Llega la XIII MARCHA POR LA DIGNIDAD bajo el lema: “Tarajal, nunca más. El racismo mata, la memoria resiste.”

¿Qué pasó el 6 de febrero de 2014 en la Playa de El Tarajal en Ceuta?

La madrugada del 6 febrero, centenares de personas fueron bombardeadas en el espigón que separa Ceuta de Marruecos. La policía, en vez de velar por la seguridad de estas personas, lanzó gases lacrimógenos, pelotas de goma y salvas detonadoras.

Esa misma mañana a las 7.40 h ya habían arrebatado la vida de 14 jóvenes y realizaron 23 devoluciones en caliente. Los cuerpos de Jeannot, Armand, Samba, Dauda, Luc, Yves, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Oumarou, Blaise, Roger Chimie y otros jóvenes sin identificar continúan enterrados en un lugar alejado del país donde nacieron. La tragedia tuvo lugar en la playa Ceutí del Tarajal. Este suceso fue un punto de inflexión que definió la política migratoria del Estado español y dejó en evidencia el racismo Institucional que se ejerce hacia la población migrante procedente del Sur Global.

Desde el año 2014, se realizan las Marchas por la Dignidad, la primera se realizó días después de la masacre. Es un acto que denuncia la vulneración de los Derechos Humanos de las personas migrantes y, además, exige verdad, justicia, reparación y vela porque esta masacre no vuelva a suceder. 

El Estado español continúa alimentando un racismo institucional y construyendo una Europa Fortaleza que provoca miles de muertes cada año.

EL RACISMO MATA, LA MEMORIA RESISTE

Más información sobre la marcha y sobre cómo acudir a la marcha en @marcha.tarajal

La entrada  XIII MARCHA POR LA DIGNIDAD – TARAJAL se publicó primero en SOS Racisme.

Al parc Joan Miró, el passat mes d’octubre a Barcelona, la Guàrdia Urbana ha desallotjat una quarantena de persones sense llar, majoritàriament joves d’origen subsaharià. Vivien al parc des de feia mesos. L’operatiu policial ha retirat matalassos, objectes personals i pertinences sense oferir cap alternativa d’habitatge digne.

El missatge és clar: expulsar la pobresa, no resoldre-la.

Albert Batlle, tinent d’alcaldia, ha justificat l’operació apel·lant a la “normalitat de l’espai públic”. Però darrere d’aquesta retòrica hi ha persones. Persones que treballen, que estudien, que intenten viure. El dret a l’espai públic i a una vida digna no pot estar reservat a qui té papers o diners.

A Badalona, vivien (abans del desallotjament) més de 400 persones des de feia dos anys a l’antic institut abandonat B9, al barri de Sant Roc. L’Ajuntament de Xavier García Albiol ha litigat per aconseguir-ne el desnonament, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n’ha avalat l’execució.

Una nova expulsió, una nova vulneració dels drets humans més bàsics.

El passat desembre feu 5 anys de l’incendi de la nau de Badalona, al barri del Gorg, on malvivien més de 150 persones, la majoria d’elles senegaleses. Cinc van perdre la vida. Poques setmanes abans del primer aniversari, un altre incendi a Barcelona va provocar la mort de quatre membres d’una mateixa família, entre ells dos infants. En tots dos casos, les víctimes eren persones migrades, racialitzades, sense alternatives habitacionals, vivint en infrahabitatges insalubres i massificats.

Els dos locals on es van produir els incendis eren propietat de grans tenidors: un banc i una gran empresa. L’administració, un cop més, prioritza els interessos del capital per sobre de la protecció social.

Segons dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, bancs i fons d’inversió acumulen més de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, centenars de persones dormen al carrer o en assentaments precaris. Aquestes situacions no són casos aïllats. Són la conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials i culturals de les persones migrades, provinents del sud global. Són drets humans que les institucions —municipals, autonòmiques i estatals— vulneren de manera sistemàtica i amb total impunitat.

La llei d’estrangeria perpetua aquesta violència estructural.

Condemna milers de persones a la irregularitat administrativa, els impedeix accedir a un contracte de treball, a un habitatge o a la sanitat. Un marc legal que fabrica exclusió i alimenta la desigualtat. Un instrument que converteix la supervivència en delicte.

És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida. Cal una estratègia col·lectiva que vagi més enllà dels dispositius d’emergència i les respostes puntuals.

Ningú hauria de perdre casa seva per la seva situació administrativa o econòmica. L’accés als subministraments ha de ser universal i garantit per a totes les persones.

Cap vida humana pot ser desallotjada.

La entrada L’habitatge, una eina violenta del racisme estructural se publicó primero en SOS Racisme.

L’episodi, titulat “Com opera el racisme institucional?”, va comptar amb la participació d’Úrsula Ruiz Cabello, tècnica jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya i jurista d’Irídia.

Durant la conversa, es va posar el focus en el racisme estructural a Catalunya en 2025 i en la seva expressió a través del discurs de l’extrema dreta, les institucions públiques i el sistema judicial. Ruiz va explicar com el racisme institucional condiciona de manera sistemàtica l’accés a drets de les persones racialitzades, generant dinàmiques d’exclusió que es reprodueixen des de diferents àmbits del poder.

En el pòdcast, Úrsula Ruiz va alertar sobre l’impacte del creixement i la normalització dels discursos d’odi en els últims anys:

“Aquest augment i normalització el que ha fet ha estat normalitzar els discursos d’odi. És a dir, fa cinc anys hi havia uns certs discursos que ens espantarien molt o que no ens podríem creure, però ja hem arribat a la normalització.

Segons va explicar, aquesta deriva té conseqüències directes en la convivència social:

“Això ha provocat una forta polarització, ha destruït la cohesió social i ho vam poder veure l’estiu passat en Torre Pacheco”.

L’episodi també aborda com el racisme institucional es manifesta en processos de revictimització i trauma racial, especialment en l’atenció a persones que denuncien discriminacions o violències racistes. Així mateix, es va analitzar el paper de la vigilància tecnològica i de polítiques públiques com el Pla Endreça, assenyalades com a mecanismes que reforcen desigualtats, control social i violències, en lloc de garantir drets.

Finalment, la conversa va permetre reflexionar sobre les mesures estructurals necessàries per a frenar el racisme institucional i els discursos d’odi, subratllant la urgència de transformar les polítiques públiques, enfortir els mecanismes de garantia de drets i exigir responsabilitats a les institucions.

Pòdcast complet aquí:

La entrada Racisme institucional. Participació en el pòdcast “La Pirinenca”. se publicó primero en SOS Racisme.

En la cavalcada del passat 5 de gener de 2025 a la ciutat de Girona, entitats antiracistes de Girona vam denunciar la pràctica racista i ofensiva del Blackface, que consisteix en una caricaturització de les persones negres pintant a persones que no ho són. Any rere any, l’Ajuntament de Girona perpetra aquesta pràctica durant aquesta festivitat malgrat les reiterades denúncies i demandes per erradicar-la. 

Durant la cavalcada, les persones manifestants van alçar la veu repetint la consigna “PER UNA CAVALCADA SENSE RACISME.” La resposta institucional va arribar a través dels Mossos d’Esquadra que van envoltar les persones participants, van requisar pancartes amb la consigna contra el racisme a la cavalcada i van identificar a dues persones en un clar intent d’intimidació cap a la protesta antiracista. Mesos després, les persones identificades van rebre sancions d’un import de 300€ per persona, en base a la llei mordassa, reprimint així el fet d’alçar la veu i dir el que és innegable: caricaturitzar la negritud, en un context de violència i discriminació normalitzada, amb persones que no ho són,  és Racisme.

Aquestes sancions suposen un nou exercici de violència per part d’un govern municipal que abandera el racisme i una Generalitat que sanciona la protesta contra aquesta discriminació. I es suma a converses i compromisos no complerts des de l’any 2023 per part del govern municipal. Davant d’aquest situació, Cacau i Negritud exigeix a l’Ajuntament, com a institució responsable, que acabi amb el racisme a la cavalcada, que compleixi amb els drets dels infants negres de la ciutat posant fi a la caricaturització de les persones negres a la cavalcada. Exigim, així mateix, a la Generalitat, que retiri les sancions imposades contra la protesta antiracista.

En efecte, la comunitat negroafricana de Girona no renúncia a cap de les exigències que venim dirigint a l’Ajuntament de Girona:

1. El compromís públic de deixar de practicar el Blackface en la cavalcada de reis. 
2. Que les institucions assumeixin la seva responsabilitat i deixin de culpar la comunitat negra del fracàs institucional.

Des de Cacau i Negritud, convidem a totes les organitzacions, entitats i persones defensores de l’antiracisme a sumar les seves veus al present manifest de denúncia. 

Adhereix-te al manifest:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdKKzVYSGmeLJDcsKbMNU467ICwIju53Bxx49WkD9Xedyd91A/viewform?pli=1

La entrada NI PINTATS NI SILENCIATS: Manifest contra el Blackface i les Multes a la Protesta se publicó primero en SOS Racisme.

L’Ajuntament de Badalona, governat pel PP, ja ha sol·licitat l’ordre de desnonament del bloc B9, on viuen majoritàriament persones migrades sense alternativa habitacional.

15 de novembre de 2025

El Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), l’Organització Juvenil Socialista (OJS) a Badalona, la plataforma Badalona Acull, la Red de Acción Panafricanista o Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), amb el suport d’una setantena d’entitats més, han convocat una manifestació el pròxim dissabte 22 de novembre, a les 12:00, per denunciarel que podria ser el desallotjament més gran mai fet a Catalunya.

L’antic institut B9, situat al barri de Sant Roc, allotja més de 400 persones, majoritàriament migrants subsaharianes sense alternativa residencial. Moltes provenen d’altres desallotjaments, com el de la nau del Gorg incendiada el 2020, on van morir cinc persones. A més, la majoria han estat ateses per Serveis Socials i serveis d’habitatge de Badalona. 

Durant la roda de premsa, un resident del B9 advertia: “Què pensem que passarà quan es produeixi el desnonament? Les persones no desapareixem. Acabarem vivint al carrer de la ciutat”. En la mateixa línia, la portaveu del SHSC de Badalona, Gisela Bermúdez, ha reclamat: “On han d’anar aquestes 400 persones? Si no es dona una alternativa habitacional digna, el que s’està imposant és una política d’expulsió amb criteris racistes”. Recorden que, en no poder regularitzar la seva situació administrativa, moltes de les persones residents no poden accedir ni a ocupacions formals ni al mercat de l’habitatge.

Tanmateix, la portaveu ha reiterat la seva desconfiança en la política institucional, argumentant que els partits amb representació parlamentària no tenen la capacitat ni la voluntat de plantejar alternatives realment dignes. A més, l’entitat ha assenyalat que l’alcalde Albiol ha clausurat l’únic alberg per a persones sense llar i pretén enderrocar el bloc per aixecar-hi una comissaria de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.

El sindicat denuncia, a més, que a Badalona hi ha més de 8.881 pisos buits, fet que consideren que “demostra que existeixen les condicions materials per oferir una alternativa habitacional a les 400 persones del B9”. En canvi, afirmen, es prioritza la construcció de pisos amb preus inassumibles, en un municipi on el lloguer s’ha encarit un 112%, convertint l’habitatge en un bé fora de l’abast de moltes persones de classe treballadora.

Fa un mes, el SHSC va presentar el manifest “Davant el seu racisme, habitatge per tothom!”.

, on es va denunciar la voluntat de l’ajuntament de desnonar el bloc en un context de crisi de l’habitatge agreujada per l’encariment del lloguer i la manca de polítiques públiques.

La manifestació començarà davant la nau cremada al Gorg, per recuperar la memòria de les persones assassinades, amb un breu acte d’homenatge i la instal·lació d’una placa commemorativa, i finalitzarà davant de l’Ajuntament de Badalona, on les cinc organitzacions convocants duran a terme els parlaments finals.

La entrada El desallotjament més gran de Catalunya: el B9 convoca una manifestació el 22 de novembre se publicó primero en SOS Racisme.

El passat divendres vam celebrar una xerrada comunitària sobre discriminació racial amb les persones que resideixen al recinte conegut com la nau antic Institut B9 de Badalona, en col·laboració amb les entitats CEPAIM, SOS Racisme Catalunya, el Sindicat d’Habitatge de Catalunya i la comunitat del barri de la La Salut‑Alta.

Vam comptar amb la intervenció de Cheikh Drame, president de SOS Racisme Catalunya, qui va aportar llum al concepte de racisme estructural i va convidar a reflexionar conjuntament sobre com les estructures socials, polítiques i econòmiques generen desigualtats que afecten especialment persones migrades, racialitzades i en situació de vulnerabilitat.

Un resultat concret de la conversa ha estat la formació d’un grup d’intercanvi d’idiomes: amb la finalitat de que les persones que viuen al B9 puguin aprendre català i castellà, mentre comparteixen la seva pròpia llengua, cultura i experiències. Aquesta iniciativa promou la convivència, l’empoderament i l’aprenentatge mutu.

El cas de l’antic Institut B9

El recinte de l’antic Institut B9 és un edifici ocupat des del juny del 2023, on viuen actualment més de 400 persones, en gran part joves migrants subsaharians i persones en situació d’infrahabitatge. (directa.cat)
L’Ajuntament de Badalona, sota la direcció de l’alcalde Xavier García Albiol, ha impulsat un procés per al seu desallotjament, ja avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Diverses entitats i les persones residents han presentat denuncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No‑discriminació per possibles vulneracions de drets fonamentals i discriminació per motius d’origen.

Elements rellevants del context

• Les persones que resideixen al B9 expliquen que hi han arribat després de múltiples desallotjaments i situacions de precarietat habitacional: l’edifici ha passat a ser un “sostre temporal” en absència d’alternatives dignes. (es.ara.cat)
• Les declaracions del consistori assenyalen que “la majoria estaven vinculades a la delinqüència, consum de drogues i prostitució” i que només una minoria està en seguiment dels serveis socials. (La Vanguardia)
• Les entitats denuncien que el problema no és només de convivència o seguretat, sinó que forma part d’una crisi estructural d’habitatge, on persones migrades i en situació irregular queden excloses dels circuits habituals de protecció. (directa.cat)

El racisme estructural en joc

L’anàlisi del racisme estructural consisteix a veure com les pràctiques i les polítiques institucionals produeixen desigualtats sistemàtiques. En aquest cas concret del B9, podem identificar diversos mecanismes:

1. Exclusió habitacional com a moneda d’entrada
   Les persones migrades sovint pateixen dificultats per accedir a l’habitatge en règim legal: per la llei d’estrangeria, pel mercat immobiliari que discrimina per origine, per l’absència d’alternatives públiques reals. En aquest marc, ocupar espais abandonats esdevé una solució precària, però necessària. Això posa de manifest una lógica estructural: manca d’accés igualitari a l’habitatge. (directa.cat)
2. Estigmatització i discurs públic excloent
   Les declaracions públiques de l’alcalde i el consistori sobre els residents del B9 (“delinqüents”, “focus de seguretat”, “ocupes conflictius”) contribueixen a reforçar la identificació de la població amb origen migratori amb la “criminalitat” i la “problema social”. Aquesta construcció discursiva és un element clau del racisme estructural: no només és què es fa, sinó com es parla i quina veu té el col·lectiu afectat.
3. Resposta institucional centrada en la repressió i no en la protecció
   El procés de desallotjament, encara que avalat judicialment, no sembla estar acompanyat d’un pla robust de reallotjament o suport estructural per a totes les persones. Això significa que la intervenció institucional es focalitza en “restaurar la propietat” i “netejar l’espai” en lloc de garantir el dret a l’habitatge i el suport integral. Els organismes de drets humans ho assenyalen com una manca d’alternativa que impacta directament als drets fonamentals.
4. Intersecció de raça/origen, migració i precarietat
   Les persones que viuen al B9 són, majoritàriament, migrades provinents d’Àfrica occidental, en situació d’entrada irregular o sense permisos sòlids. Això implica que són més vulnerables a l’exclusió, la invisibilització i la manca de protecció institucional. És precisament aquesta combinació (origen, situació jurídica, barreres d’accés) la que defineix la càrrega del racisme estructural: no tots pateixen la mateixa situació.

Reflexions finals i accions de futur

La trobada amb la comunitat del B9 és un pas —valorós— cap a fer visible aquesta situació i generar alternatives. Però també ens deixa reptes i responsabilitats que cal assumir:

• Cal que les institucions públiques assumeixin un pla d’habitatge real per a les persones que viuen al B9, que no deixi a ningú fora sense alternativa.
• Cal que es canvïi el discurs públic: abandonar la criminalització de les persones migrades i vulnerables, i posar al centre els seus drets i dignitat.
• Les entitats i les comunitats han de seguir fomentant l’intercanvi cultural i lingüístic, perquè l’aprenentatge i el reconeixement mutu siguin eines de canvi.
• Finalment, cal seguir analitzant i denunciant el racisme estructural: perquè fins que no canviïn les estructures —legals, administratives, de polítiques habitacionals— les desigualtats persistiran.

Gràcies a totes les persones que van participar en la xerrada, a les que van aportar la seva experiència i voluntat, i especialment als veïns i veïnes de B9 que van obrir la porta. Junts seguim construint una Badalona més inclusiva, justa i solidària.

La entrada Xerrada comunitària sobre discriminació racial se publicó primero en SOS Racisme.

La mort del jove colombià Brian Rios en una comissaria dels Mossos d’Esquadra de Rubí el 21 d’agost de 2022 va estar a punt de quedar impune, però la perseverant mobilització de la seva parella i la seva mare, amb el suport d’una plataforma que aplega persones i entitats, han donat un tomb al cas. Malgrat l’arxiu judicial inicial i l’abandonament que van patir l’exparella de la víctima Juliana Tapiero i els seus dos fills per part del Departament d’Interior, l’Ajuntament de Rubí i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, l’acusació particular a càrrec de l’advocat Benet Salellas va aconseguir reobrir la causa, determinar-ne responsabilitats i processar el metge que va atendre Rios aquella nit.

A l’escrit previ a la celebració del judici, la fiscal conclou que el metge va faltar “a les més elementals precaucions” i va fer “deixadesa de les seves pròpies funcions”

Ara, la fiscalia del cas ha assumit les tesis de l’acusació i demana dos anys de presó pel facultatiu del CAP Mútua Rubí –que pertany a la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa-, entenent que la nit dels fets va cometre una «imprudència professional greu». Concretament, a l’escrit previ a la celebració del judici, la fiscal conclou que «faltant a les més elementals precaucions» i «fent deixadesa de les seves pròpies funcions, consistents en l’atenció i cura dels seus pacients», el metge adjunt que va atendre Brian Rios -que respon a les inicials J.V.C.F.- es va limitar a donar-li l’alta «sent aquesta actuació contrària a les recomanacions mèdiques establertes per a casos d’aquesta naturalesa, com serien deixar el pacient en observació o derivar-lo a un centre assistencial per continuar comprovant les seves constants vitals». Per contra, després d’haver-li administrat tres dosis de sedants, Rios va ser traslladat per agents de la Policia Local i en estat inconscient a un calabós dels Mossos d’Esquadra, on moriria tres hores més tard.

El ministeri fiscal, a més, considera que la Mútua de Terrassa i la Generalitat de Catalunya hauran d’indemnitzar la vídua i els fills orfes, així com la mare, el pare i els germans de la víctima. I que el metge acusat, en cas de condemna, no pugui exercir la seva professió durant un període de quatre anys.

Des de la plataforma Justícia per a Brian ho celebren «com una victòria parcial fruit de la lluita, la dignitat i la valentia de la dona i la mare»

Des de la plataforma Justícia per a Brian ho celebren «com una victòria parcial fruit de la lluita, la dignitat i la valentia de la dona i la mare», i es pregunten «¿Què hauria passat si Brian Rios no hagués tingut les seves familiars i després tota una xarxa per denunciar i tirar endavant la batalla jurídica?». En el mateix comunicat responen a la pregunta i asseguren que «s’hauria imposat el pacte de blanquitud institucional que normalitza les morts sota custòdia policial i el racisme estructural». I conclouen que “cal mantenir la lluita, no només en el camp jurídic sinó també als carrers i a les ments per desmuntar aquest sistema de racisme institucional i violència policial”.

Notícia de La Directa.

La entrada La fiscalia acusa d’homicidi per imprudència i demana dos anys de presó pel metge del cas Brian Rios se publicó primero en SOS Racisme.

Des de fa un parell d’anys, més de 400 persones viuen en una situació d’infrahabitatge a l’antic institut abandonat B9, al barri badaloní de Sant Roc. Des d’aleshores, l’Ajuntament de Xavier García Albiol ha litigat per aconseguir tirar endavant el desnonament, que recentment ha estat avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Davant el risc de quedar al carrer, les habitants de l’espai, la Plataforma Badalona Acull, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i la Fundació Cepaim exigeixen una alternativa residencial per a tothom. En una roda de premsa davant de l’antic institut, han anunciat que presentaran una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya. Les afectades també han explicat les raons estructurals que les van dur a viure en aquesta situació: la llei d’estrangeria que els impedeix tenir permís per treballar regularment, el negoci de l’habitatge i el racisme immobiliari.

L’advocada Mireia Salazar explica que demanen a l’oficina “que inici una investigació per sancionar si s’escau l’Ajuntament, que vehiculi un procediment de mediació per escoltar les habitants i que fomenti la creació d’un pla d’erradicació del barraquisme”. Alhora, denuncien que l’Ajuntament ha manifestat de manera molt explícita que no reallotjarà, tot i que l’abril del 2024, Albiol va deixar Badalona, amb més de 225.000 habitants, sense alberg municipal per acollir persones sense llar.

Les afectades han explicat les raons estructurals que les van dur a viure en aquesta situació: la llei d’estrangeria, el negoci de l’habitatge i el racisme immobiliari

La majoria de les habitants del B9 són persones migrades i totes es troben en situació de vulnerabilitat. Per Andrea Expósito de Cepaim, que estan fent l’atenció directa, cal subratllar el “racisme estructural” que ha conduït a aquesta situació: “ningú hi està per voluntat pròpia”. Així mateix, Gisela, militant del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, remarca que “no podem parlar dels assentaments sense posar en el centre la profunda crisi de l’habitatge”. El Sindicat també denuncia que l’alcalde vol utilitzar el desallotjament imminent “com a plataforma mediàtica per reforçar el seu lideratge i difondre el seu discurs securitari i racista”.

Les persones que viuen a l’espai expliquen que quan hi van entrar, l’edifici feia temps que estava abandonat: “Ara s’ha convertit no només en un sostre per a moltes persones, sinó en el nostre espai de treball, en un punt d’acollida per a aquells que viuen al carrer, en un punt de formació i informació on ens ensenyem els uns als altres idiomes o fer tràmits administratius”.

El darrer macrodesnonament a Badalona va ser el passat 26 de juny a la nau ocupada del carrer Antoni Bori del barri del Gorg, on vivien una quarantena de persones. Fa pràcticament tres anys, es va desallotjar la nau del carrer Progrés, on la pràctica totalitat del centenar de persones que hi vivien es trobaven en situació de vulnerabilitat i els serveis socials de Badalona estaven tramitant els informes acreditatius. Algunes d’elles anteriorment havien viscut a l’immoble incendiat el desembre de 2020 al mateix barri del Gorg, en un tràgic episodi on van morir cinc persones.

Notícia publicada a La Directa.

La entrada Albiol amenaça de desnonar més de 400 persones que viuen en un antic institut de Badalona se publicó primero en SOS Racisme.

¿Dónde están las cámaras policiales que avalan la versión oficial y que replican administraciones y medios de comunicación? Si esas imágenes existieran, darían la vuelta al mundo.

Transcurrida una semana del asesinato de Mahamedi por disparos de la policía en la Comisaría de Montornès del Vallès, alrededor de 400 personas hemos manifestado en esta localidad, en una marcha convocada por colectivos y personas migrantes en reclamo de verdad y de justicia. Su asesinato ocurre en un contexto de racismo y genocidio contra nuestras comunidades migrantes y racializadas, a pocas semanas de las acciones de terrorismo racista en Torre Pacheco, de los incendios de mezquitas en Piera, Sagunt y nuevos ataques a centros de menores, a los que se suman las muertes de trabajadores migrantes bajo explotación laboral e irregularidad administrativa.

La manifestación ha tenido lugar este caluroso sábado 2 de agosto, y fue convocada por vecinos, amigos y las organizaciones antirracistas de Catalunya como la Associació bakadaji help the Gambia, Organització Juvenil Socialista del Vallès Oriental Baix Montseny, Sindicat d’Habitatge Socialista de Granollers, CNAACAT, SOS Racisme Catalunya, Regularización Ya, Sindicato Mantero BCN, UCFR, Moviment democràtic per Gambia y colectivos de defensa de la vivienda de la zona catalana del Vallès, así como la comunidad religiosa musulmana de diferentes localidades.

Al mismo tiempo, la marcha estuvo rodeada de un fuerte dispositivo policial de Mossos de Esquadra, incluyendo la presencia de un dron destinado, al parecer, para controlar desde el aire la rabia y el dolor de un pueblo que no entiende por qué mataron a Mahamedi.

Mahamedi era un joven negro catalán de 22 años, nacido en el seno de una familia gambiana, y había crecido en el pueblo junto a sus hermanos, primos y amigos. Trabajaba como repartidor y jugaba al futbol, como cualquier hijo de la clase trabajadora. Hoy, una compañera de la escuela primaria, junto a su abuelo y algunas vecinas, recordaron públicamente que era un chico pacífico.

Si realmente el chico hubiera tenido un cuchillo en mano, “esas imágenes estarían dando la vuelta al mundo”, señala una compañera de Regularización Ya

Durante el recorrido de la manifestación hubo momentos donde la rabia y el dolor eran difíciles de contener, sobre todo frente a la Comisaría donde le fue arrebatada la vida a Mahamedi. Amigos y familiares se preguntan por qué no se muestran las imágenes de las que habla la policía. Los mismos amigos y familiares que replican en redes sociales a los agitadores de ultraderecha y a los sindicatos policiales. Como señala una compañera de Regularización Ya, si realmente el chico hubiera tenido un cuchillo en mano, “esas imágenes estarían dando la vuelta al mundo” .

Por su parte, algunos de vecinos dan fe de la presencia de cámaras en la comisaría local, así como de la existencia de otro tipo de material de reducción como pistolas taser. También han sido testigos del acoso policial a la población negra y musulmana, en especial a los jóvenes que hoy no podían esconder su indignación ante las graves acusaciones sobre Mahamedi. Acusaciones que nadie ha podido probar aún.

Este sábado fueron los jóvenes y mayores de la comunidad musulmana quienes encabezaron la manifestación. Mujeres con niños se fueron sumando durante el recorrido que partió del polígono, barrio donde vive la familia, pasando por la Comisaría donde perdió la vida Mahamedi y atravesando el pueblo, para acabar nuevamente frente al Ayuntamiento, donde se leyó el comunicado y se compartieron palabras en su memoria.

Los manifestantes también reclaman responsabilidad a la administración municipal, cuyas dependencias colindan con la comisaría de la policía local, ante un comunicado cuya versión oficial –a pocas horas de la muerte de Mahamedi– lo deshumanizó para reducirlo a “un atacante” sin lamentar su muerte, pero deseando pronta mejoría a un agente que resultó herido, sin especificar cómo, cuando fue un policía quien lo hirió por uno de los disparos.

Tal como apuntamos al principio, el asesinato de Mahamedi se suma a una larga y terrible lista dentro de la escalada de violencia racista que está teniendo lugar en el Estado español. Sucesos que no despiertan alarma ni acciones concretas por parte de los partidos de gobierno, cuya postura se reduce a posicionarse en redes sociales y participar del juego mediático racista que controla la ultra derecha. Pero nuestras realidades son otras. Nuestras realidades son las de los carteles que hoy, en la rotonda del polígono, se levantaban con los nombres de Mamouth, Brian Ríos, Aboulie, Abderrahim y Mahamedi, nombres de algunas víctimas recientes del racismo policial.

“Y nosotras, orgullosas, los hemos acompañado a pesar del racismo constante: en la escuela, en la calle, el trabajo, y las Instituciones. Racismo que hiere, que excluye, que mata”, expresaba una vecina de la familia

Las palabras de Fatiha El Mouhadi, vecina de la familia, han sido contundentes y resumen nuestro mensaje: “Yo, si tengo que hablar, lo haré como madre que ha compartido con la Haja (madre de Mahamedi) la experiencia de criar hijos en tierras que nos han sido hostiles. Hemos caminado juntas hacia la escuela, hemos visto crecer nuestros hijos en el parque, mientras compartíamos la vida y conversaciones”. 

“Nuestros hijos se han hecho grandes. Y nosotras, orgullosas, los hemos acompañado a pesar del racismo constante: en la escuela, en la calle, el trabajo, y las Instituciones. Racismo que hiere, que excluye, que mata. Hoy ha sido Mahamedi. Pero podría haber sido cualquiera de nuestros hijos. No es un caso aislado. Es violencia estructural. Y basta. Exigimos justicia y la verdad”.

La entrada Dolor y rabia en Montornès del Vallès: vecinos y colectivos antirracistas exigimos justicia para Mahamedi se publicó primero en SOS Racisme.

Els nou joves que van ser atropellats el passat 9 d’agost al barri del Congost de Granollers van convocar una manifestació dissabte 27 de setembre per denunciar el que consideren una agressió racista. L’agressor va ingressar a la presó després d’estar quatre dies fugit i van ser els mateixos veïns els qui el van trobar.

Sobre l’asfalt, a l’encreuament del carrer Maria Palau amb carretera de Caldes, a tocar de l’estació ferroviària Granollers-Canovelles, encara s’hi veuen rastres de l’atropellament que va patir un grup de dotze nois el passat 9 d’agost. Són trossos diminuts de vidre i plàstic del cotxe que els va envestir després de xocar amb un fanal i fugir, i pintades sobre la carretera fetes pels Mossos d’Esquadra en el marc de la investigació per esclarir els fets. L’atropellament, ocorregut en ple estiu, va deixar nou joves d’entre 17 i 19 anys amb lesions. Gairebé dos mesos després, aquest dissabte a les sis de la tarda, diverses organitzacions van convocar una manifestació a la plaça de la Joventut de Canovelles per denunciar l’agressió que, segons els joves, va tenir una motivació racista.

“Havíem sortit de l’estació després d’anar a Barcelona a comprar roba i tornàvem cap a casa”, explica Yere Biagui, de 19 anys, en declaracions a la Directa. “Jo portava els auriculars posats i escoltava la meva música, quan, davant de l’Institut Marta Estrada, vaig sentir el crit d’un amic meu dient-me que venia un cotxe a tota velocitat. Em vaig girar i no vaig tenir temps de reaccionar. El cotxe em va impactar de cara i vaig perdre la consciència”, relata. També anava en el grup el seu germà, en Moussa, de 17 anys, que no patir cap ferida i explica que va presenciar tota l’escena, perquè va poder-se apartar a temps.

“Vaig sentir el crit d’un amic meu dient-me que venia un cotxe a tota velocitat. Em vaig girar i no vaig tenir temps de reaccionar. El cotxe em va impactar de cara i vaig perdre la consciència”, relata Yere Biagui

Els fets van tenir lloc a les 23.45 hores, una estona després que els nois baixessin del tren. Segons expliquen, l’autor els va atropellar, va xocar amb un fanal, després va fer marxa enrere i finalment va fugir.

A en Biagui, tot i que no va tenir lesions greus, li feia mal l’espatlla i el taló i tenia rascades. El Moustapha Dieme, de 18 anys, va tenir més sort perquè segons explica, només va rebre un cop. Tanmateix, dos dels seus amics van ser traslladats a l’Hospital de Granollers amb ferides greus, dos al de Mollet, i la resta al CUAP de Granollers. “El Bakary, que és menor d’edat, li han hagut d’operar la cama”, apunta Dieme. L’informe mèdic determina que va patir una epifisiólisis de la tíbia, és a dir, una fractura de l’os, i això fa que actualment hagi d’anar a rehabilitació.

Aquella mateixa nit es va trobar el cotxe del presumpte autor de l’atropellament cremat a Canovelles. Durant els següents dies, veïns del barri del Congost —el mateix barri de Granollers on es va produir l’incident— i de Canovelles van iniciar la cerca del conductor. La mitjanit de 13 d’agost Mossos d’Esquadra va rebre un avís de la Policia Local que diverses persones increpaven el presumpte delinqüent. La policia catalana va presentar-se on es produïa la pica baralla i va detenir l’home a qui la justícia ara li imputa nou delictes d’homicidi en grau de temptativa.

“No se’ns treu del cap el que va passar. Vivim amb la paranoia i ara sortim menys de casa”, afirma Moustapha Dieme

Els dies després van ser durs per als joves. “No se’ns treu del cap el que va passar”, assenyala Dieme. “Vivim amb la paranoia i ara sortim menys de casa”, afegeix. “Vas caminant pel carrer, sents un soroll de cotxe i t’espantes, et gires i t’adones que qui condueix simplement està conduint, sentim que qui ens va atropellar segueix darrere nostre”, diu. Per la seva banda, en Biangui explica el mateix: “Vam estar dues setmanes de baixa i hem deixat de fer el que habitualment fem”. Ara, comenta, ha recuperat certa normalitat.

Conductor a presó 

Durant els dies posteriors a l’atropellament, el cas va tenir un seguiment mediàtic notable, però, tot i que la majoria de víctimes eren ciutadans de l’Estat espanyol amb famílies origen africà els mitjans de comunicació en cap cas van relacionar l’incident amb el racisme. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra assenyalen que la investigació que van realitzar, en un primer moment va contemplar la hipòtesi que l’atropellament pogués emmarcar-se dins dels delictes d’odi, però a la fi es van acabar determinant que es tractava d’un conflicte de convivència perquè el detingut coneixia amb anterioritat a una de les víctimes. Per la seva banda, els joves agredits, en declaracions a aquest mitjà afirmen que “la motivació de l’home era racista perquè cridava que mataria tots els negres”. “Ens va dir que marxéssim al nostre país”, afegeix.

Els Mossos d’Esquadra afirmen l’atropellament no va tenir motivacions racistes i té a veure amb un conflicte de convivència

Avui dia, segons ha pogut saber la Directa, el conductor encara està a presó. Els joves ja han declarat als jutjats de Granollers. El seu advocat explica que s’acusarà l’agressor per homicidi en grau de temptativa amb l’agreujant de delicte de discriminació contemplat a l’article 22.4 del Codi Penal.

Així mateix, els joves lamenten que “l’Ajuntament de Granollers no hagi dit ni fet res”, i per això van decidir convocar la concentració del dissabte. “Han de saber que nosaltres també ens podem manifestar i que el que ens ha passat no és normal”, explica Biagui.

De la mateixa manera, des de les organitzacions convocants de la concentració, entre les quals hi ha el Sindicat d’Habitatge de Granollers, OJS,  Endavant, La Malgirbada, Arran, els Casal Popular La Metxera, Totes Legals i el Sindicat de Poble de Vilamajor afirmen que “l’agressor era un conegut racista entre la joventut migrant, que els insultava sovint dient: marxeu al vostre país”. Així mateix, afegeixen que “havien intentat denunciar-ho en diverses ocasions, però la resposta per part de la policia no es donà fins al greu incident”.

Segons les organitzacions convocants de la concentració contra el racisme, a tot el Vallès Oriental fa temps que han crescut els discursos racistes i cada vegada hi ha més expressions de violència directa

Alhora, les organitzacions afirmen que “a tot el Vallès Oriental, com en molts altres llocs, fa temps” que es veu com “creixen els discursos racistes i cada vegada més les expressions de violència directa cap al proletariat migrant”. En la mateixa línia s’expressa Gemma Ferreon, directora de SOS racisme Catalunya, quan afirma que “les agressions racistes, que no el racisme, han anat en augment al mateix temps que la progressiva institucionalització de discursos antimigració”. En gran part, considera, per “la tíbia o nul·la resposta per part de les esquerres”. “No actuen, però si ho fan, no és fins que hi ha una agressió directa, però en aquest cas ni això”, sentencia.

La entrada “Cridava que mataria tots els negres”: les víctimes de l’atropellament múltiple a Granollers es manifesten contra el racisme se publicó primero en SOS Racisme.