• L’actual dispositiu d’atenció a la Infància és insuficient i ineficaç: aquest circuit hauria de donar cabuda a tots els menors en situació de desemparament i tenir com objectiu final la seva integració en la societat. La sobresaturació del centre Alcor de Poble Nou, la presència de menors immigrants al carrer en situacions lamentables i la marginalitat de joves d’origen immigrat, molts dels quals van passar en el seu moment pel serveis de la DGAIA, així ho demostren.
• Aquestes situacions d’exclusió social provocades per la llei d’estrangeria i la manca de polítiques socials s’han anat repetint des de fa anys a la ciutat de Barcelona: Plaça Catalunya, casernes de St. Andreu i ara a Poble Nou; amb l’agreujant de que ara les víctimes del racisme institucional són menors.
• Aquest context social posa en perill la convivència i fomenta el racisme social. En aquest cas els veïns de Poble Nou han focalitzat l’origen del problema en una qüestió de passivitat política i manca de recursos socials i demanen solucions en aquesta direcció, però malauradament en altres ocasions el descontent veïnal es aprofitat per alguns sectors socials i polítics per legitimar un discurs i accions de caràcter xenòfob.
• La situació dels menors desemparats d’origen immigrat porta anys sense resoldre’s. Prioritzar la condició d’estrangers abans que la de menors provoca una vulneració constant de drets. Apostar per polítiques de retorn (no sempre amb garanties) no és la solució per una problema multifactorial. Es necessari un plantejament polític que garanteixi els drets i interès de l’infant, un compliment de la tramitació de la documentació d’estrangeria tal com marca la llei, una tutela efectiva , un augment dels pressupostos destinats a l’atenció de la infància i una inversió en polítiques socials de prevenció en les zones del Marroc d’on venen la majoria d’aquests nens que evitin que hagin d’emigrar.

Davant d’això SOS Racisme demanem:

• A Fiscalia de Menors que investigui la trajectòria d’aquests menors detinguts i la responsabilitat de la DGAIA de la seva precària situació, així com que vetlli per garantir els seus drets que com menors tenen.
• Al Síndic de Greuges que investigui la situació i condicions del centre Alcor.
• A la Generalitat de Catalunya que faci un replantejament de la política d’atenció a la infància basat en garantir i vetllar per la protecció i els drets de tots els menors més enllà del seu origen. Aquest plantejament polític ha d’anar acompanyat dels recursos necessaris per posar-la en pràctica.

SOS Racisme Catalunya
8 juliol 2005

La entrada Situació d'exclusió social al barri de Poble Nou se publicó primero en SOS Racisme.

• Que el col·lectiu de Poble Nou és un altre exemple d’aquells col·lectius exclosos socialment de la nostra ciutat per una falta de polítiques socials. Aquesta situació de indefensió i precarietat s’anirà reproduint ,si no es prenen mesures integrals i es deixen de fer polítiques “parxes” o s’omiteix el problema com fins ara s’ha fet.
• El poble gitano pateix un racisme per omisió des de fa molts anys i les polítiques no els garanteixen a la pràctica una igualtat d’oportunitats.
• El col·lectiu romanés pateix una doble discriminació: per ser gitanos i per ser immigrants, circumstancia que agreuja la seva exclusió al estar en la irregularitat. El desconeixement manifestat per les institucions sobre el tema ha de deixar de ser excusa per no fer cap tipus de política.
• Referent al cas concret de Poble Nou:
  • La nul·la voluntat política del districte de St. Martí per trobar una solució que garanteixi a aquestes famílies una vida digna: obviar el problema i esperar com a solució que les famílies es vagin a altre districte, així com el poc diàleg amb les associacions referents en el tema ho demostra.
  • La falta de dispositiu d’urgència previst per la data del desallotjament, contra el gran dispositiu policial instaurat.
  • La poca implicació dels serveis socials una vegada s’ha instaurat el nou assentament.

Davant del problema l’Ajuntament de Barcelona fins ara ha mostrat bona voluntat política per trobar solucions, malgrat això les condicions del desallotjament i la situació en les que es troben actualment aquestes famílies són una mostra de que queda tot per fer.
Ahir 9 de març les associacions vam tenir una reunió amb la institució. La Regidoria de Benestar Social va exposar la intenció de tractar el tema de forma global i coordinada,basant-se en els següents punts:

• Introducció en el Plan d’acció Municipal d’un Programa d’acció de l’etnia gitana i politiques que contemplin formes alternatives d’allotjament.
• Coordinació amb la Generalitat per realitzar un pla del poble gitano i pla d’acollida de immigració.
• Treball conjunt amb les associacions gitanes i d’altres referents en el tema.
• En el cas concret de Poble Nou: Coordinació entre els serveis socials de primària del districte de St. Martí i el de St. Andreu garantitzant que les famílies puguin accedir als recursos existents actualment en la xarxa i recuperin una mínima “normalitat” de vida.

Davant d’això les entitats volem expressar:

• Cal que aquestes mesures no quedin en declaracions de principis sino que es dotin d’uns pressupostos reals per portar-les a terme i d’un calendari.
• Conscients que és un procés llarg no podrem oblidar la situació de precarietat actual de les famílies de Poble Nou i per tant s’haurà d’anar avaluant el seguiment que fan els serveis socials de la zona:escolarització, PIRMIS,etc..I tenir present que la situació de inestabilitat seguirà mentre estiguin en solars privats reproduint-se de nou aquests esdeveniments.
• Expressem la nostra satisfacció per la voluntat política d’aquesta institució per buscar solucions, incorporant a l’agenda política el poble gitano i les característiques culturals pròpies. Aquesta acció, no solament beneficia al col·lectiu sinó que serveix per construir una societat més cohesionada i socialment justa.

SOS Racisme Catalunya, Associació Quart Mon.
10 març 2004

La entrada Cal incorpor a l’agenda política el poble gitano per construir una societat més cohesionada i socialment justa se publicó primero en SOS Racisme.