{"id":3529,"date":"2013-02-06T18:00:42","date_gmt":"2013-02-06T17:00:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.sosracisme.org\/?p=3529"},"modified":"2013-02-06T18:00:42","modified_gmt":"2013-02-06T17:00:42","slug":"reflexio-quan-la-policia-menteix-i-la-justicia-es-cega-on-queda-la-ciutadania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sosracisme.org\/reflexio-quan-la-policia-menteix-i-la-justicia-es-cega-on-queda-la-ciutadania\/","title":{"rendered":"#REFLEXI\u00d3: Quan la policia menteix i la just\u00edcia \u00e9s cega, on queda la ciutadania?"},"content":{"rendered":"
Persones agredides que esdevenen agressores. Denunciants que es transformen en denunciades. Perjudicades que passen a ser imputades. V\u00edctimes que es converteixen en criminals.
\nAquest \u00e9s el tractament que reben per part de l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia avui en dia ciutadans i ciutadanes que malauradament han estat v\u00edctimes d\u2019una actuaci\u00f3 policial ofensiva, agressiva i\/o violenta. En definitiva, il\u00b7legal. Persones insultades, amena\u00e7ades, lesionades o detingudes sense causa legal per part d\u2019agents de l\u2019autoritat es converteixen gaireb\u00e9 autom\u00e0ticament en denunciades per falta de respecte o resist\u00e8ncia a agents de l\u2019autoritat, desobedi\u00e8ncia o atemptat contra l\u2019autoritat, entre d\u2019altres.
\nEl cas m\u00e9s conegut actualment \u00e9s el de Sergi Garc\u00eda<\/a>, un manifestant agredit pels Mossos d\u2019Esquadra per\u00f2 pendent de judici acusat d\u2019intentar agredir als agents. Les xarxes socials i alguns mitjans de comunicaci\u00f3 han aconseguit que coneguem els injustos detalls d\u2019aquest cas, per\u00f2 n\u2019hi ha molts m\u00e9s que resten en l\u2019anonimat.
\nEl Servei d\u2019Atenci\u00f3 i Den\u00fancies per a V\u00edctimes de Racisme i Xenof\u00f2bia<\/a> (SAiD) de SOS Racisme Catalunya conviu amb aquesta circumst\u00e0ncia des de ja fa massa temps, sent quelcom normalitzat que els agents denunci\u00efn a les v\u00edctimes de les seves pr\u00f2pies agressions[i]<\/a>. En Carlos F.F. va ser colpejat en una manifestaci\u00f3 i amena\u00e7at pels agents, \u201csi vas a poner una denuncia puedes tener consecuencias\u201d. Finalment va ser condemnat a pagar una indemnitzaci\u00f3 al Mosso d\u2019Esquadra que el va agredir. En Amadou B. T. va ser apallissat per quatre agents. La seva den\u00fancia, per\u00f2, es va arxivar, mentre que ha estat condemnat per haver tirat a terra al policia durant un suposat forceig.
\nA mode d\u2019exemple, de 27 casos assumits pel SAiD el 2010[ii]<\/a> en que s\u2019havia donat una conducta irregular i racista dels agents de policia a persones immigrades, \u00fanicament 7 varen configurar-se com a procediments en que els agents mantenien solament el paper de denunciats. Dels restants 20, en 10 d\u2019ells els policies havien denunciat a la seva v\u00edctima (donant-se, per tant, den\u00fancies creuades) i en els altres 10 es jutjaven \u00fanicament den\u00fancies interposades pels agents contra persones que tot i ser v\u00edctimes de comportaments irregulars dels policies no van atrevir-se a denunciar.
\nPer\u00f2, per qu\u00e8 els agents de policia denuncien a les seves v\u00edctimes?<\/strong> En aquest sentit, arribem des del SAiD a una innegable conclusi\u00f3: les den\u00fancies i acusacions formulades per agents de l\u2019autoritat s\u00f3n dotades per l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia de m\u00e9s credibilitat que les formulades per persones immigrades, i aix\u00f2 els permet aconseguir l\u2019absoluci\u00f3 per les seves accions irregulars. En els \u00faltims tres anys no hem portat cap cas en el que es condemn\u00e9s a un agent de policia ni que es sol\u00b7licit\u00e9s per part del fiscal la seva condemna.
\nRespecte als motius d\u2019aquest tracte desigual per part de l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia hi juga un paper important el principi o presumpci\u00f3 de veracitat, \u00a0del qu\u00e8 en gaudeixen els policies. L\u2019atribuci\u00f3 que d\u00f3na aquest principi consisteix en qu\u00e8 la paraula (declaraci\u00f3 o testimoni) de qui en gaudeix, es presumeix com vera\u00e7 i, per tant, preval sobre la paraula de la persona que no en gaudeix en el cas que les versions siguin contradict\u00f2ries i no hi hagi altres proves. S\u2019obvia, per\u00f2, que tal i com ha assenyalat el Tribunal Constitucional en repetides ocasions, aquest privilegi no s\u2019hauria de donar. Segons el Constitucional, les actes o den\u00fancies dels agents de l\u2019autoritat no gaudeixen de major rellev\u00e0ncia que les altres proves, per aix\u00f2, ni han de prevaldre necess\u00e0riament davant d\u2019altres proves que condueixin a conclusions distintes, ni poden impedir que l\u2019\u00f2rgan judicial resolgui sobre una valoraci\u00f3 conjunta de totes les proves existents.
\nLa mala utilitzaci\u00f3 d\u2019aquest concepte jur\u00eddic, doncs, es configura en m\u00faltiples ocasions com un factor determinant per a justificar un tracte desigual.
\nPer\u00f2, existeix una expressa voluntat per part de l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia de tractar de manera diferenciada a les persones immigrades i als policies?<\/strong> Actualment, no s\u2019ha observat cap instrucci\u00f3 o criteri preestablert en aquest sentit. Ara b\u00e9, tal i com recull el soci\u00f2leg Michel Wieviorka a \u201cEl espacio del racismo\u201d, la caracter\u00edstica principal del racisme institucional es configura en el fet de presentar-se de forma arrelada en les pr\u00e0ctiques <\/em>rutin\u00e0ries, en el funcionament de les organitzacions, configurant-se com una propietat estructural del sistema. La caracter\u00edstica principal de la institucionalitzaci\u00f3 del racisme \u00e9s la dissociaci\u00f3 entre l\u2019actor i el sistema. En aquest sentit, la discriminaci\u00f3 institucional no es manifesta de forma declarada, sin\u00f3 que es configura com un conjunt de pr\u00e0ctiques que han adquirit una certa autonomia, una din\u00e0mica pr\u00f2pia. \u00c9s aqu\u00ed, doncs, on apareix la culpabilitzaci\u00f3 del sistema, i la innoc\u00e8ncia dels individus (secretaris, oficials, fiscals i jutges), els quals semblen exempts de responsabilitat.
\nQuines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies?<\/strong> El pas que separa el definir la viol\u00e8ncia policial contra les persones immigrades, de puntual i extralimitada a acceptada i institucionalitzada, dep\u00e8n del comportament de les institucions que tenen entre les seves finalitats eradicar aquests tipus de pr\u00e0ctiques. La seva correcta actuaci\u00f3 \u00e9s quelcom determinant per acabar amb les irregularitats i abusos d\u2019autoritat dels cossos de seguretat p\u00fablics, aix\u00ed com per protegir la ciutadania d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques De no ser aix\u00ed, les conductes violentes queden impunes, circumst\u00e0ncia que genera una percepci\u00f3 entre els agents de policia de legitimitat respecte a tals actituds, mentre que els ciutadans, estrangers o no, es sentiran desprotegits per la just\u00edcia i, per tant, encara m\u00e9s vulnerables a les agressions comeses pels agents de policia.
\n
\nJosep Granados, advocat del SAiD de SOS Racisme, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Jose Pe\u00f1\u00edn, portaveu de SOS Racisme <\/em><\/p>\n