• La signatura del manifest en favor del dret a la llibertat religiosa per part de tots els partits representats a l’ajuntament tret del PP obliga a ser conseqüents en les actuacions. Si es defensa un dret, cal dur a terme les actuacions necessàries per possibilitar el seu exercici. El manifest és positiu i és important, però no és suficient. Són necessàries altres accions públiques visibles que serveixin per fer pedagogia ciutadana, condemnar les actituds xenòfobes i que permetin sumar-se a la ciutadania.
• Cal augmentar la presència policial a la zona, per posar distància entre els manifestants contraris a l’oratori i les persones que volen entrar a resar. No s’ha de permetre cap acció d’intimidació o que posi en perill la integritat de les persones.
• El control del soroll, molèsties als veïns, ocupació de la via pública, etc. que fan els manifestants anti-mesquita ha de ser el mateix que hi hauria en altres casos. Es tolerarien en una altra situació botzines, crits, insults, cops als contenidors i ocupació del carrer durant vàries hores cada dia?
• El contingut obertament xenòfob de la protesta ha augmentat progressivament, com ho mostren les octavetes i les consignes. La manca d’actuació crea un clima d’impunitat que fa créixer l’expressió de la xenofòbia.
• També augmenta el grau de violència de les protestes, fins ara verbal però amb greu risc de convertir-se en un atac físic. El sentiment d’impunitat davant la manca d’actuació pot afavorir aquest salt qualitatiu, que tindria unes conseqüències gravíssimes en el barri i podria estendre’s a altres barris de la ciutat.
• Cal evitar l’expressió “protestes veïnals” per referir-se a les manifestacions. Per sort, no són tots els veïns els qui s’oposen al dret de la llibertat de culte. A més, els qui resen són també veïns.
• La solució al conflicte no pot passar únicament per vies policials, però la defensa pràctica dels drets ha de ser ferma i unànime. Buscar un nou local té el risc de traslladar el conflicte sense resoldre’l. Cal mostrar el més ferm rebuig contra qualsevol actitud xenòfoba, i alhora conèixer i combatre les seves causes: desconeixement, por al desconegut, influència de prejudicis transmesos per la tradició i pels mitjans de comunicació, etc.
• Els mitjans de comunicació tenen un paper i una responsabilitat molt important en aquest tema. En cap cas s’han de barrejar les notícies sobre aquest conflicte amb el tema del terrorisme “islamista”, ni s’han de presentar les mesquites com a focus de difusió del terrorisme, ni s’ha de permetre que els mitjans facin d’altaveus de les actituds xenòfobes.

SOS Racisme Catalunya
2 novembre 2004

La entrada Escalada xenòfoba al Singuerlin se publicó primero en SOS Racisme.