L’emergència sanitària ocasionada pel Covid-19 ens ha posat en la tessitura d’haver d’actuar ràpid. I altre cop les mesures adoptades en un moment de crisi s’han planificat sobre la base d’estructures racistes que denunciem de fa molts anys. No és casualitat que els plans de precaució i els relats mediàtics sobre la pandèmia tinguin un biaix racista. El racisme és estructural. Hem vist com s’ha criminalitzat i agredit la població xinesa perquè se l’ha identificat com a causant del virus (vegeu, a tall d’exemple, Donald Trump parlant contínuament del “virus xinès”). Els mitjans de comunicació han contribuït a racialitzar el virus, i en un clima de por i incertesa aquestes situacions no es condemnen amb la contundència que s’esperaria dels poders públics.

Integrants de la població xinesa, com a resposta, han engegat una campanya anomenada I’m not a virus. La campanya, des d’una perspectiva comunicativa, és potent, però indigna que cada vegada els col·lectius racialitzats haguem de sortir a desmentir l’evidència.

L’altra cara de la moneda del racisme la veiem després que diverses associacions xineses hagin donat material sanitari com a gest altruista en llocs com Manresa. El ressò que es dona a aquests casos, en forma de bonisme civilitzador, perpetua la idea que quan es fan actes heroics, i només en aquests casos, sí que podem començar a considerar les persones racialitzades com a conciutadanes.

També és alarmant el cas d’Haro (la Rioja), on es va assenyalar la població gitana com a responsable de la propagació del virus, perpetuant així les connotacions negatives que històricament té assignades aquesta comunitat, que legitimen el racisme institucional, que en aquest cas es va manifestar amb les vigilàncies selectives de la Guàrdia Civil als barris on hi ha una majoria de població gitana.

Aquestes dinàmiques perpetuen la concepció col·lectiva del ser i el no ser, del nosaltres i els altres. Diferencien, classifiquen i ens mostren com el discurs polític i mediàtic normalitza el racisme i la xenofòbia.

I encara una altra evidència d’aquest racisme institucional:  en l’actual situació d’alarma, no s’ha plantejat el tancament de tots els CIE (i els que han tancat ho han fet tard), obviant les recomanacions sanitàries aplicades per a la resta de la població. S’està vulnerant el dret a la salut de les persones preses, que recordem que són víctimes del sistema racista (travessat per la llei d’estrangeria), només perquè es troben en situació administrativa irregular. També la paralització dels procediments d’estrangeria afecta les vides i els projectes vitals d’una manera molt sagnant.

El que acaba passant és que el sistema, en situacions d’alarma, du a terme actuacions racistes amb una clara impunitat. Ho veiem també quan, aprofitant les actuacions de control de l’epidèmia, estan augmentant les identificacions racistes per perfil ètnic a l’espai públic. La dura situació d’exepcionalitat que vivim no pot ser l’excusa perfecta per retallar drets, reproduir el racisme institucional i donar ales als discursos d’odi, sovint massa habituals. En temps de pandèmia, combatem també el racisme!

*Aquest article fou escrit per Susan Kalunge, afrofeminista, activista i mebre del Consell de SOS Racisme, i publicat originalment al Diari Ara el 21/03/2020, amb motiu del Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial.

La entrada El racisme, l’altra pandèmia se publicó primero en SOS Racisme.

[*L’expressió “perill groc” va ser creada als Estats Units fa dos segles com a estratègia per construir una imatge amenaçadora de les persones xineses, presentant-les com a objectes deshumanitzats i transmissors de malalties; malgrat que van ser els mateixos nord-americans qui van portar i explotar aquests ciutadans i ciutadanes de la Xina per a la construcció dels seus ferrocarrils, principalment.]

Les persones activistes i les diverses associacions de les comunitats de la diàspora asiàtica arreu del món han llençat campanyes antiracistes amb el lema #nosoyunvirus per denunciar la proliferació d’atacs contra les persones d’origen xinès o «aparença xinesa» en diferents àmbits: a l’espai públic, a les escoles, als serveis de salut i als espais privats. Tot i així, les agressions i discriminacions persisteixen, s’escampen i es propaguen com el pitjor virus possible. Ortega Smith, secretari general de V0X contagiat pel coronavirus, ha afirmat recentment en un tuit que lluita contra els «malditos virus chinos». Les declaracions han provocat la indignació de tota la comunitat xinesa, inclosa la Ambaixada, qui ha denunciat els comentaris racistes. Aquests fets, que no són aïllats, són una mostra més de com el discurs polític legitima i normalitza el racisme i la xenofòbia.
 
ANTIGITANISME
A Haro, La Rioja, s’ha culpat al poble gitano de l’origen del brot i han aflorat imaginaris racistes històrics, on es deshumanitza i homogeneïtza les persones gitanes, mostrant-les com a descuidades i irresponsables. Els atacs antigitanistes per part de la societat hegemònica i la proliferació de rumors i notícies falses a les xarxes socials creen l’escenari perfecte perquè el racisme institucional legitimi la intervenció de la Guàrdia Civil que, acompanyada del personal sanitari, controla de forma intensiva els barris on hi ha una majoria de població gitana.
 
TANCAMENT SELECTIU DE FRONTERES
La paranoia generalitzada, l’augment de casos i la decretació de l’estat de l’alarma ha provocat que el racisme d’Estat i estructural sigui encara més devastador. El tancament de les fronteres espanyoles i europees, entre altres països d’arreu del món, està negant drets bàsics com el dret d’asil i la llibertat de moviment i posa en perill la vida de milers de persones que escapen de contextos de violència i pobresa. Ara bé, amb la finalitat «d’assegurar la continuïtat de l’activitat econòmica i preservar la cadena d’abastiment» segueix ben activa l’explotació de recursos del Sud global.
 
DISCRIMINACIÓ LABORAL
Quan parlen de prendre mesures «per recolzar el creixement i el treball», és obvi que en aquestes mesures no s’hi inclouen els col·lectius que mai han format part de les agendes polítiques: els manters i ferrovellers, les dones treballadores de la llar i les cures, les treballadores dels hotels i restaurants o els treballadors i treballadores agràries, entre d’altres. Aquests sectors de la població, que ja abans no comptaven ni amb la protecció laboral ni amb els drets bàsics, i que venen reivindicant des de fa temps, veuen com la precarització i els acomiadaments els deixen sense cap tipus de garanties per sobreviure.
 
Mentrestant, escoltem als balcons dels veïns i les veïnes confinades ovacionar l’esforç i la feina dels sanitaris i sanitàries. Per contra, les dones que treballen procurant cures als familiars dependents han de seguir treballant sense les condicions de seguretat adequades i amb la prohibició dels ocupadors de tornar a casa seva, en el cas de moltes internes. Els manters, que només poden sobreviure venent als carrers, no podran accedir a la protecció que el Govern ofereix a les empreses i treballadors i treballadores afectades per les conseqüències del virus.
 
PARALITZACIÓ DELS TRÀMITS D’ESTRANGERIA
Per a les persones migrades en situació encara irregular o pendent de regularització administrativa,  la conjuntura actual posa en perill els seus projectes vitals i l’esforç de famílies senceres. Entre les mesures adoptades per l’Administració per a la contenció del virus hi ha la suspensió dels tràmits d’estrangeria, que toca de ple milers de persones migrades que veuen com s’eternitzen els terminis per renovar permisos o accedir a la nacionalitat. En cas de caure en situació d’irregularitat sobrevinguda, s’enfronten a l’amenaça de l’expulsió del país, l’accés a una ocupació formal, l’accés a un habitatge o que els bancs els cancel·lin el compte.
 
EL CONFINAMENT ALS CIE
Si bé la situació als CIE sempre ha sigut de per sí precària i violenta, derivada d’una llei d’estrangeria racista, la crisi vírica posa en relleu les condicions dels centres, on els interns conviuen en cel·les col·lectives,  no adequades a unes mínimes condicions d’higiene, sense una atenció mèdica contínua per a les persones amb malalties cròniques i amb l’exposició constant a agressions per part dels cossos de seguretat, perpetrades amb total impunitat. És necessari i urgent l’alliberació de totes les persones tancades*, encara més ara davant la impossibilitat de fer efectives les expulsions i deportacions. També és imprescindible facilitar-los documents i un lloc on tinguin les condicions dignes per complir aquest període de confinament amb seguretat.

[*A hores d’ara el CIE de Barcelona està buit, però encara en queden persones recloses en altres CIE de l’estat espanyol.]

 
CONTROL POLICIAL PER PERFIL RACIAL
També sentim la necessitat de visibilitzar l’augment de les aturades per perfil racial a causa de l’estat d’alarma i la conseqüent militarització de l’espai públic. Els col·lectius que abans ja eren els principals afectats per les aturades, ara mateix ho són encara més. El control per al compliment de les restriccions de la lliure circulació afecten de manera desigual les persones: la sospita d’incompliment de les mesures recau directament en les persones amb un perfil determinat. Tot i que les aturades racistes són pràctiques il·legals fruit d’un racisme institucionalitzat, la situació de confusió i alarmisme actual les legitima i normalitza com mai.
 
DRETS I CRISI
Davant de tot aquest panorama ens preguntem, qui té dret a la salut? Qui té dret a la seguretat? Qui té dret a ser protegit davant la crisi generalitzada? Els privilegis no s’esborren amb una pandèmia, que reclama la unitat i la solidaritat de la ciutadania i dels partits polítics en la lluita contra el Covid-19. Tots aquests fets només ens recorden que el racisme institucional, històric, mediàtic i social aflora, i de la pitjor manera, en moments de crisi social i global, on les persones racialitzades sempre s’emporten la pitjor part. És per això que fem servir aquesta data simbòlica, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, per reclamar un espai i una lluita que no és aliena a cap crisi de cap tipus, perquè el racisme és un virus extremadament contagiós i letal que està incrustat als cossos, a les ments i als fonaments del sistema i l’estat.
 

Consell de SOS Racisme

21 de març de 2020

Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial

La entrada Comunicat 21M: L’estat d’alarma no confina el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

El passat 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme, a les 10h a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes, presentàvem el darrer informe “(in)Visibles: l’estat del racisme a Catalunya“. Alba Cuevas, directora de SOS Racisme, va exposar una anàlisi de les dades recollides el 2018 pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD). Karlos Castilla, doctor en dret especialitzat en DDHH i membre del Consell de SOS Racisme, va parlar del poc compromís de l’administració a l’hora de protegir i defensar les víctimes de racisme. Per últim, Cheikh Drame, activista antiracista i membre del Consell, va exposar els beneficis de la sensibilització pel que fa a la denúncia de casos de discriminació en serveis privats.

• Creixen les denúncies de racisme entre particulars a Catalunya. Un 36% de les situacions de racisme identificades pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) a Catalunya el 2018 s’han produït entre particulars. El context sociopolític, la creixent banalització del discurs d’odi i la manca de promoció de la cohesió social des de les institucions són alguns dels factors que expliquen aquest auge.
• Disminueixen les denúncies a cossos de seguretat pública. La manca de protecció, la desconfiança envers el sistema i la manca de resultats reparadors són algunes de les causes que expliquen aquest decreixement.
• Més de la meitat (un 52%) de les persones que han petit racisme NO ho denuncien. La situació de desprotecció, indefensió i manca d’eines és tant greu que el fet de denunciar ja és, en sí mateix, un acte de resistència i d’activisme antiracista. *L’ECRI denuncia la desprotecció de les víctimes de racisme en el seu últim informe sobre Espanya (febrer 2018)
• Augmenten les denúncies en el camp dels serveis privats: la discriminació en l’accés a serveis privats s’acaba denunciant en un 72% dels casos. El fet de tenir molt clares les vies d’intervenció, l’aposta per campanyes de sensibilització com #elracismesurtdefesta o la visibilització del context a través de testings expliquen l’ànim a denunciar en aquest camp. Tot i així, si bé hi ha desplegades mesures sancionadores, l’administració pública NO està sancionant els locals que discriminen.

Les dades van ser recollides per una trentena de mitjans, entre els quals destaquem:

• Telenotícies migdia de TV3, 21/03/2019
• El racismo entre vecinos se duplica en Cataluña, El Periódico, 22/03/2019
• Augmenten els incidents racistes entre particulars a Catalunya, La Directa, 21/03/2019
• SOS Racisme alerta que augmenten els casos de racisme entre particulars, Diari Ara, 21/03/2019
• “Els menors migrants volen formar-se i no estar al carrer”, Entrevista a Alba Cuevas, 21/03/2019

REFLEXIÓ: Posicionaments contra el racisme i aperitiu

La tarda del Dia internacional Contra el Racisme vam dedicar-la a trobar-nos per reflexionar sobre la realitat del Racisme a Catalunya a l’Espai Contrabandos. Persones que en la seva trajectòria vital han vist els seus drets vulnerats per discriminació racista van compartir les seves opinions i vivències i van posicionar-se fermament contra el racisme. Posteriorment, Beatriu Guarro i Susan Kalunge, membres del Consell, van enumerar les principals conclusions de l’informe (in)Visibles per, seguidament, acabar la tarda amb un aperitiu carregat de converses informals.
Galeria d’imatges que resumeixen la tarda:

 
 

ACCIÓ: Manifestació contra el racisme i l’extrema dreta

El 23 de març vam assistir a la manifestació convocada per Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) en contra del racisme institucional i l’extrema dreta. A l’inici de la manifestació, el grup de treball #Aixòésracisme va llençar un missatge als representants polítics presents a través del megàfon, en el que els recordava que el racisme és transversal i estructural, i no únicament una qüestió d’ideologia d’extrema dreta. Vam prosseguir la manifestació darrera la pancarta “Cap racista als ajuntaments”.

La entrada Dia internacional contra el racisme 2019: dades, reflexió i acció se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #CONVOCATÒRIA. Manifestació #23M: No al racisme institucional, no l’extrema dreta se publicó primero en SOS Racisme.

0. PUNT DE TROBADA

• Cheikh Drame, activista de SOS Racisme

• Font de Canaletes (La Rambla, 133)

Les persones que han patit una situació de racisme es troben en situació d’indefensió. El 2017, un 57% dels casos notificats al SAiD no van ser denunciats, per manca de mecanismes o pel desinterès de la víctima (causat per por o per desconfiança en el sistema).

1. PERSECUCIÓ POLICIAL DELS VENEDORS AMBULANTS

• Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Popular de Vendedors Ambulants de Barcelona

• Intercambiador de metro i FGC (La Rambla – Plaça Catalunya)

Un 32% dels casos de discriminació per part de cossos policials tenen com a víctimes a venedors ambulants. En la majoria de casos, en comptes d’acusar els perpetradors, actuem com a defensa de la víctima per acusacions de l’altra part.

2. DISCURS D’ODI DINS I FORA LES XARXES SOCIALS

• Mohamed Ahsissene, del Centre Euroàrab.
  

• Mercat de la Boqueria (La Rambla, 91)

La reiteració i la rellevància que tenen aquestes situacions als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, a les aules, en el discurs polític… han fet que el «discurs d’odi» s’incorpori com a categoria d’anàlisi a l’informe InVisibles. Recull un 10% del total de casos nous.

3. IDENTIFICACIONS PER PERFIL ÈTNIC

• Khadra Ahmed, activista contra l’ús del perfil ètnic

• La Rambla – Carrer Hospital (La Rambla, 73)

Un 8% dels casos de discriminació policial denunciats responen exclusivament a identificacions policials per perfil ètnic. Són una pràctica persistent i generalitzada de control identitari. Vulneren drets fonamentals, reforcen la falsa idea que la població espanyola és blanca i són una porta oberta a detencions arbitràries, multes, ordres d’expulsió, ingressos al CIE i deportacions.

4. VIOLÈNCIA POLICIAL, EL CAS KAMAL

• Josep Granados, advocat de SOS Racisme

• Comissaria de la Guàrdia Urbana (La Rambla, 43)

És la tipologia més nombrosa, però només en un 32% dels casos podem acusar els policies i el sistema de poder i control que representen. Ho fem amb moltes dificultats: el més habitual és que els procediments s’arxivin o que s’absolgui als agents. Tanmateix, el cas del Kamal s’ha resolt amb la condemna del policia agressor.

5. APLICACIÓ RACISTA DEL DRET D’ADMISSIÓ

• Alex Drammeh, activista contra l’aplicació racista del dret d’admissió

• Boulevard Culture Club (La Rambla, 27)

La discriminació en serveis privats es dóna en un 17% dels casos comunicats a SOS Racisme. Més de la meitat són denegacions d’accés. Els testings als locals d’oci elaborats el 2011, el 2014 i el 2017 demostren que la nit barcelonina és racista.

6. BUROEXCLUSIÓ I LLEI D’ESTRANGERIA

• Portaveu d’Espacio del Inmigrante

• Monument a Colom (Plaça Portal de la Pau)

Un 8% dels casos notificats a SOS Racisme tenen a veure amb la discriminació en l’accés a drets socials (padró, salut, habitatge, educació), moltes vegades generada per un ampli conjunt de lleis excloents, com la Llei d’estrangeria. La buroexclusió és una teranyina que no només obstaculitza i dissuadeix, sinó que vulnera drets i margina.

7. EL SAiD, 25 ANYS DE DENÚNCIA

• Marilda Sueiras, advocada del SAiD de SOS Racisme
  

• Paradeta al carrer (La Rambla, 10)

El Servei d’Atenció i Denúncia va començar a funcionar el 1992. Des d’aleshores, es calcula que ha atès unes 9.000 persones. L’objectiu del servei és restituir els drets de les persones, però també fer visible el racisme i incidir en les lleis i la política pública.

Si voleu més informació sobre el Servei d’Atenció i Denúncia, fer una denúncia per discriminació racista o formar-ne part: www.sosracisme.org/said

Si voleu llegir el darrer informe “InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya”: www. sosracisme.org/informes

Si voleu donar suport al servei d’atenció a les víctimes i a l’entitat SOS Racisme: www.sosracisme.org/actua

Moltes gràcies pel vostre suport i participació!!

La entrada Éxit de participació a la Ruta Antiracista per la Rambla se publicó primero en SOS Racisme.

Què passa i què està fallant?

Aquest darrer any, el 2017, el servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAiD) de SOS Racisme va atendre 485 persones. De les quals, 327 era la primera vegada que s’adreçaven a SOS Racisme, la resta, 158 eren casos gestionats des d’anys anteriors.

Però malauradament aquests casos que arriben a ser denunciats només són la punta de l’iceberg. Hi ha molts casos que queden en silenci perquè les persones racialitzades hem après a conviure amb un percentatge de racisme que sembla que és “el que ens ha tocat viure” i perquè hi ha una clara desconfiança en el sistema judicial i això provoca que molts casos no es denunciïn. Les institucions públiques ens han fallat massa vegades.

Ens fallen quan no desenvolupen el marc normatiu per a protegir les víctimes i el que provoca és indefensió i impunitat – com passa en els casos de denegació d’accés per part de personal de seguretat privada als local d’oci nocturn ja que en molts municipis, com a Barcelona, el reglament no està desenvolupat i això comporta que la sanció sigui inexistent –.

També ens fallen quan no realitzen més accions de sensibilització i prevenció – tant per la ciutadania com pels treballadors i treballadores públiques –. Crida l’atenció que des de fa anys SOS Racisme assenyala aquesta mancança dins l’estat del racisme a Catalunya.

Les persones racialitzades patim, en el nostre dia a dia, el racisme que moltes vegades no arriba a ser denunciat. Un racisme invisibilitzat per les institucions i que potser no apareixerà a les portades de diaris ni serà trending topic a les xarxes socials, però és un fet que trastoca poc o molt la nostra vida, i hem hagut d’aprendre a “suportar” i fer com si res. Aprenem a resignar-nos.

Recordo que el meu pare em deia de petita: “Has de treballar el doble que la resta, has de ser la millor perquè ets diferent” i de petita no sabia ben bé perquè ho deia, qui era la resta ni què significava, però aquella frase se’m va quedar gravada i m‘ha acompanyat sempre.

Quan vaig ser més gran vaig adonar-me que el que em volia dir és que el meu color de pell podria significar un handicap en el meu desenvolupament personal i professional i que havia de ser-ne conscient.

El més greu de tot és que el meu no és un cas aïllat. Parlant amb altres persones racialitzades aquest tipus de consells o altres experiències personals semblants són habituals: com les vivències que sovint s’expliquen a les “polifes” – la polifacètica antiracista és un espai obert de trobada on poder compartir, debatre i reflexionar sobre temàtica antiracista – ens adonem que hem viscut vivències molt similars.

És part de la nostra experiència al llarg de la vida com a persones racialitzades.

Som conscients que podem patir situacions, discriminacions, atacs i insults racistes, mirades de desconfiança o que no s’asseguin al teu costat al metro, que si deixes una bossa al metro pensin que ets un/a terrorista, discriminacions a les entrevistes de treball, acudits i “brometes” sobre el teu color de pell, la dificultat de llogar un pis pel teu origen, que la policia et pari al metro i et demani la documentació pel teu perfil ètnic, la insistent pregunta sobre el teu origen, la denegació de l’entrada als locals d’oci nocturn, etc.

I què fem amb això?- vaig pensar.

En el meu cas, jo em vaig fer activista. Perquè he patit racisme a la meva vida i no vull que cap persona n’hagi de patir. Vaig entendre que havia d’assumir un paper actiu si volia que les coses canviessin i aquesta era la manera de contribuir, de posar el meu granet de sorra perquè el racisme no tingués cabuda a la nostra societat. I vaig trobar molta gent que tenia ganes de fer el mateix que jo.

Em vaig fer activista perquè he patit racisme i no ho vaig verbalitzar fins fa poc. Segurament no ho he explicat ni a algunes de les persones blanques més properes a mi. I per què? Perquè sovint pensem que no ho entendran, que té poca importància, que és una tonteria, que no val la pena lluitar-hi en contra…. Però si la té. I molta.

Què està canviant?

La bona notícia és que hi ha motius per l’esperança. Les persones racialitzades ens estem organitzant per combatre el racisme. Estan sorgint moltes iniciatives diverses que denuncien el racisme que patim des de diverses perspectives i àmbits d’actuació: des del món de la cultura, des del feminisme, des del món social, des de la política, etc.

Hem d’empoderar-nos. És l’única solució. Hem de ser conscients dels nostres drets i de les eines que tenim al nostre abast per a defensar-nos. I també hem de fer còmplice a la població blanca. Perquè necessitem que facin la nostra lluita com a seva. És una lluita que hem de plantejar com a societat i com una qüestió de justícia social.

I ja per acabar, m’agradaria posar de relleu el treball i la dedicació que fan les activistes i la societat civil en la lluita contra aquesta xacra. Són moltes les persones que dediquen part del seu temps i les seves ganes de construir un món una mica millor i en aquesta data assenyalada, com és el dia Internacional per l’Eliminació de la discriminació racial, m’agrada recordar el treball incansable i diari de tantes i tantes persones.

Salut i lluita!

La entrada Discriminació racista: què passa, què falla i què està canviant? se publicó primero en SOS Racisme.

0. PUNT DE TROBADA
Cheikh Drame, activista de SOS Racisme
Font de Canaletes (La Rambla, 133)
1. PERSECUCIÓ POLICIAL DELS VENEDORS AMBULANTS
Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Popular de Vendedors Ambulants de Barcelona
Intercambiador de metro i FGC (La Rambla – Plaça Catalunya)
2. DISCURS D’ODI DINS I FORA LES XARXES SOCIALS
Mohamed Ahsissene, analista i portaveu del Centre Euro Àrab de Catalunya
Mercat de la Boqueria (La Rambla, 91)
3. IDENTIFICACIONS PER PERFIL ÈTNIC
Khadra Ahmed, activista contra l’ús del perfil ètnic
La Rambla – Carrer Hospital (La Rambla, 73)
4. VIOLÈNCIA POLICIAL, EL CAS KAMAL
Josep Granados, advocat de SOS Racisme
Comissaria de la Guàrdia Urbana (La Rambla, 43)
5. APLICACIÓ RACISTA DEL DRET D’ADMISSIÓ
Alex Drammeh, activista contra l’aplicació racista del dret d’admissió
Boulevard Culture Club (La Rambla, 27)
6. BUROEXCLUSIÓ I LLEI D’ESTRANGERIA
Portaveu d’Espacio del Inmigrante
Monument a Colom (Plaça Portal de la Pau)
7. EL SAiD, 25 ANYS DE DENÚNCIA
Marilda Sueiras, advocada del SAiD
Paradeta al carrer (La Rambla, 10)
 

La entrada Petjada invisible | Ruta per la Rambla amb perspectiva antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Parlar de racisme és parlar en primera instància d’un sistema de dominació, i és fonamental enfocar-ho des d’aquesta perspectiva perquè si no ho fem així, correm el perill de no entendre tota la problemàtica que planteja, i per tant no ser conscients de l’envergadura de la nostra lluita. El racisme juntament amb el patriarcat i el classisme, són elements fonamentals per a fer perdurar les desigualtats i per tant eines molt estimades i utilitzades per aquells que volen mantenir el seu poder.
Parlar de racisme és parlar de no reconèixer a l’altre com a igual, negar-li la condició de persona, de ciutadana, de veí o de veïna. I aquesta negació de l’altre com a igual és la que obre la porta a l’insult, la vexació, la discriminació i l’agressió. I també a no respectar, protegir i garantir els seus drets en igualtat de condicions.

El racisme és invisible, i ho és fonamentalment perquè no hi ha voluntat política ni institucional per fer-lo aflorar. I ho és perquè, en general, les persones desconeixem els nostres drets i els mecanismes per a defensar-los. La suma de la desconfiança en les institucions i en el sistema i del desconeixement dels propis drets, suposa que la majoria de situacions de racisme, i altres vulneracions, quedin silenciades i amagades. Fet que suposa una greu conseqüència: per fer polítiques públiques contra el racisme és necessari quantificar-ho, però cal que aquesta quantificació sigui oficial. De nou la manca de compromís polític i institucional és bona part de l’impediment.
Els darrers tres anys entre un 34 i un 41% de les situacions de racisme que han arribat al Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme de SOS Racisme no han estat denunciades. I en la majoria de casos (al voltant del 60%) és la persona victimitzada que decideix no seguir amb la denúncia, per por, per desconfiança… En moltes ocasions perquè pensa que no servirà per a res.
Però si la invisibilitat és un greu problema, també ho és la impunitat, fins i tot poden ser part d’una mateixa moneda, en tant que si socialment no es reconeix el racisme com un problema és més fàcil que aquest quedi impune.
La impunitat també la podem desgranar des de diferents perspectives. Sovint, i sobretot des de la nostra tasca com acusació particular en casos de racisme, assenyalem l’administració de justícia com a responsable d’aquesta impunitat. Tot i que no és l’única, té certa rellevància en una societat que dóna valor al sistema judicial, utilitzant la via penal per a solucionar una gran diversificació de situacions.
De la impunitat de l’administració de justícia destacaria dues idees, la ceguesa davant el racisme, quan no es veu el racisme en el fet que s’està jutjant, quan sembla que fem ciència ficció si parlem d’atemptat contra la integritat moral o quan directament ens arxiven casos, perquè entre altres qüestions no es consideren que siguin rellevants. L’altra idea a destacar és l’actuació en desacord a la jurisprudència de drets humans, i obviant lleis i normatives o sentències anteriors, no es tenen en compte les peculiaritats dels fets. Totes dues situacions són molt greus, perquè en definitiva ens impossibiliten denunciar el racisme, evidenciant que el codi penal no és una eina útil per defensar drets humans.
Però també hi ha impunitat davant el racisme en els governs, estatals, nacionals i municipals, una impunitat que pot ser directa: quan és la mateixa administració la que perpetra la vulneració, per exemple els abusos per part de la policia que es donen en situació d’encobriment i opacitat. I indirecta, quan l’administració mira cap a un altre cantó i no concep el racisme com una problemàtica greu; i en conseqüència desaten la seva responsabilitat que és fer política pública per combatre el racisme i atendre, protegir i acompanyar a les persones que el pateixen.
El racisme té moltes cares, i el perill és que una bona part d’aquestes estiguin ocultes i amagades, que altres no es deixen veure i una altra bona part siguin tapades. El racisme existeix, no és abstracte i forma part de la vida de moltes persones. I el racisme, a més, té responsables: els que perpetuen la vulneració, els que no fan res per condemnar-les i impedir-les, i els que callen.
Posar el focus en invisibilitat i impunitat té la voluntat de fer una crida a la corresponsabilitat, perquè el racisme té unes víctimes directes, però ens afecta a totes, perquè condiciona la democràcia, la igualtat i la llibertat.
 
Alba Cuevas, directora de SOS Racisme. Publicat el 21 de març de 2017 a Catalunya Plural

La entrada “Racisme invisible i impune”. Reflexió d’Alba Cuevas. se publicó primero en SOS Racisme.

Galeria d’imatges amb el resum de la jornada.

La entrada #EnsRebentaelRacisme se publicó primero en SOS Racisme.

RECORREGUT + PUNTS SIMBÒLICS        

• Estació de França
• Avinguda del Marquès de l’Argentera. Oficina d’Estrangers
• seguim per Passeig d’Isabel II
• Plaça Antonio López
• per Via Laietana i C/l’Ictíneo per agafar Plaça de Pau Vila fins Passeig Joan de Borbó
• per la zona del Museu d’Història de Catalunya,
• per Passeig de Joan de Borbó fins C/ de la Maquinista
• C/ de la Maquinista fins la Plaça del poeta Boscà
• baixem per la rambleta fins C/Amirall Cervera.
• C/ Almirall Cervera fins Passeig Marítim

PUNT FINAL la plaça que fa triangle, la platja.
Hi haurà actuacions artístiques i lúdiques durant tot el recorregut, com poesia, circ amb pallassos/es, música i pintura de murals… i al final una acció col·lectiva simbòlica a la vora del mar.

La entrada #CONVOCATÒRIA: Detalls de la manifestació #19M se publicó primero en SOS Racisme.