Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

SUMA’T AL COMUNICAT

Adhesions

PASUCat

Coordinadora Obrim Fronteres

LOITA, despatx d’advocades

SOS Racisme Catalunya

Col.lectiu Hourria

COF Garraf

La Conca Terra d’Acollida

Igualad’Acull

CFA Rius i Taulet

Rebel·lió Atenció Primària

Associació Stop Sida

Acollim Cerdanyola-Ripollet

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)

Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn

Psicomigra

XARXA DE DONES PER LA SALUT

Associació Reus Refugi

Papers i Drets per a Tothom

Jo Si Sanitat Universal Catalunya

La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS

StopMaremortum-Badalona Acull

Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans

Coordinadora entitats SAP Muntanya

Plataforma Antifeixista del Ripollès

La Floresta Contra Fronteres (LFCF)

Marea Blanca de Catalunya

Institut de les Desigualtats

Esquerra Eixample Acull

Barcelona en Comú

Catalunya en Comú

Procés Constituent

La capçalera

Associació IURTA

Medicus Mundi Mediterrània

Associació Trans* Girona

Oxfam Intermon

Tanquem els CIE

+ 41 adhesions individuals

La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.

1. El padró és el registre administratiu que reflecteix el domicili on resideixen les persones. La seva única competència és la de verificar les dades on viuen les persones, sense qüestionar-les.
2. El padró no té cap competència en qüestions sanitàries o de propietat. Les situacions d’infrahabitatge o de persones sense domicili fix poden i han de figurar com vàlides en el padró.
3. El padró és la porta d’accés a drets bàsics com la sanitat i l’educació; i sobretot, és un dels requisits indispensables perquè les persones migrants puguin adquirir el permís de residència i treball.
4. Els ajuntaments estan obligats a aplicar la normativa vigent i posar les mesures necessàries per assegurar la seva aplicació. Per tant, no complir amb la normativa maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional.
5. El racisme es perpetua amb la burocratització: Els ajuntaments posen impediments, excuses i demores, com p.e. l’ús d’informes per verificar on viuen persones sense domicili. Segons la norma, si no es té resposta de l’ajuntament després de tres mesos d’haver sol·licitat el padró, aquest s’hauria de fer efectiu de manera positiva, contràriament al que passa avui dia.
6. El racisme es perpetua amb la vulneració de drets: No es poden aplicar condicions diferents a cada municipi per empadronar-se. La vulneració l’accés al padró exclou socialment les persones migrades i impossibilita el seu desenvolupament vital.
7. El racisme es perpetua amb la negació de la ciutadania: Negar el padró contribueix a negar l’existència social i política de les persones migrades i a la seva invisibilització a les estadístiques oficials, a partir de les quals es dissenyen les polítiques públiques.

 

 
[metaslider id=13065]

La entrada Negar el padró maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional se publicó primero en SOS Racisme.

Els últims dies, en el marc de l’estat d’alarma i arran d’una nova resolució, hem vist com s’ha posat sobre la taula el tema del padró, focalitzant la qüestió en la novetat d’una normativa que fa possible l’empadronament de les persones sense domicili que resideixen en un municipi, i facilitant també el padró a les persones immigrades.
Res més lluny de la realitat. Aquesta manipulació de la informació per part de les mateixes administracions locals no fa res més que emmascarar una realitat que ja es dona des de fa temps. La normativa fa anys que existeix i el problema el trobem en aquells ajuntaments que la incompleixen sistemàticament, aplicant condicions arbitràries i diferents a cada municipi per accedir a l’empadronament, segons el color polític o l’objectiu que prioritzin en cada moment.
La normativa és clara, d’àmbit estatal i es contempla ja des de la Resolució del 4 de juliol de 1997 fins a l’actual, on s’especifica que…

…el padró és el registre administratiu que pretén reflectir el domicili on resideixen les persones que viuen a l’Estat espanyol i que, per tant, no té cap competència en temes de propietat o qüestions higièniques o sanitàries. L’única competència és la de verificar les dades del lloc on viuen les persones, sense qüestionar-les.

També la resolució és clara (i no ha suposat cap canvi) en relació amb el padró de persones sense domicili, una altra de les traves per empadronar, on s’especifica que fins i tot els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves, etc.) i fins i tot l’absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró. Per tant, els ajuntaments només han d’aplicar la normativa que ja fa anys que està vigent. Però, i doncs, quins són els arguments que s’utilitzen per justificar el que és injustificable?
El principal motiu és el suposat “efecte crida”, un altre són les qüestions higienicosanitàries o evitar la sobreocupació d’un habitatge, principalment de persones estrangeres, entre altres excuses. Però totes aquestes argumentacions, altrament molt discutibles, estan fora de l’àmbit d’actuació del padró i, per tant, no poden ser condicionants ni motius per a la seva denegació. Aquestes argumentacions suposen, a la pràctica, ordenances municipals on es requereix documentació específica i diferent de les persones estrangeres (cèdula d’habitabilitat o no superar un determinat nombre de persones per habitatge) o l’exigència d’un determinat període de residència mínima en el domicili per accedir al padró.
A la vegada, es posen altres impediments com ara que el silenci administratiu es consideri negatiu en l’empadronament de les persones sense domicili, argumentant que l’informe de serveis socials per verificar on viu aquesta persona és un tràmit diferent del padró –qüestió que també està contemplada a la mateixa normativa. Per tant, si no tens resposta de l’ajuntament després de tres mesos d’haver sol·licitat el padró, aquest s’hauria de fer efectiu de manera positiva.
Totes aquestes discriminacions provoquen, a més, situacions de frau com les que han sortit a la llum recentment amb relació a la compra d’empadronaments per poder acreditar els tres anys de residència, un dels requisits per tramitar el permís d’arrelament per a les persones en situació irregular. Vist tot això, per què tant d’interès dels ajuntaments a mantenir el control de l’accés a l’empadronament fins a arribar a fer pràctiques il·legals? Doncs perquè aquesta és la porta d’accés a drets com la sanitat i l’educació i també és un dels condicionants per adquirir el permís de residència i treball de les persones immigrades.
És per això que em pregunto: hi ha una voluntat política darrere el fet de no voler reconèixer una població que resideix i que a hores d’ara queda invisibilitzada? Deu ser que no volen veure la pobresa, la desigualtat i el racisme que existeix a la nostra societat, encara que es fomentin amb aquestes pràctiques? Creuen els ajuntaments que amb la invisibilització desapareix el problema i, per tant, no hi han de fer front? Preguntes difícils de contestar, però que només em porten a sospitar que el racisme és un dels grans arguments que justifica aquestes accions considerant que no tots poden gaudir dels mateixos drets i estalviant-se, així, recursos econòmics per garantir-los.
Així i tot, em segueix sorprenent com els polítics opten per desconèixer la norma i fer declaracions oportunistes i demagogues per impulsar l’empadronament dels col·lectius més vulnerabilitzats, quan només han d’aplicar la llei.

Ens trobem davant d’una situació d’impunitat, sigui per desconeixement o per voluntat, on no es demanen responsabilitats a les administracions locals per no fer bé la seva feina, mentre que les persones veuen com no poden accedir als seus drets.

Aquesta situació sorprèn, encara més, quan la norma no dona marge a interpretacions. Des de SOS Racisme insistim contínuament que el racisme estructural no és només resultat de l’elaboració de polítiques discriminatòries, sinó també de no posar en pràctica les que ja existeixen i preserven la igualtat de tracte i la no-discriminació. En aquest cas és tan evident que l’únic supòsit que em queda és constatar que no es vol fer, que no hi ha cap intenció de tractar per igual totes les persones que resideixen al nostre país, malgrat que siguin les nostres veïnes i veïns, penalitzant, un cop més, la població de nacionalitat estrangera.

La entrada El padró, la porta tancada als drets se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada SOS Racisme denuncia la política d’empadronament de Vic se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada NOTA DE PREMSA se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada COMUNICAT MANIFEST ACORDAT A LA REUNIÓ D’ENTITATS, ASSOCIACIONS I SINDICATS DEL DIA 11 DE GENER DE 2010. se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada SOS Racisme – Catalunya denuncia els nous criteris d’empadronament de l’Ajuntament de Vic se publicó primero en SOS Racisme.