Volem el dret al vot per les persones immigrades

A Catalunya des de fa uns anys estem vivint un canvi en la composició demogràfica de la societat atesa la consolidació del fet migratori. Com a altres països de la Unió Europea ens trobem amb moltes persones immigrades que han establert la seva residència amb caràcter permanent a Catalunya i aquestes avui representen un 9,5% de la població. El proper 1 de novembre, com en d’altres ocasions, davant la crida a les urnes de la població, una part important de persones quedarà exclosa de les decisions i activitat política, per l’únic fet de no ser nacionals.
El fet que part de la població catalana no disposi de drets polítics té conseqüències negatives no només als afectats directament, sinó al conjunt de la societat, ja que fa que els valors democràtics deixin de ser universals.
Ens trobem davant una qüestió de salut democràtica, on la paraula clau és la ciutadania i les polítiques que la desenvolupen. Aquestes polítiques han de garantir la igualtat de drets, la igualtat d’oportunitats de tracte i de condicions i la lluita contra la discriminació. És evident que la ciutadania no és només el reconeixement del dret al vot, però no té sentit parlar de ciutadania sense aquest dret.
Hem d’ampliar i millorar la democràcia en base a la realitat en què vivim. Cal prendre consciència que el concepte de ciutadà no és inamovible sinó que en diferents moments de la història, o actualment en determinants països, pren formes diferents. És a dir, que no és únicament un dret assumible en funció de la nacionalitat sinó que el criteri de la residència és vàlid, just i realista a l’hora de reconèixer, en igualtat de drets, una persona que aporta i participa en una societat. Recordem que a la nostra societat, fins fa poc temps, hi havia criteris més restringents en l’accés al dret a vot, com per exemple a les dones o a les persones sense propietats. Es tracta en definitiva d’ estendre i garantir un dret recollit a l’article 21 de la Declaració Universal dels drets Humans.
Es tracta d’una conquesta democràtica decisiva i d’un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal ni d’autèntica integració si es denega el dret de vot a una part de la població. Manca el coratge i la voluntat política per passar de les paraules als fets i deixar de banda les pors i els prejudicis que envolten aquest debat i intenten justificar aquesta restricció de drets.
Per aquests motius el teixit associatiu català volem avançar en aquesta reivindicació i per això demanem:

• La reformulació del concepte de ciutadania vinculant-lo a la residència per tal d’ampliar el reconeixement com a ciutadans d’aquells que viuen i treballen a Catalunya independentment del seu origen.
• Als partits polítics que tinguin representació al Parlament en la propera legislatura, que treballin amb el màxim consens possible per avançar en aquesta línia per tal de que el Ple del Parlament de Catalunya voti una resolució en aquest sentit. Resolució que demani la reforma de l’article 13.2 de la Constitució, per tal de reconèixer el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors de 18 anys. Eliminant el requisit de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà comunitari per poder gaudir del dret al vot en les votacions a nivell municipal, autonòmic, estatal o europeu.
• Als partits polítics catalans que facin pressió a nivell de Govern de l’Estat espanyol, i que aportin elements a la Comissió del Congrés dels Diputats perquè es reformi la Constitució en el camí indicat.

Barcelona, 26 d’octubre de 2006