Com cada any durant el dia de Reis i els dies previs, ens trobem amb pràctiques racistes, com el 𝐁𝐥𝐚𝐜𝐤𝐅𝐚𝐜𝐞. Malgrat els anys d’incidència i reivindicació des del moviment antiracista, assenyalant i denunciant que 𝒑𝒊𝒏𝒕𝒂𝒓 𝒖𝒏𝒂 𝒑𝒆𝒓𝒔𝒐𝒏𝒂 𝒃𝒍𝒂𝒏𝒄𝒂 𝒅𝒆 𝒏𝒆𝒈𝒓𝒆 𝒑𝒆𝒓 𝒓𝒆𝒑𝒓𝒆𝒔𝒆𝒏𝒕𝒂𝒓 𝒖𝒏𝒂 𝒑𝒆𝒓𝒔𝒐𝒏𝒂 𝒏𝒆𝒈𝒓𝒂 𝒆́𝒔 𝒖𝒏𝒂 𝒗𝒊𝒐𝒍𝒆̀𝒏𝒄𝒊𝒂 𝒓𝒂𝒄𝒊𝒔𝒕𝒂 que ve de molt lluny. Que es tracta d’una pràctica plena d’estereotips i estigmatitzant, que no és una tradició, que no és innocent i que és racista, es continua fent en diverses poblacions, sense reconèixer ni admetre la crítica.

El pitjor és que, a més, continuem amb una manca absoluta de voluntat política per part de les administracions públiques per perseguir aquestes pràctiques, que suposen una infracció discriminatòria on la víctima és tot el col·lectiu de persones afrodescendents.

El passat 5 de gener, es va fer viral un vídeo en què a la cavalcada del districte de Xamartí a Madrid, l’home que feia de Rei Baltasar, no només feia blackFace sinó que imitava el que se suposa que era “accent africà”. Ens preocupa que es viralitzi en aquests termes un blackFace fet a Madrid, però, per altra banda, a Catalunya, cada any se celebren algunes calcades en algunes poblacions on sistemàticament es fa blackFace. Parlem, per exemple de la cavalcada d’Igualada o la de Girona. Al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme cada any rebem queixes i denúncies pel blackFace que es fa en aquestes poblacions.

Per aquest motiu, 𝐡𝐞𝐦 𝐟𝐞𝐭 𝐮𝐧𝐚 𝐝𝐞𝐧𝐮́𝐧𝐜𝐢𝐚 𝐚 𝐥❜𝐀𝐣𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐝❜𝐈𝐠𝐮𝐚𝐥𝐚𝐝𝐚, 𝐚 𝐥❜𝐀𝐣𝐮𝐧𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐝𝐞 𝐆𝐢𝐫𝐨𝐧𝐚 i a la fundació privada encarregada d’organitzar les activitats de reis mags. 𝐀 𝐥𝐚 𝐝𝐞𝐧𝐮́𝐧𝐜𝐢𝐚 𝐞𝐬 𝐝𝐞𝐦𝐚𝐧𝐚:

• un reconeixement explícit del racisme exèrcit i un compromís de no repetició;
• s’exigeix que la OITND (Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació) formuli un protocol de bones pràctiques per erradicar l’ús del BlackFace a Catalunya;
• i que sancionin a l’organització de la cavalcada.

#STOPBLACKFACE #BLACKFACEESRACISME

La entrada Denunciem als Ajuntaments d’Igualada i de Girona pel Blackface se publicó primero en SOS Racisme.

Des del mes de setembre de 2023,  a Manresa s’estan estenent dispositius policials conformats per Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional per parar, identificat i intervenir a joves i menors d’edat d’aparença magrebina, intensificant una sobrevigilància sobre aquest col·lectiu. Aquestes batudes racistes, amb una gran desproporció de dispositius policials,  venen acompanyades d’un discurs islamòfob i criminalitzador  per part d’alguns grups polítics interessats a presentar Manresa com una ciutat  que pateix violència extrema a l’espai públic. Així doncs, de forma interessada estableixen una relació falsa entre els  grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. 

La realitat, però, és que ni a Manresa ni arreu de Catalunya, hi ha una relació directe entre criminalitat i migració. De fet, si ens atenem a les dades, analitzades a diversos estudis, : més d’un segle d’estudis indiquen que la taxa de delinqüència es menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. Concretament a la ciutat bagesana, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa: , els Mossos d’Esquadra asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost d’enguany indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a la ciutat respecte a l’any anterior.

Els resultats a l’Estat espanyol són similars. Ha estat el país europeu con el major creixement de població immigrant i  la taxa de delinqüència d’Espanya ha descendit lleugerament, sent Espanya el tercer país europeu amb menor taxa de delinqüència segons dades d’Eurostat. 

L’associació entre migració i delinqüència, per desgracia tan arrelada a l’imaginari social a Espanya, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia. Tot i així, caldria també reflexionar que si hi hagués una relació directa entre immigració i delinqüència només indicaria una necessitat de replantejar-se el model de seguretat, atès que la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és la seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model. Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

El problema és que aquestes narratives racistes estan recolzades pel sistema policial, quan de manera sistemàtica es sobre identifica a la població migrada i racialitzada no blanca. A partir de les parades policials basades en marcadors racials, es deriven multitud d’altres violències com son la brutalitat policial, les deportacions, els tancament a CIE, la generació d’antecedents policials infundats, entre d’altres.

A més a més, aquesta violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per l’entramat legal, com la llei d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. 

Paral·lelament a les batudes policials,s’han convocat manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta , apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. Al seu manifest es parla “d’una Manresa digna”. Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. 

Però assenyalar només a l’extrema dreta seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en reproduir el racisme estructural. Les batudes racistes que s’estan duen a terme a la ciutat -liderades  pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i la Policia Nacional espanyola-,duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tota la juventut migrada, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguessin estat persones blanques.

A Manresa nombrosos col·lectius socials, populars assistencials i comunitaris (entre ells Càritas Manresa, Bages per tothom i a l’Aguiat Manresa) s’han unit per fer front a un racisme que va en augment i que s’està plasmant en batudes policials racistes al Passeig. En un primer moment, les entitats de la ciutat Bagenca, van publicar un comunicat  per denunciar la situació i reclamar prou racisme en nom de la seguretat. Més d’un centenar de persones i col·lectius van adherir-se a la denúncia pública. 

Avui, passats tres mesos i davant la inacció de l’Administració,  els col·lectius i les entitats antiracistes ens han demanat suport a SOS Racisme per publicar una nova denúncia pública per seguir dient prou al racisme en nom de la seguretat. Reclamem que es deixi d’intentar solucionar amb repressió policial  qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial vers certs col·lectius. 

Desde col·lectiu Hourria, juntament amb altres companyes i ciutadanes, vam ser testimonis de la batuda racista i l’escarni públic dut a terme per la policia local de Manresa, Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional Espanyola al Casino a quarts de vuit de la tarda al mateix centre de la ciutat el dijous 28 de setembre, on es van posar contra la paret, identificar i atemorir una trentena d’infants i adolescents dels 12 als 17 anys amb un desplegament policial de pel•lícula i on els veia tota la ciutadania i els culpava de baralles i altres fets ocorreguts recentment a la ciutat pel fet de ser racialitzats. Vam arribar a veure infants de 12 anys emmanillats. L’Ajuntament de Manresa va aprovar al 2018 la primera declaració dels Drets dels Infants per unanimitat, reconeixent la convenció de 1959 en aquest sentit. Des d’aleshores el consistori la ratifica cada any i fa organitza diferents activitats per tal de donar-los a conèixer. Des del col•lectiu hourria ens demanem de quins infants parla quan fa aquesta aprovació per Ple perquè el passat dijous 28 de setembre ens va quedar molt clar que no era els dels infants de famílies racialitzades.

La Convenció dels Drets dels Infants de 1959 i totes les seves ratificacions es fonamenten en 4 grans principis:

• PRINCIPI 1 – LA NO DISCRIMINACIÓ Tots els infants tenen els mateixos drets sense importar el color de la pell, la religió, la procedència o les idees dels seus pares.

• PRINCIPI 2 – L’INTERÈS SUPERIOR DE L’INFANT Qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i nenes.

• PRINCIPI 3 – EL DRET A LA VIDA, LA SUPERVIVÈNCIA I EL DESENVOLUPAMENT Tots els nens i nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a assolir el seu màxim potencial en la vida.

• PRINCIPI 4 – LA PARTICIPACIÓ Els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions es tinguin en compte.

Exigim, per tant, que cessin immediatament totes les batudes que s’estan fent avui dia i que se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències,  i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència.

També exigim que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en perill (infància adolescències i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, atès que aquest discursos no només suposen l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica punitiva.

La entrada COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT se publicó primero en SOS Racisme.

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

SUMA’T AL COMUNICAT

Adhesions

PASUCat

Coordinadora Obrim Fronteres

LOITA, despatx d’advocades

SOS Racisme Catalunya

Col.lectiu Hourria

COF Garraf

La Conca Terra d’Acollida

Igualad’Acull

CFA Rius i Taulet

Rebel·lió Atenció Primària

Associació Stop Sida

Acollim Cerdanyola-Ripollet

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)

Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn

Psicomigra

XARXA DE DONES PER LA SALUT

Associació Reus Refugi

Papers i Drets per a Tothom

Jo Si Sanitat Universal Catalunya

La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS

StopMaremortum-Badalona Acull

Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans

Coordinadora entitats SAP Muntanya

Plataforma Antifeixista del Ripollès

La Floresta Contra Fronteres (LFCF)

Marea Blanca de Catalunya

Institut de les Desigualtats

Esquerra Eixample Acull

Barcelona en Comú

Catalunya en Comú

Procés Constituent

La capçalera

Associació IURTA

Medicus Mundi Mediterrània

Associació Trans* Girona

Oxfam Intermon

Tanquem els CIE

+ 41 adhesions individuals

La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.

(CAST)

Denunciamos, de nuevo, el incumplimiento del compromiso y la falta de voluntad política para hacer efectivos los mecanismos previstos en la legislación para proteger a la población no blanca del racismo policial e institucional.

11 de enero de 2024, Barcelona – Los seis Mossos d’Esquadra condenados y que admitieron haber cometido delito de tortura y agresión racista a un joven negro en Bages en 2019, siguen en el ejercicio de sus funciones como agentes policiales a cuatro meses del juicio. 

Cabe recordar que a pocas horas de conocerse la sentencia y ante la reacción y presión social, tanto el Departamento de Interior como el mismo Conseller de Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, anunciaron en sus redes sociales que los seis agentes serían expulsados del cuerpo y perderían su condición de funcionarios públicos. 

Esta decisión, que se difundió y justificó como una medida ejemplarizante orientada a proteger los derechos humanos, es en realidad una obligación según el decreto de Función Pública que estipula que la inhabilitación de manera absoluta o especial lleva aparejada la expulsión del cuerpo.

Aun así, a cuatro meses de la sentencia firme, la expulsión de los seis agentes condenados por la tortura y agresión racista no se ha llevado a cabo. Y aunque tenemos constancia de que la Comisión de Mossos d’Esquadra, responsable de aprobar la medida, se ha reunido mensualmente desde entonces, también hemos podido saber que este tema ni siquiera figuró entre los puntos a tratar. 

Por ello queremos denunciar que nos encontramos, una vez más, ante la falta de voluntad política para hacer efectivos mecanismos que protejan a la población no blanca del racismo policial e institucional. Es gravísimo que funcionarios públicos que han reconocido su culpabilidad en un delito de tortura motivado por racismo, y que han sido condenados por ello en una sentencia firme, sigan ejerciendo sus funciones con la ayuda de un corporativismo que se despliega desde el primer momento. En este caso, esta es una más de las múltiples trabas, dejadez y retrasos que se han ido poniendo para proteger, mantener y encubrir a los policías, revulnerabilizando la dignidad de la persona víctima y dejando desprotegidas también a todas las demás personas con las que estos agentes pudieran intervenir.

Un largo proceso de corporativismo y encubrimiento

Recordamos que la víctima, su familia, el colectivo afectado y SOS Racisme Catalunya como acusación particular, hemos estado lidiando durante todo el proceso, que ya dura casi cinco años, con la tónica del corporativismo policial.  Durante más de un año y medio, el cuerpo de Mossos d’Esquadra impidió el correcto desarrollo de la investigación judicial y promovió el encubrimiento de los hechos, tal como hemos denunciado reiteradamente.

Los hechos, que sucedieron en el Bages en enero de 2019, se pudieron probar gracias a una grabación que hizo el joven agredido. En ella se puede escuchar cómo los acusados, con una clara motivación racista, le infligen castigo físico y psíquico con ánimo de intimidarlo, vejarlo y dañar su integridad moral.

En un primer momento, sus superiores afirmaron no reconocer las voces de los agresores. Finalmente, luego de que la víctima optara por exponerse y hacer el caso público como parte de su reparación y búsqueda de justicia, dos sargentos y un subinspector rectificaron y sí lo hicieron.

Otro ejemplo de los obstáculos puestos a la investigación, fue la solicitud de realizar la rueda de reconocimiento pedida por la acusación, con la cara de los acusados tapada con pasamontañas, lo cual negaba las garantías para poder practicar esta prueba.

El hecho de que estos seis Mossos d’Esquadra reconocidos y condenados por torturas estén actualmente trabajando con el beneplácito de la Generalitat, nos alarma aún más y nos obliga a plantear varias cuestiones:

Si haber torturado, agredido, humillado y propinado insultos racistas a un joven negro, y además estar condenados por ello tras haber reconocido los hechos, no es suficiente para cesar a estos policías, ¿qué tiene que suceder para que la institución cumpla con su obligación legal? ¿Deben morir personas? ¿Cuánto racismo policial es necesario para que las instituciones pertinentes aborden el problema como tal? ¿Cuánto de grave ha de ser la agresión? ¿Cuántas víctimas más hacen falta para que el Departament d’Interior reconozca que existe un problema estructural de racismo en los cuerpos policiales?

Desde SOS Racisme Catalunya nos hacemos eco de las demandas particulares y colectivas y exigimos responsabilidades, además de que la Generalitat de Catalunya dé explicaciones sobre el tipo de funcionarios que integran sus cuerpos de seguridad pública. 

Mientras no haya cambios y acciones para combatir el racismo policial, el Govern de Catalunya es responsable de hechos como los vividos. Y de este modo, el racismo institucional continuará violentando a las personas racializadas como no blancas.

______________________

(CAT)

Interior manté en els Mossos d’Esquadra als sis agents confessos i condemnats per un delicte de tortura i agressió racista, malgrat haver anunciat la seva expulsió hores després del judici

Denunciem, de nou, l’incompliment del compromís i la falta de voluntat política per a fer efectius els mecanismes previstos en la legislació per a protegir la població no blanca del racisme policial i institucional.

11 de gener de 2024, Barcelona – Els sis Mossos d’Esquadra condemnats i que van admetre haver comès delicte de tortura i agressió racista a un jove negre a Bages en 2019, segueixen en l’exercici de les seves funcions com a agents policials a quatre mesos del judici.

Cal recordar que poques hores després de conèixer-se la sentència i davant la reacció i pressió social, tant el Departament d’Interior com el mateix Conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, van anunciar en les seves xarxes socials que els sis agents serien expulsats del cos i perdrien la seva condició de funcionaris públics.

Aquesta decisió, que es va difondre i es va justificar com una mesura exemplaritzant orientada a protegir els drets humans, és en realitat una obligació segons el decret de Funció Pública que estipula que la inhabilitació de manera absoluta o especial porta aparellada l’expulsió del cos.

Així i tot, a quatre mesos de la sentència ferma, l’expulsió dels sis agents condemnats per la tortura i agressió racista no s’ha dut a terme. I encara que tenim constància que la Comissió de Mossos d’Esquadra, responsable d’aprovar la mesura, s’ha reunit mensualment des de llavors, també hem pogut saber que aquest tema ni tan sols va figurar entre els punts a tractar.

Per això volem denunciar que ens trobem, una vegada més, davant la falta de voluntat política per a fer efectius mecanismes que protegeixin la població no blanca del racisme policial i institucional. És molt greu que funcionaris públics que han reconegut la seva culpabilitat en un delicte de tortura motivat per racisme, i que han estat condemnats per això en una sentència ferma, continuïn exercint les seves funcions amb l’ajuda d’un corporativisme que es desplega des del primer moment. En aquest cas, aquesta és una més de les múltiples traves, deixadesa i retards que s’han anat posant per a protegir, mantenir i encobrir als policies, revulnerabilitzant la dignitat de la persona víctima i deixant desprotegides també a totes les altres persones amb les quals aquests agents poguessin intervenir.

Un llarg procés de corporativisme i encobriment

Recordem que la víctima, la seva família, el col·lectiu afectat i SOS Racisme Catalunya com a acusació particular, hem estat bregant durant tot el procés, que ja dura gairebé cinc anys, amb la tònica del corporativisme policial. Durant més d’un any i mig, el cos de Mossos d’Esquadra va impedir el correcte desenvolupament de la recerca judicial i va promoure l’encobriment dels fets, tal com hem denunciat reiteradament.

Els fets, que van succeir al Bages el gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer el jove agredit. En ella es pot escoltar com els acusats, amb una clara motivació racista, li infligeixen càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidar-ho, vexar-ho i danyar la seva integritat moral.

En un primer moment, els seus superiors van afirmar no reconèixer les veus dels agressors. Finalment, després que la víctima optés per exposar-se i fer el cas públic com a part de la seva reparació i cerca de justícia, dos sergents i un sotsinspector van rectificar i sí que el van fer.

Un altre exemple dels obstacles posats a la recerca, va ser la sol·licitud de fer la roda de reconeixement demanada per l’acusació amb la cara dels acusats tapada amb passamuntanyes, la qual cosa negava les garanties per a poder practicar aquesta prova.

El fet que aquests sis Mossos d’Esquadra reconeguts i condemnats per tortures estiguin actualment treballant amb el beneplàcit de la Generalitat, ens alarma encara més i ens obliga a plantejar diverses qüestions:

Si haver torturat, agredit, humiliat i propinat insults racistes a un jove negre, i a més estar condemnats per això després d’haver reconegut els fets, no és suficient per a cessar aquests policies, què ha de succeir perquè la institució compleixi amb la seva obligació legal? Han de morir persones? Quant racisme policial és necessari perquè les institucions pertinents abordin el problema com a tal? Quant de greu ha de ser l’agressió? Quantes víctimes més fan falta perquè el Departament d’Interior reconegui que existeix un problema estructural de racisme en els cossos policials?

Des de SOS Racisme Catalunya ens fem ressò de les demandes particulars i col·lectives i exigim responsabilitats, a més que la Generalitat de Catalunya doni explicacions sobre el tipus de funcionaris que integren els seus cossos de seguretat pública.

Mentre no hi hagi canvis i accions per a combatre el racisme policial, el Govern de Catalunya és responsable de fets com els viscuts. I d’aquesta manera, el racisme institucional continuarà violentant a les persones racialitzades com no blanques.

La entrada Interior mantiene en los Mossos d’Esquadra a los seis agentes confesos y condenados por un delito de tortura y agresión racista, a pesar de haber anunciado su expulsión horas después del juicio se publicó primero en SOS Racisme.

Les organitzacions exigixim rectificació al Departament de Salut de la Generalitat

 PODEU ADHERIR-VOS AL COMUNICAT AQUÍ

Recentment hem sabut que el Departament de Salut de la Generalitat està enviant un correu electrònic a les treballadores del sistema sanitari públic demanant la seva col·laboració per a detectar i denunciar els casos de persones estrangeres que sol·licitin la Tarjeta Sanitària en frau de llei.

Fa anys que el CatSalut assenyala a les persones migrants d’una forma clarament racista i discriminatòria, com a defraudadores del sistema sanitari públic. Amb aquestes normatives el CatSalut projecta un imaginari de sospita o, fins i tot, criminalització cap a les persones migrants i refugiades que viuen a Catalunya. 

El text que s’està enviant ara a les treballadores dona a entendre que les persones migrants que puguin estar malaltes han vingut al nostre territori per  aprofitar-se del sistema sanitari, amb un to criminalitzador.

Al final el Govern català fa servir el mateix discurs del Reial Decret de l’any 2012 del Partit Popular, en esgrimir que simplement vetlla per la sostenibilitat del sistema sanitari.

El concepte d’”accés a la sanitat en frau de llei” queda recollit a la llei actualment vigent sobre la Universalització de l’Assistència Sanitària aprovada al juny de 2017. No obstant això, aquesta encara ara no disposa d’una regulació específica i tampoc no defineix el concepte ni les condicions considerades de frau de llei. 

L’any 2019, el Catsalut va aprovar la Instrucció 05/2019 que, en la mateixa línia que el correu que avui s’està enviant a les treballadores del sistema sanitari públic, assenyala les persones migrades com a possibles defraudadores de la sanitat. 

Gràcies a la pressió de diverses entitats com la Marea Blanca, la Plataforma PASUCat i la Coordinadora Obrim Fronteres, entre d’altres, aquella normativa va ser retirada en menys de dos mesos pel mateix Catsalut, que va reconèixer que “les al·legacions rebudes en aquest tràmit han demostrat que el contingut de la mateixa pot induir a interpretacions que són contràries a la seva autèntica finalitat, que, en cap cas, ha de suposar una restricció dels drets de les persones en risc d’exclusió social o persones pertanyents a grups en risc d’exclusió social”. 

Però ara hi tornen, i amb nocturnitat. Ens tornem a enfrontar a un nou intent per part del Catsalut i el Departament de Salut de recuperar aquest missatge criminalitzador, sense una normativa a la qual al·legar ni recórrer.

Aquesta vegada el Catsalut actua de forma encoberta, mitjançant  un correu electrònic intern a les seves treballadores, a les quals demanen que denunciïn els casos que considerin en frau de llei. Considerem molt greu que utilitzin els sanitaris com a policies antifrau/vigilants del sistema i a més amb un clar biaix racial i xenòfob.

D’altra banda, el Departament no es queda aquí i dona la seva pròpia definició de què s’entén com a “frau de llei”, sense que això estigui regulat enlloc. Concretament, en aquest correu electrònic s’indica que les persones estrangeres que migrin a Catalunya i tinguin una malaltia que necessiti atenció mèdica  cometen frau de llei. 

Sembla que el Departament de Salut té un concepte distorsionat de la Universalitat, de la qual presumeix sobre el paper a la Llei 9/2017. No només no hi ha hagut intenció política per desenvolupar aquesta llei, aprovada fa 6 anys, sinó que sistemàticament intenta instaurar noves barreres i impediments en l’accés a l’atenció sanitària d’aquelles persones que poden estar en situació de vulnerabilitat. 

Difondre la idea que les persones migrades, només pel fet de tenir antecedents de malalties cometen frau de llei i abusen o sobreutilitzen els serveis sanitaris, és profundament fals i racista així com porta d’entrada a altres desigualtats i discriminacions. 

Assenyalar les persones com a defraudadores del sistema (sense que ho siguin) per endurir els requisits d’accés a la sanitat pública sí que és un frau de la seva pròpia llei, que estableix clarament qui té dret a la sanitat pública:

a) Les persones empadronades en un municipi de Catalunya.

b) Les persones que acreditin l’arrelament a Catalunya mitjançant els criteris que es despleguin per reglament i que han de tenir per objecte donar accés a l’assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, a persones i col·lectius en risc d’exclusió social.

c) Les persones amb dificultats alienes o pròpies per empadronar-se en un municipi de Catalunya i en situació de vulnerabilitat sociosanitària.

Les instruccions que s’estan donant als i a les treballadores públiques del sistema de salut poden qualificar-se directament de discriminatòries segons el que estableixen tant la Llei 19/2020 d’Igualtat de tracte i no discriminació com  la Llei Orgànica de Drets i Llibertats de la ciutadania estrangera. Aquesta última, en l’article 23 apartats 1 i 2 a i b, recull els actes que per acció o omissió poden implicar discriminació per a aquest col·lectiu, i per tant denunciables, i especifica  que són els següents:

Els actes portats a terme per autoritat o funcionari públic encarregat d’un servei públic, que en l’exercici de les seves funcions, realitza actes de discriminació prohibits per llei contra un ciutadà estranger sols pel fet de ser-ho o imposi condicions més costoses que als espanyols o impliqui resistència a facilitar serveis públics només per la seva condició.

Les entitats signants, sol·licitem que el Departament de Salut i el Catsalut es retractin del correu electrònic esmentat, siguin conseqüents amb l’esperit de la Llei 9/2017 sobre la Universalització de l’Atenció Sanitària a Catalunya i adquireixin el compromís ferm d’aprovar  durant aquest 2023 el reglament que l’ha de desenvolupar.

Adhesions:

Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya

Tanquem els CIE

Coordinadora Obrim Fronteres

Fundació Bayt al-Thaqafa

Associació Reus Refugi

SOS Racisme Catalunya

Emergència Frontera Sud – EFS Barcelona

Creación Positiva

Procès Constituent

Psicomigra

UFCR Garraf

Mataró Acull

La Capçalera – BCN

Jo Si Sanitat Universal

CUP Mataró

STOP Mare Mortum

Acció Solidària i Logística

Associació de Drets Sexuals i Reproductius

Papeles para Todos y Todas

Movimiento Regularización YA

Marea Blanca Catalunya

Ca La Dona

Medicus Mundi

Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)

Almena, Cooperativa feminista

La entrada COMUNICAT: UN CORREU DEL DEPARTAMENT DE SALUT RACISTA I DISCRIMINATORI se publicó primero en SOS Racisme.

Adhesions al comunicat: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeTRZHrwd_I_NiLMKEJpa0vdJluSm6udyfdiixLDNeW4mnyHw/viewform

Arran de la baralla del passat dissabte al Passeig, la inseguretat torna a ocupar l’espai mediàtic. Alguns mitjans i  grups polítics estan interessats a presentar Manresa com una ciutat invivible, amb violència extrema a l’espai públic,  amb grups de joves d’origen migrat assalvatjats i la criminalitat disparada. Mai no parlen, però, de quanta d’aquesta  inseguretat que sentim prové del malestar davant la situació econòmica i social actual, davant les crisis que ja exis teixen i les que han de venir.

Ni parlen de pujades de preus, d’atur, de racisme estructural, d’un futur sense pers pectives, de la por al desconegut, de la cada cop menor tolerància al canvi o de la manca de cohesió social. Obvien  la soledat, la ruptura dels vincles veïnals, la necessitat innata de saber-nos cuidades i acompanyades. I atien el  fantasma d’una criminalitat que les dades apunten al fet que estan molt per sota de la mitjana catalana. I, per  descomptat, que no estan en absolut interessats a reflectir com vivim de diferent aquesta inseguretat en funció de  qui som, en funció del nostre gènere, la nostra situació econòmica, edat, origen, situació legal o orientació sexual.  

Vivim aquesta situació amb la por, la impotència i la ràbia de veure com es pretén utilitzar certs grups socials  com a bocs expiatoris de tot el malestar que sentim, estigmatitzant-los i deshumanitzant-los fins al punt que  ja no som capaces d’atendre el problema de fons. Fins que estem disposades a exigir “solucions” que sabem que  són aberrants per un fet com una baralla sense ferits, que atempten contra qualsevol dret i que mai no hauríem  demanat en altres moments, ni contra altra gent. S’està inflant i instrumentalitzant la preocupació legítima per  la inseguretat per assenyalar a un dels sectors més precaritzats de la població manresana com a culpables  de tots els mals. És per això que, des de diverses entitats socials i col·lectius de Manresa que treballem per una  societat justa, cohesionada i sense violències, hem sentit la necessitat de fer una crida a la reflexió, per no acabar  promovent el racisme i les retallades de drets en nom de la seguretat. Perquè no volem una seguretat que es cons trueixi segons la inseguretat i la precarietat d’altres, que escali les violències socials en lloc d’abordar-les, transfor 

mar-les i eliminar-les. Ni volem que els problemes de convivència que poden sorgir als nostres barris s’abordin amb  més policia, més batudes racistes, més mesures que ho apostin tot al càstig, més por, més malestar i més aïllament. 

Aquest dijous, s’ha convocat una manifestació, apel·lant a la seguretat, convocada per entorns propers a l’ex trema dreta. Al seu manifest parla “d’una Manresa digna”. Doncs, per nosaltres, no hi ha Manresa més digna que  aquella que lluita junta pels drets de totes. Que aquella que respon a la inseguretat de forma col·lectiva, construint  carrers, vides i barris de suport mutu i feina comunitària, treballant per erradicar les violències socials. No hi ha Man resa més digna que aquella que rebutja assenyalar manresans i manresanes pel seu origen i cultura. No deixarem  que el racisme avanci en nom de la seguretat. 

Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica de sectors de la  societat per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura.  Però assenyalar-los només a ells seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en  el racisme estructural. La batuda racista d’ahir -liderada per Mossos, Policia Local i Policia Nacional espanyola-,  duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte  desproporcionat i excepcional cap a tot el que impliqui nois joves en general, migrats en particular, i en aquest cas  vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguéssim estat  altres- que s’afegeix a una major situació d’atur i pobresa, una major dificultat d’accés a l’habitatge, una existència  irregular i en risc permanent d’expulsió i l’absoluta manca de perspectives de futur. 

Ja fa anys que moltes entitats i col·lectius de Manresa estem treballant per fer front a aquestes problemàtiques des  de la seva arrel. Ens preocupa la instrumentalització que s’està fent de la preocupació legítima per la segure tat, encobrint missatges racistes. A hores d’ara, encara no està clar qui hi ha darrere la convocatòria i som  molts els que pensem que les impulsores no pretenen trobar una solució, sinó escalar el conflicte. Per parar  la instrumentalització racista, adheriu-vos a aquest manifest i deixeu clar que no assistireu a la manifesta ció. L’única Manresa segura serà una Manresa justa, igualitària, cohesionada i sense racisme ni masclisme.

La entrada PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT. NO HI DONIS SUPORT!  se publicó primero en SOS Racisme.

Els sis agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra han reconegut ser culpables dels delictes pels quals se’ls acusava avui en un judici celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona. Els magistrats han condemnat els sis agents pel delicte d’atemptat greu contra la integritat moral amb l’agreujant de racisme (Art. 175 i 22.4 CP) a un any de presó, que quedarà suspesa durant els propers 3 anys. En aquest termini, a més, hauran de participar en un programa sobre no discriminació i igualtat de tracte. També han estat condemnats per delicte lleu de lesions i inhabilitats de les seves funcions durant 6 mesos i no podran acostar-se a la víctima durant 4 anys.

SOS Racisme, en qualitat d’entitat representant de l’acusació, demanava que els policies fossin condemnats per delicte de tortura (article 174.1 i 176 CP) i delicte de lesions (147.2), tots dos amb l’agreujant de racisme i abús de superioritat (articles 22.4 i 22.2 del codi penal). Les penes que demanem són de 6 anys de presó per a cada agent, 3 mesos de multa i 12 anys d’inhabilitació. «Era una situació molt delicada en la qual portem un procés molt llarg amb moltes traves a nivell processal i la víctima ha decidit acabar avui el procediment i no continuar esperant un possible recurs de la sentència», segons ha declarat l’advocada d’acusació Lorena Antón davant de l’Audiència Provincial. «No vol dir que estiguem d’acord o satisfetes amb la pena imposada», ha aclarit Antón, que també ha subratllat que els sis agressors, reconeguts per ells mateixos, continuen treballant des del 2019. «A dia d’avui continuen treballant. Hem de veure què farà la Generalitat. Hem exigit des de l’inici els càrrecs de tortura. La Generalitat el que va fer va ser separar-los. Continuem exigint des de 2019 fins ara, gairebé 5 anys més tard», ha afegit l’advocada representant de SOS Racisme Catalunya. La representació de la família va llegir un comunicat que deia: «Ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència condemnatòria, toca depurar responsabilitats. Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre el tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentrestant no hi hagi canvis, l’estat és còmplice en fets com els viscuts. I el racisme institucional continuarà violentant les persones racialitzades». Els fets, que van succeir al Bages al gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer la víctima durant l’agressió. Els acusats li van propinar cops al cap i puntades en els costats mentre li profanaven insults racistes. Els acusats, amb una clara motivació racista, van infligir un càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidr-lo, vexar-lo i danyar la seva integritat.

És una sentència que parteix d’una situació difícil. Lamentablement, perquè les víctimes de racisme obtinguin alguna reparació, sovint han de acceptar sentències que no són del tot reparadores. La manca de confiança en el sistema és un element més de la revictimització a la qual es veuen sotmeses les persones que denuncien racisme. Ara depèn de la Generalitat de Catalunya que aquests agents no tornin a exercir i garantir que no es repeteixin mitjançant mecanismes de control independientes.

La entrada COMUNICAT: Els sis agents de la ARRO es declaren culpables de l’agressió racista a un jove negre al Bages en 2019 se publicó primero en SOS Racisme.

El passat 7 de juliol vam comparèixer davant els tribunals com a acusació particular per a defensar els drets d’una persona que va ser agredida al juny de 2018 a Gavà per cinc individus d’extrema dreta, un d’ells, integrant de VOX.

És un cas extremadament greu que va tenir lloc durant les festes  alternatives a Gavà. Durant aquesta celebració, el grup d’extrema dreta es va dirigir de manera amenaçadora i intimidatòria cap als assistents. Van amenaçar amb “arruïnar la festa” mentre menyspreaven a tots els presents i als seus pensaments, alçant el braç dret i exhibint una pistola elèctrica (*TASER), arribant fins i tot a activar-la i produir una espurna, al mateix temps que entonaven l’himne feixista ‘Cara al sol’ i “Viva Espanya”.

La persona agredida es dirigia a casa en aquest moment, sense haver interactuat prèviament amb els agressors. Cinc homes se li van acostar de manera gratuïta i van començar a insultar-li amb comentaris racistes i homòfobs, seguits d’una greu agressió física. Els agressors van derrocar a la víctima i li van propinar puntades per tot el cos, causant-li hematomes i excoriacions, deixant-li indefens i sense possibilitat de defensar-se. Un d’ells fins i tot va mostrar una pistola elèctrica amb la qual havia amenaçat als assistents de la festa alternativa. Dels cinc agressors, tres ja estaven sent investigats judicialment per agressions anteriors, i un dels agressors compta amb nombrosos antecedents policials, diversos d’ells relacionats amb la ideologia feixista, i està vinculat a moviments violents i radicals d’extrema dreta.

Enfront de l’extrema dreta, l’antiracisme respon. Deslligarem tots els nusos de l’extrema dreta.

La sentència condemna als agressors a un any i tres mesos de presó com a autors d’un delicte d’odi motivat per racisme i homofòbia amb agreujant d’abús de superioritat.

A més hauran de pagar una multa econòmica de 1.324 euros per a cadascun dels agressors per sengles delictes de lesions contra l’agredit, al qual hauran d’indemnitzar conjuntament amb 4.535 euros per danys físics, materials i morals.

Avui la directa es fa ressò del cas, llegeix-lo complet en l’enllaç d’històries.

La entrada COMUNICAT: ANTIRACISME CONTRA L’EXTREMA DRETA se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Comunicado: #DoyConElPerfil – La discriminación racial en las investigaciones policiales se publicó primero en SOS Racisme.

Dissabte, 24 de juny de 2023, es compleix un any de la massacre de Melilla. Es compleix un any del dia en què Espanya i el Marroc varen orquestrar un salt a la tanca de Melilla en què van participar unes 2.000 persones negres, en la seva majoria de Sudan i el Txad, i que va provocar la mort de desenes de persones en l’intent d’accés a territori espanyol.

La brutalitat infrahumana i antinegra amb què els cossos policials d’Espanya i el Marroc van rebre als nostres germans va assassinar almenys 40 persones, va deixar 76 ferits, 13 d’ells greus i almenys 77 persones desaparegudes.

La massacre del 24 de juny de 2022, com la massacre del Tarajal de 2014 i altres que les antecedeixen, demostren el caràcter sistemàticament racial, colonial, assassí i profundament antinegre de les polítiques migratòries dissenyades per la Unió Europea i executades per Espanya i el Marroc.

Condemnem que 46 dels germans supervivents de la massacre han estat condemnats a 2 anys i mig de presó al Marroc, pel simple fet d’intentar travessar la frontera, després de ser rebuts amb una violència infrahumana en tots dos costats de la tanca i de sobreviure als atacs físics dels cossos policials, a l’allau i la sufocació que es va provocar en el petit espai del Barrio Chino i a l’ús de gasos lacrimògens, que a més va contra la regulació internacional. És sabut, a més, que a alguns dels supervivents de la massacre se’ls ha denegat l’asil, tot i ser d’origen sudanès, als qui s’atorga l’asil en més del 90% dels casos a causa de la situació de guerra al país.

Condemnem que el Govern de l’Estat espanyol hagi incomplert el seu deure de diligència, les compareixences vergonyoses i humiliants de Marlaska negant-se a esclarir els fets, depurar responsabilitats, promoure la rendició de comptes i reparar el mal davant una massacre que conforma, òbviament, un crim de dret internacional. Cap dels responsables no ha estat investigat. Les víctimes continuen sense justícia, veritat ni reparació. Les famílies de les víctimes no han pogut identificar ni enterrar als seus pares, germans, fills. Una vegada més, regna l’impunitat absoluta davant l’assassinat a sang freda de cossos negres.

Aquests assassinats, sumats al de 15 persones en el Tarajal de Ceuta a les mans de la Guàrdia Civil, sumat al de Samba Martine, Lucrecia Pérez, Mor Sylla, Mami Mbaye, Idrissa Diallo, de les 5 persones mortes en el Gorg de Badalona, de Mamadoy Ally Cande, els presos dels CIEs, les quitacions de custòdia a mares migrants i una llarga llista de vides negres i migrants violentades pel racisme institucional, ens deixen molt clar que el regne d’Espanya no solament és capaç d’assassinar-nos per defensar la seva pàtria i el seu territori, sinó que se n’enorgulleix sense cap pudor quan felicita el Marroc per la seva actuació com a pinxos de fronteres.

Sabem que el regne d’Espanya és profundament antinegre i llueix el seu racisme amb orgull quan justifica i menysprea la mort de les nostres. Sabem que mercadegen amb les nostres vides, els nostres pobles i els nostres territoris, que els canvien com a cromos amb el Marroc i per això, Marlaska i Sánchez, us diem avui aquí: les comunitats negres i el poble sahrauí ni oblidem ni oblidarem!

Culpem també els governs africans pels seus acords extractivistes amb occident, que tanquen les possibilitats de viatjar legalment en no concedir visats ni permisos de sortida mentre condemnen els nostres pobles i comunitats a un futur sense possibilitats.

La Unió Europea és una altra expressió d’aquesta dinàmica hipòcrita que només mira per l’interès del capital, i converteix Europa en un territori antinegre i colonial.

Un exemple clar i recent d’això és la massacre que va tenir lloc al Mediterrani, en les costes gregues, el passat 14 de juny. Més de 700 persones es trobaven en una embarcació que va estar demanant ajuda durant hores fins a naufragar. Sabem que si aquests cossos haguessin estat blancs, no s’hauria trobat cap obstacle a rescatar totes i cadascuna de les persones a bord. Però quan es tracta dels nostres cossos, ens trobem que més de 500 persones, moltes dones i nens i nenes, segueixen desaparegudes en la mar, assassinades per la inacció d’Europa i els seus Estats Membre com Grècia i Espanya.

Per això la nostra denúncia va dirigida a tot un sistema que es construeix des de la marginalització, explotació, criminalització i assassinat dels nostres cossos negres i marrons.

Així doncs, aquí estem avui com a resposta a la violència que exerceixen sobre les nostres vides negres les lleis migratòries infrahumanes basades en el sistema capitalista colonial racista vigent. Violència i mort, resultats de l’externalització de fronteres de la Unió Europea.

Condemnem la violència policial brutal espanyola i marroquina, les devolucions en calent, la resposta insultant del govern davant la mort de desenes de persones, almenys 40 però un número incert que no para d’augmentar a les fronteres i en tot l’estat. Persones despullades d’humanitat que en cap moment han tingut l’oportunitat de ser reconegudes sota el dret universal de l’accés a la protecció internacional. PERSONES, que amb la suposada llibertat de moviment universal i el seu poder de decisió pròpia, estaven intentant accedir a Melilla i han estat apedregades i abatudes des de tots dos costats de la tanca. Condemnem la violència colonial que s’exerceix des d’Europa i divideix entre “Nord Global” i “Sud Global”, que saqueja els recursos i oportunitats a comunitats senceres i les obliga a migrar perseguint un somni europeu lluny de la realitat d’arribar aquí.

Condemnem la violència física, la tortura, la violència administrativa, la violència institucional, i la violència psicològica que pateixen les persones no-blanques en general i negres en particular a Europa i a les portes d’Europa, i la normalització constant del dolor i la violència cap a cossos negres a través dels discursos i imatges en els mitjans de comunicació.

Condemnem els silencis còmplices, la passivitat i la complicitat dels governants espanyols i les declaracions menyspreables de Pedro Sánchez fa un any i les continuades de Marlaska en elogiar la resposta violenta de les autoritats marroquines, i la participació espanyola. Una passivitat i una complicitat que fan que aquestes desenes de persones mortes, siguin desenes de persones assassinades.

Per tot això avui i aquí, exigim de nou Veritat, Justícia i Reparació!

No descansarem fins a obtenir-la. I no descansareu fins que l’obtinguem.

Bloque Anticolonial Barcelona, CNACAT, Espai La Tregua, Regularización Ya, SOS Racisme, Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, Tanquem els CIE, t.i.c.t.a.c.

La entrada 24-J: concentració unitària en memòria de les persones assassinades a la massacre de Melilla se publicó primero en SOS Racisme.