\nEls viatges en metro de casa a la feina i de la feina a casa s\u00f3n un bon moment del dia per fer balan\u00e7. Se sent satisfet amb tot el que ha aconseguit a Catalunya des que va arribar de Bol\u00edvia, per\u00f2 nota un calfred nervi\u00f3s cada mat\u00ed\u00a0 en pensar que el seu excompany de feina, el Manel, el pot estar esperant a l\u2019entrada de la f\u00e0brica… Quan de temps m\u00e9s haur\u00e0 de conviure amb aquest neguit?
\n
![\"Relats](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.sosracisme.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Directa408_Obreraobrerracismeentreiguals.gif?ssl=1\")
<\/a><\/p>\nCap\u00edtol 1\u00a0–\u00a0La cadena de muntatge <\/strong><\/span>[Juliol 2014]<\/h4>\nAmb les mans suades tot el dia. Aix\u00ed \u00e9s com treballava a ple mes d\u2019agost en Jordi, que entre pe\u00e7a i pe\u00e7a aprofitava per fer un glop d\u2019aigua. Aix\u00f2 rai, hi havia altres patiments diaris molt pitjors que la calor…<\/p>\n
– Els estrangers no saben treballar. Per\u00f2, mira, si no serveixen per a res! V\u00e9nen aqu\u00ed sense estudis ni papers a robar-nos la feina, quina vergonya! Haurien d\u2019anar-se\u2019n tots al seu pa\u00eds.<\/p>\n
Era en Manel, un dia m\u00e9s amb la mateixa can\u00e7oneta. La vomitava cada mat\u00ed, ben alt, xerrant amb un o altre company, assegurant-se que en Jordi era prou a prop com per escoltar-la. Per\u00f2 mai no se li havia adre\u00e7at directament amb aquell discurs d\u2019odi. Un dia, a la pausa de l\u2019esmorzar, en Manel va acostar-se al Jordi per ensenyar-li unes fotografies del m\u00f2bil:<\/p>\n
– \u00bfHas vist quines armes tinc a casa? El meu fill \u00e9s militar.<\/p>\n
En Jordi va quedar-se amb els ulls com plats. Per qu\u00e8 li ensenyava, a ell, aquelles fotografies d\u2019armes de foc? Qu\u00e8 pretenia? Intimidar-lo, amena\u00e7ar-lo? Per quin motiu? Aquella nit la preocupaci\u00f3 no el va deixar dormir.
\n <\/p>\n
Cap\u00edtol 2 –\u00a0El producte: de les paraules als fets <\/strong><\/span>[Dinar d\u2019empresa d\u2019estiu, 8 d\u2019agost 2014]<\/h4>\nEra el divendres m\u00e9s divendres de tots. En Jordi estava content: era l\u2019\u00faltim dia abans d\u2019unes modestes vacances d\u2019estiu i anava amb els companys de la feina a dinar. Ll\u00e0stima d\u2019en Manel, que als deu minuts de comen\u00e7ar ja escopia insults cap als immigrants. Una altra vegada. En Jordi no tenia perqu\u00e8 aguantar tots aquells atacs… Va provar de parar-li els peus:<\/p>\n
– Manel, no entenc perqu\u00e8 dius totes aquestes barbaritats. Si, de fet, est\u00e0s casat amb una dona paraguaiana…<\/p>\n
– Els tallaria el coll, a tots els estrangers!<\/p>\n
En Manel, molt irritat pel comentari d\u2019en Jordi, va agafar una botella de vi de sobre la taula amb la intenci\u00f3 de llen\u00e7ar-li pel cap. Per sort, els companys de feina van poder evitar-ho i treure en Manel fora del local.<\/p>\n
– Ens veiem a fora!<\/p>\n
\nCap\u00edtol 3 – La indigesti\u00f3 o el racisme castigat<\/strong><\/span>
\nAquella mateixa nit en Jordi va anar a denunciar qu\u00e8 havia passat. Va explicar l\u2019escena del dinar, per\u00f2 tamb\u00e9 va aprofitar per deixar const\u00e0ncia de tot el seguit de comentaris racistes que havia hagut de suportar des del dia que va arribar a l\u2019empresa. Conscient que els seus drets havien estat amena\u00e7ats, va decidir posar-se en mans del Servei d\u2019Atenci\u00f3 i Den\u00fancia<\/strong> (SAiD) de SOS Racisme Catalunya<\/a> perqu\u00e8 li portessin el cas.
\nEl primer dilluns despr\u00e9s de les vacances, va rebre una trucada quan estava a punt de sortir per la porta. Era el cap de recursos humans. Li demanava que entr\u00e9s m\u00e9s tard a treballar. No hi havia ningun problema amb ell, per\u00f2 a primera hora del mat\u00ed acomiadarien en Manel i no volia que coincidissin. En Jordi va respirar alleugerit. Semblava que la por comen\u00e7ava a canviar de b\u00e0ndol…
\nEl judici va anar molt b\u00e9. En Jordi va poder comptar amb el suport d\u2019un company de feina que va testificar al seu favor. Va dir que efectivament en Manel havia intentat llan\u00e7ar una botella de vi a en Jordi durant el dinar d\u2019empresa i que sabia de primera m\u00e0 que en Manel havia estat acomiadat de l\u2019empresa arran d\u2019aquells fets. A m\u00e9s, va deixar const\u00e0ncia que en Jordi no era la primera v\u00edctima d\u2019en Manel, sin\u00f3 que anteriorment ja hi havia hagut altres treballadors que l\u2019havien patit.
\nLa jutgessa ho va tenir clar: va condemnar en Manel a 200\u20ac de multa per una falta d\u2019amenaces amb una agreujant de racisme.
\n
\n
\n <\/p>\n
Era el divendres m\u00e9s divendres de tots. En Jordi estava content: era l\u2019\u00faltim dia abans d\u2019unes modestes vacances d\u2019estiu i anava amb els companys de la feina a dinar. Ll\u00e0stima d\u2019en Manel, que als deu minuts de comen\u00e7ar ja escopia insults cap als immigrants. Una altra vegada. En Jordi no tenia perqu\u00e8 aguantar tots aquells atacs… Va provar de parar-li els peus:<\/p>\n
– Manel, no entenc perqu\u00e8 dius totes aquestes barbaritats. Si, de fet, est\u00e0s casat amb una dona paraguaiana…<\/p>\n
– Els tallaria el coll, a tots els estrangers!<\/p>\n
En Manel, molt irritat pel comentari d\u2019en Jordi, va agafar una botella de vi de sobre la taula amb la intenci\u00f3 de llen\u00e7ar-li pel cap. Per sort, els companys de feina van poder evitar-ho i treure en Manel fora del local.<\/p>\n
– Ens veiem a fora!<\/p>\n
\nCap\u00edtol 3 – La indigesti\u00f3 o el racisme castigat<\/strong><\/span>
\nAquella mateixa nit en Jordi va anar a denunciar qu\u00e8 havia passat. Va explicar l\u2019escena del dinar, per\u00f2 tamb\u00e9 va aprofitar per deixar const\u00e0ncia de tot el seguit de comentaris racistes que havia hagut de suportar des del dia que va arribar a l\u2019empresa. Conscient que els seus drets havien estat amena\u00e7ats, va decidir posar-se en mans del Servei d\u2019Atenci\u00f3 i Den\u00fancia<\/strong> (SAiD) de SOS Racisme Catalunya<\/a> perqu\u00e8 li portessin el cas.
\nEl primer dilluns despr\u00e9s de les vacances, va rebre una trucada quan estava a punt de sortir per la porta. Era el cap de recursos humans. Li demanava que entr\u00e9s m\u00e9s tard a treballar. No hi havia ningun problema amb ell, per\u00f2 a primera hora del mat\u00ed acomiadarien en Manel i no volia que coincidissin. En Jordi va respirar alleugerit. Semblava que la por comen\u00e7ava a canviar de b\u00e0ndol…
\nEl judici va anar molt b\u00e9. En Jordi va poder comptar amb el suport d\u2019un company de feina que va testificar al seu favor. Va dir que efectivament en Manel havia intentat llan\u00e7ar una botella de vi a en Jordi durant el dinar d\u2019empresa i que sabia de primera m\u00e0 que en Manel havia estat acomiadat de l\u2019empresa arran d\u2019aquells fets. A m\u00e9s, va deixar const\u00e0ncia que en Jordi no era la primera v\u00edctima d\u2019en Manel, sin\u00f3 que anteriorment ja hi havia hagut altres treballadors que l\u2019havien patit.
\nLa jutgessa ho va tenir clar: va condemnar en Manel a 200\u20ac de multa per una falta d\u2019amenaces amb una agreujant de racisme.
\n
\n