Naima va néixer al Marroc, i viu a Terrassa des dels sis anys. Coneix perfectament la realitat que es dóna en el seu entorn i participa del panorama polític a Catalunya. Naima i una amiga seva, totes dues musulmanes, es trobaven el 18 d’octubre en una de les marxes per la llibertat que es van organitzar a diferents punts de Catalunya. En el transcurs de la manifestació van ser fotografiades, i en aquell moment per elles aquest fet no va tenir més transcendència.
Però, aquesta fotografia es va difondre a les xarxes socials i va tenir diferents repercussions, encara que va ser sobretot en una pàgina de Facebook on es va penjar la fotografia d’aquestes dues noies amb el mocador al cap, quan es va desencadenar un fil llarg de comentaris racistes respecte al col·lectiu marroquí i musulmà. Al peu de la foto havien posat: “Nous catalans de Raça Superior”. Aquesta fotografia va tenir 2100 comentaris i 2600 m’agrada, i el dia 5 de novembre encara es feien comentaris racistes al respecte.
Aquella mateixa tarda Naima i la seva amiga es van assabentar de la publicació de la foto a aquesta pàgina de Facebook, “quan hi hem entrat i hem llegit els comentaris, la meva amiga es va sentir atacada i humiliada, es va frustrar, doncs no s’esperava aquestes reaccions racistes i xenòfobes”.
Els insults rebuts, no només pels comentaris de la pàgina de Facebook que va publicar la imatge incitant a l’odi, sinó per a la gent que havia localitzat el seu Facebook personal a partir d’aquesta pàgina, les va fer sentir-se atacades, humiliades, indefenses, i estrangeritzades. La seva amiga, molt afectada, va tancar el seu perfil de Facebook i ella durant uns dies també va deixar de banda les xarxes socials. La ràbia, la tristesa i la impotència creixia. No pensaven que això els hi pogués afectar tant, emocionalment i en la seva vida personal. La impunitat de tots aquells que les atacaven amb un discurs racista violent i islamòfob incrementava encara més la seva sensació d’inseguretat i indefensió.

En moltes ocasions s’ha parlat de les repercussions socials i polítiques que pot generar el discurs d’odi, des de la seva propagació fins a la fractura de la convivència social, utilitzant-lo com un mecanisme per mantenir l’statu quo. Però a més, amb aquest relat volem constatar que aquestes manifestacions d’odi també tenen repercussions directes en la vida de les persones objecte d’aquest discurs. La cosificació i racialització de les persones sobre la base d’uns prejudicis normalitzats socialment cap a col·lectius vulnerabilitzats s’utilitzen també com a eina per implementar actuacions polítiques. És així com la propagació de l’odi racista en el món virtual té greus conseqüències en el món real.

En la definició del discurs d’odi, tenen cabuda des del discurs sancionable penalment, fins al discurs discriminatori emparat per la llibertat d’expressió i que, per tant, no té conseqüències legals, malgrat que sigui discriminatori i racista. Però aquest discurs també s’ha de combatre.

L’arribada d’internet marca un punt d’inflexió, incrementant la capacitat de difusió del discurs d’odi, que abans es quedava en àmbits més reduïts i radicalitzats. El procediment per denunciar a les xarxes socials és molt intuïtiu però gens eficaç. No hem d’oblidar que es tracta d’operadors privats que segueixen les seves normes que responen davant dels diferents poders.

Per tant, ara per ara no ens queda més que visibilitzar la situació i identificar-la com discurs d’odi racista per evidenciar el problema sense normalitzar-lo i combatre amb narratives alternatives i missatges de suport cap al col·lectiu denigrat i cap a les persones que son objecte d’aquest odi. S’ha de treballar per aconseguir un consens on no tingui cabuda aquest tipus de discurs, tal com s’està aconseguint amb la discriminació masclista, identificant-lo com vergonyant per l’ésser humà.
En dirigir-se contra la dignitat humana, les manifestacions d’odi racistes tenen un impacte profundament destructiu en les persones victimitzades, afecten l’exercici ple dels seus drets i posen en greu perill la convivència. Per això, des de SOS Racisme considerem indispensable visibilitzar, denunciar o sancionar l’odi i la discriminació, representant i acompanyant a les víctimes en aquest procés, encara que no sigui per una via legal.
 
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’  acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RelatsReals: Les xarxes socials, una via per al racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Es pot denunciar?

Només es poden denunciar per via penal els continguts o amenaces que es considerin delicte d’odi, i això, dins d’una societat i un estat que (re)produeix el racisme, no és senzill. El concepte legal de “delicte d’odi” és molt restrictiu i deixa fora moltes manifestacions que al nostre parer també afecten greument a les persones. En tot cas, si tens dubtes que allò que has vist o has rebut pugui constituir un delicte, comunica’t amb nosaltres i des del SAiD estudiarem el cas i t’informarem de les possibles vies d’actuació. En cas que sí es pugui denunciar, des del SAiD durem a terme les accions legals pertinents i t’assessorarem.
Per poder fer la valoració necessitem que ens enviïs un missatge a denuncia@sosracisme.org que inclogui:

• el missatge o contingut exacte
• el link sempre que sigui possible i/o la captura de pantalla
• la data i hora que s’ha publicat o rebut
• la persona o àlies que ho ha publicat.

Tota la informació que ens permeti dibuixar el context i a la policia identificar l’autoria.
Tot i així, és molt important que tinguem en compte que tot i que denunciem un contingut o un perfil per via penal o ho reportem a les empreses digitals, no tancaran les pàgines o perfils de manera immediata. Moltes vegades Facebook o Twitter desestimen les nostres queixes perquè consideren que allò que reportem no trenca les seves normes de comportament. Per això és important no delegar el paper de denunciant només a les entitats o plataformes socials, sinó exercir pressió social denunciant des de diferents comptes, també els nostres personals. Com més queixes rebin d’un perfil concret, més probable és que actuïn.

Què pots fer si has vist o rebut un contingut racista a les xarxes socials?

1) NO compartir-ho. De vegades de manera benintencionada compartim el contingut o utilitzem l’etiqueta o hashtag racista per deunciar-ho. Hem d’evitar fer-ho utilitzant altres vies, com ara crear etiquetes alternatives.
Des de @esracismo ens posen aquest exemple: en comptes de contrarestar els missatges islamòfobs repetint #StopIslam, utilitzarem #StopIslamofobia. Així frenarem l’impacte del missatge d’odi.
 

2) Reflexionar abans de respondre. Una característica que defineix les xarxes socials són la seva immediatesa, i aquesta, de vegades, ens pot jugar una mala passada. Abans de contestar un tuit o una publicació racista, ens hem de plantejar amb quin objectiu ho fem i qui és l’emissor, per poder valorar si val la pena o suposarà un desgast inútil.
Hi ha perfils a les xarxes, moltes vegades anònims, creats només per difondre missatges d’odi i que “busquen” la reacció d’altres usuaris per “divertir-se”. Són els anomenats “trolls“. Davant aquesta situació, és compartida la sentència “Don’t feed the troll” (no alimenteu el troll) perquè no s’aconsegueix mai cap reacció positiva i amb el nostre desgast personal ajudem a incrementar la seva incidència.
 
Altres vegades, participant amb la nostra opinió antiracista podem trencar una espiral de silenci o fer reflexionar la persona que ho ha publicat. Sobretot si ho fem en un to constructiu, sense criminalitzar al remitent, aportant material alternatiu (altres noticies, videos, memes…) o punts de vista que no s’havia plantejat. Això s’ha de valorar especialment quan ens dirigim amb una persona coneguda o del nostre entorn.
En tot cas, donem-nos temps de reflexionar i construir el nostre propi relat. A la xarxa podem trobar alguns consells per actuar correctament, inclús plataformes organitzades d’activistes que actuen contra l’odi a les xarxes i que ens poden donar suport: No Hate Speech Project, Proyecto Proxi i moltes més.
3) Reportar a l’empresa el contingut racista. Facebook, Twitter i la majoria de xarxes socials tenen les seves pròpies regles del joc, i en principi no toleren que s’utilitzi la seva plataforma per difondre missatges sexistes, racistes ni de cap tipologia d’odi. Tot i així, de vegades no compartim amb Facebook i Twitter on està la línia divisòria entre llibertat d’expressió i discurs d’odi.
Tanmateix, cal emprar el sistema propi de les empreses per reportar aquests continguts. I recomanem guardar una captura de pantalla del missatge com a prova, per si aquest s’esborrés.

Com reportar a Twitter:

Els criteris de Twitter per identificar els continguts no desitjables són els següents:
 
 

I la denúncia es pot fer a través d’aquest enllaç o seguint els següents pasos, depenent de si es tracta d’una piulada o un perfil:

Com reportar a Facebook:

Tot i que afirma eliminar proactivament el contingut que promogui odi segons els seus criteris, dóna eines a les persones usuàries per actuar quan trobem contingut indesitjable. Bàsicament, s’ha d’utilitzar els enllaços que apareixen al costat de la publicació que considerem ofensiva.

Com reportar a Youtube:

Youtube ens dóna l’opció de denunciar el discurs d’odi mitjançant dues eines. La més senzilla d’utilitzar és el “flagging”, que consisteix a marcar un video, un comentari o un canal amb una bandera per tal de demanar a Youtube que en revisi el contingut.

Com es marca el contingut / Font: Youtube

Ara bé, si vols ampliar la informació i aportar detalls del context, també tens l’opció de presentar informes. A més, en casos d’assetjament, vulneració dels drets de privadesa, difamació o falsificació, entre d’altres supòsits, hi ha l’opció d’omplir un formulari legal:

Altres opcions de denúncia / Font: Youtube

Com reportar a Whatsapp i Telegram:

No coneixem que les empreses de missatgeria mòbil, com WhatsApp o Telegram, disponguin d’una via de denúncia del contingut que s’hi comparteix. Si bé és cert que tots dues tenen una bústia de contacte, a la que es pot accedir pel Menú/Configuració/Contacta’ns.
El que recomanem és, com en el cas de les xarxes socials, aturar la difusió del missatge no compartint-lo i responent a la persona que ens ho ha enviat fent-li saber que és un contingut que no ens agrada, que rebutgem o que no considerem adequat.
Si sense crispació traslladem al nostre contacte sobre la manca de veracitat del missatge, o sobre el contingut implícit, el mal que pot fer, etc., potser podem fer reflexionar a la persona i evitar que ho torni a fer.
Però si els missatges són intolerables o ens està assetjant, el podem bloquejar: des de la mateixa conversa, seleccionar la icona de més informació (tres puntets) i seleccionar bloquejar. Des de la pantalla de informació del perfil, seleccionant l’opció “Bloquejar”. Si no el tenim guardat a la nostra agenda de contactes, ens apareix la possibilitat de bloquejar directament a l’inici de la conversa: Bloquejar | Agregar.

Com reportar a Instagram:

Si després de consultar les Normes comunitàries i les condicions d’Instagram creus que algun compte no segueix una o vàries d’elles, hauries de denunciar l’assetjament mitjançant aquest sistema de denúncies a l’aplicació. Aquesta és la forma més ràpida de fer que es revisin publicacions perfils ofensius.
Si experimentes assetjament de forma repetida o prolongada, s’ha creat un compte que incita a l’odi utilitzant la teva imatge o l’assetjament es repeteix després d’adoptar les mesures de prevenció, pots denunciar el compte directament a Instagram perquè el revisi. Proporciona tota la informació necessària a la denúncia per ajudar a que el problema es resolgui el més aviat possible.
Des de el mateix perfil, selecciona l’opció de més informació (tres puntets) i selecciona denunciar i/o bloquejar.

.

La entrada Com actuar davant contingut racista a les xarxes socials se publicó primero en SOS Racisme.