Set de cada deu casos que arriben a l’entitat acaben sense ser denunciats, segons el darrer informe anual de l’associació

SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme als centres escolars catalans. Actualment, l’entitat està portant deu casos de situacions racistes en l’àmbit educatiu, de les quals la meitat s’han donat només en l’últim any. Marilda Sueiras, del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, apunta que en la majoria d’aquests casos l’escola com a institució és o bé l’agent discriminador o bé un agent permissiu davant d’aquestes discriminacions. Unes situacions de racisme que en la majoria dels casos acaben sense denúncia: en set de cada deu casos que es comuniquen a SOS Racisme no es denuncien els fets. Tot i això, en l’actualitat l’entitat està assumint l’acompanyament de 280 denúncies per casos de racisme, dels quals 110 van tenir lloc el 2022 i 170 corresponen a processos d’anys anteriors que encara estan en marxa, segons les dades del darrer informe anual InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya.

El fill de la Grisel Almeida va ser expulsat del col·legi internacional on estudiava sense cap expedient sancionador que expliqués els motius d’aquesta decisió. Abans d’això, aquest estudiant de 12 anys va ser convocat a un claustre disciplinari per un conflicte amb un altre alumne on ell havia sigut l’agredit. Se’l castigava per no voler reconèixer que, suposadament, ell havia provocat l’agressió. Després d’aquests fets va arribar l’expulsió, que la família va denunciar davant del Síndic de Greuges i la Fiscalia com a delicte d’odi, ja que consideraven que hi havia una motivació racista darrere del maltractament i els abusos rebuts pel seu fill per part de l’escola i dels seus companys. No obstant això, encara avui en dia la família no ha aconseguit reparació per aquests danys. 

Tot i que Almeida reconeix l’esforç del Síndic de Greuges d’arribar “fins al final de l’assumpte”, la Inspecció d’Educació va considerar que el centre educatiu tenia tot el dret d’expulsar l’alumne només pel fet de tenir tres faltes lleus —una de les quals era arribar tard a una classe— i la Fiscalia va acabar arxivant el cas i va qüestionar el fet que hi hagués discriminació. Finalment, Almeida va decidir acudir al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) d’SOS Racisme per intentar reobrir el cas i que es reconegui la discriminació racista que ha patit el seu fill. “El greuge que li han fet al nostre fill és irreparable. És la nostra responsabilitat denunciar-ho perquè no li passi a cap altre infant”, assenyala la mare. 

El d’Almeida és un dels 110 casos que l’entitat ha assumit l’últim any, dels quals un 17% té a veure amb situacions de discriminació en l’accés i el gaudi de drets socials com poden ser l’habitatge, la tutela judicial efectiva o l’educació. Una tipologia de situacions discriminatòries que, com assenyala Sueiras, ha tingut un increment sostingut en els últims anys a Catalunya: dels 21 casos identificats per l’entitat el 2017 s’ha passat als 69 que es van notificar el 2022. No obstant això, encara que SOS Racisme acabi identificant-les, la majoria d’aquestes situacions de racisme acaben sense ser denunciades, un 72%. De fet, en general, de les 337 situacions de racisme que va identificar l’entitat el 2022, set de cada deu van acabar sense denúncia. Paula Rossi, membre de l’equip del SAiD, explica que els motius que poden portar a una persona a no denunciar un incident racista són molt diversos, però en un 28% dels casos és la mateixa víctima qui renuncia a fer la denúncia, en la majoria dels casos per por o temor a represàlies.

De la infradenúncia als casos judicials exitosos

Dels casos que sí que acaben en denúncia i que SOS Racisme acaba assumint, aquest 2022 la majoria han tingut a veure amb discriminacions i abusos per part dels cossos de seguretat pública, un 22%. Es tracta del primer cop en els 30 anys de funcionament del SAiD que les denúncies relacionades amb la policia superen aquelles que tenen a veure amb els conflictes entre particulars (que el 2022 van suposar el 19% dels casos). No obstant això, encara que les denúncies contra els cossos de seguretat són les més nombroses entre els casos assumits per l’entitat, Sueiras destaca que aquest 2022 s’ha detectat el percentatge més alt d’infradenúncia dels últims anys: només un 35% dels casos on l’agressor és un agent policial s’acaben denunciant. Segons Sueiras això es deu al fet que hi ha una “impunitat generalitzada dels cossos de seguretat” i a què en l’àmbit judicial hi ha una presumpció de veracitat respecte als testimonis dels agents policials que fa molt difícil portar les denúncies per la via judicial. 

A banda, la major part de l’infradenúncia té a veure amb les situacions de discriminació que es donen entre particulars, ja que només un 27% acaben en denúncia encara que continuen sent la tipologia de casos més nombrosa de totes les que identifica SOS Racisme. Només el 2022 es van identificar 77 situacions de discriminació racial entre particulars, de les quals 21 les ha assumit l’entitat i han acabat en denúncia. Suerias remarca que en aquests casos és molt difícil fer intervencions per la via penal, ja que és molt difícil aportar proves dels fets, i per aquest motiu l’entitat està explorant mecanismes com la mediació o la intermediació directa del SAiD. En aquest sentit, l’advocat encarregat de la part penal d’SOS Racisme, Bruno Alegre Maestro, subratlla que un dels principals problemes que hi ha en el sistema penal és la revictimització. “El sistema penal instrumentalitza la víctima a la recerca de fets i sancions, però no es fixa en la reparació del patiment”, subratlla. 

Tot i això, l’advocat de l’entitat destaca que SOS Racisme ha aconseguit dos èxits judicials l’últim any, amb condemnes per delictes d’odi en fets que havien tingut lloc al carrer. Un d’ells és la condemna a una dona a Lleida que va agredir i intentar arrencar-li el vel del cap a una altra dona al carrer. El segon d’aquests èxits judicials és el de la condemna a un conductor de TMB per agredir també a una dona que portava el vel a l’autobús i que va tenir un problema tècnic amb els bitllets de transport d’una de les seves filles. En aquest darrer cas, Alegre Maestro subratlla el fet que la sentència ha sigut per a sis mesos de presó i nou mesos de multa per delictes d’odi i que s’ha establert una indemnització de 4.000 euros per a les víctimes —la dona i les seves filles— per danys morals, la qual anirà a càrrec de TMB si el condemnat no se’n fa càrrec (tenint en compte que els fets s’han donat mentre ell estava treballant). 

El SAiD arriba al 30è aniversari

En els 30 anys de funcionament del SAiD, l’entitat ha arribat a atendre un total d’11.837 persones. Segons les dades del darrer informe anual d’SOS Racisme —InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya—, el 2022 l’entitat va atendre més de 580 persones en 98 municipis diferents, una xifra que per segon any consecutiu és més del doble de la mitjana anual de casos identificats. D’aquestes persones, 414 era la primera vegada que s’adreçaven a SOS Racisme i tot i que hi ha un 19% d’aquestes consultes que tenien a veure amb qüestions administratives —com rebre informació sobre els processos de regularització o com accedir a certs recursos, per exemple—, quatre de cada cinc van ser identificades com a situacions constitutives de racisme. 

Rossi remarca que aquest 2022 ha sigut el primer any en la història del SAiD en què hi ha una majoria de dones denunciants que homes: un 55% de persones que s’identifiquen com a dona enfront d’un 44% que ho fan com a homes. A més, també ha sigut la primera vegada en els trenta anys de funcionament del servei que en la majoria de casos nous atesos les víctimes són persones estrangeres en situació regular (un 50%), quan normalment les persones amb nacionalitat espanyola eren la majoria en els anys anteriors (un 35% aquest 2022). Tot i això, Rossi assenyala que encara queda molta feina per fer per arribar a les persones que es troben en situació irregular, ja que només un 10% de les persones ateses es trobaven en aquesta situació. “Denunciar és un privilegi”, remarca la membre del SAiD. 

La entrada SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme a les escoles se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Preguntes i respostes – Racisme i Habitatge se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Nous recursos per l’acompanyament i la reparació del dany se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]

Los seis mossos investigados por una agresión racista en el Bages solicitan que se les practique la rueda de reconocimiento con la cara cubierta

 
Tras la denuncia interpuesta en febrero de 2019 por un joven contra seis antidisturbios de la unidad ARRO de Manresa, por presuntos delitos contra la integridad moral, torturas y lesiones con una motivación racista, se inició un procedimiento para investigar a los agentes que continúa abierto .
Desde el comienzo, los agentes se han negado a colaborar, acogiéndose a su derecho a no declarar y recorriendo algunas de las diligencias practicadas, alegando errores procesales. La última de ellas fue la práctica de la rueda de reconocimiento, llegando a interponer un recurso de apelación ante la Audiencia Provincial de Barcelona que recientemente ha sido desestimado, confirmando que la rueda de reconocimiento debe ser practicada.
En fecha 9 de diciembre de 2020, se ha dictado una Providencia por el Juzgado de Instrucción número 5 de Manresa, señalando la fecha de la rueda para el próximo 28 de enero de 2021. Nuevamente, los abogados de la defensa han recurrido la decisión judicial alegando que los agentes deben realizar la rueda de reconocimiento con la cara cubierta, ya que el denunciante, en su primera declaración, indicó que los agresores eran antidisturbios que iban con una braga y sin casco, y que no fueron los agentes de seguridad ciudadana, también presentes en el operativo.
SOS Racisme ha presentado un escrito de impugnación al recurso interpuesto por los Mossos, reiterando que, como es lógico, durante la intervención (que duró horas) los agresores se quitaron la braga, por lo que el denunciante afirma que puede reconocer a los agentes que le agredieron.
Este recurso es una nueva estrategia para dilatar el procedimiento que juzga unos hechos que pasaron hace ya casi dos años, aunque ello implique solicitar un absurdo, como es que una rueda de reconocimiento se lleve a cabo con la cara cubierta.
Desde 1999, el Servicio de Atención y Denuncia de SOS Racisme (SAiD) ha recogido 571 casos de racismo policial. En 20 años, sólo se han condenado 4 policías por la vía penal y en ningún caso se ha reconocido la motivación racista. SOS Racisme espera que este caso, con una prueba tan evidente como es la grabación de los hechos, no caiga en el saco de la impunidad y se logre condenar a los perpetradores y cómplices del abuso policial, tanto a nivel judicial como a nivel policial
 

*Foto miniatura de portada: Gemma Tubert, ACN
DESCARREGA EN PDF

La entrada Els sis mossos investigats per una agressió racista al Bages sol·liciten que se’ls practiqui la roda de reconeixement amb la cara coberta se publicó primero en SOS Racisme.

• Coneixer els drets humans
• El racisme una vulneració de drets humans
• Einer per lluitar contra el racisme, delictes d’odi i discriminació racistes

Tots els tallers i cursos s’ofereixen tant en modalitat presencial com online.
Per a més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres, enviant un correu a formacio@sosracisme.org

La entrada Tallers per a col·lectius travessats pel racisme del Servei d’Atenció i Denuncia se publicó primero en SOS Racisme.

Us presentem el nou material de difusió del Servei d’atenció i denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. El servei gratuït i especialitzat ofereix atenció a persones que han patit una discriminació o un delicte d’odi racista.
Assesora’t gratuitament. Les atencions es realitzaran en l’horari habitual del Servei d’Atenció i Denúncia amb cita prèvia.


 

La entrada Nou material informatiu del Servei d’atenció i denúncia SAiD se publicó primero en SOS Racisme.

 
Sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida:
 
Des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya ens posem en contacte amb vostè per mostrar la nostra indignació davant les irresponsables declaracions fetes al telenotícies Diari de Nit de Lleida Televisió el passat 12 de juliol, en el marc d’una manifestació convocada a la Plaça Ricard Vinyes contra les noves mesures de confinament de diversos municipis a Lleida. En aquestes declaracions, vostè va afirmar que “l’únic puesto d’hostaleria que hi ha focus són els hostals que tenim els temporers il·legals, perquè estan allí guardats, si no s’escapen…que el mateix alcalde ha dit que se l’escapen”.
Volem recordar-li que el director de la unitat COVID-19 de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, José Luis Morales-Rull, ja va advertir en unes declaracions a Via lliure que la majoria dels nous casos ja no estan relacionats amb el sector agrícola, i segons les dades de l’Hospital, la majoria ja no són de l’entorn hortofructícola sinó de transmissió comunitària. De fet, un 58% respon a aquest perfil. Morales-Rull assegura que “qualsevol persona del carrer ha pogut tenir contacte amb el virus”, i apunta com a focus d’expansió el sector serveis establint una vinculació (de casos) amb la socialització de persones que estan en contacte amb altra gent com ara professionals de comerços, bars, restaurants i serveis públics. A més, va mostrar preocupació pel creixent paper dels joves com a transmissors de la malaltia. També assenyalem que en la manifestació convocada a Ricard Vinyes no es van respectar les distàncies de seguretat.
Entenem la complicada situació i la incertesa en la què es troben els comerciants arran de les noves mesures de confinament degut als rebrots, però això de cap manera pot derivar o justificar el constant assenyalament cap a les persones temporeres com a focus dels contagis, quan elles mateixes són precisament  les més vulnerables i desemparades davant la crisi sanitària. Comentaris com el seu que estigmatitzen i acusen sense fonament, que tenen com a rerefons el racisme social i institucional inherent a la societat, fan més que abocar més tensió a la constant deshumanització i criminalització que pateixen.
Vostè, com a president de l’associació, i per tant portaveu dels comerciants, ha de ser conscient de les greus repercussions que poden tenir aquestes declaracions en les vides d’aquestes persones. Sabem que molta gent de Lleida ho estan passant malament, que han hagut de tancar els seus negocis o fer mans i mànigues per mantenir-los, però li recordem també que hi ha centenars de treballadors que segueixen vivint en condicions indignes, víctimes de l’explotació laboral de les grans empreses. A tot això se li sumem l’hostilitat, el menyspreu i la culpabilització per part de la societat, mitjans de comunicació i institucions que eludeixen les seves responsabilitats. En temps difícils volem apel·lar a la solidaritat i a la responsabilitat col·lectiva per fer front totes juntes a aquesta crisi, de la que no ens en sortirem si no és col·lectivament.
És per tot això que exigim una rectificació pública i immediata de les seves declaracions i el convidem a treballar plegats en la recerca de solucions per a tothom, sense instrumentalitzar i estigmatitzar la figura de les persones temporeres o de les què es troben en situació administrativa irregular, que no pas il·legal.
 
Atentament,
 
 
Plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya

 
Llegeix la carta en format pdf

La entrada Carta oberta al sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida se publicó primero en SOS Racisme.

El cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent i Peña, ha admès recentment als matins de TV3 que existeix un “biaix ètnic” en el camp de les identificacions policials i considera que “s’ha de treballar per corregir-lo” a base de formació i conscienciació. També ha considerat que “és una qüestió que és transversal a totes les policies i que té molt a veure amb els processos migratoris i amb la construcció del que han estat unes societats diverses”. Entendre i normalitzar el racisme policial i la seva violència com a tendència natural i conseqüència de processos migratoris i societats “diverses” és reduir el racisme a una qüestió moral. L’exclusió social la produeix l’Estat i les seves institucions sobre la base d’una jerarquització racial.
Des de la campanya Pareu de parar-me, impulsada per SOS Racisme, s’ha denunciat que la perfilació racial policial és l’element més bàsic del racisme institucional i serveix de porta d’entrada a la majoria d’abusos policials, per la qual cosa des del 2018 la campanya facilitat un llistat de propostes molt clares adreçades als cossos policials per posar fi a les identificacions per perfil racial. Entre elles hi ha la incorporació d’un formulari d’identificació i registre que, d’una banda, obligaria els agents a argumentar sempre el motiu d’una identificació i, de l’altra, permetria elaborar estadístiques per conèixer la dimensió de la discriminació i la taxa d’eficàcia de la tasca policial. Fins al moment, aquesta proposta ha estat rebutjada per tots els cossos policials de Catalunya. Tanmateix, s’implementa des de fa anys en diferents municipis de l’estat espanyol, com per exemple Fuenlabrada.
Més enllà de la formació i conscienciació que es pugui oferir als agents de policia del nostre país, urgeix posar fi a la impunitat policial, activant mecanismes de control i avaluació interna que permetin prevenir i lluitar contra casos com el següent.

Relat d’un cas de violència policial racista i de la lluita per la seva condemna
El cas que s’explica a continuació no és únicament conseqüència de la ideologia racista d’un grup d’agents del cos de Mossos d’Esquadra, sinó que ve determinat pel context de manca de mecanismes de control, impunitat, racisme i corporativisme policial en què els agents treballen.
La tarda del 10 de gener de 2019, en una petita localitat del Bages, en Wubi, un jove de 20 anys, es disposava a sortir de casa, quan a l’edifici on viu s’estava realitzant una intervenció policial per desnonament. En arribar al pàrquing del seu edifici, un grup d’agents dels Mossos van entrar i van demanar-li la documentació. Mentre l’identificaven, un dels agents va preguntar-li amb to burlesc si era el jardiner de l’edifici i, acte seguit, van començar a llençar-li bosses d’escombraries, a empentar-lo, a escopir-lo i a propinar-li cops al cap mentre proferien insults racistes. Va aconseguir fugir. En la seva fugida, un agent va disparar una arma sense tocar-lo. Al cap d’una estona va trucar als seus veïns per avisar-los del que li acabava de passar. Un d’ells va dir-li que en aquell moment els Mossos els estaven registrant. Ràpidament, un dels agents es va posar al telèfon i va amenaçar-lo amb posar-li una “ordre de busca i captura” si no tornava. En Wubi va decidir tornar a l’edifici per no tenir problemes, però va engegar la gravadora del mòbil. Un cop allà els agents van acusar-lo d’haver pegat un policia i van portar-lo cap al pàrquing, on ningú podia veure’ls. El van tirar al terra, el van colpejar amb les botes a les costelles, el van escopir i el van humiliar amb insults i amenaces racistes com ara:
 “Tú eres un mono”,“Otro día que toques a uno de los míos, te hundo la cara aquí, ¿vale?”, “Mírame a la cara, mírame a los ojos. ¿Tú has visto alguna vez al demonio tan cerca? Esto es lo más cerca que vas a ver al demonio”, “¡Hijo de puta!” “Me cago en tu puta madre”, “Kunta”, “He fallado, eh? Si no te reventaba las costillas”, “¿Has escuchado la bala cuando he disparado? ¡Te estoy hablando!”, “Negro de mierda. Hijo de la gran puta”, “negraco de mierda, ¡racista es poco!”, “Sí. Somos ordenados. Correcto”, “Mírame, racistas no, lo siguiente”, “La próxima vez que veas a la policía, corre. Pero intenta irte muy lejos. Vete más lejos de África, ¿sí? ¿Estás de acuerdo?”, “Kunta”, “Aquí de merda ja en tenim prou, només falta que ens mengem la de fora”, “¿Qué pasa? ¿que no te ha quedado la cara bastante clarita todavía?”
A continuació van traslladar-lo a comissaria, on va estar detingut sense rebre cap tipus d’atenció mèdica. Hores més tard, de matinada, un altre grup d’agents va traslladar-lo al Centre Hospitalari Sant Joan de Déu de Manresa, on van fer-li radiografies i proves en presència dels agents. Posteriorment van entregar-li l’informe de les lesions patides.
Arran d’aquesta actuació, els Mossos d’Esquadra van posar-lo a disposició judicial en qualitat de denunciat per un delicte contra la salut pública, instruït al Jutjat número 5 de Manresa, un procediment que ha estat arxivat.
En Wubi i la seva família van denunciar els fets per la via penal i van posar-se en contacte directament amb els Mossos d’Esquadra per demanar explicacions. Els Mossos van accedir a reunir-se i la familia d’en Wubi va demanar a Marilda Sueiras, advocada i tècnica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, que els acompanyés en aquesta reunió, on es va personar Josep Codina, Cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació.
Segons relata Marilda Sueiras: “El comissari Josep Codina es va limitar a escoltar i va assegurar que des dels Mossos d’Esquadra no es podia emprendre cap actuació contra els agents mentre el procediment penal estigués en curs. A hores d’ara, el cas es troba en fase d’instrucció i els agents segueixen treballant al cos i fent vida normal a l’espera de judici”.
Tanmateix, en Wubi assegura que aquella experiència li ha quedat marcada, amb unes conseqüències psicològiques clares: “A pesar que me han pasado muchas situaciones de estas, ese día a mí me quedó marcado y a veces me cuesta mucho hablarlo. Aunque es una cosa que poco a poco voy superando, es algo que siempre va a estar allí en el recuerdo”.
Des del 1999, el SAiD ha recollit 571 casos de racisme policial. En 20 anys, només s’han condemnat 4 policies per la via penal i en cap cas s’ha reconegut el racisme. Esperem que aquest cas, amb una prova tan evident com és la gravació dels fets, no caigui al sac de la impunitat i s’aconsegueixi condemnar els perpetradors i còmplices de l’abús policial, tant a nivell judicial com a nivell policial.
Ves al video on Wubi relata les conseqüències de l’abús policial sofert.

La entrada Les identificacions per perfil racial són la porta d’entrada a la violència policial se publicó primero en SOS Racisme.