Sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida:
 
Des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya ens posem en contacte amb vostè per mostrar la nostra indignació davant les irresponsables declaracions fetes al telenotícies Diari de Nit de Lleida Televisió el passat 12 de juliol, en el marc d’una manifestació convocada a la Plaça Ricard Vinyes contra les noves mesures de confinament de diversos municipis a Lleida. En aquestes declaracions, vostè va afirmar que “l’únic puesto d’hostaleria que hi ha focus són els hostals que tenim els temporers il·legals, perquè estan allí guardats, si no s’escapen…que el mateix alcalde ha dit que se l’escapen”.
Volem recordar-li que el director de la unitat COVID-19 de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, José Luis Morales-Rull, ja va advertir en unes declaracions a Via lliure que la majoria dels nous casos ja no estan relacionats amb el sector agrícola, i segons les dades de l’Hospital, la majoria ja no són de l’entorn hortofructícola sinó de transmissió comunitària. De fet, un 58% respon a aquest perfil. Morales-Rull assegura que “qualsevol persona del carrer ha pogut tenir contacte amb el virus”, i apunta com a focus d’expansió el sector serveis establint una vinculació (de casos) amb la socialització de persones que estan en contacte amb altra gent com ara professionals de comerços, bars, restaurants i serveis públics. A més, va mostrar preocupació pel creixent paper dels joves com a transmissors de la malaltia. També assenyalem que en la manifestació convocada a Ricard Vinyes no es van respectar les distàncies de seguretat.
Entenem la complicada situació i la incertesa en la què es troben els comerciants arran de les noves mesures de confinament degut als rebrots, però això de cap manera pot derivar o justificar el constant assenyalament cap a les persones temporeres com a focus dels contagis, quan elles mateixes són precisament  les més vulnerables i desemparades davant la crisi sanitària. Comentaris com el seu que estigmatitzen i acusen sense fonament, que tenen com a rerefons el racisme social i institucional inherent a la societat, fan més que abocar més tensió a la constant deshumanització i criminalització que pateixen.
Vostè, com a president de l’associació, i per tant portaveu dels comerciants, ha de ser conscient de les greus repercussions que poden tenir aquestes declaracions en les vides d’aquestes persones. Sabem que molta gent de Lleida ho estan passant malament, que han hagut de tancar els seus negocis o fer mans i mànigues per mantenir-los, però li recordem també que hi ha centenars de treballadors que segueixen vivint en condicions indignes, víctimes de l’explotació laboral de les grans empreses. A tot això se li sumem l’hostilitat, el menyspreu i la culpabilització per part de la societat, mitjans de comunicació i institucions que eludeixen les seves responsabilitats. En temps difícils volem apel·lar a la solidaritat i a la responsabilitat col·lectiva per fer front totes juntes a aquesta crisi, de la que no ens en sortirem si no és col·lectivament.
És per tot això que exigim una rectificació pública i immediata de les seves declaracions i el convidem a treballar plegats en la recerca de solucions per a tothom, sense instrumentalitzar i estigmatitzar la figura de les persones temporeres o de les què es troben en situació administrativa irregular, que no pas il·legal.
 
Atentament,
 
 
Plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya

 
Llegeix la carta en format pdf

La entrada Carta oberta al sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida se publicó primero en SOS Racisme.

Veure comunicat en pdf

La entrada El racisme institucional castiga i criminalitza els temporers de Lleida amb controls policials se publicó primero en SOS Racisme.

1. Treballadors de la indústria alimentària. Un noi català amb poc més de 20 anys, originari de Ghana, va perdre la vida el 22 d’abril en intentar travessar el riu Gurri amb la bicicleta quan tornava de la seva precaria feina a Le Porc Gourmet. Un altre company, Sarbjit Singh, també català i d’origen indi continua desaparegut. La companyia n’estava assabentada de la perillositat del trajecte, tot i així, mai es van posar mesures adequades per evitar morts innecessàries. El grup de suport Càrnies en Lluita i sindicats com la COS, porten temps lluitant perquè l’empresa, amb la Generalitat al seu servei, respecti els drets dels seus treballadors. Arran del tràgic succés exigeixen actuacions urgents.
2. Els riders, un sector amb un perfil jove i moltes vegades migrants, amb jornades d’entre 80 i 90 hores setmanals, són ja coneguts per les denúncies de la seva condició com a “falsos autònoms”, van ser declarats com a feina de caràcter essencial, sense que les empreses per les que treballen s’encarreguin de proveïr el coneixement i els materials necessaris per a desenvolupar la seva tasca de manera segura. De fet, les empreses han accentuat les males pràctiques i els obliguen a treballar més pel mateix sou. Davant l’inacció del govern espanyol, Felipe Corredor, portaveu del col.lectiu Riders X Derechos, explica que van convocar la vaga del passat 16 d’abril, junt amb un comunicat on remarquen la indefensió total dels treballadors i la manca d’accés a les xarxes de la Seguretat Social per poder viure i quedar-se a casa. 
3. Treballadores de la llar i les cures, un sector altament feminitzat, racialitzat, precaritzat i invisibilitzat que fa temps que reivindiquen al govern espanyol la seva inclusió al Règim General de la Seguretat Social i la ratificació del conveni 189 de la OIT, per gaudir de drets tan bàsics com l’accés a l’atur. I parlem de les regulars, perquè més de 200.000 estarien treballant de manera irregular per decisió dels seus ocupadors, segons calcula l’associació SEDOAC. La Clàudia va ser acomiadada a començaments del març, raó per la qual no té dret a demanar el subsidi previst per a aquest sector. I la Diana, treballadora interna i també acomiadada, tot i tenir dret a subsidi cobrarà molt menys del que li pertoca. Hi han moltes dones que cuiden dels dependents de les famílies acomodades perquè aquestes visquin el confinament amb tranquilitat, mentre les famílies d’aquestes treballadores es queden soles a casa. 
4. Treballadores sanitàries. La Paola Peralta, sol·licitant d’asil veneçolana i infermera d’urgències, espera confinada a casa seva l’homologació del seu títol mentre veu com els hospitals se saturen degut a l’emergència. El govern espanyol acaba d’aparcar el pla per a la contractació de sanitaris i sanitàries estrangeres sense donar cap explicació. En vistes de començar el pla de desescalada del confinament, entenem que simplement ja no els calen i ni tan sols es molesten en argumentar adequadament aquesta decisió. I això és perquè es normalitza el que el no és normal: la instrumentalització de les persones migrades, que per una banda els hi retallen drets amb la Llei d’Estrangeria i de l’altra “flexibilitzen” aquestes mateixes lleis quan es tracta de “l’interès nacional”, un interès que ni de lluny beneficia tothom. 

 
Volem recordar que precisament el sistema capitalista, patriarcal i colonial en què vivim s’ha nodrit i es manté al llarg dels segles gràcies a l’explotació, la precarització, la jerarquització racial del treball i les relacions asimètriques i extractivistes entre el Nord i el Sud globals. I dins d’aquesta lògica són les persones migrants i racialitzades les que estan cridades a servir i a ocupar les feines amb menys prestigi social, a posar els seus cossos quan les societats del Nord ho necessiten, però a ser rebutjats quan ja no els calen. Perquè la dignitat i els drets laborals només són, a la pràctica, un privilegi del blanc burgès.
 
Qui s’encarrega de sostenir la vida en temps de crisi generalitzada? Doncs totes aquelles persones, que lluny de poder romantitzar el confinament quedant-se a casa, no poden escollir no sortir perquè no sortir implica no poder viure. Persones que, tot i la precarietat i sous de misèria, assumeixen riscos inacceptables per a la majoria de nosaltres, fins al punt d’arriscar les seves pròpies vides.


 

La entrada El sistema capitalista invisibilitza, explota i racialitza se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Comunicat 8M: El feminisme hegemònic necessita posicionar-se en l’antiracisme se publicó primero en SOS Racisme.

 
“Las represalias y actos de hostigamientos, además de las reivindicaciones mencionadas me llevaron a plantear demandas ante la jurisdicción Social por Correcta clasificación Profesional y cantidades acumuladas y Vulneración de Derechos Fundamentales.”

LABORATORIO REIG JOFRE S.A. denunciada por dos trabajadores de origen extranjero ante la Fiscalía de Barcelona por presuntos delitos de Discriminación y Odio, además de acumular demandas, de los mismos trabajadores, ante la jurisdicción Social por vulneraciones de derechos fundamentales, impugnación de despido disciplinario y extinción de la relación laboral por incumplimiento grave del empresario, razón de acoso laboral descendente. La Inspección de Trabajo de Barcelona le tramitó dos expedientes sancionadores el pasado 2018 y ahora investiga nuevos supuestos de infracciones. El Comité de Empresa de la planta de Sant Joan Despí es imprescindible cooperador necesario en los presuntos incumplimientos de la legislación laboral vigente.

Reivindicar derechos laborales e igualdad real, económica y en materia relaciones laborales, puede salir caro, aún en este siglo XXI y en el seno de la Unión Europea. Es lo que me sucede a mí, Alexky Zamora Calderón, trabajador inmigrante de origen cubano que desde el 20 de Octubre de 2010 y hasta el pasado 6 de Mayo de 2019 era trabajador de la empresa farmacéutica LABORATORIO REIG JOFRE S.A. en su sede de Sant Joan Despí. Desde el año 2016 hasta mi despido las relaciones entre la dirección de la empresa, mis mandos jerárquicos y yo se fueron deteriorando por el hecho de reivindicar mis derechos laborales y salariales establecidos en el Estatuto de los Trabajadores y el convenio colectivo, Convenio General de la Industria Química, me refiero a: la correcta clasificación profesional y, por de ello, el abono de la diferencia salarial dejada de percibir entre las dos categorías los últimos 12 meses y la cotización retroactiva a la Seguridad Social por ello, el reconocimiento de la correcta fecha de antigüedad y la eliminación de una clausula con presunción de abusiva del contrato de trabajo. Estas reivindicaciones nada gustaron a la dirección de la empresa y a pesar de que acudí al Comité de Empresa, para su apoyo y la defensa de mis derechos, no había nada que hacer ya que este órgano actúa como colaborador necesario para que se puedan concebir todas esas irregularidades.

Denuncié varios supuestos de infracciones a Inspección de Trabajo y ésta, después de practicar las correspondientes investigaciones, terminó sancionando a LABORATORIO REIG JOFRE, en 2018 a través de dos expedientes sancionadores.

Las represalias y actos de hostigamientos, además de las reivindicaciones mencionadas me llevaron a plantear demandas ante la jurisdicción Social por Correcta clasificación Profesional y cantidades acumuladas y Vulneración de Derechos Fundamentales.

Fui afiliado del sindicato Comisiones Obreras de Cataluña, CCOO, pero renuncié a dicha afiliación a mediados de 2018 porque a pesar de mantener informado de todo lo que me sucedía al responsable Área de Acción Sindical de CCOO Industria del área de atención de la empresa, Baix Llobregat – Alt Penedés – Anoia – Garraf, no se me brindó apoyo real ni ayuda efectiva y eficaz durante los peores momentos de las situaciones sufridas. Este 2019 llegue a quejarme directamente a la Comisión Ejecutiva Nacional Confederal de CCOO en Madrid y el pasado 18 de Marzo de 2019 recibí correo electrónico del Secretario de Política Territorial, Acción Social y Migraciones de CCOO Cataluña y ésta fue tan decepcionante como increíble ya que no le interesó en lo más mínimo, una vez más, brindar apoyo al trabajador extranjero discriminado y acosado, me dijo el dirigente sindical que, cito textual, “el sindicato no tiene por habitual adherirse a procedimientos jurídicos que no hayan sido instados desde su Gabinete Jurídico y la prudencia nos obliga a tener este criterio en cuenta” o sea ¿qué para que uno de los dos mayores sindicatos a nivel nacional, un sindicato que proclama a los 4 vientos su lucha de igualdad real, contra la precariedad laboral y las reivindicaciones sociales y de derechos apoye y defienda a un trabajador, en este caso extranjero, acosado y discriminado tienen que llevar el caso sus abogados sino no les interesa la defensa del oprimido? La desacertada postura oficial del dirigente sindical contradice o traiciona los Estatutos aprobados por el 11º CONGRESO CONFEDERAL de 2017.

Mi compañera de trabajo y denuncias, es de origen marroquí, lleva más de 8 años de trabajos en la empresa aunque actualmente lleva 6 meses de baja debido a un accidente laboral, negado por la Mutua de la empresa, resultado de las presiones sobre ella a cambiarle el turno, en solitaria en la noche, a pesar de alertar a distintos niveles jerárquicos de estar tomando medicación incapacitante. A lo anterior sumarle sus quejas de presunción de mal trato de palabra que le dispensaba una de sus mandos directos, especialmente en los últimos meses de 2018 y Enero de 2019.

Ella y yo éramos los únicos operarios de origen extranjero integrantes de la plantilla de nuestra sección de trabajo, Fabricaciones de Líquidos, hasta abril de este 2019. Éramos los únicos operarios a los cuales se les modificaban los turnos de trabajo por necesidades del producción, según cláusula abusiva en el contrato de trabajo, sin respetar el tiempo de preaviso, 15 días, establecido en el art. 41 del ET y el convenio colectivo ni percibir el complemento económico denominado plus Turnicidad establecido también en el convenio. A nosotros no se nos pagaba pero a otros cuatro trabajadores, todos españoles, SÍ.

Estas diferencias injustificadas con nuestros compañeros españoles nos hicieron encajar en la presunción de víctimas de discriminaciones directas e indirectas por razón de nuestro origen nacional, cuestión prohibida en la Constitución española, en diversas leyes nacionales y la legislación de la Unión Europea, tratados y convenios internacionales firmados por España y las jurisprudencias del TJEU y el TDHE. A nuestra presunción pero con el desamparo por parte del Comité de Empresa y de CCOO Cataluña, nos acercamos a la ONG SOS RACISME CATALUNYA que sí nos escucharon y desde ese momento brindan apoyo, ayuda y atención.

En Marzo de este 2019, ella y yo, presentamos una denuncia ante la Fiscalía de Barcelona, al Servicio de Discriminación y Odio, que ha abierto diligencias de investigación.

Mi compañera por su parte interpuso denuncia ante Inspección de Trabajo, en Febrero pasado, en actual fase de investigación, para el esclarecimiento de su accidente de trabajo, la presunción de discriminaciones bien por ser mujer o bien por ser de origen extranjera y las presuntas infracciones en materia de Modificaciones Sustanciales de Condiciones de Trabajo. En Junio de este 2019 presentó demanda de Extinción de la relación laboral por incumplimiento grave del empresario, celebró acto de conciliación con la empresa SIN AVENENCIA, debido a que no se es capaz de regresar a trabajar en la empresa a consecuencia del acoso psicológico descendente sufrido que le ha originado un trastorno depresivo mayor con seguimiento psiquiátrico y medicación. Está a la espera de notificación de la fecha del juicio.

Contra mi persona se activó, el pasado Abril, el Protocolo interno contra el acoso psicológico (activación a la arbitraria conveniencia de los garantes de la protección de los trabajadores ante los riesgos psicosociales según la Ley de PRL, empresario y representantes sindicales; ya que en Febrero de 2018 se ignoraron mis emails de incomodas denuncias) por una doble denuncia y posterior investigación de un supuesto acoso laboral ascendente a mis entonces jefas y dando lugar a un expediente sancionador oprobioso, espurio y viciado para la consecución del objetivo de la empresa, justificar un despido disciplinario. Interpuse la correspondiente demanda de impugnación al despido, celebramos acto de conciliación, SIN AVENENCIA, y estoy a la espera de fecha de juicio, el tercero frente a esta empresa.

La entrada Denuncia de trabajadores de origen extranjero ante la Fiscalía de Barcelona por presuntos delitos de Discriminación y Odio se publicó primero en SOS Racisme.

No havien passat ni 24 hores d’aquella discriminació quan en Ramón va veure’s protagonista d’una actuació policial al metro per part dels Mossos d’Esquadra, que van informar-lo que havia estat denunciat per haver increpat i agredit l’inspector de Prosegur

No havien passat ni 24 hores d’aquella discriminació quan en Ramón va veure’s protagonista d’una actuació policial al metro per part dels Mossos d’Esquadra, que van informar-lo que havia estat denunciat per haver increpat i agredit l’inspector de Prosegur. Malgrat l’ansietat i el pànic que sentia en aquell moment, va explicar als agents que era a l’inrevés, que l’assetjat era ell.
En Ramón, que coneixia tot l’entrellat de Prosegur i dels seus treballadors, sabia que aquella maniobra no havia estat obra únicament de l’inspector. Sospitava també del senyor Juan Carlos, cap de servei de Prosegur, que supervisava els seus equips. En més d’una ocasió, sabent que en Ramón era delegat sindical, en Juan Carlos li havia demanat informació sobre diferents treballadors, simplement perquè no li queien bé o perquè els considerava competència directa. En Ramón sempre s’hi havia negat rotundament.
Va començar a indagar i a preguntar fins que va trobar un company de feina que assegurava que en Juan Carlos li havia dit: “Ayúdame. Hay que cargarse al negro de mierda como sea”. El company, molt amic del Ramón, s’havia negat a col·laborar amb en Juan Carlos, i estava disposat a explicar allò davant d’un jutge.

Va començar a indagar i a preguntar fins que va trobar un company de feina que assegurava que en Juan Carlos li havia dit: “Ayúdame. Hay que cargarse al negro de mierda como sea”

Amb el suport del sindicat, va decidir posar una querella criminal contra tots els implicats per un delicte de calúmnies, injúries i falsedat documental. A l’espera del judici, les mostres d’assetjament no cessaven. Hi havia pintades a totes les parades de metro per on ell passava amb frases com “negro de mierda” o “tutankamon”. D’altra banda, la denúncia falsa que l’inspector havia interposat contra ell, va ser retirada.
Després d’això, en Ramón va començar a tenir episodis d’ansietat recurrents i va agafar-se un mes de baixa. Després es va lesionar i va passar-se tot un any sense poder treballar. Fa uns mesos que s’ha reincorporat a l’empresa i no ha estat gens fàcil. Ja no està treballant a TMB, sinó a una mútua sanitària. Ha hagut de barallar-se i reclamar judicialment que li mantinguin el càrrec que tenia abans, el de coordinador d’equip, i les condicions, amb tots els plusos que li pertoquen.
Malgrat que el jutge li ha donat la raó, sent que li fan la guitza pagant-li tard i que el molesten sempre que troben ocasió. Reconeix que ho ha passat molt malament i, malgrat l’innegable suport que ha sentit en tot moment per part del sindicat, ha decidit recórrer al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme per sentir-se més acompanyat i perquè s’avaluï la dimensió racista de l’assetjament laboral que segueix patint.

Aquest text forma part de #RelatsReals, una col·laboració entre la ‘Directa’ i SOS Racisme, escrita per Mònica López. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Plantar cara al mobbing laboral en el sector de la seguretat privada se publicó primero en SOS Racisme.

Resulta que la senyora Inés, que era molt influent, tenia un amic metge que treballava a la Vall d’Hebron, un tal Sergio, a qui havia demanat que consultés l’expedient mèdic de l’Irina. En aquells papers hi constaven les seves cites amb obstetrícia i informació confidencial sobre el seu embaràs

Al cap de 48 hores, la senyora Inés ja l’havia acomiadat. La Irina no es va sorprendre: ni estava assegurada, ni tenia contracte. Tot i això, no es quedaria amb els braços plegats. El mateix dia que la van acomiadar va enviar un escrit a la Vall d’Hebron denunciant que un treballador havia filtrat informacions mèdiques, vulnerant el seu dret a la intimitat. Dues setmanes més tard van respondre-li que havien iniciat una investigació interna des de Recursos Humans.
A finals de mes, quan va anar casa la mare de la Inés a buscar els diners que li devien, es va produir el següent intercanvi de paraules amb la senyora Inés:
– Y, ¿piensas volver a abortar o lo vas a tener? – va preguntar la Inés, sense escrúpols. Novament, aquesta informació l’havia obtingut a través d’una filtració de l’hospital, ja que la Irina mai no li havia explicat allò, que callava dins seu com un secret.
–¿Por qué preguntas eso?
–Para devolverte el trabajo, si lo quieres.
–Voy a tener ese bebé.
–Pues ni se te ocurra denunciar: por mí, porqué me puede perjudicar ya que tú no tienes papeles; pero también por ti, porqué si quiero puedo hacer que te deporten. Imagínate: tu hijo, el de ocho años, aquí enfermo y tú, en Honduras, embarazada y sin tu marido.

L’esclavitud moderna potser no té cadenes, ni fuetades, ni règims de compravenda. Però té Llei d’Estrangeria, jornades maratonianes i amenaces de deportació. L’explotació laboral en el món de les cures és una forma invisibilitzada d’opressió global i local

Va sentir por, tristesa i molta ràbia. La menyspreable de la Inés parlava seriosament i, si volia, tenia capacitat per executar aquella amenaça (el seu marit era un reconegut advocat). Per cobrir-se les espatlles, va demanar assessorament al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Allà van donar-li suport en la denúncia que ja havia interposat a l’hospital i van respectar la decisió de la Irina de no denunciar la senyora Inés. Temia profundament les conseqüències que se’n poguessin derivar: estaven en joc la seva vida i la de la seva família.
L’esclavitud moderna potser no té cadenes, ni fuetades, ni règims de compravenda. Però té Llei d’Estrangeria, jornades maratonianes i amenaces de deportació. L’explotació laboral en el món de les cures és una forma invisibilitzada d’opressió global i local, que s’executa diàriament esprement els cossos de milions de dones treballadores migrades.
 

Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme, escrita per Mònica López i que la ‘Directa’ acollia en la seva edició en paper i que ara ha passat al web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Cuidadora, migrant i embarassada: tirania assegurada se publicó primero en SOS Racisme.

Paraven per dinar quan el cap ho manava i, després de treballar durant 10 o 12 hores, en David tornava cap a l’alberg

El va portar fins a la fàbrica, que era una antiga nau allunyada de totes les altres i sense nom. Més tard, va saber que l’havien ocupada i que el negoci era il·legal. Allà es passava tot el dia muntant palets per al transport de mercaderies. Cada palet es venia a 3 euros i, diàriament, muntaven uns 200 palets entre tres treballadors: ell, el seu amic i un altre noi molt jove. Paraven per dinar quan el cap ho manava i, després de treballar durant 10 o 12 hores, en David tornava cap a l’alberg. Havia hagut de demanar un permís especial a la treballadora social per poder entrar-hi més tard de les 21 h. Els altres dos companys dormien allà al costat, en un barracó.
Amb el pas dels dies, en David va adonar-se que les rutes que feien amb la furgoneta per arribar a la feina des de l’estació de metro sempre eren diferents. Tant a l’anada com a la tornada, el seu cap conduïa fent ziga-zagues per tal que en David no pogués conèixer la ubicació exacta de la fàbrica.
Un dia, el noi jove va tenir un accident laboral mentre muntava un palet. Sagnava molt i gemegava de dolor. El cap va agafar-lo d’una revolada i el va posar dins de la furgoneta per portar-lo a l’hospital més proper. Però un cop allà, el va deixar a la porta del centre sanitari i es va fugar.
Quan en David se’n va assabentar va decidir no treballar més per aquell explotador sense escrúpols. Va deixar de guanyar 10 tristos euros al dia, però una part d’ell es va sentir alleujada.
Aviat va trobar una altra feina sense contracte; també als afores de la ciutat. Un matí, quan estava al tren de camí a la nova feina, va passar una parella de revisors, que li van demanar el bitllet. Ell va mostrar el seu abonament mensual amb tarifa reduïda:
– ¿10 € por una T-Mes? ¿Es una broma?
– Chico, este abono es falso. Te hemos pillado.

Ell no portava el passaport a sobre i els agents de seguretat de la Renfe van anar posant-se cada vegada més violents amb ell, fins que van trucar als Mossos

En David va intentar explicar mil vegades que li havien gestionat des dels Serveis Socials, però no hi va haver manera. Ell no portava el passaport a sobre i els agents de seguretat de la Renfe van anar posant-se cada vegada més violents amb ell, fins que van trucar als Mossos. Quan van arribar, el personal de Renfe va insistir a assegurar que aquella targeta era falsa.
– No es falsa, es una T-Mes bonificada. Me la dieron en la oficina de TMB de Plaza Universitat. ¿Por qué no llaman allí para comprobarlo?
Les agents de Mossos no van fer-li cas. Van quedar-se la targeta suposadament falsa i van donar-li un resguard amb un nombre de diligències perquè passés a recollir-la a la comissaria de la Zona Franca.
Enfadat pel malentès i pels problemes que va ocasionar-li aquell acte de desconfiança carregat de prejudicis racistes, en David va adreçar-se al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme per denunciar el comportament dels revisors de la Renfe. Aprofitant que hi era, també va informar-se de com es podia posar una denúncia a Inspecció de Treball i va convèncer al seu antic company perquè denunciessin plegats les condicions abusives en què havien treballat durant mesos a la fàbrica de palets.
En David té clar que és la seva situació administrativa, articulada a través de la Llei d’Estrangeria, el que el condemna a viure en condicions d’explotació: “Trabajé a cambio de 10 euros al día porque había una promesa de precontrato. Pero al cabo de seis meses no había nada, sólo bla bla bla”. Malgrat que es troba en una situació molt precària, treu forces per denunciar les discriminacions racistes que pateix. Tanmateix, té por a ser identificat: “Quiero que la gente conozca mi historia, pero tengo miedo de verdad. La gente con la que trabajé era muy peligrosa“.
 

Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acollia en la seva edició en paper i que ara passa al web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: El tren de l’explotació laboral se publicó primero en SOS Racisme.

• Aquestes persones, com moltes altres, són víctimes d’una llei d’estrangeria que fomenta l’explotació laboral i l’exclusió social. Situacions com la interceptada a Mataró són conseqüència d’una política d’estrangeria que restringeix les vies legals d’entrada i deixa via lliure als explotadors, a les màfies i a l’economia submergida, malgrat es digui precisament que està feta per evitar aquestes situacions.
• L’existència d’aquests tallers no exclusius d’aquesta localitat és coneguda des de fa anys i sempre ha estat un problema pels agents socials i teixit associatiu actuar garantint la protecció i el futur d’aquestes persones que malgrat estar en condicions lamentables, és la seva única forma de sobreviure aquí. Per tant, si es decideix actuar contra els que es lucren amb aquests tallers, cal fer-ho havent previst aquests mecanismes i no deixant a les persones, en el millor dels casos, a la seva sort. Celebrem la decisió de la Conselleria d’Interior de no coordinar-se amb la Policia Nacional per no aplicar la llei d’estrangeria, així com els arguments donats. Però en canvi denunciem la seva manca de coordinació per poder garantir amb altres Conselleries i administracions una sortida digna a les víctimes, part de les quals no te cap suport social i familiar al país.
• La ineficàcia dels mecanismes previstos a la llei d’estrangeria i publicitats des del govern espanyol, com són l’arrelament laboral i la regularització per la col•laboració amb la justícia. Són mecanismes que no s’ajusten a la realitat i per tant la majoria de la població immigrada en situació irregular no es pot acollir.

Per tot això, des de SOS Racisme demanem:
En aquest cas concret:

• A Subdelegació de Govern voluntat política per poder aplicar els mecanismes previstos a la llei d’estrangeria per aquests casos i regularitzar als treballadors, com testimonis que són de l’operatiu policial així com un compromís per no iniciar “una cacera” policial i processos d’expulsió.
• A la Generalitat i Ajuntament un dispositiu que permeti garantir els mínims bàsics per unes persones que en el millor dels casos s’han quedat sense el miserable sou i en altres no poden cobrir ni tan sols les necessitats bàsiques.
• Una actuació de la justícia que vagi als màxims responsables d’aquesta esclavitud del S. XXI.

I en general i perquè casos, com aquests n’hi ha i n’hi haurà encara més, una derogació de la llei d ‘estrangeria per injusta i ineficaç i una aposta per un altre model de política d’estrangeria que obri vies legals d’entrada i garanteixi un procés de accés a la ciutadania per les persones immigrades.
18 de juny del 2009
SOS Racisme-Catalunya

La entrada Cal garantir la protecció de les víctimes de la Llei d'Estrangeria se publicó primero en SOS Racisme.