar denúncia penal contra l’agent  de la Guàrdia Urbana per les lesions sofertes. Presentada l’esmentada denúncia es va donar inici a un procediment de diligències prèvies davant el Jutjat d’Instrucció nº 28 de Barcelona.
El Jutjat va considerar que les lesions imprudents causades no eren constitutives d’un delicte, sense perjudici a les altres reclamacions que la víctima pogués presentar, reconeixent-se, efectivament, l’existència d’unes lesions i un accident.
Finalment, mitjançant Acte de l’Audiència Provincial de data 19 de desembre de 2013, va ser desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Sr. Seye. En el mateix, s’identifica el fet com a accidental, com a aliè a la voluntat de l’agent de la Guàrdia Urbana, i es reconeix que, dit agent, va actuar en tot moment dins de l’exercici de les seves funcions públiques. El tribunal sense dubte mostra conformitat amb l’existència d’un atropellament per part de l’agent de la Guàrdia Urbana, doncs, en el citat Acte, es determina que la discussió del procediment, i el seu conseqüent sobreseïment provisional, recau en el fet que no ha estat provada la intencionalitat de l’agent en l’atropellament, i no l’existència del mateix.
Una vegada finalitzat el procediment penal vam presentar reclamació per responsabilitat patrimonial per aquests fets a l’Ajuntament de Barcelona, el 16/6/2014. Desestimada aquesta reclamació per silenci administratiu, presentem recurs contenciós administratiu el 15 de juny de 2015 i s’assenyalat el judici el proper 19 d’abril del 2016.

• VALORACIÓ POLÍTICA DE SOS RACISME

Com hem fet públic en diferents ocasions, aquest no es tracta d’un cas aïllat. Els abusos i les males pràctiques per part d’agents de cossos de seguretat pública són casos habituals que rebem al nostre Servei (enguany al nostre informe anual destaquem la cronificació d’aquesta tipologia de casos, la més nombrosa).
Però més enllà del número de casos, considerem que ens trobem davant de situacions de vulneracions de drets humans especialment preocupants atès que l’agent perpetrador és un agent policial, membre de les forces de seguretat pública de l’administració local (com en aquest cas), autonòmica o estatal.
Entenem doncs, que darrera aquestes actuacions hi ha una responsabilitat política i subsidiara per part de l’administració, fet que ens porta a presentar, desprès d’esgotar les altres vies, una reclamació patrimonial que ha derivat en un procediment contenciós administratiu. En aquest cas contra l’Ajuntament de Barcelona.
El nostre punt de partida és la construcció d’una societat justa i democràtica, i per tant creiem en uns cossos policials democràtics i al servei de la ciutadania, escrupolosos amb el respecte, la protecció i la garantia dels Drets Humans. I entenem que en darrera instància, més enllà dels cossos policials la seva estructura i funcionament; hi ha una responsabilitat política i pública, que en el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona recau en l’Ajuntament de Barcelona.
És aquest convenciment, el que ens va conduir a iniciar aquest procediment respon a tres finalitats: buscar una sortida a la desestimació del cas per la via penal, restituir els drets de la víctima i fer aflorar als responsables polítics de les forces de seguretat.
 

La entrada #COMUNICAT: Lamentem que l’Ajuntament no assumeixi la seva responsabilitat en l’atropellament d’un venedor ambulant se publicó primero en SOS Racisme.

– En primer lloc, que el nostre paper en aquesta taula sempre ha estat com a observadors, responent a una demanada que se’ns va fer des de l’Àrea de Drets Socials. Al respecte hem procurat fer aportacions en aquells aspectes que són del nostre àmbit específic d’actuació.

– La nostra disconformitat amb el funcionament de la Taula. En el moment de la seva constitució, vam considerar positiu que es convoquessin actors polítics i socials de la ciutat, per treballar de manera conjunta amb l’objectiu de “tractar de forma integral el fenomen de la venda ambulant a la ciutat”; sobretot convidant a les persones interessades de manera directa. Però pensem que dues reunions no són suficients per poder avançar cap a solucions reals, i que les conclusions presentades aquesta setmana no representen un pas endavant per “abordar el tema de la venda ambulant en tota la seva complexitat, i contra criminalització del col·lectiu del venedor”.

– El nostre desacord amb la decisió unilateral de l’Ajuntament de convocar una roda de premsa per presentar unes conclusions que no s’havien compartit, discutit ni validat amb la resta de membres de la Taula.

– El nostre reconeixement a la predisposició i voluntat de diàleg dels actors de la societat civil que han participat a la Taula, i especialment del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que en el marc de les dues reunions celebrades va aportar propostes concretes per arribar a solucions reals i a llarg termini per donar resposta a la venda ambulant irregular a la ciutat.

– La nostra insatisfacció pels continguts insuficients i la manca de concreció de les conclusions presentades, especialment en relació als aspectes que des de SOS Racisme treballem directament, i que més ens preocupen: la criminalització mediàtica i social del col·lectiu de venedors; la pressió policial que pateixen per part de la Guàrdia Urbana; i la manca d’alternatives, sobretot en relació a la situació administrativa irregular d’una part important del col·lectiu.

Les persones que es dediquen a la venda ambulant irregular són un objectiu habitual d’identificació per perfil ètnic i d’una posterior detenció per no identificar-se o per la possibilitat d’haver comès un il·lícit penal (que no sempre respon a una actuació justificada legalment). El resultat d’aquesta intervenció hauria de ser la multa corresponent per una sanció administrativa, però al nostre Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia, ens trobem de manera habitual amb una denúncia per via penal per un delicte contra la propietat industrial. Entenem que en aquests casos la via penal hauria de ser l’ultima ràtio utilitzada per sancionar aquestes situacions, i que aquest és un aspecte en el que el govern municipal pot tenir marge de maniobra, ja que qui decideix denunciar per la via penal, enlloc de fer-ho per vies administratives és el propi Ajuntament de Barcelona.

Per tot això instem a l’Ajuntament de Barcelona a que compleixi amb la seva responsabilitat, i doni resposta a un problema que afecta a una part dels veïns i veïnes de la ciutat.

La entrada #COMUNICAT. En resposta a l’informe del President de la Taula de Ciutat per l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer se publicó primero en SOS Racisme.