1. OBSERVA la intervenció. No intervinguis.*

Enregistra la situació en vídeo, àudio i/o foto.

• Tens dret a fer fotos i enregistrar àudio i vídeo del que passa en espais públics, com ho són el carrer o les estacions de transports públics.
• No està prohibit difondre imatges preses en espais públics. No obstant això, segons l’article 36 de la LO4/2015 és una infracció greu: «23. El uso no autorizado de imágenes o datos personales o profesionales de autoridades o miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que pueda poner en peligro la seguridad personal o familiar de los agentes, de las instalaciones protegidas o en riesgo el éxito de una operación, con respeto al derecho fundamental a la información.» Si no estàs segura o segur, assessora’t jurídicament.
• Sí que tens dret a utilitzar les imatges (on apareguin agents de policia) com a mitjans de prova en procediments judicials.

Anota el número d’identificació dels agents actuants o del vehicle policial. Apunta detalls com el lloc, l’hora i dades dels agents de seguretat (p.ex. empresa de seguretat; cos de seguretat actuant).
Fes-te visible per a la persona identificada.
*La teva intervenció pot ser considerada una “obstrucció” a la tasca dels agents. Per minimitzar aquest risc, es recomana situar-se a una distància prudent, no invasiva, i no intervenir verbalment.
 

2. INTERVÉ després de la intervenció.

Pregunta als agents el motiu de la intervenció.
Adreça’t a la persona identificada o intervinguda oferint-te com a testimoni pel cas que vulgui denunciar. Facilita les teves dades de contacte a la persona identificada i, si ell/ella accepta donar-te les seves, conserva-les.
Puja immediatament el material enregistrat al núvol privat i NO esborris mai l’arxiu original del suport de gravació.
 

3. DENUNCIA

Amb tota la informació recopilada, busca assessorament comunicant-te amb el SAiD, el Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme.
Tingues en compte que, jurídicament, les denúncies només poden prosperar si disposem de:

• La denúncia de la víctima dels fets, que com a persona perjudicada té la voluntat de denunciar;
• Proves per demostrar com han succeït els fets, com ho són les declaracions dels testimonis i les gravacions dels fets.

La entrada Què podem fer quan som testimonis d’una intervenció per les forces de seguretat (privada i pública) que podria ser desproporcionada? se publicó primero en SOS Racisme.

Un dia d’estiu, al migdia, la Saloua havia d’agafar el tramvia per anar a la feina. Com que no tenia el bitllet, es va dirigir a la màquina de la parada per a comprar un títol de transport. No disposava, però, de la quantitat exacta de diners que demanava la màquina (que no dóna canvi) i va decidir comprar el bitllet directament al revisor en el tramvia.
En entrar al tramvia, dos vigilants de seguretat la van mirar malament i se li van apropar. En rebre les seves mirades, Saloua, que portava mocador i estava escoltant música amb els auriculars, la va apagar.
–  “Señora, pique el viaje porque hay revisores”, li va dir un dels vigilants.
–  “¿Dónde?”, va respondre ella, per a poder anar a comprar el bitllet.
–  “Las cosas no se hacen así. Todos sois iguales…”, li va dir de sobte l’altre vigilant.
–  “Todos… ¿Quiénes?”, va preguntar la Saloua, que no va rebre resposta.

Sense afegir res més, els dos vigilants van agafar-la per la bossa que portava, després pel coll, i la van treure del tramvia. Un cop a l’andana, la Saloua va començar a discutir amb ells.

“No podeu actuar així!”, va dir enfadada als dos vigilants, que no portaven cap mena d’identificació visible a l’uniforme. Saloua els va demanar el número d’identificació per a poder denunciar els fets a l’empresa, però un cop més no va rebre resposta.
Aleshores, un dels dos vigilants va provar de donar-li una bufetada a la cara. La Saloua la va poder esquivar, però li va rascar l’ull. En aquell moment, una dona que estava esperant a la parada es va apropar als tres i, dirigint-se a la Saloua, va dir: “Eres tonta, no sabes ver una identificación. Eres una ignorante”. Tot seguit, li va donar una bufetada i va intentar treure-li el mocador del cap.
La Saloua va reaccionar de seguida i li va retornar la bufetada. Acte seguit, els vigilants –que havien tornat a pujar al tramvia– van intervenir agafant la Saloua pel coll i immobilitzant-la, mentre la dona li propinava cops en el costat.
Una altra noia, que portava rastes i estava esperant a l’andana, es va apropar i va preguntar què estava passant. La dona que va agredir la Saloua, en veu alta, li va contestar: “Las rastanazis son así”.
La Saloua va decidir trucar a Mossos d’Esquadra i després d’uns minuts una parella d’agents es van presentar a l’andana. La noia amb rastes ja no hi era, havia pujat al tramvia, i a l’andana només quedaven la Saloua, la dona que la va agredir i els vigilants. Saloua va explicar als agents tot el que havia passat.

En un primer moment, un agent li va dir que no denuncies els fets perquè “això col·lapsa als jutjats”. Després, els agents van recollir el seu testimoni per redactar l’atestat.

Quan la Saloua va treure el DNI per identificar-se, la dona que la va agredir –que encara estava a prop d’ella– va exclamar “¡Y encima española!”.
L’endemà de l’agressió, la Saloua va anar a interposar denúncia a una comissaria de Mossos d’Esquadra. Uns dies després, va venir a explicar els fets al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, que va assumir el seu cas. Com a conseqüència dels fets està en tractament mèdic, pren ansiolítics per dormir, viu amb una sensació d’alerta constant i va deixar d’anar en Tram.
“Tenen la llibertat d’acusar-te de qualsevol cosa. Penseu que sense mocador m’hagués passat el mateix?”, ens va dir la Saloua, que en deu anys a Barcelona no ha rebut ni una sola multa per viatjar sense títol de transport. Davant d’aquesta agressió s’ha sentit desubicada, desatesa pel sistema de justícia i desprotegida davant la injustícia que va viure. Però també amb més ganes que mai d’implicar-se en la lluita antiracista.
 
 

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RelatsReals: El racisme viatja en tramvia se publicó primero en SOS Racisme.

No havien passat ni 24 hores d’aquella discriminació quan en Ramón va veure’s protagonista d’una actuació policial al metro per part dels Mossos d’Esquadra, que van informar-lo que havia estat denunciat per haver increpat i agredit l’inspector de Prosegur

No havien passat ni 24 hores d’aquella discriminació quan en Ramón va veure’s protagonista d’una actuació policial al metro per part dels Mossos d’Esquadra, que van informar-lo que havia estat denunciat per haver increpat i agredit l’inspector de Prosegur. Malgrat l’ansietat i el pànic que sentia en aquell moment, va explicar als agents que era a l’inrevés, que l’assetjat era ell.
En Ramón, que coneixia tot l’entrellat de Prosegur i dels seus treballadors, sabia que aquella maniobra no havia estat obra únicament de l’inspector. Sospitava també del senyor Juan Carlos, cap de servei de Prosegur, que supervisava els seus equips. En més d’una ocasió, sabent que en Ramón era delegat sindical, en Juan Carlos li havia demanat informació sobre diferents treballadors, simplement perquè no li queien bé o perquè els considerava competència directa. En Ramón sempre s’hi havia negat rotundament.
Va començar a indagar i a preguntar fins que va trobar un company de feina que assegurava que en Juan Carlos li havia dit: “Ayúdame. Hay que cargarse al negro de mierda como sea”. El company, molt amic del Ramón, s’havia negat a col·laborar amb en Juan Carlos, i estava disposat a explicar allò davant d’un jutge.

Va començar a indagar i a preguntar fins que va trobar un company de feina que assegurava que en Juan Carlos li havia dit: “Ayúdame. Hay que cargarse al negro de mierda como sea”

Amb el suport del sindicat, va decidir posar una querella criminal contra tots els implicats per un delicte de calúmnies, injúries i falsedat documental. A l’espera del judici, les mostres d’assetjament no cessaven. Hi havia pintades a totes les parades de metro per on ell passava amb frases com “negro de mierda” o “tutankamon”. D’altra banda, la denúncia falsa que l’inspector havia interposat contra ell, va ser retirada.
Després d’això, en Ramón va començar a tenir episodis d’ansietat recurrents i va agafar-se un mes de baixa. Després es va lesionar i va passar-se tot un any sense poder treballar. Fa uns mesos que s’ha reincorporat a l’empresa i no ha estat gens fàcil. Ja no està treballant a TMB, sinó a una mútua sanitària. Ha hagut de barallar-se i reclamar judicialment que li mantinguin el càrrec que tenia abans, el de coordinador d’equip, i les condicions, amb tots els plusos que li pertoquen.
Malgrat que el jutge li ha donat la raó, sent que li fan la guitza pagant-li tard i que el molesten sempre que troben ocasió. Reconeix que ho ha passat molt malament i, malgrat l’innegable suport que ha sentit en tot moment per part del sindicat, ha decidit recórrer al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme per sentir-se més acompanyat i perquè s’avaluï la dimensió racista de l’assetjament laboral que segueix patint.

Aquest text forma part de #RelatsReals, una col·laboració entre la ‘Directa’ i SOS Racisme, escrita per Mònica López. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Plantar cara al mobbing laboral en el sector de la seguretat privada se publicó primero en SOS Racisme.

La Patri va acompanyar el revisor a la comissaria de policia local perquè els agents comprovessin si la targeta funcionava, però no la van deixar entrar a la sala

A la mateixa estació de Sils hi ha una comissaria de policia local. La Patri va acompanyar el revisor perquè els agents comprovessin si la targeta funcionava, però no la van deixar entrar a la sala. Es va quedar sola, esperant a fora. Quan els agents tornaren, li van posar una multa per alteració de l’ordre públic i, a sobre, no van retornar-li el bitllet requisat: una T-10 a la que encara li quedaven set viatges.
Va marxar cap a casa molt enfadada, sense bitllet i remugant entre dents: “això no quedarà així”. L’endemà va contactar amb l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat, per tal que comprovessin que, efectivament, la targeta havia estat utilitzada aquell dia a l’hora indicada i sí que funcionava.
Dies més tard també va presentar una queixa a Renfe amb totes les proves, reclamant el bitllet i la sanció del revisor en qüestió per racisme i maltractament. Un any abans, ja havia denunciat una discriminació similar per part del mateix revisor, de la que mai no va obtenir resposta de la companyia ferroviària.
Per assegurar-se que aquesta vegada la queixa a Renfe tingués conseqüències, va decidir contactar amb el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. “La injustícia m’enerva, però és cert que a vegades no disposo de prou poder per a arribar fins al final i trobar justícia, així que estic orgullosa tant d’haver denunciat com d’haver demanat suport”.

La Patri està farta de veure el tracte que reben les persones africanes als trens que circulen per Girona: revisors i agents de seguretat privada persegueixen les persones negres als vagons, a les andanes i als vestíbuls de les estacions

La Patri està farta de veure el tracte que reben les persones africanes als trens que circulen per Girona: revisors i agents de seguretat privada persegueixen les persones negres als trens, a les andanes i als vestíbuls de les estacions. Hi ha un vagó on solen pujar tots els africans junts. La Patri ha vist mil vegades com van directament a controlar-los a ells: els revisors els treuen del tren i els de seguretat els registren a l’estació. I tant se val si han pagat el bitllet! “És sistemàtic, els persegueixen o, més ben dit, ens persegueixen, i si ningú no diu res, sembla que això no passi. Tan difícil és d’entendre per un revisor que, si vol demanar bitllets, ha de demanar-los a tothom per igual?”.
El racisme a Catalunya no s’exerceix només contra un poble concret. “Avui li toca a un i demà li tocarà a l’altre”, assegura la Patri. “I la gent encara pensa, i diu en veu alta, que aquí no passa res, que no hi ha racisme, que ens ho inventem tot. Doncs no, senyores i senyors, el racisme existeix! I espero que la meva denúncia contribueixi a visibilitzar aquestes situacions, per tal que es reconeguin i es treballi per acabar amb aquesta realitat”. I afegeix: “Fa vint anys que visc aquí i ara veig com els meus fills van creixent, i em fa por, perquè s’ho trobaran. Espero que les coses canviïn abans que es facin grans”.
La racialització i la criminalització són processos que es donen a tots els nivells, dins i fora les institucions: a vegades a través de mecanismes visibles i explícits, com l’exemple que acabem de narrar; altres vegades amb lleis i protocols més difícils de detectar. No podem oblidar que tot aquest control injustificat, tot aquest maltractament psicològic, té un cost individual, sí, però també cost social, sobretot en termes de cohesió i convivència. Ho parem ja?

Text: Mònica López Mas

Il·lustració: Baruc López

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’  acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS Identificació per perfil ètnic als trens de Girona se publicó primero en SOS Racisme.

Va esperar que l’agent de seguretat acabés el seu torn per poder entrar de nou a l’estació i tornar a casa amb ferrocarril.

 
Sense pensar-s’ho dues vegades, l’Ignasi va denunciar-lo immediatament a una comissaria de Mossos d’Esquadra. Va esperar que l’agent de seguretat acabés el seu torn per poder entrar de nou a l’estació i tornar a casa amb ferrocarril, tal com ell volia. La setmana següent va visitar el Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme, on van dir-li que assumirien el cas.
Malauradament, un mes després va repetir-se la mateixa escena, al mateix lloc, amb el mateix agent:
-Una altra vegada tu per aquí? Fora.– Va burlar-se l’agent, fent-lo fora sense motiu.
 

“Home, negret, no t’enfadis, que no n’hi ha per tant!”

Mentre l’Ignasi esperava fora de l’estació a la seva mare, que venia des de Terrassa per comprovar què estava passant, l’agent de seguretat va acostar-se per l’esquena i li donà uns copets a l’espatlla:
-Home, negret, no t’enfadis, que no n’hi ha per tant! A més, ja sabem que tu ets d’aquells que va a robar carteres a l’estació…
-Però què diu? Jo només vull treure un bitllet i tornar a casa!
Un any després, ha arribat el judici. Afortunadament, tant el ministeri fiscal com la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona han reconegut l’existència d’una agressió i han condemnat l’agent, per un delicte lleu de lesions, a pagar una pena de multa de 180€ i a indemnitzar l’Ignasi amb 102€ per les lesions patides. Tot i això, la inseguretat i la desconfiança que pateix trigaran a reparar-se.
“Crec que la gent que actua així ho fa perquè té por o se sent insegura davant determinades situacions. No s’obren a relacionar-se amb persones que només són diferents d’elles pel color de pell”. L’Ignasi assegura haver-ho passat malament pel fet de ser negre: “Quan ets petit no saps per què ets el diferent de la classe, perquè la gent et parla o et tracta diferent. I això, amb els anys, et va creant odi i inseguretat davant les altres persones”.
 

Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acollia en la seva edició en paper i que ara passa al web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: “Pels meus ous que avui no agafes el tren” se publicó primero en SOS Racisme.