{"id":12276,"date":"2020-02-10T13:55:31","date_gmt":"2020-02-10T12:55:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.sosracisme.org\/?p=12276"},"modified":"2020-02-10T13:55:31","modified_gmt":"2020-02-10T12:55:31","slug":"el-govern-amb-el-blackface-de-la-cavalcada-dels-reis-digualada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sosracisme.org\/el-govern-amb-el-blackface-de-la-cavalcada-dels-reis-digualada\/","title":{"rendered":"El Govern amb el blackface de la Cavalcada dels Reis d’Igualada"},"content":{"rendered":"
Des de SOS Racisme Catalunya volem recordar que el racisme no \u00e9s una opini\u00f3, \u00e9s una vulneraci\u00f3 de drets<\/strong>, \u00e9s viol\u00e8ncia.<\/strong> I n\u2019hi ha prou amb qu\u00e8 una sola persona percebi com a racista un fet que l\u2019interpel\u00b7la per q\u00fcestionar col\u00b7lectivament aquella acci\u00f3 i passar-la pel sed\u00e0s cr\u00edtic. Moltes festes tradicionals tenen un origen violent i d’humanitat dubtosa, i hem d’acceptar que hi ha festes que s\u00f3n racistes: per l’origen, pel contingut<\/strong>, perqu\u00e8 celebren un model de societat i un conjunt de pr\u00e0ctiques racistes, que <\/strong>generen desigualtats socials reals perqu\u00e8 perpetuen un model social establert amb el Colonialisme, que respon a din\u00e0miques de jerarquitzaci\u00f3 i dominaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n A Catalunya, en els \u00faltims anys hem estat testimonis d’un creixent nombre de den\u00fancies p\u00fabliques referents al Blackface, sobretot en festes o actes avalats per institucions com administracions, centres educatius i\/o entitats p\u00fabliques i privades. Aix\u00f2 ha derivat en coneguts moviments de repudi, reivindicaci\u00f3 i la conseq\u00fcent difusi\u00f3 i debat sobre la seva pr\u00e0ctica, i la ridiculitzaci\u00f3 de les persones racialitzades no-blanques. Per aix\u00f2 considerem encara m\u00e9s greu la decisi\u00f3 d’avalar el seu exercici \u2013sobretot baix tutela institucional\u2013<\/strong>, ja que actualment est\u00e0 prou difosa a nivell medi\u00e0tic i popular com per a ignorar el seu rerefons racista. Tant \u00e9s aix\u00ed que molts ajuntaments i centres educatius o ve\u00efnals s’han sumat al no exercici d’aquesta pr\u00e0ctica i conseg\u00fcent reconeixement del seu racisme.<\/p>\n L’Afrof\u00e9mina Nebetawy<\/strong> ens comparteix una s\u00e8rie de reflexions arran del recolzament p\u00fablic, d’aquest any 2020, per part dels consellers de la Generalitat a la cavalcada d’Igualada, la m\u00e9s antiga de Catalunya i on es segueix practicant el Blackface:<\/strong><\/p>\n \u00abQuan era petita i veia una persona pintada de negre, disfressada de persona afrodescendent, em sentia malament, com si m’insultessin, com quan em deien “negra”. No sabia per qu\u00e8. La majoria de les vegades, una no sap per qu\u00e8 sent el que sent, perqu\u00e8 els sentiments no sempre es poden explicar amb paraules.<\/em> Defensen a capa i espasa el fet de pintar-se de negre, per\u00f2 pocs fan l’esfor\u00e7 de ficar-se a la nostra pell. Pregunten qu\u00e8 ser\u00e0 de la il\u00b7lusi\u00f3 dels infants per\u00f2, i els nostres infants? I aqu\u00ed \u00e9s on es delaten. Perqu\u00e8 \u00e9s aqu\u00ed on, sense adonar-se, confirmen que no formem part de la seva realitat. Mai s’han aturat a pensar en els nostres infants, que miren aquelles cares negres pintades i ens fan preguntes. Els infants que de ben petits reben atacs racistes del tipus “no vull que em toquis, que taques”. Perqu\u00e8 en lloc d’educar en la diversitat, en qu\u00e8 existeixen persones de diversos colors i cultures, els hi estem ensenyant que les persones negres s\u00f3n una mena de disfressa grotesca. Els nostres infants no importen. La imatge que es crea de nosaltres no importa. <\/em><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s el que vaig sentir en veure les fotos dels senyors i senyores del <\/strong><\/span>Govern<\/span>, posant alegrement amb els Reis d’Igualada, i compartint-ho orgullosos al seu compte de <\/span>Twitter <\/span><\/a><\/span><\/strong>com un acte glori\u00f3s.<\/strong> Quan semblava que es comen\u00e7ava a crear consci\u00e8ncia i que l’any que ve potser s’ho tornaven a mirar, s’alcen de nou com <\/span>els irreductibles gals del <\/span>blackface<\/span>. Despr\u00e9s que tantes poblacions estiguessin canviant, despr\u00e9s que TV3 decid\u00eds no retransmetre la cavalcada d’Igualada per ser poc inclusiva, i quan tot el que envoltava Igualada semblava dir-li que potser s’estava equivocant, van aquests senyors i senyores a fer-se la foto, mostrar el seu recolzament i donar-los l’empenta que necessitaven per continuar fent la seva.<\/span><\/em>
\nAra s\u00e9 i puc dir que el denominat <\/span>Blackface <\/span>\u00e9s una tradici\u00f3 colonialista i racista, que representa a les persones negres com un acudit, com \u00e9ssers que no formen part de la nostra realitat i la nostra vida. Els altres.<\/span><\/em>
\nFa uns anys hem decidit al\u00e7ar la veu per dir que som aqu\u00ed, que som persones i que no ens agrada veure’ns representades d’aquesta manera. I al 2019, <\/span>Casa nostra, casa vostra<\/span> va impulsar una campanya perqu\u00e8 a les cavalcades de Reis de Catalunya deixessin de pintar senyors blancs, i comptessin amb persones afrodescendents reals per fer de rei <\/span>Baltasar<\/span>, un <\/span>blackface <\/span>que porta d\u00e8cades portant-se a terme. L’any passat, <\/strong><\/span>Igualada <\/span>ja va ser l’\u00fanica capital de comarca de Barcelona que no es va sumar a la campanya, i aquest any, amb unes 200 cavalcades sense <\/span>blackface<\/span>, Igualada continua sense baixar del burro.<\/span><\/strong><\/em>
\nL’excusa \u00e9s que a Igualada no nom\u00e9s hi ha un Baltasar, sin\u00f3 que hi ha <\/span>centenars de patges<\/span> que reparteixen els regals pujant per les parets dels edificis, i que \u00e9s una tradici\u00f3 molt antiga. Precisament, aquest any va complir 125 anys i hi havia fotos i banderoles per tot arreu, pel qual el contundent argument de \u201csi no t\u2019agrada no hi vagis\u201d no ha servit aquesta vegada perqu\u00e8 me\u2019ls han ficat fins a la sopa. <\/span><\/em>
\nI que resulta que som molt males persones per voler carregar-nos-la. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que ning\u00fa ent\u00e9n que no \u00e9s la tradici\u00f3 el que ens molesta, sin\u00f3 el fet que pintin la gent de negre. Diuen que no \u00e9s colonialisme, que \u00e9s perqu\u00e8 no els reconeguin.<\/strong> Aleshores jo sempre pregunto: per qu\u00e8 han de ser negres? Per qu\u00e8 us costa tant recon\u00e8ixer que aquests patges representen esclaus negres?<\/strong> \u00c9s perqu\u00e8 no us agrada aquesta idea? Doncs menys ens agrada a nosaltres, els qui ens sentim representats. Si no t’agrada alguna cosa, has de canviar-la en lloc de negar-la.<\/em>
\nI aqu\u00ed \u00e9s on aprofito per agrair la feina de la <\/strong><\/span>comissi\u00f3 de Reis de Vallbona d’Anoia<\/span><\/strong>, que han comen\u00e7at per recon\u00e8ixer que el <\/span>blackface <\/span>\u00e9s un acte racista i han decidit canviar-lo. Perqu\u00e8 no hi ha prou en entestar-se a dir que aix\u00f2 o all\u00f2 no \u00e9s racisme des del b\u00e0ndol que no el pateix, que no sap qu\u00e8 sentim quan veiem gent pintada de nosaltres. El racisme es combat reconeixent-lo i canviant. Els patges i patgesses de Vallbona van canviar el <\/span>blackface <\/span>per un maquillatge colorit de fantasia i eleg\u00e0ncia a l’estil dels carnavals venecians, i tant a mi com a altres companyes activistes afrodescendents ens va semblar preci\u00f3s. I el <\/span>feedback<\/span> al seu compte d’<\/span>Instagram<\/span><\/a><\/span> va ser molt positiu i no va haver-hi queixes per infants traumatitzats ni res per l’estil.<\/span><\/em>
\nSer negre no \u00e9s cap disfressa. \u00c9s sortir al carrer cada dia per carregar-nos a les espatlles el q\u00fcestionament, els estereotips i la lluita per habitar un espai que ens pertany, per\u00f2 que hem de reclamar cont\u00ednuament perqu\u00e8 no es considera nostre.<\/em><\/p>\n
\nVaig sentir un cop m\u00e9s com el <\/span>Govern<\/span> de totes les catalanes, com tantes altres institucions, col\u00b7lectius i persones, no ens representa, ni ens valora, ni ens escolta. Em torna a envair el sentiment de no ser d’enlloc, de no ser ning\u00fa, i que les nostres vides continuen redu\u00efdes a simples an\u00e8cdotes, figurants, disfresses.<\/span><\/em><\/p>\n