Recentment hem viscut casos com el de Sant Adrià, on alguns partits polítics s’han escudat en l’expressió “sobreviuen en condicions indignes” o “malviuen en la misèria” per defensar la necessitat de desallotjar el terreny que ocupen 16 persones d’origen romanès. Nosaltres ens preguntem: Què és indigne? Què és misèria? Qui ho decideix?
Considerem que la dignitat d’aquestes persones queda clarament trepitjada en el moment que el problema s’aborda des d’una perspectiva d’ocupació de l’espai públic. Assenyalant-les com a ocupes il·legals i obrint un procediment de desallotjament no s’aconsegueix altra cosa que criminalitzar encara més la seva situació de pobresa i intensificar l’estigma envers la comunitat que representen, en aquest cas, la comunitat gitana.
Si el que es busca és, sincerament, la millora de les seves condicions de vida i el reconeixement de la seva dignitat, hi ha alternatives més humanes per aconseguir-ho que haurien de passar per davant de qualsevol altra opció. Es tracta, senzillament, d‘afrontar el conflicte des d’una perspectiva de defensa dels drets humans i NO d’ordre públic.
Interessar-se per la situació d’aquestes persones, apropar-s’hi amb humilitat, conèixer quines són les seves perspectives de futur i les seves necessitats, són tasques crucials que un bon equip de Serveis Socials ha de saber executar a la perfecció en casos com el que ens ocupa. Es tracta de vetllar per garantir, en definitiva, el seu dret a un habitatge digne provisional (no un alberg impersonal, davant d’aquesta opció és possible que optin per continuar vivint on estan) on poder viure mentre busquen una feina més estable.
Només així es transforma el conflicte. Si s’opta per la via del desallotjament s’està donant una patada per desplaçar una realitat que “fa lleig” cap una altra banda de l’àrea metropolitana, on algun altre ajuntament haurà de decidir què fer. I en el transcurs de tot plegat, les persones afectades seguiran patint i veuran la seva situació encara més precaritzada.
Amb tot, des de SOS Racisme Catalunya demanem a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs que vetlli pels drets de les 16 persones de l’assentament del barri de la Mina pendents de ser desallotjades.

La entrada Afrontar els assentaments des d’una perspectiva de defensa dels drets humans se publicó primero en SOS Racisme.

• Que el col·lectiu de Poble Nou és un altre exemple d’aquells col·lectius exclosos socialment de la nostra ciutat per una falta de polítiques socials. Aquesta situació de indefensió i precarietat s’anirà reproduint ,si no es prenen mesures integrals i es deixen de fer polítiques “parxes” o s’omiteix el problema com fins ara s’ha fet.
• El poble gitano pateix un racisme per omisió des de fa molts anys i les polítiques no els garanteixen a la pràctica una igualtat d’oportunitats.
• El col·lectiu romanés pateix una doble discriminació: per ser gitanos i per ser immigrants, circumstancia que agreuja la seva exclusió al estar en la irregularitat. El desconeixement manifestat per les institucions sobre el tema ha de deixar de ser excusa per no fer cap tipus de política.
• Referent al cas concret de Poble Nou:
  • La nul·la voluntat política del districte de St. Martí per trobar una solució que garanteixi a aquestes famílies una vida digna: obviar el problema i esperar com a solució que les famílies es vagin a altre districte, així com el poc diàleg amb les associacions referents en el tema ho demostra.
  • La falta de dispositiu d’urgència previst per la data del desallotjament, contra el gran dispositiu policial instaurat.
  • La poca implicació dels serveis socials una vegada s’ha instaurat el nou assentament.

Davant del problema l’Ajuntament de Barcelona fins ara ha mostrat bona voluntat política per trobar solucions, malgrat això les condicions del desallotjament i la situació en les que es troben actualment aquestes famílies són una mostra de que queda tot per fer.
Ahir 9 de març les associacions vam tenir una reunió amb la institució. La Regidoria de Benestar Social va exposar la intenció de tractar el tema de forma global i coordinada,basant-se en els següents punts:

• Introducció en el Plan d’acció Municipal d’un Programa d’acció de l’etnia gitana i politiques que contemplin formes alternatives d’allotjament.
• Coordinació amb la Generalitat per realitzar un pla del poble gitano i pla d’acollida de immigració.
• Treball conjunt amb les associacions gitanes i d’altres referents en el tema.
• En el cas concret de Poble Nou: Coordinació entre els serveis socials de primària del districte de St. Martí i el de St. Andreu garantitzant que les famílies puguin accedir als recursos existents actualment en la xarxa i recuperin una mínima “normalitat” de vida.

Davant d’això les entitats volem expressar:

• Cal que aquestes mesures no quedin en declaracions de principis sino que es dotin d’uns pressupostos reals per portar-les a terme i d’un calendari.
• Conscients que és un procés llarg no podrem oblidar la situació de precarietat actual de les famílies de Poble Nou i per tant s’haurà d’anar avaluant el seguiment que fan els serveis socials de la zona:escolarització, PIRMIS,etc..I tenir present que la situació de inestabilitat seguirà mentre estiguin en solars privats reproduint-se de nou aquests esdeveniments.
• Expressem la nostra satisfacció per la voluntat política d’aquesta institució per buscar solucions, incorporant a l’agenda política el poble gitano i les característiques culturals pròpies. Aquesta acció, no solament beneficia al col·lectiu sinó que serveix per construir una societat més cohesionada i socialment justa.

SOS Racisme Catalunya, Associació Quart Mon.
10 març 2004

La entrada Cal incorpor a l’agenda política el poble gitano per construir una societat més cohesionada i socialment justa se publicó primero en SOS Racisme.