\n
De qu\u00e8 parlarem en aquest bloc?<\/strong><\/span><\/p>\n DISCURS DE LA POR<\/strong><\/span> APARTHEID<\/strong> LA JUST\u00cdCIA<\/strong> Opinions de professionals de l’\u00e0mbit jur\u00eddic. <\/strong><\/span><\/p>\n La just\u00edcia \u00e9s una eina v\u00e0lida en la lluita contra el racisme?\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n La justicia \u00fanicamente es una herramienta v\u00e1lida para la lucha contra el racismo m\u00e1s grave, lacerante y violento, es decir para el resarcimiento\/reparaci\u00f3n de la v\u00edctima y para la persecuci\u00f3n, castigo y prevenci\u00f3n especial de los”profesionales” del racismo mas expl\u00edcito y extremo. Adem\u00e1s puede garantizar en este \u00e1mbito su funci\u00f3n de prevenci\u00f3n general para la sociedad. <\/span><\/em><\/p>\n Cuando me refiero a la lucha contra el racismo, me refiero a la justicia del orden penal. Si hablaramos de lucha contra la discriminaci\u00f3n, la justicia s\u00ed puede ser una herramienta v\u00e1lida en los ordenes social (laboral), contencioso administrativo, Civil y Mercantil (muy importante en su vertiente de derecho de consumidores y usuarios)<\/span><\/em><\/p>\n Creo que no es una herramienta v\u00e1lida ni \u00fatil para el racismo de “baja intensidad”, es decir para perseguir hechos de poca gravedad desde el punto de vista jur\u00eddico penal.<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0Algunes reflexions<\/span><\/strong><\/p>\n …\u00a0<\/strong>El proc\u00e9s de desenvolupament i consolidaci\u00f3 democr\u00e0tica que ha viscut el nostre pa\u00eds, ha perm\u00e8s l\u2019aven\u00e7 de determinats drets amb la conseq\u00fcent generaci\u00f3 d\u2019oportunitats. Aquests drets i aquestes oportunitats han constitu\u00eft i constitueixen una base sobre la qual desenvolupar el futur de la nostra societat. I han significat iniciar lluites i avan\u00e7ar en la presa de consci\u00e8ncia respecte estructures heretades.<\/em><\/p>\n Aquests processos de lluita, de presa de consci\u00e8ncia i de transformaci\u00f3, no han acabat, i per tant els drets humans, entesos com un espai de lluita per la igualtat d\u2019oportunitats, segueixen ser un referent clar. En canvi, aquestes conquestes, a les que ens referim com estat del benestar, en la mesura en que signifiquen una amena\u00e7a per la consolidaci\u00f3 i ampliaci\u00f3 dels processos de concentraci\u00f3 de poder, segueixen sent un objectiu a destruir pels poders consolidats al pa\u00eds i tamb\u00e9 fora de les nostres fronteres.<\/em><\/p>\n La crisi, i la gesti\u00f3 d\u2019aquesta es converteix en un pretext per a retallar drets i oportunitats. Alhora que existeix un altre mecanisme que\u00a0 s\u2019est\u00e0 utilitzant en aquesta lluita contra els drets humans i contra la igualtat d\u2019oportunitat, es tracta de la criminalitzaci\u00f3 de la problem\u00e0tica social.<\/em><\/p>\n En aquest context expressions com societat de risc, dret penal de l\u2019enemic, populisme punitiu, governar a trav\u00e9s del delicte, i de manera m\u00e9s recent l\u2019Estat de Dret Penal, en contraposici\u00f3 de l\u2019Estat Social i Democr\u00e0tic de Dret,\u2026 Configuren el context que permet mantenir i avan\u00e7ar els processos d\u2019exclusi\u00f3 social, ignorar el problemes reals i desviar l\u2019atenci\u00f3 a trav\u00e9s del recurs discursiu i pr\u00e0ctic de tractar aquestes situacions com a problemes de tipus criminal. No ingressem al immigrant a la pres\u00f3 per immigrant sin\u00f3 per delinq\u00fcent. Ni ingressem al pobre a la pres\u00f3 per pobre sin\u00f3 per delinq\u00fcent.<\/em><\/p>\n El racisme i la xenof\u00f2bia s\u00f3n un exemple m\u00e9s de discriminaci\u00f3<\/strong>, una discriminaci\u00f3 que en definitiva \u00e9s una expressi\u00f3 dels processos d\u2019exclusi\u00f3 social. Exclusi\u00f3 que \u00e9s alhora, el relat de la lluita constant entre les classes treballadores i els col\u00b7lectius m\u00e9s desafavorits, front els poders econ\u00f2mics consolidats.<\/em><\/p>\n La lluita contra la discriminaci\u00f3 racista i xen\u00f2foba des de l\u2019\u00e0mbit de la just\u00edcia es converteix tamb\u00e9 en una eina clau per la conquesta dels drets humans i la igualtat d\u2019oportunitats…<\/em><\/p>\n<\/div>\n La discriminaci\u00f3 \u00e9s una mat\u00e8ria molt complexa que precisa d\u2019instruments molt concrets per poder-li fer front. Davant actuacions discriminat\u00f2ries clares, com les agressions f\u00edsiques, la propaganda de grups neonazis,… ens trobem, tamb\u00e9, amb manifestacions menys expresses dif\u00edcils de detectar. Tamb\u00e9\u00a0 les discriminacions produ\u00efdes per la indifer\u00e8ncia, o el nombre, en augment, d\u2019\u00e0mbits de discriminaci\u00f3 (edat, origen, orientaci\u00f3 sexual, religiosa,…).<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0Les Directives 2000\/43 (Igualtat Racial) i 2000\/78 (Igualtat en el Treball) van ser traspassades al dret intern, per\u00f2 es va fer tard i malament. El Codi Penal tipifica diferents delictes relacionats amb el racisme i les discriminacions racials: instigar o incentivar la discriminaci\u00f3, l\u2019odi o la viol\u00e8ncia basada en motius de ra\u00e7a o origen nacional (article 510) i es qualifica la motivaci\u00f3 racial com un factor agreujant de la responsabilitat criminal. En canvi, poques vegades s\u00f3n aplicades.<\/em><\/p>\n \u00a0L\u2019any 2007 el govern donava compliment al que indicava la normativa 200\/43, amb anys de retard posava en marxa, segons el que estava estipulat, un Consell per promoure la igualtat de tracte i la no discriminaci\u00f3 de les persones pel seu origen racial o \u00e8tnic; un Consell que no va arrancar fins dos anys m\u00e9s tard, i que despr\u00e8s de certa activitat durant el 2010 i el 2011 ara es troba totalment aturat.<\/em><\/p>\n Afegir tamb\u00e9 la Estrategia Integral contra el racismo, la discriminaci\u00f3n racial, la xenofobia y otras formas de intolerancia, com una de les mesures contemplades al Plan Estrat\u00e9gico de Ciudadan\u00eda e Integraci\u00f3n 2011-2014. El tema \u00e9s que aquest pla penjava de la Ley Integral para la igualdad de trato y la no discriminaci\u00f3n; que despr\u00e9s de diferents esborranys, al maig de 2011 comen\u00e7a la seva tramitaci\u00f3 com a projecte de llei, per\u00f2 com no es va fixar cap mecanisme d\u2019urg\u00e8ncia, finalment no es va aprovar. Tot i que hi havia errors i car\u00e8ncies, es tractava sens dubte, d\u2019un instrument efica\u00e7 en la lluita contra el racisme i la discriminaci\u00f3 en els diferents \u00e0mbits de la vida quotidiana.<\/em><\/p>\n La inefic\u00e0cia demostrada torna a situar a l\u2019estat espanyol entre els estats amb m\u00e9s car\u00e8ncies en l\u2019\u00e0mbit de la defensa dels drets humans i la lluita contra el racisme.<\/em><\/p>\n Documentaci\u00f3<\/strong><\/span>\u00a03 Casos emblem\u00e0tics en la lluita contra el racisme<\/p>\n Proc\u00e9s de la Llibreria Europa<\/strong>\u00a0<\/span><\/p>\n La Llibreria Europa est\u00e0 situada al carrer S\u00e8neca del barri de Gr\u00e0cia, a Barcelona. El seu propietari, Pedro Varela, ha estat acusat i condemnat a dos anys i nou mesos de pres\u00f3 i a una multa de gaireb\u00e9 3.000 euros per apologia del nazisme, difusi\u00f3 d\u2019idees genocides i delicte contra els drets fonamentals. Els llibres que editava i venia, que segons ell estan especialitzats en tem\u00e0tiques de la Segona Guerra Mundial, inciten a l\u2019odi racial, la xenof\u00f2bia i l\u2019antisemitisme. Aix\u00ed com tamb\u00e9 ho fan les confer\u00e8ncies amb connotacions nazis que organitzava a la llibreria, com per exemple destacats negacionistes de l\u2019Holocaust, representants del Ku-Kux-Klan, i membres de partits neonazis, i vendre sense autoritzaci\u00f3 el Mein Kampf, d\u2019Adolf Hitler.<\/p>\n El proc\u00e9s va comen\u00e7ar al 1996, quan es va dur a terme el primer registre del local, on es va trobar molt material que negava l\u2019Holocaust contra els jueus, el resultat va ser una condemna de cinc anys de pres\u00f3, que no van tenir lloc per la rebaixa de la pena al 2007 per no tractar-se de justificaci\u00f3 de l\u2019Holocaust, i perqu\u00e8 no tenia antecedents. En un segon registre, es van confiscar m\u00e9s de 4.000 llibres que acusaven al propietari de fer difusi\u00f3 de tesi genocides.<\/p>\n La traject\u00f2ria del propietari amb el nacionalsocialisme certament llarga: forma part d\u2019una fam\u00edlia af\u00ed al franquisme, i als 15 anys ja era membre del C\u00edrculo Espa\u00f1ol de Amigos de Europa (CEDADE),\u00a0 un dels grups nazis millor organitzats; de fet va presidir l\u2019entitat des de 1978. Varela no nom\u00e9s feia difusi\u00f3 de les publicacions, sin\u00f3 que les editava i les distribu\u00efa com a responsable d\u2019Ediciones Ojeda, tant a la llibreria com a Internet. El propietari \u00e9s un nazi conven\u00e7ut, que considera l\u2019Holocaust com un \u201cmite\u201d, que ha contribu\u00eft notablement a expandir l\u2019anomenada doctrina de l\u2019odi.<\/p>\n Finalment, al 2010 va ser condemnat a dos anys de pres\u00f3, per dos delictes: un de difusi\u00f3 de tesi genocides, i l\u2019altre d\u2019atemptar contra els drets fonamentals i les llibertats p\u00fabliques. El tribunal el va absoldre del delicte de provocar la discriminaci\u00f3 per ideologia, ra\u00e7a i orientaci\u00f3 sexual, i li va mantenir el c\u00e0stig per la difusi\u00f3 d\u2019idees genocides. La condemna de l\u2019Audi\u00e8ncia de Barcelona, va ser d\u2019un any i tres mesos i va sortir en llibertat sense haver-la complert en la seva totalitat, despr\u00e9s de 15 mesos.<\/p>\n Durant la seva estan\u00e7a a la pres\u00f3 de Can Brians, ha dif\u00f3s sense perm\u00eds llibres d\u2019ideologia nazi entre els interns, i ha estat sancionat per les mateixes autoritats del centre.<\/p>\n Malgrat tot aquest proc\u00e9s, i tots els anys que han passat, Varela s\u2019ha convertit en un s\u00edmbol per l\u2019extrema dreta, no van clausurar la llibreria i segueix oberta en l\u2019actualitat.<\/p>\n Cas de Rosalind Williams<\/strong><\/span><\/p>\n Rosalind Williams Lecraft \u00e9s una afroamericana que va arribar a Madrid, procedent dels Estats Units, al 1968. Temps despr\u00e9s, es va casar amb el seu marit espanyol i va obtenir la nacionalitat espanyola. A l\u2019any 1992, quan la parella, juntament amb el seu fill baixaven d\u2019un tren de Valladolid, un oficial de la Policia Nacional la va aturar per tal que s\u2019identifiqu\u00e9s. Ella es va quedar parada, afirmava temps despr\u00e9s. Preguntant van saber que nom\u00e9s li demanaven a ella perqu\u00e8 \u201chavien d\u2019identificar a les persones que poguessin estar de forma il\u00b7legal al pa\u00eds\u201d. Nom\u00e9s va considerar el seu color de la pell per arribar a aquesta conclusi\u00f3, \u201cidentificar gent com ella\u201d recorda la fam\u00edlia que va dir el policia. Al dia seg\u00fcent la fam\u00edlia va denunciar el cas per considerar que es va vulnerar el dret de no discriminaci\u00f3 que es reflexa en la Constituci\u00f3 ; i en concret, l\u2019article\u00a0 12 i 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics. Al 1996 l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional va rebutjar el recurs, al\u00b7legant que el policia nom\u00e9s complia amb l\u2019aplicaci\u00f3 del r\u00e8gim d\u2019estrangeria. Williams va posar un recurs davant del Tribunal Constitucional que va ser desestimat al gener de 2001; i de nou es va concloure que el requeriment no responia a una discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 d\u2019\u00e8tnia, i que no hi havia indicis per pensar que el policia actu\u00e9s guiat per prejudicis racistes.<\/p>\n A l\u2019any 2004, la ONG Women\u2019s Link Worldwide va reprendre el cas i el va portar al Comit\u00e8 de Drets Humans de la ONU, juntament amb Open Society Justice Initiative i SOS Racismo Madrid que tamb\u00e9 van recolzar el proc\u00e9s. I despr\u00e9s d\u2019un llarg proc\u00e9s judicial fallit, amb un gran desgast tant emocional com econ\u00f2mic per part de la fam\u00edlia, el 27 de juliol de 2009 aquest Comit\u00e8 va sentenciar a favor de la demandant.<\/p>\n Per primera vegada un cas presentat a un tribunal de car\u00e0cter internacional suposa un desafiament al control policial en base a les caracter\u00edstiques f\u00edsiques o \u00e8tniques d\u2019una persona. Aix\u00ed, va determinar que Espanya havia violat l\u2019article 5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics, al haver sotm\u00e8s a la senyora Williams a discriminaci\u00f3 racial. El Comit\u00e8 va propugnar que no es poden efectuar controls d\u2019identitat basats \u00fanicament en caracter\u00edstiques fenot\u00edpiques dels \u00e9ssers humans; aquestes no s\u00f3n un indici d\u2019una situaci\u00f3 il\u00b7legal al pa\u00eds. \u00c9s a dir, l\u2019\u00e8tnia no es pot utilitzar com a indici de cap il\u00b7legalitat.<\/p>\n En concret, aquest dictamen \u00e9s molt \u00fatil per la lluita contra aquestes pr\u00e0ctiques a nivell internacional. Rosalind Williams va trigar disset anys en trobar resposta a la seva situaci\u00f3, que reafirma que no es pot tractar diferent a les persones per tenir caracter\u00edstiques diferents, de forma que no es pot frustrar l\u2019objectiu d\u2019integraci\u00f3 dels estrangers en la nostra societat.<\/p>\n Cas Beauty Solomon<\/strong><\/span><\/p>\n <\/strong>Beaty Solomon \u00e9s una dona nigeriana, resident a Espanya, que va ser agredida verbal i f\u00edsicament per agents de la policia nacional fa set anys en dues ocasions seguides a Palma de Mallorca, on tenia un perm\u00eds de residencia des de 2005. Aquests fets van oc\u00f3rrer amb l\u2019excusa de realitzar controls d\u2019identitat; estava a la parada d\u2019autob\u00fas quan els agents es van apropar, demanant-li la documentaci\u00f3 a ella solament, tot i que hi havia m\u00e9s persones. Despr\u00e9s d\u2019aquest succ\u00e9s la van tornar a veure els mateixos policies, i entre insults i cops de borra van tornar-li a demanar els papers, que ja havia presentat amb anterioritat.<\/p>\n Beauty va denunciar aquests fets uns dies despr\u00e9s, quan va anar a un hospital per tal de ser atesa per les lesions que li havien causat. Despr\u00e9s de posar dues denuncies no va rebre cap resposta efectiva. El jutjat d\u2019Instrucci\u00f3 va determinar que els agents nom\u00e9s estaven complint amb la seva feina, i van denegar la seva sol\u00b7licitud per fer una roda de reconeixement.<\/p>\n Els jutjats nacionals no van investigar aquestes actituds racistes, ni van tenir en compte la situaci\u00f3 d\u2019especial vulnerabilitat de la dona africana, que exercia la prostituci\u00f3. Va esgotar tots els recursos disponibles de caire nacional, fins que l\u2019associaci\u00f3 Women\u2019s Link al 2008 va presentar una sol\u00b7licitud al tribunal europeu de Drets Humans argumentant que Espanya havia violat el conveni europeu de Drets Humans.<\/p>\n El 24 de juliol de 2012 el TEDH va recon\u00e8ixer que Espanya havia vulnerat el dret de la dona de viure en llibertat sense maltractaments degradants, al no complir amb una investigaci\u00f3 adequada als actes ocorreguts. Al jutjar aquest acte de discriminaci\u00f3, va condemnar per primera vegada a un Estat tenint en compte el g\u00e8nere i l\u2019\u00e8tnia de la v\u00edctima, i Beauty Solomon va obtenir just\u00edcia. A m\u00e9s, l\u2019estat est\u00e0 obligat a prendre les mesures necess\u00e0ries per desemmascarar qualsevol motivaci\u00f3 de caire racista i per establir si l\u2019odi o els prejudicis \u00e8tnics van jugar un paper essencial en l\u2019actuaci\u00f3 dels agents.<\/p>\n La sentencia reconeix que els tribunals espanyols no van tenir en consideraci\u00f3 la vulnerabilitat de la dona en un context on l\u2019aparen\u00e7a f\u00edsica i les caracter\u00edstiques s\u2019utilitzen com un criteri per justificar les accions de la policia en la suposada defensa de la \u201cseguretat p\u00fablica\u201d. De fet, el Tribunal va condemnar l\u2019actitud discriminat\u00f2ria tant per part de la policia com per part dels \u00f2rgans als que va adre\u00e7ar la v\u00edctima les seves den\u00fancies.<\/p>\n En conclusi\u00f3, ha estat un dels casos amb un reconeixement m\u00e9s gran per part del TEDH, la indemnitzaci\u00f3 que ha de pagar l\u2019estat espanyol aix\u00ed ho demostra: 30.000 euros, ja que reconeix el gran sofriment que li va provocar la situaci\u00f3 de discriminaci\u00f3 que va viure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De qu\u00e8 parlarem en aquest bloc? DISCURS DE LA POR Es nega la llibertat d\u2019uns argumentant a la seguretat d\u2019una altres. Qu\u00e8 \u00e9s seguretat? I qu\u00e8 vol dir? Qui protegeix, de qu\u00e8 protegeix? El discurs de la por per a justificar retallades de llibertats. Fins ara l\u2019estrat\u00e8gia per a retallar llibertats era vendre seguretat, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":3161,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_eb_attr":"","footnotes":""},"yoast_head":"\n
\nEs nega la llibertat d\u2019uns argumentant a la seguretat d\u2019una altres. Qu\u00e8 \u00e9s seguretat? I qu\u00e8 vol dir? Qui protegeix, de qu\u00e8 protegeix? El discurs de la por per a justificar retallades de llibertats.
\nFins ara l\u2019estrat\u00e8gia per a retallar llibertats era vendre seguretat, en aquest context ja no es pot vendre seguretat. Ens retallen llibertats, fent-nos callar, queda el silenci: criminalitzaci\u00f3 dels moviments socials.<\/p>\n
\nDirectives, lleis i normatives que regulen la vida de les persones segon els seu origen. Europa, Estat Espanyol, Catalunya i municipis. Estem en un moment de CANVI, de l\u2019estat del Benestar a l\u2019estat del codi penal. Criminalitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 estrangera i minories \u00e8tniques.<\/p>\n
\nL\u2019estat (la situaci\u00f3) de la 3a pota de l\u2019estat de dret.: la Just\u00edcia. \u00c9s una eina per lluitar contra el racisme? Hi podem comptar?<\/p>\n\n
\n
\n