{"id":20035,"date":"2025-02-27T11:39:02","date_gmt":"2025-02-27T10:39:02","guid":{"rendered":"https:\/\/sosracisme.org\/?p=20035"},"modified":"2025-02-27T11:42:29","modified_gmt":"2025-02-27T10:42:29","slug":"racisme-i-carnestoltes-notting-hill-una-resistencia-cultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sosracisme.org\/racisme-i-carnestoltes-notting-hill-una-resistencia-cultural\/","title":{"rendered":"Racisme i carnestoltes. Notting Hill, una resist\u00e8ncia cultural"},"content":{"rendered":"

Racisme i Carnestoltes: Una Reflexi\u00f3 Necess\u00e0ria<\/strong><\/p>

Cada any, el Carnestoltes es converteix en un espai de celebraci\u00f3 i diversitat. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s un moment en el qual es fan evidents les discriminacions i viol\u00e8ncies racistes normalitzades en la societat. Un dels aspectes m\u00e9s problem\u00e0tics \u00e9s la utilitzaci\u00f3 d’\u00e8tnies o cultures com a disfresses, reproduint estereotips racials i culturals sota l’excusa de la “tradici\u00f3” o l'”entreteniment”.<\/p>

L’\u00fas d’abillaments que representen cultures, minories \u00e8tniques o religioses sense comprensi\u00f3 ni respecte pel seu significat hist\u00f2ric i social constitueix una forma de racisme. Disfressar-se d’un grup \u00e8tnic redueix una identitat complexa a un fetitxe, portant-la a la burla o caricaturitzaci\u00f3. Aquesta pr\u00e0ctica perpetua prejudicis, refor\u00e7a estructures de discriminaci\u00f3 i banalitza les cultures de comunitats que han sofert opressi\u00f3 hist\u00f2rica i continuen enfrontant les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. A m\u00e9s, t\u00e9 un impacte psicol\u00f2gic en les persones racialitzades, en veure la seva cultura ridiculitzada i convertida en objecte de consum per a una disfressa.<\/p>

Apropiaci\u00f3 Cultural per Carnestoltes<\/strong><\/p>

L’apropiaci\u00f3 cultural \u00e9s un fenomen recurrent per Carnestoltes, basat en la reproducci\u00f3 d’estereotips des d’una mirada colonialista. Es presenta quan “els altres” s\u00f3n representats com un grup homogeni i ex\u00f2tic, sense veu pr\u00f2pia. Elements amb profund valor simb\u00f2lic i espiritual s\u00f3n despullats del seu significat i transformats en simples accessoris de moda.<\/p>

Un clar exemple \u00e9s l’\u00fas de disfresses inspirades en cultures ind\u00edgenes, africanes, asi\u00e0tiques o del Carib, com tocats de plomes, quimonos, turbants o pintures facials. Aquests elements no s\u00f3n simples adorns, sin\u00f3 part d’identitats hist\u00f2ricament perseguides i marginades. La trivialitzaci\u00f3 d’aquests elements refor\u00e7a la idea que el patrimoni cultural d’aquestes comunitats est\u00e0 disponible per al consum i la diversi\u00f3 sense gens de respecte. <\/p>

Hist\u00f2ricament, diverses comunitats han hagut de mobilitzar-se per a reapropiar-se de les seves cultures com a forma de resist\u00e8ncia davant les viol\u00e8ncies sofertes. Un exemple emblem\u00e0tic d’aquesta lluita \u00e9s el Carnestoltes de Notting Hill.<\/p>

Racisme i Carnestoltes: Notting Hill, una Resist\u00e8ncia Cultural<\/strong><\/p>

El Carnestoltes de Notting Hill al Regne Unit va sorgir en 1959 com a resposta als disturbis racials de l’any anterior. Va ser impulsat per l’activista trinitense Claudia Jones, amb l’objectiu de generar un espai de celebraci\u00f3 cultural i resist\u00e8ncia enfront de la discriminaci\u00f3. El seu prop\u00f2sit principal era unir a la comunitat migrant, donar visibilitat a la cultura del Carib i respondre al racisme sist\u00e8mic mitjan\u00e7ant l’expressi\u00f3 art\u00edstica i la festa popular.<\/p>

Amb el temps, es va convertir en un dels festivals de carrer m\u00e9s grans del m\u00f3n i un s\u00edmbol de diversitat i reivindicaci\u00f3 cultural.<\/p>

Context Hist\u00f2ric<\/strong><\/p>

Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va incentivar la immigraci\u00f3 des de les col\u00f2nies i territoris de la Commonwealth a causa de l’escassetat de m\u00e0 d’obra. La Llei de Nacionalitat Brit\u00e0nica de 1948 va atorgar ciutadania brit\u00e0nica i dret de resid\u00e8ncia a tots els habitants de l’Imperi Brit\u00e0nic, la qual cosa va permetre que un gran nombre d’immigrants afrocaribenys s’establissin en barris com Notting Hill, a Londres. No obstant aix\u00f2, lluny de ser rebuts amb els bra\u00e7os oberts, aquests nous residents van enfrontar discriminaci\u00f3 racial, condicions d’habitatge prec\u00e0ries i explotaci\u00f3 laboral.<\/p>

Les tensions racials es van agreujar amb la pres\u00e8ncia d’organitzacions d’extrema dreta, com la White Defence League, <\/em>que promovien consignes xen\u00f2fobes com “<\/em>Keep Britain White” (Mantingues a Gran Bretanya blanca). Aquestes hostilitats van desembocar en els disturbis de Notting Hill a l’agost de 1958, quan multituds de supremacistes blancs van atacar les llars de residents afrocaribenys. <\/p>

Durant nits, aquests grups racistes van rec\u00f3rrer els carrers agredint a residents negres, mentre la policia brit\u00e0nica actuava amb lentitud i minimitzava la gravetat de la situaci\u00f3.<\/p>

Conseq\u00fc\u00e8ncies i Resposta Comunit\u00e0ria<\/strong><\/p>

Els disturbis van posar de manifest la necessitat d’abordar les tensions racials i les condicions socioecon\u00f2miques que les alimentaven. Encara que es van realitzar m\u00e9s de 140 arrestos, la resposta de les autoritats va ser limitada. En resposta a aquests disturbis i a l’assassinat no resolt de Kelso Cochrane en 1959, Claudia Jones va organitzar el primer “Carnestoltes Del Carib” a l’Ajuntament de St Pancras al gener de 1959, establint les bases del Carnestoltes de Notting Hill.<\/p>

Un Carnestoltes Lliure de Discriminaci\u00f3<\/strong><\/p>

El racisme no desapareix en els dies festius. \u00c9s responsabilitat de totes les persones reflexionar sobre l’impacte de les nostres eleccions, fins i tot en contextos de celebraci\u00f3. Un Carnestoltes lliure de discriminaci\u00f3 \u00e9s possible si es fomenta l’educaci\u00f3, el respecte i l’empatia. Abans de triar una disfressa, pensem en les seves implicacions i en la hist\u00f2ria que estem contant.<\/p>

Bibliografia:<\/strong><\/p>