{"id":8725,"date":"2017-06-01T10:41:24","date_gmt":"2017-06-01T08:41:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.sosracisme.org\/?p=8725"},"modified":"2017-06-01T10:41:24","modified_gmt":"2017-06-01T08:41:24","slug":"gente-normal-tambien-es-ella-tu-quiza-eres-la-extrana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sosracisme.org\/gente-normal-tambien-es-ella-tu-quiza-eres-la-extrana\/","title":{"rendered":"“Gente normal tambi\u00e9n es ella. T\u00fa quiz\u00e1 eres la extra\u00f1a”"},"content":{"rendered":"
No normalitzar el racisme. Buscar les responsabilitats sist\u00e8miques d’una actitud discriminat\u00f2ria que no \u00e9s fruit d’un sol individu. Fer notar l’absurditat de la rigidesa racista davant difer\u00e8ncies culturals segons la seva “visibilitat”. Ens endinsem una mica m\u00e9s en les reaccions de les persones interceptades a l’experiment social de la c\u00e0mera oculta des d’un punt de vista antropol\u00f2gic.<\/h6>\n


\nEl proc\u00e9s de recollida dels resultats de l’experiment social <\/a>que uns mesos enrere vam fer moure per les xarxes suscita algunes reflexions que ens interpel\u00b7len i posen sobre la taula la manera com reaccionem front el racisme.
\nL’experiment, que va ser possible gr\u00e0cies al fant\u00e0stic equip format per
Adeline Flaun<\/a>, la Xixa Teatre<\/a>, DMA producciones i activistes de SOS Racisme, posava en escena una clara situaci\u00f3 de discriminaci\u00f3. Com us podeu imaginar, les reaccions van ser diverses.
\nAlgunes persones van projectar prejudicis cap a la noia agredida<\/strong>: que era marroquina, que el seu marit no la deixaria anar a un spa, que portava el vel per obligaci\u00f3, que la seva cultura no va a \u201caquest tipo de coses\u201d… Aquestes creences i emocions poc reflexionades generen la construcci\u00f3 d\u2019un \u201cnosaltres\u201d i d’un \u201cvosaltres\u201d tan essencialitzats com esviaixats. En un m\u00f3n d’avui de diversitat d’opcions, dinamisme i canvis constants, aquests prejudicis es mantenen inflexibles. En un moment de l’experiment, un noi fa notar l’absurditat d’aquesta rigidesa racista, preguntant-se qu\u00e8 vol dir adaptar-se i quines \u201ccultures\u201d s’adapten i quines no:
\n <\/p>\n

\u201c yo tambi\u00e9n soy imigrante y acabo de firmar […] \u00bfc\u00f3mo que no se me nota, hasta por la manera de hablar. Y si nos habeis dejado a nosotros…todos tenemos los mismos derechos\u201d<\/h5>\n

 
\n

\"Captura<\/a>
Captura del v\u00eddeo en c\u00e0mera oculta de l’experiment social “Todos tenemos derecho”<\/figcaption><\/figure>
\nEn molts casos, les persones participants van callar. Davant del silenci, les actrius buscaven les seves respostes en un suport contraposat; o al costat d’una, o de l’altra. La realitat, per\u00f2, f\u00f3u que algunes de les persones participants buscaven evitar posicionar-se, protegint-se d’una passivitat que NO era neutra (argumentaven que no hi podien fer res o marxaven fingint tenir pressa). Davant del racisme, la inacci\u00f3 ens fa c\u00f2mplices.<\/strong>
\n\u00c9s cert que en molts altres casos les persones interpel\u00b7lades si que van posicionar i ho van fer en contra de l’agressi\u00f3. Voldriem recon\u00e8ixer la que \u00e9s per nosaltres una de les frases estrella de l’experiment, en resposta als comentaris racistes de la promotora del concurs (que, recordem-ho, repetia que el sorteig era “para gente normal, de aqu\u00ed, de toda la vida”).
\n <\/p>\n
“Perdona, gente normal tambi\u00e9n es ella. T\u00fa a lo mejor eres la extra\u00f1a”<\/h5>\n

El poder d’aquestes paraules radica en la for\u00e7a de no normalitzar el racisme ni tampoc d’acceptar la idea que el racisme t\u00e9 de \u201cnormalitat\u201d<\/strong>. Qui \u00e9s la gent normal? O el que \u00e9s normal \u00e9s denunciar el racisme?
\n

\"Captura<\/a>
Captura del v\u00eddeo en c\u00e0mera oculta de l’experiment social “T\u00fa a lo mejore eres la extra\u00f1a”<\/figcaption><\/figure>
\nEn segon lloc, i malgrat que no apareix al v\u00eddeo viral, una altra resposta mereix la nostra atenci\u00f3. Davant de la discriminaci\u00f3, nom\u00e9s una parella de persones van reaccionar anant m\u00e9s enll\u00e0 del posicionament individual de la suposada treballadora, preguntant-se:
\n <\/p>\n
“A qui est\u00e0 representant?<\/h5>\n
Tu tranquila, no te preocupes, que le vamos a escribir una carta a esta empresa y vamos a explicar la situaci\u00f3n, a ver qu\u00e9 contestan”<\/h5>\n

 
\nSi b\u00e9 el racisme pot semblar una actitud individual, \u00e9s sist\u00e8mic, i \u00e9s prou important perqu\u00e8 el combatem des de la mirada m\u00e9s \u00e0mplia possible, implicant-hi tots els graus de responsabilitat col\u00b7lectiva interactuants<\/strong>. De la mateixa manera que no admet posicionament intermig, cal exigir responsabilitats reals i directes de l\u2019agressi\u00f3<\/strong>. Per aix\u00f2, \u00e9s molt encertada l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019exigir respostes per part de l\u2019empresa que permet que una de les seves persones treballadores afavoreixi i generi situacions discriminat\u00f2ries, com \u00e9s el cas de l\u2019experiment. Demanar responsabilitats \u00e9s una poderosa arma democr\u00e0tica que ens ha de servir per fer denunciar les discriminacions I fer que no quedin impunes.
\nEnfrontar-se als discursos del racisme, suposa exposar-se al conflicte i prendre’n partit, al costat de qui l’est\u00e0 vivint en pr\u00f2pia pell, I cal fer-ho als carrers, dia rere dia, tenint-ne cada cop m\u00e9s consci\u00e8ncia i recursos per fer-ne front de manera individual i col\u00b7lectiva.<\/strong>
\n 
\nGrup de treball “#Aix\u00f2\u00e9sracisme”<\/em>
\n 
\n 
\nV\u00eddeo amb les valoracions de les persones participants (focus group):
\n