[notícia original d’ stopmaremortum.org]
Stop Mare Mortum hem decidit emprendre accions legals contra l’Estat davant el flagrant incompliment de les quotes d’arribada de refugiats que es van acordar amb la resta de països de la Unió Europea. En concret s’ha presentat un requeriment, pas previ a la presentació d’un procediment contenciós administratiu, on s’insta al govern de Mariano Rajoy a acomplir les obligacions de reubicació per part d’Espanya, que des de setembre del 2015 i fins a l’actualitat només ha acollit menys del 5% de les 19.500 persones que haurien d’haver arribat. Aquesta iniciativa és la primera que es presenta a nivell espanyol i europeu.
Tal i com ha comentat una de les portaveus d’Stop Mare Mortum, Sònia Ros, “la situació de totes aquestes persones i la inacció conscient del govern ens ha portat a iniciar aquestes accions legals perquè sigui la justícia la que faci acomplir al govern la llei que l’executiu de Rajoy no respecta. També és una darrera oportunitat que li donem per acollir a totes aquestes persones que tenen el dret de ser acollides”. Tot i això Ros ha deixat clar “que l’acompliment de les quotes és un mínim, ja que aquest no és el sistema que hauria de funcionar, si no un de fronteres obertes i sense restriccions a nivell no només espanyol, sinó també europeu. El sistema de quotes és una vulneració de drets humans per si mateix”. A més, Ros també ha emplaçat a resta d’Europa a fer el mateix: “esperonem a la societat civil d’altres països europeus a aprendre les mateixes accions legals”.

La entrada Stop Mare Mortum inicia accions legals contra l’Estat se publicó primero en SOS Racisme.

Dilluns va fer un any de la mort de més de 800 persones, que van naufragar al canal de Sicília quan intentaven arribar a Europa. Aquest va ser el detonant que, l’any 2015, va moure un conjunt de persones a decidir fer-hi alguna cosa, a considerar imprescindible una resposta civil per condemnar el que estava passant, a exigir responsabilitats i a mobilitzar la ciutadania, que no podia continuar indiferent. Aquell no va ser ni el primer ni l’últim naufragi on morien persones que pretenien arribar a les nostres costes, la majoria de les quals fugien de guerres, de persecucions o d’altres situacions dramàtiques, davant la impassibilitat dels responsables de la Unió Europea.

Malauradament, des de l’abril del 2015 no ens han faltat motius per seguir amb aquesta tasca. La política europea cap a les persones refugiades i migrants s’ha endurit encara més. De la passivitat inicial davant del que estava passant al seu propi territori -especialment a les illes gregues de l’Egeu- s’ha passat a una política ofensiva contra les persones refugiades que ha culminat amb la signatura dels acords amb Turquia, uns acords criminals que vulneren lleis i tractats internacionals, que deixen desemparades persones que haurien de tenir reconegut el dret a protecció internacional, en un país, Turquia, que no respecta els drets humans més elementals.

Les persones que fugen de situacions de guerra, de persecució o de misèria no deixaran d’intentar lluitar per una vida millor, per a elles i per a les seves famílies; no deixaran d’intentar buscar noves vies, cada cop més arriscades, per arribar a Europa. I cada vegada hi haurà més morts que s’haurien pogut evitar i la Unió Europea en serà còmplice i responsable.

La entrada #COMUNICAT: Avui fa un any se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: Europa i l’acord de la vergonya al programa La Klau se publicó primero en SOS Racisme.

Més informació de l’acte.

El passat dilluns a la nit va cloure la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia que va servir per tancar un acord entre les dues parts en el marc de la crisi humanitària que s’està vivint a les costes del sud d’Europa. Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat turc, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

Les declaracions del president del Consell Europeu, Donald Tusk, la setmana passada ja insinuaven aquestes mesures quan feia una crida a “tots els potencials immigrants econòmics il·legals, sigueu d’on sigueu: no vingueu a Europa. (…) Grècia o qualsevol altre país europeu ja no serà un país de trànsit”.  No obstant això, Tusk es va quedar curt en la seva afirmació, ja que allò acordat ahir a Brussel·les contempla, d’una banda, expulsar a Turquia totes les persones estrangeres que entrin de forma il·legal a Grècia, incloses les potencials sol·licitants d’asil, independentment de la seva nacionalitat. A la vegada que s’estableix un mecanisme segons el qual per cada persona síria expulsada a Turquia, els estats europeus reassentaran una refugiada d’aquesta mateixa nacionalitat. I d’altra banda, Grècia i Itàlia assumiran, a canvi d’una ajuda econòmica, les refugiades que ja es trobin actualment en el seu territori.

L’acord publicat, on en cap moment es refereix als drets de les persones a sol·licitar l’asil o a circular lliurement, afirma que “Els caps d’Estat o de Govern van acordar que són necessàries accions decidides per a clausurar les rutes de tràfic il·lícit de persones, trencar el model de negoci dels passadors de fronteres, protegir les nostres fronteres exteriors i posar fi a la crisi migratòria a Europa. Hem de trencar amb la relació de pujar a un vaixell i la residència a Europa”. Així doncs veiem com aquest sistema es posa en marxa amb la voluntat d’acabar amb les màfies, garantir el Tractat de Schengen amb el control de les fronteres exteriors i evitar un efecte crida.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa bàsica errònia: blindar les fronteres de la fortalesa europea acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres és fomentar l’efecte mort per evitar l’efecte crida. Si realment es vol acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, només cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc.

Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi. Voler emmarcar les decisions preses sota el paraigua de l’acord bilateral de readmissió entre Grècia i Turquia o de la normativa europea sobre procediment d’asil – segons la qual un estat membre pot rebutjar estudiar una petició d’asil si considera que el país comunitari al qual es deriva el cas és un país segur – és un subterfugi legal que no només xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra sinó també amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. A la vegada, només les nacionals sirianes entraran al programa de reassentament als estats europeus via Turquia. D’aquesta forma es deixa a l’estacada dels drets humans la resta de nacionalitats, així com la resta de casuístiques que contempla la Convenció i les legislacions específiques estatals d’asil i refugi, com ara els motius polítics, religiosos, LGTBi, etc. I per descomptat es veu vulnerat, un cop més, el dret a la lliure circulació d’aquestes persones.

Si ja era absolutament ridícul el topall de 160.000 persones refugiades que havia marcat la UE en el seu programa de reubicació, comptant amb una població de 500 milions d’habitants, expulsar aquestes persones a Turquia mentre esperen una eventual reubicació és lamentable. No es tracta, però, de res més que una altra mostra d’una pràctica habitual dels estats europeus, l’externalització de fronteres, com es fa a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, entre altres.

Brussel·les ven a Ankara aquestes persones en situació de vulnerabilitat com si fossin bestiar, i encomana a un país que vulnera sistemàticament els drets humans i els de les minories nacionals que aculli totes les expulsades de territori grec, quan ja compta amb més de 2,5 milions de desplaçades forçades. Davant d’aquesta situació queden moltes preguntes a l’aire: sota quins criteris entraran les nacionals sirianes en l’insuficient programa de reubicació de la UE? Els estats europeus faran aquesta selecció a la carta? Ho decidirà Turquia? És Turquia un país segur pels milers de refugiades kurdes sirianes que hi seran expulsades?

Són massa preguntes per una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque, a Idomeni, etc. Avui, ens torna a tocar dir prou a nosaltres, als i a les ciutadanes d’aquesta Europa que ens fa vergonya. Exigim que els nostres governs siguin responsables de les seves obligacions internacionals i que tractin i acullin amb dignitat a totes les persones que arriben a Europa sense cap tipus de discriminació. Com a societat civil només ens queda revelar-nos i organitzar-nos davant de la injustícia, nosaltres no fallarem en aquest deure.

Toni Borrell i Vila

Stop Mare Mortum

[Comunicat en la font original]

La entrada #REFLEXIÓ: L’acord UE-Turquia, una vergonya més per Europa se publicó primero en SOS Racisme.

• Com s’ha arribat fins aquí i quines són les causes d’aquesta crisi? Quines són les solucions reals del problema? Quin paper estan jugant els estat i què podem fer-hi nosaltres?
• Dimecres 18 de novembre, a les 19h
• Casal Font d’en Fargues. Carrer Pedrell 67 Barcelona
• Ponents: Quim Vila, Fundació Districte 11; Beatriu Guarro, SOS Racisme i Stop Mare Mortum; Estela Pareja, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

GLOBALITZACIÓ I MIGRACIONS

• Dimecres 18 novembre a les 19h

• Centre Cívic La Sedeta. Carrer Sicília, 321 Barcelona (com anar)
• Ponents: Andreu Domingo, sots-director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB i expert en migracions internacionals i Eduard Santiago, SOS Racisme.
• Organitza: Attac Acordem
• Més informació: http://ccivics.bcn.cat/lasedeta/pagina/10865

La entrada #ACTIVITAT: Refugiades, globalització i migracions a les properes xerrades on participem se publicó primero en SOS Racisme.

LA NIT DELS VIDRES TRENCATS I LA DESMEMÒRIA EUROPEA

Enguany es compleixen 77 anys des que les comunitats jueves de Berlín, Viena i altres ciutats del Reich patiren violents atacs, amb destruccions de béns, profanacions, saquejos, detencions massives i assassinats, propiciats pel règim nacionalsocialista i, en especial, per les SS, les SA i les Joventuts Hitlerianes. Si bé les mesures d’exclusió ja havien començat abans, la Nit dels Vidres Trencats esdevingué el primer graó en la baula que acabaria amb l’extermini dels jueus europeus, l’Holocaust.

Avui, a tot el món ens colpeixen les imatges de les desenes i desenes de milers de refugiats que fugen de la guerra, de la repressió i de la fam i malden per arribar a la seguretat que creuen que els pot oferir Europa. Davant d’una crisi humanitària de tanta envergadura, les conferències governamentals s’eternitzen en discussions sobre quotes i repartiments, mentre es toleren actuacions de rebuig i violència, per part de governs i grups d’extrema dreta, cap a les persones que cerquen solament una vida digna i en pau.

Cap esdeveniment històric es repeteix de la mateixa manera, però faltaríem al nostre compromís de fer del passat una lliçó per al futur, si no recordéssim que, pocs mesos abans de l’infame Nit dels Vidres Trencats, els líders de les democràcies occidentals, europees i americanes, es reuniren a Evian per discutir sobre el problema dels jueus, alemanys, polonesos, austríacs… que patien discriminacions i persecucions, amb el resultat de la negativa, malgrat algunes excepcions, d’acollir els refugiats als seus països, sota els arguments de la crisi econòmica i el perill de creixement de l’antisemitisme; posició que ni tals sols varià després dels fets ignominiosos del mes de novembre.

Abandonats pel món, els jueus perseguits ni podien viure als seus països ni podien arribar enlloc. També es van veure afectades altres minories com gitanos, homosexuals, republicans espanyols,….que van ser criminalitzades per la seva orientació sexual, ideològica, ètnica,… Avui, els refugiats d’Orient, d’Àfrica… són l’exponent de les desigualtats i dels conflictes a escala mundial, i el món occidental ha de prendre responsabilitat, en la mesura que ha contribuït, durant dècades, a bastir el nostre món desigual i enterbolit per guerres. La solidaritat internacional reclama no repetir els errors del passat i fer-nos present que el respecte a la dignitat humana ha de guiar les negociacions, per damunt de distribució de quotes i d’interessos polítics.

Més informació:

• Què és i què es commemora el 9 de novembre.
• Targeto / Cartell 9N pdf
• Manifest #NitVidresTrencats
• Esdeveniment a Facebook

La entrada #ACTIVITATS: LA DESMEMÒRIA EUROPEA se publicó primero en SOS Racisme.

• L’empadronament de les persones refugiades que arribin al municipi.
• La voluntat de treballar per a ampliar el concepte de persona refugiada a aquelles persones que fugen del seu país per raons econòmiques.

Us emplacem a descarregar-vos la Moció xarxa municipis acollidors STOP MARE MORTUM i a portar el debat als vostres plens municipals.

• Moció ajuntaments acollidors Stop Mare Mortum (versió català)
• Moción ayuntamientos acogedores Stop Mare Mortum (versió castellà)

La entrada #NOTÍCIA: Moció per una xarxa de municipis acollidors se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #CONVOCATÒRIA: Dissabte 12/09 tornem al carrer se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #ACTIVITAT: #REFUGEESWELCOME Concentració Divendres 4, 18.30h se publicó primero en SOS Racisme.