L’Adel va anar a la comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola de Sant Feliu de Guíxols per renovar la documentació de residència i va acabar patint una agressió que li ha deixat seqüeles físiques i psicològiques. La jutgessa que instruïa el seu cas va demanar les imatges dels fets, però havien estat esborrades.

El dia que l’Adel va anar a la comissaria de la policia espanyola de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), a les nou menys deu del matí, per renovar el seu permís de residència, va canviar-li la vida per sempre. Mai va pensar que el tràmit que havia fet en altres ocasions acabaria amb una agressió que, segons un informe del Centre d’atenció a víctimes de maltractaments i tortura Sira, pot ser tipificada com a tortura. Va ser l’1 de juliol de 2022. “Encara ara tinc marques”, explica quan han passat quatre anys.

L’Adel –que prefereix no aparèixer amb el seu cognom– té 47 anys i va néixer a Larraix, el Marroc. Amb 24 anys va marxar per començar una nova vida a Catalunya on es va casar, treballa com a pintor i té dos fills, un dels quals té una discapacitat del 80%. Actualment viu a Sant Joan de Palamós, a pocs quilòmetres de la comissària on es van produir els fets. 

“Quan vaig ingressar a la comissaria, em van portar primer a un despatx, que és on es lliura tota la documentació”, explica. “La portava preparada i ordenada, perquè sempre me la prepara el gestor anticipadament per a tenir-ho tot en ordre”, afegeix. Ja des d’un bon inici, segons relata, el tracte de l’agent que hi havia a la saleta va ser agressiu. De mal humor, li va etzibar que faltava el document que acreditava el pagament de taxes per poder renovar el permís de residència i ell li va respondre que si mirava el codi de barres del document podia comprovar que l’impost estava pagat. “Em va dir: ‘tu no em dius el que haig de fer’”, explica el veí de Sant Joan de Palamós.

Per sortir del mal tràngol, l’Adel va comentar a l’agent que si ho preferia, podia anar al banc a buscar el rebut i tornar, però el policia li va contestar que si marxava no podria tornar a entrar i hauria de demanar una nova cita. Veient que el policia no volia ajudar-lo, l’home va decidir marxar. Abans, però va expressar el seu descontentament amb la forma com l’havia tractat.

“Li vaig dir que ja agafaria una altra cita i me n’aniria a un altre lloc, però que no eren maneres de tractar la gent”, explica l’Adel. Aquella queixa va ser l’inici de tot plegat. “Què has dit, fill de puta?”, va cridar el policia. Ell es disposava a marxar i va ser aleshores quan el policia que hi havia a l’entrada de l’oficina li va demanar la documentació. L’Adel va començar a regirar les butxaques del seu pantaló de pintor i l’agent, abans que pogués fer res, se li va abraonar al damunt i el va reduir a terra.  

Segons l’Adel, els nivells de violència a partir d’aleshores van prendre una nova dimensió. “El policia que m’havia demanat la documentació, em va intentar agafar del coll fent-me com una clau, jo vaig moure el cap com a acte reflex, em vaig sobresaltar instintivament, però no vaig oposar resistència”, diu. Una vegada a terra van aparèixer quatre agents més i el van emmanillar. “Se’m van posar al damunt, em pressionaven la cara i les costelles contra el terra; i un per darrere em doblegava les cames com si m’estigués resistint”, recorda. Li van trencar les ulleres i això li va produir talls a les celles, el van arrossegar per terra produint-li lesions als genolls i quan el van posar de peus, un dels policies li va donar un cop de puny a la cara. 

En aquell moment, va aparèixer un policia de paisà que en paraules de l’Adel semblava el cap de la resta i que li va dir: “Estàs cridant a la meva comissaria; ara t’assabentaràs, moro de merda, et penses que estàs al Marroc? Resa al teu Déu, que ni ell et deslliurarà”. 

A continuació, el van portar per la força a la tercera planta de la comissaria. “Mentre pujava, sentia que m’anaven a matar. Pensava en els meus fills, tenia molta por de morir”, rememora. “No paraven de cridar-me: ‘Fill de puta, moro de merda, veniu aquí i us creieu els amos’”, explica.

L’Adel estava en xoc i quasi va perdre el coneixement. A la tercera planta el van ficar en una sala de tres metres quadrats que, assenyala l’Adel, “no tenia càmeres” i on dos dels policies mentre li posaven una porra al coll, li cridaven: “Et rebentaré el cap, el pixaré, et cremaré els papers”. 

L’Adel va preguntar-li al cap de la resta per què l’estaven tractant amb tanta violència, i l’agent li va donar un cop de taló a la cara que va fer que perdés una dent. “Després em va pegar una segona puntada amb el taló a l’esquena, que em va deixar una rascada important i aleshores, tots els policies em van començar a pegar: moltes puntades i cops estant estirat a terra, emmanillat per darrere”, explica. “Quan es van cansar, em van asseure en una cadira i em van emmanillar per sota del seient, en una postura incòmoda, que m’obligava a estar inclinat”, afegeix. 

L’Adel no entenia res i plorava de ràbia. Demanava anar al bany o aigua, però tot li era negat. Per contra, el policia que ell identifica com a cap el va amenaçar d’expulsar-lo de l’Estat espanyol i l’Adel va respondre-li que això no era potestat seva. Un altre agent va agafar-lo del coll de nou com a represàlia i aleshores l’Adel va caure desmaiat a conseqüència de la maniobra asfixiant. Al cap d’una estona es va despertar tot moll perquè li havien llençat aigua per despertar-lo. “Em vaig adonar que no sabien què fer amb mi i vaig percebre un canvi d’actitud”, diu. “En aquest moment, va aparèixer un nou agent vestit de paisà, d’uns 40 anys, que jo crec que era marroquí, amb bigoti, i em va explicar que havien trucat a l’ambulància”, diu.

Quan quatre anys després, l’Adel narra per darrer cop la seva experiència, assenyala que durant tot aquell temps es va sentir “segrestat”. 

Els dos infermers que el van veure a la saleta van assenyalar que no podien fer-li una valoració mèdica allà i van demanar de portar-lo al CAP. Els policies van acceptar la demanda, però, com farien durant tot el trasllat i la revisió mèdica, van indicar al personal mèdic que l’Adel era “molt perillós” i que calia tenir-lo controlat. Tres agents van pujar a l’ambulància i d’altres van seguir el vehicle fins al CAP de Sant Felius de Guíxols. Allà li van fer una revisió que va començar a les 10.17 hores del matí i va durar onze minuts. A continuació, el van conduir de nou a la comissaria on l’actitud va canviar una mica, assenyala la víctima. Li van deixar trucar a la família i també va poder contactar amb un advocat que li va facilitar el seu germà, tot i que els policies insistien que era millor que contractés un lletrat d’ofici.

Després de prendre-li les empremtes als calabossos, va poder reunir-se amb el seu advocat. L’Adel va demanar de declarar a Sant Feliu de Guíxols, però els agents es van mostrar contraris que ho fes fins que el lletrat va amenaçar de demanar l’habeas corpus –procediment per obtenir la immediata posada a disposició de l’autoritat judicial de qualsevol persona detinguda il·legalment– per invalidar la detenció. Aleshores, l’home va poder presentar-se davant la jutgessa, que el va deixar en llibertat.

Dies més tard, l’Adel presentaria una denúncia a través de SOS Racisme en la qual es demanaven les gravacions de les càmeres de videovigilància de la comissaria. Tanmateix, quan la magistrada va requerir la prova, les imatges havien estat esborrades. A més, l’Adel va presentar dos informes mèdics que certifiquen la violència rebuda: el primer molt exigu del CAP i un segon, hores més tard de ser agredit, quan ja estava en llibertat, de l’Hospital de Palamós. Aquest segon corroborava l’agressió. 

Tot i les proves, la causa va quedar arxivada. Va ser reoberta quan SOS Racisme va presentar un recurs a l’Audiència de Girona en el qual va presentar un informe pericial basat en el Protocol d’Istanbul. Al mateix temps, però, els agents del Cos Nacional de Policial (CNP) han denunciat l’Adel per atemptat contra l’autoritat.

El seu advocat actual considera que la fase d’instrucció del cas “és deficient” i apunta que “no s’ha fet la investigació pertinent per resoldre’l”. 

Quan l’Adel va sortir dels jutjats el va rebre el seu germà. Ja en llibertat, alguna cosa s’havia esquerdat dins seu. “Estava tan trencat, tan malament, tan destrossat que no tenia ni ganes de viure”, afirma. El germà, que viu a Cadaqués, li va dir si volia passar uns dies amb ell per descansar i l’endemà, amb tota la família, es va traslladar al poble del Cap de creus.

Segons relata, va ser a la platja del municipi que va tornar a veure els dos primers agents que havien començat l’agressió. Tot i que en un primer moment va pensar que era casualitat, després va considerar que era impossible que fossin allà per atzar. A menys de tres metres de distància, els agents comentàvem amb fanfarroneria com havien agredit l’Adel. “Em vaig posar molt nerviós i el meu germà va intentar calmar-me, dient-me que era el que estaven buscant, que era una provocació perquè jo reaccionés i poguessin justificar el que m’havien fet, així que vam decidir anar-nos-en de la platja”, diu. 

En la seva descripció dels fets, l’Adel esmenta diversos tipus de tortures físiques com puntades de peu, cops de puny, bufetades, maniobres per asfixiar-lo o obligar-lo a romandre en postures humiliants i estressants. Així mateix, també descriu tortura psicològica, com les amenaces que va rebre, els insults racistes o l’alternança de rols dels agents.

Per la seva banda, l’informe del Centre Sira, basat en el Protocol d’Istanbul, certifica la veracitat d’allò que descriu l’Adel i assenyala que algunes de les agressions viscudes per l’home encara eren visibles quan es va dur a terme la investigació, l’agost del 2024. En són exemple la pròtesi dental que porta o les ferides que té a la tíbia o a l’esquena.

Alhora, encara perduraven els símptomes d’estrès posttraumàtic.“Quan creuo la duana, amb el mateix cos de policies, sempre penso ‘a veure què passarà’, i a vegades els agents són molt educats i simpàtics, però fins que no veig la seva reacció estic nerviós”, explicava. En aquest sentit, l’informe apunta que l’home va patir una disminució de la gana i va perdre més de deu quilos després de patir l’agressió.

De la mateixa manera, segons l’informe de Sira, l’Adel presentava símptomes depressius. “Hi ha dies que estàs bé però i hi ha dies que estàs baix i te’n vas al fons, i venen els records, perds la força, i has d’estar lluitant per sobreviure. No hi ha la tranquil·litat d’una vida normal. No notes la felicitat que tenies abans. A vegades estic molt trist”, afirmava.

La entrada Un veí de l’Empordà denuncia la policia per tortura: “Deien que em rebentarien el cap, se’m pixarien i em cremarien els papers” se publicó primero en SOS Racisme.

Enllaç directe a l’entrevista a Cheikh Abdoul Khadre Drame, president de SOS Racisme Catalunya.

SOS Racisme Catalunya, entitat que treballa per la denúncia del racisme i l’acompanyament a qui el pateix, s’ha vist obligada a parar la seva activitat temporalment per falta de finançament.

Independència, denúncia, incidència i sensibilització. Aquests són, des de la seva creació l’any 1989, els pilars de SOS Racisme Catalunya, una entitat que treballa per la defensa dels drets humans des de l’acció antiracista. La seva tasca es concentra en campanyes de denúncia i sensibilització, formacions orientades a fomentar una consciència crítica respecte al racisme i el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), obert a qualsevol persona que hagi patit o presenciat una situació racista i on s’ofereix acompanyament, representació judicial i intervenció directa i administrativa.

L’equip d’11 persones que formen part de SOS Racisme Catalunya va atendre 628 persones de fins a 83 municipis diferents durant l’any 2023. Ara, la tasca de l’entitat perilla i les treballadores s’han vist obligades a parar la seva activitat durant uns mesos. El 75% del seu finançament prové de l’administració pública i aquest s’ha vist reduït notablement els últims anys, afectant la qualitat del servei. És per això que han llançat una campanya de micromecenatge per obtenir suport econòmic d’altres vies i alhora fer una alerta sobre com la falta de finançament afecta el seu treball en l’acció antiracista.

La entrada Cheikh Drame: “No m’imagino una societat catalana sense SOS Racisme Catalunya” se publicó primero en SOS Racisme.

Set de cada deu casos que arriben a l’entitat acaben sense ser denunciats, segons el darrer informe anual de l’associació

SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme als centres escolars catalans. Actualment, l’entitat està portant deu casos de situacions racistes en l’àmbit educatiu, de les quals la meitat s’han donat només en l’últim any. Marilda Sueiras, del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, apunta que en la majoria d’aquests casos l’escola com a institució és o bé l’agent discriminador o bé un agent permissiu davant d’aquestes discriminacions. Unes situacions de racisme que en la majoria dels casos acaben sense denúncia: en set de cada deu casos que es comuniquen a SOS Racisme no es denuncien els fets. Tot i això, en l’actualitat l’entitat està assumint l’acompanyament de 280 denúncies per casos de racisme, dels quals 110 van tenir lloc el 2022 i 170 corresponen a processos d’anys anteriors que encara estan en marxa, segons les dades del darrer informe anual InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya.

El fill de la Grisel Almeida va ser expulsat del col·legi internacional on estudiava sense cap expedient sancionador que expliqués els motius d’aquesta decisió. Abans d’això, aquest estudiant de 12 anys va ser convocat a un claustre disciplinari per un conflicte amb un altre alumne on ell havia sigut l’agredit. Se’l castigava per no voler reconèixer que, suposadament, ell havia provocat l’agressió. Després d’aquests fets va arribar l’expulsió, que la família va denunciar davant del Síndic de Greuges i la Fiscalia com a delicte d’odi, ja que consideraven que hi havia una motivació racista darrere del maltractament i els abusos rebuts pel seu fill per part de l’escola i dels seus companys. No obstant això, encara avui en dia la família no ha aconseguit reparació per aquests danys. 

Tot i que Almeida reconeix l’esforç del Síndic de Greuges d’arribar “fins al final de l’assumpte”, la Inspecció d’Educació va considerar que el centre educatiu tenia tot el dret d’expulsar l’alumne només pel fet de tenir tres faltes lleus —una de les quals era arribar tard a una classe— i la Fiscalia va acabar arxivant el cas i va qüestionar el fet que hi hagués discriminació. Finalment, Almeida va decidir acudir al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) d’SOS Racisme per intentar reobrir el cas i que es reconegui la discriminació racista que ha patit el seu fill. “El greuge que li han fet al nostre fill és irreparable. És la nostra responsabilitat denunciar-ho perquè no li passi a cap altre infant”, assenyala la mare. 

El d’Almeida és un dels 110 casos que l’entitat ha assumit l’últim any, dels quals un 17% té a veure amb situacions de discriminació en l’accés i el gaudi de drets socials com poden ser l’habitatge, la tutela judicial efectiva o l’educació. Una tipologia de situacions discriminatòries que, com assenyala Sueiras, ha tingut un increment sostingut en els últims anys a Catalunya: dels 21 casos identificats per l’entitat el 2017 s’ha passat als 69 que es van notificar el 2022. No obstant això, encara que SOS Racisme acabi identificant-les, la majoria d’aquestes situacions de racisme acaben sense ser denunciades, un 72%. De fet, en general, de les 337 situacions de racisme que va identificar l’entitat el 2022, set de cada deu van acabar sense denúncia. Paula Rossi, membre de l’equip del SAiD, explica que els motius que poden portar a una persona a no denunciar un incident racista són molt diversos, però en un 28% dels casos és la mateixa víctima qui renuncia a fer la denúncia, en la majoria dels casos per por o temor a represàlies.

De la infradenúncia als casos judicials exitosos

Dels casos que sí que acaben en denúncia i que SOS Racisme acaba assumint, aquest 2022 la majoria han tingut a veure amb discriminacions i abusos per part dels cossos de seguretat pública, un 22%. Es tracta del primer cop en els 30 anys de funcionament del SAiD que les denúncies relacionades amb la policia superen aquelles que tenen a veure amb els conflictes entre particulars (que el 2022 van suposar el 19% dels casos). No obstant això, encara que les denúncies contra els cossos de seguretat són les més nombroses entre els casos assumits per l’entitat, Sueiras destaca que aquest 2022 s’ha detectat el percentatge més alt d’infradenúncia dels últims anys: només un 35% dels casos on l’agressor és un agent policial s’acaben denunciant. Segons Sueiras això es deu al fet que hi ha una “impunitat generalitzada dels cossos de seguretat” i a què en l’àmbit judicial hi ha una presumpció de veracitat respecte als testimonis dels agents policials que fa molt difícil portar les denúncies per la via judicial. 

A banda, la major part de l’infradenúncia té a veure amb les situacions de discriminació que es donen entre particulars, ja que només un 27% acaben en denúncia encara que continuen sent la tipologia de casos més nombrosa de totes les que identifica SOS Racisme. Només el 2022 es van identificar 77 situacions de discriminació racial entre particulars, de les quals 21 les ha assumit l’entitat i han acabat en denúncia. Suerias remarca que en aquests casos és molt difícil fer intervencions per la via penal, ja que és molt difícil aportar proves dels fets, i per aquest motiu l’entitat està explorant mecanismes com la mediació o la intermediació directa del SAiD. En aquest sentit, l’advocat encarregat de la part penal d’SOS Racisme, Bruno Alegre Maestro, subratlla que un dels principals problemes que hi ha en el sistema penal és la revictimització. “El sistema penal instrumentalitza la víctima a la recerca de fets i sancions, però no es fixa en la reparació del patiment”, subratlla. 

Tot i això, l’advocat de l’entitat destaca que SOS Racisme ha aconseguit dos èxits judicials l’últim any, amb condemnes per delictes d’odi en fets que havien tingut lloc al carrer. Un d’ells és la condemna a una dona a Lleida que va agredir i intentar arrencar-li el vel del cap a una altra dona al carrer. El segon d’aquests èxits judicials és el de la condemna a un conductor de TMB per agredir també a una dona que portava el vel a l’autobús i que va tenir un problema tècnic amb els bitllets de transport d’una de les seves filles. En aquest darrer cas, Alegre Maestro subratlla el fet que la sentència ha sigut per a sis mesos de presó i nou mesos de multa per delictes d’odi i que s’ha establert una indemnització de 4.000 euros per a les víctimes —la dona i les seves filles— per danys morals, la qual anirà a càrrec de TMB si el condemnat no se’n fa càrrec (tenint en compte que els fets s’han donat mentre ell estava treballant). 

El SAiD arriba al 30è aniversari

En els 30 anys de funcionament del SAiD, l’entitat ha arribat a atendre un total d’11.837 persones. Segons les dades del darrer informe anual d’SOS Racisme —InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya—, el 2022 l’entitat va atendre més de 580 persones en 98 municipis diferents, una xifra que per segon any consecutiu és més del doble de la mitjana anual de casos identificats. D’aquestes persones, 414 era la primera vegada que s’adreçaven a SOS Racisme i tot i que hi ha un 19% d’aquestes consultes que tenien a veure amb qüestions administratives —com rebre informació sobre els processos de regularització o com accedir a certs recursos, per exemple—, quatre de cada cinc van ser identificades com a situacions constitutives de racisme. 

Rossi remarca que aquest 2022 ha sigut el primer any en la història del SAiD en què hi ha una majoria de dones denunciants que homes: un 55% de persones que s’identifiquen com a dona enfront d’un 44% que ho fan com a homes. A més, també ha sigut la primera vegada en els trenta anys de funcionament del servei que en la majoria de casos nous atesos les víctimes són persones estrangeres en situació regular (un 50%), quan normalment les persones amb nacionalitat espanyola eren la majoria en els anys anteriors (un 35% aquest 2022). Tot i això, Rossi assenyala que encara queda molta feina per fer per arribar a les persones que es troben en situació irregular, ja que només un 10% de les persones ateses es trobaven en aquesta situació. “Denunciar és un privilegi”, remarca la membre del SAiD. 

La entrada SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme a les escoles se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Preguntes i respostes – Racisme i Habitatge se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Nous recursos per l’acompanyament i la reparació del dany se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]

Los seis mossos investigados por una agresión racista en el Bages solicitan que se les practique la rueda de reconocimiento con la cara cubierta

 
Tras la denuncia interpuesta en febrero de 2019 por un joven contra seis antidisturbios de la unidad ARRO de Manresa, por presuntos delitos contra la integridad moral, torturas y lesiones con una motivación racista, se inició un procedimiento para investigar a los agentes que continúa abierto .
Desde el comienzo, los agentes se han negado a colaborar, acogiéndose a su derecho a no declarar y recorriendo algunas de las diligencias practicadas, alegando errores procesales. La última de ellas fue la práctica de la rueda de reconocimiento, llegando a interponer un recurso de apelación ante la Audiencia Provincial de Barcelona que recientemente ha sido desestimado, confirmando que la rueda de reconocimiento debe ser practicada.
En fecha 9 de diciembre de 2020, se ha dictado una Providencia por el Juzgado de Instrucción número 5 de Manresa, señalando la fecha de la rueda para el próximo 28 de enero de 2021. Nuevamente, los abogados de la defensa han recurrido la decisión judicial alegando que los agentes deben realizar la rueda de reconocimiento con la cara cubierta, ya que el denunciante, en su primera declaración, indicó que los agresores eran antidisturbios que iban con una braga y sin casco, y que no fueron los agentes de seguridad ciudadana, también presentes en el operativo.
SOS Racisme ha presentado un escrito de impugnación al recurso interpuesto por los Mossos, reiterando que, como es lógico, durante la intervención (que duró horas) los agresores se quitaron la braga, por lo que el denunciante afirma que puede reconocer a los agentes que le agredieron.
Este recurso es una nueva estrategia para dilatar el procedimiento que juzga unos hechos que pasaron hace ya casi dos años, aunque ello implique solicitar un absurdo, como es que una rueda de reconocimiento se lleve a cabo con la cara cubierta.
Desde 1999, el Servicio de Atención y Denuncia de SOS Racisme (SAiD) ha recogido 571 casos de racismo policial. En 20 años, sólo se han condenado 4 policías por la vía penal y en ningún caso se ha reconocido la motivación racista. SOS Racisme espera que este caso, con una prueba tan evidente como es la grabación de los hechos, no caiga en el saco de la impunidad y se logre condenar a los perpetradores y cómplices del abuso policial, tanto a nivel judicial como a nivel policial
 

*Foto miniatura de portada: Gemma Tubert, ACN
DESCARREGA EN PDF

La entrada Els sis mossos investigats per una agressió racista al Bages sol·liciten que se’ls practiqui la roda de reconeixement amb la cara coberta se publicó primero en SOS Racisme.

• Coneixer els drets humans
• El racisme una vulneració de drets humans
• Einer per lluitar contra el racisme, delictes d’odi i discriminació racistes

Tots els tallers i cursos s’ofereixen tant en modalitat presencial com online.
Per a més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres, enviant un correu a formacio@sosracisme.org

La entrada Tallers per a col·lectius travessats pel racisme del Servei d’Atenció i Denuncia se publicó primero en SOS Racisme.

Us presentem el nou material de difusió del Servei d’atenció i denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. El servei gratuït i especialitzat ofereix atenció a persones que han patit una discriminació o un delicte d’odi racista.
Assesora’t gratuitament. Les atencions es realitzaran en l’horari habitual del Servei d’Atenció i Denúncia amb cita prèvia.


 

La entrada Nou material informatiu del Servei d’atenció i denúncia SAiD se publicó primero en SOS Racisme.