Premsa archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/categoria/premsa/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Mon, 08 Jul 2024 16:05:35 +0000 ca hourly 1 https://i0.wp.com/sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado.png?fit=32%2C32&ssl=1 Premsa archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/categoria/premsa/ 32 32 110667881 Cheikh Drame (SOS Racisme): “Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco” https://sosracisme.org/cheikh-drame-sos-racisme-frontex-es-la-maxima-expresion-de-poder-del-supremacismo-blanco/ Mon, 08 Jul 2024 16:05:34 +0000 https://sosracisme.org/?p=19289 Cheikh Drame (SOS Racisme): "Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco"

La entrada Cheikh Drame (SOS Racisme): “Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Noticia extraída de Público.es por Ona Falcó

Entrevistamos a Cheikh Drame, presidente de SOS Racisme Catalunya, una asociación que trabaja en la defensa de los derechos humanos desde la acción antirracista y que actualmente tiene dificultades económicas porque “no hay una apuesta fuerte y seria” por esta lucha.

Cheikh Drame (Senegal, 1992) es activista antirracista y presidente de SOS Racisme Catalunya. La entidad, que fue fundada en 1989, atraviesa ahora “un momento difícil debido a problemas de financiamiento” y se ha visto obligada a “detener parcialmente su actividad“, con la esperanza de volver en septiembre con “las fuerzas renovadas” para fortalecer la estructura del equipo.

Drame llegó a Catalunya hace más de 20 años, pero aun así no puede votar porque no tiene la nacionalidad española. Según él, es “una de las consecuencias de la ley de extranjería” y es víctima del “racismo estructural” del país.

El activista dispone de un NIE y no está en una situación administrativa irregular, pero no tiene la nacionalidad porque tiene antecedentes penales. Drame fue acusado de atentar contra la autoridad después de sufrir una actuación policial abusiva a manos de seis agentes. Fue condenado a dos años de prisión, pero finalmente no ingresó y tuvo que pagar una multa. “En este país, los derechos de la gente como yo pueden ser vulnerados y, como consecuencia, somos criminalizados y oprimidos por las herramientas del sistema que nos elimina”, explica a Público antes de empezar la entrevista.

En el último comunicado que emitieron, explicaban que, desde 2020, los ingresos públicos destinados al Servicio de Atención y Denuncia de la entidad han disminuido un 15% mientras que han asumido un 31% más de casos. ¿Qué ha pasado con estos ingresos?

Quiero pensar que hay más agentes y entidades sobre el terreno, pero también creo que nunca ha habido una apuesta fuerte y real por un antirracismo potente y crítico que dé soluciones. Si nos llegan más casos, significa que el trabajo de SOS Racisme está bien hecho y que hay más gente que denuncia, pero la verdad es que hay mucha precariedad en general.

¿Reciben estos fondos públicos a través de subvenciones?

Trabajamos con financiamiento público de la Generalitat, del Ayuntamiento de Barcelona o la Diputación. También tenemos convenios, uno de los más importantes es con el Ayuntamiento de Terrassa, donde replicamos un Servicio de Atención y Denuncia. Las socias también nos hacen aportaciones y tenemos recursos de privados.

En abril iniciaron una campaña de micromecenazgo que ya ha terminado. ¿Hasta qué punto un servicio de carácter público debe pedir el apoyo económico de la ciudadanía y no reclamar más responsabilidad a la administración?

Lo que pasa con las subvenciones es que se reciben después de haber hecho el trabajo. Como entidad social, hacemos lo que debemos hacer y aun así tenemos dificultades y debemos pedir un crédito porque sabemos que no recibiremos el financiamiento hasta finales de año. No quiero cargar directamente contra las administraciones porque aún trabajamos con ellas y tenemos reuniones programadas, pero sí que echamos en falta esta apuesta seria.

“Nunca ha habido una apuesta fuerte y real por un antirracismo potente y crítico que dé soluciones”

Nos encontramos ante un nuevo gobierno que habla de un programa antirracista y por eso quiere acercarse a nosotros. Pero estamos precarizados, no tenemos manos. Lo que queremos es la garantía de que las cosas que ya funcionan lo sigan haciendo. No queremos que nos engañen, porque al final los partidos políticos quieren reconocimiento. La Oficina por la No Discriminación (OND) del Ayuntamiento de Barcelona nos deriva casos. Funcionamos, pero la lucha antirracista va muy retrasada e implica muchos niveles. El racismo es una violencia estructural que impregna todas las capas de nuestra sociedad.

¿Qué escenarios se plantean a partir de ahora?

Estamos con servicios mínimos, pero no hemos cerrado. SOS Racisme es una entidad pequeña y abarcamos toda Catalunya y, por tanto, no es fácil. Nadie entra a la entidad por el dinero que se gana, sino porque tiene un compromiso con la lucha. Cerrar no era una opción, pero si el volumen de trabajo es muy elevado no podremos atender con la misma calidad. Tenemos un solo abogado penalista con más de 100 casos.

Hemos terminado la microfinanciación, no hemos alcanzado el objetivo ideal, pero sí el mínimo. Hemos recibido el apoyo de la gente, unos 11.000 o 12.000 euros. En septiembre volveremos con las fuerzas renovadas para llegar a muchos otros espacios, hacer formaciones y fortalecer el equipo.

¿Ahora hay más casos o se denuncia más? ¿Se están volviendo a normalizar situaciones de racismo explícito?

Siempre hemos tenido racistas en este país, pero ahora se sienten más legitimados. Antes había un consenso social y actitudes que mediáticamente no se toleraban. En los medios de comunicación no se permitía decir barbaridades como las que dicen ahora cuando vinculan inmigración y delincuencia.

“En España siempre ha habido personas racistas, pero ahora se sienten legitimadas”

Cuando yo era pequeño, en las plazas de mi pueblo se gritaba “¡Viva Franco!” y “¡Fuera inmigrantes!“. Esto ya no pasa, pero la población migrante y racializada ha aumentado y el discurso racista está más legitimado. Este fenómeno no es gratuito, responde a la globalización, a cuestiones geopolíticas y a las relaciones de poder que existen entre colonizadores y antiguas colonias. No se está gestionando de la mejor manera y se está criminalizando la pobreza.

Nosotros trabajamos contra el racismo y no contra la xenofobia, porque tenemos casos de gente racializada que ha nacido aquí y que aún le dicen que “se vaya a su país”. Nacionalidades como la italiana, más numerosa en el territorio catalán, no tienen estas dificultades. Tenemos una problemática de justicia social y las élites han hecho creer a la población que la culpa es del que es pobre y diferente.

Tampoco podemos obviar las redes sociales, ya que los algoritmos favorecen la difusión de fake news y los creadores de contenido de derechas. Han distorsionado la línea que separa libertad de expresión y delito de odio, haciendo que el racismo se exprese de todas las maneras y que la sociedad continúe reforzando estereotipos reduccionistas.

En Europa se mantienen programas como Frontex, que militariza las fronteras para impedir la llegada de personas del Sur Global. Este tipo de políticas tienen consecuencias trágicas, como ocurre en el Mediterráneo o en Melilla… ¿Temen que con la deriva ideológica que está tomando el continente se endurezcan aún más estas medidas?

No nos da miedo porque ya nos lo esperamos. El Gobierno español ha estado trabajando con una legislación que criminalizaba a las ONG que rescataban personas que se ahogaban en el mar. Todo esto respondía a una lógica europea de fortalecer y enviar un mensaje claro.

Las personas que se dedican a rescatar me contaban que una vez tenían frente a sí dos embarcaciones de migrantes que naufragaban y un gran barco de Frontex con todas sus herramientas y recursos que no movió un dedo. Y cuando les preguntaron por qué no ayudaron, respondieron que hacían trabajos concretos de detección de terrorismo. No hay una voluntad real y el mundo geopolíticamente se está moviendo.

“Europa nunca ha querido la emancipación del Sur Global, porque le interesa poder seguir explotando sus recursos”

Europa nunca ha querido la emancipación del Sur Global, en este caso del continente africano, porque le interesa poder seguir explotando sus recursos. No quieren que se rompa la relación de poder que deriva del colonialismo porque hay muchos tratados, como el de pesca entre España y Senegal. Desde el movimiento antirracista pedimos verdad, justicia, reparación y garantía de no repetición.

Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco. La Guardia Civil patrulla aguas de Senegal para evitar inmigración irregular, pero si fuera al revés, habría una guerra. Nos hablan de mafias, pero los compañeros de Top Manta y de venta ambulante que se habían dedicado a la pesca nos lo explican.

¿Qué cuentan?

No puede ser que en la embajada de España en Senegal haya un cartel que diga que ni cumpliendo todos los requisitos se garantiza un visado. Y si te lo niegan, no te devuelven el dinero y tu pasaporte no sirve para nada. Debes hacerte uno nuevo si quieres pedir el visado otra vez.

El discurso de los políticos es que no están en contra de la inmigración, pero que debe ser legal y ordenada. Se están pidiendo vías seguras, pero tal vez a una persona que ha presentado todos los requisitos legales para huir de la guerra se le está negando el visado.

La lucha antirracista pide la derogación de la ley de extranjería. ¿Qué implica y por qué consideran que debe derogarse?

Apostamos por la derogación, pero hay que puntualizar que nosotros nos sumaremos a todo lo que pueda conllevaruna mejora para las condiciones de vida de las personas migradas. Consideramos que la ley de extranjería es injusta y que atenta contra el artículo 13 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, que dice que toda persona tiene derecho a migrar dentro de un territorio y a migrar fuera de las fronteras de su estado y regresar a su país de origen.

Es una ley perversa que explica muchas de las situaciones que podemos ver en la calle. Aunque las competencias de extranjería son estatales, podemos ver cómo el Ayuntamiento de Jaume Collboni vuelve a sacar a la Guardia Urbana a las Ramblas de Barcelona para golpear a las personas que se dedican a la venta ambulante.

Es cierto que prácticamente ya no hay manteros.

Durante muchos años, los manteros han sufrido deshumanización y criminalización gratuita. Se decía que los problemas de inseguridad eran culpa de los manteros, que hacían competencia desleal, había un discurso que justificaba toda esta brutalidad. Ha habido casos de asesinatos, como el del hombre que tiraron en Montjuïc. El racismo mata y con el gobierno de Ada Colau tuvieron una tregua porque se hizo mucho trabajo en la defensa del derecho a la vida.

“Durante muchos años, los manteros han sufrido deshumanización y criminalización gratuita”

Hablemos de los centros de internamiento de extranjeros (CIE).

En los CIE se interna a personas sin haber cometido ningún delito. Entrar en España de forma irregular es una falta administrativa, no un delito. En las prisiones hay culpables de crímenes horribles, pero mínimamente se les garantizan unos derechos. En un CIE, no. Hemos visto palizas, no entran cámaras. Idrissa Diallo fue un joven que pidió asistencia médica en un CIE, se le negó y murió por una negligencia institucional. El Estado intentó taparlo de una forma muy indigna.”Entrar en España de forma irregular es una falta administrativa, no un delito”

Si por suerte te escapas de ir a un CIE, eres una persona de Senegal y buscas trabajo, lo primero que te dicen es que necesitas los papeles. Pero ¿qué haces si tienes que estar dos años en el estado español para poder regularizarte mediante el arraigo? No quiero vender drogas, no he encontrado a nadie que me explote en el campo sin contrato. Entonces me voy a las naves de Badalona, compro productos y me dedico a la venta ambulante. Si el problema es que hay una gran operación de falsificación, que inspeccionen el puerto, pero aquí entran dinámicas capitalistas que no interesan.

En el caso de los menores, que tienen la etiqueta de MENA [Menores Extranjeros No Acompañados], se fijan en el hecho de que sean extranjeros y los derechos de la infancia quedan en un segundo plano. La ley de extranjería vulnera derechos de forma flagrante.

¿Podría concretar aún más?

No nos permiten votar, no nos permiten opositar, no nos permiten hacer muchas cosas. Ahora mismo tengo un NIE autorizado para trabajar, pero he tenido otros que no. ¿De qué te sirve tener eso y no estar autorizado para trabajar? Te están condenando a una situación de precariedad.

No puedo votar porque no tengo nacionalidad. ¿Cómo funciona? ¿Cuál es la lógica colonial de nuestros estados? Yo y toda persona procedente del continente africano necesitamos vivir aquí diez años mínimo para poder optar a la nacionalidad. Una persona latinoamericana quizás en uno o dos años ya tiene derecho.

Cuando dicen “sin papeles”, el imaginario colectivo de la población catalana y española piensa en alguien como yo o un magrebí saltando la valla o viniendo en patera, cuando la realidad es completamente diferente. La población negra representa el 1% de la inmigración irregular en el estado

¿Qué impacto tendría la aprobación de la ILP de regularización de inmigrantes que permitiría legalizar a medio millón de personas que viven en España desde antes del 1 de noviembre de 2021?

Hay victorias simbólicas que no podemos dejar de lado. Esto no significa que queramos ser instrumentalizados o que no seamos conscientes del juego político. Todo el proceso de organizar la recogida de firmas, involucrar a tanta gente y apelar al privilegio blanco y a las personas racializadas que son españolas ―en una ILP solo pueden votar las personas que tienen nacionalidad― ha sido muy importante.”Tenemos una izquierda acomplejada que no es capaz de decir que la migración aporta mucho más de lo que se lleva”

Que se apruebe a trámite también es una victoria simbólica. En un estado de derecho con cierta conciencia antirracista, deberían ser los mismos políticos los que regulen todo esto, sin esperar que la sociedad se autoorganice y lo pida. Y hago un paréntesis: tenemos una derecha muy consciente de lo que quiere en materia de migración y una izquierda acomplejada que no es capaz de decir abiertamente que la migración en este país aporta mucho más de lo que se lleva.

Ahora está la oportunidad de ver cómo se posicionan los partidos de izquierdas, qué discursos tienen, y ver si llegaremos a la aprobación. Ha sido muy bonita la lucha que se ha llevado a cabo en diferentes territorios estatales, sobre todo en Catalunya, y que población con diferentes grados de privilegio y de opresión entienda que esta regulación es necesaria porque estamos hablando de la vida.

La entrada Cheikh Drame (SOS Racisme): “Frontex es la máxima expresión de poder del supremacismo blanco” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
19289
QUAN ACUDIR A COMISSARIA A DENUNCIAR UN DELICTE ET POT COMPORTAR L’EXPULSIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL https://sosracisme.org/quan-acudir-a-comissaria-a-denunciar-un-delicte-et-pot-comportar-lexpulsio-de-lestat-espanyol/ Mon, 08 Jul 2024 15:40:54 +0000 https://sosracisme.org/?p=19285 QUAN ACUDIR A COMISSARIA A DENUNCIAR UN DELICTE ET POT COMPORTAR L'EXPULSIÓ DE L'ESTAT ESPANYOL

La entrada QUAN ACUDIR A COMISSARIA A DENUNCIAR UN DELICTE ET POT COMPORTAR L’EXPULSIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Notícia extreta de la Directa.cat de Jorge Mancebo

Entitats antiracistes i testimonis en primera persona reclamen que s’anul·len els procediments d’expulsió per estança irregular de les víctimes de delictes que acudisquen a una comissaria a denunciar, o d’aquelles que hi van per realitzar un tràmit administratiu.

“Vaig anar per reclamar els meus drets i vaig acabar retingut al calabós”, respon amb ràbia a l’altra banda de la línia telefònica Carlos Augusto Bossa, qui malgrat estar en llibertat ha carregat sobre les seues espatlles una ordre d’expulsió del territori espanyol arran d’anar voluntàriament a la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) de l’àrea de Castelló.

“Ha sigut un malson del qual encara no m’he pogut despertar”, assegura aquest home originari de Cartagena de Indias (Colòmbia), per relatar el llarg periple burocràtic al qual s’ha enfrontat durant gairebé set anys. Des que va aplegar a l’Estat espanyol, tenia com a meta aconseguir el permís de residència, condició que ha aconseguit temporalment després de sobreviure tot aquest temps en situació administrativa irregular i sota l’amenaça de ser expulsat en qualsevol moment.


L’amenaça de l’expulsió

Dimarts 3 de gener de 2023, va ser aleshores la primera ocasió que va aplegar a la comissaria de Castelló a denunciar una estafa, fruit d’una compra que havia fet per internet.”La primera volta que em van prendre la denúncia no va haver-hi cap problema”, assegura Bossa. Segons relata, es va identificar amb el passaport, malgrat que l’agent que el va atendre va tramitar la denúncia registrant el NIE (Número d’Identitat Estranger), el qual li van assignar fa sis anys quan va sol·licitar l’asil polític després de fugir de Colòmbia.

La segona ocasió que va tornar, però, el va atendre una altra funcionària policial i, en comprovar que li havien denegat l’asil i estava en estança irregular, l’agent va endur-se el passaport a una altra sala. Una hora més tard, va tornar acompanyada d’un altre agent. El motiu: incoar-li un procediment “preferent” d’expulsió. A més, segons el relat de Carlos Augusto, el van recloure “almenys sis hores més en un calabós”, fins que va poder demanar una advocada d’ofici. “La policia anava a sol·licitar-li a un jutge la meua expulsió”, explica atemorit. Si bé no entenia per què la primera vegada que hi va anar no li va passar res, i la segona volien expulsar-lo, sí que recorda una frase de l’agent: “El meu company no va voler fer la seua feina, però jo sí que vull fer-la”.

El colombià Carlos Augusto Bossa va anar voluntàriament a una comissaria del CNP per denunciar una estafa i va sortir d’allà amb una ordre d’expulsió del territori espanyol

A més, apunta que en l’expedient policial l’agent no detalla que va saber que l’home estava en “situació irregular” quan va anar a preguntar per la denúncia. Tanmateix, però, aquest fet s’atribueix a “la identificació del servei de vigilància i control portat a terme al carrer Rio Sella número 5”, la ubicació de la comissaria. Actualment, Subdelegació de Govern ha revocat la seua ordre d’expulsió després que se li concedira l’arrelament per formació, aconseguint un permís de residència d’almenys un any. “Això ha estat un lleu alleujament, encara falta el més complicat i pel que sembla sempre falta una mica més”, sospira.

A la tardor del 2021, l’Amalia Sánchez (nom fictici emprat per no revelar la seua identitat real), veïna de Barcelona i originària del Brasil, també afirma que va acudir pel seu propi peu a una comissaria de la Guàrdia Urbana, ubicada en la zona de la Rambla, a l’alçada de l’estàtua de Cristòfol Colom. Segons el seu testimoni, arran de la pèrdua del passaport va anar a interposar una denúncia, tal com li van demanar des del consolat brasiler. “Jo en el consolat vaig explicar que no era una bona idea anar”. La resposta del consol va ser: “Si vostè vol el seu passaport, ha de presentar-me una denúncia, li estic fent un favor”.

L’endemà, es va presentar a les dependències de la Guàrdia Urbana. Un cop a les instal·lacions, Sánchez recorda que, quan van comprovar les seues dades, no van deixar-la marxar. Van veure que tenia una ordre d’expulsió vigent sense executar, arran de no tenir el permís de residència. Circumstància sobre la seua situació jurídica que, assegura, desconeixia.

Amalia Sánchez va anar a una comissaria de la Guàrdia Urbana a denunciar la pèrdua del seu passaport i els agents la van entregar a la Policia Nacional per tal de ser deportada

Siga com siga, una hora més tard van traslladar-la en cotxe a les dependències de la Policia Nacional espanyola ubicada al carrer Guipúscoa. “La Guàrdia Urbana no pot fer aquest tipus de coses”, postil·la enfurismada. La distància del trajecte en cotxe per moure’s a la comissaria havia de durar al voltant de vint minuts. “Van pegar voltes, no sé per què, són sàdics!”, exclama. Dels nervis vaig bossar en el cotxe patrulla”, etziba impactada. “Em van traumatitzar, avui dia encara necessite anar a teràpia”.

Al complex del CNP va continuar retinguda un parell d’hores més. “Realment no sabien què anaven a fer”, assevera. El motiu: com encara hi havia restriccions a causa de la pandèmia de la Covid-19, havien de comprovar que la frontera del país estranger estigués oberta. “Mai vaig saber com exactament, però la frontera del Brasil estava tancada, m’havia de quedar”, conta mentre se li escapa una rialla d’alegria. Sota l’amenaça de ser deportada, assenyala que “encara poden executar-me la condemna en suspens durant un temps”. A més, conclou que “el pitjor és que no només et deporten, sinó que no pots tornar al país ni a cap altre de l’espai Schengen durant anys”.


Una llei que desempara víctimes de delictes

Rocío Llopis, advocada especialitzada en estrangeria i membre de la junta de l’entitat antiracista València Acull, explica que és “necessari que les persones ‘extracomunitàries’ que romanen a Espanya durant llargues estades disposen d’un permís de residència, un permís d’estada o una sol·licitud d’asil en tràmit. Si les persones no han tramitat permisos, la Llei orgànica d’estrangeria impedeix i sanciona la seua permanència en l’Estat espanyol”, postil·la la lletrada. Certament, la llei d’estrangeria estructura aquestes infraccions en lleus, greus o molt greus. “No tindre permís de residència o d’estada constitueix una infracció greu”, afirma Llopis. Per tant, les sancions previstes són multes de diferents quanties o l’expulsió del territori, amb la prohibició d’entrada a l’Estat espanyol els anys posteriors.

Els expedients d’expulsió, normalment, els incoa o inicia la Policia Nacional, tot i que alguns poden ser incoats per Inspecció de Treball i la Seguretat Social quan té relació amb el treball. A més, quan la policia inicia un expedient sancionador, “ha de ponderar si imposa la sanció de multa o d’expulsió, en funció de la gravetat i les circumstàncies del cas, ja que l’expulsió és una sanció molt més greu, amb conseqüències irreversibles”, prossegueix.

Malgrat que en reiterades ocasions el Tribunal Suprem ha establert que la sanció per trobar-se en situació irregular ha de ser preferiblement la multa, “en moltes ocasions la policia continua posant l’ordre d’expulsió de manera quasi automàtica i sense ponderar la gravetat de la infracció i les circumstàncies de la infractora”, etziba la lletrada d’estrangeria.

El Defensor del Poble ha formulat sengles recomanacions a la Direcció General de Policia i a la Secretaria d’Estat perquè les persones en situació administrativa irregular puguen denunciar delictes i realitzar tràmits en comissaria sense por de ser expulsades

Bruno Maestro, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya, apunta que “la detenció preventiva d’acord amb la llei d’estrangeria només la pot acordar l’agent de Policia Nacional que instrueix el procediment sancionador un cop aquest s’ha incoat, no abans”. Per tant, si algú va a una comissaria dels Mossos d’Esquadra a denunciar com a víctima d’un delicte i s’identifica, “no el poden traslladar a la comissaria de la Policia Nacional per obrir-li un expedient sancionador d’expulsió”, tot i que és l’únic cos policial que té competències en matèria d’estrangeria.

Amb tot, el Defensor del Poble ha formulat sengles recomanacions a la Direcció General de Policia i a la Secretaria d’Estat perquè les persones estrangeres en situació administrativa irregular puguen denunciar delictes i realitzar tràmits en comissaria sense por de ser expulsades. “No s’ha obtingut resposta per part dels cossos policials per evitar-ho”, critica l’advocat.

En definitiva, “considerem que es tracta d’una pràctica que no té emparament legal i és clarament discriminatòria, va en contra dels drets de la víctima i en contra la persecució efectiva de fets delictius, perquè clarament el risc a ser expulsat del territori inhibeix a les persones estrangeres en situació irregular a formular denúncies”, afirmen des de l’entitat.

Així mateix, el lletrat aclareix que es van produir “modificacions per evitar procediments d’expulsió amb relació a les víctimes de tràfic d’éssers humans i de violència de gènere, encara que sempre condicionada a les resolucions del procés penal i, en els casos de tràfic, a la col·laboració de la víctima en la investigació dels fets”, subratlla el lletrat de l’entitat antiracista.

Paco Simón, coordinador del servei d’igualtat i no discriminació de l’entitat València Acull, assegura que Grande-Marlaska, “va ometre deliberadament que existeix legislació que estableix expressament la protecció jurídica de totes les víctimes”

Paco Simón, coordinador del servei d’igualtat i no discriminació de l’entitat València Acull, incideix que les víctimes en situació irregular de la resta de delictes -incloses les que han patit delicte d’odi- poden acabar amb una proposta d’expulsió si acudeixen a una comissaria. Per la seua banda, Simón recorda el 3 de maig de 2019, quan una dona d’Hondures va acudir a la comissaria de la Policia Nacional espanyola de Xirivella (València) a denunciar agressions i amenaces d’un home: “en lloc de rebre protecció i empara, va eixir de la comissaria sense haver pogut interposar la denúncia i amb un procediment obert per estada irregular”, relata el coordinador del servei.

La resposta del Govern va ser inversament proporcional al clam de la ciutadania. “Si bé la Delegació del Govern va arxivar la proposta d’expulsió, la causa de l’arxiu no va ser que prevalguera el seu dret com a víctima d’un delicte enfront de l’aplicació de la llei d’estrangeria, sinó que la policia no li va permetre formular la denúncia”, reflexiona. El Ministeri de l’interior va ignorar les recomanacions del Defensor del Poble, on es reitera que als Cossos i Forces de Seguretat els correspon, entre les seues funcions, l’aplicació de la normativa en vigor, en aquest cas, la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats de les persones estrangeres i la seua integració social.

De fet, segons Simón, la resposta del Departament que dirigeix Grande-Marlaska, “va ometre deliberadament que existeix altra legislació amb la mateixa força jurídica que avala la reivindicació del Defensor i estableix expressament la protecció jurídica de totes les víctimes sense tenir en conte l’estatut de residència”. És a dir, la mateixa llei de l’estatut de la víctima, la Directiva Europea 2012/29/UE sobre protecció de les víctimes i la recomanació general de la Comissió Contra el Racisme i la Intolerància (ECRI, per les seues sigles en anglés).


La por d’alçar la veu

Tal com apunta la Xarxa Acull (confederació d’entitats socials a l’Estat espanyol), el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica ha constatat, a través del servici d’assistència i orientació a víctimes, que es dona, per múltiples raons, “una alta taxa d’infradenúncia entre els grups més desfavorits”. En la seua memòria anual, menciona que “quan es tracta de víctimes de discriminació estrangeres en situació administrativa irregular, una barrera important és la por a que la denúncia puga fer evident la seua situació i originar l’obertura d’un expedient d’expulsió”.

Per la seua part, la Fiscalia General de l’Estat, en la seua memòria de 2023, assenyala “les barreres a les quals s’enfronten les persones en situació administrativa irregular per fer valdre els seus drets en els tribunals, constituint la major d’elles la por de ser expulsades als seus països d’origen, la qual els impedeix denunciar les condicions abusives que pateixen”.

“Aquest temor a denunciar de les persones estrangeres en situació irregular ens la trobem a la pràctica diària de l’entitat”, expliquen des de SOS Racisme

Les entitats consultades coincideixen: “Aquest temor a denunciar de les persones estrangeres en situació irregular ens la trobem a la pràctica diària de l’entitat”, expliquen des de SOS Racisme. I afegeixen que “moltes d’elles així ens ho manifesten indicant que no volen ‘tenir problemes’ fins no disposar d’autorització de residència, temor a denunciar que encara s’incrementa molt més quan l’agressor és membre dels cossos policials que abusen de la seva situació de poder”.

“Tots aquests obstacles per a poder realitzar una denúncia segura no sols provoquen temor i desconfiança cap als qui haurien de vetllar per la seguretat de totes les persones, sinó que generen indefensió en les víctimes davant greus abusos que impedeixen l’accés a drets bàsics per la mateixa por de realitzar aquests tràmits”, complementen des de la Xarxa Acull.

Arran aquestes situacions, “les organitzacions socials vam començar a fer campanyes per advertir del risc que corren les persones migrants en situació irregular si xafen una comissaria”, expliquen des de València Acull. En cas que estigues en situació administrativa irregular, recomanen interposar les denúncies en els jutjats de guàrdia, acompanyats d’un advocat, i delegar algú amb permís de residència per a realitzar tràmits davant la policia. Per això reclamen “la necessitat urgent d’una nova reforma legislativa de la llei d’estrangeria, per a eximir de sancions d’estada irregular als qui acudeixen davant les Forces i Cossos de Seguretat a formular una denúncia, sol·licitar informació o gestionar qualsevol mena de tràmit administratiu”, conclouen des de València Acull.

La entrada QUAN ACUDIR A COMISSARIA A DENUNCIAR UN DELICTE ET POT COMPORTAR L’EXPULSIÓ DE L’ESTAT ESPANYOL se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
19285
Informe: Islamofòbia institucional i securitització https://sosracisme.org/informe-islamofobia-institucional-i-securitzacio/ Mon, 05 Jul 2021 10:05:43 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13558 Des de SOS Racisme Catalunya presentem enguany un nou informe “Islamofòbia institucional i securitització – Anàlisi de l’impacte del paradigma securitari antiterrorista en l’àmbit espanyol”, un document que té com a objectiu preguntar-se sobre com han impactat les polítiques de seguretat destinades a lluitar contra la radicalització i el terrorisme en les poblacions musulmans en […]

La entrada Informe: Islamofòbia institucional i securitització se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Des de SOS Racisme Catalunya presentem enguany un nou informe “Islamofòbia institucional i securitització – Anàlisi de l’impacte del paradigma securitari antiterrorista en l’àmbit espanyol”, un document que té com a objectiu preguntar-se sobre com han impactat les polítiques de seguretat destinades a lluitar contra la radicalització i el terrorisme en les poblacions musulmans en l’estat espanyol i a Catalunya. L’informe és resultat d’una recerca qualitativa feta per Salma Amazian, que compta amb relats i narratives tant d’organitzacions de la societat civil com de persones expertes en aquest àmbit.
Actualment, en un context global de preocupant reculada en termes de drets civils i polítics, les persones musulmanes s’han convertit en un boc expiatori i han estat catalogats com el major perill per la seguretat nacional.
En aquest context, és necessari i urgent una revisió de les narratives sobre les persones musulmanes. Així com l’impacte de les lleis i dels protocols de seguretat sobre una població que ja sofreix racisme i islamofòbia en moltes dimensions (social, institucional, etc). Volem compartir aquesta anàlisi com a eina de denúncia i incidència als col·lectius, les entitats i les persones que lluiten contra el racisme.
 

 
Descarrega l’informe:
Islamofòbia institucional i securitització. Anàlisi de l’impacte i l’expansió del paradigma securitari antiterrorista a l’àmbit espanyol. [versió web CAT]
Islamofòbia institucional i securitització. Anàlisi de l’impacte i l’expansió del paradigma securitari antiterrorista a l’àmbit espanyol. [versió web CAST]
Dossier de premsa  [pdf]

La entrada Informe: Islamofòbia institucional i securitització se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13558
Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo https://sosracisme.org/15j-manifest-contra-la-violencia-institucional-ciesno/ Wed, 09 Jun 2021 09:26:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13516 [Català, más abajo en castellano] Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i […]

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[Català, más abajo en castellano]

Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

DENUNCIEM:

  • En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.
  • Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.
  • L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.
  • Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.
  • El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.
  • La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.
  • Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.
  • El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.
  • El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

EXIGIM:

  • El tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers.
  • La regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers.
  • Un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària.
  • Arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació.
  • Acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres.
  • Protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori.
  • La derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.

El dissabte 12/juny a les 18h, serem davant del CIE perquè ens #SobrenRaons per exigir el seu tancament.

Adhereix al Manifest 15J
[Castellano, més amunt en català]

Sobran razones para cerrar los CIE y revertir la violencia institucional

Con motivo del 15/junio, Día internacional contra los Centros de internamiento de extranjeros, entidades, colectivas migrantes, asociaciones antirracistas y personas implicadas en la lucha por los derechos humanos, nos reafirmamos en la denuncia de los CIE como espacios de no-derecho, cuya supuesta legalidad formal esconde su carácter de estructura racista y violenta por parte del Estado.

DENUNCIAMOS:

  • En la situación actual de cierre de fronteras de los países receptores de la mayoría de expulsiones, resulta absurdo y motivo de sufrimiento inútil mantener los CIE abiertos, con personas retenidas cuando se sabe que su expulsión no será posible.
  • Desde la reapertura en octubre, el CIE de Barcelona ha impedido las visitas de familiares y organizaciones de ayuda y sólo tras muchas gestiones ha permitido las visitas de abogadas. Esto no solo vulnera los derechos de las personas internas y de sus familias sino que significa un grave bloqueo de la mirada ciudadana hacia este espacio de privación de libertad. Aumenta la opacidad y por tanto la arbitrariedad.
  • En el año 2020 se han presentado 6 denuncias por malos tratos o tortura por parte de agentes de la policía en los 6 meses que ha estado abierto. Además, se han producido situaciones de confinamiento por motivos de la covid-19 en condiciones deplorables y a pesar de haber denunciado la situación a los Juzgados de Control del CIE, estos no han hecho absolutamente nada para evitarlo.
  • Tanto la Ley de Extranjería como el funcionamiento de las administraciones dificultan la regularización de las personas migrantes y las abocan a la situación de irregularidad.
  • El repliegue del estado-nación a raíz de la pandemia ha supuesto un recrudecimiento de las redadas racistas. El estado de excepción implantado por la covid-19 ha servido como pretexto para legitimar las ilegalidades del estado, así como para promover y justificar restricciones de los derechos humanos que instauran y normalizan el racismo y la violencia institucional como procedimiento protocolario.
  • La negativa del Gobierno en el Congreso de lxs Diputadxs sobre las propuestas presentadas en la PNL presentada por el Movimiento #RegularizacionYa y la Coordinadora Obrim Fronteres, referente a la regularización extraordinaria en el contexto de pandemia de 600.000 personas de todo el Estado español y más demandas con relación al acceso a derechos a través de la agilización de trámites para no dejar a nadie atrás, derechos de menores tutelados y ex tutelados y otras exigencias con relación a asilo y refugio.
  • Las deportaciones masivas realizadas en Canarias y en Ceuta sin ninguna garantía de derechos, violentando a mujeres y niñxs, con un tratamiento militarizado de un conflicto humanitario.
  • El tratamiento vergonzoso a los menores en Ceuta, que ha hacinado a alrededor de 500 niños en naves industriales, y que ha dejado en situación de calle a otros tantos, que se encuentran escondidos por el temor a ser deportados.
  • El nuevo pacto europeo de migración y asilo cuyo eje central se basa en la deportación,  fortaleciendo así el papel de  FRONTEX en un momento en que se cuestiona desde el Parlamento Europeo la transparencia de fondos que se han multiplicado de manera millonaria en los últimos años, así como los escándalos de desvío de dinero a fondos de dudosa legalidad. Una agencia que será investigada por deportaciones ilegales en caliente en el Egeo.

EXIGIMOS:

  •  El cierre inmediato de los Centros de internamiento de extranjeros
  • La Regularización de todas las personas migrantes y refugiadas en el Estado español ante el contexto global de la pandemia y las consecuencias que plantea para las personas sin papeles.
  • Un cambio urgente de paradigma en las políticas migratorias para poner en el centro la vida de las personas y dejar de utilizar a la migración como moneda de cambio para fortalecer la Industria de la Guerra, tanto en la frontera como en el territorio, impidiendo el acceso a derechos básicos. Abandonar las medidas securitistas ante una crisis humanitaria.
  • Arbitrar los medios necesarios para facilitar las solicitudes de asilo y refugio para descartar los tapones generados en los CETI, CATE y campamentos de la vergüenza. Sin que esa agilización signifique siempre denegaciones.
  • Acabar con las deportaciones masivas como respuesta única a la llegada de personas migrantes a las fronteras.
  • Protección de la infancia y juventud migrante, primando el interés superior de los menores por sobre el estatus migratorio.
  • La derogación de la Ley de Extranjería y la Ley Mordaza.

El sábado 12/junio a las 18h, estaremos delante del CIE porque sobran razones para exigir su cierre. #CiesNo

Adhiérete al Manifesto 15J

 

 


Adhesions al Manifest 15J 2021

Actualització: 12/juny, 9:00h.

ADHESIONS COL·LECTIVES

  1. ACCOES
  2. Acollim Cerdanyola-Ripollet
  3. ActivaMent Catalunya Associació
  4. ActivaT en Derechos Humanos
  5. Adhesiva, Espai de trobada i acció
  6. Adición Movilidad Humana
  7. Alia, Associació de dones per la recerca i acció.
  8. Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV Canarias
  9. Al-Yudur – Juventud Palestina
  10. Anarquismos
  11. Asamblea Colombia Resiste Barcelona
  12. Asamblea Plaza de los Pueblos
  13. Asociación Brasileña Maloka
  14. Asociación de la Comunidad Dominicana en Cataluña
  15. Asociación de pensionistas i jubilats Marea la Colomense
  16. Asociación de Sororidad Internacionalista
  17. Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados (AIPyC)
  18. Asociación Otra Escuela
  19. Asociación Parque de Aprendizaje
  20. Asociación por ti mujer
  21. Asociación SEDOAC
  22. Associació Cultural el Raval – El Lokal
  23. Associació Cultural Els Fumats
  24. Associació Espai Comunitari i Veïnal de Can Batlló
  25. Associació IDRISSA
  26. Ateneu del Raval
  27. Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia – La Torna
  28. ATTAC Canarias
  29. Azadî Jin
  30. Banc Expropiat
  31. Biznegra
  32. Black Barcelona
  33. Bosco Global
  34. Ca la Dona
  35. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
  36. Caravana Obrim Fronteres Catalunya
  37. CIEs NO Madrid
  38. CNAACAT- Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en Catalunya
  39. Coalició Prou Complicitat amb Israel
  40. Col.lectiu Hourria
  41. Colectiva Artesanas
  42. Colectiva Furia Mexicana
  43. Colectiva Katari. Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas en Barcelona
  44. Colectiva Las Milpas
  45. Colectiva MaquiWarmi
  46. Colectivo de Prostitutas de Sevilla
  47. Colectivo Quiltro
  48. Colegio Oficial del Trabajo Social de Las Palmas
  49. Col-lectiu Anticarcerari Fuig
  50. Connectats Cooperativa
  51. Coop. Periferia Cimarronas
  52. CooperAccio
  53. Cooptecniques
  54. Coordinadora Obrim Fronteres
  55. Dëkkandoo
  56. Dora Te Escucha – Colectiva Feminista Paraná
  57. Educadores Socials En Acció
  58. Eina – l’Espai Jove de la intersindical
  59. Embajada Balai Citoyen España
  60. Emergencia Frontera Sur Barcelona
  61. Ensorrem fronteres
  62. Espai Defensa Legal Manresa
  63. Federacion de Asociaciones Africanas en Canarias (FAAC)
  64. Femart
  65. Forn de teatre Pa’tothom
  66. Fotomovimiento
  67. Frente Amplio de Uruguay en Madrid
  68. Fridays For Future Barcelona
  69. Fundació Guné
  70. Fundació Migra Studium
  71. Fundació Servei Solidari
  72. Germanor Obrera d’Acció Catolica Barcelona-Sant Feliu
  73. H.I.J.@.S. Barcelona
  74. Huitaca pacte per la vida i per la pau
  75. Iaioflautas
  76. Impremta Col·lectiva de Can Batlló
  77. Institut de Drets Humans de Catalunya
  78. Irídia
  79. Joves Junts
  80. La Barraca Transfronteriza
  81. La Electrodoméstica
  82. La Floresta Contra Fronteras
  83. La Hidra Cooperativa
  84. La Intersindical
  85. La Prosperitat Cultura en Acció 2
  86. La Tregua. Arte y transformación social
  87. La Troca: escola comunitària de formació permanent (Sants)
  88. Las Mirillas Asociación cultural
  89. Les vilaretes, espai feminista
  90. L’ESCLETXA cooperativa d’educació social
  91. Lis Alvarado
  92. Lluita Internacionalista
  93. Lo Relacional
  94. Marxa Mundial de Dones
  95. MATERIC.ORG -espacio nómada de creación y pedagogía radical
  96. Mercedes Bustos Tocón
  97. Mescladís
  98. Migración y Antirracismo SBC -Madrid
  99. Mon sense Guerres i sense Violència
  100. Moolaadé Col.lectiva Feminista de Classe
  101. Movimient Democratic de Gambia
  102. Movimiento #RegularizacionYa
  103. Movimiento Wiphala España
  104. Mujeres Palante
  105. Mujeres Supervivientes
  106. Mujeres, Voces y Resistencias
  107. Mundo en Movimiento
  108. No Borders Granada
  109. Novact- Instituto Internacional por la Acción Noviolenta
  110. Observatori DESC
  111. PAICAM – Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
  112. Plataforma 12D
  113. Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu de Llobregat
  114. Plataforma Girona Acull
  115. poc a coop sccl
  116. Pressenza Catalunya
  117. Procés Constituent
  118. ProjectA Teatre Social
  119. Putas Libertarias Raval
  120. RAFAMANS SOLIDÀRIA
  121. Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes
  122. Red de Acción e Investigación Social (RAIS)
  123. Red de Hondureñas Migradas
  124. Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
  125. Redesscan ( Red Canaria en Defensa del Sistema público de Servicios Sociales
  126. Refugees Welcome España
  127. Resistencia en Terra Allea
  128. Samidoun – Red de Presxs Políticos Palestinxs
  129. Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI Catalunya)
  130. Sindicato Co.bas
  131. Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
  132. SODEPAU
  133. SOS Racisme Catalunya
  134. SOS Refugiados Barcelona
  135. Stop Mare Mortum
  136. t.i.c.t.a.c.-taller de intervenciones críticas transfeministas antirracistas combativas
  137. Tanquem els CIE
  138. Terrassa Sense Murs
  139. Tinta Negra
  140. Tomassa Teatre
  141. TrasLaManta
  142. Universitat Internacional de la Pau (Unipau)
  143. Violetta
  144. Xarxa Suport Mutu Alcanar

ADHESIONS PERSONALS

  1. Adrián Bernal Herce
  2. Agustín
  3. Agustin Silvestre Mas Serna
  4. Ainhoa Ruiz
  5. Ainoa Díaz
  6. Aitor
  7. Albert Gomez
  8. Albert Ramos
  9. Alejandro Volkoff
  10. Alfons Romero Clavel
  11. Alicia Fdez Gómez
  12. Alicia Pano Rodriguez
  13. Alma
  14. Almudena Izquierdo
  15. Ana Gomez Salas
  16. Ana Palacín Lizarbe
  17. Anaïs Franquesa Griso
  18. Ander Zabala Gomez
  19. Andrea Fernández López
  20. Andrea Stickel
  21. Ángeles Tarjuelo
  22. Angelina
  23. Angeline Giusto Ampuero
  24. Angie Rojas
  25. Anna Alie Zanini
  26. Anna Cabot Dalmau
  27. Anna Gabarró
  28. Anna Pascal
  29. Antonia Avalos Torres
  30. Antonia Gómez
  31. Antònia Pascual
  32. Antonio Piñeiro
  33. Araceli López Berrón
  34. Arantxa Escobar
  35. Aritz García Gómez
  36. Arua Ibrahim Gasca
  37. Aura Gonzales Pluas
  38. Áurea Martín Morris
  39. Baltierrez Meras Laia
  40. Basha Changue
  41. Bea Cantero
  42. Beatriu Guarro
  43. Beatriz Pérez-Pérez
  44. Betty Puerto Barrera
  45. Blanca
  46. Blanca Callén
  47. Blanca Vasquez
  48. Bondyale Oko
  49. Bru Aguiló
  50. Carla
  51. Carlos Granados
  52. Carlos Javier Romero García
  53. Carlos Marques Marcet
  54. Carme Alemany Gómez
  55. Carme Gas Santacatalina
  56. Carme Murias
  57. Carme Poveda López
  58. Carmen
  59. Carmen Burgos
  60. Carolina Romero
  61. Cassius Guimarães
  62. Celina bordino
  63. Cintia Bueno Pereira
  64. Clara Calderó Delgado
  65. Clara Triviño
  66. Claudia Garcia Enrique-Tarancon
  67. Concepción Ribera de la Barrera
  68. Consuelo Montecinos
  69. Conxa Vazquez
  70. Craig Gilmore
  71. Cristina Bancells Bau
  72. Cristina Fernández Bessa
  73. Cristina López Hernández
  74. Daiana da Silva
  75. Daniel Carme Barbero
  76. Daniel Pardo Rivacoba
  77. Daniel Yonte Fuentes
  78. Daniela Ortiz
  79. David
  80. David Bondia Garcia
  81. David Caldevilla Collado
  82. David Orta Martin
  83. Delfina Viñas
  84. Diana Roqué Salazar
  85. Diego Espina
  86. Dolors Torrents Mestres
  87. Dorotea Casas
  88. Edith Espínola
  89. Eduardo Montesinos Garcia
  90. Elena
  91. Elena Arrontes
  92. Elena Leiva Ingles
  93. Elena Perez Sanchez
  94. Ellen Bianchi Alaver
  95. Elsa
  96. Enric Pera
  97. Enrique
  98. Erica Bel
  99. Erika Marlene Sarmiento Castiblanco
  100. Esperanza Fernández
  101. Ester Baiges Miró
  102. Esther Santana
  103. Eugenia Centomo
  104. Eunice Romero
  105. Eva Aneiros Vivas
  106. Eva Martín Jiménez
  107. Evelise Pereira Barboza
  108. Ezequiel Salzberg
  109. Fátima Cevallos Correa
  110. Federico Gatti
  111. Fernanda
  112. Ferran Coll i Sol
  113. Flora Ridaura Isern
  114. Francesc Consuegra
  115. Francesca Adrian Ros
  116. Francisco Barraza
  117. Francisco Roldán
  118. Francisco Rosa Herrero
  119. Gabriela Lopez
  120. Gabriela Vargas Serpa
  121. Gala Pin
  122. Galit Fierro
  123. Gemma Griera artigas
  124. Georgina González Rabassó
  125. Gisela
  126. Gisela Miñana
  127. Gisela Ruiseco
  128. Glòria
  129. Grecia Guzmán Martínez
  130. Gregori Saavedra Martinez
  131. Guillem Gómez Sesé
  132. Guillermo C. Varela Rivas
  133. Helena
  134. Homero Distefano
  135. Ignasi Alabern
  136. Ignasi Obiols
  137. Imma Balaguer
  138. Inés Archer
  139. Inés Marco Lafuente
  140. Inma Prieto Gil
  141. Iñigo Robredo Korta
  142. Irene Carrión Álvarez
  143. Irene Gas Ferré
  144. Irina
  145. Isa Lucas Garcia
  146. Isabel Chacón
  147. Isil Sol Vil
  148. Itzà
  149. Ivan Salavedra Marco
  150. Izaskun Romero Laibarra
  151. Janet Mérida Fernández
  152. Jasmine Elsie McGhie
  153. Jaume Elias i Boyé
  154. Javier Belda
  155. Jennifer
  156. Jessica A
  157. Jessica González Herrera
  158. Jezabel Goudinoff Panadero
  159. Jimena
  160. Joan Fernandez Vicente
  161. Joan Gatell Mateu
  162. Joel Audí Poy
  163. Jordi Campabadal Graus
  164. Jordi Muñoz Burzon
  165. Jordi Rojas
  166. José Gordon Prats
  167. José Manuel López Blanco
  168. José María Morillo
  169. Josefina Mirandes
  170. José-Miguel Lorenzo Arribas
  171. Josetxo Ordóñez Etxeberria
  172. Joyce Jandette Torres
  173. Juan Jose Gaona
  174. Judit Moreno Alonso
  175. Júlia Benet
  176. Julia Lull Sanz
  177. Júlia Salvador Palau
  178. Julio Daniel
  179. Karolyna Nuñez Grez
  180. Katharine Tessa Harry Van Raemdonck
  181. Kenia García
  182. Kevin Bruque
  183. Koldo Lew
  184. Laia Cussó
  185. Laia Estrada
  186. Laia Oliva
  187. Larissa Saud
  188. Laura Cubero
  189. Laura Guillén Olmos
  190. Laura Safont
  191. Lena Prado
  192. Leopold Magriñà Torné
  193. Liliana Rangil Vila
  194. Lily Colombia
  195. Lina Vanesa
  196. Lirca
  197. Lluís Imedio Murillo
  198. Llum Pellicer Francés
  199. Lola Santacatalina Ubiedo
  200. Loles Perez-Hita
  201. Lorena
  202. Lorena Garcia Ruiz
  203. Lourdes Calvet Arratibel
  204. Luana Raiter
  205. Lucia Escobedo Marin
  206. Lucía Estrella Serra Domínguez
  207. Lucia Piedra Galarraga
  208. Lucrecia Zappegno
  209. Ludwig Verdillon
  210. Luisa Olivares Manjón
  211. Lupe Cots
  212. Lupe Garcia
  213. Lupe Romero
  214. Luz Marina Hache Contreras
  215. M. Jesús
  216. M. José Serratosa Bellés
  217. M. Koldibike Velasco Vázquez
  218. Mª Candelaria Batista Ramírez
  219. Ma Remedios Belda Ferri
  220. Ma Rosa
  221. Mafe Moscoso
  222. Maier Irigoien Ulaiar
  223. Malena
  224. Manel Novo i Canyelles
  225. Manolo Cardenas Garcia
  226. Mar
  227. Mar Anaya Pareja
  228. Mar Portela Duch
  229. Marcos Marin
  230. Maria Badet de Souza
  231. Maria Blazquez Vidal
  232. Maria Castaño Martin
  233. María Cruz Vallespi Zambudio
  234. Maria Dantas
  235. Maria Dominguez
  236. Maria Elena Ale
  237. Maria Elena Pérez Peñate
  238. Maria Fernanda Ovalle Donoso
  239. María José Hernández Blasco
  240. Maria Jose Navarro Munuera
  241. María Luisa Gabaldon
  242. María Piedad Martín Hernández
  243. Maria Rosa Dalurzo
  244. Maria Soledat Veres Gómez
  245. Maria Teresa Cataldo Plaza
  246. Maria Teresa Humbert Climent
  247. Mariana Araújo
  248. Mariana Campos Lichtsztejn
  249. Mariana Paiva
  250. Mariangels Gimenez
  251. Marianna
  252. Marikarmen Free
  253. Marina Girona-Raventós
  254. Marina Núñez
  255. Marina Riera Retamero
  256. Mariona Bros Ardévol
  257. Mariona Chavarria
  258. Marisa Panisello Chavarria
  259. Maritza Buitrago Rave
  260. Marta Bolinches i Chordá
  261. Marta Granés
  262. Marta Iris
  263. Marta Lisbona
  264. Marta Romay
  265. Marta Rosique i Saltor
  266. Marta Saleta
  267. Marta Serrés
  268. Marta Trujillo López
  269. Mentxu
  270. Merce Andres Daina
  271. Mercè Duch Méliz
  272. Mercè Hernàndez Martinez
  273. Mercè Otero Vidal
  274. Mercedes Bustos Tocón
  275. Mercedes Rodriguez
  276. Mia Caritg Masramon
  277. Michele
  278. Miguel Angel Garcia Álvarez
  279. Miguel Angel Martinez Fernandez
  280. Mikel Elorza
  281. Miquel Mateu Ballesté
  282. Mireia Belda Cruz
  283. Miriam Sol
  284. Mirta Idearte
  285. Mirta Lojo
  286. Mónica Díez
  287. Montse Forcadas
  288. Montse Milà Estrada
  289. Montserrat Cervera Rodon
  290. Montserrat García Soldevila
  291. Montserrat López Tolosana
  292. Montserrat Martinez
  293. Montserrat Reyes Diaz
  294. Montserrat Sànchez Cairol
  295. Montserrat Vinyets Pagès
  296. Nani Vall-llossera
  297. Natalia García Fernández
  298. Natalia Parra Leon
  299. Natalia Pirlog
  300. Naty Oliveira
  301. Nebon Babou Bassono
  302. Noe
  303. Núria
  304. Núria Climent Codina
  305. Núria Empez Vidal
  306. Nuria Musoles Villegas
  307. Núria Pàmies Martorell
  308. Nuria Sala de la Torre
  309. Olga Aguirre
  310. Oriana
  311. Oriol Escura Herencia
  312. Oriol Perez Perez
  313. Pablo Aragón
  314. Pablo Rossi
  315. Paola Arias
  316. Papalaye
  317. Paqui Arenas
  318. Pascual Sierra Gil
  319. Patricia
  320. Patricia Gonzalez
  321. Patricia Gutierrez Leal
  322. Patricia Posadas
  323. Pau Segado Bixquert
  324. Paula Arauz
  325. Paula Monteiro
  326. Paula Rossi
  327. Pedro Mata
  328. Pilar
  329. Pilar Solà Asensi
  330. Piro Portela
  331. Quiteria Guirao
  332. Rafaella Rambaldi
  333. Rakel Aspiazu Etxebarria
  334. Ramon Montesinos Busquets
  335. Raquel Fernández Bejarano
  336. Raquel García
  337. Raquel Sánchez García
  338. René Gómez
  339. Rita Gual
  340. Roger Jimenez
  341. Rosa Acebal Gómez
  342. Rosa Beatriz Maldonado Páez
  343. Rosa Cañadell Pascual
  344. Rosa Lloréns Vercher
  345. Rosa Mª Fernández Sansa
  346. Rosalia Molina
  347. Rosario Cunillera Pelaez
  348. Rosemeire Figueira
  349. Roser Montané Tardà
  350. Ruben Alejandro Dionicio
  351. Ruben Caruso
  352. Ruben Saez Pellicer
  353. Ruth Gozalbo Moliner
  354. Sabrina Drago
  355. Salam
  356. Samuel Allan
  357. Sandra Elma Rehder
  358. Santi Bolibar
  359. Sara Asensio
  360. Sara Carbonell
  361. Sarai Costas
  362. Sarjo Bojang
  363. Sebastià
  364. Sergi Ortego
  365. Sergi Perelló Miró, Secretari general. Intersindical
  366. Sheila Gómez Vidal
  367. Silvia Albert Sopale
  368. Silvia Torralba
  369. Sira
  370. Soledad Lucero
  371. Susan E Knowles
  372. Susana
  373. Susana Provencio
  374. Sylvia Blázquez Vila
  375. Teodoro Bondyale Oko
  376. Teresa Martínez asumu
  377. Teresa Permanyer Quintana
  378. Tiphaine Leurent
  379. Tjasa Kancler
  380. Vanessa Francès Mola
  381. Verena Stolcke
  382. Victoria Alcaraz Mira
  383. Victoria Columba
  384. Vincent Caroff
  385. Violeta
  386. Violeta Ospina
  387. Viviana Carmona
  388. Xavi Tarragón Cervós
  389. Xavier Cambra
  390. Xavier Montanyà
  391. Ysabel Torralbo Calzado
  392. Yunailis Salazar
  393. Yvonne Herrero

 
 
 
 

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13516
Hem canviat el logo! https://sosracisme.org/nova-identitat-visual/ Mon, 17 May 2021 16:24:36 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13499 Sos Racisme Catalunya porta 31 anys de trajectòria i lluita antiracista. Al llarg de tots aquests anys les visions, les línies i els objectius de l’organització han anat canviant. Així mateix creiem que ho ha de fer la icona que durant tant de temps s’ha fet servir, i que simbolitzava l’objectiu últim de l’entitat: posar […]

La entrada Hem canviat el logo! se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Sos Racisme Catalunya porta 31 anys de trajectòria i lluita antiracista. Al llarg de tots aquests anys les visions, les línies i els objectius de l’organització han anat canviant. Així mateix creiem que ho ha de fer la icona que durant tant de temps s’ha fet servir, i que simbolitzava l’objectiu últim de l’entitat: posar fi al racisme.
En el nostre context actual i amb les reflexions que ens porten col·lectives i pensadores antiracistes, creiem que fer servir una mà negra com a símbol principal reprodueix de manera directa o indirecta la fetitxització dels cossos racialitzats no blancs i ajuda a banalitzar la lluita antiracista.  És per això que, com a  exercici de coherència interna i política amb els valors actuals de SOS Racisme, us compartim la nostra nova identitat visual.
Ja fa un temps que portem implementant aquest canvi, però no volíem deixar de visibilitzar aquesta autocrítica. La nostra finalitat és la de ser transparents amb les nostres revisions, el nostre passat i obrir nous fronts per a sumar veritablement en les lluites antiracistes.

 

La entrada Hem canviat el logo! se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13499
Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages https://sosracisme.org/sis-anys-de-preso-i-dotze-dinhabilitacio-per-als-mossos-del-bages/ Wed, 31 Mar 2021 15:14:18 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13451 Presentem davant del jutge d’instrucció 5 de Manresa l’escrit d’acusació dels sis mossos d’esquadra involucrats en les agressions a un jove al Bages el gener de 2019. Amb aquest escrit es tanca la fase d’instrucció i es dóna pas a l’obertura del judici oral. Sol·licitem una pena de sis anys de presó i dotze anys […]

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Presentem davant del jutge d’instrucció 5 de Manresa l’escrit d’acusació dels sis mossos d’esquadra involucrats en les agressions a un jove al Bages el gener de 2019. Amb aquest escrit es tanca la fase d’instrucció i es dóna pas a l’obertura del judici oral.

Sol·licitem una pena de sis anys de presó i dotze anys d’inhabilitació per tortures, afectació a la integritat moral, vexacions, humiliacions i lesions físiques, tot això comès amb l’agreujant de racisme en els termes disposats en l’article 22.4° CP, que diu que: “Són circumstàncies agreujants: 4t. Cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, raça o nació a la qual pertanyi, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat”.
És un cas que es dilata des de fa més de 2 anys als jutjats, en un procés marcat per diversos recursos per part de la defensa dels agents. Malgrat totes les proves – enregistrament d’àudio dels fets, identificació dels agents i de les seves veus, i les pericials pertinents- la defensa al·lega que els sis agents estaven de pas per la zona, que no van participar de l’agressió i per això seria injust que anessin a judici. El recurs d’apel·lació dels sis agents afirma que “s’està enviant a la banqueta dels acusats, amb tot el que això comporta, a sis persones pel sol fet que passaven per allà”.

No és un cas aïllat
L’any passat es van disparar les denúncies d’identificacions policials per perfil racial al carrer, que van passar d’un 39% en 2019 a un 74% al 2020. Un 54% de les situacions d’infradenúncia de les agressions i dels abusos per part dels cossos de seguretat pública són per desmotivació i desconfiança en què la seva denúncia serveixi per a alguna cosa. Així, ho constata el nostre InformeInvisibles: L’estat del racisme a Catalunya” presentat aquest mes de març.

Des de SOS Racisme exigim que s’acabi amb la impunitat policial i denunciem, una vegada més, que les intervencions dels cossos policials contra les persones racialitzades no blanques són una mostra més de com el racisme d’Estat oprimeix i criminalitza a aquestes persones i col·lectius.

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13451
Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya https://sosracisme.org/informe-2020-lestat-del-racisme-a-catalunya/ Thu, 18 Mar 2021 10:03:28 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13414 Des de SOS Racisme Catalunya presentem la dotzena edició de l’informe anual “INVisibles. L’estat del racisme a Catalunya”, un document que té com a objectiu contribuir a la visibilització del racisme a través de la denúncia pública d’agressions i situacions de racisme, la sensibilització de la societat per a que se sumin en la lluita antiracista […]

La entrada Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Des de SOS Racisme Catalunya presentem la dotzena edició de l’informe anual “INVisibles. L’estat del racisme a Catalunya”, un document que té com a objectiu contribuir a la visibilització del racisme a través de la denúncia pública d’agressions i situacions de racisme, la sensibilització de la societat per a que se sumin en la lluita antiracista i la planificació de polítiques públiques eficaces que garanteixin la no-discriminació racial.
Aquest informe s’elabora i es produeix de manera independent, a partir de la feina que es fa des de l’entitat al llarg de tot l’any. A partir dels casos i les dades recollides pel nostre Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) realitzem una anàlisi rigorosa de la situació i plantegem algunes reflexions que considerem rellevants. En qualsevol cas, no pretenem fer un recull de totes les situacions de racisme que succeeixen a Catalunya, ja que malauradament n’hi ha moltes més. La intenció és poder compartir aquestes reflexions i que les nostres dades serveixin com a eina de denúncia i incidència als col·lectius, les entitats i les persones que lluiten diàriament contra el racisme.
Amb l’ànim d’arribar cada cop a més gent, aquest any hem apostat per un canvi de format per tal d’adaptar-nos al context actual: hem decidit prioritzar la versió web de l’informe, que creiem pot ser més accessible a un públic no especialitzat. Alhora, facilitem un annex -a través d’un codi QR-on es poden consultar de manera més extensa les dades del SAiD, tal com ja fèiem els anteriors anys.
 


 
Descarrega l’informe:
 
INFORME 2020 sobre l’estat del racisme a Catalunya [versió web]
Annex. 365 dies de racisme [pdf]
Dossier de premsa [pdf]

La entrada Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13414
Comunicat | Eleccions 14F i Extrema Dreta https://sosracisme.org/comunicat-eleccions-14f-i-extrema-dreta/ Fri, 19 Feb 2021 07:30:11 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13361 [Comunicat] En les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 14 de febrer vam veure com el partit d’extrema dreta V0X va entrar com a quarta força, aconseguint 11 diputats i superant a partits com En Comú, la CUP, Ciutadans i PP. Les enquestes ho vaticinaven i, tot i així, no hem vist un posicionament coherent, […]

La entrada Comunicat | Eleccions 14F i Extrema Dreta se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[Comunicat]
En les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 14 de febrer vam veure com el partit d’extrema dreta V0X va entrar com a quarta força, aconseguint 11 diputats i superant a partits com En Comú, la CUP, Ciutadans i PP. Les enquestes ho vaticinaven i, tot i així, no hem vist un posicionament coherent, unitari i contundent per part dels partits polítics d’esquerra o progressistes, que tant s’omplen la boca parlant d’antiracisme. Mentre el discurs racista i d’odi ha campat per les institucions i els mitjans de comunicació còmodament, perquè la violència del racisme institucional, actualment, contínua sent legitimada, i combatre-la mai va ser una prioritat.
La normalització del discurs obertament racista en el debat públic legitima propostes clarament antidemocràtiques, però que es justifiquen sota el principi de la llibertat d’expressió, que ens porta de nou a qüestionar la interpretació i aplicació d’aquest principi que moltes vegades s’ha fet servir per defensar els interessos dels poders hegemònics.
Mentre la política catalana segueix polaritzada entre independentistes i unionistes, les persones migrants i/o racialitzades no blanques segueixen, com sempre, sense ser concebudes com a subjectes polítics i sense estar en les prioritats de les agendes més enllà de les campanyes i interessos electoralistes. Es fa molt evident l’enorme desconnexió entre la vida política i el que succeeix als carrers. Els discursos que instrumentalitzen la migració són una constant en política i provenen de partits de tots els colors. Seguim sense tenir polítiques públiques que reconeguin i abordin el racisme de manera transversal, i que posi el focus en els problemes estructurals que el provoquen.
Necessitem un compromís real i voluntat política per combatre el racisme institucional, especialment ara que el discurs racista es reprodueix en la seva versió més radical i desacomplexada. Tot i això, a partir de la nostra experiència sabem que la lluita antiracista ha de donar-se, sobretot, des de fora de les institucions.
Des de SOS Racisme creiem que la millor estratègia contra l’extrema dreta i el discurs obertament racista és no permetre que coopti el debat públic, que no ocupi espais ni marqui les agendes de la lluita antiracista. Necessitem treballar conjuntament a enfortir les lluites de base i crear marcs i objectius comuns, com més fortes ens fem més terreny guanyarem en detriment de l’odi i les opressions.


 
[castellano]
En las elecciones en el Parlamento de Cataluña del pasado domingo 14 de febrero vimos como el partido de extrema derecha V0X entró como cuarta fuerza, consiguiendo 11 diputados y superando a partidos como En común, la CUP, Ciutadans y PP.
Las encuestas lo vaticinaban y, aun así, no hemos visto un posicionamiento coherente, unitario y contundente por parte de los partidos políticos de izquierda o progresistas, que tanto se llenan la boca hablando de antirracismo. El discurso racista y de odio ha campado por las instituciones y los medios de comunicación cómodamente, porque la violencia del racismo institucional, actualmente, continua siendo legitimada, y combatirla nunca fue una prioridad.
La normalización del discurso abiertamente racista en el debate público legitima propuestas claramente antidemocráticas, pero que se justifican bajo el principio de la libertad de expresión, que nos lleva de nuevo a cuestionar la interpretación y aplicación de este principio que muchas veces se ha usado para defender los intereses de los poderes hegemónicos.
Mientras la política catalana sigue polarizada entre independentistas y unionistas, las personas migrantes y/o racialitzades no blancas siguen, como siempre, sin ser concebidas como sujetos políticos y sin estar en las prioridades de las agendas más allá de las campañas e intereses electoralistas. Se hace muy evidente la enorme desconexión entre la vida política y el que sucede en las calles. Los discursos que instrumentalizan la migración son una constante en política y provienen de partidos de todos los colores. Seguimos sin tener políticas públicas que reconozcan y aborden el racismo de manera transversal, y que ponga el foco en los problemas estructurales que lo provocan.
Necesitamos un compromiso real y voluntad política para combatir el racismo institucional, especialmente ahora que el discurso racista se reproduce en su versión más radical y desacomplejada. Aun así, a partir de nuestra experiencia sabemos que la lucha antirracista tiene que darse, sobre todo, desde fuera de las instituciones.
Desde SOS Racismo creemos que la mejor estrategia contra la extrema derecha y el discurso abiertamente racista es no permitir que coopte el debate público, que no ocupe espacios ni marque las agendas de la lucha antirracista. Necesitamos trabajar conjuntamente en fortalecer las luchas de base y crear marcos y objetivos comunes, cuanto más fuertes nos hacemos más terreno ganaremos en detrimento del odio y las opresiones.
 

La entrada Comunicat | Eleccions 14F i Extrema Dreta se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13361
Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials https://sosracisme.org/nomes-un-canvi-radical-pot-combatre-el-racisme-dins-dels-cossos-policials/ Thu, 04 Feb 2021 10:37:20 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13341 [Comunicat] Aquest matí hem presentat davant el jutjat d’instrucció 5 de Manresa el desistiment de la roda de reconeixement dels sis agents de Mossos d’Esquadra investigats pel cas de violència policial racista al Bages. Els motius que ens van fer prendre aquesta decisió són varis. El més important és que desitgem preservar la integritat i […]

La entrada Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[Comunicat]
Aquest matí hem presentat davant el jutjat d’instrucció 5 de Manresa el desistiment de la roda de reconeixement dels sis agents de Mossos d’Esquadra investigats pel cas de violència policial racista al Bages.
Els motius que ens van fer prendre aquesta decisió són varis. El més important és que desitgem preservar la integritat i la salut de la persona agredida. Considerem que és una gran càrrega haver d’identificar als seus propis agressors dos anys després dels fets, a més sota una pressió excessiva, amb una roda que intencionalment es va arrossegant des de fa massa temps i que s’ha suspès en menys de 24h després d’un nou recurs interposat pels Mossos.
D’altra banda, creiem que la roda de reconeixement no contribuirà a un major esclariment ni dels fets ni dels autors, ja que els agents estan degudament identificats.Cal recordar que aquest procediment va ser sol·licitat per l’acusació particular el febrer de 2019, quan únicament es disposava de l’àudio gravat. En aquell moment, no es tenia constància de qui eren els agents que havien participat i tampoc quines accions havien dut a terme cadascun d’ells. Aquest escenari ja no és el mateix, perquè el juliol de 2020, després d’haver-se filtrat l’àudio de l’agressió, tres comandaments de Mossos d’Esquadra van identificar, sense cap lloc a dubtes, no sols quins agents van intervenir, sinó que va fer cadascun d’ells durant l’agressió. Per tant, el propòsit de la roda, que és identificar als agents agressors, ja està solucionat.
Tenint en compte que és el propi cos de Mossos d’Esquadra qui organitza la roda, assumim que utilitzaran totes les eines possibles per a dificultar el reconeixement, ja que l’estratègia de la defensa es basa en el silenci i en la dilatació del procediment fins a esgotar tots els recursos possibles.
Davant aquesta situació, denunciem novament l’encobriment i entorpiment de la recerca per part dels cossos policials i els polítics responsables que des d’un inici van tenir coneixement dels fets i s’han negat a suspendre als investigats, que continuen exercint les seves funcions fins al dia d’avui, malgrat les proves evidents i la gravetat de les acusacions.
Denunciem també la situació d’indefensió en què el racisme institucional, que estructura les institucions policials i el sistema judicial, situa a les persones que exigeixen justícia.
Finalment, exigim el reconeixement institucional de l’existència del racisme dins dels cossos policials, però també exigim un canvi radical en el propi funcionament del sistema, perquè els innombrables casos de violència policial racista no continuïn sent pràctiques normalitzades i legitimades per les institucions.
 


[Comunicado]

Sólo un cambio radical puede combatir el racismo dentro de los cuerpos policiales

 
Esta mañana hemos presentado ante el juzgado de instrucción 5 de Manresa el desistimiento de la rueda de reconocimiento de los seis agentes de Mossos d’Esquadra investigados por el caso de violencia y policial racista en el Bages.
Los motivos que nos hicieron tomar esta decisión son varios. El más importante es que deseamos preservar la integridad y la salud de la persona agredida. Consideramos que es una gran carga tener que identificar a sus propios agresores dos años después de los hechos, además bajo una presión excesiva, con una rueda que intencionalmente se viene arrastrando desde hace demasiado tiempo y que se ha suspendido en menos de 24h tras un nuevo recurso interpuesto por los Mossos.
Por otra parte, creemos que la rueda de reconocimiento no contribuirá a un mayor esclarecimiento ni de los hechos ni de los autores, ya que los agentes están debidamente identificados. Hay que recordar que este procedimiento fue solicitado por la acusación particular en febrero de 2019, cuando únicamente se disponía del audio grabado.
En aquel momento, no se tenía constancia de quiénes eran los agentes que habían participado y tampoco qué acciones habían llevado a cabo cada uno de ellos. Ese escenario ya no es el mismo, pues en julio de 2020, tras haberse filtrado el audio de la agresión, tres mandos de Mossos d’Esquadra identificaron, sin ningún lugar a dudas, no solo qué agentes intervinieron, sino qué hizo cada uno de ellos durante la agresión. Por tanto, el propósito de la rueda, que es identificar a los agentes agresores, ya está solventado.
Teniendo en cuenta de que es el propio cuerpo de Mossos d’Esquadra quien organiza la rueda, asumimos que utilizarán todas las herramientas posibles para dificultar el reconocimiento, ya que la estrategia de la defensa se basa en el silencio y en la dilatación del procedimiento hasta agotar todos los recursos posibles.
Ante esta situación, denunciamos nuevamente el encubrimiento y entorpecimiento de la investigación por parte de los cuerpos policiales y los políticos responsables que desde un inicio tuvieron conocimiento de los hechos y se han negado a suspender a los investigados, que siguen ejerciendo sus funciones hasta el día de hoy, pese a las pruebas evidentes y la gravedad de las acusaciones.
Denunciamos también la situación de indefensión en que el racismo institucional, que estructura las instituciones policiales y el sistema judicial, sitúa a las personas que exigen justicia.
Finalmente, exigimos el reconocimiento institucional de la existencia del racismo dentro de los cuerpos policiales, pero también exigimos un cambio radical en el propio funcionamiento del sistema, para que los innumerables casos de violencia policial racista no continúen siendo prácticas normalizadas y legitimadas por las instituciones.

Foto portada:
Creador KRASNYI BCN
Drets d’autor: CC BY-NC-SA

Descarrega comunicat en pdf

La entrada Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13341
Els sis mossos investigats per una agressió racista al Bages sol·liciten que se’ls practiqui la roda de reconeixement amb la cara coberta https://sosracisme.org/els-sis-mossos-investigats-per-una-agressio-racista-al-bages-solliciten-que-sels-practiqui-la-roda-de-reconeixement-amb-la-cara-coberta/ Tue, 29 Dec 2020 06:00:54 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13248 [català] Després de la denúncia interposada el febrer de 2019 per un jove contra sis antiavalots de la unitat ARRO de Manresa, per presumptes delictes contra la integritat moral, tortures i lesions amb una motivació racista, s’inicià un procediment per investigar els agents que continua obert. Des del començament els agents s’han negat a col·laborar, […]

La entrada Els sis mossos investigats per una agressió racista al Bages sol·liciten que se’ls practiqui la roda de reconeixement amb la cara coberta se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[català]
Després de la denúncia interposada el febrer de 2019 per un jove contra sis antiavalots de la unitat ARRO de Manresa, per presumptes delictes contra la integritat moral, tortures i lesions amb una motivació racista, s’inicià un procediment per investigar els agents que continua obert.
Des del començament els agents s’han negat a col·laborar, acollint-se al seu dret a no declarar i recorrent algunes de les diligències practicades, al·legant errors processals. L’última d’elles va ser la pràctica de la roda de reconeixement, arribant a interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona que recentment ha estat desestimat, confirmant que la roda de reconeixement ha de ser practicada.
En data 9 de desembre de 2020, s’ha dictat una Providència pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Manresa, assenyalant la data de la roda per al proper 28 de gener de 2021. Novament, els advocats de la defensa han recorregut la decisió judicial al·legant que els agents han de realitzar la roda de reconeixement amb la cara coberta, ja que el denunciant, en la seva primera declaració, va indicar que els agressors eren antiavalots que anaven amb un tapaboques i sense casc, i que no van ser els agents de seguretat ciutadana, també presents en l’operatiu.
SOS Racisme ha presentat un escrit d’impugnació al recurs interposat pels Mossos, reiterant que, com és lògic, durant la intervenció (que va durar hores) els agressors es van treure el tapaboques, raó per la qual el denunciant afirma que pot reconèixer els agents que el van agredir.
Aquest recurs és una nova estratègia per dilatar el procediment que jutja uns fets que van passar ja fa gairebé dos anys, encara que això impliqui sol·licitar un absurd, com és que una roda de reconeixement es dugui a terme amb la cara coberta.
Des del 1999, el Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme (SAiD) ha recollit 571 casos de racisme policial. En 20 anys, només s’han condemnat 4 policies per la via penal i en cap cas s’ha reconegut la motivació racista. SOS Racisme espera que aquest cas, amb una prova tan evident com és la gravació dels fets, no caigui al sac de la impunitat i s’aconsegueixi condemnar els perpetradors i còmplices de l’abús policial, tant a nivell judicial com a nivell policial.
 


 
[castellano]

Los seis mossos investigados por una agresión racista en el Bages solicitan que se les practique la rueda de reconocimiento con la cara cubierta

 
Tras la denuncia interpuesta en febrero de 2019 por un joven contra seis antidisturbios de la unidad ARRO de Manresa, por presuntos delitos contra la integridad moral, torturas y lesiones con una motivación racista, se inició un procedimiento para investigar a los agentes que continúa abierto .
Desde el comienzo, los agentes se han negado a colaborar, acogiéndose a su derecho a no declarar y recorriendo algunas de las diligencias practicadas, alegando errores procesales. La última de ellas fue la práctica de la rueda de reconocimiento, llegando a interponer un recurso de apelación ante la Audiencia Provincial de Barcelona que recientemente ha sido desestimado, confirmando que la rueda de reconocimiento debe ser practicada.
En fecha 9 de diciembre de 2020, se ha dictado una Providencia por el Juzgado de Instrucción número 5 de Manresa, señalando la fecha de la rueda para el próximo 28 de enero de 2021. Nuevamente, los abogados de la defensa han recurrido la decisión judicial alegando que los agentes deben realizar la rueda de reconocimiento con la cara cubierta, ya que el denunciante, en su primera declaración, indicó que los agresores eran antidisturbios que iban con una braga y sin casco, y que no fueron los agentes de seguridad ciudadana, también presentes en el operativo.
SOS Racisme ha presentado un escrito de impugnación al recurso interpuesto por los Mossos, reiterando que, como es lógico, durante la intervención (que duró horas) los agresores se quitaron la braga, por lo que el denunciante afirma que puede reconocer a los agentes que le agredieron.
Este recurso es una nueva estrategia para dilatar el procedimiento que juzga unos hechos que pasaron hace ya casi dos años, aunque ello implique solicitar un absurdo, como es que una rueda de reconocimiento se lleve a cabo con la cara cubierta.
Desde 1999, el Servicio de Atención y Denuncia de SOS Racisme (SAiD) ha recogido 571 casos de racismo policial. En 20 años, sólo se han condenado 4 policías por la vía penal y en ningún caso se ha reconocido la motivación racista. SOS Racisme espera que este caso, con una prueba tan evidente como es la grabación de los hechos, no caiga en el saco de la impunidad y se logre condenar a los perpetradores y cómplices del abuso policial, tanto a nivel judicial como a nivel policial
 

*Foto miniatura de portada: Gemma Tubert, ACN
DESCARREGA EN PDF

La entrada Els sis mossos investigats per una agressió racista al Bages sol·liciten que se’ls practiqui la roda de reconeixement amb la cara coberta se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13248