Informe l'Estat del racisme archivos - SOS Racisme

Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya

SOS Racisme — Thu, 18 Mar 2021 10:03:28 +0000

Des de SOS Racisme Catalunya presentem la dotzena edició de l’informe anual “INVisibles. L’estat del racisme a Catalunya”, un document que té com a objectiu contribuir a la visibilització del racisme a través de la denúncia pública d’agressions i situacions de racisme, la sensibilització de la societat per a que se sumin en la lluita antiracista i la planificació de polítiques públiques eficaces que garanteixin la no-discriminació racial.
Aquest informe s’elabora i es produeix de manera independent, a partir de la feina que es fa des de l’entitat al llarg de tot l’any. A partir dels casos i les dades recollides pel nostre Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) realitzem una anàlisi rigorosa de la situació i plantegem algunes reflexions que considerem rellevants. En qualsevol cas, no pretenem fer un recull de totes les situacions de racisme que succeeixen a Catalunya, ja que malauradament n’hi ha moltes més. La intenció és poder compartir aquestes reflexions i que les nostres dades serveixin com a eina de denúncia i incidència als col·lectius, les entitats i les persones que lluiten diàriament contra el racisme.
Amb l’ànim d’arribar cada cop a més gent, aquest any hem apostat per un canvi de format per tal d’adaptar-nos al context actual: hem decidit prioritzar la versió web de l’informe, que creiem pot ser més accessible a un públic no especialitzat. Alhora, facilitem un annex -a través d’un codi QR-on es poden consultar de manera més extensa les dades del SAiD, tal com ja fèiem els anteriors anys.

Descarrega l’informe:

INFORME 2020 sobre l’estat del racisme a Catalunya [versió web]
Annex. 365 dies de racisme [pdf]
Dossier de premsa [pdf]

La entrada Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

Presentació de l’informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya

SOS Racisme — Wed, 17 Mar 2021 16:23:04 +0000

Des de l’any 2009 publiquem l’informe «L’Estat del Racisme a Catalunya», un document d’anàlisi i denúncia de les diverses causes, manifestacions i situacions de racisme que es desenvolupen a Catalunya. Aquest document únic a Catalunya recull l’estudi dels casos de racisme atesos al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) el 2020. No pretenem fer un recull de totes les situacions de racisme que succeeixen a Catalunya, ja que malauradament n’hi ha moltes més. La intenció és poder compartir aquestes reflexions i que les nostres dades serveixin com a eina de denúncia i incidència als col·lectius, les entitats i les persones que lluiten diàriament contra el racisme.

Per a presentar un breu resum i algunes dades de l’informe sobre l’Estat del Racisme a Catalunya 2020, farem enguany, una presentació en viu a, a través del nostre compte de instagram, i conversarem amb diversos col·lectius, sobre dos temes especialment: el racisme i criminalització policial i el (no) dret a l’habitatge.

Connecta’t a la xerrada virtual a través d’aquest link: bit.do/instagram-sosracisme

La entrada Presentació de l’informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

La invisibilización del racismo en el sistema judicial

SOS Racisme — Fri, 05 Jun 2020 08:19:30 +0000

En la pràctica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), on exercim l’acusació particular davant de casos de racisme, comprovem que no es reconeixen com a delictes d’odi situacions que nosaltres sí que identifiquem com a tals. El motiu principal per a no seguir un procés de denúncia és la manca de confiança en el sistema: pensen que no servirà per a res i tenen por. Ens preocupa la invisibilització i normalització del racisme institucional. A continuació publiquem un article Lorena Antón Garcia, advocada del SAiD, un article que forma part de l’informe 2019: InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya, sobre la invisibilització del racisme en el sistema judicial.

Con frecuencia los delitos en los que la víctima tiene (o se le atribuye) la condición de inmigrante se encuentran con ciertas trabas a la hora de ser investigados. Si además añadimos una posible motivación racista, la dificultad a la hora de acumular prueba que sea aceptada por los juzgados aumenta de forma considerable, llegando a ser prácticamente imposible conseguir una sentencia condenatoria cuando la persona denunciada es un policía.
Entendemos que esto se debe, entre otras cuestiones, a que no existe entre los operadores jurídicos una perspectiva étnico-racial (ni de género ni de clase) que les permita identificar el racismo. Así, existe un sesgo (racista) que condiciona los procedimientos judiciales en varios sentidos: no dan credibilidad a los relatos de las víctimas inmigrantes, se niegan a practicar diligencias de investigación, no permiten construir prueba válida para demostrar el racismo y dictan autos de archivo o sentencias absolutorias en la mayoría de los procedimientos. A partir de aquí se constata una invisibilización del racismo denunciado que da lugar a una victimización secundaria, causada precisamente por este sesgo racista institucional.
En general, en las denuncias interpuestas desde SOS Racisme siempre está presente la falta de credibilidad que los operadores jurídicos otorgan a las personas inmigrantes. Esta falta de credibilidad es la que define la instrucción del procedimiento, e incluso su archivo antes de llegar ni si quiera a celebrarse el juicio. Nos enfrentamos a dificultades continuas para que desde el sistema judicial se investiguen los delitos denunciados, ya que existe cierta reticencia a practicar las diligencias que proponemos, a pesar de que en ocasiones son determinantes para demostrar los hechos o el móvil racista (declaraciones de testigos periféricos o incluso presenciales, práctica de ruedas de reconocimiento o de periciales, entre otras). Especialmente cuando no existe una razón aparente para la comisión del delito –porque el motivo es precisamente el racismo- los jueces tienden a no creer la versión de la víctima inmigrante.
Esta falta de credibilidad se percibe ya desde su primera declaración, en la que las preguntas van dirigidas a determinar su implicación (y responsabilidad) en los hechos, a exigir que expliquen el móvil del denunciado (como si la víctima tuviera que saberlo) o a cuestionar los beneficios que la denuncia pueda tener en su situación administrativa, entre otras cuestiones.
La desgana que percibimos a la hora de practicar diligencias encaminadas a esclarecer los hechos o a probar el racismo tiene al menos dos consecuencias procesales:

Que se archive el procedimiento por falta de indicios de criminalidad o de autor conocido: tiene lugar especialmente cuando la persona denunciada es un policía, o en casos en los que hay varios denunciados (por ejemplo, cuando se trata de una problemática entre vecinos). En estos casos, es posible que los jueces, desde una óptica pragmática, otorguen mayor veracidad al relato policial, y quizás consideran demasiado complejo investigar delitos en los que la persona victimizada no dispone de testigos, mientras la otra parte sí (lo que ocurre en casos en los que el denunciado es un policía o se denuncia un acoso por parte de vecinos).
Que se dicte una sentencia absolutoria: en los que conseguimos llegar a juicio, no es extraño que nos encontremos con dificultades a la hora de probar los hechos, y particularmente la motivación racista, debido a que en la fase de investigación se nos deniegan las diligencias necesarias para ello. Incluso en escenarios en los que el juez sentenciador da credibilidad al testimonio de las víctimas, muestran reticencias en lo que respecta a la motivación racista, salvo que ésta sea muy (muy) evidente. Es decir, se creen la versión respecto de los hechos (cuando va acompañada de testimonios, partes médicos, imágenes, etc.), pero no el componente racista.

Es importante mencionar el rol que juega la barrera idiomática: por un lado, sirve para que los jueces refuercen y justifiquen su sesgo racista, ya que su forma de expresarse puede ser interpretada como un indicio para valorar el contenido de su relato (como muestra de que miente, de que es agresiva, de que se altera con facilidad, etc.); y por otro lado, dificulta la garantía de la tutela judicial efectiva y de los derechos de las víctimas, ya que tienen más dificultades para comprender la totalidad del procedimiento, lo que obstaculiza que puedan aportar (y recibir) toda la información necesaria.
Por último, y como ya se ha mencionado, las trabas aumentan cuando la persona denunciada es un policía. La dificultad de denunciar a un agente de la autoridad aumenta si los jueces no garantizan la tutela judicial efectiva de las víctimas (que además en estos casos debería de ser reforzada), lo que ocurre de forma recurrente debido el sesgo racista anteriormente mencionado. Esto se refleja en que el testimonio de la víctima es menos creíble y más cuestionado, mientras que los jueces tienden a considerar veraces las declaraciones de los agentes. En estos casos los jueces muestran mayor desidia a la hora de practicar diligencias –puesto que dan por hecho que los hechos denunciados no son verdad- y las posibilidades de que el procedimiento finalice con un archivo de la causa antes de llegar a juicio aumentan. Es frecuente que los jueces argumenten que no existen indicios de criminalidad (lógico, si no practican las diligencias solicitadas), incluso cuando disponemos de pruebas suficientes para continuar el procedimiento (testigos ajenos a la víctima, relatos persistentes en el tiempo, partes médicos, imágenes, etc.). Esta falta de reconocimiento del racismo por parte de los jueces da lugar a una instrucción débil que provoca no solo que las víctimas inmigrantes sufran más trabas a la hora de ver prosperar sus denuncias, sino una victimización secundaria y un trato diferencial que les impide ejercer sus derechos con totales garantías. En este sentido, sería necesaria una voluntad política real encaminada a visibilizar y reconocer el racismo, y una sensibilización de los operadores jurídicos que les permita identificar estas situaciones y actuar en consecuencia.

La entrada La invisibilización del racismo en el sistema judicial se publicó primero en SOS Racisme.

SOS Racisme alerta que l’estat d’alarma agreuja la infradenúncia del racisme

SOS Racisme — Tue, 21 Apr 2020 11:05:58 +0000

La decretació de l’estat d’alarma no justifica en cap cas el confinament dels drets fonamentals. Els principis d’igualtat de tracte i no-discriminació tenen plena vigència i han de ser respectats tant per les institucions com per tota la ciutadania.

Un 32% de les situacions de racisme identificades el 2019 per SOS Racisme no han estat denunciades. La manca de voluntat política de l’administració pública per recollir dades oficials contribueix a la invisibilització del racisme i impossibilita el desenvolupament de polítiques públiques antiracistes.

Barcelona, 21 d’abril de 2020

L’informe (in)Visibles, l’estat del racisme a Catalunya, arriba enguany a la seva onzena edició. El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme identifica un total de 188 situacions de racisme el 2019, de les quals un 32% no han estat denunciades. La desconfiança en el sistema i el context de vulnerabilitat en què es troben les persones que denuncien el racisme són alguns dels motius que expliquen aquesta infradenúncia, que comporta una invisibilització del racisme.

En els casos vinculats als cossos de seguretat pública, la contra-denúncia policial, la desconfiança en la imparcialitat del sistema judicial, la manca d’un reconeixement institucional del racisme i la situació d’indefensió dels col·lectius vulnerabilitzats eleven la no-denúncia al 36% dels casos.La connivència entre l’administració de justícia i la policia reforça la impunitat dels agents i fa molt difícil denunciar el racisme als jutjats. Tot i això, enguany celebrem una sentència condemnatòria, si bé es tracta d’un cas del 2009 i, per tant, d’un procés judicial que ha durat 10 anys.La decretació de l’estat d’alarma, si bé suposa una limitació en la llibertat de circulació, el dret de reunió, dret a la propietat i el dret al treball; en cap cas hauria de justificar una suspensió dels drets fonamentals. Tanmateix, veiem com el racisme no es confina i com les persones migrants i racialitzades no-blanques pateixen discriminació tant per part de les institucions i els respectius cossos de seguretat, com per part dels seus veïns i veïnes.
Si en situació de normalitat la Llei de Seguretat Ciutadana (o Llei Mordassa) ja suposa, pel seu marge de discrecionalitat, una font per la justificació d’abusos policials alhora de determinar l’incompliment de la norma i la seva sanció, en una situació d’emergència la discrecionalitat i la impunitat són encara més grans, per la manca de testimonis al carrer, per la ampliació de criteris i per la manca habitual de mecanismes de control intern de la tasca. Tot plegat, agreuja les vulneracions de drets per part dels cossos policials cap a les persones racialitzades i migrants, moltes d’elles, amb més presencialitat als carrers pel fet que desenvolupen feines essencials i es veuen obligades a desplaçar-se al seu lloc de treball.
Les escales de veïns i veïnes també s’han convertit aquests dies en un focus de racisme entre particulars. La major convivència fa aflorar actituds racistes que es tradueixen en greus vulneracions de drets. Des de SOS Racisme alerten que no hi ha normes per protegir el dret a la dignitat de la persona en un dels espais més privats i íntims com és la llar. I les possibles vies, com la mediació, no incorporen en la seva intervenció el racisme com un motiu que pot generar conflictes en aquest espais. La via penal tampoc no és una solució real per aquests casos.
Aquesta crisi vírica s’afegeix a les anteriors, com la terrorista, l’econòmica i la climàtica. Són crisis que augmenten les desigualtats i allunyen als grups humans en la seva relació amb les expectatives i els futurs compartits. És fàcil que cadascú es protegeixi darrera dels seus privilegis i percebi als altres com una amenaça. Vincular el control social a la seguretat és una lògica perillosa. Per assolir una vertadera seguretat cal assegurar la igualtat de drets. Per això, entre d’altres mesures, SOS Racisme exigeix la regularització per totes. És precisament en situacions de tensió, conflictivitat i excepcionalitat quan els drets han d’estar garantits i més protegits que mai.

Enllaç a l’informe (in)Visibles 2019
Enllaç al dossier de premsa

*Imatge destacada: El Periódico

La entrada SOS Racisme alerta que l’estat d’alarma agreuja la infradenúncia del racisme se publicó primero en SOS Racisme.

AJORNAT | L’antiracisme és imprescindible. SOS Racisme fa 31 anys!

SOS Racisme — Wed, 04 Mar 2020 15:24:24 +0000

#ATENCIÓ #ATENCIÓ

Com a mesura de prevenció i contenció, queda ajornat la celebració del nostre 31è aniversari fins a nova data.

Esperem amb il.lusió veure-us molt aviat.

SOS Racisme fa 31 anys!
El nostre compromís amb l’antiracisme ens ha portat a voler aprendre, a no tenir por a assenyalar els nostres propis errors i a fer l’esforç de revisar-nos, tant des de l’equip humà que conforma l’entitat com en les línies de treball i lluita que hem dut a terme tots aquests anys. Aquest inconformisme, l’objectiu de poder ser una eina social per a la lluita antiracista i l’auto-revisió ens obliga a continuar renovant-nos,
tant a nivell intern de l’entitat com en l’articulació del nostre discurs.
La nit del 20 de març ens trobem a Can Batlló per a presentar les conclusions de l’informe sobre l’Estat del racisme a Catalunya 2019 i carregar-nos de nou de molta energia amb les actuacions de: Marga Mbande, Mr.O, Danilo Marinho, Amarg, Maisa Perk i la Niña Mai. Comptarem també amb la col·laboració de Abarka Catering i del Sindicato de Vendedores Ambulantes.
Vine a celebrar-ho amb nosaltres!

La entrada AJORNAT | L’antiracisme és imprescindible. SOS Racisme fa 31 anys! se publicó primero en SOS Racisme.

(In)Visibles: Informe 2018 sobre l’estat del racisme a Catalunya

SOS Racisme — Thu, 21 Mar 2019 08:45:00 +0000

Coincidint amb el Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial, 21 de març, presentem l’informe sobre l’estat del racisme a Catalunya.
Aquest document que publiquem, busca fer una anàlisi sobre les manifestacions del racisme a Catalunya, denunciar-les i fer propostes per a la seva prevenció i eliminació. L’apartat central de l’informe està dedicat a les Identificacions Policials basades en el perfil ètnic. I com és habitual, la part final de l’informe recull els casos d’odi i racisme atesos al Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD).
Cada any continuem condemnant i denunciant que la lluita contra el racisme no és un tema prioritari a l’agenda pública i que des de les institucions no es contempla el racisme que exerceixen.
El nostre objectiu és que l’informe, com a eina de denuncia, de sensibilització i recull de propostes, arribi al màxim públic possible.
Per aquest motiu oferim l’informe en versió digital descarregable:

INFORME 2018: L’estat del racisme a Catalunya (PDF)
Dossier de premsa Informe 2018 (PDF)
També es pot donar suport a aquest treball i contribuir a que aquest material, i tota la tasca de denúncia i sensibilització que l’acompanya, es faci de manera independent i sense finançament de cap institució, comprant l’informe:
On comprar l’informe?

Seu de SOS Racisme Catalunya (Rambla Santa Mònica, 10 1a planta. 08002 Barcelona)
Espai Contrabandos (Carrer Junta de Comerç, 20 El Raval – Barcelona)
La web d’editorial Pol·len

Preu i ofertes:

Preu de l’informe: 8€
Regal especial #21M Dia contra el racisme durant la presentació de l’informe a l’Espai Contrabandos 21/3 | 19:30h | C/ Junta de Comerç 20, 08001 Barcelona.

El contingut (excepte les fotografies que són cedides per Fotomovimiento) es distribueix sota llicencia Creative Commons: es pot compartir mencionant l’autoria, sense modificar el contingut i sense objectiu d’obtenir rèdit econòmic. El llibre ha estat editat i imprés per Pol·len Edicions.

La entrada (In)Visibles: Informe 2018 sobre l’estat del racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

(IN)Visibles: Informe 2018 sobre l’estat del racisme a Catalunya

SOS Racisme — Thu, 07 Mar 2019 16:25:13 +0000

El Dia per l’Eradicació de la Discriminació Racial, 21 de març 2019, presentem l’informe anual sobre l’estat del racisme a Catalunya.

Aquest dia ens trobem a l’Espai Contrabandos per a presentar les conclusions de l’informe sobre l’estat del racisme a Catalunya 2018. Publiquem aquest document únic a Catalunya, que recull l’estudi dels casos de racisme atesos al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD). El nostre objectiu és denunciar el racisme que es (re)produeix en les institucions i en la societat catalana a través de les seves diverses manifestacions.
Vine per a fer l’aperitiu i a recollir el teu informe!
T’hi esperem!

La entrada (IN)Visibles: Informe 2018 sobre l’estat del racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTÍCIA: 4 de cada 10 persones víctimes de racisme no ho denuncien

SOS Racisme — Fri, 18 Mar 2016 15:35:19 +0000

En alguns contextos, com la discriminació en l’accés a serveis privats, el número de persones que no tiren endavant la denúncia augmenta fins el 82%, segons el nostre informe “L’estat del racisme a Catalunya 2015”.
Els casos de discriminació entre particulars i en l’accés a drets socials, són les tipologies que més han incrementat
Les agressions o vulneracions de drets per part de cossos de policia representen el 35% del total i continuen sent els casos més nombrosos
Cridem a la participació a la manifestació de demà «Prou Racisme»

[NOTA DE PREMSA] El 2015, el Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) va atendre un total de 442 persones. 310 acudien al servei per primera vegada, algunes per demanar assessorament o informar-se. 137 van acudir per haver patit un cas de discriminació racista o xenòfoba, però només 80 van denunciar els fets.
Aquesta situació és una de les principals alertes que ha publicat l’entitat SOS Racisme Catalunya a la presentació de les dades de l’informe «L’estat del racisme a Catalunya, 2015». Un document que realitza l’entitat des de fa set anys de manera independent, amb l’objectiu de denunciar i sensibilitzar la ciutadania, però també perquè serveixi d’eina pels agents socials implicats en la lluita contra el racisme.
La por i la desconfiança en el sistema judicial o en les administracions, són les raons principals per les que les persones decideixen no tirar endavant la denuncia. Aquesta situació és agreujada en alguns contextos, especialment en aquells que la persona no dóna prou importància a la discriminació patida. Això s’exemplifica en la diferencia entre dos casos extrems: les discriminacions en l’accés a un servei privat, com ara l’entrada a un local d’oci o el lloguer d’un servei, són les menys denunciades (només 2 de cada 10 persones), mentre que les discriminacions que afecten a drets bàsics, com l’accés a la sanitat o l’ensenyament, va denunciar el 94% de les víctimes.
Dos perills a combatre: la invisibilització i la normalització del racisme
«Som conscients que, a més d’aquest 42% de persones, són moltes més les que no acudeixen al SAiD ni cap altre servei de denúncia. Perquè no poden, perquè no els coneixen o perquè no saben que allò que estan patint es pot denunciar i tenen el dret a fer-ho» afirma Alícia Rodríguez, coordinadora del servei. Això comporta que no es visibilitzi l’existència del racisme a la societat, fet que preocupa a l’associació que demana més implicació de les administracions per l’eradicació de la discriminació.
Però un altre fet preocupant és la normalització d’aquestes vulneracions de drets o agressions. Per una part, es dóna l’acceptació per part de la persona que pateix la discriminació, que arriba a assumir-la; però la societat en general, de vegades testimoni dels fets, també treu gravetat a una situació a mida que es converteix en quotidiana.
Un racisme quotidià, gens excepcional
Les dades recollides pel SAiD mostren com continua l’augment de casos de racisme entre particulars, és a dir, els conflictes entre ciutadans i ciutadanes a espais quotidians. Aquests casos han patit un important creixement, passant de representar el 14% dels casos el 2013, al 30% el 2015. Tot i així, els casos de discriminació o agressió perpetuats per cossos policials continuen sent els més nombrosos, amb el 35% del total.
Si a aquesta dada hi sumem l’increment de casos de discriminació en l’accés a drets socials (del 8% al 2013 al 20% el 2015), on l’agent discriminador són les mateixes administracions, es pot dir que les institucions públiques juguen un paper molt negatiu en aquesta situació.
Les administracions també són agents discriminadors
«La manca de voluntat política per actuar contra el racisme converteix, de vegades, les administracions en agents discriminadors per inacció» explica Alba Cuevas, directora de SOS Racisme. Es refereix, explica, a la manca de recollida de dades o el desenvolupament de lleis per la no discriminació, per exemple. «Però en el dia a dia identifiquem com juguen un paper més important com agents discriminadors actius, promovent lleis o polítiques discriminatòries» o incomplint aquelles normatives, especialment internacionals, que prevenen aquestes conductes. Un exemple és el Decret Llei16/2012 que nega l’accés a la sanitat pública a les persones migrades sense papers. Com a conseqüència, els casos de sanitat representen el 38% dels casos de discriminació a drets socials. O també, els casos d’identificació per perfil ètnic, una acció denunciada constantment per les entitats socials i negada pel Ministeri d’Interior, però que es continua donant.
«A nivell executiu, legislatiu i judicial, el sistema amaga l’existència del racisme i la xenofòbia» afirma contundent Alba Cuevas. Alertant que resulta molt més costós, a nivell de recursos humans, econòmics i socials, amagar que actuar per eradicar la discriminació racista. Però en canvi es veu com les administracions i governs utilitzen el discurs xenòfob per interessos que van contra la societat en general, com les retallades de drets, expliquen.
«És hora de prendre el carrer en contra del racisme»
Davant aquesta situació, i sense perdre de vista l’actualitat internacional, la crisi dels refugiats i persones migrades i la vulneració de drets que està aplicant la Unió Europea, SOS Racisme convoca a la manifestació «Prou Racisme!». Aquesta convocatòria, que es fa des de les plataformes ciutadanes com Stop Mare Mortum i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), i que es celebrarà també a 40 ciutats europees, engegarà a les 17h davant l’Estació de França a Barcelona, fent un recorregut per diferents punts simbòlics, com la plaça de l’esclavista Antonio López, fins la platja de la Barceloneta, on es realitzarà una acció simbòlica.

[Podeu descarregar-vos el dossier de Premsa (pdf. 1MB)]

La entrada #NOTÍCIA: 4 de cada 10 persones víctimes de racisme no ho denuncien se publicó primero en SOS Racisme.

#DOCUMENTACIÓ: L’estat del racisme a Catalunya 2015. Dades i conclusions

SOS Racisme — Fri, 18 Mar 2016 13:00:53 +0000

Avui hem presentat les dades i les conclusions principals de l’informe “L’estat del racisme a Catalunya. 2015“. [Enllaç per descarregar el dossier de premsa a sota] En aquest, alertem que 4 de cada 10 persones que han patit discriminació racista, finalment decideixen no denunciar. Fet que provoca la invisibilització del racisme i la xenofòbia. El paper discriminador de les administracions, ja sigui amb polítiques racistes o no actuant per frenar alguns pràctiques irregulars (identificacions perfil ètnic, abusos de la policia…), provocaria la por i desconfiança que mou a la majoria d’aquestes persones a no denunciar.

Aquesta és una de les principals conclusions recollides a la 7a edició d’aquest informe (per més informació llegiu la noticia o el dossier de premsa). Un document independent i únic a Catalunya, que elaborem des de SOS Racisme amb un triple objectiu:

Fer una denúncia pública de l’existència de situacions discriminatòries i de la presència del racisme al nostre país.
Elaborar un material de sensibilització social que permeti a la ciutadania apropar‐se a la defensa de la igualtat de drets i oportunitats i a la lluita contra el racisme.
Esdevenir una eina per les administracions catalanes que ajudi a planificar polítiques per lluitar contra la discriminació i el racisme a partir d’un diagnòstic.

Enguany farem una edició especial de l’informe, més complerta, en paper. L’edició es farà al maig, aproximadament.
Mentrestant, posem a la vostra disposició el dossier de premsa amb les dades i conclusions principals.
Estat del racisme 2015 – Dossier de Premsa (doc pdf 1MB)

La entrada #DOCUMENTACIÓ: L’estat del racisme a Catalunya 2015. Dades i conclusions se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTÍCIA: Activistes i víctimes de racisme, debaten sobre la discriminació

SOS Racisme — Sat, 03 Oct 2015 12:56:24 +0000

El passat dijous 1 d’octubre es va celebrar a l’Espai Contrabandos del Raval la presentació i el debat sobre les víctimes de racisme, prenent com a base les conclusions dels informes sobre el racisme a Catalunya i a l’Estat espanyol, així com l’estudi del perfil de víctimes del racisme, fet a partir de les dades recollides als casos del Servei d’Atenció i Denuncia de SOS Racisme.

Us resumim les principals conclusions del debat.

A partir de l’exposició de l’Alba Cuevas i l’Alícia Rodríguez, directora de SOS Racisme i responsable del SAiD respectivament, es van exposar les característiques de les persones que acudeixen a l’organització per denunciar racisme: en la seva majoria, segons van explicar, són homes amb situació regular (fins i tot molts amb nacionalitat espanyola), molts d’ells amb estudis superiors. És a dir, amb una situació social estable. Durant el debat amb els assistents a l’acte, alguns d’ells van opinar que aquest fet era degut a la manca de confiança de moltes víctimes del racisme en les autoritats. S’estima que entre un 80 i un 90% dels casos de racisme no són denunciats. En el cas de les persones que s’apropen al SAiD per informar d’una discriminació viscuda, el 35% finalment decideixen no continuar amb el procés de denúncia.

Participants al debat a l’Espai Contrabandos

Un altre concepte que es va tractar durant el debat és el de la invisibilització del racisme, pel qual molts actes xenòfobs no són percebuts com a tals, per la qual cosa no són denunciats.

L’estudi conclou que la majoria de casos de racisme denunciats per les víctimes són policials i de l’administració. Els assistents van valorar de manera especialment negativa aquest fet, ja que dins de la gravetat de qualsevol discriminació racista, encara ho és més quan és exercida per les institucions que en teoria han de protegir els ciutadans d’aquest tipus d’actes. Fet que, a la vegada, incrementa la desconfiança de les víctimes en el sistema que fa que no es denunciïn els fets, com comentàvem anteriorment.

Durant l’acte es va projectar un vídeo amb el testimoni d’un dels casos de racisme atesos pel Servei d’Atenció i Denuncia de SOS Racisme.

L’acte també va acollir la inauguració del l’exposició del col·lectiu de fotoperiodisme RUIDO Photo, on diverses víctimes de racisme exposen les seves experiències. L’exposició es podrà visitar al mateix Espai Contrabandos fins el divendres 9 d’octubre. Posteriorment es programarà la seva instal·lació a diferents espais.

La entrada #NOTÍCIA: Activistes i víctimes de racisme, debaten sobre la discriminació se publicó primero en SOS Racisme.