• Derogar immediatament el reglament de Dublín, que preveu el retorn d’una persona refugiada al país on va sol·licitar l’asil des d’un altre estat membre de la UE i impedeix la lliure circulació d’aquestes persones.
• Instal·lar oficines de registre i acollida prop dels passos fronteres de les zones en conflicte per registrar les víctimes sol·licitants d’asil i refugi. Informar-les dels seus drets, oferir-los la possibilitat d’acollir-se als tractats internacionals sobre asil i refugi. Satisfer les seves necessitats bàsiques més immediates (salut i alimentació). Aquestes oficines es podrien gestionar a través de les ambaixades dels països veïns (1).
• Gestionar la documentació amb agilitat perquè puguin traslladar-se immediatament a un país europeu amb plenes garanties.
• Repartir amb el màxim d’equitat possible les persones sol·licitants d’asil entre els diferents països de la UE, tenint en compte el nombre d’habitants de cada país i els recursos econòmics de què disposa, però agafant com a base el nombre de persones sol·licitants d’asil i no pas una quantitat establerta prèviament per a cada país. És a dir, acordar un % però no pas una quantitat preestablerta. Les persones acollides haurien de tenir cobertes les necessitats bàsiques des del primer moment, haurien de disposar de la documentació necessària que les acredités com a refugiades i haurien de poder circular lliurement per tota la UE, independentment del país que les hagués acollit en primera instància.
• Denunciar l’intent d’establir categories diferenciades de persones refugiades, en funció de les seves creences, tal com proposaven Eslovàquia i altres països.
  Exigir a l’Estat espanyol que agiliti les mesures oportunes per començar l’acollida i legalització de les persones refugiades que li pertocarien en aplicació de les mesures anteriors. La política de la UE, en definitiva, és la suma de les polítiques dels seus estats membres i no s’hi val d’escudar-se en “instàncies superiors” per justificar la passivitat i la inoperància.
• Instar el govern de la Generalitat i els Ajuntaments catalans a establir mesures d’acollida urgent, tal com ja s’ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona.

Recordem que FRA (Agència dels Drets fonamentals de la UE) i ACNUR ja han proposat mesures que, fins ara, no han estat tingudes en compte.
Aquestes mesures s’han d’entendre només com a una resposta urgent a la situació intolerable d’emergència que s’està vivint en el Mediterrani i que no es pot allargar més, sota cap concepte. Però si volem aconseguir una pau més estable també caldrà que els països de la UE es decideixin d’una vegada a treballar seriosament i sense hipocresies per fer front a les causes estructurals que provoquen les situacions dramàtiques que obliguen aquestes persones a fugir de casa seva, ja sigui per causa de la guerra, de la fam o de la misèria.
(1) Els consolats a Síria s’han hagut de tancar per motius de seguretat i ara no es dóna cap visat. Al 2010, se’n van donar 300.00 per entrar a la UE.
 
Foto de la portada: Fronteres a Palestina, de Paolo Cuttitta a Flickr.

La entrada #COMUNICAT: Sobre la situació al Mediterrani se publicó primero en SOS Racisme.

De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.
Aquesta situació dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea, que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees, i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i de la dignitat humanes. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora de d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties, tal i com estipula la Convenció de Ginebra de 1951, i de la qual tots els estats membres són firmants. Tampoc no podem obviar la complicitat dels estats europeus amb aquells governs de tercers països que per diversos motius, no donen resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta complicitat només respon a polítiques exteriors basades en interessos econòmics i acords comercials, que arriben a l’extrem de destinar una part important dels fons de cooperació europea al finançament de centres d’internament i altres mesures repressives als estats de la riba sud del mediterrani.
Així mateix, el decàleg de propostes plantejades per la Comissió Europea com a solució a la tragèdia viscuda, continua sense donar una resposta humanitària al patiment d’aquelles persones que, per motius diversos, es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. Ans al contrari, la solució de la Comissió Europea passa per reforçar el control dels fluxos migratoris, obviant la necessitat de donar una primera resposta de socors i salvament a totes aquelles persones que intenten creuar el mar Mediterrani. Declaracions com la del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que justifica la manca d’una operació de salvament per evitar un possible efecte crida, ens demostren la hipocresia d’unes institucions que han renunciat a la seva vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans i que prefereixen “l’efecte mort” com a mesura dissuasiva.
Per aquests motius, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, la Plataforma Stop Mare Mortum exigeix a la Unió Europea i als estats membres que:
Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.

La entrada #CONVOCATÒRIA: En record de les víctimes al Mediterrani se publicó primero en SOS Racisme.

Stop Mare Mortum ha elaborat un manifest de denúncia i demana a tothom que s’hi adhereixi.

CONVOCATÒRIA
Dilluns 27 d’abril de 2015
19h (atenció a la premsa 18:45h)
Davant la Comissió Europea a Barcelona
(C/Provença amb Passeig de Gràcia)

[MANIFEST]

De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) passat van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.
Aquesta situació dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea, que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees, i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i de la dignitat humanes. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora de d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties, tal i com estipula la Convenció de Ginebra de 1951, i de la qual tots els estats membres són firmants. Tampoc no podem obviar la complicitat dels estats europeus amb aquells governs de tercers països que per diversos motius, no donen resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta complicitat només respon a polítiques exteriors basades en interessos econòmics i acords comercials, que arriben a l’extrem de destinar una part important dels fons de cooperació europea al finançament de centres d’internament i altres mesures repressives als estats de la riba sud del mediterrani.
Així mateix, el decàleg de propostes plantejades per la Comissió Europea com a solució a la tragèdia viscuda, continua sense donar una resposta humanitària al patiment d’aquelles persones que, per motius diversos, es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. Ans al contrari, la solució de la Comissió Europea passa per reforçar el control dels fluxos migratoris, obviant la necessitat de donar una primera resposta de socors i salvament a totes aquelles persones que intenten creuar el mar Mediterrani. Declaracions com la del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que justifica la manca d’una operació de salvament per evitar un possible efecte crida, ens demostren la hipocresia d’unes institucions que han renunciat a la seva vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans i que prefereixen “l’efecte mort” com a mesura dissuasiva.
Per aquests motius, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, la Plataforma Stop Mare Mortum exigeix a la Unió Europea i als estats membres que:

• Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
• Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
• Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
• Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
• Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.

Pel dret a la vida i a la dignitat humanes, NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.
Adhereix-te aquí.
Mira qui s’hi ha adherit ja.
Descarrega’t i difon els documents:

• Convocatòria concentració seu Comissió Parlament
• MANIFEST “STOP MARE MORTUM”

La entrada #NOTÍCIA: Stop Mare Mortum se publicó primero en SOS Racisme.