Zeshan Muhammad, veí de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) des que era nen i amb permís de residència, va ser aturat per un agent de la Policia Nacional a Barcelona el 29 de maig de 2013. El policia va admetre que no hauria parat una persona blanca i va afirmar que ho feia “perquè ets negre, i punt!”. Amb el suport de SOS Racisme Catalunya i Open Society Justice Initiative, en Zeshan tira endavant aquest litigi estratègic no només perquè es reconegui la violació dels seus drets i per obtenir reparació, sinó també per posar fi a aquesta pràctica policial discriminatòria que pateix una part de la població: totes aquelles persones no blanques.

La demanda presentada davant el TEDH argumenta que aturar una persona per prejudicis basats en el color de pell, el que es coneix com a “perfil ètnic”, vulnera el dret a no ser discriminat, recollit en l’Article 14 i el Protocol 12 del Conveni Europeu de Drets Humans i el dret a la vida privada, recollit en l’Art. 8 del mateix conveni. “Poder ser aturat i identificat per la policia en qualsevol moment, lloc i situació, simplement pel color de la teva pell, és il·legal per constituir una discriminació i atempta greument a l’autonomia personal i al sentit d’identitat de la persona” explica Mercedes Melón, una de les advocades d’Open Society Justice Initiative que representa Zeshan davant el TEDH.

El novembre de 2016, el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el cas de Zeshan per considerar-lo “no rellevant”, malgrat que en el recurs s’al·legava que les identificacions per perfil ètnic violen la Constitució i normes internacionals vinculants per a Espanya i que aquesta pràctica policial discriminatòria afecta milers de persones al nostre país. El mateix Tribunal Constitucional, amb la seva jurisprudència, ha facilitat i atorgat legitimitat a aquestes violacions sistemàtiques de drets humans.

El 2001, el Tribunal Constitucional es va enfrontar a una denúncia similar presentada per Rosalind Williams i va sentenciar que era legítim i legal identificar persones no blanques ja que “el normal és que les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques”. En resposta a aquesta decisió judicial, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, al qual es va dirigir la Sra. Rosalind, va dictaminar que aquesta pràctica és discriminatòria i il·legal i instava l’Estat espanyol a eradicar-la. No obstant això, el TC no va aprofitar l’oportunitat històrica que li va donar el cas del jove Zeshan Muhammad per dictar una sentència que, en compliment amb el mandat de l’ONU, establís que el perfil ètnic és il·legal per constituir una discriminació racista.

La decisió del TC en el cas de Zeshan contrasta amb les resolucions judicials d’altres països europeus: l’endemà de la sentència del TC, la Cort de Cassació francesa va sentenciar que els controls policials basats en perfil ètnic són il·legals. I a Suècia s’ha condemnat per perfil ètnic al govern per establir i mantenir un registre de persones d’ètnia gitana.

Les associacions que donen suport legal a Zeshan Muhammad en la seva denúncia veuen en el TEDH una esperança per eradicar aquesta pràctica policial tan estesa, que discrimina i criminalitza les seves víctimes. En paral·lel, la campanya “Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu“, impulsada per SOS Racisme Catalunya juntament amb una plataforma d’entitats i amb el suport d’Open Society Foundations, pretén reforçar el litigi estratègic i aconseguir compromisos polítics clars que transformin l’escenari actual.

Per aprofundir:

• Comunicació de l’admissió a tràmit del cas (en anglès)
• Text de la demanda: Zeshan Muhammad contra Espanya. TEDH. 2017 (pdf. 30 pàgs)
• Sentència del Tribunal Constitucional 7/11/2016 (pdf)
• Sentència de la Cort de Cassació francesa: comunicat OSJI en anglès
• El cas d’en Zeshan explicat en video
• El cas d’en Zeshan explicat en vinyetes (jpg)
• Web de la campanya “PareudeParar-me”
• Acte inagural de la campanya Pareu de Parar-me a Madrid (video, 23/11/2017)

La entrada Europa obliga Espanya a posicionar-se davant el “perfil ètnic” se publicó primero en SOS Racisme.

Barcelona, 12 de gener de 2018 – El Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg (TEDH) ha admès a tràmit una demanda contra l’Estat espanyol per una identificació policial per perfil ètnic, és a dir, basada exclusivament en el color de la pell de la persona. El Govern espanyol té fins a l’abril per presentar la seva versió dels fets juntament amb qualsevol altra observació o proposta sobre el cas.

Zeshan Muhammad, veí de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) des que era nen i amb permís de residència, va ser aturat per un agent de la Policia Nacional a Barcelona el 29 de maig de 2013. El policia va admetre que no hauria parat una persona blanca i va afirmar que ho feia “perquè ets negre, i punt!”. Amb el suport de SOS Racisme Catalunya i Open Society Justice Initiative, en Zeshan tira endavant aquest litigi estratègic no només perquè es reconegui la violació dels seus drets i per obtenir reparació, sinó també per posar fi a aquesta pràctica policial discriminatòria que pateix una part de la població: totes aquelles persones no blanques.

La demanda presentada davant el TEDH argumenta que aturar una persona per prejudicis basats en el color de pell, el que es coneix com a “perfil ètnic”, vulnera el dret a no ser discriminat, recollit en l’Article 14 i el Protocol 12 del Conveni Europeu de Drets Humans i el dret a la vida privada, recollit en l’Art. 8 del mateix conveni. “Poder ser aturat i identificat per la policia en qualsevol moment, lloc i situació, simplement pel color de la teva pell, és il·legal per constituir una discriminació i atempta greument a l’autonomia personal i al sentit d’identitat de la persona” explica Mercedes Melón, una de les advocades d’Open Society Justice Initiative que representa Zeshan davant el TEDH.

El novembre de 2016, el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el cas de Zeshan per considerar-lo “no rellevant”, malgrat que en el recurs s’al·legava que les identificacions per perfil ètnic violen la Constitució i normes internacionals vinculants per a Espanya i que aquesta pràctica policial discriminatòria afecta milers de persones al nostre país. El mateix Tribunal Constitucional, amb la seva jurisprudència, ha facilitat i atorgat legitimitat a aquestes violacions sistemàtiques de drets humans.

El 2001, el Tribunal Constitucional es va enfrontar a una denúncia similar presentada per Rosalind Williams i va sentenciar que era legítim i legal identificar persones no blanques ja que “el normal és que les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques”. En resposta a aquesta decisió judicial, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, al qual es va dirigir la Sra. Rosalind, va dictaminar que aquesta pràctica és discriminatòria i il·legal i instava l’Estat espanyol a eradicar-la. No obstant això, el TC no va aprofitar l’oportunitat històrica que li va donar el cas del jove Zeshan Muhammad per dictar una sentència que, en compliment amb el mandat de l’ONU, establís que el perfil ètnic és il·legal per constituir una discriminació racista.

La decisió del TC en el cas de Zeshan contrasta amb les resolucions judicials d’altres països europeus: l’endemà de la sentència del TC, la Cort de Cassació francesa va sentenciar que els controls policials basats en perfil ètnic són il·legals. I a Suècia s’ha condemnat per perfil ètnic al govern per establir i mantenir un registre de persones d’ètnia gitana.

Les associacions que donen suport legal a Zeshan Muhammad en la seva denúncia veuen en el TEDH una esperança per eradicar aquesta pràctica policial tan estesa, que discrimina i criminalitza les seves víctimes. En paral·lel, la campanya «Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu», impulsada per SOS Racisme Catalunya juntament amb una plataforma d’entitats i amb el suport d’Open Society Foundations, pretén reforçar el litigi estratègic i aconseguir compromisos polítics clars que transformin l’escenari actual.

Per aprofundir:

• Comunicació de l’admissió a tràmit del cas (en anglès)
• Text de la demanda: Zeshan Muhammad contra Espanya. TEDH. 2017 (pdf. 30 pàgs)
• Sentència del Tribunal Constitucional 7/11/2016 (pdf)
• Sentència de la Cort de Cassació francesa: comunicat OSJI en anglès
• El cas d’en Zeshan explicat en video
• El cas d’en Zeshan explicat en vinyetes (jpg)
• Web de la campanya “PareudeParar-me”
• Acte inagural de la campanya Pareu de Parar-me a Madrid (video, 23/11/2017)

La entrada El Tribunal Europeu de Drets Humans obliga el Govern espanyol a pronunciar-se davant un cas d’identificació per perfil ètnic se publicó primero en SOS Racisme.

L’advocada de SOS Racisme, Lorena Antón, va defensar aquest dimarts 18 d’abril davant la sala 4 del Jutjat Contenciós Administratiu de Madrid, que durant aquelles hores es van donar un seguit de situacions il·legals que van atemptar contra els drets d’en Mahbubur ocasionant-li danys morals. «Com ha d’enfrontar un noi de tan sols 18 anys que et detinguin al carrer sense haver fet res, passar una nit al calabós i sortir amb una ordre d’expulsió del lloc que consideres casa teva?», assenyala Lorena.
Els fets que es denuncien són:

• Identificació per perfil ètnic: Mahbubur no era sospitós d’haver comès cap delicte, la policia li va demanar que s’identifiqués únicament perquè pel seu color de pell i les seves característiques físiques.
• Trasllat a dependències policials sense motiu i dilació en el temps: de la seva detenció fins arribar a la Comissaria de Sant Martí van passar dues hores, que Mahbubur va estar tancat al cotxe policial. Segons explica, els agents van parar a sopar deixant-lo dins el vehicle, i van continuar la ronda «fins omplir el cotxe». De fet va ser ingressat al calabós amb 4 persones més de diferents origens.
• Detenció il·legal: només es pot detenir una persona de manera cautelar quan hi ha un procés d’expulsió obert i ell, si bé es trobava en situació irregular, no tenia cap procediment, li van obrir just abans d’alliberar-lo i després de passar la nit als calabossos.
• Incomunicat: no el van deixar fer una trucada per avisar a la seva família de la situació, i l’advocada d’ofici no va arribar fins el matí, just abans de deixar-lo en llibertat. En total, va passar més de 12 hores incomunicat.
• Aplicació de procediment d’expulsió preferent: aquest supòsit recollit a la Llei d’Estrangeria, s’utilitza per persones que no tenen domicili fixe o no poden demostrar arrelament social, però en Mahbubur es va identificar, va donar el domicili on vivia amb la seva família -de fet el van detenir sota de casa seva-. Uns mesos després de la detenció va aconseguir el permís de residencia i treball per arrelament social, el que significa que complia amb escreix aquests requisits.

La entrada Noves accions legals per defensar els drets d’en Mahbubur se publicó primero en SOS Racisme.

El 14 d’octubre de l’any passat, la Policia Nacional va demanar la identificació a en Mahbubur Abbas quan arribava a casa seva. Ell va entregar la seva documentació i, en comprovar que tenia el permís de residència caducat, el van detenir i el van portar a la Comissaria de Sant Martí, amb altres persones interceptades en la mateixa batuda. Allà va estar tot la nit, sense poder avisar el seu pare. Pel matí, el va atendre una advocada d’ofici, i aleshores li van entregar un document amb l’inici del procediment d’expulsió.
En els fets transcorreguts durant aquestes hores es van succeir diverses accions il·legals i, per tant, denunciables. En primer lloc, una identificació per perfil ètnic: Mahbubur no era sospitós d’haver comès cap delicte, la policia li va demanar que s’identifiqués únicament perquè pel seu color de pell i les seves característiques físiques sembla ser estranger.
En segon lloc, el van detenir il·legalment: només es pot detenir una persona de manera cautelar quan hi ha un procés d’expulsió obert -a ell li van obrir just abans d’alliberar-lo i després de passar la nit als calabossos- o per aplicar-li un procediment preferent. Aquest últim supòsit, recollit a la Llei d’Estrangeria, s’utilitza per persones que no tenen domicili fixe o no poden demostrar arrelament social, però en Mahbubur es va identificar i va donar el domicili on vivia amb la seva família. De fet, poc després de la detenció va aconseguir el permís de residencia per arrelament social.
«Estem en contra de la Llei d’estrangeria perquè considerem que és una normativa racista que s’hauria de derogar. Però que a més s’apliqui de manera incorrecta, agreujant la vulneració dels drets de les persones, és inadmissible», denuncien des de SOS Racisme Catalunya.
Des del Servei d’Atenció i Denúncies per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) de l’entitat, van fer arribar una queixa a Subdelegació del Govern, per ser l’organisme competent. I la sorpresa va ser que en la seva resposta la institució va explicar per escrit aquestes pràctiques irregulars amb total normalitat. «Aquest document ens va donar forces per iniciar una reclamació de responsabilitat patrimonial al Ministeri de l’Interior per detenció il·legal», explica l’Alícia Rodríguez, responsable del SAiD. La denúncia es va presentar als jutjats el passat divendres 9 d’octubre.
L’objectiu de l’entitat iniciant aquesta denúncia legal és defensar els drets d’en Mahbubur en primer lloc; però també per donar un primer pas per incidir en el canvi d’una mala praxis que s’està implementant en les detencions policials per motius d’estrangeria. «Cal denunciar aquelles situacions que, tot i ser il·legals, es donen de manera habitual. Detenir una persona abans d’obrir un expedient d’expulsió és il·legal, i no es pot legitimar amb el «això sempre passa».

La entrada #COMUNICAT: Iniciem un litigi per la detenció il·legal d’un jove de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.