Els últims dies, en el marc de l’estat d’alarma i arran d’una nova resolució, hem vist com s’ha posat sobre la taula el tema del padró, focalitzant la qüestió en la novetat d’una normativa que fa possible l’empadronament de les persones sense domicili que resideixen en un municipi, i facilitant també el padró a les persones immigrades.
Res més lluny de la realitat. Aquesta manipulació de la informació per part de les mateixes administracions locals no fa res més que emmascarar una realitat que ja es dona des de fa temps. La normativa fa anys que existeix i el problema el trobem en aquells ajuntaments que la incompleixen sistemàticament, aplicant condicions arbitràries i diferents a cada municipi per accedir a l’empadronament, segons el color polític o l’objectiu que prioritzin en cada moment.
La normativa és clara, d’àmbit estatal i es contempla ja des de la Resolució del 4 de juliol de 1997 fins a l’actual, on s’especifica que…

…el padró és el registre administratiu que pretén reflectir el domicili on resideixen les persones que viuen a l’Estat espanyol i que, per tant, no té cap competència en temes de propietat o qüestions higièniques o sanitàries. L’única competència és la de verificar les dades del lloc on viuen les persones, sense qüestionar-les.

També la resolució és clara (i no ha suposat cap canvi) en relació amb el padró de persones sense domicili, una altra de les traves per empadronar, on s’especifica que fins i tot els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves, etc.) i fins i tot l’absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró. Per tant, els ajuntaments només han d’aplicar la normativa que ja fa anys que està vigent. Però, i doncs, quins són els arguments que s’utilitzen per justificar el que és injustificable?
El principal motiu és el suposat “efecte crida”, un altre són les qüestions higienicosanitàries o evitar la sobreocupació d’un habitatge, principalment de persones estrangeres, entre altres excuses. Però totes aquestes argumentacions, altrament molt discutibles, estan fora de l’àmbit d’actuació del padró i, per tant, no poden ser condicionants ni motius per a la seva denegació. Aquestes argumentacions suposen, a la pràctica, ordenances municipals on es requereix documentació específica i diferent de les persones estrangeres (cèdula d’habitabilitat o no superar un determinat nombre de persones per habitatge) o l’exigència d’un determinat període de residència mínima en el domicili per accedir al padró.
A la vegada, es posen altres impediments com ara que el silenci administratiu es consideri negatiu en l’empadronament de les persones sense domicili, argumentant que l’informe de serveis socials per verificar on viu aquesta persona és un tràmit diferent del padró –qüestió que també està contemplada a la mateixa normativa. Per tant, si no tens resposta de l’ajuntament després de tres mesos d’haver sol·licitat el padró, aquest s’hauria de fer efectiu de manera positiva.
Totes aquestes discriminacions provoquen, a més, situacions de frau com les que han sortit a la llum recentment amb relació a la compra d’empadronaments per poder acreditar els tres anys de residència, un dels requisits per tramitar el permís d’arrelament per a les persones en situació irregular. Vist tot això, per què tant d’interès dels ajuntaments a mantenir el control de l’accés a l’empadronament fins a arribar a fer pràctiques il·legals? Doncs perquè aquesta és la porta d’accés a drets com la sanitat i l’educació i també és un dels condicionants per adquirir el permís de residència i treball de les persones immigrades.
És per això que em pregunto: hi ha una voluntat política darrere el fet de no voler reconèixer una població que resideix i que a hores d’ara queda invisibilitzada? Deu ser que no volen veure la pobresa, la desigualtat i el racisme que existeix a la nostra societat, encara que es fomentin amb aquestes pràctiques? Creuen els ajuntaments que amb la invisibilització desapareix el problema i, per tant, no hi han de fer front? Preguntes difícils de contestar, però que només em porten a sospitar que el racisme és un dels grans arguments que justifica aquestes accions considerant que no tots poden gaudir dels mateixos drets i estalviant-se, així, recursos econòmics per garantir-los.
Així i tot, em segueix sorprenent com els polítics opten per desconèixer la norma i fer declaracions oportunistes i demagogues per impulsar l’empadronament dels col·lectius més vulnerabilitzats, quan només han d’aplicar la llei.

Ens trobem davant d’una situació d’impunitat, sigui per desconeixement o per voluntat, on no es demanen responsabilitats a les administracions locals per no fer bé la seva feina, mentre que les persones veuen com no poden accedir als seus drets.

Aquesta situació sorprèn, encara més, quan la norma no dona marge a interpretacions. Des de SOS Racisme insistim contínuament que el racisme estructural no és només resultat de l’elaboració de polítiques discriminatòries, sinó també de no posar en pràctica les que ja existeixen i preserven la igualtat de tracte i la no-discriminació. En aquest cas és tan evident que l’únic supòsit que em queda és constatar que no es vol fer, que no hi ha cap intenció de tractar per igual totes les persones que resideixen al nostre país, malgrat que siguin les nostres veïnes i veïns, penalitzant, un cop més, la població de nacionalitat estrangera.

La entrada El padró, la porta tancada als drets se publicó primero en SOS Racisme.

• TV3, Telenoticies comarques, minut 16.58 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-barcelona-19042016/video/5595885/
• BTV, Informatiu migdia, minut 6.50 http://www.btv.cat/informatius/#None
• La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160419/401224058071/sos-racismo-acusa-colau-mantero-atropellado.html

ALTRA INFORMACIÓ:

• SITUACIÓ DEL DEMANDANT

El Sr. Issa Seye portava més de 10 anys vivint a l’Estat espanyol, empadronat a Barcelona des del 2007. Va tenir targeta de residencia fins al 2013. No va poder renovar aquesta targeta perquè li van denegar en base a un informe policial negatiu, com a resultat de la seva activitat laboral, la venda ambulant irregular.
L’Issa Seye comptava amb una xarxa familiar extensa a Barcelona, germans i cosins. Tot i així, va ser expulsat el passat mes de novembre del 2015.
La història de l’Issa Seye ha estat recollida als alguns mitjans:
– La Directa, entrevista: «La història que la Vanguardia va amagar sobre el Mandíbula» (26/9/2015)
– Programa «Vols de deportació», 30 minuts de TV3 (10/4/2013)
– La Directa: “SOS Racisme porta a judici l’Ajuntament de Barcelona per l’atropellament d’un manter” (18/4/2016)

• FETS OBJECTE DEL JUDICI

El dia 29 de maig de 2012 sobre les 19 hores es trobava el Sr. Issa Seye juntament amb altres 6 o 7 persones al Moll de la Fusta, davant l’accés al pont de la Rambla del Mar on estaven venent productes al carrer.
De sobte van veure a dos agents de la Guàrdia Urbana conduint motocicletes apropar-se cap a on estaven i llavors el Sr. Seye es va disposar a recollir les seves pertinences.
Un dels policies  es va adreçar cap a ell amb la motocicleta i li va donar un cop amb aquesta a l’altura de la panxa mentre li deia “Ves-te’n al teu puto país» «¡Al suelo, negro de mierda!»
Donada l’agressivitat del policia, el Sr. Seye va tenir por que pogués tornar a ser agredit, va deixar les seves coses al terra i es va disposar a marxar corrent del lloc. En aquest moment, quan havia recorregut dos o tres metres, el mateix agent el va atropellar amb la motocicleta, passant la roda del vehicle per sobre del seu turmell dret, caient el Sr. Seye al terra. Posteriorment van arribar diversos cotxes de policia, i aproximadament trenta minuts després dels fets es va presentar una ambulància per atendre al Sr. Seye.
Com a conseqüència d’aquesta actuació, el Sr. Seye va sofrir una fractura-luxació del bimaleolar del turmell dret, que ha precisat de dues intervencions quirúrgiques per a la seva curació.
Arran dels fets, en data 18 de juny de 2012 el Sr. Seye va presentar denúncia penal contra l’agent  de la Guàrdia Urbana per les lesions sofertes. Presentada l’esmentada denúncia es va donar inici a un procediment de diligències prèvies davant el Jutjat d’Instrucció nº 28 de Barcelona.
El Jutjat va considerar que les lesions imprudents causades no eren constitutives d’un delicte, sense perjudici a les altres reclamacions que la víctima pogués presentar, reconeixent-se, efectivament, l’existència d’unes lesions i un accident.
Finalment, mitjançant Acte de l’Audiència Provincial de data 19 de desembre de 2013, va ser desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Sr. Seye. En el mateix, s’identifica el fet com a accidental, com a aliè a la voluntat de l’agent de la Guàrdia Urbana, i es reconeix que, dit agent, va actuar en tot moment dins de l’exercici de les seves funcions públiques. El tribunal sense dubte mostra conformitat amb l’existència d’un atropellament per part de l’agent de la Guàrdia Urbana, doncs, en el citat Acte, es determina que la discussió del procediment, i el seu conseqüent sobreseïment provisional, recau en el fet que no ha estat provada la intencionalitat de l’agent en l’atropellament, i no l’existència del mateix.
Una vegada finalitzat el procediment penal vam presentar reclamació per responsabilitat patrimonial per aquests fets a l’Ajuntament de Barcelona, el 16/6/2014. Desestimada aquesta reclamació per silenci administratiu, presentem recurs contenciós administratiu el 15 de juny de 2015 i s’assenyalat el judici el proper 19 d’abril del 2016.

• VALORACIÓ POLÍTICA DE SOS RACISME

Com hem fet públic en diferents ocasions, aquest no es tracta d’un cas aïllat. Els abusos i les males pràctiques per part d’agents de cossos de seguretat pública són casos habituals que rebem al nostre Servei (enguany al nostre informe anual destaquem la cronificació d’aquesta tipologia de casos, la més nombrosa).
Però més enllà del número de casos, considerem que ens trobem davant de situacions de vulneracions de drets humans especialment preocupants atès que l’agent perpetrador és un agent policial, membre de les forces de seguretat pública de l’administració local (com en aquest cas), autonòmica o estatal.
Entenem doncs, que darrera aquestes actuacions hi ha una responsabilitat política i subsidiara per part de l’administració, fet que ens porta a presentar, desprès d’esgotar les altres vies, una reclamació patrimonial que ha derivat en un procediment contenciós administratiu. En aquest cas contra l’Ajuntament de Barcelona.
El nostre punt de partida és la construcció d’una societat justa i democràtica, i per tant creiem en uns cossos policials democràtics i al servei de la ciutadania, escrupolosos amb el respecte, la protecció i la garantia dels Drets Humans. I entenem que en darrera instància, més enllà dels cossos policials la seva estructura i funcionament; hi ha una responsabilitat política i pública, que en el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona recau en l’Ajuntament de Barcelona.
És aquest convenciment, el que ens va conduir a iniciar aquest procediment respon a tres finalitats: buscar una sortida a la desestimació del cas per la via penal, restituir els drets de la víctima i fer aflorar als responsables polítics de les forces de seguretat.
 

La entrada #COMUNICAT: Lamentem que l’Ajuntament no assumeixi la seva responsabilitat en l’atropellament d’un venedor ambulant se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: Elecció de nova Sindicatura de Greuges a Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

– En primer lloc, que el nostre paper en aquesta taula sempre ha estat com a observadors, responent a una demanada que se’ns va fer des de l’Àrea de Drets Socials. Al respecte hem procurat fer aportacions en aquells aspectes que són del nostre àmbit específic d’actuació.

– La nostra disconformitat amb el funcionament de la Taula. En el moment de la seva constitució, vam considerar positiu que es convoquessin actors polítics i socials de la ciutat, per treballar de manera conjunta amb l’objectiu de “tractar de forma integral el fenomen de la venda ambulant a la ciutat”; sobretot convidant a les persones interessades de manera directa. Però pensem que dues reunions no són suficients per poder avançar cap a solucions reals, i que les conclusions presentades aquesta setmana no representen un pas endavant per “abordar el tema de la venda ambulant en tota la seva complexitat, i contra criminalització del col·lectiu del venedor”.

– El nostre desacord amb la decisió unilateral de l’Ajuntament de convocar una roda de premsa per presentar unes conclusions que no s’havien compartit, discutit ni validat amb la resta de membres de la Taula.

– El nostre reconeixement a la predisposició i voluntat de diàleg dels actors de la societat civil que han participat a la Taula, i especialment del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que en el marc de les dues reunions celebrades va aportar propostes concretes per arribar a solucions reals i a llarg termini per donar resposta a la venda ambulant irregular a la ciutat.

– La nostra insatisfacció pels continguts insuficients i la manca de concreció de les conclusions presentades, especialment en relació als aspectes que des de SOS Racisme treballem directament, i que més ens preocupen: la criminalització mediàtica i social del col·lectiu de venedors; la pressió policial que pateixen per part de la Guàrdia Urbana; i la manca d’alternatives, sobretot en relació a la situació administrativa irregular d’una part important del col·lectiu.

Les persones que es dediquen a la venda ambulant irregular són un objectiu habitual d’identificació per perfil ètnic i d’una posterior detenció per no identificar-se o per la possibilitat d’haver comès un il·lícit penal (que no sempre respon a una actuació justificada legalment). El resultat d’aquesta intervenció hauria de ser la multa corresponent per una sanció administrativa, però al nostre Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia, ens trobem de manera habitual amb una denúncia per via penal per un delicte contra la propietat industrial. Entenem que en aquests casos la via penal hauria de ser l’ultima ràtio utilitzada per sancionar aquestes situacions, i que aquest és un aspecte en el que el govern municipal pot tenir marge de maniobra, ja que qui decideix denunciar per la via penal, enlloc de fer-ho per vies administratives és el propi Ajuntament de Barcelona.

Per tot això instem a l’Ajuntament de Barcelona a que compleixi amb la seva responsabilitat, i doni resposta a un problema que afecta a una part dels veïns i veïnes de la ciutat.

La entrada #COMUNICAT. En resposta a l’informe del President de la Taula de Ciutat per l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer se publicó primero en SOS Racisme.

La denúncia d’un ciutadà barceloní contra una reconeguda discoteca per discriminació racista, resta sense resposta per no aplicar-se la normativa existent. Com a associació de drets humans reclamem instruments legals eficaços per denunciar i eliminar aquestes discriminacions. L’ús del dret d’admissió amb criteris racistes és un fet recurrent, segons les denúncies rebudes al SAiD.

L’entitat SOS Racisme Catalunya va interposar el mes de juliol del 2014 una denúncia administrativa contra el local Jamboree, per haver denegat l’entrada a un ciutadà barceloní per motivació racista, incomplint així la legislació referent al dret d’admissió, recollida a la Regulació Administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. El cas ha passat d’una administració a una altra per, finalment, quedar sense resposta. «Una situació inadmissible en un cas de discriminació racista», segons portaveus de l’entitat.

Aquesta denúncia es va presentar davant la Subdirecció General d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives de la Generalitat, organisme que regula aquest àmbit. El govern autonòmic va traslladar la denúncia a l’Ajuntament de Barcelona, ja que aquest ha assumit les competències d’inspecció i sanció dels establiments públics; però l’Ajuntament i, en concret, el Districte de Ciutat Vella (on es troba el local) va derivar el cas a l’Oficina per la No Discriminació, organisme de l’ajuntament que no té capacitat sancionadora. Davant aquesta situació d’inacció, l’entitat va decidir posar en coneixement dels fets a la Síndica de Greuges de Barcelona.

«No volem denunciar els fets per via penal. Volem que s’apliqui la normativa sancionadora existent, que regula el dret d’admissió i penalitza la discriminació per motivació racista, de gènere, d’orientació sexual, etc.» expliquen des de l’organització de defensa de drets humans. I amb aquest objectiu expressen la necessitat de dotar de les eines o instruments necessaris perquè les persones puguin denunciar la vulneració de drets i es penalitzi quan sigui necessari. Un fet imprescindible, segons l’entitat, per acabar amb les actuacions discriminatòries.

No és un cas aïllat

El Servei d’Atenció i Denúncia per a les víctimes de racisme i xenofòbia (SAiD) que ofereix SOS Racisme, va rebre durant el 2014, 8 denúncies de persones que han estat discriminades en accedir a un local d’oci.

«Aquests casos són només la punta de l’iceberg», explica Alícia Rodríguez, la responsable del servei, «moltes persones no saben que els estan vulnerant un dret i que ho poden denunciar, o, directament, prefereixen passar pàgina i deixar d’anar als locals que les discriminen». De fet, segons recull el darrer informe de l’Estat del Racisme a Catalunya, del total de casos de discriminació racista rebuts pel SAiD el 2014 (141 demandes), un 21% estan relacionats amb les discriminacions a serveis privats, on s’inseririen els casos de dret d’admissió a locals d’oci. Però d’aquestes, un 50% de les víctimes decideixen no tirar endavant, per motius diversos.

La denúncia d’aquestes discriminacions no només permet detectar les pràctiques discriminatòries que es duen a terme, si no que són un primer pas per frenar-les i eliminar-les, segons explica Rodríguez.

Una acció per detectar discriminació

Els fets van tenir lloc durant una acció de «testing night» organitzada per SOS Racisme Catalunya en coordinació amb la Federación Estatal de SOS Racismo, amb l’objectiu de detectar pràctiques racistes a discoteques de diverses ciutats de l’Estat. Aquella nit, la sala Jamboree va denegar l’entrada a tots els participants de fenotip estranger al·legant que «no estaven a la llista», però va permetre entrar els participants blancs sense mencionar cap llista ni altre requisit.

Fets molt similars es van donar a les portes de la sala Apolo i Boulevard, que van denegar l’entrada als participants d’origen equatorià, marroquí, sudsaharià o d’ètnia gitana. En canvi a la discoteca Moog i Marula Café, altres locals visitants durant l’acció, tothom va poder accedir sense problemes.

El resultat de l’acció va ser que un 37% dels locals visitats a l’Estat espanyol van denegar l’entrada o van exigir requisits diferents (cobrament entrada a locals gratuïts o entrada més cara) als de les persones de fenotip autòcton. Sent Barcelona on es donava la situació més greu, doncs 3 de 5 locals van denega-los l’entrada.

Com es va realitzar l’acció

L’acció de sensibilització testing night, es va realitzar el cap de setmana de 6 i 7 de juny del 2014 a les ciutats de Madrid, Sant Sebastià, Saragossa, A Coruña i Barcelona. En el cas de Barcelona, un grup format per cinc parelles, diversos testimonis i periodistes, van recórrer cinc locals d’oci nocturn al Centre de Barcelona (Ciutat Vella): una parella d’origen equatorià, una d’origen marroquí, una tercera d’origen sudsharià (Senegal i Camerún), una quarta parella d’ètnia gitana i una cinquena de persones catalanes no pertanyents a cap minoria. Tots vestits de la mateixa manera, sense sabates esportives, ni texans ni cap altra indumentària que pogués servir com a pretext per no deixar-los entrar. L’acció va comptar a Barcelona amb la col·laboració de Fedelatina, l’Associació Cultural de Reyes i Reinas de Catalunya-Latin Kings, Unión Romaní i l’Associació Gitana Juventut, Progrés i Igualtat.

La idea és senzilla: si cap element, llevat de les característiques físiques que mostren un origen nacional concret o una determinada ètnia, diferencia els grups participants (fenotip estranger i fenotip autòcton), la diferència de tracte entre aquests només podrà explicar-se en un principi pel fet que la decisió estigui influïda per aquestes característiques físiques i, per tant, tingui motivació racista.

Un informe publicat per la Federación estatal de SOS Racismo recull el resultat de les accions i les conclusions extretes.

Locals reincidents

Fets molt similars van succeir a les mateixes discoteques Jamboree i Apolo el 2011, quan es va realitzar una altra acció de «testing». Aleshores es va realitzar en coordinació amb la xarxa europea EGAM a 16 ciutats europees. En aquella ocasió, es va detectar actuacions discriminatòries a 7 dels 11 locals visitats a la ciutat de Barcelona.

Després de denunciar-ho públicament, els locals afectats es van comprometre a corregir les possibles actuacions discriminatòries que detectessin. Però les denúncies rebudes i els resultats de la darrera acció de «testing» demostren que no s’ha efectuat cap canvi amb voluntat antidiscriminatòria.

Més informació:

• Informe: “Reservat el dret de discriminació“, febrer 2015.
• Posicionament de SOS Racisme, després de l’acció de “testing night” del 2014
• Conclusions de l’acció “testing night” del 2011.
• Seguiment de la noticia a La Directa (amb vídeo)

La entrada #NOTÍCIA: Denunciem buit legal en la denúncia del dret d’admissió racista se publicó primero en SOS Racisme.

• Web “La Família del costat“
• Pàgina de Facebook:
• Imatges dels dinars a Instagram amb l’etiqueta #familiadelcostat
• Reportatge acte de cloenda a BTV.
• Reportatge inici del projecte a BTV (Nov 2014)

La entrada #NOTÍCIA: Més de 300 persones participen al projecte “La família del costat” se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #ACTIVITAT: Nova fase del projecte La família del costat. Ara a l’Eixample! se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTICIA: Iniciem la commemoració dels 25 anys de lluita se publicó primero en SOS Racisme.