{"id":10130,"date":"2018-04-12T12:13:57","date_gmt":"2018-04-12T10:13:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.sosracisme.org\/?p=10130"},"modified":"2018-04-12T12:13:57","modified_gmt":"2018-04-12T10:13:57","slug":"relatsreals-la-lluita-judicial-per-salvar-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sosracisme.org\/relatsreals-la-lluita-judicial-per-salvar-la-salut\/","title":{"rendered":"#RELATSREALS: La lluita judicial per salvar la salut"},"content":{"rendered":"
Havien anat corrents al CAP de Vila Ol\u00edmpica, molt a prop de casa la Rita, perqu\u00e8 en despertar-se de la migdiada havia notat que no s’hi veia d’un ull. All\u00e0 els havien derivat d’urg\u00e8ncia a l’Hospital de l’Esperan\u00e7a, on despr\u00e9s d’hores d’espera, la doctora\u00a0Llevet\u00a0va atendre’l amablement. Tot i aix\u00f2, una setmana abans de la seg\u00fcent cita, la doctora\u00a0Llevet\u00a0va trucar-lo: Per\u00f2 l’INSS\u00a0no va quedar-se de bra\u00e7os plegats. Va comen\u00e7ar a informar a Estrangeria de totes aquelles persones que iniciaven els tr\u00e0mits per recuperar la seva cobertura sanit\u00e0ria. Autom\u00e0ticament, Estrangeria obria un expedient de revisi\u00f3 de la situaci\u00f3 administrativa d’aquella persona. En descobrir que la majoria de persones no pagaven una asseguran\u00e7a m\u00e8dica privada, a la qual estaven obligades a partir de la implementaci\u00f3 del Decret Llei, s’iniciava un proc\u00e9s d’extinci\u00f3 de l’autoritzaci\u00f3 de resid\u00e8ncia. Amb l’aprovaci\u00f3 del Decret Llei, moltes persones migrades van veure denegat l’acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica i en alguns casos, fins i tot, van perdre el dret que ja havien adquirit. Aquest va ser el cas del senyor Grau, que va haver d’iniciar una batalla judicial i burocr\u00e0tica a la vegad que lluitava contra una […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10131,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_eb_attr":"","_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[489,654],"tags":[653,484,716],"class_list":["post-10130","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-testimonis","tag-relats-reals","tag-said","tag-testimoni"],"yoast_head":"\n
\n-Senyor Grau, t\u00e9 un glaucoma a l’ull, haur\u00e0 de seguir el tractament que hem iniciat avui per recuperar-ne la visi\u00f3 -va dir-li la doctora\u00a0Llevet.
\nAls seus 70 anys, el Sr. Grau se sentia abatut per la vida que havia portat al Marroc. Per\u00f2 afortunadament, feia sis mesos que ell i la seva dona havien pogut venir a Barcelona i retrobar-se amb la seva filla, la Rita. Despr\u00e9s de fer molta paperassa i d’un complicat proc\u00e9s de reagrupaci\u00f3 familiar, tenien perm\u00eds de resid\u00e8ncia per ser familiars d’una resident comunit\u00e0ria.
\n<\/a>
\n
\n-Fins a la propera, Senyor Grau, ens veiem el pr\u00f2xim 10 de maig a les 11.<\/p>\n\n
\n-Ho sento senyor Grau, per\u00f2 no haur\u00edem d’haver comen\u00e7at el tractament. La seva targeta sanit\u00e0ria \u00e9s de nivell 1, nivell b\u00e0sic, i no t\u00e9 acc\u00e9s a proves i metges especialistes.
\nAix\u00ed era. Amb l’aprovaci\u00f3 del Reial Decret Llei 10\/2012, li havien tret la cobertura sanit\u00e0ria p\u00fablica en l’\u00e0mbit espanyol, ja que, aparentment, no entrava en cap dels sup\u00f2sits per ser reconegut ni com a assegurat ni com a beneficiari. I segons la normativa catalana, com encara no portava un any empadronat, nom\u00e9s tenia dret a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i l’atenci\u00f3 urgent.
\nLa situaci\u00f3 se li va complicar quan, dos mesos m\u00e9s tard, va haver de tornar a urg\u00e8ncies per una taca que li havia sortit a la pell del bra\u00e7. En aquesta ocasi\u00f3, va anar a l’Hospital del Mar:
\n-Li hem detectat un pigment maligne a la pell, senyor Grau. L’haurem d’intervenir d’urg\u00e8ncies i despr\u00e9s haur\u00e0 de seguir un tractament.
\nAl senyor\u00a0Grau se li va posar la pell de gallina. L’operaci\u00f3 en si no el preocupava, per\u00f2 sabia que despr\u00e9s no podria accedir al tractament, perqu\u00e8 es consideraria atenci\u00f3 especialitzada, a la qual no tenia acc\u00e9s.
\nLa seva filla, la Rita, va decidir buscar suport al Servei d’Atenci\u00f3 i Den\u00fancia (SAiD) de\u00a0SOS Racisme. L’entitat entenia que era un cas clar de denegaci\u00f3 del dret a la salut per motivaci\u00f3 racista. Amb l’ajuda d’una de les advocades de la plataforma\u00a0PasuCAT, van iniciar un litigi estrat\u00e8gic.
\nEl primer que van fer va ser incidir per assegurar-se que, encara que fos de manera excepcional, el CatSalut brind\u00e9s assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria al senyor Grau. Van aconseguir-ho i, malgrat estar uns mesos sense tractament, el Sr. Grau es va recuperar.
\nSOS Racisme\u00a0va escriure cartes a la directora provincial de l’INSS\u00a0i al CatSalut, per esbrinar quin era el seu posicionament oficial davant el cas del Sr. Grau. Despr\u00e9s, va portar el cas al jutjat del social n\u00famero\u00a012 de Barcelona.
\nGratant el reglament que desenvolupa el Decret Llei, l’advocada de la\u00a0PasuCAT\u00a0va esbrinar que les persones que no fossin acreditades com assegurades o benefici\u00e0ries per\u00f2 que complissin 3 requisits concrets podien reclamar l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria p\u00fablica. Els requisits s\u00f3n tenir perm\u00eds de resid\u00e8ncia, disposar d’ingressos inferiors a 100.000\u202feuros i no tenir una altra cobertura sanit\u00e0ria obligat\u00f2ria.
\nEl senyor\u00a0Grau els complia tots, aix\u00ed que el jutjat del social va donar-los la ra\u00f3. L’INSS\u00a0va rec\u00f3rrer les sent\u00e8ncies per\u00f2 el Tribunal Superior de Just\u00edcia (TSJ) les va ratificar i es va aconseguir la cobertura sanit\u00e0ria.
\nM\u00e9s endavant, es va repetir el mateix litigi estrat\u00e8gic amb uns altres sis\u00a0casos semblants i en tots es va aconseguir la cobertura sanit\u00e0ria. En certa manera, la sent\u00e8ncia va\u00a0assentar\u00a0un precedent; tot i que la ideologia del jutge en determinava el resultat.<\/p>\n\n
\nDavant la por de perdre els papers, moltes persones estrangeres optaven per fer-se una asseguran\u00e7a privada o pagar la mateixa sanitat “p\u00fablica” espanyola. Nom\u00e9s aquelles persones que sentien que no tenien res a perdre s’arriscaven a iniciar processos judicials.
\nSis anys despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 del Decret Llei i de les normatives auton\u00f2miques per cobrir l’atenci\u00f3 a les persones sense cobertura, encara es donen situacions de vulneraci\u00f3 de drets que cal atendre i denunciar perqu\u00e8 cap persona quedi sense assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria p\u00fablica.
\n <\/p>\n
\n
\n*Aquest text forma part de #RelatsReals<\/a>, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa<\/a> acull en la seva edici\u00f3 de paper. El seu objectiu \u00e9s informar i sensibilitzar a trav\u00e9s de la difusi\u00f3 de casos atesos pel Servei d\u2019Atenci\u00f3 i Den\u00fancies de SOS Racisme Catalunya. S\u2019utilitzen noms falsos per mantenir l\u2019anonimat de la persona agredida, per\u00f2 \u00e9s l\u2019\u00fanica dada fict\u00edcia. Tots els fets que s\u2019hi narren s\u00f3n reals<\/strong>. <\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"